Cap 13 (Nausicaa) Les Roques

  

L’hora tardana estiuenca havia començat a embolcallar el món en la seva misteriosa abraçada. A la llunyania de l’oest, el sol s’estava ponent ¹ i el darrer esplendor de tot un dia massa fugaç s’anava demorant amablement damunt del mar i de la platja, damunt de l’orgullós promontori de l’entranyable i vell Howth ², sempitern guardià de les aigües de la badia, damunt les roques plenes d’herba de la costa de Sandymount i, last but not least, ³, damunt la tranquil·la església, d’on hi fluïa de vegades enmig de la quietud, la veu de la pregària dedicada a Aquella qui, en el seu resplendor tan pur, sempre actua de far per al cor de l’home sacsejat per la tempesta, Maria, estel dels mars. ⁴

Les tres noies amigues seien damunt les roques, gaudint de l’escena vespertina i de l’aire que era fresc però no del tot fred. Molts cops i sovint ⁵ venien cap aquí per entaforar-se a un raconet per fer-hi una xerrada amistosa, vora la bromera de les ones, i discutir sobre assumptes femenins. Cissy Caffrey i Edy Boardman ⁶ amb el nadó en el cotxet i Tommy i Jacky Caffrey, dos noiets de cabells rissats, vestits de marinera i amb barrets amb les inicials H.H.S. Belleisle ⁷ brodades en ambdós per fer-hi joc. El cas és que Tommy i Jacky Caffrey eren bessons, amb prou feines quatre anys d’edat, uns bessons sorollosos i a vegades consentits, però només per aquelles estimades noies de cares felices i lluminoses, portadores de tracte amorós envers ells. Ells estaven xapotejant per la sorra amb les seves pales i galledes , fent castells, tal com fan els nanos , o bé jugant amb la seva gran pilota de colors, feliços perquè el dia era llarg⁸. Eddy Boardman estava bressolant el grasset nadó amunt i avall amb el cotxet, mentre aquell jove cavaller somreia divertit però amb educació. El bebè només tenia onze mesos i nou dies i, tot i ser encara molt petit, ja començava a balbucitar les seves primeres paraules infantils. Cissy Caffrey es va inclinar damunt seu per pessigar les seves gruixudes galtones i el delicat clotet de la barbeta.

―Ara, rei meu ― va dir Cissy Caffrey― Digues «big, big, vull un vas d’aigua».

I el rei seu va xampurrejar després d’ella:

―A ginc, a ginc, a jobu.

Cissy Caffey bressolava el petitó perquè li agradaven d’allò més els nens, i a Thomy Caffrey ⁹ mai no se’l podia arreplegar perquè es prengués el seu oli de castor, a excepció de Cissy Caffrey que li aguantava el nas i li prometia el bastonet de pa moreno amb el xarop daurat. Quina autoritat més persuasiva que tenia aquella noia! Però per estar segura que el nano es trobava a les mil meravelles, li oferia un perfecte petit dot: el seu nou pitet de fantasia. Cissy Caffrey no era cap de les vostres belleses mimades de l’estil Flora MacFlimsy ¹⁰, sinó una joveneta sincera que mai no va abandonar l’alè de la vida, sempre amb la rialla als seus ulls agitanats i una paraula jogassera en els seus llavis rojos com de cirera madura ¹¹ , una noia adorable en extrem. I també Edy Boardman es va posar a riure en sentir el pintoresc discurs del germanet petit.

Però, tot just aleshores va esclatar un lleuger altercat entre Mestre Tommy i Mestre Jacky. Els nois sempre seran nois, i els nostres dos bessons no eren cap excepció de la regla d’or. La poma de la discòrdia ¹² era un castell de sorra que Mestre Jacky havia construït i Mestre Tommy l’hauria contravingut dient que el castell s’havia de millorar amb una porta central com la que tenia la torre Martello ¹³. Però si Mestre Tommy era dur de mollera , Mestre Jacky no era menys obstinat i, fidel a la màxima que la caseta de tot irlandès és el seu castell, es va abraonar sobre el seu odiós rival amb unes intencions tals, que el pretès agressor va resultar l’agredit i (cosa trista de relatar!) també va rebre de valent el cobejat castell. És innecessari de dir que els crits del desconcertat Mestre Tommy van acaparar l’atenció de les noies.

―Vine aquí, Tommy ― el va cridar la seva germana, de forma imperativa― de seguida! I tu, Jacky, no et dóna vergonya d’haver tirat el pobre Tommy damunt la sorra bruta. Espera que t’atrapi per això.

Amb els ulls humits, però sense llàgrimes vessades, Mestre Tommy se li va acostar, perquè la paraula de la germana gran els era llei, als bessons, i , després de les seves desventures, ell presentava un aspecte deplorable : la seva petita gorra de mariner i d’altres parts que no cal esmentar estaven plenes de sorra, però Cissy era una mestressa amb experiència en l’art de suavitzar les petites tragèdies de la vida, i ben aviat va desaparèixer tota màcula de sorra en l’elegant petit conjunt d’ell. Encara en els seus ullets blaus hi espurnejaven unes llàgrimes càlides, que bé podrien anar a més, quan ella amb un petó li va foragitar la pena , mentre, agafant amb les mans Mestre Jacky, el culpable, li deia que si ella estava a prop d’ell , ella no estaria lluny d’ell , amb una mirada d’amonestació.

―Dimoni d’atrevit Jacky! ―va cridar ella.

Va posar un braç al voltant del petit mariner i el va afalagar amb aire de victòria:

―Com et dius? Mantega i crema? ¹⁴

―Digues-nos qui és la teva nòvia ―va parlar Edy Boardman― Cissy és la teva nòvia?

―Nao ¹⁵ ―va dir Tommy ple de llàgrimes.

―És Edy Boardman la teva nòvia? ―va preguntar Cissy.

―Nao―va dir Tommy

―Jo ho sé ―va dir Edy Boardman amb to no gaire amable i amb la mirada arquejada dels seus ulls miops― Jo ho sé qui és la nòvia de Tommy; la nòvia de Tommy és Gerty.

―Nao― va dir Tommy apunt de plorar.

La intuïció maternal de Cissy va endevinar el que era inoportú i va dir a cau d’orella a Edy Bordman que el tragués d’allí darrera del cotxet on el cavaller no el pogués veure i no no hi hagués perill que li mullés les sabates noves que duia.

Però, qui era Gerty?

Gerty MacDowell, que seia prop de les seves companyes, perduda en els seus pensaments i amb la mirada fixa a la llunyania, era en veritat aquell tipus de jove atractiva irlandesa que un desitjaria veure. Era d’una bellesa notable per tots els qui la coneixien , però, com la gent sol dir, era més una Giltrap que no pas una MacDowell. Tenia una figura fina i graciosa, fins i tot tendent a la fragilitat, però aquells meloids de ferro ¹⁶ que darrerament havia pres li havien fet moltíssim més efecte que les píndoles per a dones Widow Welch, ¹⁷ i ella es trobava molt millor d’aquelles pèrdues que havia tingut i que la deixaven tan aixafada. La pal·lidesa de la seva cara era gairebé espiritual amb la seva puresa semblant a l’ivori , tot i que la seva boca de poncella de rosa, traçava un genuí arc de Cúpid, de perfecció grega. Les seves mans eren d’un alabastre pulcre i i venós, amb un dits fins i tan blancs com es podrien fer amb suc de llimona i Reina d’Ungüent ¹⁸, tot i que no era veritat que ella se solés posar guants infantils al llit, ni tampoc que es banyés amb llet. Bertha Supple ¹⁹ ho va dir un cop a Edy Boardman, mentida deliberada, quan ella estava a matar amb Gerty (ja se sap que les noies més amigues tenen de tant en tant les seves diferències com la resta dels mortals) i ella li va dir a l’altra que no revelés tot allò que ella feia, que seria ella qui li diria o, en cas contrari, no parlaria mai més amb ella. De cap manera. L’honor allà on l’honor és degut. ²⁰. En la persona de Gerty hi havia un refinament innat, una lànguida hauter ²¹ pròpia d’una reina, posada en clara evidència en les seves mans delicades i en l’empenya arquejada dels seus peus. Tot i que el destí li havia estat benèvol, ella hauria preferit néixer com a dama de grau superior, amb els seus propis drets, però només havia rebut el benefici d’una bona educació. Gerry MacDowell podria haver-se trobat molt còmoda fent la seva al costat de qualsevol dama del país, i s’hauria vist a si mateixa exquisidament abillada amb joies al front i pretendents aristocràtics als seus peus , disputant-se els favors d’ella. Tal vegada era això, l’amor que podia haver estat, allò que li donava, a estones, al seu rostre de perfil suau, un aspecte tens i sense significat, que suggeria una estranya tendència a l’enyor en uns ulls, l’encant dels quals pocs podien resistir. Per què les dones tenen aquests ulls de bruixeria? Els de Gerty eren del blau irlandès més intens, adornat amb llustroses pestanyes i celles profundament expressives. En altre temps aquelles celles sedoses no haurien estat tan seductores; era Madame Vera Veritat, directora de la pàgina de la Dona Formosa de la Novel·leta de la Princesa ²², que l’hauria instat, a ella, provar algun producte per a les celles que donaven aquella expressió obsessiva als ulls, i així esdevenir capdavanters de la moda , cosa que ella no hauria lamentat pas. En aquell temps se’n tenia cura d’això argumentant que era científic, i també de la manera com incrementar la teva estatura i tenir una cara bonica, però i el teu nas? Això li hauria convingut a la senyora Dignam perquè tenia un nas com un cigró. Però la glòria de la corona de Gerty era la riquesa dels seus meravellosos cabells. Eren castanys foscos i dotats d’una ondulació natural. Se’ls havia tallat aquell mateix matí en ocasió de la lluna nova ²³, i protegit al voltant del seu bonic cap amb una profusió d’exuberants manyocs; i també es va tallar les ungles, el Dijous, per a l’opulència .²⁴ I justament ara, en ocasió de les paraules d’Edy ²⁵, un rubor com a resposta, tan delicat com la feble eclosió d’una rosa, es va dibuixar a les seves galtes, i l’aspecte d’ella era tan encisador en la seva dolça timidesa juvenil, que, de ben segur que a la bella terra de Déu, Irlanda, no es podia trobar res d’igual.

Per un instant ella va restar silenciosa amb els ulls baixos més aviat tristos; estava a punt de replicar, però alguna cosa va bloquejar les paraules a la seva llengua. L’instint la impulsava a donar resposta; la dignitat li deia que es mantingués en silenci. Els seus bonics llavis per un moment van fer un gest de cert disgust, però de seguida ella va alçar la vista i va esclatar un una petita i joiosa rialla, que duia en ella tota la frescor d’un jove matí de Maig. Ella sabia prou bé, més bé que ningú, què havia induït la guenya Edy a dir allò: perquè ell havia refredat les seves atencions ²⁶ quan en realitat es tractaria d’una simple baralla entre enamorats. Com de costum, a alguna li havia picat el nas per causa del noi que sempre passava en bicicleta amunt i avall davant de la finestra d’ella ²⁷. Només que ara el pare d’ell, pels vespres, el feia estudiar de valent perquè fes una exhibició en el curs intermedi ²⁸ que anava seguint per anar després al Trinity College ²⁹ per fer el doctorat, en sortint de l’institut, com el seu germà W.E. Wylie, que prenia part en les carreres ciclistes del Col·legi Universitari de Trinity. És possible que, a ell , no li importés gaire el que ella pogués sentir, aquell avorrit i dolorós buit en el seu cor a vegades, penetrant-li a l’interior. Tanmateix, ell era jove i, potser amb el temps, podria aprendre a estimar-la. La família eren protestants i, naturalment, Gerty això ho sabia ³⁰ Qui va venir primer i després d’Ell, la Benaurada Verge i després Sant Josep. ³¹. Però ell era innegablement guapo, amb un nas exquisit, i era allò que semblava, un cavaller de cap a peus, i la forma del seu cap sense capell ella la reconeixeria onsevulla que fos per l’excepcional com era, i també la manera com ell donava la volta al fanal amb la bicicleta sense agafar-se amb les mans , i també aquella bona flaire de cigarretes de qualitat , i a més d’això tenien tots dos la mateixa alçada, i motiu de més perquè Edy Boardman considerés l’altra com a perillosament hàbil : perquè ell no anava a passejar-se en bicicleta amunt i avall davant del seu propi trosset de jardí.

Gerty anava vestida amb senzillesa però amb el bon gust instintiu d’una devota de Nostra Senyora la Moda, perquè era conscient que només hi havia un potser en el fet que, a ell, el trobés a fora. Duia una brusa de pulcre color blau elèctric, tenyida a mà amb tints dolly ³² (perquè en el Lady’s Pictorial ³³ se suposava que el blau elèctric seria l’utilitzat), amb una elegant V oberta cap avall a la divisió i una butxaca per mocador (on ella sempre hi guardava una peça de cotó llana impregnada dels seu perfum favorit perquè el mocador sobrepassava la capacitat) i una faldilla marinera de tres quarts tallada al pas mostrava a la perfecció la seva figura esvelta i plena de gràcia. Anava tocada amb una coqueteria de barret de palla negra d’ales amples, que contrastava amb una sota vora de xenilla de blau d’ou de robin i al costat un llaç de papallona per fer-hi joc. El dijous de cada setmana, per la tarda, havia anat a la caça d’allò que fes joc amb la xenilla, però per fi havia trobat allò que buscava a les rebaixes estiuenques de Clery ³⁴, allò mateix, lleugerament bruta la botiga però tu mai no te n’adonaries, set dits a dos xílings i un penic. Ell ho va fer tot sola i quina alegria la seva quan després se la va emprovar, no parava de somriure davant de l’encantadora imatge que el mirall li reflectia! I quan la va ficar en el gerro d’aigua perquè mantingués la forma, sabia que faria dentetes a algunes persones que coneixia. Les sabates que duia eren el darrer crit en el calçat (Edy Boardman s’enorgullia de ser molt petite, però mai no havia tingut un peu de la talla de Gerty MacDowell, un cinc ³⁵, i mai no seria freixe, roure, o om ³⁶ ) amb punteres patentades i només una elegant sivella en la seva alta empenya. El seu turmell ben tornejat desplegava les seves perfectes proporcions pel dessota de la faldilla, i només la mida apropiada, i res més, de les seves extremitats ben proporcionades encaixava amb les mitges delicades , d’alts talons ajustats i amples finals de lligacama. Pel que fa a la roba interior, era la màxima preocupació de Gerty, i ¿qui, que conegui les vacil·lacions i pors de la dolça disset-anyenca (per bé que Gerty mai més no tornarà a tenir-ne disset), pot trobar de tot cor res per criticar-la? Ella tenia quatre conjunts senzills, amb una costura molt mona, tres peces amb camisa de dormir inclosa, i cada conjunt ranurat amb cintes de diferents colors, rosat, blau clar, malva i verd clar, i ella mateixa les havia airejat i tenyit de blau en arribar a casa després de rentades i planxades ; tenia un tros de maó per posar-hi la planxa al damunt , perquè ja no es refiava d’aquelles planxadores des que les havia vist deixant cremar la roba. Ella es revestia del blau de la sort ³⁷, esperant contra tota esperança, que el seu propi color, i també color d’una núvia, deixessin un toc de blau en ella perquè el verd que ella vestia aquell dia de la setmana li va dur la mala sort ³⁸ que el pare d’ell se l’endugués a l’exhibició del curs intermedi ³⁹ i perquè ella pensava si tal volta el trobaria a fora, atès que, mentre ella es vestia aquell matí, va estar a punt que les velles mitges li rellisquessin enfora, cosa que, segons la dita, hauria volgut dir sort i trobades amb els estimats, sempre i quan això no tingués lloc en divendres.

I tanmateix i tanmateix! Persistia la tensió en el rostre d’ella! Tota l’estona hi havia alguna pena que l’estava rosegant. La seva pròpia ànima és reflectia en els seus ulls, i ella hauria donat el que fos per ser en la intimitat de la seva cambra familiar, on hi podria donar sortida a les seves llàgrimes i fer un gran crit per alliberar els seus sentiments reprimits. Bé, tampoc no tant, perquè ella sabia com plorar de manera agradable davant del mirall. Ets preciosa, Gerty, li deia el mirall ⁴⁰. La llum pàl·lida del capvespre queia damunt d’un rostre infinitament trist i ple d’anhel. Gerty MacDonald sospira endebades, sí perquè ella havia sabut des del primer moment que el dia somiat del seu matrimoni havia estat acordat i també el toc de les campanes de les noces de la senyora Reggy Wylie T.C.D. ⁴¹ (perquè la qui es casés amb el germà gran rebria el títol de senyora Wylie), i en les notes de societat no hi constaria pas que la Senyora Gertrude Wylie lluïs cap sumptuosa confecció de gris guarnida d’un renard blau. Ell era massa jove per entendre-ho. Ell no creuria en l’amor com el dret de naixença d’una dona. La nit de la festa, feia molts anys a casa dels Stoer ⁴² (ell encara anava amb pantalons curts) quan estaven sols i ell li va agafar furtivament la cintura amb el braç, ella li va acostar els llavis als seus. Ell li va dir petita amb una veu estranyament ronca i li va robar mig bes (el primer!) però només al final del nas d’ella i, tot seguit, va sortir de pressa del quarto fent una observació sobre els refrescos. Impetuós xicot! La fortalesa de caràcter no havia estat mai la característica de Reggy Wylie, i el qui hauria de fer la cort i guanyar-se Gerty MacDowell hauria de ser un home entre els homes ⁴³ . Però esperant, sempre esperant, rebre la pregunta i també era un any de traspàs que ben aviat s’acabaria ⁴⁴. El pretendent ideal d’ella no era cap príncep blau que li declarés cap rar i meravellós amor als seus peus, sinó més aviat un home viril amb un rostre fort i tranquil que no hauria trobat el seu ideal, potser amb lleugeres fleques grisoses als cabells, que l’entendria i l’agafaria amb els seus braços protectors per estrènyer-la amb tota la força de la seva naturalesa apassionada i la confortaria amb besades llargues llargues. Seria com el cel. Per un tipus així ella sospira aquesta fragant vigília d’estiu. Amb tot el seu cor, ella es deleix per ser la seva única, la seva núvia promesa tant en la riquesa com en la pobresa, en la malaltia com en la salut, fins que la mort ens separi, des d’aquest, d’aquest mateix dia en endavant.

