El carrer Mabbot, entrada de la Nightown 1 : davant seu s’hi estén una munió de vies mortes de tramvia, un terra sense llambordes, esquelets de carrils, fantasmals llum verdes i vermelles i senyals de perill. Fileres de cases miserables badant la seves portes obertes. Làmpades rares de globus com tènues arcs de sant Martí. Al voltant de la góndola dels gelats de Rabaiotti 2 , una multitud de figuretes estrafetes masculines i femenines s’hi barallen, mentre arrepleguen unes galetes farcides amb uns terrossos color de neu i de coure ; i sortien llepant-les mentre es dispersaven: eren criatures. El cos de cigne de la góndola, destacant per l’alçada, va endinsant-se en la foscor, mentre es tenyeix de blanc i blau sota la llum d’un fanal.3 Comença un concert de xiulets per cridar i respondre.
Les Crides: Espera, amor meu, estaré amb tu.
Les Respostes: Pel darrere les quadres.
(Un idiota sordmut amb els ulls desorbitats, amb la seva deforme boca bavejant, després d’uns espasmes de mal de Sant Víctor. Una cadena de mans infantils el tenen empresonat.)
Els Nens: Salut, desgraciat!
L’idiota: (Aixeca el braç esquerre paralític i barboteja) Grranum!
Els Nens: On és la gran llum?
L’idiota: (Escopint): Gablest.
(El deixen estar, i ell continua amb els espasmes. Una dona afectada de nanisme salta a corda entremig dels raïls,tot comptant. Una figura ajaguda al costat d’una galleda d'escombraries es mou pel dessota del braç i el barret, es queixa per entremig de les dents corcades, i es posa altre cop a roncar. Damunt d’un graó, un barrufet que potineja les deixalles s’ajup per posar-se al coll un sac ple de parracs i ossos. Una vella arrugada, que està al costat amb una llumenera d’oli fumejant, li entatxona una última ampolla dins la boca del sac. Ell pren el seu botí, es posa de cantó la visera de la gorra i se’n va coixejant sense dir ni mitja paraula. La vella retorna al seu catau brandant la làmpada. Un nano, arrupit a la porta d’entrada amb una pilota de paper, s’arrossega furtivament darrera d’ella amb grans esforços, se li arrapa a la faldilla i es posa dret. Un treballador borratxo engrapa amb les mans els raïls d’una àrea, fent grosses tentines. A una raconada s’hi poden veure les altes figures de dos vigilants de nit amb capes damunt l’espatlla i amb les mans posades damunt les fundes. Sona la trencadissa d’un plat; una dona crida; un nen plora. Bramulen renecs masculins, un murmuri, silenci. Figures que van d’ací d’allà, que estan a l’aguait des dels seus caus. En una habitació il·luminada per una espelma sostinguda dins el coll d’una ampolla, una puta desenreda amb la pinta els cabells d’un nen escrofulós 4. La veu de Cissy Caffrey, encara jove, canta de forma estrident des d’un carreró,)
Cissy Caffrey:
A Molly li vaig donar/ Perquè alegre la vaig trobar / La pota de l’ànec /La pota de l’ànec 5
(El soldat Carr i el soldat Campton 6 presumeixen amb les aixelles ben tibades, mentre marxen amb pas inestable encarat a la dreta i esclata de les seves boques un pet com un aglà. Rialles masculines procedents del carreró. Una dona bel·ligerant 7 es queixa amb veu ronca.)
Dona bel·ligerant: Que us donin pel sac. Més poder per la noia de Cavan. 8.
Cissy Caffrey: Més sort per mi. Cavan, Cootehill i Belturbet. 9 (Ella es posa a cantar)
A Nely li vaig donar jo
Un cop a la panxa amb un bastó
La pota de l’ànec
La pota de l’ànec.
-
( El soldat Carr i el soldat Compton es tomben i contra repliquen, amb les seves casaques brillants color de sang a la llum del fanal, i amb gorres de puntes de coixí negres sobre les seves testes de color de coure. Stephen Dedalus i Lynch passen per entremig de la gentada prop dels casaques roges.)
Soldat Compton: (Fa un senyal amb el dit) Deixeu passar el Pastor 10.
Soldat Carr: (Es tomba i crida) Qui és el Pastor!
Cissy Caffrey: (Canta amb veu més forta)
Ella la té, ella l’ha trobat
Onsevulla l’hagi posat
La pota de l’ànec.
(Stephen, fent floritures amb el bastonet a la mà esquerra, es posa a cantar amb to joiós l’introit de la litúrgia pasqual. Lynch, amb el seu capell de joquei abaixat a mig front, l’escolta amb una ganyota de malestar a la cara. )
Stephen: Vidi aquam egredientem de templo a latere dextro, Alleluia 11
(Els famèlics ullals d’una vella patrona de bordell sobreïxen d’una porta d’entrada)
La Patrona: (Amb veu baixa i ronquejant) Psst! Vine aquí quan t’ho digui. A dins hi ha virginitat. Psst.
Stephen: (Altius aliquantulum) Et omnes ad quos pervenit aqua ista. 12
La Patrona: (Va escopint a la verga de tots el seu raig de verí) Estudiants del Trinity. Trompes de Fal·lopi. Penetració total sense recàrrec.
(Edy Boardman, estornudant, es va ajupir al costat Bertha Supple, eixugant-se el nas amb el xal )
Edy Boardman: (Xafardejant) L’altra em diu: t’he vist a Faithful 13 amb el teu acompanyant, l’operari de les vies i el seu barret seductor Ah sí, dic jo? No tens cap motiu per dir-ho, dic; mai no m’has vist en el prostíbul amb un escocès casat, li dic jo. Ella és així, un cony de tafanera, obstinada com una mula! I la seva ronda amb dos paios a la vegada, Kilbridge, el conductor i Oliphant, el soldat de primera, què?.
Stephen: (Triumphaliter) Salvi facti i sunt 14
(Fa floritures amb el seu bastonet fent tremolar la imatge de la làmpada, movent la llum d’un cantó a l’altra. Un gos d’aigües de color blanc i castany que hi havia a la vora es posa a seguir-lo tot grunyint. Lynch l’intimida amb una puntada de peu.)
Lynch: Per què això?
Stephen: (Mira enrere) Doncs, perquè aquest gest, sense música, sense perfum, seria un llenguatge universal, el do de llengües fent-se visible 15 no pas en el sentit laic sinó en l’entelèquia 16, en el ritme estructural.
Lynch: Vaja, filoteologia pornosòfica. 17 Metafísica del carrer Mecklenburg! 18.
Stephen: Nosaltres hem sobrevalorat Shakespeare en perjudici de Sòcrates, quan fins i tot el sapientíssim estagirita 19 va ser embocat, embridat i muntat pel genet lluminós de l’amor 20
Lynch: Ba! 21
Stephen: En qualsevol cas, qui necessita dos gests per il·lustrar una llesca de pa i una gerra? Aquest moviment il·lustra el pa i la gerra de vi en Omar 22. Aguanta’m el bastó.
Lynch: A la merda el teu bastó groc! On vas ara?
Stephen: Ai, libidinós linx 23 , a la belle dame sans merci, 24 Georgina Johnson, ad deam qui laetificat juventutem meam. 25
(Stephen li endossa el bastonet, obrint-li les mans lentament , tirant el cap enrere fins que ambdues mans són a un pam del seu pit , tirades avall en una pla d’intersecció, els dits indicant la seva marxa, la mà esquerre un xic més alta.)
Lynch: Quin és el gerro de pa? Bé, tant se val. Aquella o la duana. Il·lustreu-me Vos, Senyor! Agafa la teva crossa i camina 26
(Se separen. Tommy Caffrey 27 s’enfila en un fanal de gas i, esforç rere esforç, va pujant-hi a tongades. En arribar al capdamunt, s’anima a deixar-se esmunyir avall . Jacky Caffrey s’aferra al fanal per pujar. El fanaler arriba i sacseja el fanal, i els bessons cames ajudeu-me fugen cap a a la foscor. El fanaler, amb pas insegur, es fica el dit gros dins d’un forat del nas, i, de l’altre forat, en fa sortir un bon raig de mocs. Amb el fanal a coll se’n va fent tentines enmig de la multitud amb la seva torxa flamejant.
La serpentina boira del riu va arribant poc a poc. Dels desaigües, escletxes, pous, munts d’escombraries, per tots cantons en surten vapors estancats. A la banda sud hi salta una brillantor més enllà de la trobada el riu amb la mar. El fanaler, amb el seu pas insegur, arriba fins a la multitud i d’allí cap al tramvia. En el cantó més allunyat per sota el pont dels raïls , apareix Bloom sufocat, esbufegant i entatxonant pa i xocolata dins d’una butxaca lateral. De l’aparador del perruquer Gillen, una composició pictòrica li mostra una imatge de Nelson. Un mirall còncau del costat li presenta un lúgubre Booloohoom malalt d’amor i perdut fa temps. Un seriós Gladstone el mira al seu nivell, Bloom per Bloom. Passa de llarg, colpit per la mirada del truculent Wellington, però en el mirall convex la ganyota desplega els ulls de bacó i les galtones de porcell de l’alegre Poldy, l’impotent.
A la porta d’Antonio Rabaiotti 28, Bloom s’atura, suat sota les làmpades d’arc. Desapareix, i tot seguit reapareix i accelera.
Bloom: Peix i patates. Ai, no, Déu nos en guard! 29
(Desapareix cap a l’interior d’Olhousen, el carnisser de porc, per sota la persiana que estan tirant avall. Pocs moments després emergeix de sota la persiana, Poldy esbufegant, Bloohoom sense alè. A cada mà hi duu una bossa, l’una conté un peu de porc escalfat, l’altra un , de fred, tots dos ben amanits de pebre. Ell s’atura respirant amb dificultat. Després s’inclina cap un cantó i s’acosta una bossa a les costelles.)
Bloom: Ja m’ha agafat flat. Per què havia de córrer tant?
(Agafa aire amb molt de compte i seguix endavant poc a poc cap al cantó il·luminat del camí. La guspira de llum torna a saltar.)
Bloom: Què deu ser això? Una llum intermitent? Un senyal lluminós..
(S’atura al costat de Cormack’s 30, i es posa a guaitar).
Bloom: Aurora borealis o bé una foneria d’acer? Ah, és clar, la Brigada 31. En tot cas, és a la part sud. Una gran foguera. Ja podria ser la casa d’ell 32 La Bardissa del Captaire 33 Ara anem bé (cantusseja tot cofoi) Londres, crema, Londres crema! ...Foc, Foc! 34 (albira l’operari del camí que es mou amb dificultat entremig de la gentada a la llunyania del carrer Talbot.) Faré com qui no el veig. Correm. De pressa. Val més travessar per aquí.
(Quan es disposa a travessar el camí, uns bordegassos li criden.)
Els Bordegassos: Vagi en compte, senyor! (Dos ciclistes, brandant llanternes de paper, oscil·len al seu costat, i el freguen mentre fan sonar els timbres.)
Els Timbres: Altoaltoialtotots.
Bloom: (Es manté dret de forma espasmòdica). Mare meva!
(Mira al seu voltant, i tot d’una tira pel dret). A través de la boira, i amb molta precaució, un tramvia neteja vies gira envers ell, amb els focus davanters funcionant de forma intermitent i el seu tròlei xiulant damunt del cable. El conductor trepitja amb el peu el gong d’avís.)
El Gong: Bang Bang Bla Bak Blad, Bagg, Blu.
(El fre del vehicle cruix de forma violent. Bloom fica la pota, aixecant la mà enguantada de blanc com un policia, amb les cames rígides fora de la via. El conductor, amb l’empenta cap endavant, topa de nassos amb la roda del volant, i es posa a baladrejar mentre s’esmuny enmig de tots els atuells de conducció.)
El Conductor: Ei, calces de merda! que fas el hat trick? 35
Bloom: (Bloom passa el trick a la voravia i torna a aturar-se. Es frega una taca de fang de la galta amb la mà que sostenia una bossa.) Res de via pública: afaita’t arran però mira de no tallar-te. Caldrà reprendre els exercicis de Sandow 36. Amb les mans obertes, cap al terra. Bona protecció també contra els accidents de carrer. La Providencial 37 (Es palpa la butxaca dels pantalons). Pobra panacea de mamà 38 ; els talons es traven fàcilment a les vies o els cordons de la bota en una roda dentada. Recordo el dia que la roda de la negra Maria em va pelar la sabata a la cantonada de Leonard’s. A la tercera va la vençuda; en aquest cas el trick de la sabata. Conductor insolent, l’hauria de demandar! És veritat que la tensió els posa nerviosos. Podria ser com el paio que m’ha fet la guitza aquest matí amb aquell dona del carruatge 39. Un mateix estil de bellesa: la pressa del marit, la mateixa. El caminar rígid; paraula certa pronunciada en broma. Aquell terrible recargolament de ventre del carreró Lad; alguna menja em devia fer mal. Emblema de sort. Per què? Probablement bestiar perdut 40 Marca de la Bèstia 41 (tanca els ulls per un instant). Em sento una mica marejat; símptoma mensual o efecte d’altres coses. Tinc el cervell boirós, amb aquell sentiment de cansat. Ja és massa per a mi, ara. Ai!
(Una figura sinistra es recolza amb les cames creuades contra la paret d’O’Beirne 42, un rostre desconegut, injectat amb mercuri fosc 43. Des de sota d’un sombrero d’ales amples, la figura recorda Bloom amb un ull malvat.)
Bloom: Buenas noches, señorita Blanca, ¿qué calle es ésta?
La Figura: (Impassible, fa un senyal aixecant el braç ) Contrasenya. Sraid Mabbot. 44
Bloom: Haha. Merci. Esperanto. Slan leath 45 . (Murmura en veu baixa) Un espia de la lliga gaèlica, enviada per aquell empassa focs.
(Fa un pas endavant. Un drapaire amb espatlles de sac li barra el pas. El agafa el camí de l’esquerra, el drapaire a l’esquerra).
Bloom : Si us plau. (Es desvia, furtivament, un pas al cantó, intenta esmunyir-se, i així successivament).
Bloom : Quedi’s a la dreta, a la dreta, a la dreta. Si hi ha un indicador de diversos camins plantat pel Club de Turisme a Stepaside 46, qui va procurar aquella benedicció pública? Doncs, jo mateix, que em vaig perdre i vaig escriure a la redacció del Irish Cyclist 47 una carta titulada En la fosquíssima Stepaside. Quedi’s, quedi’s, quedi’s a la dreta. Draps i ossos a mitja nit 48. O més aviat, una tanca: el primer lloc que busca un assassí. Així lleva els seus pecats del món 49
(Jacky Caffrey, empaitat per Tommy Caffrey, s’abraona sobre Bloom.)
Bloom : Ep !
(Colpejat a ses febles natges, s’atura. Tommy i Jacky desapareixen d’allí, lluny. Amb les mans carregades de bosses, Bloom es palpa el rellotge, la butxaca on l’hi té, la butxaca del moneder, l’exemplar de «postres del pecat», el sabó de patata.)
Bloom: Atenció amb els escurabutxaques. La treta dels vells lladres és la col·lisió; així t’arrepleguen la cartera.
(El gos perdiguer s’atansa esbufegant, amb el morro fregant el terra. Una figura ajaguda es posa a esternudar. Una altra figura apareix,50 inclinada i barbuda, guarnida amb els llargs caftans d’un vell savi de Sió, i una gorra de fumar amb borles de color magenta; unes ulleres de banya de bou li pengen del nas, i unes ratlles de verí groc se li dibuixen al rostre.
Rudolph: La segona mitja corona balafiada avui. Ja et vaig advertir que no anessis mai amb a beure amb cap goy 51 . D’aquesta manera, no tindràs mai ni cinc.
Bloom: (Amaga rere l’esquena els productes de porc que duia i, tot capmoix, nota l’escalfor dels peus i la fredor de la carn crua.) Ja, ich weiss, papuchi 52
Rudolph: I què fas en aquest lloc? És que no tens ànima? (Amb les febles urpes de voltor nota la cara silenciosa de Bloom) 53 És que no ets el meu fill Leopold, el net de Leopold?. És que no ets el meu estimat fill Leopold que va deixar la casa del seu pare i també el Déu dels seus pares Abraham i Jacob?
Bloom: (Amb precaució) Suposo que sí, pare. Mosenthal 54; tot el que ell ens ha deixat.
Rudolph: (Amb severitat) Una nit et van haver de dur a casa begut com un gos després d’haver gastat un bon grapat de diners. Com els anomenes aquests amiguets amb qui la corres?
Bloom: (que apareix vestit amb un elegant conjunt juvenil d’Oxford amb armilles blanques, les espatlles estretes, un barret alpí de color marró, portant un elegant rellotge Waterbury, propi de cavallers, penjant d’una cadena doble de tipus príncep Albert 55 amb segell inclòs, i un costat d’ell cobert de fang endurit) Aligots, pare. Però només aquella vegada i prou.
Rudolph: Una vegada, és clar! I enfangat de cap a peus. Tanca’ls la teva ma oberta i barra la teva mandíbula, que ells t’estan destruint la vida, la vida de Leopold56. Vigila els amiguets.