I mentre Edy Boardman estava amb el petit Tommy darrera del cotxet, ella ⁴⁵ pensava justament si mai arribaria el dia quan ella podria anomenar-se la seva petita esposa. ⁴⁶ Aleshores elles podrien parlar d’ella fins que es cansessin, Bertha Supple també , i Edy, la bocamolla, perquè aquesta compliria vint-i-dos anys el novembre. Ella tindria cura d’ell amb les comoditats d’una criatura, perquè Gerty posseïa la saviesa femenina per saber que a qualsevol home li plau el sentiment de ser a casa. Les coques que ella feia de color marró daurat i les pudingues de la reina Anna ⁴⁷ de deliciosa cremositat havien guanyat opinions excel·lents per part de tothom, perquè ella tenia una mà d’or també per encendre un foc, amassar la fina farina inflable i remoure després en la mateixa direcció la crema, la llet , el sucre i batre ben bé la clara dels ous, tot i que a ella no li agradava l’hora de menjar-s’ho, quan hi havia gent que feia aflorar la seva timidesa i li feia preguntar-se sovint perquè no podries menjar una cosa poètica com violetes o roses, i aleshores ells tindrien una sala d’estar magníficament decorada amb quadres i gravats i la fotografia de Garryowen l’estimat gos de l’avi Giltrap, que era tan humà que gairebé parlava, i fundes de chintz ⁴⁸ per a les cadires i aquella torradora de plata que hi ha a les rebaixes d’estiu al magatzem de Clery, com les que tenen a les cases riques. Ell seria alt i ample d’espatlles (ella sempre havia admirat els homes alts per marit) amb dents blanques i brillants al dessota d’un bigoti majestuós i curosament retallat, i anirien al Continent per la seva lluna de mel (tres meravelloses setmanes!) i després, aposentats en una bonica, acollidora i confortable caseta, cada matí tots dos prenen l’esmorzar, servit amb tots els ets i uts per ells mateixos, i abans d’anar-se’n a la feina, ell faria una bona abraçada a la seva estimada petita doneta, i durant un moment contemplaria els ulls d’ella.

Edy Boardman va preguntar a Tommy Caffey si ell ja n’havia fet, i ell va dir que sí, així que aleshores li va cordar-li els botons dels seus pantalonets i li va dir que anés a jugar amb Jacky, i que ara es portés bé i no es barallés. Però Tommy va dir que volia la pilota i Edy li va dir que no, que el petit hi estava jugant, i que si ell li agafava, l’armaria, però Tommy entestat que volia la pilota perquè era seva, és va encabritar en el tant si vols com si no vols. Quin temperament del dimoni! Veuràs, és que ell ja era un home, era Tommy Caffrey des que li van treure els bolquers. Edy li va repetir que no, no i no, i que se n’anés, i va dir a Cissy Caffrey que no claudiqués amb ell.

―Tu no ets la meva germana ―va dir el sapastre de Tommy―I la pilota és meva.

Però Cissy Caffrey va dir al petit Boardman que mirés enlaire, i mentre ell es fixava en el dit que li senyalava, ella li furtava de pressa la pilota i la tirava a la sorra. Tommy corrent-hi al darrera, havia guanyat la partida.

―Qualsevol cosa per a una vida tranquil·la ⁴⁹― va dir Ciss tot rient.

I es va posar a pessigar les galtes del petitó per fer-lo oblidar, mentre li anava dient: aquí hi ha l’alcalde, aquí hi ha els seus dos cavallets, aquí hi ha el seu carro de pa de ginebre, aquí s’hi passeja ell, txin, txin, txin txon (tocant-li la barbeta). Però Edy es va enfadar per la manera com ell sempre sortia amb la seva, fent que tothom el mimés .

―M’agradaria donar-li una cosa― va dir ella― però no diré a on.

―Una bufetada al cul ―va dir Cissy rient tot divertida.

Gerty MacDowell va acotar el cap i es va posar vermella davant l’acudit de Cissy de dir una cosa tan impròpia d’una dama, que ella s’avergonyiria tota la vida de dir en veu alta, capaç de fer enrogir una rosa ja vermella, i Edy Boardman va dir que estava segura que el cavaller de l’altre cantó havia sentit el que ella havia dit, però això a Cissy l’importava un rave.

―Deixa’l! ―va dir ella, amb un moviment brusc de cap i una inclinació picada del nas― Dóna-li a ell també al mateix lloc tan aviat com jo el miri.

L’eixelebrada Ciss amb els seus rissos de nina negra. No podies sinó riure amb ella a vegades; per exemple, quan et preguntava si voldries una mica més de te xinès i gelmelada de merds ⁵⁰ o quan dibuixava les gerres i les cares dels homes a les seves ungles amb tinta vermella i et feia rebentar de riure, o bé quan ella tenia ganes d’anar allà on tothom ja sap i deia que tenia pressa per fer una visita a la senyoreta Blanca. Eren allò que en diríem Cissycades. Oh, i podrem oblidar mai aquell vespre quan es va vestir amb el trajo del seu pare, amb el seu barret i un bigoti pintat amb suro cremat , baixant per la carretera de Tritonville ⁵¹, fumant una cigarreta? No hi havia res que no se li acudís per fer gatzara. Però, amb la mateixa sinceritat, val a a dir que tenia un dels cors més valents i més sincers que el cel mai hagi creat, no res de les hipòcrites dobles cares, massa suaus per ser sanes.

Aleshores l’aire es va omplir del so de veus i del ressò de l’antífona que tocava l’orgue. Es tractava del retir de la temperança conduït pel missioner, el reverend John Hughes S. J., amb rosari, sermó, i benedicció del Santíssim Sagrament. Allí es trobaven aplegats tots junts, sense distinció de classe social (i un espectacle més edificant encara no s’havia vist) en aquell senzill santuari arran de les ones, després de les tempestes d’aquest món cansat, agenollats als peus de la immaculada, recitant les lletanies de Nostra Senyora de Loreto ⁵² , per implorar-li, a ella, que intercedís per a ells, amb les paraules tan familiars, santa Maria, santa Verge de les Verges. Que trist per a les orelles de la pobra Gerty! Tant de bo el seu pare hagués evitat les urpes de la beguda del dimoni, prenent vots religiosos per abstenir-se’n, o bé aquelles pólvores que curaven l’hàbit de la beguda segons el Pearson’s Weekly ⁵³; ara ella podria viatjar amb el seu carruatge tan bé com qualsevol altra. Més d’una vegada s’ho havia dit a si mateixa mentre reflexionava, vora la llar que s’extingia, amb un pensament fosc sense la llum perquè ella odiava dues llums, o sovint mirant per la finestra somiant cada hora amb la pluja caient damunt la galleda rovellada, pensant. Però aquella vil decocció que havia enrunat tants cors i tantes llars, havia projectat la seva ombra damunt dels dies de la seva infantesa. Més encara, ella havia fins i tot havia presenciat, dins del cercle familiar, actes de violència causades per la intemperància i havia vist el seu propi pare, presoner dels vapors de la intoxicació, oblidar-se completament de si mateix, perquè, si hi havia una cosa entre totes les altres que Gerty sabia era que l’home que aixeca la mà a una dona, si no és amb intenció amorosa, ⁵⁴ mereix ser estigmatitzat amb la pitjor de totes les baixeses.

I mentrestant les veus cantaven les súpliques a la Verge més poderosa, la Verge més misericordiosa. ⁵⁵ I Gerty, embolcallada en els seus pensaments, amb prou feines sentia les seves companyes, o els bessons amb els seus saltirons de xicotets, o el cavaller del prat de Sandymount, com Cissy Caffrey anomenava aquell home perquè ho semblava tot passejant per la platja. En qualsevol cas, mai no el veies begut, però, tot i això, i per tot allò que ella no li hauria agradat com a pare perquè era massa vell , o per alguna altra cosa en relació a la seva cara (era clavat al doctor Fell ⁵⁶) , o el seu nas amb rastres de carboncle, ple de grans i el seu bigoti roig grisós única mica blanc sota el nas. Pobre pare! Amb tots els seus defectes i culpes, ella l’estimava,⁵⁷ inclús quan cantava Digues, Mary, com t’haig de fer la cort o El meu amor i la meva finca prop de Rochelle, i tots dos havien cuinat escopinyes amb enciam i amanida Lazenby ⁵⁸ per a adobar el sopar , mentre ell cantava Ha sortit la lluna amb el senyor Dignam que va morir de sobte i el van enterrar, Déu li tingui misericòrdia, per un atac de cor. Era l’aniversari de la mare d’ella i Charley era a casa de vacances i també Tom ⁵⁹, amb el senyor Dignam i senyora, i Patsy i Freddy Dignam ⁶⁰ i s’havien fet una fotografia junts. Ningú no hauria imaginat que el final fos tan imminent: ara ja descansa a la tomba. I la mare d’ella li va dir a ell ⁶¹ , que li servís d’advertiment per a la resta dels seus dies, i ell ni tan sols va poder anar al funeral ⁶² per culpa de l’atac de gota i ella havia d’anar a la ciutat a portar-li les cartes i les mostres de la seva oficina, prop de la manufactura de linòleum de T.Catesby & fills Ltd a Glasgow, d’artístics dissenys d’un tipus estàndard, digne d’un palau, que proporciona una comoditat excel·lent i sempre dóna brillantor i alegria a la casa.

Gerty era una bona filla, talment com una segona mare a casa, i també un àngel de Déu amb un petit cor que valia el seu pes en or. I quan la seva mare patia aquelles violentes i embogidores migranyes, qui li fregava al front amb mentol ⁶³ sinó Gerty, tot i que a ella no li agradava quan la seva mare aspirava pessics de rape, i aquest era l’únic motiu pel que havien tingut discussions mare i filla , per l’ús del rape. Tothom imaginava el món d’ella arran de les seves maneres gentils. Era Gerty qui tancava l’aixeta d’entrada del gas cada nit, i era Gerty qui penjava a la paret d’aquell lloc, on ella mai no oblidava cada quinze dies d’impregnar de clorat de calç ⁶⁴, el calendari de Nadal de l’adroguer senyor Tunney, amb el dibuix dels dies feliços, on un jove cavaller, amb la vestimenta que ells solien posar-se aleshores i amb un barret tricorni, oferia un ram de flors a la dama dels seus amors amb la cavallerositat dels vells temps a través d’una finestra enreixada. S’hi podia veure tota una història darrere d’allò. Els colors eren magníficament triats. Ella, d’un suau color blanc enganxós, estava en una actitud estudiada, i el cavaller de color de xocolata semblava tot un aristòcrata. Ella els contemplava sovint amb mirada somiadora quan hi passava pel davant amb algun propòsit determinat, i notava que el seus propis braços eren justament blancs i suaus ⁶⁵ com els de la noia dibuixada amb les mànigues arremangades, i pensava en aquells temps perquè havia descobert en el diccionari Walker de pronunciació, propietat de l’avi Giltrap, què volia dir això dels «dies feliços» ⁶⁶

Els bessons estaven ara jugant a l’estil més fraternalment aprovable, fins que al final per a mestre Jacky , que realment no tenia pèls a la llengua, no hi havia manera d’anar al darrera d’aquella pilota xutada expressament més forta que mai, i agafar-la a les roques plenes d’algues. No cal dir que el pobre Tommy no va trigar gens en expressar la seva consternació, però per sort el cavaller de negre que seia allí tot sol va accedir de forma galant al rescat i va interceptar la pilota. Els nostres dos campions van queixar-se amb grans crits dels seus greuges esportius, i per evitar més problemes Cisy Caffrey va demanar al cavaller que li tirés la pilota per favor. El cavaller va fer botar la pilota un o dos cops i després la va llançar cap a Cissy Caffrey , però va rodolar daltabaix per aturar-se justament sota la faldilla de Gerty, prop de la petita llacuna al costat de la roca. Els bessons van tornar a exigir-la i Cissy li va dir a ella que la xutés i deixés que ells s’hi barallessin , així que Gerty va enretirar el seu peu però, en no adonar-se que la punyetera pilota li havia arribat rodant avall, va voler xutar però no va tocar la pilota, amb les subseqüents rialles d’Edy i Cissy.

―Si has fallat, torna a provar-ho ―va dir Edy Boardman.

Gerty va somriure assentint, mentre es mossegava el llavi. Un color delicadament rosat va aflorar a la seva bonica galta, però estava disposada a que ho veiessin, així que es va tirar la faldilla amunt, una mica just el necessari, va prendre una bona embranzida i va clavar a la pilota un xut esplèndid que va anar tan lluny que els dos bessons van haver de baixar a buscar-la entremig dels palets de mar. Pura gelosia, és clar, no hi havia res més per captar l’atenció si comptàvem amb el cavaller que mirava des del cantó oposat. Ella sentia la càlida vermellor, senyal de perill sempre per a Gerry MacDowell, sorgint i flamejant dins les seves galtes. Fins aleshores només havien intercanviat mirades purament casuals , però ara per sota les vores dels seu barret, ella es va aventurar a adreçar-li una mirada, i la cara que hi va trobar el seu esguard a la llum vespertina, pàl·lida i estranyament dibuixada, li va semblar la més trista que mai havia vist.

A través de la finestra oberta de l’església, hi surava el fragant encens i, amb ell, els fragants noms d’aquella qui havia estat concebuda sense màcula de pecat original , vas espiritual, pregueu per nosaltres, vas honorable, pregueu per nosaltres, vas insigne de devoció, pregueu per nosaltres, rosa mística. I allí hi havien cors aclaparats de preocupacions i els qui treballaven per guanyar el seu pa de cada dia i els qui s’havien extraviat i anaven errants, tots amb els ulls humits de contrició però brillants d’esperança perquè el reverend pare Hughes els havia explicat allò que el gran sant Bernat va dir en la seva famosa pregària de Maria ⁶⁷, el poder d’intercessió de la piadosíssima Verge, que mai no s’ha sentit dir en cap època, que aquells qui han implorat la seva protecció hagin estat mai abandonats per ella.

Els bessons havien tornat a posar-se a jugar feliçment, perquè ja se sap que els conflictes de la infantesa no són sinó ruixats d’estiu. Cissy jugava amb el menut Boardman fins que ell va piular d’alegria, fent petar enlaire les menudes manetes. «Piiip» li cridava ella darrera la capota del cotxet, i aleshores Edy preguntava «On ha anat Cissy», i aleshores treia el cap Cissy i cridava «Taat!» i dic jo, no li divertia allò al nano? I després li va dir que digués «papa».

―Digues papa, rei meu. Digues pa pa pa pa pa pa pa.

I el rei seu feia tots els esforços per dir-ho, ja que era molt intel·ligent pels seus onze mesos, com deia tothom, i estava molt gras per la seva edat, i el retrat de la seva salut, un petit manat d’amor perfecte, i ell de ben cert arribarà a ser un gran home, deien.

―Haja ja ja haja.

Cissy li va eixugar la boca amb el pitet i el va instar a seure ben posat i que digues pa pa pa, però quan li va desfer la corretja, va cridar re-Sant Denís! ⁶⁸ perquè la roba del nano estava tota xopa i, calia doblegar-li l’altra mitja flassada per dessota. No cal ni dir que sa majestat el rei de la casa era d’allò més anàrquic davant d’aquelles formalitats de toilet, i així ho va proclamar a tothom:

―Habaa baaaahabaa baaaa.

I dues llàgrimes grosses, grans i adorables li regalimaven galtes avall. Era inútil calmar-lo amb no, nono, reiet i parlar-li del gigi i d’on era el paffpaff, però Cissy, encertada com sempre, li va ficar a la boca la tetina del biberó i el jove pagà ràpidament es va apaivagar.

Gerty pregava a tots els sants que s’emportessin a casa aquell menut cridaner, perquè els seus nervis no el podrien aguantar ni una hora més , ni tampoc aquells petits malcriats de bessons. Va dirigir la mirada vers el mar distant; era com aquelles pintures que s’utilitzaven per gravar-les al paviment amb cretes de tots colors i quina pena també que les deixessin allà on s’hi anirien esborrant, vers el vespre i el núvols que anaven sortint i el far de Bailey damunt del turó de Howth i sentir una música com aquella i el perfum d’aquell encens que ells cremaven a l’església com una mena d’ambientador. I mentre ella s’ho mirava el seu cor bategava de pressa. Sí, era a ella a qui ell estava mirant, i en la seva mirada hi havia alguna cosa que volia dir. Els ulls d’ell cremaven a l’interior d’ella com si ell la volgués escrutar cada cop més endins, com si li volgués llegir la seva pròpia ànima. Ells ulls eren meravellosos, magníficament expressius, però te’n podies fiar, d’ells? La gent era tan especial. Ella podia veure de seguida, pels seus ulls foscos, i la seva cara pàl·lida d'intel·lectual, que era un foraster, la viva imatge de la foto que ella tenia de Martin Harvey ⁶⁹, l’ídol matinée, només pel bigoti que ella preferia perquè no tenia gens de ganes de ser actriu com Winny Rippingham ⁷⁰ que volia que elles dues sempre vestissin igual ⁷¹ en ocasió d’una obra, però ella no podia veure si ell tenia un nas aguilenc o lleugerament retroussé ⁷² des d’on ell seia. Ell estava profundament trist, això sí que ho podia veure ella, i la història d’una pena que el perseguia la portava ell escrita a la cara. Ella hauria volgut trobar paraules per saber de què es tractava. Ell mirava enlaire amb tanta intensitat, amb tanta calma, i l’havia vist xutant la pilota i tal vegada l’hi hauria pogut veure les sivelles d’acer de les sabates si ella les va moure pensativa amb les puntes dels peus avall. Ella estava contenta que alguna cosa l’hagués empès a posar-se les mitges transparents amb l’esperança que Reggy Wylie podria rondar afora , però això ja era aigua passada. Aquí hi havia allò sobre el que ella havia somiat tan sovint. Era ell qui l’importava i la cara d’ella brillava de joia perquè era a ell qui volia perquè sabia instintivament que ell era com ningú més. El veritable cor de la dona jove sortia en direcció a ell, el marit del seus somnis, perquè en aquell instant sabia que era ell. Si ell havia sofert, més pels pecats contra d’ell, o, fins i tot, ell mateix havia estat un pecador, això tant li feia, a ella. ⁷³ Tant si ell era protestant com metodista, ella el podria convertir amb el seu amor autèntic; hi ha ferides que necessiten ser curades amb bàlsam del cor. Ella era una dona femenina, no com altres noies frívoles, poc femenines, com aquelles ciclistes que havia conegut mostrant allò que tenien ⁷⁴ i precisament ella es delia per saber-ho tot per perdonar-ho tot si ella podia inspirar-li amor, a ell, fent-li oblidar la memòria del passat ⁷⁵. Aleshores podria ser que ell l’abracés amorosament, com un home de debò, prement el cos delicat d’ella contra el seu, i estimant-la, com la seva noieta més pròpia, només per ella mateixa.