Bloom: (tímidament) Ells em van desafiar a un esprint. El terra estava enfangat, i jo vaig relliscar.
Rudolph. (Amb to contingut) Goim nachez 57. Espectacles bonics per a la teva pobra mare!
Bloom: Mamà !
Ellen Bloom: (Tocada amb un bonet antic de pantomima subjectat al cap amb un llaç, mirinyac i polissó, una brusa a l’estil Vídua Twankey 58 amb mànigues de pota de moltó amb botons al darrere, mitenes grises i passador de camafeu, amb els cabells trenats en una malla de crispin, apareix pel damunt de les baranes de l’escalinata, amb una espelma inclinada a la mà, i es posa a cridar amb veu alarmada i estrident) Oh beneït Redemptor, què li han fet, a ell! Les meves sals, per favor! (Aixeca la muralla de la faldilla i es posa a examinar el contingut de la bossa dels seus enagos de lli amb barres blaves. Un flascó, un agnus dei 59 ,una patata arrugada i una nina de cel·luloide, surten de dins tot caient.) Sagrat Cor de Maria, on éreu, vos, on éreu?
(Bloom, murmurant amb els ulls baixos, es disposa a traslladar les seves bosses a les butxaques ja plenes, però en desisteix, tot remugant.)
Una Veu: (Amb to brusc) Poldy!
Bloom: Qui és? (S’ajup, i de forma ridícula es protegeix contra qualsevol intent d’agressió) Servidor de vostè.
(Mira enlaire. Una preciosa dona dreta davant seu, al costat d’un miratge de palmeres plenes de dàtils, abillada amb un vestit turc. Unes corbes opulents li omplen els pantalons escarlates i la jaqueta rivetada d’or. Una ampla faixa de color groc la cenyeix. Un vel blanc, violeta de nit, li cobreix la cara i només deixa veure els seus enormes ulls negres i els cabells del mateix color.)
Bloom: Molly! 60
Marion: Estàs bé? 61 Senyora de Marion 62 a partir d’ara quan em parlis, caríssim . (Satíricament) Tant ha hagut d’esperar el pobre maridet de peus freds?
Bloom: (Es palpa tots dos peus) No, no, ni el més mínim.
(Respira amb profunda agitació, empassant-se glopades d’aire, preguntes, esperances, peus de porc per al sopar d’ella , coses per dir-li a ella, excuses, desig, talment com embruixat.
Al front d’ella hi brilla una moneda; els peus els porta enjoiats amb anells als dits; els turmells units per una esvelta cadena. Al costat d’ella, l’espera un camell encaputxat en un turbant en forma de torreta; una escala de seda d’innombrables graons s’enfila fins al seu seient oscil·lat. El camell es passeja arran seu movent els lloms amb ostensible impaciència. Ella li fueteja les anques, amb un enuig que fa dringar els seus braçalets vorejats d’or, mentre el va renyant en llengua moresca.)
Marion : Nebrakada! Feminimum 63
(El camell, aixecant una pota davantera, arreplega un mango força gros que penja d’un arbre i l’ofereix a la seva mestressa amb l’ajut del seu casc fendit i després, fent-li l’ullet, inclina el cap i, grunyint amb el coll ben estirat, mira d’agenollar-se. Bloom arronsa l’esquena perquè hi muntin al damunt 64.)
Bloom: Et puc donar...vull dir, com a director comercial teu... senyora de Marion...si tu...
Marion: Així doncs, t’adones que hi ha hagut un canvi? (Ella es va passant la mà damunt l’estomac ple de bijuteria, mentre els seus ulls s’omplen lentament d’una amistosa ironia.) Ai Poldy, Poldy, no ets més que un pobre bastó vell damunt del fang! Ves i contempla la vida, adona’t de l’amplitud del món!
Bloom: Jo em limitava a tornar per aquella loció de cera blanca i l’aigua de flor de taronja. Els dijous la botiga tanca aviat, però la primera cosa al matí. ( Es posa a palpar-se les butxaques). Ai, aquell ronyó que s’està movent! (burxa en direcció sud, després en direcció est. En surt una pastilla de sabó nou per rentar, que difon llum i perfum).
El Sabó:
Bloom i jo som una parella ideal;
Ell poleix el terra, jo netejo el dalt
(La cara pigada de Sweny, l’adroguer, apareix damunt del disc del sabó)
Sweny: Tres xílings i un penic, si us plau.
Bloom: Sí. És per a la meva dona, la Senyora de Marion. Recepta especial.
Marion: (suaument) Poldy!
Bloom: Sí, senyora?
Marion: Ti trema un poco il cuore? 65
(Plena de menyspreu, ella s’allunya lentament, inflada com una coloma ventrella, cantussejant el duet de Don Giovanni 66).
Bloom: El portes segur aquell Voglio 67? Vull dir el pronunciati...
(Ell segueix el camí, seguit del terrier que continua olorant el terra. La vella patrona del bordell l’atura per la màniga: li brillava el borrissol de la piga de la barbeta).
La Patrona: Déu xílings per una virginitat. Quinze per un producte fresc mai no tocat: no hi ha ningú a dintre 68 , només el seu pare vell i borratxo perdut.
(Li ensenya. Per una escletxa de la seva guarida furtiva, s’hi pot veure Bridie Kelly 69 dempeus i tota enfangada per la pluja).
Bridie: Sóc del carrer Hatch. Vols passar una bona estona?
(Amb un garranyic, aleteja els seu xal de rat penat 70 i surt corrents. Una figura corpulenta la persegueix a grans gambades, s’entrebanca, s’aixeca i es precipita dins la foscor. Se senten crits de rialles febles, i cada cop més febles.
La Patrona: (li brillen els seus ulls de llop) Ell hi està trobant plaer. No hi trobaràs mai una verge, en bordells nocturns. Deu xílings. No hi estiguis tota la nit, que els polis de paisà ens veuran. El Seixanta-set és un puta 71
(Amb mirada impúdica, Gerty MacDowell avança coixejant. Pel darrera, adreça mirades amoroses i, d’aquesta manera, exerceix tímidament la seva maleïda influència.)
Gerty: Amb tots els meus béns terrenals jo a tu i tu (murmura ella) 72...Tu vas fer-ho. Jo t’odio.
Bloom: Jo? Quan? Estàs somiant. Jo mai no t’he vist a tu.
La Patrona: Deixa en pau el cavaller, tu, barata, que li escrius cartes falses i vas pels carrers abordant-lo. La teva mare, a una desvergonyida com tu, hauria de lligar-la a la pota del llit i fuetejar-la.
Gerty: (A Bloom) Quan tu vas veure tots els secrets del fons del meu calaix . (Se li arrapa a la màniga , tot bavejant). Fastigós home casat! T’estimo per fer-me allò.
(S’esmuny de costat. La senyora Breen amb un abric de llana masculí amb butxaques de plecs desmanegats , roman dreta a peu d’escala, amb els ulls maliciosos oberts de bat a bat, somrient amb tota la seva herbívora dentadura.)
Senyora Breen: Senyor...
Bloom: (Amb un atac de tos) Senyora, l’última vegada que vam tenir aquest plaer per carta datada el setzè instant...
Senyora Breen: Senyor Bloom! Vostè aquí baix dins les goles del pecat! Bona manera d’ensopegar-lo! Trapella!
Bloom: (Apressadament) No cridi tant el meu nom. Pensi el que vulgui de mi, però que no surti d’aquí; les parets tenen orelles. Per cert, què tal, com està? Feia segles que no ens vèiem. Vostè està esplèndida; absolutament esplèndida. Tenim un temps propi de l’estació de l’any. El color negre refracta la calor. Aquí els vestits es tallen de forma casolana, un barri molt interessant. Sap l’asil de La Magdalena per al rescat de dones caigudes? Jo en sóc el secretari. 73
Senyora Breen: (Aixeca un dit enlaire) No em vingui amb mentides ara! Conec algú que això no li agradarà. Si no, esperi només que jo vegi Molly! (Amb astúcia) Expliqui-li vostè mateix aquest minut de paraules, o pobre de vostè!
Bloom: (Mira darrera seu) Ella sempre deia que li agradaria visitar els barris baixos; allò exòtic, ja sap. I també que la servissin negres amb lliurea, si tingués diners. Otel·lo, el negre animal 74 ; o també Eugene Stratton 75. Fins i tot els joglars ennegrits dels Germans christies de Livermore 76; o els germans Bohee, que es pinten amb sutge de xemeneies.
(Tom i Sam Bohee, pintats de negre amb conjunts de dril blanc, mitjons escarlates, colls emmidonats estil Sambo 77, i grans estels escarlata damunt dels traus. Cadascú porta penjat el seu banjo. Les mans pàl·lides del negroide més petit fan sonar les cordes del twing-twang. Els Kaffir blanc 78 dels ulls i els ullals brilla i baqueteja a través d’un allegro de malgirbades obstruccions, removent el cos, cantant, esquena contra esquena, taló del dit contra dit del taló, mentre mouen els seus engreixats llavis de negre. )
Hi ha algú dins la casa amb Dina
Hi ha algú dins la casa, ho sé,
Hi ha algú dins la casa amb Dina
Que toca el vell banjo molt bé
(Ells van emmascarats de negre des que tenien la cara llisa d’un infant: després, rient entre dents, rient obertament, tocant la trompeta, les cordes dels banjos, ells, engalipa que engaliparàs i feina feta, s’allunyen tot ballant.)
Bloom : (Amb un somrís entre amarg i tendre) Una mica frívol, hauríem de dir, si hi tens tanta inclinació? Li agradaria a vostè que jo l’abracés , ni que fos una fracció de segon?
Senyora Breen: (fent un crit tota cofoia) Ai, no sigui boig! Primer hauria de veure’s vostè mateix!
Bloom : Per l’amor de Déu. Jo només em referia a un quartet, a una barreja de matrimonis entre els nostres diferents petits cònjuges. Vostè ja sap que jo tenia un raconet suau per a vostè. (Ho diu amb tristesa) Era quan jo li vaig enviar aquella valentina de l’estimada gasela 79
Senyora Green: Glòria, Alícia 80 , vostè sí que sembla un espectacle sagrat! Que divertit! (Ella treu la mà de forma inquisitiva). Què amaga vostè dins la màniga? Digui’ns si hi ha una amigueta.
Bloom: (Agafa el canell d’ella amb la seva mà lliure) Josie Powell, era ella, la debutant més bonica de Dublín. Com vola el temps! Recorda vostè, remuntant-se a un nivell retrospectiu, aquella vella Nit de Nadal escalfant la casa de Georgina Simpson, mentre els altres practicaven el joc d’Irving Bishop, buscant l’agulla amb els ulls embenats i llegint el pensament? 81 El tema: què hi ha en aquesta petaca?
Senyora Breen: Vostè va ser el lleó de la nit amb les seves recitacions serio-còmiques, on vostè semblava el protagonista. Entre les dames, vostè sempre era un favorit.
Bloom: (Escuder de dames, en jaqueta de sopar, amb revestiments regats de seda, amb el distintiu maçònic de color blau a la solapa, llaç negre i botons de mareperles, i a les mans una copa de xampany prismàtica) Dames i cavallers, us dono Irlanda, pàtria i bellesa.
Senyora Breen: Els estimats dies finits més enllà del record. La vella i dolça cançó d’amor.
Bloom: (Abaixant la veu significativament) Confesso que em crema la curiositat per descobrir si alguna persona avui com avui també li crema una mica.
Senyora Breen: (Efusivament) Cremor tremenda! Londres cremant i jo una simple cremada tota damunt meu. (Frega el seu costat amb el d’ell). Després dels misteriosos jocs de saló i dels petards de l’arbre, ens vam asseure a l’escala otomana, al dessota del vesc. Dos ja és companyia, no?
Bloom: (Amb un barret estil Napoleó de porpra amb una mitja lluna d’ambre, els seus dits i polses acariciaven lentament la suau i humida palma de la mà que ella li oferia amb gentilesa) L’hora embruixada de la nit. 82 Li vaig treure l’estella de la seva mà, amb cura i sense pressa. (Tendrament, mentre ell li deixa caure als dits un anell de robí) Là ci darem la mano. 83
Senyora Breen: (En un vestit vespertí d’una sola peça confeccionat en el blau de la llum de la lluna, i una diadema d’oripell de sílfide al front, amb la seva targeta de ball caiguda al costat de la seva sabatilla de setí de blau de lluna, ella tanca lentament la palma de la mà, amb la respiració accelerada) Voglio e non 84 . Vostè és ardent! Vostè bull! La mà esquerra la més propera al cor.
Bloom: Quan vostè va escollir els seu regal, els altres van dir que era la bella i la bèstia. Per aquest motiu, mai no l’he pogut oblidar, a vostè. (Es toca el front amb el puny clos) Pensi el que això va significar, tot el que llavors vostè va significar per a mi. (amb veu ronca) Dona, això em deixa fet pols!
(Dennis Breen, amb un barret de copa de color blanc, com a membre de la colla dels homes anuncis de Wisdom H.E.L.Y, , passa davant d’ells arrossegant les plantofes per la catifa, sense la seva avorrida barba i murmurant a tort i a dret. El petit Alf Bergan, encapotat dins un as d’espases, el va perseguint també a tort i a dret , partint-se de riure.
Alf Bergan: (Assenyala en to de mofa a la colla d’homes anuncis) U.P: Amunt.
Senyora Breen: (Dirigint-se a Bloom ) Juguen als disbarats 85 escales avall! (Se’l va mirar de forma seductora) Per què vostè no m’ha besat la piga per curar-me-la Vostè en tenia ganes.
Bloom: (Tocat de ple) La millor amiga de Molly! Vostè podria?
Senyora Breen : (Amb la seva polposa llengua entremig dels llavis, ofereix un petó a l’estil dels coloms) 86 . Mmmm. Aquí té la resposta. No hi ha cap petit regal per a mi?
Bloom: (Fugint d’estudis) Sí, kosher. Un entrepà per sopar. La casa sense carn enllaunada és incompleta. Ho deia el guió de Leah, protagonitzada per la senyora Brandmar Palmer 87. Un vigorós exponent de l’obra de Shakespeare. Per desgràcia el programa es va suspendre; pels voltants del teatre servien uns bons peus de porc ; quina llàstima.
(Richie Goulding, amb tres barrets de senyora clavats damunt del cap, apareix carretejant sota el braç la cartera negra legal de Collis i Ward 88 on hi ha dibuixada una calavera amb tíbies creuades amb banys de cals blanca 89 . L’obre i l’ensenya plena de salsitxes de Bolonya, arengades fumades, llúceres curades i llaunes empaquetades.)
Richie: El millor de Dublín.
(El calb Pat, com un escarabat molest, roman dret a la vorera, embolicant el seu tovalló, esperant fer de cambrer.)
Pat: (Fa un pas endavant amb un plat que vessa de suc) Filet de vedella i ronyó. Ampolla de cervesa lager . Hi hi hi. Espereu fins que us ho serveixi.
Richie: Quin bé de Déu! Mai no n’he menjat tant, de tot això...
(Amb el cap inclinat, s’hi dirigeix obstinadament. L’operari de camins, coixejant a la vora, l’envesteix amb la seva flamejant cornamenta.)
Richie: (Amb un crit de dolor, es posa les mans a l’esquena) Ai! Coi de llums! Com la malaltia de Bright 90
Bloom: (Assenyala el peó caminer) És un espia. No atreguis l’atenció: odio les multituds estúpides. No estic per salutacions educades. Estic passant un tràngol greu.
Senyora Breen: Com sempre, embabucant i fent ostentació, amb la seva verga i relat de cornut.
Bloom: Li vull revelar un petit secret del per què sóc aquí. Però vostè no ho ha de dir a ningú, ni tan sols a Molly. Tinc un motiu d’allò més particular.
Senyora Breen: (Tota emocionada) Oh, no, ni per tot l’or del món.
Bloom: Seguim passejant. Li sembla bé?
Senyora Green: Seguim!
(La patrona fa un senyal desatès. Blooms continua caminant amb la senyora Breen. El terrier segueix al darrere, gemegant llastimosament mentre remena la cua.
La Patrona: Jueu, lletó de peix! 91
Bloom: (Abillat amb un conjunt esportiu color farina d’avena, amb una fulla de mareselva a la solapa, una camisa de color ant pròpia de soldat britànic, una corbata bufanda de pastor escocès amb la creu de Sant Andreu, polaines curtes de color blanc, una bata tapa-pols de color beix damunt del braç, sabates gruixudes de color roig lleonat, ulleres de campanya en bandolera i un barret fong de color gris) Recorda vostè temps enrere, ja fa anys i panys, tot just després que Milly (Marioneta, com li dèiem llavors) fos deslletada, quan vam anar tots junts a les carreres de Fairyhouse 92 , era allà?
Senyora Brenn: (Amb un elegant vestit saxó fet a mida, amb un barret de vellut blanc i un vel d’aranya) Era a Leopardstown.