Refugium peccatorum. Consolatrix afflictorum. Ora pro nobis ⁷⁶

Bé s’havia dit que quisvulla que li pregués a Ella amb fe i constància, mai no es perdria ni seria rebutjat: i també li escau, a Ella, de ser un port de refugi per als afligits per raó del set dolors que van traspassar el seu propi cor ⁷⁷ . Gerty podria pintar tota l’escena dins l’església, el vidre tacat de les finestres il·luminades, els ciris, les flors i els pendons blaus de la Fraternitat de la benaurada Verge i el Pare Conroy, que estava ajudant el Canonge O’Halton a l’altar portant i traient coses amb els seus ulls abaixats. Semblava gairebé un sant i el seu confessionari era tan tranquil tan net tan fosc i les seves mans eren com de cera blanca, i si mai ella es feia monja dominicana amb els corresponents hàbits blancs, potser ell podria venir al convent per la novena de Sant Domenec. Ell li va dir aquella vegada, quan ella li va parlar d’allò en confessió ⁷⁸ posant-se vermella fins a les arrels dels cabells per por que ell pogués veure, que no és preocupés perquè allò era només la veu de la natura i tots estàvem subjectes a les lleis de la natura, va dir ell, en aquesta vida, i que això no era cap pecat perquè provenia de la naturalesa de la dona instituïda per Déu, va dir, i que la mateixa Nostra Benaurada Senyora li va dir a l’arcàngel Gabriel que és faci en mi segons la Teva Paraula ⁷⁹. Era tan bo i tan sant i sovint i sovint ella pensava i pensava que li podria frunzir un cobre teteres amb un disseny floral brodat com a regal o un rellotge però es va adonar que ells ja tenien un rellotge damunt del repeu de la xemeneia de color blanc i or amb un canari que sortia d’una caseta per dir l’hora, el dia que ella s’hi va arribar per les flors de l’adoració de les quaranta hores ⁸⁰ perquè era difícil saber quin tipus de present regalar, o tal vegada un àlbum de vistes en color de Dublín o d’algun altre lloc.

Els exasperants petits mocosos de bessons van tornar a les batusses i Jack va tirar la pilota fora en direcció al mar i tots dos hi van córrer al darrera. A aquells petits micos maleducats, algú els hauria d’arreplegar i donar-los un bon escarment , a tots dos, per posar-los a to. Cissy i Eddy van cridar-los perquè vinguessin, per por que no els pugés la marea i s’ofeguessin.

Ni rastre d’ells! Quina, de grossa, n’haurien fet! Així que Cissy va dir que era l’ultimíssima vegada que els portava a fora. Es va aixecar i els va cridar i es va posar a córrer camí avall passant pel costat d’ell, tirant-se els cabells enrere, que tenien prou bon color per tenir-lo ella més abundant, però ves a saber per què ella sempre se’l fregava, raó per la qual no li podia créixer més llarg perquè no era natural , així que ella s’havia de limitar a desfer-se del barret allà mateix ⁸¹ Ella corria fent llargues gambades com una oca i era curiós que no s’estripés la faldilla pels costats massa estrets del camí perquè Cissy Caffrey era força cavallot i una bona peça avançada onsevulla pensés que tenia una bona oportunitat de mostrar-ho i justament perquè era una bona corredora corria d’un manera que ell li podia veure la punta dels enagos mentre corria i també les seves cames primes fins allà on era possible. Això li hauria fet servei a ella, en cas d’ensopegar accidentalment amb algun destorb del camí, i més, calçada com anava amb els alts i torçats talons francesos, per fer semblar-la alta i també propensa a una bona caiguda. Tableau! ⁸² Hauria estat un exposé encantador perquè un cavaller com aquell en fos testimoni.

Regina angelorum, Regina patriarcarum, Regina prophetarum, Regina sanctorum omnium, pregaven, Regina sanctissimi rosarii, ⁸³, i llavors el Pare Conroy va allargar l’encenser al canonge O’Hanlon, que hi va ficar l’encens i va encensar el Santíssim Sagrament,(...) mentre Cissy Caffrey arreplegava els dos bessons, delint-se per clavar-los una cleca ben sonora a cada orella, però no ho va fer perquè va pensar que ell ho estaria mirant, però mai no havia comès un error com aquell en sa vida perquè Gerty podia veure sense mirar que ell mai no havia tret els ulls d’ella (...) i mentrestant el Canonge O’Hanlon va tornar l’encenser al Pare Conroy i es va agenollar de cara al Santíssim Sagrament i el cor va començar a entonar el Tantum ergo i ella ⁸⁴ va fer oscil·lar el peu endins i enfora just a temps quan la musica creixia i donava pas a Tantumer gosa cramen tum ⁸⁵ Tres xílings i onze penics havia pagat ella per aquelles mitges a Sparrow & Co. del carrer George el dimarts, no, el dilluns, abans de Pasqua i ja se li havia fet una carrera que ell estava mirant, transparents, i no a les insignificants d’ella⁸⁶ que no tenien ni suc ni bruc (ai les seves galtes!) ⁸⁷ perquè ell tenia ulls per veure per ell mateix la diferència.

Cissy va pujar per la platja amb els dos bessons i la seva pilota, i per cert, amb el barret a un cantó després de la seva cursa, semblava de debò una pobra dona que arrossegava els dos bordegassos amb la brusa esquinçada que ella havia comprat feia una quinzena, com un parrac tirat a l’esquena i els enagos penjant-li com una caricatura. Gerty, per la seva banda, es va treure el seu barret un moment per posar-se bé els cabells i mai no s’havia vist damunt les espatlles d’una noia un cap més bonic i delicat amb trenes de color castany, una petita visió radiant de debò, gairebé embogidora per la seva dolcesa. Un hauria de viatjar moltes milles lluny per trobar un cap amb els cabells com aquells. Ella gairebé podia veure la ràpida resposta d’admiració en els ulls d’ell, que li feia estremir, a ella, tot el sistema nerviós. Ella es va posar el barret de forma que hi pogués veure per sota les vores i va cordar la sivella de les sabates més de pressa, perquè el seu alè es va retenir mentre ella copsava l’expressió dels ulls d’ell. Ell l’estava mirant talment com una serp mira la seva presa, i el seu instint de dona li deia que ella havia despertat en ell el dimoni, i aquest pensament li va encendre un foc escarlata que es va estendre de la gola al front fins que el preciós color de la seva cara es va convertit en una rosa gloriosa.⁸⁸

Edy Boardman s’adonava també d’això, perquè mirava de gairell a Gerty, fent la mitja rialla amb les seves especulacions , talment com una vella mestressa que pretén tenir cura del nadó. Era com un irritable mosquit i sempre ho seria , i per això mateix ningú no l’aguantava, perquè sempre ficava el nas allà on no la demanaven. I va dir a Gerty:

―Un penic pels teus pensaments.

―Què? ―va respondre Gerty , amb un somrís reforçat per la blancor de les seves dents ―jo només em preguntava si era tard.

Ella va dir aquella indirecta sobre si feia tard, senzillament perquè desitjava tenir la sort que s’enduguessin els mocosos bessons i el seu nadó cap a casa, i que així acabessin les entremaliadures. I quan Cissy va arribar, Edy li va preguntar l’hora i la senyoreta Cyssi, tan eloqüent com vulgueu, va dir que havien passat dos quarts de l’hora de fer petons ⁸⁹. Però Edy ho volia saber, perquè a ells se’ls havia dit que tornessin aviat.

―Espera― va dir Cissy. Li preguntaré al meu oncle Pere d’allà baix ⁹⁰ , quina hora és per la seva endevinalla. ⁹¹

Així que ella ⁹² se’n va anar, i quan ell la va veure venir ella va poder veure com ell treia les mans de la butxaca, es posava nerviós, i es posava a jugar amb la cadena del seu rellotge mirant cap l’església. Per bé que, de naturalesa apassionada, Gerty va poder veure que ell tenia un enorme control sobre si mateix. Per un moment ell havia estat allí, fascinat per una bellesa que li va atraure la mirada, i tot seguit apareixia el cavaller silenciós de cara seriosa, autocontrol expressat en cada línia de la seva figura d’aspecte distingit.

Cissy va dir per excusar-la, si a ell li faria res dir-li quina era l’hora exacta i Gerty va poder veure’l traient-se el rellotge, escoltant-lo, mirant enlaire aclarint-se la gola, i dient-li que ho sentia molt però tenia el rellotge aturat, encara que ell pensava que deurien ser les vuit tocades perquè el sol s’havia post. La veu d’ell tenia timbre d’home culte i, tot i que parlava mesurant els accents i hi havia una sospita de tremolor en els tons melosos. Cissy li va donar les gràcies i va tornar amb la llengua fora i va dir que l’oncle li havia dit que tenia problemes urinaris

Llavors van cantar la segona estrofa del Tantum ergo i el canonge O’Hanlon es va tornar a aixecar per encensar el Santíssim Sagrament, va fer una genuflexió i va dir al Pare

Conroy que un dels ciris estava a punt de calar foc a les flors; el Pare Conroy es va aixecar per posar-ho tot en ordre (...) i ella podia veure el cavaller enrotllant la cadena del rellotge i escoltant la maquinària; ella va tornar moure la cama amunt i avall a la vegada. Estava fosquejant, però ell hi podia veure mentre estava tota l’estona enrotllant el rellotge, o fos el que fos, i després tornava a ficar-se les mans a les butxaques. Ella notava una sensació de rubor generalitzat, i ho sabia per les sensacions de les arrels dels cabells , i ella enfadada amb si mateixa perquè això li succeïa igual que l’última vegada quan va tallar-se els cabells en ocasió de la lluna nova. Els ulls foscos d’ell es van tornar a fixar en ella abeurant-se de tot el seu entorn, literalment adorant el santuari d’ella. Si mai hi havia hagut una admiració sense disfressa en la mirada d’un home apassionat, era fàcil de veure en la cara d’aquell home. És per tu, Gertrudis MacDowell, i tu ho saps.

Edy va començar a preparar-se per anar-se’n perquè ja era hora, i Gerty es va adonar que la lleugera indirecta que l’altra li havia donat, tenia l’efecte desitjat, perquè el camí per la platja fins a on es trobava el cotxet era llarg i Cissy va treure les gorres dels bessons per arreglar-los els cabells per fer-se atractiva és clar (...) i el canonge O’Hanlon, dret amb la capa pluvial sobresortint-li pel clatell, va rebre del Pare Conroy la cartolina perquè llegís i ho va fer en veu alta: Panem de coelo praestitisti eis ⁹³ (...) i Edy i Cissy parlant sobre l’hora tota l’estona i fent-li preguntes a ella, però Gerty, podia pagar-les amb la mateixa moneda i és va limitar a respondre amb càustica bona educació quan Edy li va preguntar si ella no tenia el cor trencat pel jove pretendent que havia engegat. Per tota resposta, Gerty va fer una ostensible ganyota, mentre una breu però freda brillantor, li parlava als ulls amb incommensurables dosis de menyspreu. Allò li va fer mal. Oh, i tant , que la va tocar ben endins, perquè Edy tenia la seva pròpia manera tranquil·la de dir coses com aquelles que sabia que feririen a una atordida gateta com era ella. Els llavis de Gerty es van obrir ràpidament per articular la paraula, però va haver de reprimir el sanglot que li sortia de la gola, tan esvelta, tan ben feta, tan bellament modelada, que semblava allò que un artista podia haver somiat. Ella l’havia estimat més del que ell sabia. Aquell mentider poc seriós i voluble, com tots el del seu sexe, no hauria mai entès què significava ell per a ella, i, per un instant, un raig de llàgrimes van eixir d’aquells ulls blaus. Els ulls de les altres l’escrutaven sense gaire compassió, però fent un esforç valent ella va tornar a brillar de simpatia, mentre guaitava la seva nova conquesta perquè elles la veiessin

―Bé―va respondre Gerty, amb la rapidesa d’un llamp, rient, i amb la cara il·luminada d'orgull― Jo puc llençar el barret a qui vulgui, perquè som en any de traspàs. ⁹⁴

Aquelles paraules seves van sonar amb claredat cristal·lina, més musicals que el parrup d’un tudó, però les altres van tallar el silenci de forma glacial. Hi havia en aquella veu jove la indicació que ella no era ningú amb qui s’hi podia jugar. I pel que fa al senyor Reggy amb tota la seva fatxenda i els seus diners, ella podia fàcilment deixar-lo de banda si era tan immund, i mai més li dedicaria cap més pensament i esquinçaria les seves estúpides postals en una munió de trossets. I si després d’això, ell gosava presumir que ella li podria dedicar una mirada que suavitzés el menyspreu, això el faria consumir immediatament. El rostre de l'escarransida senyoreta Edy va decaure no precisament de forma lleugera, i Gerty l’hi podia veure, en la seva mirada, una fúria terrible , per més que ella, la petita impertinent, l’amagués, perquè aquella aquella fletxa havia fet diana a la seva mesquina gelosia, perquè totes dues sabien que ella estava a distància d’elles, en una altra esfera, sabien que ella no pertanyia al nivell d’elles i que hi havia algú més que també ho sabia i ho veia, així que no podien fer altra cosa que posar-s’hi fulles. ⁹⁵.

Edy va agafar el menut Boardman disposada a anar-se’n, mentre que Cissy aplegava la pilota, les pales i les galledes, i era l’hora oportuna perquè l’home de sorra ⁹⁶ estava de camí per anar a trobar Mestre Boardman junior i Cissy també li va dir que Bill Winks ⁹⁷ estava venint i que el bebè havia d’anar a fer nones, però el menut precisament estava desvetllat i reia d’allò més, mentre Cissy ho aprofitava per fer-li pessigolles a la panxolina i el nano li va enviar els seus compliments damunt del seu pitet per estrenar.

―Mare meva! Pastís de pudding ! ―es va exclamar Ciss― Ha deixat el pitet fet un fàstic.

El lleuger contratemps, demanava l’atenció d’ella, però en un plis-plaç va poder resoldre bé aquell petit assumpte.

Gerty va sufocar una exclamació i va fer un estossec nerviós, i Edy li va preguntar què li passava . Ella estava a punt de dir-li que l’atrapés mentre volava, però el seu comportament havia de ser sempre el d’una dama, així que ho va deixar córrer amb un tacte consumat, dient que era l’hora de la benedicció perquè havia sentit del so del campanar damunt la tranquil·la costa marina. En efecte, el canonge O’Hanlon era dalt de l’altar amb el vel humeral que li havia col·locat el Pare Conroy al voltant de l’espatlla, donant la benedicció amb el Santíssim Sagrament a les mans.

Si movíem aquella escena cap a la de l’acollidora posta de sol, l’últim besllum d’Erin ⁹⁸, els tocs d’aquelles campanes vespertines ⁹⁹ i al mateix temps un rat penat sortia volant del campanar cobert d’heura, endinsant-se en la foscor d’aquí, d’allà, amb el seu petit i perdut crit. I ella podia veure a la llunyania les llums de les cases tan pintoresques que li hauria agradat tenir una capsa, perquè era més fàcil que pintar un home i aviat els qui encenien els llums anirien a fer les seves rondes més enllà dels camps de l’església presbiteriana i seguint per l’ombrívola avinguda de Tritonville on les parelles passejaven, i encendrien el fanal del costat de la finestra d’ella on Reggy Wylie hi solia donar la volta amb la moderna bicicleta de rodes lliures, tal com ella havia llegit en el llibre L’encenedor de fanals, de la senyoreta Cummins, autora de Mabel Vaughan i d’altres contes. I és que Gerty tenia somnis que ningú no coneixia. Li agradava llegir poesia i quan aconseguia algunes memòries de Bertha Supple d’aquell adorable àlbum de confessions amb la coberta de color coral on hi escrivia el seu diari, que ella guardava en el calaix de la seva tauleta del lavabo, la qual, tot i no caure del cantó del luxe, era escrupolosament neta i ordenada. Allà ella hi guardava els seus valuosos tresors d’adolescent, pintes de closca de tortuga, el seu distintiu de filla de Maria ¹⁰⁰ , l’essència de rosa blanca, l'alineador de les celles, la seva caixa de perfums i les cintes de recanvi per quan la seva roba venia de la bugada, i hi havien també alguns bonic pensaments escrits en tinta violeta que ella comprava a Hely’s del carrer Dame, perquè ella pensava que ella també podria escriure poesia, només que pogués expressar-se com en aquell poema que l’apel.lava tan profundament que ella l’havia copiat del periòdic que havia trobat un vespre al costat dels pots d’herbes per cuinar Ets tu de debò el meu ideal? ,preguntava Louis J. Walsh, de Magherafelt, i després alguna cosa sobre Capvespre, hi seràs tu sempre? I, tot sovint, la bellesa de la poesia, tan trista en la seva transitòria amorositat, havia humitejat els seus ulls amb llàgrimes silents que els anys havien anat esmunyint, un darrere l’altre, i per aquella sola deficiència ella sabia que calia no tenir por de cap competició, i que va ser un accident caure baixant pel turó de Dalkey , cosa que ella sempre mirava de dissimular. Però sentia que calia posar-hi fi. Si ella veia aquell atractiu màgic en els ulls d’ell, no hi hauria marxa enrere per a ella. L’amor riu a locksmiths ¹⁰¹ Ella faria el gran sacrifici ¹⁰²: tots els seus esforços serien per compartir els pensaments d’ell, i més amorosa que el món sencer seria ella per a ell, i cobriria tots els seus dies amb l’or de la felicitat, Hi havia, però, la qüestió més important de totes: ella es moria per saber si ell era casat, o un vidu que havia perdut la seva dona, o bé alguna tragèdia com la d’home noble de nom estranger, procedent de la terra del cant ¹⁰³, hauria hagut de tancar-la en un manicomi, cruel només per ser amable¹⁰⁴. Però, fins i tot així, què aleshores? Comportaria una diferència molt gran? De tot allò al capdavall poc delicat, la naturalesa ben educada d’ella, en reculava instintivament. Ella detestava aquella mena de persona, aquelles dones caigudes procedents del passeig de les cites a la vora del riu Dodder, que anaven amb els soldats i homes grollers, sense respecte per a l’honor d’una noia, degradant el sexe i anant a parar a la comissaria de policia. No, no: allò no. Ells serien senzillament bons amics , talment com un gran germà ¹⁰⁵ i una germana sense tot allò altre, malgrat les convencions d’un Societat amb esse majúscula ¹⁰⁶ Tal vegada era una vella flama que ella tenia pel dol dels dies més enllà del record. Ella pensava entendre-ho. Ella intentaria comprendre’l, a ell, perquè els homes eren tan diferents. Ell vell amor estava esperant , esperant amb les petites mans blanques esteses, amb ulls blaus i atractius. Cor meu! Ella seguiria el seu somni d’amor, els dictats del seu corque li deia, a ella, que ell serà seu tot en tot, l’únic home en tot el món per a ella, perquè l’amor era la guia mestre. Res més no importava. Que vingués allò que ella podria voler ser , salvatge, sense traves, lliure.