Bloom: Sí, volia dir Leopardstown. I Molly va guanyar set xílings amb un de tres anys anomenat Nevertell 93, i en el retorn a casa per Foxrock en aquell vella i atrotinada vagoneta de cinc seients vostè aleshores estava en el seu apogeu i duia posat aquell barret nou de vellut blanc amb una vora de pell de talp que la senyora Hayes l’havia aconsellat de comprar perquè estava rebaixat a dinou xílings i onze penics, un trosset de filferro i una vell parrac de pana, i te’l posaré com t’agrada...Ella ho va fer expressament...
Senyora Breen : I tant que ho va fer, aquella gata maula! No me’n parli! Vaja, quina consellera!
Bloom: I perquè a vostè no li queia ni un quarta part bé, comparat amb aquell altre tocat petit tan mono amb l’ala d’au del paradís, que jo tan admirava en vostè, i vostè, honestament, hi estava tan atractiva per bé que havia estat una llàstima matar-lo, vostè criatura cruel, una bestioleta amb un cor de la grandària d’un punt i apart.
Senyora Breen: (Prem el braç d’ell i somriu de forma afectada ) Cruel com una criatura, vaig ser.
Bloom: (En veu baixa, en secret, i cada cop més de pressa) I mentre tant Molly es cruspia un entrepà de vedella amb espècies, de la bossa de dinar de la senyora de Joe Gallaher 94. Amb franquesa, encara que ella tingués les seves conselleres o els seus admiradors, mai no em vaig preocupar gaire pel seu estil. Ella era...
Senyora Breen: Massa...
Bloom: Sí. I Molly reia com una boja perquè Rogers i Maggot O’Reilly imitaven el cant del gall mentre passàvem davant d’una granja i Marcus Tertius Moses, el mercader de te, ens va passar pel costat en un calessí amb la seva filla que es deia Dancer Moses , i el gosset de llanes que duia a la falda va fer un salt i vostè em va preguntar si jo mai havia sentit, o llegit, o sabia, o havia topat...
Senyora Breen: (Amb to d’impaciència) Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
(Ella s’esmuny del seu costat. Ell, seguit pel gemegaire gos, continua caminant cap a les portes de l’infern 95. En un carrer arquejat, una dona dreta, es va inclinar cap endavant amb els peus separats i es va posar a pixar amb cert temor. A les afores d’un pub tancat, una colla de desvagats escolten un conte que el seu capatàs del morro trencat els va encolomant amb humor estrident. Un parell d’ells que els manca un braç roden per terra jugant a lluita, grunyint amb les mutilacions amarades de suor. )
El Capatàs: (S’ajup, amb la veu afectada pel defecte del morro ). I quan Cairns va baixar de la bastida al carrer Beaver , què li va passar després de fer-s’ho a dins, només dins, de la gerra de cervesa 96 que estava allí esperant rebre els encenalls dels guixaires de Derwan.97
Els desvagats : (Esclatant a rialles amb els paladars llagats) Òndia!
(Els seus barrets tacats de pintura comencen a moure’s. Aspergits amb la cola i la cals de les seves lògies 98, fan tabola despietada entorn d’ell.
Bloom: També és coincidència. Es pensen que això és divertit i res més lluny de la veritat. Tot el sant dia mirant de caminar; sort que no hi ha cap dona.
Els desvagats: Òndia, aquesta sí que és bona: sals de Glauber 99 dins la cervesa negra dels consumidors.
(Bloom passa de llarg. Putes barates, solteres, casades, amb xal, plenes de grenyes, et criden des de tots els carrerons, de totes les portes, de totes les cantonades.)
Les Putes:
Te’n vas lluny d’aquí, maricó?
Com la tens, la pota del mig?
Una rebolcada amb tu?
Vine aquí, que te la posaré ben dura.
(Ell xapoteja per les seves latrines fins arribar al camí il·luminat de l’altre cantó. D’entre una pila de cortines de finestra, en sobresurt un gramòfon al darrere d’un bagul de llauna ple de bonys. A la penombra, el propietari d’un bar sense llicència es discuteix amb el peó caminer i els dos casaques roges.
El Peó Caminer: (Entre eructe i eructe) On és la maleïda casa?
El Propietari del Bar: Al carrer Pardon. Una ampolla de cervesa negra per un xíling. Una dona respectable
El Peó Caminer: (Arreplega els dos casaques roges i segueix el camí amb ells) Som-hi, soldats de l’exèrcit britànic!
Soldat Carr: (Al qui estava darrera seu) Està mig boig.
Soldat Compton: (Es posa a riure) Quina casa!
Soldat carr: (Al peó caminer) La cantina de la caserna de Portobello. Tu preguntes per Carr, i res més.
El Peó Caminer: (Es posa a cridar)
Som els nois De Wexford 100
Soldat Compron: Vaja! Quina categoria té el sergent major?
Privat Carr: Benett? Ens escrivim. Aprecio el vell Benett.
El Peó Caminer (Crida)
De la humiliant cadena.
La nostra pàtria llibertat plena.
(Tira endavant amb pas insegur, arrossegant els altres. Bloom s’atura per casualitat . El gos se li acosta, amb tota la llengua fora, panteixant).
Bloom: Això sembla la caça de l’oca salvatge 101. Cases sense ordre ni concert, que Déu sap on s’han anat els qui les habiten. Els borratxos salven les distàncies el doble de ràpids. Bonic aiguabarreig: Escena a Westland row 102 : Pugen a primera classe amb bitllet de tercera, després ja massa lluny. Podrien haver-me deixat a Malahide o a un via morta durant la nit o bé col·lisionar. La segona copa ho fa, això; la dosi és una de sola. I per a quin motiu l’estic esperant a ell? Tanmateix, és el millor d’aquella tropa. Si jo no hagués sentit parlar de la senyora Beaufoy Purefoy, jo no hi hauria anat i no ens hauríem trobat. El destí. Ell perdrà aquell import en efectiu, amb l’oficina benèfica 103 aquí: bon negoci per als estafadors i usurers. Què us manca? Doncs, aviat rebut, aviat fos. També hauria pogut perdre la meva vida en aquelles vies de la baluerna de tròlei espurnejant al so del gong del conductor, si no hagués estat per la presència d’ànim. És clar que no sempre et pots salvar: si aquell dia jo hagués passat pel davant de la finestra de Truelock 104 dos minuts mes tard, hauria rebut un tret. Absència de cos 105. I, encara, si la bala només m’hagués travessat la jaqueta, la reparació del dany m’hauria costat cinc-centes lliures. Qui va ser? Doncs, un beneit pixaví del club del carrer Kildare. Que Déu ajudi el seu guardabosc.
(Veu davant seu una guixada a la paret que escriu Somni Humit amb un símbol fàl·lic.)
Que estrany! Molly dibuixant en el panel glaçat del carruatge a Kinstown. Què significa això? (Cridaneres nines femenines repantigades a les portes del carrer, i als rebaixos de les finestres, fumant cigarretes de fulla tot just collida. La fortor agredolça de l’herba li arriba flotant fins a ell en lentes espirals ovalades. )
Les Espirals: Dolces són les postres. Les postres del pecat.
Bloom: Em fa un xic de mal l’espinada. Vaig o torno? I aquesta vianda que duc? Si no me la menjo, quedaré enganxós de porc. Que absurd que sóc; quina manera de balafiar els diners. Un xíling i vuit penics és massa (El perdiguer li acosta el fred morro a les mans tot ploriquejant i movent la cua). Quina manera tan estranya de tractar-me tots; avui, fins i tot aquesta bèstia. Millor que primer li parli; els agrada els rencontres 106 com a les dones. Uf, put com una mofeta! Chacun son gout 107 Podria no estar bé del cap. Quisso! Els seus moviments són incerts. Bon xicot! Garryowen! 108 (El gos llop se li arrapa a l’esquena, movent-se de forma obscena, amb les potes suplicant, i llepant enfora amb la seva llarga i negra llengua) Influència de l’ambient que l’envolta. Dóna i amb això ho has fet tot. Ningú no preveu res. (Dient paraules encoratjadores, torna a arrossegar els peus a l’estil d’un caçador furtiu, perseguit pel setter cap endins d’una fosca cantonada plena de pudor rància. Allí desembolica una bossa i anava a desfer-se dels peus de porc, però se’n desdiu i reflexiona .) Força gran per tres penics; però després l’haig d’agafar amb la mà esquerre. Advoca per un esforç més. Per què? Menor que la necessitat d’usar-lo. Ai mira, llencem-lo!. Dos xílings i sis penics.
(Amb sentiment es desprèn dels peus de porc, el cru i el cuit desembolicats. El mastí destrossa la bossa de qualsevol manera i es posa a engolir el contingut grunyint amb avidesa, fent cruixir els ossos mastegats. S’acosten dos vigilants nocturns, amb gorres per la pluja, silenciosos i alertes. Murmuren plegats.)
El Vigilant: Bloom. De Bloom. Per a Bloom. Bloom. 109
(Cadascun d’ells posen una mà damunt l’espatlla de Bloom.)
Primer Vigilant: Pres in fraganti . Cap molèstia comesa.
Bloom: (Caqueja) Faig el bé als altres.
(Una manada de gavines, precursores de tempesta, aixequen el vol afamades procedents del fangar del riu Liffey, amb pastissos de Banbury en els seus becs.)
Les Gavines: Kaw kave kankury kake. 110
Bloom: L’amic de l’home. Ensenyat a ser bondadós.
(Ell assenyala. Bob Doran, caient d’un alt tamboret de bar, es precipita damunt del gos d’aigües que estava menjant.)
Bob Doran: Remolcador. Dóna’ns la pota. Para’ns la pota.
(El buldog gruny alçant el cap. Restes de tendrums de porc entremig dels seus queixals, banyats amb l’escuma rabiosa de la salivera. Bob Doran cau silenciosament damunt d’un pati. 111
Segon vigilant: Prevenció de crueltat als animals.
Bloom: (Entusiasmat) Una tasca ben noble! Jo l’hi he dit, de tot, a aquell tramviaire que travessava el pont de Harold, per maltractar el pobre cavall amb la crosta del seu arnès. Utilitzo paraulotes quan estic indignat. És clar que era el darrer tramvia i glaçava. Tots els relats de la vida de circ són d’allò més desmoralitzadors.
(Signor Maffei, pàl·lid de còlera, vestit de domador de lleons amb botons de diamants al davant de la camisa, amb un cercle de paper de circ a les mans, un fuet de carruatge ben arrissat i un revòlver amb el qual cobreix el gran danès que s’afarta de menjar.)
Signor Maffei: (Amb un somriure sinistre) Senyores i senyors, i també el el meu educat llebrer. Va ser quan vaig domar el cavall salvatge Ajax amb la meva sella de muntar punxeguda, com és sabut, per a carnívors, Fuetada sota la panxa amb una corretja plena de nusos. Cordes i polixes al voltant del coll fan que cridis a l’ordre el teu lleó, per més rebel que sigui, fin i tot el Leo ferox, aquell devorador d’homes de Líbia. Una barra de ferro roent i un xic de liniment a les parts cremades va fer possible Fritz d’Amsterdam, la hiena pensant. (Els ulls li brillen) Jo posseeixo el signe de la Índia. El fulgor del meu ull el fa possible amb aquestes guspires del pit . (Amb un somriure de bruixot). Ara us presento Mademoiselle Ruby, l’orgull del ring.
Primer Vigilant: Vinga. Nom i adreça.
Bloom: De moment no me’n recordo. Ah, sí! (Es treu educadament l’elegant barret, per saludar) Doctor Bloom, Leopold, cirurgià dental 112. Heu sentit parlar de Bloom Pasha. Fortuna de desenes de milions. Donnerwetter! 113 Propietari de mitja Àustria, Egipte. Cosí meu.
Primer vigilant: Documentació.
Bloom: (Al cap hi duu un fez de moro, guarnit amb una jaqueta de cadí amb una ampla faixa de color verd, ostentant una medalla falsa de la Legió d’Honor; es treu ràpidament la targeta i li presenta) Si em permeteu, el meu club és el Junior Army and Navy. I els meus advocats: Senyors John Henry Menton, Carrer Bachelor, 27.
Primer Vigilant: (Llegeix) Henry Flower. No consta residència 114. Vigilància il·legal i obsessiva 115
Segon Vigilant: Una coartada . Queda vostè advertit.
Bloom: (Es treu de la butxaca interior una flor groga marcida) Aquesta és la flor en qüestió; me la va donar un home que no l’hi recordo el nom. (Cosa plausible) Vostès ja coneixen aquell vell acudit, rosa de Castella. Flor 116 ; canvi de nom: Virag 117. (Es posa a murmurar privadament en to confidencial) Estem compromesos, sap sergent? ; una dama per entremig , un embull amorós. (Amb delicadesa s’adreça al segon vigilant) Dit entre parèntesi, és una de les maneres que tenim els galants a la marina. L’uniforme hi contribueix. (S’adreça seriosament al primer vigilant) És clar que de vegades també tens el teu Waterloo; aleshores algun vespre t’hi deixes caure i prens un got de vell Borgonya. (Tot cofoi , ara al segon vigilant) Ja li presentaré, inspector; ella sempre està disposada, i t’ho fa en un tres i no res.
(Apareix una cara com tractada amb mercuri 118, i darrere seu una figura coberta amb un vel. )
Cara de mercuri fosc: El Castell 119 l’està esperant; va ser expulsat de l’exèrcit.
Martha: (Coberta amb un vel gruixut, un dogal de color carmesí al voltant del coll, un exemplar del Irish Times a la mà, assenyalant amb gest de retret a) Henry! Leopold! Tu n’has perdut una ! 120 Digues clarament el meu nom.
Primer Vigilant: (Amb duresa) Anem a la comissaria.
Bloom: (Esparverat, es posa el barret, fa un pas enrere, aleshores, posant la mà al cor i aixecant l’avantbraç sobre l’escaire, fa el signe de la guàrdia deguda a la companyonia 121) No, no, Venerable Mestre, Llum d’Amor. Identitat equivocada, com en «El Correu de Lió», de Lesurques i Dubosc 122. Vostè recordarà el cas del fratricidi de Childds. Nosaltres, estudiants de medicina, i jo acusat erròniament de matar-lo d’un cop de destral. Val nés que un culpable escapi que no pas noranta-nou siguin condemnats per equivocació.
Martha: (Sanglotant dins del vel) Violació de promesa. El meu nom és Peggy Griffin. Ell em va escriure que era desgraciat. Li parlaré de tu al meu germà, defensa de l’equip de rugbi del Bective, del teu flirt sense cor.
Bloom: (Amb la mà davant la boca) Està borratxa. Aquest dona és èbria. (Es posa a murmurar vagament la contrasenya d’Efraïm) Shitbroleeth. 123.
Segon Vigilant: (Amb llàgrimes als ulls, s’adreça a Bloom) Vostè hauria d’estar ben avergonyit de vostè mateix.
Bloom: Senyors del jurat, deixeu-me explicar. És talment com si parléssim d’un niu de cavalls. Sóc un home incomprès, i estic fent de boc expiatori. Sóc un respectable home casat, sense ni una taca en la meva persona. Visc al carrer Eccles. Parla la meva dona: Sóc la filla d’un dels comandants més distingits, un cavaller galant i respectable, que vosaltres anomeneu Major General Brian Tweedy, un dels lluitadors britànics que han najudat a guanyar les nostres batalles. Va guanyar el seu grau en l’heroica defensa de Rorke’s Drift 124
Primer Vigilant: Regiment.
Blomm: (De cara a la galeria) El Royal Dublins, joves, la sal de la terra, coneguts arreu del món. Em sembla veure alguns antics camarades allí entremig de vosaltres Els Royal Dublin Fusiliers. Junt amb la nostra policia metropolitana, guardians de les nostres llars, els minyons més valents i els cossos masculins més ferms de tots , pel que fa al físic, en el servei del nostre sobirà.
Una veu: Renegat! Visca els bòers! Qui va escridassar Joe Chamberlain? 125
Bloom: (Amb la mà damunt l’espatlla del primer vigilant). El meu vell papà era un Jutge de Pau. Jo sóc un britànic tan lleial com vostè, senyor. Vaig lluitar amb els colors del rei i del país en la oblidada guerra a les ordres del general Cough en el parc i vaig quedar discapacitat a Spion Kop 126 i Bloemfontein 127, tal com resta mencionat en els despatxos. Vaig fer tot el que un home blanc podia fer. (Amb un sentiment tranquil) Com Jim Bluso: «Vaig sostenir el broquet d’ella contra la vora del riu» 128
Primer vigilant: Professió o negoci.
Bloom: Doncs, em dedico a una ocupació literària. Auto periodisme. De fet, acabem d’editar una col·lecció d’històries de premis , de la que jo en sóc l’inventor, una cosa completament nova. Tinc connexions amb les premses britànica i irlandesa . Si vostè telefona...
(Myles Crawford emergeix bruscament, amb un escuradents a la boca. La seva broqueta escarlata resplendeix dins l’aureola del seu barret de palla. D’una mà hi porta un manat de cebes espanyoles i, amb l’altra sosté un receptor telefònic enganxat a l’orella.)
Myles crawford: (Bellugant els penjolls de la seva verga) Aló, setanta-set vuit quatre. Aló. Aquí Orinal de Freeman 129 i Setmanari Eixuga Culs. Paralitzeu Europa. Vostès, què? Sacs blaus? 130 Qui escriu? És Bloom?
(El senyor Philip Beaufoy, amb la cara pàl·lida, dret a la tribuna dels testimonis, amb un adequat conjunt de matí , butxaca davantera amb el mocador a mig sortir, pantalons de lavanda arrugats i botes ostensibles. Duu un enorme portafolis amb l’etiqueta «El Cop Mestre de Matcham» 131
Beaufoy: (Arrossegant les paraules) No, vostè no ho és, ni de bon tros, que jo sàpiga. No ho veig així, això és tot. Cap nascut cavaller, ningú amb els promptes més rudimentaris d’un cavaller es rebaixaria a una conducta tan particularment repugnant. Senyor meu, vostè és un d’aquells plagiaris; un sabonós furtiu disfressat de literat. És perfectament obvi que, amb la baixesa més inherent, ha copiat d’alguns dels meus llibres més venuts, material realment meravellós, gemma perfecta, amb passatges amorosos fora de tota sospita. Els llibres de Beaufoy que tracten d’amor i de grans possessions, amb els quals sa senyoria està sens dubte familiaritzat, són la paraula de la llar en la totalitat del reialme.
Bloom: (Murmura amb avergonyida docilitat) En aquell petit passatge de la rialla de mà en mà faig una excepció, si em permet...
Beaufoy : (Amb el llavi pujat, somriu en actitud de supèrbia davant del tribunal) Vostè, ase ridícul, vostè! Vostè també és terriblement estrambòtic per a les paraules! En aquest aspecte, no crec que a vostè li calgui trobar-s’hi excessivament incòmode. El meu agent literari senyor J.B. Pinker és entremig del públic. Suposo, Senyoria, que rebrem els honoraris de costum per als testimonis, no és així? Nosaltres estem considerablement fora del pressupost envers aquest fotut periodista que no és ningú, aquest corb de Reims, que ni tan sols ha trepitjat una universitat 132
Bloom: (Indistintament) Universitat de la vida. Mala assignatura.
Beaufoy: (Cridant) Això és una una condemnable i boja mentida que mostra la corrompuda moral de l’home (Obre el portafolis). Aquí en tenim la maleïda prova, el corpus delicti, Senyoria, un exemplar de la meva obra més madura desfigurada per la marca de la Bèstia 133
Una veu d’entre el públic:
Moisès, Moisès, rei dels jueus (jews)
Es va eixugar el cul amb el Daily News.
Bloom : (Amb valentia) Retratat.
Beaufoy: Pocavergonya! A vostè l’haurien de tirar a l’estany per corruptor! (Al tribunal) Per què? Fixeu-vos en la vida privada de l’home! Encapçala una quàdruple existència! Àngel del carrer i dimoni domèstic. I no cal ni definir-lo enmig de la societat. És l’arxi-conspirador de l’època.
Bloom: (Al tribunal) I ell, un solter, com...
Primer Vigilant: El Rei contra Bloom. Crideu la dona Driscoll.
El Vocal: Mary Driscoll, 134 minyona de fer feines!
(Mary Driscoll, una noia de fer feines no gaire correcte, s’aproxima. Porta una galleda penjant del braç i una baieta de fregar a la mà).
Segon Vigilant: Una altra! Vostè és de la classe desafortunada 135, oi?
Mary Driscoll: (Indignada) No sóc cap mala dona. Porto una vida respectable i vaig treballar quatre mesos en el meu darrer lloc. La meva situació era, sis lliures l’any i les meves oportunitats 136 els divendres a fora , i vaig haver de deixar-lo degut a les seves actituds deshonestes.
Primer Vigilant: De quines coses l’acusa?
Mary Driscoll: Em va suggerir una cosa però jo vaig pensar més en mi, tan pobre com sóc.
Bloom: (En jaqueta d’estar per casa de tela ondulada, pantalons de franel·la, sabatilles a retaló, sense afaitar, lleugerament escabellat) Et vaig tractar de forma decent. Et vaig donar llibretes de notes, unes lligacames de color maragda molt pel damunt de la teva posició social. De forma incauta et vaig defensar quan et van acusar de rapinya. Totes les coses tenen un terme mig. Juga net.
Mary Driscoll: (Amb to excitat) Déu es testimoni aquesta nit de si mai vaig posar posar una mà damunt seu, de les ostres!
Primer Vigilant: De quina ofensa es queixa vostè? Va passar res?
Mary Driscoll: Ell em va sorprendre a la part darrera de l’edifici, senyoria, quan la mestressa era fora un matí comprant, demanant-me una imperdible. Em va agafar i, com a resultat, em vaig descolorir en quatre llocs, i ell va interferir dues vegades amb el meu vestit.
Bloom: Ella va contra-atacar.
Mary Driscoll: (Menyspreativa) Jo tenia més respecte per a al drap de fregar, tal com sona. Jo me li vaig queixar, senyoria, i ell es limitar a dir: Tranquil·la!
(Rialles generals)
Georges Fottrell: (Funcionari de la Corona i Ordre Públic) Ordre al tribunal! L’acusat està a punt de fer una declaració falsa.
(Bloom, declarant-se no culpable mentre sostenia un nenúfar 137 a les mans, va començar un llarg i inintel·ligible discurs. Ells hi oirien què havia de dir l’advocat en la seva emocionada adreça al gran jurat. Ell era pobre com una rata, sense ni cinc a la butxaca, però marcat en ferro roent com a ovella negra; si es podia dir així, ell volia reformar, recuperar la memòria del passat de manera purament fraternal i retornar a la naturalesa com un animal purament domèstic. Com a infant setmesó, ell havia estat curosament criat i nodrit per una paternitat vella i postrada al llit. Ell podia haver tingut episodis de pare vagabund, però volia passar-ne plana i ara, en vista de la columna de la flagel·lació a llarg termini, dedicar-se a una vida casolana en el capvespre dels seus dies, impregnat de l’ambient afectuós del turgent pit de la família. Un britànic aclimatat, ell havia vist aquella vigília estiuenca des de la cabina de la locomotora de la línia ferroviària de la Companyia Loop, mentre la pluja dubtava de caure, com va fer finalment, mirant per les finestres de boniques llars de la ciutat de Dublín i districtes urbans, escenes fidelment rurals de la felicitat de la millor terra amb paper de paret Dockrell a un xíling i nou penics la dotzena, innocents infants nascuts britànics balbucitant pregàries a l’Infant Sagrat, alumnes jovençans aferrats a les seves sumes de ploma 138 , joves dames tocant el piano adés i ara, tots resant amb fervor el rosari en família al voltant del tió de Nadal, mentre en els caminets i sendes verdes les noies joves amb els seus pretendents hi passejaven al so dels esforços del melodeon 139 revestit de metall Britannia 140, amb quatre dispositius d’aturada i manxes de dotze plecs, una ganga, la millor oferta que mai...)
(Les rialles tornen a esclatar, mentre ell no pot sinó murmurar de forma incoherent. Els periodistes es queixen que no els deixen sentir.)
Escriptura Manual i Taquigrafia: (Sense aixecar la vista de les llibretes de notes) Les botes se li afluixen.
Professor MacHuch: (Des de la tribuna de la premsa, tus i crida) Expectora, home. Treu-ho a bocins!
(El contra interrogatori procedeix re Bloom 141 i el catúfol. El propi Bloom és un gran catúfol. Molèsties intestinals: al carrer Beaver. Recargolament de budells, sí. Força malament: un catúfol de guixaire 142. Cames rígides quan camina. Ha sofert misèria silenciosa. Agonia mortal, pels volts del migdia. Amor o Borgonya. Sí, una mica d’espinacs. Moment crucial . En el catúfol ell no mira; a ningú. Més aviat es confon, encara que no del tot. Un número endarrerit de Titbits 143 .)
(Escàndol i xiulets. Bloom, amb una levita esparracada i tacada de cals, amb un barret de seda acampanat, i una tira d’esparadrap adhesiu al nas, parla de forma inaudible.)
J. J. O’Molloy: (Amb perruca d’advocat i toga de color gris, parlant amb veu de protesta dolguda) No hi ha lloc per frivolitats indecents a expenses d’un mortal vagabund intoxicat pel licor. No estem en una casa de bojos ni en una broma pesada de col·legials d’Oxford, ni això és cap paròdia de la justícia. El meu client és un infant, un pobre immigrant estranger que va començar marcat com un polissó i ara intenta guanyar-se la vida de forma honesta. El delicte de falsificació fou degut a una aberració momentània de l’herència, provocada per al·lucinació, les tals familiaritats considerades com a culpables són ocurrències totalment permeses en la pàtria nadiua del meu client, la terra del Faraó. Prima facie. Afirmo davant de vostès que no hi va haver cap intent de relació carnal. La intimitat no va tenir lloc i l’ofensa reclamada per Driscoll, en el sentit que la virtut d’ella va ser sol·licitada, no es va repetir. Voldria referir-me en especial a l’atavisme 144. A la família del meu client hi ha hagut casos de naufragis marítims i somnambulisme. Si l’acusat pogués parlar, ens podria revelar un dels contes més estranys que mai s’hagin narrat dins les cobertes d’un llibre. Ell mateix, Senyoria, és un naufragi físic amb el pit ensorrat d’un sabater 145 . La seva submissió es deu a avantpassats mongols i les seves accions no en són responsables. No vull dir que totes en siguin, és clar.
Bloom: (Descalç, pit de colomí , amb armilla de sipai i pantalons, amb els dits dels peus encongits com demanant perdó, obre els seus menuts ulls de talp i guaita entorn seu atordit mentre es passa la mà pel front. Després s’estreny el cinturó d’estil mariner i amb un gest d’obediència oriental saluda el tribunal, amb un polze enlaire.) A ell fai molti bona nit (I es posa senzillament a cantar una rima)
Li li pu lil txelí
Polto peu porc cadla nit
Pagui dos xelí ...
(Esbroncada general perquè calli.)
J. J. O’Molloy: (Encès contra el populatxo) Aquesta és una lluita contra un solitari. Que l’Hades se m’endugui, si qualsevol client meu ha de ser emmordassat i importunat d’aquesta manera per una manada de gossos i de hienes que riuen. La llei de Moisès ha substituït la llei de la selva. Ho dic i ho repeteixo ben alt, sense desitjar en cap moment d’abatre les finalitats de la justícia, que l’acusat no era accessori abans de l’acte i que l’acusació no ha estat manipulada amb això. La persona jove va ser tractada pel defensor com si fos la seva pròpia filla. (Bloom agafa la mà de J.J. O’Molly i se l’endú als llavis.) Presentaré refutadores evidències per provar fins a l’empunyadura que la mà negra amagada ha tornat amb el seu vell joc; quan en el dubte persegueixen Bloom. El meu client, home tímid de naixença, seria l’últim en el mon a fer res de forma indigne d’un cavaller que ferís la modèstia, o de tirar una pedra contra una noia que ha pres el camí equivocat 146 quan un ésser fastigós , responsable de la condició d’ella, ja havia treballat la seva voluntat de gaudir-ne. Ell vol anar pel camí dret; el considero l’home més decent que conec; i, si avui té la sort d’esquena, és degut a la hipoteca que carrega la seva extensa propietat d’Agendath Netaim 147 a la llunyana Àsia Menor, les imatges de la qual ara es mostraran. (A Bloom) Suggereixo que vostè faci el noble gest.
Bloom: Un penic per cada lliura que dec.
(El miratge del llac de Kinnereth amb el castell borrós dins d’una boirina de plata es projecta a la paret. Moisès Dlugacz 148, albí amb ulls de fura, vestit amb una granota blava, resta dempeus a la tribuna, sostenint a cada mà un pomelo i un ronyó de porc respectivament.)
Dlugacz: (Amb veu ronca) Bleibtreustrasse, Berlin, W. 13.
(J.J. O’Molly Damunt d’una peanya baixa hi penja la solapa de la jaqueta amb tota solemnitat. La seva cara s’allarga, l’hi creixen la pal·lidesa i la barba, els ulls enfonsats, les taques roges de tisis i els pòmuls febrils de John F. Taylor 149. S’acosta el mocador a la boca i s’examina la taca galopant de sang de color rosat.)
J. J. O’Molly : (Gairebé sense veu) Dispenseu-me. Pateixo un refredat molt fort, i he vingut directament del llit. Seran unes poques paraules però ben escollides. (Adopta la cara avícola, el bigoti de guineu i l’eloqüència de proboscidi de Seymour Bushe 150 ) Quan el llibre de l’àngel esdevé obert si res que la pensativa sina hagi inaugurat de l’ànima transfigurada i de la transfiguració de l’ànima mereix viure, jo dic que cal concedir al presoner del bar el benefici sagrat del dubte (Un paper amb alguna cosa escrita es entregada al tribunal.)
Bloom: (Revestit de toga) Puc donar les millors referències. Els senyors Callan, Coleman, el senyor Wisdom Hely J.P. El meu antic cap Joe Cuffe. El senyor V.B. Dillon, ex alcalde de Dublín. M’he mogut en el cercle encantat de les més altes...Reines de la Societat de Dublín. (De forma imprudent) Justament aquesta tarda estava xerrant a la llotja virregnal amb els meus vells interlocutors Sir Robert i Lady Ball, astrònom reial al dic sec. Sir Bob, li he dit...
Senyora Yelverton Barry: (En vestit de ball d'òpal de talla curta i guants de color d’ivori llargs fins al colze, amb una jaqueta turca acotxada i una pinta de brillants amb figura d’àliga pescadora als cabells) Arresti’l, agent. Ell em va escriure una carta anònima amb la lletra estrafeta, quan el meu marit era a la Cavalcada Nord de Tipperary en el circuit de Munster, amb la signatura de James Lovebirch. Em deia que havia vist des del galliner del Teatre Reial els meus globus incomparables mentre jo seia en una llotja, en una sessió oficial presidida pel governador, mentre interpretaven La Cigale. 151. Em deia que el vaig inflamar intensament, i em feia proposicions indecoroses perquè em comportés de forma inadequada a dos quarts de cinc de la tarda del dijous següent, hora de l’observatori de Dunsink 152. I s’oferia a enviar-me per correu un relat de ficció de Monsieur Paul de Kock, titulat La Noia amb les tres cotilles 153.
Senyora Bellingham: (Amb capell i una manta de pell de conill ben tapada i embolicada fins al nas, surt de la seva berlina i escodrinya, a través de les seves impertinents ulleres de closca de tortuga, el que treu de dins del seu enorme manegot de pell d'opòssum També a mi. Sí, crec que es tracta de la mateixa persona censurable, perquè ell va tancar la porta del meu carruatge davant la consulta de sir Thornley Stoker 154 un dia d’aiguaneu durant l’onada d’aire fred del febrer del noranta-tres quan fins i tot la reixeta de la canonada de desguàs i el tap de la meva banyera es van glaçar. I a continuació hi va deixar a dintre un brot de flor de neu 155, collida als cims, segons va dir, en honor meu. La vaig fer examinar per un especialista botànic i vaig rebre la informació que es tractava d’un brot de planta de patata del país robada d’un hivernacle de la granja del Jardí Botànic.
Senyora Yelverton Barry: Vergonya damunt d’ell!
Les putes i els trinxeraires : (Cridant) Atureu el lladre! Hurra cap allí, Barba-blava! 156 Tres visques per a Ikey Moisès! 157
Segon Vigilant: (Ensenya els manegots) Aquí hi han els cuffs.
Senyora Bellingham: Se’m va adreçar en diverses cartes manuscrites plenes d’elogis, com a Venus en pells 158 i va confessar la seva profunda compassió envers el meu cotxer Balmer envoltat de glaç, mentre en el mateix sospir es declarava envejós de les seves orelleres i de les seves llanudes pells de be i de la seva afortunada proximitat a la meva persona, quan anava dret darrera el meu seient abillat amb la meva lliurea i l’escut d’armes del sabre adornat amb l’emblema dels Bellingham, una cara de boc esculpida en or. Lloava de forma gairebé extravagant les meves extremitats inferiors, els meus molsuts tous de la cama dibuixats fins al límit en mitges de seda, i elogiava de forma brillant els meus altres tresors amagats sota inapreciables puntes de coixí que, deia ell, podia imaginar-se perfectament. Ell m’urgia, assegurant que sentia que la missió de la seva vida era urgir-me, profanar el llit matrimonial, per cometre adulteri a la més prompta oportunitat possible.