El canonge O’Hanlon va retornar el Santíssim Sagrament al sagrari, mentre el cor cantava Laudate Dominum omnes gentes ¹⁰⁷,i després va tancar en clau la porta del sagrari perquè la benedicció ja havia acabat i el Pare Conroy li va tornar el bonet perquè se’l posés (...) i la gata maula d’Edy va preguntar si ella no venia, però Jacky Caffrey va cridar:

―Oh, mira, Cissy!

I allò que van veure tots era una llampec que els cobria com un llençol, però Tommy també ho va veure per sobre dels arbres del costat de l’església, de color blau i després verd i púrpura.

―Són castells de foc ―va dir Cissy Caffrey.

I tots ells van córrer cap a la platja per veure-ho per damunt de les cases i l’església, campi qui pugui, Edy amb el cotxet del menut Boardman i Cissy donant la mà a Tommy i Jacky perquè no caiguessin mentre corrien.

―Vine, Gerty ―la va cridar Cissy― Són els focs artificials del Bazaar Mirus.

Però Gerty era inflexible, i no tenia cap intenció d’estar a la disposició d’elles. Si elles volien córrer com boges, ella volia seure, així ho va dir, i contemplar-ho des d’on era. Aquells ulls que romanien fixats damunt seu li feien accelerar els batecs del cor. Ella el va mirar un instant, i les mirades es van creuar, i una llum va esclatar damunt d’ella. Una passió ardent hi havia en aquella cara, passió silenciosa com la de la tomba, i així ell l’havia fet seva. Per fi els havien deixat sols, sense que els altres fessin de manefles i li fessin observacions, i ella sabia que podia tenir-li confiança fins a la mort, a ell home obstinat, home excel·lent, home d’honor inflexible fins a la punta dels dits. Les mans i la cara d’ell es movien i a ella la va envair un tremolor. Ella estava recolzada d’esquena lluny per mirar cap a on eren els castells de foc, i aleshores es va agafar el genoll amb les mans per no caure d’esquena mirant enlaire, i no hi havia ningú més per veure, només ell i ella, quan ella va mostrar tota la gràcia i la bellesa de la forma de cames com aquelles, de factura suau i delicadament arrodonides, mentre a ella li semblava sentir el panteix del cor d’ell, la seva ronca respiració, perquè ella sabia que la passió dels homes era així, de sang calenta, perquè Berta Supple li ho havia explicat una vegada en estricte secret i la va fer jurar que mai no ho diria al cavaller parcer que residia amb elles i era de la Junta Directiva de Districtes Congestionats ¹⁰⁸, que tenia il·lustracions retallades de diaris d’aquelles ballarines amb faldilla alta, puntejadores d’alçada, i ella deia que solia fer coses no gaire boniques, que tu ja pots imaginar, de vegades dins del llit. Però això era totalment diferent de coses com aquelles, perquè tot el que hi havia ara era diferent, atès que ella podia gairebé sentir-lo com li tocava la cara amb la seva , i també el primer càlid tocament dels seus llavis tan guapos. A més a més, hi havia absolució en la mesura que tu no fessis l’altra cosa abans de ser casada ¹⁰⁹ i haurien d’haver-hi dones sacerdots que ho entendrien sense la teva explicació, i Cissy Caffrey també a vegades duia als ulls aquella mena de mirada somiadora , així que ella també, estimada meva, i Winny Rippingham que està tan boja per les fotografies d’actors i que, a més, va ser per causa d’aquella altra cosa que allò va venir de la manera que va venir.

I Jacky Caffrey cridava tot mirant-lo, un altre coet!; ella es va recolzar d’esquena i les lligacames li van agafar un to blau per efecte de la transparència, i tots es van posar a mirar-ho, tot cridant, miraven el que passava i ella es va repenjar tan lluny com per veure els focs , mentre alguna cosa rara volava enlaire, alguna cosa fosca anava i venia; i ella va veure una llarga estrella de focs artificials ¹¹⁰ enlairant-se pel damunt dels arbres, amunt, amunt, amb un silenci tens que feia que tothom restés en expectació i sense respirar, a mida que anava més i més amunt, i així ella no tenia més remei que decantar-se cada cop més per veure poder-la veure, amunt, amunt, gairebé fora de la vista, mentre la seva cara s’omplia d’un rubor diví i fascinant a mida que s’anava estirant d’esquena i ell li podia veure, a ella, també altres coses, bragues de cotó fi, d’aquella marca que acaricia el cutis més que no pas aquelles altres marques de peces íntimes , com les verdes de quatre xílings i onze penics, per la raó que són de color blanc , i ella li va deixar, a ell, que mirés i va veure que ell mirava, mentre l’estrella de foc artificial havia arribat tan alta que, per un moment, ja ni es veia, i a ella li tremolaven tots els seus membres per haver-se inclinat tant que ara ell tenia des de dalt una panoràmica completa del genoll d’ella com no l’havia tingut mai ningú ni tan sols quan es gronxava ni tampoc mentre ella trepitjava l’aigua; ella no n’estava pas avergonyida i ell tampoc no tenia per què mirar d’una forma tan deshonesta com aquella, perquè ell no podria resistir la vista de la revelació tan meravellosa a mig oferir, com aquelles ballarines de faldilla ¹¹¹ que es comportaven de forma tan immodesta davant dels cavallers espectadors, i ell seguia mirant, mirant. Ella hauria estat feliç de cridar-lo fins a quedar-se sense alè, i obrir-li els braços prims i blancs com la neu, per acostar-s’hi a sentir els seus llavis damunt dels d’ella, i en la blanca cara d’ella el crit d’amor d’una noia jove, un crit gairebé d’ofec procedent d’ella, aquell crit que ha anat sonant en el transcurs de les edats del món. (...) Aleshores un coet va enlairar-se i esclatar per desaparèixer, i Oh!, després també la llarga estrella i es va sentir el sospir Oh! I tothom va cridar Oh! Oh!, extasiats, i es va dissoldre en una cascada de fils daurats, que vanar caient i ah! I es van convertir en una rosada d’estels verds que anaven caient barrejats amb els daurats. Oh, que alegre tot plegat! Oh, tan suau , tan dolç, tan suau!

Després tots es van fondre com la rosada en l’aire gris; tot quedava en silenci. Ah!. Ella se’l mirava, mentre ella s’incorporava ràpidament, una miradeta patètica de protesta pietosa, de tímid retret, que fa fer que ell es posés vermell com una noia. Ell estava recolzat contra la roca del darrera. Leopold Bloom (perquè aquest era ell) restava dret i en silenci, amb el cap inclinat davant d’aquells ulls joves i innocents. Que brutal que havia estat ell! Una altra vegada allò? Una ànima bona i immaculada l’havia cridat, a ell, i de quina forma més desgraciada havia respost? Ell havia estat un pocavergonya absolut. Ell, d’entre tots els homes! Però en aquells ulls hi havia una càrrega infinita de misericòrdia , i per a ell també una paraula de perdó encara que ell havia errat, havia pecat i anava errant. Una noia estava obligada a dir-ho? No, mil vegades no. Era el secret de tots dos, només de tots dos, sols en aquell capvespre que s’enfosquia, i no hi havia ningú que ho sabés, fora d’aquell petit rat penat, que havia volat suaument durant el capvespre d’un cantó a l’altre, i els petits rats penats no parlen.

Cissy Caffrey va fer un xiulet, a imitació dels nois al camp de futbol, cosa que mostra quina gran persona que era ella: i després va cridar:

―Gerty! Gerty! Ens n’anem. Vine. No et podem veure de tan lluny.

Gerty va tenir una idea, una d’aquelles petites estratagemes de l’amor. Va ficar la mà dins la butxaca del seu mocador, i en va treure una buata que la fer onejar per tota resposta, naturalment sense deixar-la a ell, i després se la va tornar a ficar a la butxaca. No sé si ell està massa lluny d’allí. Es va aixecar. Es tractava d’un adéu? No. Ella havia d’anar-se’n però ells es tornarien a trobar, allí mateix, i ella hi somiaria fins aleshores, i demà el seu somni seria sobre el capvespre passat. Ella es va incorporar, tota sola, fins a posar-se del tot dreta. Les seves ànimes es van trobar en un darrer i prolongat esguard, i aquells ulls que li havien arribat al cor, plens d’una estranya brillantor, restaven encastats damunt la seva cara dolça com una flor. Ella li havia mig somrigut de forma suau, un dolç somrís de perdó, un somrís proper a les llàgrimes i després s’havien separat.

Lentament, sense mirar enrere, ella va davallar per la irregular sorra fins a trobar Cissy, Edy, Jacky i Tommy Caffrey i el menut Boardman. Ara ja era més fosc i damunt la platja hi havien pedres i fragments de fusta, i també algues relliscoses. Ella caminava amb una certa dignitat silenciosa molt característica d’ella, però molt lentament perquè Gerty Mac Dowell estava...

Cordant-se les botes? No. Ella era coixa! Oh!

El senyor Bloom se la mirava mentre ella s’allunyava coixejant. Pobreta noia! Vet ací per què ella va quedar arraconada, mentre els altres feien un esprint! Per les seves maneres, ja vaig pensar que tenia algun problema. Bellesa rebutjada, perquè un defecte és mil vegades pitjor en una dona, tot i que les fa més atentes i educades. Sort que jo no ho sabia, quan ella mostrava els seus encants; tots els petits dimoniets fan el mateix, no m’hauria de sorprendre. La mateixa cosa curiosa que una monja, o una dona negra, o una noia amb ulleres. Aquella guenya ¹¹² és una perepunyetes; suposo que la proximitat de la menstruació les fa més primmirades : quina migranya que tinc avui; on vaig deixar la carta? Sí, és així: tota mena de nostàlgies boges, mossegant-se les ungles; ¹¹³ aquella noia monja del convent de Tranquilla ¹¹⁴ em va dir que li agradava olorar petroli; tot fa suposar que les verges al final acaben com un llum. Germana? ¹¹⁵ Quantes dones la deuen tenir avui a Dublín? Ella, la Martha ¹¹⁶; hi ha alguna cosa a l’aire; és la lluna. Doncs, aleshores per que no totes les dones menstruen alhora amb una mateixa lluna, dic jo? Deu deprendre de l’hora que van néixer, suposo. O bé, que totes comencen de zero i després canvien el pas; a vegades Molly i Milly la tenen juntes. En qualsevol cas, m’ha passat el millor de tot: estic maleïdament content de no haver-ho fet al bany aquest matí en honor de tu, ximpleta, que ja t’ho faré pagar per carta. ¹¹⁷. Això em compensa allò d’aquell conductor de tramvia del matí; d’aquell pesat de M’Coy aturant-me per no dir res; i del contracte de la seva dona sobre la maleta de províncies, amb una veu que ressonava com el soroll d’una pica: Gràcies per aquests petits serveis (i també barats). Al seu servei, pel que desitgi. Perquè elles també ho necessiten; és el seu desig natural. Manades d’elles cada vespre sortien de les oficines ; millor que fossin més reservades; tu no ho vols i elles se’t tiren al damunt. Pesquem-los vius Oh! ¹¹⁸. Llàstima que no es puguin veure elles mateixes. Per cert, aquell somni de mitges ben replenes on era? Ah, sí, a les figures del mutoscopi ¹¹⁹ del carrer Capel: només per a homes, és clar. Hi sortia el voyeur ¹²⁰ , el barret de Willy i tot el que les noies feien amb el barret. Havien tret instantànies d’aquelles noies, o tot plegat era una farsa? Tot és obra de la llenceria; les corbes que es veuen dins del deshabillé de la noia provoquen els sentits. També els excita quan són vàries : Estic neta, vine i embruta’m. I també els agrada quan es vesteixen l’una a l’altra per al sacrifici.― Milly es delia per la brusa nova de Molly―Per començar, vesteix-les a totes, per després despullar-les a totes― Com a Molly; per què, sinó, li vaig comprar aquelles lligacames de color violeta. I per a nosaltres també: la corbata que ell duia ¹²¹, els seus mitjons tan bonics i els pantalons amb baixos. Ell duia un parell de polaines la nit que ens vam conèixer, amb la seva magnífica camisa brillant-li per sota del seu...(què era?), de cabells ¹²². Segons diuen, una dona perd un xic d’encant cada cop que es treu una agulla de cap. Les ha de dur totes clavades, com diu la cançó «Oh Mairy va perdre la seva agulla de cap» Ha d’anar ben mudada per a algú, perquè la moda forma part de l’encant d’elles, i només canvien quan tu està en la pista del secret. Excepte l’Est; Marta i Maria: ara com en aquell temps: no s’ha de refusar cap oferta raonable ¹²³ Ella tampoc no tenia pressa. Quan es tracta d’elles, més val acomiadar un amic, perquè elles no obliden mai una cita, probablement, fora de tota especulació. Elles creuen en l’oportunitat perquè els agrada; i les altres tendiran a aixafar-li la guitarra. I, si no, mireu les amigues de l’escola, abraçades al voltant dels colls de cadascuna, o bé amb els deu dits closos, petonejant-se i xiuxiuejant secrets sobre no-res en el pati del convent. Les monges amb les cares netes i polides, fent conya amb els rosaris penjant amunt i avall, vindicatives per a tot allò que elles no podran aconseguir. Filferro de punxes ¹²⁴ . Assegura-te’n ara i escriu-me, i jo t’escriuré a tu, no ho faràs? Molly i Josie Powell. Fins que el senyor Right no vingui per aquí, ens trobarem una vegada sota una lluna blava. Tableau! ¹²⁵ Per l’amor de Déu, mira de qui es tracta! I tu, com et trobes? Què has estat fent per tu mateixa? Un petó, i m’estic delint per veure’t i besar-te. ¹²⁶ I passant-se revista les unes a les altres: Estàs esplèndida tu! Ànimes de germanes ensenyant les dents a una altra: Quantes te’n queden a tu? Es prestarien una a l’altra un pessic de salt?

Ai Senyor!

Es tornen dimonis quan els ve el període; una fosca aparença diabòlica. Molly solia dir-me haver sentit enormitats, com ara: Grata’m a sota el peu. Sí, així, així! Oh, quina delícia!. Haig de confessar que jo també tinc aquestes sensacions, és bo de tant en tant relaxar-se així. Ara bé, és dolent allitar-se amb elles aleshores ¹²⁷.? En certa manera és segur ¹²⁸, però agreja la llet, trenca les cordes dels violins; i alguna cosa he sentit dir sobre que marceixen les plantes d’un jardí ¹²⁹. A més, diuen que si es marceix la flor que ella dur, vol dir que és una coqueta ¹³⁰. Bé, en realitat totes ho són; fins gosaria dir que ella va notar així la meva persona. Quan tens una sensació d’aquesta mena, tot sovint trobes allò que sents. Jo li agradava a ella, o què? Elles miren sobretot el vestit; i sempre coneixen aquell qui els fa la cort, pels colls i els punys emmidonats de la camisa―bé, els galls, els lleons i els cérvols fan el mateix. Però, al mateix temps, també podrien preferir una corbata desfeta o cosa per l’estil. Pantalons? Suposem jo quan hi era? No; això s’ha de fer amb molta suavitat; no els agraden les formes brusques ni les ajagudes violents Un bes a les fosques sense dir res ¹³¹ Em pregunto què hi va veure en mi. Més aviat tenir-me tal com sóc, més que no pas un jove poeta amb greix d’ós, rissos de cabells empastifats de guix al damunt del seu destre ull, per ajudar un cavaller en els seus treballs literaris. Hauria hagut de parar esment al meu aspecte, a la meva edat. No em va veure ella de perfil. Sigui com sigui, mai no ho sabràs. Noies boniques casant-se amb home lletjos: la bella i la bèstia; a més a més, no pot ser el meu cas si Molly... Ella va treure’s el capell per mostrar els seus cabells; En portava un, d’ales amples, per amagar la cara en cas de trobar algú que la pogués conèixer, o s’inclinés damunt d’ella o li portés un ram de flors per olorar. Cabells amb forta olor d’estar en zel ¹³². Em va costar deu xíling per als pentinats de Molly, quan vivíem a les roques del carre Holles. Per què no? Suposem que ell li va donar els diners, a ella. Per què no? Tot són prejudicis; ella en val deu, quinze, més una lliura; i tot allò per no res: mà agosarada, senyora Marion. Em vaig oblidar jo, d’escriure l’adreça en aquella carta com en la postal que vaig enviar a Flynn? I el dia que vaig anar a Drimmie’s ¹³³ sense corbata. Me l’havia treta per una baralla amb Molly. No, ja recordo, Richie Goulding: un altre que va sempre atabalat. És graciós que el meu rellotge s’aturés a dos quarts de cinc: per culpa de la pols: la gent fa servir oli de fetge de tauró per netejar-los, jo mateix m’ho podia fer, i així estalviava. Va ser llavors justament quan ell, ella?...

Oh, i tant que ell ho va fer. Endins d’ella. Ella ho va fer. Fet. ¹³⁴

Ah!