L’honorable senyora de Mervyn Talboys : (Vestida d’amazona, bombí, botes de muntar, armilla de color vermelló, guantellets de mosqueter de color beix amb tambors trenats, una llarga trena feta monyo i un fuet de caça amb el qual colpeja constantment el seu verdanc) També a mi. Perquè em va veure en el camp de polo del parc Phoenix en el partit de Tot Irlanda contra La Resta d’Irlanda 159. Els meus ulls, ja ho sé, brillaven divinament quan jo vaig veure el capità Slogger Dennehy dels Inniskilings guanyar el chukkar160 final amb la seva estimada haca Centaur. Aquest plebeu Don Juan m’observava des del darrera d’un cotxe de lloguer i em va enviar amb sobre doble una fotografia obscena, com les que es venen entrada la nit als bulevards de París, insultants per a qualsevol dama. Encara la tinc. Representa una señorita parcialment nua, delicada i bonica (la seva dona, com em va assegurar solemnement, presa per ell al natural), practicant relacions il·lícites amb un torero musculós, evidentment un pocavergonya. Ell m’urgia de fer semblantment, portar-me malament, pecar amb oficials de la guarnició. Em va implorar que embrutés la seva carta d’una manera que no puc repetir, per castigar-lo tal com ell ricament es mereix, cavalcar asseguda damunt d’ell fuetejant-lo de la forma més viciosa.
Senyora Bellingham: A mi, també.
Senyora Yelverton Barry: A mi, també
(Diverses dames altament respectables de Dublín denuncien cartes impròpies rebudes de Bloom).
L’Honorable senyora de Mervyn Talboys: (Fa sonar els cascavells dels seus esperons en un paroxisme sobtat de sobtada fúria) Doncs, ho faré, pel Déu que m’escolta. Fuetejaré aquest vil fetge de colom mentre pugui estar damunt seu. L’espellaré de viu en viu.
Bloom: (Amb els ulls clucs, es queixa en to expectant) Aquí? (Es retorça) Tornem-hi! (Sospira amb avidesa) Adoro l’amenaça 161
L’Honorable senyora de Mervyn Talboys: Doncs, es farà del tot realitat! Et faré posar ben calent. Et faré ballar la dansa de Jack Latten 162 d’aquesta manera.
Senyora Bellingham: Tenyeixi els seus glutis ben tenyits, a aquest presumptuós! Escrigui damunt seu les barres i estrelles 163
Senyora Yelverton Barry: Aquest desgraciat no té cap excusa! Un home casat!
Bloom: Quina gent, aquesta! Jo només em referia a la idea del fueteig, en el sentit d’un càlid estremiment sense efusió. Una flagel·lació refinada per estimular la circulació.
L’Honorable Senyora de Mervyn Talboys: (Es posa a riure en to de mofa) Ah sí, caríssim amic meu? Doncs, pel Déu viu que ara et donaré la sorpresa de la teva vida, creu-me, la pallissa més immisericorde que mai un home hagi desitjat comprar. Has desvetllat plena de fúria la tigressa adormida dins meu. 164.
Senyora bellingham: (Sacseja el seu manegot i les seves originals ulleres amb gest venjatiu) Fes que se’n ressenti força, estimada Hanna. Dóna-li gingebre 165 Fustiga al mestís cada polsada de la seva vida, amb el gat de les nou cues 166. Castra’l. Fes-li una vivisecció.
Bloom : ( Sent un calfred i, encongit, junta les mans amb el semblant avergonyit) Oh, que freda! Oh, que estremidora, era la vostra bellesa ambrosíaca. Oblideu, perdoneu. Que el meu destí, en sigui un altre, per una vegada. (Para la seva altra galta) 167
Senyora Yelverton Barry (Severament) No hi pari pas esment, senyora Talboys! Cal que ell sigui apallissat ben sonorament!
La Honorable senyora de Mervyn Talboys: (Descordant amb violència el seu guant) No faré pas tal cosa. Un gos i un porc va ser sempre des que el van parir! I va gosar adreçar-se’m! L’assotaré a la via pública fins a omplir-lo de morats, i li clavaré els meus esperons fins a l’últim tram. És un cornut conegut de tothom. (Fa espetegar de forma salvatge enlaire el seu fuet de cacera). Baixeu-li els pantalons sense pèrdua de temps. Vine aquí, senyor! De pressa! Preparat?
Bloom : (Tot ell tremolant, es disposa a obeir) És que el temps ha estat tan calorós.
(Davy Stephens, 168 amb els seus rissos, passa per allí amb una manada de joves descalços venedors de diaris)
Davy Stephens: Missatger del Sagrat Cor i Evening Telegraph amb el suplement de la Festa de Sant Patrici. Contenen les noves adreces de tots els cornuts de Dublín.
(El reverendíssim Canonge O’Hanlon, revestit de capa pluvial daurada, eleva i exposa un rellotge de marbre. Davant seu, el Pare Conroy i el reverend John Hughes S. J. li fan una profunda reverència.)
El Rellotge: (Obrint la finestreta)
Cucut / Cucut / Cucut 169
(Se sent el moviment de les molles de llautó d’un llit)
Les Molles: Jigjag, Jigajiga. Jigjag 170
(Un panell de boira recula ràpidament, revelant amb la mateixa rapidesa en la tribuna del jurat els rostres de Martin Cunningham, president amb barret de seda, Jack Power, Simon Dedalus, Tom Kernan. Ned Lambert, John Henry Menton, Myles Crawford, Leneham, Paddy Leonard, Nosey Flynn, M’Coy i la cara sense característiques d’Un sense nom.171 )
L’Un sense nom: Cavalcada a pèl. Pes per a edat 172 Redéu, ell la va organitzar
Els Membres del Jurat : (Amb tots els caps girats envers aquella veu) De debò?
L’Un sense nom: (Gruny) El cul damunt del cap. Cent xílings a cinc 173
Els Membres del Jurat: (Tots dient que sí amb el cap) La majoria de nosaltres pensem en aquesta quantitat.
Primer Vigilant : Ell és un home acusat. Una altra trena de noia tallada 174 Es busca: Jack l’Esbudellador; mil lliures de recompensa.
Segon Vigilant : (Atemorit, xiuxiueja en veu baixa) I, tal com va vestit de negre, un mormó, o un anarquista.
El Pregoner: (Amb veu alta) Atès que Leopold Bloom, sense cap domicili fix, és un reconegut dinamitaire, falsari , bígam, alcavot i cornut i un destorb públic per als ciutadans de Dublín, i atès que en aquesta sessió judicial el molt honorable...
(Sa Senyoria, sir Frederick Falkiner, jutge municipal de Dublín, revestit de la toga judicial de color gris, s’aixeca del seu banc, amb la seva barba de pedra. Sota els braços hi porta un ceptre de paraigües, i del seu front emergeixen amb força els corns de boc de Moisès. 175)
El Jutge Municipal: Vull posar fi a aquest tràfic d’esclaus blancs i foragitar de Dublín aquesta pesta odiosa. És escandalós! (Es posa el birret negre 176) Que el treguin de la seva banqueta on ara està dret i el mantinguin en custòdia dins la presó de Mountjoy durant el temps que plagui a Sa Majestat, i allà sigui penjat pel coll fins a morir i que d’allà no en surti per responsabilitat vostra sinó perquè el Senyor tingui pietat de la seva ànima. Endugueu-vos-el. (Un casquet negre davalla fins al seu cap.)
(El sus-xerif Long John Fanning apareix, fumant un pudent Henry Clay)
Long John Fanning : (Amb les parpelles arrufades, crida amb gran gesticulació ) Qui penjarà Judes Iscariot?
(H. Rumbold, mestre barber, amb una armilla de color de sang i davantal d'adober, amb un dogal enrotllat a l’espatlla, munta el bloc. Subjectat al cinturó hi du un salvavides i una maça amb agulles entatxonades. Es frega amb actitud ombrívola les mans engrapadores, guarnides amb punys de ferro. )
Rumbold : (Al jutge municipal, amb sinistra familiaritat). El penjador Harry, Majestat, el terror del riu Mersey. A cinc guinees una jugular. El coll o res 177
(Les campanes de l’església de Sant Jordi baten lentament, so de ferro fosc i estrident).
Les Campanes: Haigo! Haigo!
Bloom: (Desesperat) Espereu. Atureu-vos. Bojos. Jo vaig veure un bon cor, innocència. La noia dins la gàbia del mico, al zoo amb ximpanzés obscens. (Sense alè) Cavitat pèlvica. El seu càndid rubor em va acovardir. (Vençut per l’emoció) Vaig treure els precintes. (Es tomba cap a una figura entremig de la gentada) Hynes, puc parlar-te? Tu em coneixes. Pots quedar-te aquells tres xílings; i si necessites una mica més...
Hynes: (Fredament) Vostè és un perfecte estranger.
Segon Vigilant: (Assenyala el racó) La bomba és aquí.
Primer Vigilant: Una màquina infernal amb temporitzador.
Bloom: No, no, són peus de porc. Jo era al funeral.
Primer vigilant: (Treu la porra) Mentider!
(El gos del policia aixeca el seu morro, mostrant el rostre gris i escorbútic de Paddy Dignam. Ho ha rosegat tot i el seu alè put a cadàvers devorats. Creix fins a adoptar la forma i la grandària humana, i la seva capa de gos salsitxa es converteix en un hàbit mortuori de color marró. Els seus ulls verds brillen injectats de sang, i mitja orella, tot el nas i els dos polzes han estat objectes de necrofàgia. )
Paddy Dignam : (En veu tenebrosa) És veritat, era el meu funeral. El Doctor Finucane va certificar la meva defunció quan jo vaig sucumbir a la malaltia de causes naturals.
(Aixeca el seu cendrós rostre mutilat en direcció a la lluna i udola de forma lúgubre).
Bloom : (Triomfal) Ho sentiu?
Paddy Dignam: Bloom, sóc l’esperit de Paddy Dignam. Escolta, escolta, Oh escolta! 178
Bloom: La veu és la veu d’Esaú. 179
Segon Vigilant: (Senyant-se) Com és possible això?
Primer Vigilant: No consta en el catecisme de primer grau. 180
Paddy Dignam: Per metempsicosi . Espectres.
Una Veu: Ah, punyeta!
Paddy Dignam : (Seriosament) Una vegada vaig ser empleat del senyor J.H.Menton, advocat i comissionat per a juraments i declaracions jurades, del 27 del Passeig de Bachelor. Ara, sóc difunt, les parets del cor hipertrofiades. Mala sort, què hi farem! Va ser un cop molt dur per la pobra dona; per cert , com ho porta? Aparteu-la d’aquella ampolla de Xerès, sobretot . (Guaita entorn seu). Un llum; necessito satisfer una necessitat animal; aquell iogurt i jo no ens hem avingut.
(La figura corpulent de John O’Connell, vigilant, destaca amb el seu manyoc de claus a la mà lligades amb crespó. Al seu costat hi té el pare Coffey, capellà amb la seva panxa de gripau i el coll tort, abrigat amb un sobrepellís i un estrenyecaps de pany, mentre sosté mig adormit un feix de roselles retorçades.)
Pare Coffey : (Badalla i després es posa cantar amb una ronca rauca) Namine. Jacobs Vobiscuits 181 . Amen.
John O’Connell: (Toc de sirena tempestuós amb el seu megàfon) Dignam, Patrick T., difunt.
Paddy Dignam : (Es contrau de dolor amb els timpans foradats) Harmònics. (S’esmuny cap endavant i deixa una orella a terra) La veu dels meus amos! 182
John O’Connell: Etiqueta funerària lletra U.P. número vuitanta-cinc mil. Camp disset, Casa de les claus 183. Parcel·la, mil i una.
(Paddy Dignam escolta amb visible esforç, pensant, amb la cua erecta i les orelles de cantó.
Paddy Dignam : Preguem pel repòs de la seva ànima.
(S’esmuny com un cuc per un forat de carbó, amb el seu hàbit marró arrossegant els lligams pel damunt dels còdols cruixents. Després d’ell treu el nas una obesa rata àvia amb les potes de tortuga fong per sota d’una closca gris. Es pot sentir la veu apagada de Dignam, udolant sota terra: Dignam és mort i ha anat cap a sota 184. Tom Rochford, amb el pit torrat pel sol, amb gorra i calçotets, fa un salt des de la seva màquina de dues columnes.)
Tom Rochfpord: (Amb una mà damunt l'estèrnum, saluda inclinant el cap) Reuben J. 185 . Un florí que el trobo. (Amb una simple mirada fixa el forat que necessita l’home) A partir d’ara és el meu torn. Seguiu-me fins a Carlow 186.
(Executa un temerari salt de salmó enlaire i cau dins del forat de carbó. Els dos discs damunt de les columnes trontollen amb la mirada impertèrrita. Tot s’esvaeix. Tornen les envestides a Bloom, el qual, dret davant d’una casa il·luminada, està escoltant. Els petons provinents dels qui estaven sopant, volen cap a l’entorn seu , piulant, trinant, amanyagant.)
Els Petons: (Trinant) Leo! (Piulant) Iqui liqui miqui stiqui per a Leo! (Amanyagant) Cu Cu-cu! Iam-iam Uam-uam! (Trinant) Gros vinegròs! Pirueta! Leo-po-pold! (Piulant) Li-oli! (Trinant) O Leo!
(Xiuxiuegen, s’esvaloten pels vestits d’ell, flamejants, punts d’una brillantor frívola, lluentons platejats.)
Bloom : Necessito un toc humà. La música és trista, música d’església. Potser aquí.
(Zoe Higgins 187, una jove prostituta amb una sabatilla de safir i sivella de bronze, i una cinta de vellut negre al voltant del coll, li fa un senyal amb el cap, baixa escales avall i se li acosta.)
Zoe: Busques algú? Ell és dins amb el seu amic.
Bloom: Això és de la senyora Mack? 188
Zoe: No, de la senyora Cohen, del vuitanta-u. Podries anar més lluny i et costaria més car. La Mare Llepa-sabatilles 189 (amb familiaritat) aquesta nit fa feina privada amb el veterinari, l’especialista que li dóna tots els guanyadors de les carreres i li paga els estudis del seu fill a Oxford. Acostuma a treballar fora d’hores, però avui la sort li ha canviat. (Amb suspicàcia) No seràs pas el pare del noi?
Bloom: No, jo no!
Zoe: Tots dos vestiu de negre. Unes pessigolles aquesta nit per al petit tímid?
(Alerta, que la pell d’ell sent les puntes dels dits d’ella com s’apropen. I una mà llisca pel damunt de la seva cuixa esquerra.)
Zoe: Com estan els pebrots?
Bloom: Fora de joc, curiosament són a la dreta. Suposo que més forts. Un. d’entre un milió, com diu el meu sastre Mesias.
Zoe: (En sobtada alarma) Tens un xancre dur.190
Bloom: No precisament.
Zoe: Jo bé te’l noto.
(Ella li entafora la mà dins la butxaca de l’esquerre del pantaló i en treu una patata negre, dura i arrugada. Se la queda mirant i també a Bloom, amb els llavis muts i humits. )
Bloom: Un talismà. Relíquia de família.
Zoe: Per a Zoe? Per a conservar-la? Perquè sigui tan amable, oi ?
(Fica la patata amb avidesa dins una butxaca, després enllaça el braç amb el d’ell, abraçant-lo amb suau calidesa. Ell somriu amb gest d’incomoditat. Lentament, nota rere nota, sona música oriental. Ell es fixa en el cristall lleonat dels ulls d’ella, maquillats amb kohl 191, i suavitza el seu somriure.)
Zoe: Em coneixeràs la propera vegada.
Bloom: (Amb tristesa) Mai no vaig estimar una gasela cara, però aquella estava segura de... ,192
(Les gaseles salten i s’alimenten dalt les muntanyes. Tenen a prop els llacs, a les vores dels quals s’hi apilen frondoses arbredes de cedres. L’aroma s’enlaira, com una forta crescuda de cabells de la resina. Crema, l’orient, un firmament de safir , fendit per la volada de bronze de les àligues. Al dessota hi rau la feminitat, nua, blanca, quieta, freda, enmig de la luxúria. Una font murmura entremig de roses de Damasc. Roses enormes, murmuri de raïm de vi escarlata. Un vida de vergonya, de plaer, regalims de sang, murmurant de forma estranya.)
Zoe: (Murmurant a la son soneta amb la música, amb els seus llavis d’odalisca amarats deliciosament amb bàlsam de greix de porc 193 i aigua de roses) Shorach ani wenowach, benoith Hierushaloim 194
Bloom: (Fascinat) Ja pensava que eres de bona fusta pel teu accent.
Zoe: I saps que feia el pensament?
(Li mossega l’orella suaument amb unes petites dents daurades, enviant-li amb l’alè una molesta bafarada d’all estantís. Les roses queden apartades, per donar pas a l’obertura d’un sepulcre de l’or dels reis i dels seus ossos podrits.) 195
Bloom: (Fa un pas enrere, mentre li acaricia mecànicament la mamella de la dreta amb la mà flàccida i incomoda) Ets una noia de Dublín?
Zoe: (Es treu amb destesa un floc de cabells separats i els cargola al seu cabdell) No tinguis punyetera por, sóc anglesa. Tens un pito?
Bloom: (Com abans) Rarament fumo, caríssima. Un cigar de tant en tant. Recurs infantil. (En to lasciu) La boca és per a coses millors que no pas un cilindre de rang herbívor. .
Zoe: Continua. Deixa’m perplexa amb un discurs sobre això.