El senyor Bloom va redreçar curosament amb la mà, la seva camisa xopa. Senyor , aquell dimoniet coix! I va començar a sentir-se fred i enganxós; un efecte secundari no gens agradable; ¹³⁵ tanmateix d’una manera o d’una altra, t’ho has de treure. A elles tant els fa; potser se senten complides. Tornen al pa esponjós i al bol de llet de casa , i resen les pregàries nocturnes amb la quitxalla. Bé, no és veritat que ho fan? Quan la veig, a ella, tan deteriorada, ¹³⁶ deuen haver estat la preparació de l’escenari, el coloret, el vestuari, les posicions, la musica. El títol també: Amours d’actrius com: Nell Gwyn, Sra. Bracegirdle, Maud Branscombe Amunt el teló! Refulgència platejada imitant el clar de lluna. Apareix una donzella amb la sina pensativa. Que entri el petit amor i em faci un petó. Encara sento la força que això dóna a un home; vet aquí el secret. Bona idea vaig tenir de sortir d’allí per la porta del darrere venint de can Dignam. Havia begut sidra, altra cosa no hauria pogut; això et fa venir ganes de cantar després Lacaus esant taratara. ¹³⁷ Suposo que vaig parlar amb ella, però de què? Malament, però, si no saps com posar fi a la conversa. Fes-los una pregunta i elles te’n faran una altra. Bona idea per si et trobes en aquest dilema― més que bona, meravellosa―Si tu dius, bon vespre, i veus que ella està en la mateixa línia: bon vespre. Bé, però aquell vespre fosc a la Via Àpia ¹³⁸, em disposava a parlar amb la senyora Clinch ¹³⁹; o, si més no, em pensava que era ella, i uiu, aquella nit tocava a la noia del carrer Meath ¹⁴⁰. Totes les marranades que li vaig arribar a fer, incorrectes és clar, ella les va titllar com les meves arques. És tan difícil trobar-ne una que...Au! Si tu no respons quan elles et sol·liciten, ho deuen passar molt malament fins que no te la posen dura. Ell em va besar la mà, quan li vaig donar una propina de dos xílings. Amb els lloros, prem el botó i l’ocell cridarà ¹⁴¹. Tant de bo no m’hagués anomenat senyor; oh, la seva boca a la foscor! I tu ets un home casat amb una sola noia! Això és el que més els agrada a elles: agafar un home d’una altra dona; o fins i tot, sentir-ho a dir. En això, sóc diferent: em satisfà allunyar-me de la dona d’un altre paio, i no menjar del seu plat fred¹⁴². Avui a l’hotel Burton aquell paio escopint el cartílag mastegat com un xiclet . Encara porto el condó dins del llibre de butxaca, causa de la meitat del problema. Però podria passar alguna cosa? No ho crec. Entra-hi, tot està preparat, tal com vaig somiar. Què ? Ja comencem malament . Com és que canvien el lloc de trobada, quan no és el que els agrada. Pregunta-li si li agraden els bolets perquè ella va conèixer una vegada un cavaller que...O pregunta-li qui estava a punt d’anomenar quan ell va canviar d’idea i va callar. No obstant, si jo vaig posar tota la carn a la graella, vol dir que jo ho necessito així. Perquè ho vaig fer, i ella també: ofendre-la. Aleshores fem les paus . Pretendre que ella es deleix per una cosa, i després fer-se la màrtir, això les afalaga. Tot el temps ella deu haver estat pensant en algú altre. Quin és el mal? Deu existir des que ella va tenir us de raó, ell, ell, ell. El primer bes és la trampa; el moment propici; alguna cosa esclata a l’interior d’elles; alguna cosa com polposa, els ulls d’elles ho revelen de forma secreta i furtiva. Els primers pensaments són els millors ¹⁴³ Recordem-ho fins al dia que es morin. Molly, quan el tinent Mulvey la besava sota la muralla mora al costat dels jardins ¹⁴⁴, tenia quinze anys em va dir ella, però tenia els pits ja desenvolupats. Després de dir-m’ho es va adormir. Després del sopar a Glencree ¹⁴⁵, era quan tornavem en cotxe a casa per la Muntanya de la Plomissa, mentre a ella les dents li cruixien de son. L’alcalde també tenia els ulls posats en ella: Val Dillon ¹⁴⁶: home apoplèctic ¹⁴⁷

Ella és allí baix amb ells mirant els focs d’artifici. Ai, els meus focs d’artifici! Enlaire com un coet, daltabaix com un bastó ¹⁴⁸ I els nanos, deuen ser bessons, esperant que passi alguna cosa. Volen ser ja adults. Vestits amb roba de la mare, tenen encara prou temps per arribar a entendre com funciona el món. I la noia morena, amb el cap de minyona que frega i la boca de negra; ja sabia que podia xiular; una boca com la seva està fet per això. Com Molly. Per què aquella puta de classe alta de Jammet ¹⁴⁹ porta el seu vel només fins al nas? Sisplau, li faria res dir-me l’hora exacta?¹⁵⁰ Et diré l’hora exacta en un carreró fosc ¹⁵¹; digues prunes i prismes quaranta vegades cada matí i se’t curaran els llavis gruixuts; i també fent carícies al menut. Els qui miren de fora , veuen més coses del joc. És clar que elles hi entenen més, en ocells, animals, nadons, a la seva manera.

Ella no mirava enrere mentre baixava cap ala platja; no hauria volgut donar aquella satisfacció. Ai, aquelles noies, aquelles precioses noies a la vora del mar ¹⁵² Tenia uns ulls clars ben bonics; una claror d’ulls que un alumna no acostuma a mostrar gaire. S’havia adonat que jo...? Segur que sí; talment com una gata arrufada més enllà d’on pugui saltar un gos. Les dones mai no es troben amb algú com aquell Wilkins de l’institut ¹⁵³, dibuixant un retrat de Venus amb totes les seves pertinences ¹⁵⁴ a la vista. Podem dir-ne innocència? Pobre idiota! La dona li treballa pel seu compte, i mai no els he vist asseguts en un banc pintat de nou. Tots els ulls que els miren, busquen per sota del llit allò que no hi ha, desitjosos de trobar algun temor en les vides d’ells; són penetrants com agulles. Quan li vaig dir a Molly que l’home de la cantonada del carrer Cuffe era ben plantat, i em creia que a ella li podria agradar, ella es va adonar de seguida que l’home tenia un braç postís. I el tenia. D’on els ve aquesta intuició, a elles? Una mecanògrafa que pujava les escales cap a les oficines de l’advocat Roger Greene, de dues en dues, per mostrar-li els seus coneixements, vull dir, els que li venien de pare, de mare, i de filla, és a dir, de soca-rel. Milly, per exemple, eixugant contra el mirall el seu mocador humit per estalviar-se de planxar-lo. El millor lloc perquè un anunci atregui l’ull d’una dona és un mirall. I quan jo la vaig enviar a Presscot’s per al xal de Caixmir de Molly, per cert li haig de portar l’etiqueta a casa pel canvi de les seves mitges. Ai, aquesta petita i fresca espavilada, no cal que mai li diguis res! Amb quin aire sap portar també els paquets; aquests gests insignificants atrauen els homes ; les mans aixecades enlaire, espolsar-les perquè la sang torni a fluir quan les tenien vermelles. De qui ho han après tot això? De ningú; alguna cosa vaig aprendre de la infermera. Sí, però elles no ho saben? Amb tres anys ella estava davant del tocador de Molly, just abans que abandonéssim el carrer de Lombard Est. Mi tinc una cara bonica.¹⁵⁵ Mullingar? ¹⁵⁶ Qui sap? El món dóna moltes voltes. Una jove estudiant que, donat el cas, no camina coixa com l’altra ¹⁵⁷ No obstant aquella era valenta. Senyor, que xop que estic! Ets un dimoni; encara inflat de veure el tou de la cama d’ella, amb les mitges transparents i estirades al seu punt de ruptura. ¹⁵⁸, no pas com aquella trinxeraire d’avui amb mitges de A.E.Rumpled. ¹⁵⁹, o aquella del carrer Grafton ¹⁶⁰ , blanques, amb uns talons grassos com una vedella, uau!

(...) Un coet amb forma d’araucària xilena va esclatar, espurnejant en ràpids espetecs. Dsrads, Dsrads, Dsrads, Dsrads. Cissy i Tommy van sortir corrents a veure-ho, seguits d’Edy amb el cotxet del nen i després Gerty a l’altra banda de la corba de les roques . Voldrà ella? Esperem! Esperem! I ho veurem! Va mirar entorn seu .Ella olorava una ceba.¹⁶¹ Estimada, vaig veure el teu...t’ho vaig veure tot.

Senyor!

Malgrat tot, m’heu fet un bé. Desanimat després de Kiernan ¹⁶² i Dignam, us dono moltes gràcies per aquest relleu. ¹⁶³. Sí, és de Hamlet, Senyor! Tot s’hi ha barrejat. Excitació, quan ella s’ha reclinat enrere, he sentit un dolor a la punta de la llengua. Al teu cap només hi tens rissos ¹⁶⁴.Té raó ell. No obstant, neci de mi, encara ho hauria pogut fer pitjor, en comptes de parlar sobre no-res. Després us ho explicaré tot . Tanmateix, ha estat una mena de diàleg entre tots dos. No ho podria ser? No, ells l’han anomenat Gerty, encara que podria ser un nom fals com el meu ¹⁶⁵ i la l’adreça tapadora de Dolphin Barn ¹⁶⁶

El seu nom de donzella era Jemina Brown

I vivia amb la seva mare a Irishtown ¹⁶⁷

El nom del lloc m’ha fet pensar en allò, suposo; Totes enquitranades amb la mateixa brotxa, i traient-se les plomes de les seves mitges. Però la pilota va baixar rodolant fins a ella com si tingués intel·ligència. Cada bala de fusell té el seu objectiu ¹⁶⁸ És clar que no vaig saber mai tirar res amb punteria a l’escola, torçat com sóc com la banya d’un boc; i no obstant em sap greu que això duri només uns quants anys fins que ells arriben al dret a vot quan els pantalons de papa aviat li vindran bé a Willy ¹⁶⁹ i terra de batan ¹⁷⁰ per al nen quan elles el treuen a fer ah ah ¹⁷¹. La feina no és agradable, però, a elles, les protegeix i les aparta de la via perillosa. La naturalesa els ho disposa així: rentar un nen, rentar un cadàver―Dignam. ¹⁷². Les mans dels nens sempre al voltant d’elles, cranis com de coco, o de mico, ni tan sols tancats de bon començament, amb els bolquers amarats de llet agra i quallada tenyida. No li haurieu d’haver donat a aquell nano una teta buida per xuclar; ompliu-l’hi de vent, en tot cas. La senyora Beaufoy, de soltera Purefoy ¹⁷³ hauria de trucar l’hospital ; no sé si la infermera Callan encara hi és; aquella que solia estar de guàrdia algunes nits quan Molly estava en Café Palace. Aquell jove doctor O’Hare, em vaig adonar que ella li raspallava la jaqueta; i també la senyora Breen i la senyora Dignam, una vegada, a aquell maridable. El pitjor de tot va ser quan, de nit, la senyora Duggan em va dir, a l’hotel City Arms, que el seu marit rondava begut, i que empestava de pub com una mofeta. Passa tota una nit amb el teu nas a les fosques, amb una bafarada de beguda alcohòlica, i que, a la matinada et pregunti : anava begut jo aquesta nit? Mala política, però, donar-ne la culpa al marit: quan els pollastres arriben al galliner van enganxats l’un darrera l’altre com si portessin pega. Podria ser també culpa de les dones. Aquí és on Molly podria alliçonar-les; porta la sang morisca del Sud, també la forma i la figura. Només cal comparar les seves mans sensibles per a l’opulent ¹⁷⁴ amb les d’aquelles altres dones enclaustrades a casa com esquelets dins l’armari. Ves que els la presenti: aleshores començaran a formular una colla de coses indescriptibles, no voldria pas saber com la titllarien. Sempre veuen el punt feble d’algun home en la seva dona; no obstant, sempre hi juga el destí, l’enamorar-se. Entre elles, sempre hi tenen els seus propis secret. Nois que s'arruïnarien si alguna dona no els agafés de la mà; llavors tens aquelles noietes insignificants que no valen un ral , amb maridets de poca volada; Déu els ha fet i Ell els ha aparellat ¹⁷⁵ A vegades els fills surten prou bé: dues vegades zero fan u; o, també, un vell ric de setanta anys amb una núvia jove i tímida: casa’t el maig i penedeix-te’n el desembre...Dimoni, aquesta humitat és molt desagradable...i enganxosa. El prepuci no se m’ha encongit: millor desenganxar-lo.

Au!

D’altra banda, tenim un homenàs de metro vuitanta amb una doneta que li arriba a la butxaca del rellotge. Talment com les busques llarga i curta del mateix rellotge, ell gran i ella petita. Molt estrany el que fa el meu rellotge; els rellotges de polsera sempre van malament ¹⁷⁶ ; potser hi ha un intercanvi d’influència magnètica amb la persona perquè s’acostava l’hora que ell...Sí, suposo que deuen anar alhora, com allò de amb el gat lluny els ratolins jugaran . Recordo jo badant en el carreró de Pill; d’allò, ara també se’n diu magnetisme; el magnetisme és al rerefons de totes les coses: per exemple, la terra, atraient i alhora essent atreta, genera el moviment. I el temps? Doncs, és el temps que triga el moviment. Aleshores, si una cosa s’aturava, tot allò que mostra s’aturaria, molècula rere molècula. Perquè així està organitzat; l’agulla magnètica et diu allò que està passant al sol i a les estrelles ¹⁷⁷; aquella petita peça de ferro acerat ¹⁷⁸. Quan tu hi acostes una forquilla ¹⁷⁹ : vine, vine ¹⁸⁰ Propina: Amb la dona i l’home passa el mateix que amb la forquilla i l’acer. Molly, ell. Muda’t, contempla i suggereix i et deixo veure i veure més i et desafio, si ets un home, a veure allò i, tal com ve un esternud, les cames, mira-les, mira-les, i si tens prou pebrots ―propina―deixa-la volar.

Com se sentirà ella allà baix? Vergonya de posar-s’ho tot davant d’una tercera persona? Potser més, en mostrar el forat de les seves mitges. Molly, amb la seva mandíbula inferior sobresortint-li en tombar-se cap el granger de les botes de muntar i els esperons, en la festa dels cavalls ¹⁸¹ I quan els pintors eren al carrer de Lombard oest―bona veu la d’aquell paio, que entonava com Giuglini― , l’olor que vaig sentir era com de flors , potser violetes. Provenia segurament de la trementina de la pintura. Ells feien ús propi de tot el que hi havia, i, mentre treballaven, ella caminava pel pis amb sabatilles , perquè ells no ho poguessin sentir. Però crec que moltes d’elles no poden experimentar l’orgasme, i durant hores no em vaig poder treure aquest pensament del damunt, com si tot en general dones voltes damunt meu i m’arribés fins a la meitat de la meva esquena.

Espera. Mm. Mm. Sí, és el perfum d’ella.¹⁸² Per què va fer un senyal amb la mà? Us deixo que vosaltres mateixos ho penseu per mi , quan ja estigui lluny amb el cap al coixí. Què és? Heliotrop? No, Jacint? Mm, Roses, crec. Ella és com l’essència d’aquesta flor: dolça i barata: i aviat amarga. Per què a Molly li agrada l’opoponax? ¹⁸³; li escau acompanyat d’un petit llessamí: tant a les seves notes altes, com a les seves notes baixes. A la nit de la dansa, es va trobar amb ell: la Dansa de les Hores ¹⁸⁴ .La va treure amb passió, vestida de negre i amb el perfum de temps passats. El color negre absorbeix la calor? O potser no? El vestit també era lleuger. Suposem que hi ha alguna connexió ; per exemple, si entres en un celler que és fosc ; cosa misteriosa, també. Per què només he sentit l’olor ara? Va alentir el seu temps per venir, com ella mateixa, lenta però segura. Suposem que es tracta sempre de molts milions de partícules minúscules que es desprenen enfora. Sí, aquesta és la raó que aquelles illes de les espècies, aquest matí cingaleses, s’olorin a moltes llegües de distància Us diré què és. És com un vel fi com una membrana que elles duen sobre la pell, com el que s’anomena teranyina, que elles sempre van filant cap a l’exterior , tènue com els colors de l’arc iris, sense saber-ho, que s’adhereix a tot allò que ella toca: els adobs de les mitges , l’escalfor de la sabata. I es conserva en els calaixos, per petites puntades de peu en tancar-los, i adéu fins a la propera. També a la gata li agrada flairar quan s’ajeu al llit d’ella: i coneix l’olor d’ella entre un miler de persones. També l’aigua de la banyera: em recorda maduixes amb nata. I on es posa, a la pràctica, el perfum: allí, a les aixelles o dessota el coll? Perquè tu el sents en tots els forats i raconades. Perfum de jacint, fet amb oli, èter , o qui sap. O potser de rata almesquera ¹⁸⁵, del sac que duu sota la cua, només un gra deixa anar olor durant anys. Els gossos se saluden mútuament olorant-se el darrere : Bona nit, bona nit, Quina olor fas? Veuràs, mm, mm. Molt bé, gràcies. Els animals van per feina. Sí, però ara mira-t’ho d’aquesta manera: nosaltres fem el mateix . Algunes dones, per exemple, ja t’avisen quan tenen el període Acosta-t’hi i sentiràs una fortor que t’hi podries penjar el barret. Quina mena de fortor? Com d’arengades de llauna passades o...Buuf! Per favor, no trepitgeu la gespa.

Potser elles també reben la fortor de nosaltres els homes. Quina? Els guants entufats de cigars que Long John tenia damunt de l’escriptori l’altre dia. L’alè? Prové d’allò que tu menges i veus. No, jo em referia a la fortor d’home; cal connectar-lo amb això, perquè els capellans se suposa que són diferents; les dones botzinegen entorn d’ells, com mosques al voltant de melassa; foragitades dels carrils que duen a l’altar, volen accedir-hi a qualsevol preu. L’arbre del capellà prohibit ¹⁸⁶ Pare, voldrà vostè...? Deixi’m ser la primera a...Això es va difonent i impregnant per tot el cos. Font de vida i l’olor n’és extremadament curiosa: salsa d’api, si se’m permet.

El senyor Bloom va ficar el seu nas. Mm, a l’interior de...Mm. Es va descordar l’armilla. Ametlles o. No. Llimones, això sí. Ai no, és el sabó!

A propòsit d’aquella loció; ja em voltava alguna cosa pel cap. No hi he tornat més , i el sabó sense pagar. No m’agrada carretejar ampolles com aquella bruixa del matí. Hynes bé podria haver-me pagat aquells tres xílings; podria fer esment de Meagher’s només per recordar-li ; ara, si ell treballa aquell paràgraf, dos xíling i nou penics. Mala opinió de mi tindrà; demà el truco sens falta. Quan li dec a vostè? Tres xílings i nou penics? Dos i nou, senyor. Ah, doncs, podria deixar de donar-li crèdit en una altra ocasió; així perdrà els seus clients. Això passa als pubs: un desaprensiu va apuntant factures a la pissarra i després s’esmuny pels carrers del darrere cap a algun altre local.

Aquí hi ha aquest aristòcrata que ha passat abans ¹⁸⁷ , tot xiulant des de la badia. Tal com hi ha anat, n’ha tornat; sempre és a casa l’hora de sopar. Sembla desmanegat: abans s’ha atipat, i ara a gaudir de la natura, perquè després dels àpats cal donar gràcies. Després de sopar, camina una milla; segur que té un petit saldo bancari per algun lloc i alguna canongia. Caminar darrera seu ara el molestaria com aquells venedors de diaris m’han fet avui. De tota manera, això et fa aprendre una cosa: veure’ns a nosaltres mateixos com els altres ens veuen. Si ho aplicàvem a les dones, no deixa de tenir gràcia, oi? Aquesta és la manera de descobrir-ho; pregunta’t a tu mateix qui és ell ara : L’home misteriós de la Platja, premi Titbit¹⁸⁸ de relat, obra del senyor Leopold Bloom; remunerat a raó d’una guinea per columna. I aquell personatge d’avui al costat de la tomba amb impermeable marró ¹⁸⁹, amb ulls de poll als peus, però; és clar que potser una vida saludable els pot absorbir tots ¹⁹⁰. Diuen que xiular fa ploure¹⁹¹; deu ser segons a on: sal a la humitat d’Ormond. És veritat que el cos nota el temps.

Les articulacions de la vella Betty en son una mostra. La profecia de la Mare Shipton ¹⁹², segons la qual els vaixells que naveguen al voltant del món parpellegen en la brillantor ¹⁹³. No. Hi ha senyals de pluja. Ho diu el Royal Reader ¹⁹⁴. i els turons llunyans sembla que s’enfosqueixen. ¹⁹⁵.

El far de Bailey al capdamunt del turó de Howth. Dos, quatre, sis, vuit, nou. Mira: ha de canviar, si no es pensarien que es una casa. Caps de guaita ¹⁹⁶. Grace Darling ¹⁹⁷ La gent té por de la foscor; també les cuques de llum i els ciclistes; hora d’encendre els llums. I millor, és clar, el resplendor dels diamants. La llum és com una pòlissa d'assegurança: tu no ets faràs mal. Millor ara, és clar, que no pas temps enrere; sobretot les carreteres del país; no en treus res de circular pels viaranys estrets. Encara que hi ha dos aspectes contra els quals t’hi remous, arrufes les celles o somrius. Perdó! No hi ha de què. És l’hora millor per regar les plantes, a l’ombra un cop el sol s’ha post, quan encara hi ha un vestigi de llum, perquè els raigs vermells són els més llargs. ¹⁹⁸ Roygbiv Vance ¹⁹⁹ens ho va ensenyar: vermell, carbassa, groc, verd, blau, anyil i violat, Veig una estrella, Venus potser? ²⁰⁰Encara no ho puc precisar. Dues, i quan tres, ja és de nit.²⁰¹ Hi eren tota l’estona aquells núvols nocturns? Semblen un vaixell fantasma. No. Espera. Són tres. Una il·lusió òptica, un miratge. Aquesta és la terra del Sol Ponent ²⁰². El sol de l’autonomia es pon pel sud-est. Bona nit, pàtria meva. ²⁰³

Hi ha rosada; malament per a tu, estimada, si seus en aquella pedra, et vindran fluxions blanques ²⁰⁴, i llavors mai no tindries un infant si no fos prou fort per lluitar ell mateix per la seva sortida enfora. A mi mateix se’m podríem fer morenes ²⁰⁵; i també llagues a la boca com un refredat d’estiu. S’alleugen amb herba o, en el pitjor dels casos amb paper, fregant la posició. M’agrada estar en aquella roca que ella hi va seure. Ai, dolça petita, no saps pas que bonica que eres! Em van començar a agradar en aquella edat. Accepto del tot aquell oferiment de pomes verdes. Suposo que és l’única vegada que creuem les cames asseguts . També a la biblioteca avui: aquelles noies graduades, amb les afortunades cadires sota d’elles. Però és la influència del capvespre; totes elles la senten: obertes com les flors, saben les seves hores, flors de sol, carxofes de Jerusalem ²⁰⁶, en les sales de ball, canelobres, avingudes il·luminades. Vetllada nocturna als jardins de Mat Dillon, on jo li vaig besar l’espatlla. Tant de bo tingués una corrua de pintures d’oli d’ella d’aleshores. També era juny quan la vaig festejar. L’any torna, la història es repeteix. , Penya-segats i cims, sóc amb vosaltres un cop més ²⁰⁷ Vida, amor, viatge al voltant del vostre petit món. I ara? Trist perquè ella és coixa, és clar, però has de mirar de no sentir tampoc massa compassió : elles se n’aprofiten.

Tot està silenciós ara damunt del Howth. Els turons semblen distants d’on som nosaltres, els rododendres. Potser estic boig. Ell agafa les prunes i jo les cireres ²⁰⁸. Allà on jo penetro, tot ja ho ha vist aquell vell turó; canvi de noms, això és tot. I els enamorats: nyam, nyam.

Em sento cansat, ara. M’aixeco, o espero una mica? Tinc drenada tota la meva virilitat, pobre infeliç de mi. Ella em va besar, sí, però a la meva joventut, mai més, joventut que només arriba una vegada. O també la d’ella. Demà agafa el tren, i no, quan torna no és la mateixa, com, de nens, la teva segona visita a una casa, que només hi busques allò nou. Però, no hi ha res de nou sota el sol ²⁰⁹ Cura de P.O. Dolphin’s Barn ²¹⁰; no ets feliç en la teva , frívola estimada meva? A Dolphin’s Barn, vinga xarades a casa de Luke Doyle. Mat Dillon i la seva manada de germanes: Tiny, Atty, Floey, Maimym, Louy, Hetty; i també Molly. Era l’any vuitanta-set, un any abans que ens caséssim. I el vell comandant aficionat als seus glops de begudes alcohòliques. Cosa curiosa, ella filla única i jo fill únic. Així que això es repeteix. Et penses que t’escapes i corres cap a tu mateix. El camí rodó més llarg és el camí més curt cap a casa. I tot just quan ell i ella...Cavall de circ caminant per un ring; com si interpretéssim Rip van Winkle ²¹¹. Rip: llàgrima a l’abric de Henny Doyle ²¹². Van: entrega de pa. Winkle: escopinyes i caragolins. Després vaig fer que Rip van Winkle tornés. Ella estava observant recolzada sobre l’armari lateral: Ulls moriscos, vint anys adormida a Sleepy Hollow ²¹³ Tot canviat. Oblidat. Els joves són vells. I la pistola d’ell plena de rovell per la rosada.

Ba ²¹⁴ Què és això que vola per aquí? Una oreneta? No, probablement un rat penat, que, com que és cec, es pensa que sóc un arbre. Els ocells no tenen olfacte? Metempsicosi: els antics creien que, per causa del dolor, et podries convertir en un arbre ²¹⁵; un salze ploraner, vaja. Ba. Allà va volant, com un petit captaire jogasser; A on deu viure? Molt probablement, dalt del campanar; penjat dels talons en olor de santedat. M’imagino que el toc de la campana el deu haver fet fugir. Per cert, sembla que la Missa ja ha acabat; jo els podia sentir tots com resaven: Pregueu per nosaltres, pregueu per nosaltres i pregueu per nosaltres. Bona idea això de la repetició; talment com els anuncis comercials : compreu-ho de nosaltres i compreu-ho de nosaltres. Doncs sí, a cal capellà tenen el llum encès; mentre consumeixen el seu frugal mosset.. Recordo l’error d'avaluació quan jo era al Directori de Thom’s: vint-i-vuit, això és. ²¹⁶ Tenen dos immobles, dels quals el germà de Gabriel Conroy n’és el coadjutor. Ba. Mira’l, ja torna. Em pregunto com és que poden sortir de nit com els ratolins; són una espècie híbrida; de fet, els ocells són com ratolins que salten ²¹⁷; de què tenen por, de la llum o del soroll? Val més que jo segui quiet. Tot és instint, com el d’aquell ocell assedegat que va aconseguir beure l’aigua del fons d’una gerra tirant-hi palets de riu ²¹⁸. Les seves mans són tan petites com les d’un homenet de rellotge de cucut, i els ossos els té tan menuts que gairebé els pots veure relluint amb un color d’un blau blanquinós. Els colors depenen de llum que tu veus. Si mires fixament el sol com, per exemple, una àguila ²¹⁹, i després et mires la sabata, hi veuràs com una taca de color groguenc. I necessita marcar el seu territori per tot arreu. Per exemple aquella gata d’aquest matí a l’escala, té el color de gespa seca; diuen que mai no els hi veuràs tres colors, però és fals: aquell de color mig blanc tigrat que hi ha al City Arms , amb la lletra M inscrita al front,²²⁰ té un cos de cinquanta colors diferents. Com una ametista que hem vist fa una estona. Amb la fulgència del vidre, fou com aquell savi (com es deia?) va fer el vidre que cremava ²²¹ En conseqüència, el bruc es crema, compte amb els mistos dels turistes! Què? Bé, potser és que els bastonets s’assequen massa quan es freguen al vent i a la llum. Ja el tinc! Es deia Arquimedes. No es tan dolenta la meva memòria.

Ba. Qui sap el motiu de que estiguin sempre volant. Insectes? Aquella abella que em va entrar al quarto la setmana passada, jugava amb la seva ombra al sostre. Podria ser la que em va picar, ja veurem. Els ocells tampoc no troben mai allò que diuen; talment com les nostres breus xerrades; i ella diu i ell diu. Valor? Han de volar per tot l’oceà i després tornar; una colla deu morir per les tempestes i el cables elèctrics. Els mariners també tenen una vida prou perillosa; vapors transatlàntics de grandària brutal endinsant-se en la foscor , fent ressonar les sirenes com bramuls de vaques marine. Faugh a ballagh ²²². Fora d’aquí, maledicció per a tu. D’altres en vaixells, amb un pedaç de mocador per vela, llençats d’un cantó a l’altre talment com el rapè en una vetlla de difunts, quan bufen de debò els vents de tempesta; ²²³ també n’hi ha de casats i algunes vegades fora de casa durant anys en el algun dels confins més allunyats del planeta—no podem dir el final, perquè és rodó. Diuen que tenen una muller en cada port. Bona feina deu tenir ella, si s’ha de preocupar fins que «Johnny retorni a casa a ritme de marxa» ²²⁴ , si és que mai ho fa. Després d’ensumar la punta de la cua dels ports ²²⁵, com els pot agradar el mar? I, tanmateix, els agrada. Quan l’ancora es lleva, ell salpa amb un escapulari o qualsevol peça de metall que li doni sort. Bé, i els tephilim ? ²²⁶ No, això és el que el pobre papa patriarca tenia a la porta perquè ho toquessin; que això ens va treure de la terra d’Egipte perquè entréssim a la casa de l’esclavatge. En totes aquestes supersticions hi ha alguna cosa per quan te’n vas i no saps mai en quins perills et trobaràs: penjat d’un tauló, o cama ací cama allà damunt d’una biga, ²²⁷ per salvar aquesta misèria de vida, amb el cinturó salvavides al voltant seu ²²⁸, engolint aigua salada, i aquesta és la seva darrera peripècia fins que els taurons no l’enxampin. S’han marejat mai els peixos al mar?

Després et trobes amb una magnífica calma sense ni un núvol, amb el mar ben llis, plàcid, i la tripulació i la càrrega fetes miques dins l’armari de Davy Jones ²²⁹. Amb la lluna mirant-s’ho, com dient: no és culpa meva homenet orgullós.

Una llarga espelma perduda es va enlairar cap al cel des del basar de Mirus en petició de fondos per a l’hospital de Mercer i va esclatar, ramificant-se, mentre queia, en una alumenaria d’estrelles violetes i una sola de blanca; flotaven, queien i desapareixien. L’hora del pastor: l’hora d’embolicar l’ovella: l’hora de la cita. De casa en casa, donant-hi la seva sempre benvinguda amb doble trucada, anava el carter de les nou del vespre, ²³⁰ amb la seva làmpada, com una cuca de llum que brillava aquí i allà a traves de les bardisses de llorer. I entremig dels cinc arbres més joves, un pal alçat va encendre el fanal de la terrassa de Leahy. Arran de les finestres il·luminades, i també dels jardins, una veu estrident anava cridant, com una lletania: Evening Telegraph, última edició! Resultat de la carrera de la Copa d’Or!, i des de la porta de la casa de Dignam, un noi va sortir corrents i va cridar al venedor. El rat penat, inquiet, anava volant d’ací d’allà. Lluny d’allà, pel damunt de les sorres, l’onatge de color grisós anava venint arrossegant-se. Howth ²³¹ es va reduir a la inactivitat, cansat de llargues jornades, de la fressa dels rododendres (era vell) i content de sentir com s’aixecava la brisa nocturna i agitava tota la seva exuberància de falgueres. No obstant, va mantenir un ull obert que no dormia, mentre respirava profundament i lent, endormiscat però despert. I allà lluny a la vorera del Kish, la llumeta d’un vaixell ancorat li va fer l’ullet al senyor Bloom.

Aquells bordegassos d’allà deuen fer gresca, confinats en un mateix lloc. Les llums irlandeses de bord; càstig pels seus pecats, i també els guardacostes, amb els seus coets, pantalons curts , boies i bots salvavides. Dies fa que vam sortir pel creuer de plaer a bord del Rei d’Erin, carregats amb un sac de diaris vells per donar-los a ells. Quin viatge més merdós; ells comportant-se com óssos en el zoo, i una colla de borratxos sortint a estimular el seu fetge, per vomitar de cara a mar i alimentar les arengades; quin fàstic. I les dones, amb el temor de Déu a les seves cares. En canvi Milly, ni gota de por; rient amb la seva bufanda blava deixada anar al vent; en aquella edat no saben què és la mort. I després tots amb l'estómac buit, però amb la por fora. Quan ens vam amagar darrera d’aquell arbre a Crumlin —que jo no hi volia anar— Mama! Mama! Hi ha nens petits al bosc ²³², espantant-los també amb màscares, i tirant-les enlaire per tornar-les a recollir. Et mataré. Això només és de broma? O bé, infants jugant a la guerra. El tema és seriós; com pot la gent apuntar-se amb pistoles? A vegades disparen i tot, pobra canalla. Els únics problemes són incendi del bosc i urticària; per això últim , li vaig comprar a ella purga de calomelans ²³³ ; després de millorar dormia amb Molly; per cert, té les dents molt semblants. Què estimen elles? Potser una versió d’elles mateixes? Però, l’endemà matí la perseguia amb el paraigües; potser no tant com per fer-li mal; li vaig sentir el pols: li feia tic-tac. La mà llavors era petita: ara ja és grossa. El meu estimadíssim Papli. Tot allò que la mà diu quan et toca. Li agradava d’allò més comptar-me els botons de l’armilla. Li recordo la seva primera cotilla; em vaig fer un tip de riure de veure-la. Per començar, les seves petites tetes; deixar-una fora és més sensitiu, crec ²³⁴; la meva, també, més a prop del cor. És moda omplir-les de borra en cas d’obesitat. Els dolors de creixença d’ella per la nit, cridant, em desvetllaven. La pobreta estava espantada quan la natura li va fer venir per primer cop. Moments també estranys per la mare; la fa rememorar la seva adolescència a Gibraltar, mentre des de Buena Vista contemplava la torre O’Hara; les aus marines cridant i el mico Vell Barbary que es cruspia tota la seva pròpia família ²³⁵ Canonada a la posta del sol per als homes que volien travessar les línies ²³⁶ Mirant per sobre del mar , ella em va dir: Era un vespre com aquest, però clar i sense núvols. Jo sempre pensava que em casaria amb un lord o un cavaller amb iot privat. Buenas noches, señorita. El hombre ama la muchacha hermosa I per què jo, doncs? Perquè tu eres tan diferent dels altres.

Més val no enganxar-me aquí tota la nit com una llagasta. Aquest temps et fa tornar-te avorrit. Deuen ser vora les nou per la llum. Anem a casa; massa tard per a Leah, Lily of Killarney. No, encara deu durar. Trucaré a l'hospital per veure què: espero que ella ja hagi acabat ²³⁷. Quin dia més llarg que he tingut: Martha, el bany, funeral, la casa de les claus, el museu amb aquelles deesses, la cançó de Dedalus. Després aquell cridaner del pub de Barney Kiernan; allí em vaig defensar bé davant d’aquell malparlat de borratxo : el que li vaig dir sobre el seu Déu el va desarmar. Va ser un error tornar-li el cop? No. Hauria de tornar a casa i riure’m d’ells. Sempre tinc necessitat d’empitimar-me en companyia: però alhora em fa por estar sol com un nen de dos. Suposem que ell em va ferir; mirem-ho des d’un altre òptica, i aleshores la cosa no és tan greu. Potser ell no volia dir res que em ferís. Tres visques per a Israel. Tres visques per a la cunyada que ell criticava amb tres ganivets a la boca d’ella. El mateix estil de bellesa: una vella festa particularment bonica per a una tassa de te. La germana de l’home salvatge de Borneo acaba d’arribar a la ciutat. ²³⁸ Imaginem que, a la matinada , sense encomanar-se a cap sant, tothom fa el que li dóna la gana ,tal com va dir Morris quan va petonejar la vaca ²³⁹. Però la dona de Dignam va dur les coses cap a un extrem negatiu. Les cases de dol són tan depriments perquè tu mai no saps. Sigui com sigui ella necessita els diners; hauré de trucar aquelles vídues escoceses, tal com li vaig prometre. Vídues, nom estrany; deixa per entès que nosaltres, els homes, la dinyarem primer. Aquella vídua, el dilluns davant de Cramer’s ²⁴⁰, que em mirava, havia enterrat el seu pobre marit, però de forma progressivament favorable pel que fa al subsidi. Era el seu mite particular de la vídua ²⁴¹ Bé, doncs, què esperàveu que ella fes? Ha d’espavilar-se com pugui per tirar endavant. En canvi, no puc veure els vidus, amb el seu aire de desemparats. Pobre home l’O’Connor, amb la dona i els cinc fills intoxicats per musclos d’aquí, ²⁴² de les aigües residuals. Desesperat com estava, alguna matrona amb barret de copa baixa li havia de fer de mare, fent-se càrrec d’ell, amb una cara rodona com un plat i un enorme davantal, Pantalonets grisos de senyuora, barats, de tres xílings el parell, preu d’ocasió. Senzill i estimat, estimat per sempre, diuen. Lletja: cap dona no pensa que ella n’és; estima, menteix i tingues bona planta que demà ja morirem ²⁴³. Mira’l, a ell, de vegades, rondant per mirar de trobar qui tenia el truc del joc. U.p: amunt. El destí, vet-ho aquí. Ell, no pas jo. També sovint es deixa veure en una botiga; sembla perseguit per la mala sort. Ha dormit aquesta nit? ²⁴⁴ Espera. Hi ha alguna cosa que no lliga: ella calçava sabatilles de color vermell turquesa, i duia els pantalonets: suposo que sí. M’agradaria ella en pijama? Punyeta, difícil de contestar! Nannetti ja és fora, en el vaixell correu; i ara com ara deu ser a prop de Holyhead. Haig de clavar amb agulles aquell anunci de Keye’s : Work Hynes i Crawford; pels enagos de Molly. Ella té una cosa per posar-hi dintre. Què és? Podrien ser diners.

El senyor Bloom es va ajupir per recollir un tros de paper damunt la sorra. Se’l va apropar als ulls i el va examinar. Una carta? No. No es pot llegir. Més val que me’n vagi. Més val, que ja estic cansat de tant moure’m. Deu ser la pàgina d’un llibre de còpia antic, amb tots aquests forats i còdols enganxats, qui els podria comptar? Mai no saps el que trobes: ampolles amb la història d’un tresor abandonat en un naufragi. Paquets postals. Als nanos sempre els agrada llençar coses al mar. Potser la confiança de trobar el pa damunt les aigües? ²⁴⁵ Què és això? Un bocí de bastó.

Oh! Aquella femella m’ha deixat exhaust. Ja no sóc tan jove. Vindrà ella aquí demà? L’esperaré, a ella, onsevulla i per sempre. Haig de tornar. Els criminals sempre ho fan, al lloc del crim. ²⁴⁶ Ho faré jo?

El senyor Bloom, amb l’ajut del seu bastó i amb elegància, va escriure un missatge per a ella damunt la gruixuda sorra . Es conservarà. Què?