Bloom : (Tot ell amb pana de treballador, camisa de llana sense jaqueta, amb una corbata vermella flotant i una gorra apatxe. ) La humanitat és incorregible. Sir Walter Raleigh va dur del nou món aquella patata i aquella herba, l’una que mata de pestilència quan s'absorbeix, l’altra un verí per l’orella, l’ull, el cor, la memòria, la voluntat, l’enteniment, tot. Altrament dit, ell va importar el verí cent anys abans que una altra persona, que n’he oblidat el nom, portés el menjar. Suïcidi, mentides, vet ací tots els nostres hàbits. El per què, el trobes a la nostra vida pública!
(Tocs de mitjanit des de campanars llunyans)
Les Campanades: Torna, Leopold! Alcalde de Dublín!
Bloom: (En toga de conseller i cadena) Electors dels districtes de Moll Arran, Moll Inns, Rotunda, Mountjoy i Dàrsena del Nord, jo dic que seria millor una línia de tramvia des del mercat de ramat fins al riu. 196. Aquesta és la música del futur. Aquest és el meu programa. Cui bono? 197 Però el nostre Vanderecken 198, fent de bucaner en el vaixell fantasma de les finances de la corporació...
Un elector: Tes vegades tres visques per al nostre futur cap de la magistratura!
(L’aurora boreal de la processó de torxes fa un salt)
Els portadors de torxes: Hurra! 199
(Diversos reconeguts diputats, magnats de la ciutat i ciutadans lliures encaixen de mans amb Bloom i el feliciten. Timothy Harrington, el darrer tres vegades alcalde de Dublín, imponent i majestuós en la seva escarlata d’edil, cadena d’or i corbata de seda blanca, ho consulta amb el canceller Lorcan Sherlock, locum tenens 200 i tots dos assenteixen vigorosament amb el cap.)
Últim Alcalde Harrington: (Revestit d’escarlata amb la maça, la cadena daurada d’alcalde i una gran bufanda de seda blanca) Aquestes paraules del conseller Sir Leo Bloom han de ser impreses a càrrec dels contribuents. Que la casa on ell va néixer sigui adornada amb una tableta commemorativa i que la via pública a partir d’aquí, coneguda com a Saló de Vaques del carrer Cork, sigui anomenada, a partir d’ara, Bulevard Bloom.
Conseller Lorcan Sherlock: Dut a terme de forma unànime.
Bloom: (Apassionadament) Aquests holandesos errants, o millor dit holandesos jeients 201 per la manera com es reclinen damunt la seva merda entapissada jugant a daus , què els importa a ells? Les màquines són el seu crit, la seva quimera, la seva panacea. Aparells que estalvien el treball, que el suplanten, portadors de microbis, monstres manufacturats per a l’assassinat mutu, follets espantosos dirigits per una horda de luxúria capitalista al capdamunt del nostre treball prostituït. L’home pobre mor de fam mentre ells engreixen els seus cérvols de la muntanya reial o disparen contra camperols i perdius en la seva cega pompa de vil metall i de poder. Però el seu regne és la vagància per sempre i sempre i sem... 202
(Autèntic xàfec d’aplaudiments.203 . S’enlairen pals amb amb cintes multicolors cargolades, pals amb flors de maig, arcs festius, Un gallardet amb les llegendes Cead Mille Failte 204 i Mah Ttob Melek Israel 205 corona el carrer. Totes les finestres abarrotades d’espectadors, principalment dames. Al llarg de la ruta, els regiments dels Reials Fusellers de Dublín, el batalló d’infanteria escocesa del Rei, els Highlanders de la Reina i el Fusellers gal·lesos, tots formats en vigilància, es mantenen darrera la multitud. Xicots alumnes de l’Institut enfilats als fanals, als pals de telègraf, al rebaix de les finestres, a les cornises, a les canals de l’aigua, al capdamunt de les xemeneies, a les baranes, als canalons de pluja, xiulant i aplaudint. Fa la seva aparició la columna del núvol 206. Una banda de pífols i timbals es fa sentir a distància executant el Kol Nidre 207. Els timbalers s’acosten enarborant àligues imperials 208.arrossegant estendards i brandant palmes orientals. El criso-elefantí emblema papal 209 s’aixeca enlaire, envoltat de penons de la senyera cívica. Apareix l’avantguarda de la processó encapçalada per John Howard Parnell, mariscal de la Ciutat, amb un tabard de tauler d’escacs, el poursuivant 210 d’Athlone, i el Rei d’Armes de l’Ulster. Van seguits pel Molt Honorable Joseph Hutchinson, alcalde de Dublín, l’alcalde de Cork, ses reverències els alcaldes de Limerick, Galway, Sligo i Waterford, vint-i-vuit pars irlandesos representatius, sardars asiàtics, grandes d’Espanya i Portugal i maharajas amb vestit d’etiqueta, la Brigada Metropolitana de Bombers de Dublín, el capítol de sants de les finances en plutocràtic ordre de precedència, el bisbe de Down i Connor, sa Eminència Miquel cardenal Logue, arquebisbe d’Armagh i primat de tota Irlanda, Sa Gràcia el Reverendíssim Doctor William Alexander, arquebisbe d’Armagh, primat de tota Irlanda, el Rabí en cap, el moderador presbiterià, els caps dels baptistes, anabaptistes, metodistes i capelles moravianes 211 i el secretari honorari de la societat d’amics 212 . Després d’ells, 213 desfilen els gremis i els comerços i bandes de tren amb banderes al vol: tonellers, criadors d’ocells, fabricants de molins, enquestadors de periòdics, amanuenses de la llei, massatgistes, vinaters, fabricants de braguers, escura-xemeneies, refinadors de llard, teixidors de seda i popelín, ferradors, personal de magatzems italians, decoradors d’esglésies, manufacturers de lleva-botes, enterradors, mercers de seda, lapidaris, mestres de venda, talladors de suro, assessors de pèrdues per foc, tintorers i netejadors, embotelladors per a l’exportació, taverners, redactors de bitllets, gravadors de segells, empleats de repositoris de cavalls, corredors de lingots de plata a la borsa, fabricants de samarretes de cricket i tir a l’arc, endevinaires, proveïdors d’ous i patates, calceters i guanters, empresaris de fontaneria. Després d’aquests, desfilen cavallers de la reial alcova, l’uixer del Departament del Lord Camarlenc de la casa reial, la Lliga de Diputats, el Pal d’Or, el Mestre de Cavalleria, el Lord Gran Camarlenc, el comte mariscal, l’Alt Conestable portador de l’espasa de l’estat214, la corona de ferro de Sant Esteve 215, el calze i la bíblia.216 Quatre cornetes a peu tocant una fanfàrria. Resposta dels alabarders de la Torre, amb els seus clarins de benvinguda. Sota un arc de triomf apareix Bloom amb el cap descobert, amb un mantell de color carmesí adornat amb ermini, amb la vara daurada de Sant Eduard, amb el globus del món i el ceptre amb la coloma, l’espasa de Sant Eduard el Confessor 217. Va muntat damunt d’un cavall blanc com la neu amb una llarga cua coberta de carmesí flotant, ricament abillat amb les brides daurades. L’emoció es desborda i les dames llencen pètals de rosa daltabaix dels balcons . Els homes aplaudeixen. Els nois de Bloom corren per entremig dels espectadors amb branques d’espí i de grèvol.)
Nois de Bloom:
El grèvol, el grèvol.
El rei de tots els ocells
Sant Esteve és el seu dia,
Dins l’argelaga fou collit.
Un Ferrer : (Murmura) Per l’amor de Déu! I aquell és Bloom? Si sembla que en tingui amb prou feines trenta-un.
Un Pavimentador i Abanderat: Ja és aquí el famós Bloom, el més gran reformador del món. Barrets fora!
(Tots descobreixen els caps, mentre les dones xiuxiuegen ansiosament.)
Una Milionària: (Ricament) És un home senzillament meravellós, no trobeu?
Una Dona Noble: (Noblement) Tot el que l’home ha vist!
Una Feminista : (Masculinament) I fet!
Un Campaner: Un rostre ben clàssic! Té el front d’un pensador.
(Meteorologia de Bloom. Uns raigs de sol apareixen al nord-oest.)
El Bisbe de Down i Connor: Us presento el vostre indubtable emperador, president i rei governador, el sereníssim, potentíssim, i poderosíssim sobirà d’aquest reialme. Déu salvi Leopold Primer!
Tots : Déu salvi Leopold Primer!
Bloom: (En dalmàtica i mantell de porpra, dirigint-se al bisbe de Down i Connor, amb dignitat) Gràcies, quasi eminent senyor.
Guillem, Arquebisbe d’Armagh: (Revestit de porpra i bonet al cap) Fareu vos, pel vostre poder, que la llei i la gràcia siguin executades en tots els vostres judicis a Irlanda i als territoris que li pertanyen?
Bloom: (Posant la mà dreta sobre els propis testicles, jura 218).Així m’ho tingui en compte el Creador. Prometo fer tot això.
Miquel, Arquebisbe d’Armagh : 219 (Vessa una gerra d’oli damunt del cap de Bloom) Gaudium magnum annuntio vobis. Habemus carneficem. 220. Leopold, Patrici, Andreu, David, Jordi, siguis ungit!
(Bloom rep un mantell de roba daurada i es posa un anell amb un robí. Puja i es queda dret sobre la pedra del destí 221 . Els pars representatius és posen tots alhora les seves vint-i-vuit corones. Campanades de celebració sonen a l’església de Crist, la de Sant Patrici, la de Sant Jordi i la gaia Malahide 222. Els castells de foc del basar Mirus s’eleven de tots cantons amb dissenys de simbolisme falo-pirotècnic. Els pars reten homenatge l’un darrera l’altre, acostant-se i agenollant-se. )
Els Pars: Esdevinc de debò el vostre vassall en la vida i la integritat física amb veneració terrenal.
(Bloom aixeca la mà dreta on hi brilla el diamant Koh-i-Noor 223. El seu palafrè renilla, i després silenci absolut; els transmissors intercontinentals i interplanetaris preparats per a la recepció del missatge.)
Bloom: Súbdits meus! Per la present nominem el nostre fidel corser Copula Felix com a Gran Visir hereditari 224 i anunciem que aquest dia hem repudiat la nostra antiga esposa i hem concedit la nostra reial mà a la princesa Selene 225, esplendor de la nit.
(L’antiga esposa morganàtica de Bloom és confinada immediatament al cotxe cel·lular. La princesa Selene, vestida de blau lunar, amb un quart creixent damunt del cap, davalla d’una cadira de mans portada per dos gegants. Esclat d’aplaudiments.)
John Howard Parnell: (Enlaira l'estendard reial) Il·lustríssim Bloom! Successor del meu famós germà!
Bloom: (Abraça John Howard Parnell) Et dono gràcies de tot cor, John, per aquesta reial benvinguda a la verda Erin, la terra promesa dels nostres avantpassats comuns.
(Li presenten la llibertat de la ciutat encarnada en una carta. Li són donades, a ell, les claus de Dublín creuades en un coixí de color carmesí. Ell mostra a tots que porta mitjons verds.226
Tom Kernan: Ho mereixeu, Senyoria.
Bloom: Fa vint anys que, tal dia com avui, vam vèncer l’enemic hereditari a Ladysmith. 227 Els nostres obusos i canons portats per camells van tenir-hi efectes evidents. Van carregar mitja llegua endavant! 228 Ara tot està perdut! Ens hem de sotmetre? De cap manera! Els hi conduïm de cap! Vinga! Nosaltres carreguem! Desplegant cap a l’esquerre la nostra cavalleria lleugera i precipitant-la per les altures de Plevna i proferint el seu crit de guerra, Bonafide Sabaoth 229, van batre amb sabres els artillers sarraïns fins al darrer home.
La cofradia dels tipògrafs dels Germans Lliures: Escolteu! Escolteu!
John Wyhse Nolan: Allí hi ha l’home que va deixar escapar James Stephens.
Un col·legial amb jaqueta blava: Bravo!
Un vell Resident: Sou un honor per a la nostra pàtria, senyor, això és el que sou.
Una venedora de pomes: És un home tal com Irlanda necessita.
Bloom: Estimats súbdits, una nova era està despuntant. Jo, Bloom, en veritat us dic que ja la teniu a mà. Sí, en la paraula d’un Bloom, vosaltres entrareu dintre de poc en la ciutat daurada 230 que ha de ser la nova Bloomusalem en la Nova Hibèrnia del futur.
(Trenta-dos treballadors enarborant escarapel·les, procedents de tots els comtats d’Irlanda, sota la guia de Derwan el mestre d’obres, construeixen la nova Bloomusalem. És un edifici colossal, amb teulada de cristall, en forma d’un enorme ronyó de porc, que conté quaranta mil habitacions. En el curs del seu aixecament s’han demolit edificis i monuments, i les oficines del Govern s’han traslladat temporalment a les naus del ferrocarril. En el camp, nombroses cases han estat arrasades, i els seus habitants s’han allotjat en barrils i caixes, totes marcades en vermell amb les inicials L. B. Diversos papers cauen d’una escala. Una part de les muralles de Dublín, atapeïdes d’espectadors lleials, s’ensorren.)
Els Espectadors: (Moribunds) Morituri te saludant (Moren)
(Un home, vestit amb un impermeable marró, surt per una porta d’emergència. Assenyala Bloom amb el dit ben allargat.)
L’home amb l’impermeable : No us creieu ni una paraula del que diu: Aquest home és Leopold M’Intosh 231, el notori piròman. El seu nom real és Higgins.232
Bloom: Dispareu-li! És un gos cristià! Tant per a M’Intosh!
(Sona una canonada. L’home de l’impermeable desapareix. Bloom amb el seu ceptre es posa a escapçar roselles 233. S’anuncien les morts sobtades de molts enemics poderosos, ramaders, membres del parlament, membres de comitès permanents. La guàrdia personal de Bloom es posa a distribuir monedes de plata, medalles commemoratives, pans i peixos, insígnies d’abstemis, cigars de la marca cara de Henry Clay, ossos de vedella gratis per a la sopa, preservatius de cautxú dins de sobres segellats i lligats amb fil d’or, mantega escocesa, pastís de pinya tropical, billets doux 234 en forma de barrets de tres pics, trajos de confecció, plats plens de carn feta al forn, ampolles de desinfectant de la marca Jeyes, segells de valor per a la compra, 40 dies d’indulgències, monedes falses, salsitxes de porcells, entrades de teatre, bitllets de temporada vàlids per a totes les línies de tramvies, cupons de la reial i privilegiada loteria hongaresa, vals d’import monetari, reedicions barates dels Dotze Pitjors Llibres del Món, és a dir, Froggy i Fritz (polític), Cura del Bebè (infantílic), 50 menjars per a 7/8 (culínic), Va ser Jesús un Mite Solar? (històric), Expulsa aquell dolor (mèdic) , Compendi de l’Univers de l’Infant (còsmic), Riem tots (hilàric), Vade Mecum de l’Enquestador (periodístic), Cartes d’amor de l’assistent matern (eròtic), Qui és qui a l’Espai (àstric) , Cançons que van arribar al nostre cor (melòdic), Camí a la Riquesa per a l’entès en diner (parsimònic). Precipitació general conflictiva, Dones que empenyen cap endavant per tocar la vora del vestit de Bloom235. Lady Gwendolen Dubedat irromp entremig de la multitud, salta muntada a cavall i li fa, a ell, un petó a cada galta enmig d’una gran aclamació. Una instantània fotogràfic a la llum del magnesi recull el moment. Nadons i infants de pit són enlairats.)
Les Dones: Petit pare! Petit pare!
Els nadons i els infants de pit:
Piquem piquem manetes que Poldy vingui a caseta
Només, només per Leo, pastissos a la butxaqueta
(Bloom, inclinant-se, pessigolleja Bebè Boardman suaument a l’estomac)
Bebè Boardman: (Fa un singlot i li vessa de la boca llet regurgitada) Hajajaja.
Bloom: (Encaixant de mans amb un jovenet cec) El meu més que germà! (abraçant les espatlles d’una parella vella) Estimats vells amics! (Es posa a jugar a cantonades amb nois i noies esparracades) Piip! Bopiip! (Fa rodar el cotxet de dos nens bessons) Tic Tac Tata, Vols posar-te una sabata? (Fa trucs de malabarista, traient-se de la boca mocadors de seda vermells, carbasses, grocs, verds, blaus, anyils i violats 236 Roygbiv. 237 32 peus per segon 238 (Consola una vídua) L’absència rejoveneix el cor. (Es posa a ballar la dansa ritual de la terra alta d’Escòcia amb grotesques pallassades) Fora, vosaltres dimonis! (Besa les llagues de llit d’un veterà paralític) Honorables llagues! ( S’entrebanca amb un policia gras) U.p. :amunt. U.p. :amunt. (Xiuxiueja a l’orella d’una cambrera enrojolada i es posa a riure gentilment) Ah, entremaliada, entremaliada! (Es menja un nap cru que li ofereix Maurice Butterfly, granger) Deliciós! Esplèndid! (Rebutja acceptar tres xílings que li ofereix Joseph Hynes, periodista) De cap manera, benvolgut company! (Dóna la seva jaqueta a un captaire) Per favor, accepteu-la . (Pren part en una carrera amb l’estomac, amb ancians masculins i invàlides femenines) Vinga, nois! Remeneu-la, noies!