JO

El peu pla d’algun perdulari ho ha trepitjat pel matí. No val. Esborrem-ho. Si la marea arriba fins aquí, hi haurà una bassa prop dels peu d’ella. Inclina’t i hi veuràs la meva cara, com en un mirall fosc, si hi alenes al damunt, es remou. Totes aquestes roques amb línies, cicatrius i lletres Oh, aquelles són transparents! I a més no saben quin és el significat d’aquell altre món. Jo et vaig dir noi entremaliat perquè no m’agrada²⁴⁷

SOC. A.²⁴⁸

No hi ha espai. Sortim.

El senyor Bloom va esborrar les lletres amb la seva pesada bota. Quina cosa més desesperada la sorra, no hi creix res, i tot s’hi esborra. No hi por que grans vaixells hi arribin, llevat de les gavarres de Guinness. Al voltant de Kish en vuitanta dies ²⁴⁹ Feta la meitat per disseny.

Va llençar la seva ploma de fusta; el bastonet va caure damunt de sorra bruta de sediments, i s’hi va clavar. Vaja, si provaves de fer-ho expressament durant una setmana, segur que no podries. Casualitat. Mai més no ens tornarem a trobar, però ha estat deliciós. Adéu,,estimada i gràcies per fer-me sentir tan jove.

Ara faria una curta becaina, si tingués...Deuen ser prop de les nou. La barca de Liverpool ja ha sortit fa temps ²⁵⁰ Ni tan sols se’n veu el fum. I ella ²⁵¹ pot agafar l’altre. També ho ha fet. I a Belfast,²⁵² no hi vull anar pas. Cursa cap allà i cursa de tornada cap a Ennis ²⁵³. Que ho faci ell. Faré una tancada d’ulls justeta, sense dormir, però; mig abaltit.²⁵⁴ Mai ve el mateix, però tenim un altre rat penat. Cap perill , només una mica.

Oh dolçament, de totes les teves noies blanques que vaig veure, un braçalet brut em va fer estimar de forma enganxosa, nosaltres dos entremaliada Grace amor, ella a ell mig passat el llit met-him-pike-hoses amb volants per a Raoul per perfumar la teva dona de cabells foscos estirats sota del dallonses señorita ulls joves prunes de Mulvey anys de somnis retornen la cua final Agendath estimada desmaiada em va ensenyar el seu pròxim any en calaixos retorn proper en el seu proper seu proper. ²⁵⁵

Un rap penat volava. Allí. Aquí. Allí. Aquí. A la llunyania grisa va tocar una campana. El senyor Bloom, amb el boca oberta, va ensorrar la seva bota esquerre cap a un cantó, es va recolzar, i va respirar. Només una mica. ²⁵⁶

Cucú / Cucú /Cucú

El rellotge damunt la repisa de la xemeneia de la casa del capellà va fer sortit el cucut, allà on el canonge O’Hanlon i el Pare Conroy i el reverend John Hughes S.J. prenien te amb pa de soda i mantega, amb unes mitjanes de moltó fregit untat amb salsa de tomàquet, mentre anaven conversant.

Cucú / Cucú /Cucú

Com que era un petit canari que va sortir de la caseta per tocar l’hora, per això Gerty MacDowell va adonar-se de l’hora que era, i perquè ella era tan ràpida com es pugui ser-ho per una cosa així, per això Gerty MacDowell es va adonar de seguida que un cavaller foraster que seia damunt les roques estava mirant.

Cucú / Cucú /Cucú ²⁵⁷

1 El 16 de juny de 1904, el sol es va pondre a Dublín a les vuit i vint-i-set minuts del vespre.

2 Suburbi costaner de Dublín , famós pel seu bonic castell , els seus camins forestals i les seves vistes del mar.

3 Locució anglesa que sol no traduir-se, pel seu significat de «per últim, però no per això menys important»

4 «Estel dels mars» (Stella Maris) un dels ,títols que rep la Verge Maria entre els catòlics.

5 «Many a time and of» Pleonasme utilitzat per Shakespeare a «El Mercader de Venècia» en boca de Shylock en la seva queixa a Antonio: «Signior Antonio, molts cops i sovint / En el Rialto heu abusat de mi / Parlant dels meus diners i de les meves usances (usura)»

6 A banda el context fictici i el seu rol homèric de «donzelles», identificació i significat desconegudes.

7 His Majesty’s Ship Belleisle (Vaixell de Sa Majestat Bella Isla).

8 Dita popular, des del segle XVI.

9 És a dir, el seu germà bessó.

10 La frívola heroïna de «No res per vestir-me», del poeta i advocat nord-americà William Allen Butler (1825-1902). a Madison Square el cor de la Nova York de moda, se li burlaven de llarg per la remunerada indulgència en la seva seva obsessió per als vestits de moda, fins que ella acaba «absolutament desesperada /Perquè no tenia res per posar-se»

11 Tret del refrany d’una cançó del Quart Llibre de les Àries, de Thomas Campion (1567-1620) «Hi ha un jardí el teu rostre.../ Aquestes cireres creixen i ningú no les pot comprar.../ I si tu em preguntes on / Creixen elles, Et contesto: Allí / On els llavis de la meva Júlia somriuen...»

12 En la mitologia grega, el nom proverbial de la poma que Eris (deessa de la discòrdia) va proposar oferir a les més bella, d’entre Hera, Afrodita i Athenea. Paris , cridat a fer de jutge en la contesa , va atorgar el guardó a Afrodita i ell va ser recompensat amb Helena de Troia (i la guerra de Troia).

13 La que ells tenien més a prop no era la residència de Stephen sinó una de similar a Sandimount.

14 De la tradició oral: «Whats your name? / Butter an’ crame /All the way from /Dirty Lane» (Com et dius / Mantega i crema / Tot el camí que ve de/ del Carreró Brut).

15 No, en portugués.

16 Píndoles gelatinoses que contenien ferro, i vitamines B i C amplament anunciades per combatre l'anèmia.

17 Píndoles per ajudar les noies joves en els dolors de la menstruació.

18 Eslògan de l’anunci de la casa Betham Larola sobre pomades i ungüents.

19 Desconeguda.

20 La versió estàndard internacional seria: Pagar a tothom, tot el que li deus ―impostos a qui els imposa, peatges a qui el fa pagar, temor a qui li és degut el temor, i honor a qui li és degut l’honor.

21 Francès: altura, arrogància, però també, diligència i prestància.

22 Revista setmanal, publicada a Londres (1886-1904). En realitat, no hi havia cap pàgina de la Dona Formosa, ni cap Madame Vera Veritat, però sí que la revista feia publicitat d’una tal G. Vera Miller, com una de les més celebrades escriptores d’aquell temps, i li publicava les seves històries serialitzades.

23 Superstició popular: «És bo tallar-se els cabells quan hi ha lluna nova, i a la llum de la mateixa lluna; però mai no us talleu els cabells el divendres, perquè és el dia més desgraciat de l’a ny».

24 En astrologia, Dijous (el dia de Júpiter) és un dia per al coratge, però a la vegada és considera un dia favorable per als negocis.

25 La punyetera Edy Boardman, que acaba de dir al petit Tommy que Gerty és la seva nòvia.

26 És a dir, el xicot de la bicicleta, que ara sortirà.

27 És a dir, Gerty.

28 És a dir, guanyar la distinció d’un premi en diners al final del seu any escolar.

29 Era d’una consistència tan anglo-protestant en la seva orientació que «des del 1875 en endavant, els bisbes catòlics irlandesos havien prohibit a membres de la seva església assistir a un col·legi infidel sense una dispensació especial».

30 Gerty amb prou feines era realista en el que això provoca. Les barreres i prejudicis contra els matrimonis mixtes eren formidables, i ella hauria d’obtenir el permís del bisbe de la diòcesi, i abans del

casament, el jove Wylie, se’l requeriria instruir-se i confirmar-se com a catòlic i comprometre’s que els fills del matrimoni serien catòlics.

31 Delicat ressò de la frase «Jesús, Maria i Josep» (utilitzada sovint com mig pregària i mig jurament). La Sagrada Família és tradicionalment invocada en la pregària per a l’ordre i la concòrdia en el matrimoni.

32 Nom de la marca d’una línia de tints per ús domèstic.

33 Setmanari il·lustrat sobre moda , societat, art, ,literatura, música i teatre, publicat a Londres els dijous.

34 Vid. Nota 674

35 Entre les dones nord-americanes, un peu petit és de la mida sis i mig.

36 Proverbial expressió que indica eternitat, que recorda Rudyard Kippling (1865-1936) a «Una cançó de Tres» : «Anglaterra suportarà la Marea del Judici / Per roure, freixe i espí»

37 El color atribut de la Verge Maria, i també el color dels afectes casts i, doncs, un encant apropiat per a una núvia, com diu la rima sobre com una núvia ha d’anar abillada: «Quelcom vell, quelcom nou / Quelcom manllevat, quelcom blau / I una moneda de sis penics al calçat» (Suggerit per Joan Keenan)

38 En l’aspecte negatiu, el color verd es considerava el color de l’enveja i la gelosia , de l’amor perdut, o frustrat, tal com diu el proverbi: «Blau és l’amor lleial / Verd és l’amor que es perd»

39 Vid. Nota 3436.

40 Talment com el mirall màgic de Blanca-neus i els Set Nanets, utilitzat per la madrastra dolenta.

41 T.C.D. Trinity College Dublin.

42 Vid nota 2388

43 Frase treta de Samuel Valentin Cole (1851-1925) en el seu popular poema sentimental «Lincoln» «El qui va caminar pels nostres propis camins / Amb el segell d’un rei inscrit al front / El qui va viure els seus dies com a home entre els homes/ I ara ‘pertany a la història’»

44 Tradicionalment, se suposava que durant un any de traspàs a la dona li era permès de fer una proposta de matrimoni.

45 És a dir, Gerty.

46 Referència al qualificatiu de petita que ell li havia donat en el primer bes.

47 Queen Ann’s Pudding: Pudding làctic farcit d’engrunes de pa i assaonat amb pell de llimona i melmelada de gerds.

48 Fàbrica de cotons multicolors especials per a cortines i tapisseria.

49 Títol d’una d’una obra (1626) de Thomas Middleton (1570-1627).

50 El text original diu «jaspberry ram» , segurament deformació humorística de raspberry ram, i que he traduït deformant la melmelada de gerds.

51 Una de les vies públiques més importants de Sandymount.

52 És a dir, les Lletanies Lauredianes, les de tota la vida en els ambients catòlics.

53 Setmanari londinenc que es publicava els dijous, amb caire sensacionalista , sobre instruccions moral, medicinals , gimnàstica. En uns anuncis de l’any 1904, havia prescrit diverses cures de l’alcoholisme.

54 Tret d’un fragment de l’acte II de l’obra de John Tobin (1770-1804) La lluna de mel : «L’home que posa les mans damunt d’una dona / Llevat del cas d’intenció amorosa , és un infeliç / A qui fóra gran adulació titllar-lo de covard»

55 Virgo potens, Virgo clemens, a les lletanies lauredianes.

56 Doctor John Fell (1625-86) degà del Col·legi de Crist, d’Oxford, i subseqüentment bisbe de la Universitat d’Oxford. Reaccionari famós per la seva persecució de pensadors liberals (entre ells John Locke).

57 Segons una cançó popular «Amb totes les seves faltes, encara l’estimo a ella» (1888) de Monroe H. Rosenfeld.

58 Amanida venuda preparada.

59 Tot sembla indicar que Charley i Tom eren germans de Gerty MacDowell.

60 Dos dels cinc fills de Dignam.

61 És a dir, al seu marit, pare de Gerty.

62 De Dignam.

63 Uns cons aromàtics, abans que es generalitzés l’ús de l’aspirina.

64 Desinfectant i desodorant de toilets

65 A l’Odissea, es descriu Nausicaa jugant a pilota com «Brillant primer amb la blancor dels seus braços»

66 La formula anglesa «halcyon days» utilitzada per l’autor és un arcaisme.

67 Sant Bernat de Claravall. Es tracta del famós «Memorare» , que, en català, s’ha traduït com «Recordeu-vos, oh piadosíssima Verge Maria, que mai no s’ha sentit a dir, que ningú que hagi acudit a la vostra protecció, demanat la vostra assistència, o implorat el vostre auxili, hagi estat abandonat de Vos...»

68 Original: «holy Saint Denis!» Considerat un renec suau.

69 Sir John Martin Harvey (1683-1944). actor i productor teatral anglès, les visites del qual a Dublín a començaments del segle XX, van ser , segons la seva autobiografia, «un seguit de triomfs».

70 Identificació i significat desconegut.

71 Com en aquella comèdia sentimental Dues Roses (18i70) de James Albery (1838-99) on les germanes heroïnes vesteixen igual.

72 Francès: tombat amunt

73 Clixé del Rei Lear, quan rondina contra els déus («aquests terribles invocadors») i contra la tempesta damunt del bruc «Jo sóc un home / més víctima de pecat que no pas autor de pecats»

74 Per l’any 1904, les dones que anaven en bicicleta eren considerades «escandaloses» perquè exhibien la part baixa del tou de la cama.

75 De la cançó «Hi ha una flor que brota», de l’òpera Maritana de Wallace «Hi ha una flor que brota / Quan les fulles de la tardor han caigut /Amb el moment silenciós ella plora / Primavera i estiu ja són fora / La glaçada matinera de l’hivern / Amb prou feines ha cobert una capa / Oh, culla-la abans no es marceixi / Que aquesta és la memòria del passat!...»

76 Lletanies del Rosari: Refugi de pecadors. Consoladora dels afligits, Pregueu per nosaltres.

77 O «et espases» , segons la profecia de Simeó (Lluc 2, 35).

78 És a dir, del seu primer període menstrual.

79 Lluc 1, 38

80 Pregària de les Quaranta Hores amb la solemne exposició del Santíssim Sagrament, d’acord amb la instrucció clementina (del Papa Climent VIII)

81 Per a un dona, tirar el barret a on hi havia un home era un intent d’atraure l’atenció d’ell.

82 Francès: literalment retrat, escena, vista. Nom d’un joc de saló, on el participant fa gestos per simbolitzar un «missatge», i llavors diu Tableu, per anunciar que ja està llest perquè els qui l’observen l’interpretin.

83 Reina dels àngels, Reina dels patriarques, Reina dels Profetes, Reina de Tots els Sants, Reina del Santíssim Rosari.

84 Gerty.

85 Versió rítmica de Gerty del verset primer del «Tantum ergo Sacramentum», última estrofa del Pange lingua, : «Així doncs, un sagrament tan gran, adorem-lo amb el cap cot...»

86 És a dir, Cyssi.

87 Indicació que se li posaven vermelles.

88 Al·lusió a la rosa mystica de les lletanies.

89 Resposta proverbial , adreçada normalment als infants que pregunten repetidament per l’hora.

90 Modisme per a un prestatari. (basat en l'apel·lació a un oncle ric, per ajut financer)

91 En anglès conundrum: modisme per a una cosa de nom desconegut o subjecte a una endevinalla.

92 Gerty.

93 Llatí: «Els haveu donat pa del cel» Formula eucarística que té l’origen en el mannà que els israelites van menjar al desert.

94 Vid. Nota 3452.

95 Tradueix l’expressió anglesa «put that in their pipe and smoke it» (lit. «Podien ficar-s’ho a la pipa i fumar-s’ho»)

96 Personatge de ficció que feia dormir els nens tirant-los sorra als ulls.

97 Un altre personatge de ficció que segrestava nens que no volien dormir.

98 Primer verset d’una cançó de Thomas Moore: «A Tu, el darrer besllum d’Erin, et contemplo amb tristesa / Tanmateix, allà on tu hi siguis, seràs Erin per a mi / I els teus ulls em fan de clima onsevulla que viatgem / Des de la foscor d’algun desert o freda costa rocosa/.../ No hi ha por que el saxó fred de cor plori / Una corda d’aquesta arpa o un sol floc d’aquell cabell»

99 Cançó de Thomas Moore «Aquelles campanes vespertines! Aquelles campanes vespertines! / Quants contes ens explica la seva música / De joventut i de casa i d’aquell temps dolç Quan jo sentia la seva suau tocada/.../ Mentre d’altres bards recorren els camins / I vosaltres canteu la vostre pregària, dolços batalls vespertins»

100 Confraternitat establerta a les escoles de les Germanes de la Caritat després de 1847, en honor de la Manifestació de la Medalla Miraculosa (1830)

101 Títol d’una obra (1803) de George Colman (1762-1836) i després esdevingut proverbial.

102 Clixé per a la pèrdua de la individualitat que (idealment) suposa l’experiència del matrimoni.

103 Clixé d’Itàlia.

104 Retret que li fa Hamlet a la seva mare: «Haig de ser cruel, només per ser amable / Així, comença malament i abans i el pitjor queda enrere»

105 Curiosament, Joyce utilitza un terme «big brother» que, després, a partir d’Orwell, tindria una connotació ben diferent.

106 L’adulteri era (des del punt de vista d’un baixa classe mitja) convencional en l’alta societat si «ell» estava casat però separat per alguna «tragèdia».

107 Llatí: «Alabeu el Senyor totes les nacions» primer vers del Salm 117.

108 Entitat establerta per l’Acta de la Compra de Terra de 1891, en un intent de resoldre el problema de la sobre-població generadora de pobresa de les àrees rurals de l’oest d’Irlanda.

109 Gerty pensa que que estar sexualment excitada només és un pecat venial i no mortal (en contrast amb la formicació) i així ella pensa que li serà fàcil confessar-se’n i rebre’n l’absolució. El seu coneixement sobre aquest tema és quelcom vacil·lant; el seu catecisme li hauria dit pel broc gros que la «impuresa» era un pecat mortal, i això volia dir qualsevol pensament deliberat, paraula, mirada, o actes sol o acompanyat, o qualsevol altra cosa on l’apetit sexual se satisfà fora del matrimoni.

110 En anglès, rep el nom de Roman candle.

111 Probable referència a les ballarines del Can-Can.

112 Es refereix a Edy, la germana dels bessons.

113 Segurament Bloom es basa en les seves experiències matrimonials.

114 De l’orde de les Carmelites.

115 En anglès, la paraula sister s’aplica tant a les monges com a les infermeres

116 La seva amistat per correspondència (pen-pal)

117 És a dir, Bloom celebra no haver-se masturbat al bany pel matí, pensant en la seva corresponsal eròtica Martha; però això li ha permès de fer-ho mentre contemplava la roba interior de Gerty. I això també li permetrà d'esbravar-se amb Martha renyant-la per escrit. Complicat compendi de la moral irlandesa catòlica al Regne Unit post victorià.

118 Hi ressona la cançó irlandesa anònima «Dolça Molly Malon» : «A la bella ciutat de Dublín, on les noies són tan boniques / Els meus ulls es van fixar primer en la dolça Molly Malone/ Mentre ella feia rodar el seu carretó per carrers amples i estrets / Cridant: escopinyes i musclos!, vius, vius, oh! Vius, vius, oh! Viu, vius, oh! Cridant / Escopinyes i musclos, vius, vius, oh!»

119 Antic aparell que exhibia una sèrie de fotografies d’objectes en moviment.

120 Peeping Tom, en anglès.

121 Aquí Bloom relata en tercera persona, referint-se a ell mateix.

122 Segons una cançó popular «Ella duia una garlanda de roses / La nit que ens vam conèixer/ La seva adorable cara somrient / Per sota dels seus rissos de cabells...»

123 Frase comuna en els anuncis de venda d’una propietat personal.

124 Com diu la nota 1353, no va ser un invent de les monges, sinó dels personatges allí ressenyats.

125 Vid. Nota 3490

126 Paròdia d’una conversa de monges.

127 La resposta és, evidentment, no. Però cal tenir en compte que la llei jueva és força explícita en la seva prohibició de qualsevol contacte amb un dona que menstrua. (Levític 15, 19-33).

128 En el sentit que la dona llavors no pot quedar embarassada.

129 Supersticions populars entorn de la presència d’una dona que té la regla.

130 Segons la superstició que les flors, com si fossin plantes medicinals, podien salvar les donzelles de la solteria i les vídues de l’esterilitat; per tant, si la flor es marcia, això volia dir feminitat imperfecta.

131 Proverbi de la comèdia de William Congreve (1670-1729) Amor per a Amor (1695) «Oh no, senyoreta, no heu de besar i dir-ho»

132 L’olor de la pell dels animals canvia en l’època de zel, però és fantasiós atribuir-ho als éssers humans.

133 David Drimmie & Sons., oficines d’assegurances de vida, d’acord amb les lleis anglesa i escocesa, on Bloom hi va treballar en el seu dia.

134 Mecànica evocació del presumpte adulteri de Molly amb Boylan.

135 Contrast entre els efectes posteriors de la seva masturbació i el presumpte sexe de Boylan amb Molly.

136 Es refereix a Molly.

137 És a dir, La causa è santa, taratara Vid nota 1493.

138 Ranelagh, a les afores del sud de Dublín.

139 Que vivia al 24 de Synnot Place.

140 Als barris baixos del centre-sur de Dublín.

141 Els psicoanalistes Thomas Foster, Carol Siegel i Ellen E. Berry han vist en aquesta expressió de

Bloom un ressò de la consideració del masoquisme de l’època com a sinònim de feminitat.

142 És a dir, del plat fred (metàfora per dona) del presumpte marit enganyat.

143 Frase que el poeta Allen Ginsberg utilitzava per descriure la forma espontània i sense temor de «dir la veritat» que prové d’una experiència autèntica.

144 La Muralla Mora i els Jardins de l’Alameda, eren dos punts de referència de Gibraltar, on Molly hi va créixer però no són adjacents un a l’altre.

145 Vid. Nota 1355.

146 Lord Mayor (Alcalde) de dublín (1894-95)

147 Propens a irritar-se.

148 Al·lusió clara a la seva frustració sexual, inspirada, però, en unes reflexions de Thomas Paine sobre la Revolució Americana i les simpaties D’Edmund Burke per la Revolució Francesa. «Per a ell, el final ha estat que s’ha enlairat com un coet per caure com un bastó»

149 Jammet’s Brothers, propietaris de l’Hotel i Reestaurant de Burlington. Carrer Sant A ndreu, 26-27.

150 Recorda la pregunta que li va fer Cissy.

151 Exabrupte masclista de Bloom.

152 Al·lusió repetitiva a la cançó de Harry B. Norris. Vid.nota 2658.

153 W. Wilkins M.A., director de l’Institut d’Erasmus Smith, al sud-est de Dublín.

154 Del professor, no de Venus.

155 Una altra redacció diu «me have a nice pace; (és a dir, un pas bonic) . Pel que fa al pronom «me», possiblement els infants irlandesos durien utilitzar-lo abans d’aprendre a dir «I»

156 És a dir, el fotògraf on Milly després hi va treballar.

157 Comparança cruel de la seva filla amb Gerty. Tanmateix, la referència al «caminar» indicaria que la redacció on parla de «pace» seria l’original.

158 En anglès «breaking point», és a dir, el punt que, en tennis, desfà el desempat. És evident que aquí assenyala un punt determinat del cos d’ella.

159 Es refereix a Cissy

160 Vid. Nota 1491.

161 Referència còmica entorn de l’home determinat a mantenir-se lliure de qualsevol relació amb dones. Per tal de fer efectiva la seva determinació, ell es menjava una ceba crua sempre que el contacte amb la dona fos imminent. Però, aquest esquema i aquesta disciplina s’anava en orris quan trobava una dona que troba va molt atractiva la seva olor de ceba.

162 Nota 2727.

163 Hamlet. Quan Francisco, un dels guàrdies, agraeix Bernardo que el rellevi del seu post.

164 De la cançó de Boylan.

165 És a dir Henry Flower, en la seva correspondència amb Martha.

166 Nota 556.

167 Ciutat el nord de la platja on Bloom es troba descansant. El text és d’una balada irlandesa que també té una versió nord-americana.

168 És a dir, res no passa per casualitat. Frase atribuïda al rei Guillem III d’Anglaterra (1650-1702).

169 D’una cançó poca solta nord-americana «Mirant a través del nus de fusta»: que comença així: «Estàvem mirant a través del nus de la cama de fusta del pare / Oh, qui donarà corda al rellotge mentre siguem fora / Oh, agafa la destral, hi ha una mosca al cap del nen / I els pantalons del papa aviat aniran bé a Willie»

170 En anglès fuller’s earth, material semblant a l’argila però sense plasticitat; s’utilitzava per netejar de greix la roba i la fusta.

171 Onomatopeia, que alguns ho han traduït per fer caca, i d’altres com un simple bressolar. En qualsevol cas té relació amb les reflexions posteriors de Bloom sobre la neteja dels nou nats.

172 Tradicionalment, era una «feina femenina» preparar el cadàver per a l’enterrament.

173 Vid. Nota 1379

174 Frase extreta del llibre «Les postres del Pecat» que Bloom ha comprat a Molly.

175 Variant del proverbi de Robert Burton (1577-1640) «El matrimoni i la forca van al costat del destí / Les parelles es fan al Cel» de l’obra «Anatomia de la Melancolia»

176 D’aquests rellotges, n’hi havien relativament pocs , i eren curiositats el 1904. A partit del 1910, es van desenvolupar mètodes per eliminar interferències elèctriques, i també magnètiques, i aquests rellotges va passar a ser indispensables.

177 Es refereix al magnetòmetre, que servei per mesurar les variacions diàries del camp magnètic de la terra. Pel 1904 ja se sabia que els períodes de variació radical d’aquell camp (tempestes magnètiques) coincidien amb l’increment de l’activitat de les taques solars, i així l’agulla ens diria que està passant en el sol. Pel que fa les estrelles, són exageracions de Bloom sobre la capacitat del magnetòmetre de principis del segle XX.

178 L’agulla de la brúixola.

179 O qualsevol peça petita de ferro o acer que avanci cap a la brúixola.

180 Farà desviar l’agulla.

181 A Ballsbridge, durant la festa hípica d’agost.

182 És a dir, de Gerty.

183 També dita opopanax, suc de l’herba Panax, que li curava tot a Hèrcules.

184 De l’opera La Gioconda, de Ponchielli.

185 La seva essència es va utilitzar com a succedani del mescle de cérvol a les manufactures de perfums . El 1888 es va desenvolupar el mescle artificial.

186 Paròdia analògica de L’arbre de la fruita prohibida del Paradís Terrenal (Gn 2, 17)

187 Dr. Fell , degà del col·legi de Christ Church.vd. Nota 3464.

188 Revista on Bloom hi havia escrit de jove.

189 Rèplica del propi James Joyce, segons hem llegit abans.

190 La patologia mèdica descriu un ull de poll com una acumulació local de l’epidermis amb l’engrandiment de la callositat. La majoria dels nervis inferiors es deterioren, però si un o dos es mantenen sans, això pot causar un dolor agut. La reflexió de Bloom és aquesta: un cos sa podria absorvir la callositat i reduir-ne l’augment de volum

191 Superstició popular; el xiulet d’una locomotora de vapor pot causar pluja o bé un dia sec però núvol

192 Viscuda suposadament en temps del Tudor, se li atribueix haver vaticinat la mort del Cardenal Wolsey i d’altres nobles de la cort d’Enric VIII. Tanmateix no van ser publicades fins al 1641

193 Versos mig recordats per Bloom que en realitat deien: «Al voltant del món els pensaments han de volar / en el parpelleig d’un ull» (Charles Hindley 1862)

194 Sis volums de texts destinats a cultivar l’amor a la lectura, a través de temes interessants tractats en estil atractiu. Mare Shipton era una royal reader (lectora reial) perquè llegia i profetitzava els destins de la reialesa.

195 Procedència desconeguda.

196 Tradueix wreckers: els qui es dediquen a salvar vides i propietats d’un naufragi, o bé els antics pirates que atacaven vaixells mostrant senyals lluminosos erronis.

197 (1815-42) La filla de William Darling, el servidor del far de Longstone, una de les illes Farne. El 7 de setembre de 1838 el vapor Forfarshire va naufragar prop del far, i tots, excepte nou, dels seixanta-tres passatgers van perdre-hi la vida. Grace i el seu pare van fer dues expedicions per rescatar els supervivents. Grace va esdevenir heroïna nacional, mereixedora d’un poema commemoratiu. «Grace Darling» obra de Wordsworth (1843) en ocasió de la mort d’ella.

198 Efectivament, l’ona dels raigs de l’espectre vermell és més llarga que la dels altres colors visibles.

199 Personatge fictici.

200 L’estel del vespre el 16 de juny de 1904 hauria estat Saturn, no pas Venus.

201 Tradició jueva recollida en el Tractat Sabbath (Talmud Babilònic) «Si només se’n pot veure una, és encara de dia; si dues estrelles, és el capvespre; tres estrelles, ja és de nit»

202 Rarament Irlanda s’anomena així. Al contrari del Japó, la terra del Sol Ixent.

203 Acabament d’un poema de Byron «...Sol llunyà, que et pons damunt del mar / Et seguim en el teu vol / Adéu un instant a ell i a tu / La meva pàtria―Bona nit»

204 És a dir, una descàrrega vaginal; hi havia la creença que seure damunt d’una pedra freda podria causar aquesta hemorràgia, amb perill per a la salut del no nascut.

205 Una altra raó de «medicina popular» per no seure damunt d’una pedra freda. Compareu les pors d’Odisseu després de la seva arribada a la illa de Nausicaa. «Tota la nit en vetlla al costat del riu / Com puc no sucumbir, feble i malalt / a la humitat de la nit i al gebre de la matinada»

206 Les dues plantes són similars en volum i figura.

207 De la tragèdia Guillem Tell (1825), obra del dramaturg nascut irlandès James Sheridan Knowles.

208 Reminiscència de la paràbola de les prunes explicada per Stephen al cap. Eoli

209 Eclesiastès 1, 9 «Les coses que han estat, són les que seran; i tot allò que es fa és allò que serà: i no hi ha res de nou sota el sol» (Nihil novo sub sole)

210 Vid. Nota 556

211 Historieta de Washington Irving. Rip dorm durant vint anys i quan es desperta troba la seva pistola rovellada; torna a casa i ho troba «Tot canviat i oblidat».

212 Aparentment, parent de Luke i Caroline Doyle, amics dels Bloom.

213 Lit. Forat del Son. Llegenda procedent de ,la mateixa font on Rip dorm en un forat de la muntanya.

214 Antic Egipte. Símbol de l’ànima, representat per un ocell amb cap d’home.

215 Segons la mitologia grecoromana, Dafne, per exemple, fugint de Febus Apol·lo, es va transformar en un llorer, perquè així ella evitava el «dolor» de la captura.

216 Dues cases de la terrassa de Leahy van ser adscrites a l’església de Maria Stella Maris (Maria, estrella del mar) nom del santuari. Cadascuna es va valorar per una renda anual de £28 en el Directori de Thom’s. L’error fictici de Bloom sembla fer referència a l’avaluació d’una d’un dels dos edificis quan ell treballava a Thom’s.

217 Un rat penat no és un ocell, sinó un mamífer alat.

218 Con en aquella faula d’Isop, on el corb se salva amb aquesta estratagema.

219 A la mitologia, l’àguila se la suposava capaç de mirar el sol fixament amb tota impunitat, i que quan era vella, renovava la seva vista volant cap al sol i la foscor desapareixeria dels seus ulls.

220 Els gats de color tigrat tenen una coloració fosca en forma de M just a sobre del nas.

221 Arquimedes es va endur la palma per la seva aplicació de la teoria matemàtica a la mecànica, però el fet històric que recull Bloom és apòcrif. Se suposa que Arquimedes va demorar la conquesta de Siracusa a mans del cònsol Marcel, incendiant la flota romana amb miralls que concentraven els raigs de sol.

222 Gaèlic «Via fora» Crit de batalla del Fusellers Reials Irlandesos, i també títol de la cançó patriòtica dels Nous Irlandesos, cantada per Charles Gavan Duffy (1816-1903).

223 Tret d’una cançó tradicional «La Sirena» atribuïda a un dels Parker. «Era divendres al matí quan vàrem salpar / I no érem pas lluny de la terra / Quan el capità va descobrir una preciosa sirena / Amb una pinta i vidre a les mans // Oh, les ones de l’oceà poden remoure’s / I els vents de tempesta poden bufar / Mentre nosaltres, pobres mariners, anem saltant damunt les onades...»

224 Tret de la famosa cançó nord-americana «When Johny comes marching home again, hurrah, hurrah» dedicada als soldats que tornen de la guerra.

225 Paròdia que substitueix porcs per ports.

226 Filactèries jueves que contenen quatre parts del Pentateuc.

227 Així Odisseu passa la darrera etapa del seu viatge des de l’ illa de Calypso fins a la del Fecians, al llibre 5.

228 Al llibre 5 de l’Odissea, la nereida Leukotea es compadeix d’Odisseu, víctima de la tempesta en la seva embarcació, i l’aconsella que nedi fins a refugiar-se sota la protecció de Calypso i li diu: «Aquí tens el meu vel que et salvarà la vida, perquè no és mortal / ara, amb això, no pots ofegar-te ni sofrir cap perill»

229 Versió tradicional dels mariners de l’esperit o dimoni dels mars. El seu «armari» era el fons de l’oceà, on hi anaven a parar totes les coses enfondrades per «guardar-s’hi sanes i salves»

230 Segons el Directori Postal de 1904, hi havien cinc entregues de correu cada dia de la setmana: 7 del matí, migdia, i a les 2:20, 6:10 i 8 de la tarda. Els diumenges, només una.

231 El turó que presidia aquell lloc.

232 Un conte infantil anglès (i també balada): dos infants són deixats a mercè dels perills del bosc per un oncle que espera treure profit de la seva mort. El 1798 el camperols rebels de les muntanyes del sud de Dublín també van ser anomenats «nens al bosc».

233 En aquest cas, no per purgar-la , sinó com a loció per guarir les irritacions de la pell

234 Segons la creença popular que un pit de dona deixat enfora , perquè és «més a prop del cor», és el més sensible dels dos.

235 El mico Barbary, de la família dels macacos, no té cua i habita Algèria Marroc i el Penyal de Gibraltar. Viuen en manades dominades per un vell i ferotge mascle. Segurament, Bloom recorda una de les històries de Molly sobre la seva vida a Gibraltar, però es desconeixen les fonts d’aquesta història.

236 A Gibraltar, a la posta del sol, les portes es tancaven perquè ningú no hi pogués entrar fins a la sortida del sol del dia següent. La canonada, just abans de la posta de sol, advertia els habitants de la Roca i la seva guarnició que les portes estaven a punt tancar-se. Les «línies» eren les posicions britàniques al cantó de la Roca al costat del camp neutral, un istme de sorra que separa Gibraltar d’Espanya.

237 Es refereix a si la senyora Purefoy ha tingut ja el fill.

238 Segons una rima popular, que es pot estendre com es vulgui: «L’home salvatge de Borneo acaba d’arribar a la ciutat/ La dona de l’home salvatge de Borneo acaba d’arribar a la ciutat...» i així fins a improvisacions potencialment sense fi.

239 Variant de l’expressió proverbial: «Per què tothom va a la seva, com va dir la bona Dona, quan ella va besar la vaca»

240 Cramer , Wood & Co. Galeria de Pianoforte i peces musicals, al carrer Westmoreland de Dublín.

241 «I Jesús va dir als seus deixebles: Us ho dic de veritat, aquesta vídua ha donat més que no pas els qui abans han donat per al tresor del Temple; Ells han donat part de la seva abundància, però ella ha donat tot el que necessitava per a ella fins i tot per viure» (Marc 12, 41-44. Lluc 21, 1-4).

242 Cas específic desconegut, però les aigües de la desembocadura del Liffey estaven perillosament contaminades, a principis del segle XX.

243 Paròdia de l’Eclesiastès.

244 En el soliloqui, ara hi entra Molly.

245 «Agafa el pa damunt les aigües, perquè l’hi trobaràs després de molts dies» (Eclesiastès 11, 1)

246 Segons la creença popular.

247 Referència a la carta de Martha.

248 Els dos subtítols de paràgraf completen la frase «I. AM. A.» (JO. SOC. A.) Que recorda la frase repetida quatre vegades al llibre de l’Apocalipsi: «Jo sóc l’Alfa»

249 Referència a la novel·la de Jules Verne «Al voltant del món en vuitanta dies».

250 Els vapors cap a Liverpool sortien dues vegades al dia: al migdia, i a les 8 del vespre.

251 Molly.

252 És a dir, al tour de concert que Boylan ha organitzat.

253 On Bloom hi vol organitzar l’aniversari de la mort del seu pare, el 27 de juny.

254 Odisseu, un cop salvat a l’illa de Nausicaa, s’hi amaga: «Mentre damunt seu Atenea feia caure el son / que posaria fi a la seva angoixa , aviat, aviat / En son tranquil, va segellar ella els seus estimats ulls»

255 El caràcter inconnex i jeroglífic d’aquest paràgraf només es pot explicar en funció de les imatges que van sortint, com a arquetipus, durant l’estadi hipnòtic en que es troba Bloom.

256 Repetició del que ha dit abans d’endormiscar-se.

257 Els nou cucuts que sonen en total, indiquen les nou hores , i això és presagi per a les noies joves ; quan senten l’ocell li envien un petó amb la mà i li diuen «cucut, cucut / digues la veritat /quan em casaré?» Així, en aquest cas, els cucuts poden suggerir a Gerty que li falten nou anys per casar-se, però com que «nou» segons la numerologia és el número de l’eternitat, la resposta podria ser també «mai».