El Ciutadà: (Ofegat per l’emoció, s’eixuga una llàgrima en la seva bufanda de color maragda) Que el bon Déu el beneeixi!
(Els corns de boc toquen a silenci. L’estendard de Sió està essent alçat).
Bloom: (Es treu la capa de forma impressionant, revelant obesitat, descargola un paper i llegeix amb solemnitat) Aleph Beth Ghimel Daleth 239 Hagadah 240 Kosher 241 Yom Kippur 242 Hanukah 243 Roschaschana 244 Beni Brith 245 Bar Mittzvah 246 Mazzoth 247 Askenazim 248 Meshuggah 249 Talith 250.
(Se’n llegeix una traducció oficial per part de Jimmy Henry, secretari assistent de la Ciutat.)
Jimmy Henry: El Tribunal de Consciència 251 s’ha obert. Sa Molt Catòlica Majestat administrarà ara justícia a l’aire lliure. Consells mèdics i legals gratuïts, solució de dobles i d’altres problemes. Tots hi estan invitats cordialment. Dat en aquesta nostra lleial ciutat de Dublín en l’any I de l’Era Paradisíaca.
Paddy Leonard: Què hauré de fer jo amb les meves taxes i impostos?
Bloom: Pagar-les, amic meu.
Paddy Leonard: Gràcies.
Nosey Flynn: Puc aixecar una hipoteca sobre la meva assegurança d’incendi? 252
Bloom: (Obstinadament) Senyors, tingueu present que. per la llei dels greuges, esteu obligats, en propi reconeixement, durant sis mesos a pagar l’import de cinc lliures.
J.J. O’Molloy: Un Daniel he dit jo? Res d’això! Es un Peter O’Brien. 253
Nosey Flynn: I d’on trec jo les cinc lliures?
Pisser Burke: Per a problemes a la bufeta de l’orina?
Bloom:
Àcid nítric diluït amb àcid clorhídric, vint gotes ,
Tintura barrejada amb vomitiu, 4 gotes,
Extracte de Taraxel lig. (dent de lleó) 30 gotes
Tot dissolt en aigua destil·lada , tres vegades al dia.
Chris Callinam: Quin és el paral·laxi de l’eclíptica subsolar d’Aldebaran?
Bloom: Encantat de sentir-lo Chris. La resposta és K.II.
Joe Hynes: Per què no aneu d’uniforme?
Bloom: Quan el meu progenitor de santa memòria vestia l’uniform del dèspota austríac en una humida presó, on era el vostre?
Ben Dollard: I els pensaments?
Bloom: Embelleixen (posen guapos) els jardins suburbans.
Ben Dollard: I quan arriben bessons?
Bloom: El pare (pater, papi) comença a pensar 254.
Larry o’rourke: Un dia vuit de llicència per al meu nou establiment? Vos em recordeu sir Leo, quan estàveu en el dia número set. Penso enviar una dotzena de cerveses negres a la vostra mestressa.
Bloom: (Fredament) Teniu sort de mi. Lady Bloom no accepta regals.
Crofton: Això és una autèntica festa.
Bloom: (Solemnement) Vos li dieu una festa. Jo li dic un sagrament.
Alexander Keyes: Quan tindrem la nostra pròpia Casa de les Claus 255
Bloom: Jo estic per la reforma moral dels municipis i els estrictes deu manaments. Mons nous per als vells. Unió de tots, jueus, musulmans i gentils. Tres acres i una vaca per a tots els fills de la naturalesa. Naus de cotxes funeraris. Treball manual obligatori per a tothom. Tots els parcs oberts al públic dia i nit. Rentavaixelles elèctrics. La bogeria de la tuberculosi, la guerra i la mendicitat han de cessar d’una vegada per totes. Amnistia general, carnestoltes setmanals amb llicència de mascares, bons per a tothom, fraternitat universal de l’esperanto. Prou de patriotisme de barra de bar i d’impostors hidròpics. Moneda lliure, amor lliure, una lliure església laica en un estat laic lliure.
O’Madden Burke: Una guineu lliure en un galliner lliure.
Davy Byrne: (Badallant) Uaaaaaahhhhhh!
Bloom: Races mixtes i matrimoni mixt.
Leneham: I què me’n dieu, de banys mixtes?
(Bloom explica a aquells qui són a prop seu els seus esquemes de regeneració social. Tots hi estan d’acord. El mantenidor del Museu del carrer Kildare apareix, arrossegant un camió que porta damunt seu les imponents estàtues de diverses deesses nues, Venus Kallipyge (dels glutis bonics), Venus Pandemos (de tot el poble), Venus Metempsycosi (transmigració de l’ànima), i figures de guix que representen les nou muses noves, Comerç, Música operística, Amor, Publicitat, Manufactura, Llibertat d’expressió, Vot plural, Gastronomia, Higiene Privada, Entreteniments de Concert a la vora del mar, Obstetrícia indolora i Astronomia per al Poble.256
Pare Farley: És un episcopalià, un agnòstic, un qualsevol-cosista, que busca enderrocar la nostra santa fe.
Senyora Riordan: (Llàgrimes de cocodril) M’has decebut! Mal home, més que mal home!
Mare Grogan: (Es treu la botina per tirar-la contra Bloom) Ets una bèstia! Una persona abominable!
Nosey Hlynn: Canta’n alguna, Bloom, de les velles cançons d’amor.
Bloom: (De bon humor)
Vaig jurar que mai la deixaria
I es va tornar cruel mentidera
Amb el meu turalum, turalum, turalum.
Hoppy Holohan: Molt bona, vell Bloom! Cal reconèixer que no hi ha ningú com ell
Paddy Leonard: Irlandès de fireta!
Bloom: Quina òpera ferroviària és com un tramvia de Gibraltar? Les Fileres de Ferro colat 257 (Rialles)
Leneham: Plagiari! Mori Bloom!
La Sibil·la velada: (Amb entusiasme) Sóc una bloomita i a molta honra. Crec en ell malgrat tot. Donaria la meva vida per ell, l’home més graciós de tota la terra.
Bloom: (Fa l’ullet als del seu costat) Juraria que és una noia com cal.
Theodore Purefoy: (En gorra de pescar i amb jaqueta d’hule) Ell utilitza un enginy mecànic per frustrar les finalitats sagrades de la natura.
La Sibil·la velada: (S’apunyala ella mateixa) El meu heroi diví! (Mor)
(Moltes de les dones més atractives i entusiastes també se suïciden amb un punyal, o bé s’ofeguen, o ingereixen àcid prússic, aconitina, arsènic, o s’obren les venes, o deixen de menjar, o es llencen sota piconadores de vapor, o daltabaix del cim de la columna de Nelson, o dins la gran tina de la cerveseria Guinness, o s’asfixien amb el cap ficat en forns de gas, o es pengen amb lligacames de moda, o salten de finestra en finestra per diferents magatzems)
Alexander J. Dowie: (Amb to violent) Companys cristians i anti-bloomites, l’home anomenat Bloom prové de les arrels de l’infern, és una desgràcia per als cristians. Un llibertí diabòlic des dels seus primers anys, aquesta pudent cabra de Mendes 258 va mostrar signes precoços de llibertinatge infantil recordant les ciutats de la plana, amb una àvia dissoluta. Aquest vil hipòcrita, bronzejat amb la infàmia, és el toro blanc mencionat a l’Apocalipsi. Com a adorador de la Dona Escarlata 259 , la intriga és l’autèntic alè dels seus narius. Els feixos d’estaques i la caldera d’oli bullent són per a ell. Per a aquest Caliban! 260
La Turba: Linxem-lo! Rostim-lo! Es tan dolent com era Parnell, el senyor Fox! 261
(La Mare Grogan llença la seva botina contra Bloom. Diversos botiguers del capdamunt i del capdavall del carrer Dorset llencen objectes de poc o nul valor comercial, ossos de pernil, pots de llet condensada, col no venuda, pa dur, cues d’ovella, llonzes de greix sobrer.)
Bloom : (Nerviós) Vet ací la bogeria de ple estiu 262. Per tots els cels, sóc tan innocent com la neu no tocada pel sol 263! Va ser el meu germà Henry, el meu doble, que viu al número 2 del caseriu de Dolphin. Amb una calumnia viperina ell m’ha acusat erròniament. Companys patriotes, sgenl inn bata coisde gan capall 264 . Apel·lo al meu vell amic, Dr. Malaquies Mulligan, especialista en sexe, que doni testimoni mèdic a favor meu.
Dr. Mulligan: (En armilla de motorista i ulleres fosques verdes al front) El doctor Bloom és un anormal bisexual. S’ha escapat recentment de l’asil privat del doctor Eustace per a cavallers dements. Presenta una epilèpsia congènita i hereditària, conseqüència d’una luxúria desenfrenada. S’han descobert casos d’elefantiasis entre els seus ascendents. Hi ha símptomes clars d’exhibicionisme crònic, i també s’hi dóna ambidexteritat latent. La seva calvície prematura prové de l’auto-abús 265, perversament idealista, és ,com a conseqüència, un llibertí reformat, i du dents postisses de metall. Com a conseqüència d’un complex familiar, ha perdut temporalment la memòria i crec que ell és més pecat contra que no pas pecador266 Li he practicat un examen pervaginal i, després de l’aplicació del test de l’acid a 5427 pèls anals, axil·lars, pectorals i púbics, el declaro virgo intacta 267. (Bloom es tapa els òrgans genitals amb el seu barret d’alt grau).
Dr. Madden: També hi ha una marcada hypsospàdia 268. En interès de les generacions venidores, suggereixo que les parts afectades es conservin en esperit de vi en el museu teratològic nacional.
Dr. Crotthers: He examinat l’orina del pacient, i és albuminoide. La salivació és insuficient, el reflex patel·lar és intermitent 269
Dr. Punch Costello: El fetor judaicus 270 és d’allò més perceptible.
Dr. Dixon: (Llegeix una patent de sanitat) El Professor Bloom és un exemple acabat del nou baró feminoide 271. La seva naturalesa moral és senzilla i amable. Molts l’han trobat un home amable, una persona amable. Ell és més aviat un tipus pintoresc en relació als altres, tímid tot i no tenir la ment feble en el sentit mèdic. Ell ha escrit una carta realment bonica, de fet un poema, a la cort missionera de la Societat de Protecció dels Sacerdots Reformats que ho aclareix tot. Ell és pràcticament un abstinent total i puc afirmar que dorm en una llitera de palla i consum el més espartà dels menjars, pèsols secs i freds de ca l’adroguer. Vesteix una samarreta de pèl, hivern i estiu, i es flagel·la cada dissabte. Comprenc que, durant un temps, se l’acusés de mal comportament en primer grau, en el reformatori de Glencree. Un altre informe afirma que ell era un nen molt pòstum. Jo apel·lo clemència envers ell en nom de la més sagrada paraula que els nostres òrgans vocals hagin mai invitat a pronunciar. Ell és a punt de tenir un bebè.
(Commoció i compassió general. Les dones es desmaien. Un americà ric organitza una col·lecta al carrer per a Bloom. Monedes d’or i de plata, xecs bancaris, bitllets de banc, joies, bons del tresor, lliurament de lletres de canvi, pagarés, anells de casament, cadenes de rellotge, medallons, collarets i braçalets, tot això es recol·lecta amb gran rapidesa.)
Bloom : Oh, tant que desitjo ser una mare.
Senyora Thornton: (En bata d’infermera afectuosa) Abraça’m fort, estimada. Aviat et tocarà. Prem ben fort, estimada.
(Bloom li fa una forta abraçada i dóna a llum a vuit infants mascles grocs i blancs. Apareixen damunt del graó d’una escala adornada amb una catifa vermella i plantes cares. Tots són guapos, amb valuosos rostres metàl·lics, ben plantats, vestits de forma respectable i ben educats, parlant amb fluïdesa cinc llengües modernes i mostrant interès per diverses arts i ciències. Cadascun d’ells porta el seu nom gravat en lletres llegibles al davant de la camisa: Nasodoro 272, Goldfinger 273; Chrysostomos 274 Maindorée 275 , Silversmile 276, Silberselber277, Vifargent 278, Panargyros 279. Immediatament se’ls assignen llocs d’alta confiança pública en diversos comtats com a directors gerents de bancs, directors de tràfic ferroviari, presidents de companyies de responsabilitat limitada, vicepresidents de sindicats d'hoteleria.)
Una Veu: Bloom, ets tu el Messies fil de Josep o fill de David?
Bloom: (Misteriosament) Tu ho has dit. 280
Germà tafaner: Aleshores fes un miracle.
Bantam Lyons: Profetitza qui guanyarà la Saint Leger 281
(Bloom camina sobre una xarxa, es tapa l’ull esquerre amb l’orella del mateix cantó, travessa diverses parets, puja al capdamunt de la columna de Nelson, es penja de la vora del cim amb les parpelles, es menja dotze dotzenes d’ostres (amb closca i tot), guareix diversos malalts d'escròfules, contrau el seu rostre fins a semblar-se a molts personatges històrics, Lord Beaconsfield 282, Lord Byron, Wat Tyler 283, Moisès d’Egipte, Moisès Maimònides, Moisès Mendelssohn, Henry Irving 284, Rip van Winkle, Kossuth285, Jean Jacques Rousseau, Baró Leopold Rothschild, Robinson Crusoe, Sherlock Holmes, Pasteur, cada peu el tomba simultàniament en direccions diferents, ordena que la marea es retiri, eclipsa el sol amb el seu dit petit)
Brini, Nunci Papal: (En uniforme de zuau papal, cuirasses d’acer per protegir el pit, protectors de braç, protectors de cames, un gran bigoti profà i mitra de paper marró) Leopoldi autem generatio: 286 Moisès va engendrar Noè i Noè va engendrar Eunuc i Eunuc va engendrar O’Halloran i O’Halloran va engendrar Guggenheim i Guggenheim va engendrar Agendath i Agendath va engendrar Netaim i Netaim va engendrar Le Hirsch i Le Hirsch va engendrar Jesurum i Jesureum va endrar MacKay i Mac Kay va endendrar Ostrolopsky i Ostrolopsky va engendrar Smerdoz i Smerdoz va engendrar Adranopoli i Adrianopoli va engendrar Aranjuez i Aranjuez va engendrar Lewy Lawson i Lewy Lawson va engendrar Ichabudonosor i Ichabudonosor va engendrar O’Donnell Magnus i O’Donell Magnus va engendrar Christbaum i Christbaum va engendrar Ben Maimun i Ben Maimun va engendrarm Dusty Rhodes i Dusty Rhodes va engendrar Benamor i Benamor va engendrar Jones-Smith i Jones-Smith va engendrar Savorgnanovich i Savorgnanovich va engendrar Jasperstone i Jasperstone va engendrar Vingtetunieme i Vingtetunieme va engendrar Szombathely i Szombathely va engendrar Virag i Virag va engendrar Bloom et vocabitur nomen eius Emmanuel. 287
Una Mà de Mort: (Escriu a la paret ) 288 Bloom és un farsant.
Una Ladella 289: (En el vestit d’un guardabosc) Què hi feies tu en la senda dels ramats darrera la caserna de Kil?
Una nena amb bolquers: (Movent un sonall) I dessota el pont de Ballybough?
Una mata de grèvol: I en el Pas del Diable? 290
Bloom: (Enrogeix de fúria tot ell, des de la punta del front fins al cul, mentre li cauen tres llàgrimes del seu ull esquerre) Deixeu estar el meu passat.
Els parcers irlandesos desnonats: (En armilles, calces fins als genolls, i amb porres com les de la Fira de Donnybrook 291) Szambokeu-lo! 292
(Bloom, amb orelles de burro, 293 s’asseu a la picota amb els braços creuats i ensenyant els peus. Es posa a xiular Don Giovanni, a cenar teco 294. Els orfes de la Casa d’Artane 295 amb les mans juntes fan una rotllana al voltant seu. Noies de la Missió del Portal de la Presó, 296 amb les mans juntes, fan una altra rotllana en direcció oposada al voltant seu.)
Els Orfes d’Artane:
Tu tros de porc, tu brut de gos!
Et penses tenir de les dames l’amor!
Les Noies del Portal de la Presó:
Si tu veus K If (F) you (U) see (C) Kay (K) = Follar
Digues-li que pot
Veure’t en el te See (C) you (U) in (N) tea (T) = Cony 297
Digues-li de part meva
Hornblower: 298 (Amb efod 299i gorra de cacera, anuncia) I ell traginarà els pecats del poble a Azazel 300, l’esperit que hi ha al desert, i a Lilith, el monstre de la nit. I ells el lapidaran i el deshonraran, oh sí, tots els procedents d’Agendath Netaim i de Mizraim 301, la terra de Cam.
(Tota la gent es posa a tirar pedres de pantomima a Bloom. Molts viatgers honrats i amos de gossos se li acosten per insultar-lo. Mastiansky i Citron 302 se li apropen, vestits amb gavardines 303 i uns llargs rinxols damunt de les orelles. S’estiren les barbes davant Bloom.)
Mastiansky i Citron: Belial! 304 Laemlein d’Ístria! fals Messies ! Abulafia ! 305
(George S. Mesias, el sastre de Bloom, apareix, amb una planxa de sastre sota el braç, ensenyant una factura)
Mesias: Per retocar uns pantalons, onze xílings.
Bloom: (Es frega les mans, tot content) Com als vells temps. Pobre Bloom.
(Reuben J. Dodd, Iscariot de barba negra, mal pastor, portant a les espatlles el cadàver ofegat del seu fill , s’atansa a la picota)
Reuben J. : (Xiuxiueja amb veu ronca) El secret ja ha estat revelat per un informador de la policia. Cal capturar el primer cotxe de cavalls.
La Brigada de Bombers: Pflaap!
Germà Xafarderies: (Revesteix Bloom un un hàbit groc 306 amb un brodat de flames pintades i un barret alt i punxegut. Li penja un sac de pólvora al voltant del coll i l’entrega al braç secular, tot dient.) Perdoneu-li les seves culpes.
(El tinent Myers de la Brigada de Bombers de Dublín, a petició general, cala foc a Bloom. Lamentacions.)
El Ciutadà: Gràcies a Déu!
Bloom: (En una túnica sense costura amb les marques I. H. S. 307, es manté vertical enmig de les flames fènix) No ploreu per mi, Oh filles d’Erin. 308
(Ell exhibeix als periodistes de Dublín les marques de les cremades. Les filles d’Erin, vestides de negre amb gruixuts llibres de pregaries i candeles enceses tot el temps a les mans, s’agenollen i preguen.)
Les Filles d’Erin:
Ronyó de Bloom, pregueu per nosaltres.
Flor del Bany, pregueu per nosaltres.
Mentor de Menton, pregueu per nosaltres.
Representant del Freeman, pregueu per nosaltres.
Maçó Caritatiu, pregueu per nosaltres.
Sabó Errant, pregueu per nosaltres.
Postres del Pecat, pregueu per nosaltres.
Música sense Paraules, pregueu per nosaltres.
Reprovador del Ciutadà, pregueu per nosaltres.
Amic de la roba interior femenina, pregueu per nosaltres.
Llevadora la més Misericordiosa, pregueu per nosaltres.
Patata Preservadora de Plagues i Pestilències, pregueu per nosaltres.
(Un cor de sis-centes veus, dirigides pel senyor Vincent O’Brien, entona l’Al·leluia de Händel, amb Joseph Glynn a l’orgue. Bloom es torna mut, encongit, carbonitzat.)
Zoe: No deixis de parlar fins que no tinguis la cara negra.
Bloom: (Amb un barret espellifat i la pipa d’argila a la faixa, amb sabatots plens de pols, amb un farcell d’emigrant de color roig, ple de mocadors a la mà, estirant un garrí de color de roure negre amb un cordill d’espart i amb un somriure al seu ull 309 ) Deixeu-me anar ara, mestressa de la casa, perquè, per totes les punyeteres cabres de Connemara, acabo de rebre una pallissa de les que fan època. (Amb una llàgrima a l’ull). Tot és bogeria, patriotisme, por de morir, música, futur de la raça. Ser o no ser. El somni de la vida s’ha esvaït, acabem-lo pacíficament. Ells poden continuar vivint, si volen. (Atalaia la llunyania amb tristesa) Estic arruïnat. Un parell de pastilles d’acònit, les persianes avall, una carta, i després a jeure per descansar. (Respira amb suavitat) Res més. Ja he viscut. Apa. Adéu.
Zoe : (Secament, amb el dit a la cinta del coll) Ho dius de debò? Ca, fins a la propera vegada. (Ella se’n burla). Segur que t’hauràs llevat del cantó equivocat de llit, o que ho has fet massa de pressa amb la parella. Ei, que puc llegir els teus pensaments.
Bloom: (Amargament) Home i dona, amor, què és això? Un tap i una ampolla.
Zoe: (Amb sobtat malhumor) Em carrega un caragirat que no és sincer. Dóna una oportunitat a una pobreta puta, home!
Bloom: (Penedit) Sí, sóc molt desagradable. Tu ets un mal necessari. D’on ets? De Londres?
Zoe: (Amb sinceritat sospitosa) De Hog’s Norton, on els porcs toquen l’orgue 310. Sóc nascuda al comtat de York. (Agafa la mà d’ell, que li està tocant el mugró) Com diria Tommy Tittlemouse: atura això i comença pitjor. 311 . Tens xavalla per a una estona curta? Deu xílings?
Bloom: (Somriu i assenteix amb el cap) Més, hurí, més.
Zoe: I més per la mare? (Ella l’acaricia tot d’una amb urpes de vellut) Vindràs al quarto de música a veure la nostra pianola nova? Vine i m’hi despullaré.
Bloom: (Nota el dubte al seu clatell, amb la torbació incomparable d’un venedor ambulant obligat a amidar la simetria de les seves peres pelades 312 ) Algú tindria una gelosia espantosa si ella ho sabia, el monstre d’ulls verds 313. (Assenyadament) Ja saps com n’és, de difícil; no cal que t’ho expliqui.
Zoe: (Falaguera) Ulls que no veuen, cor que no pateix. (L’acarona) Vine.
Bloom: Bruixa riallera! La mà que gronxa el bressol...314
Zoe: Infantó!
Bloom: (Amb roba blanca i pellissa de nadó , el cap gros, amb uns cabells foscos amniòtics, fixa els seus grans ulls en el fluid que regalima d’ella i compta les sivelles de bronze amb un ditet rodanxó, mentre la seva llengua humida va balbucejant ) Un, dos tles: tles, tlos, tlun.
Les Sivelles: M’estimen. No m’estimen. M’estimen.
Zoe: Qui calla atorga. (Amb les urpes mig partides, li agafa la mà a ell, i el dit gros d’ella li posa a la palma de la mà d’ell la contrasenya del monitor secret, que el sedueix cap a la perdició) Mans calentes, pedrer fred.
(Ell dubte entremig de perfums, música, temptacions. Ella el condueix cap els graons, guiant-lo per mitjà de la fragància de les seves aixelles, l’atracció dels seus ulls pintats, la remor de la seva túnica els plecs sinuosos de la qual resten impregnats de la pudor de lleó de tots els animals mascles que l’han posseïda. )
Els Animals Mascles: 315 (Exhalant sulfur de rodera i femer, pujant i baixant de les seves gàbies, rugint dèbilment i movent els caps enterbolits d’un cantó a l’altre) Que bona està!
(Zoe i Bloom arriben al camí de sortida on hi seuen dues germanes putes. L’examinen, a ell, amb curiositat per dessota les seves celles pintades amb llapis i somriuen a la inclinació precipitada que els dedica ell, que segueix el camí amb incomoditat.)
Zoe: (La seva mà providencial el salva) Alça! No caiguis escales avall.
Bloom: L’home just cau set vegades 316 (Es queda dret al costat del llindar) Darrera teu, com mana l’educació.
Zoe: Primer les dames, després els cavallers.
(Ella travessa el llindar; ell dubta. Ella es gira i, parant-li les mans, l’atrau. Ell fa un salt: en l’escalonat penja-robes del vestíbul hi ha un barret d’home i un impermeable. Bloom es descobreix el cap, però veient allò arrufa les celles i després somriu, però preocupat. Han deixat oberta una porta en el replà, d’on hi surt un home amb camisa de color porpra i pantalons grisos, mitjons marrons, caminant com un mico amb la testa calba i una barba de boc, aguantant amb els braços una gerra plena d’aigua, amb dos tirants negres de cua penjant-li als talons. Evitant la seva cara, Bloom es decanta amb rapidesa per examinar damunt la taula del vestíbul els ulls de gos d’aigües d’una guineu en carrera: després, olorant amb el cap enlaire, segueix Zoe cap a l’interior del quarto de música. Una pantalla de paper de color malva amorteix la llum del canelobre. Volant d’ací d’allà, una arna que va topant per tot arreu, s’escapa. El terra està cobert amb un mosaic encerat de jade i atzur amb romboides de cinabri. Les petjades es veuen estampades en totes direccions, taló a taló, taló a forat, dit de peu a dit de peu, una dansa morisca de peus arrossegats sense fantasmes corporis, tot plegat en un desordre a la bona de Déu. Les parets entapissades amb fulles de teix i parcel·les clares. A la graella de la llar de foc hi ha escampada una pantalla de plomes de paó reial. Lynch està ajupit amb les cames creuades sobre una estoreta peluda, amb la gorra tapant-li el front. Amb una batuta marca el compàs a ritme lent. Kitty Ricketts, una bonica i pàl·lida puta vestida de blau marí, amb uns guants de pell d’ant cargolats al darrera d’un braçalet de coral, amb un moneder de cadena a la mà, seu recolzada a la vora de la taula, mirant-se a si mateixa en el mirall daurat del capdamunt de la llar de foc. Una etiqueta del cordó de la cotilla li penja lleugerament pel dessota de la jaqueta. Lynch, fotent-se’n, indica la parella que està al piano.
Kitty: (Estossega pel darrera de la mà) Ella és una mica imbècil. (L’assenyala amb el dit) Blemblem. (Lynch, amb la batuta, li aixeca la camisa i els enagos blancs. Ella se’ls torna a abaixar ràpidament. Respecta’t a tu mateix. (Li ve un singlot, després es doblega ràpidament la seva gorra marinera dessota la qual li resplendeixen els cabells enrogits amb olivella). Ai, perdó!
Zoe: Més llum a l’escenari, Charley, (Se’n va al canelobre i obre el gas al màxim).
Kitty: (Atenta al flux de gas) Què passa aquesta nit?
Lynch: (Amb veu cavernosa) Ve un esperit amb els seus follets.
Zoe: Aplaudiments al galliner per a Zoe.
(La batuta brilla a les mans de Lynch: en realitat un atiador de llautó per al foc. Stephen, dret a la pianola on hi tenia escampats el barret i el bastó, amb dos dits repetia un i altre altre cop les sèries dels cinquens buits 317. Florry Talbot, una puta rossa i fluixa, grassa com una oca, amb una bata esparracada i tacada de suc de maduixa, jeu escarxofada en el sofà amb cames i braços estirats, amb el flàccid avantbraç penjant-li del capsal, tot. escoltant. Un mussol força gruixut destaca al capdamunt de les seves ensonyades parpelles.
Kitty: (Li ve un altre singlot acompanyat d’una cós del seu peu de cavall) Ai, dispenseu!
Zoe: (A l’instant) El teu xicot pensa en tu. Fes-te un nus al vestit.
(Kitty Ricketts inclina el cap. La seva estola de plomes se li esllavissa pel damunt de l’espatlla, l’esquena, el braç, la cadira i cap a terra. Lynch recull aquella arrissada eruga amb la seva batuta. Ella se l’embolica al coll, com si fos un niu. Stephen dóna una ullada al personatge del darrera arraulit amb la gorra tapant-li el front.)
Stephen: De fet, no té cap importància si Benedetto Marcello ho va descobrir o n’és l’autor. 318. El ritus és el descans del poeta. Tant pot tractar-se d’un vell himne a Demeter 319, com d’un fragment il·lustrat del salm Caela enarrant gloriam Domini 320. És susceptible tant de nodes com de modes tan llunyans com hiperfrígis i mixolidis i de texts tan divergents com himnes sacerdotals dedicats a David o a Circe, o al que jo anomeno altar de Ceres321 i també informació de David procedent de les quadres 322 dirigida al seu cap fagotista en honor al seu caràcter de Totpoderós. Mais, nom de nom 323, que es tracta de figues d’una altre paner. Jetez la gourme. Faut que jeinesse se passe 324 (S’atura, s’adreça a la gorra de Lynch, somriu i es posa a riure) A quin cantó tens la regió del coneixement?
La Gorra : (Amb melancòlic mal humor) Bah! Això és degut a la mentalitat femenina. Jueu-grec és grec-jueu. Els extrems es toquen . La mort és la modalitat suprema de la la vida. Bah!
Stephen: Tu recordes amb força exactitud tots els meus errors, jactàncies, equivocacions. Quant de temps passarà fins que els meu ulls no es tanquin a la deslleialtat? Pedra d’esmolar!
La Gorra: Bah!
Stephen: Una altra per a tu. (Arrufa les celles). Això és perquè allò fonamental i allò dominant estan separats per l’interval més gran possible que...
La Gorra: Que què? Acaba. No pots.
Stephen: (Fent un esforç) Interval que...és l'el·lipsi més gran possible. Consistent amb...el retorn últim. L’octava, que...
La Gorra : Quina?
(A fora el gramòfon comença a sonar amb La Ciutat Santa). 325.
Stephen: (De forma abrupta) La que segueix endavant fins als confins del món per no travessar-se a si mateixa. Déu, el sol, Shakespeare, un viatjant de comerç, havent-se ella mateixa travessat en la pròpia realitat, esdevé allò mateix que és. Espera un moment; només un segon. Aquest maleït soroll infernal del carrer: és allò mateix que per si mateix estava indefectiblement condicionat d’antuvi a arribar a ser. Ecco! 326
Lynch: (Amb un esclafit de rialla burlesca, adreça una ganyota a Bloom i Zoe Higgins) Quin discurs més docte, eh?
Zoe: (Enèrgicament) Déu et faci bo, ell sap molt més del que tu has oblidat!
(Amb obtusa estupidesa Florry Talbot s’adreça a Stephen)
Florry: Diuen que aquest estiu arribarà el darrer dia.
Kitty: No, i ara!
Zoe: (Rebentant-se de riure) Oh, gran Déu injust!
Florry (Ofesa) Dona, ho duien els diaris sobre l’Anticrist. Ai, quines pessigolles als peus!
(Joves venedors de diari, descalços i esparracats, arrossegant un estel, passen tot cridant)
Els Venedors de diaris: Últimes notícies. Resultat de la carrera de cavalls de cartró. Serpent de mar al canal reial. Arribada sa i estalvi de l’Anticrist.
(Stephen es tomba i veu Bloom)
Stephen: Una temporada, dues temporades i mitja temporada 327
(Reuben J. Anticrist 328, jueu errant, amb la mà aferrada damunt l’espinada, camina amb pas ferm cap endavant. Creuant-li els lloms li penja un sarró del qual en sobresurten pagarés i factures infamants. Damunt l’espatlla hi duu un post de barca del ganxo del qual la massa amarada i coberta del seu fill únic, salvat de les aigües del Liffey, hi penja de la part fluixa de les calces. Un follet, la viva imatge de Punch Costello, amb el maluc trencat, , l’esquena torta, amb hidrocefàlia i prognatisme, amb el front enfonsat i un nas a l’estil d’Ally Sloper 329, fent tombarelles de salts mortals al bell mig de la foscor.)
Tots: Què?
El Follet: (Fent petar les mandíbules, saltironeja d’ací d’allà amb els ulls rebotits, xerricant i saltant com un cangur, amb els braços estesos com agafant alguna cosa, fins que tot de sobte mostra la seva cara sense llavis per entremig de la forca de les cuixes)
Il vient ! C’est moi ! L’homme qui rit ! L’homme primigène ! 330
(Es posa a fer giravolts i més giravolts amb udols salvatges) Sieurs et dames, faites vos jeux ! 331
(S’ajup per fer jocs de mans. Petites ruletes planetàries li surten volant de les mans) Les jeux sont faits ! 332
(Els planetes comencen a topar-se amb gran estrèpit) Rien ne va plus.
(Els planetes, com globus, s’inflen del tot i s’allunyen . Ell salta en el buit.)
Florry: (Tota torbada, se senya en secret) La fi del món !
(Deixa escapar un tebi efluvi de femella. Una foscor nebulosa invadeix l’espai. Per entremig de la boira i del so exterior del gramòfon, es deixen sentir estossecs i peus que s’arrosseguen.)
El Gramòfon: Jerusalem ! Obre els teus portals i canta Hosanna...
(Un coet s’enlaira dalt del firmament i esclata. Això provoca la caiguda d’una estrella blanca, que proclama la consumació de totes les coses i la segona vinguda d’Elies. Al llarg d’una invisible i infinita corda tensa des del zenit al nadir, la Fi del Món, un pop de dos caps en kilts d’ajudant, gorra d’hússar de pèl negre i vestimenta de tartan, va donant voltes dins la foscor, amb el cap damunt dels talons , en forma de les Tres Cames de l’Home. 333
La Fi del Món: (Amb accent escocès) Què ballarà sa fila de quilla, sa fila de quilla, sa fila de quilla?
(Passada la perplexitat momentània i el reguitzell.) d’estossecs pectorals, la veu d’Elies, estrident com la d’un guió de guatlles, ressona a les altures. A ell se’l veu tot suat dins d’un roquet de fil amb mànigues de tub, amb la cara de sagristà, i al damunt seu una tribuna recoberta amb la bandera de la vella glòria 334. Es posa a donar cops al parapet.)
Elies: Prou de lladrucs, si us plau, dins d’aquesta cabina. Jake Crane, Creole Sue 335, Dave Campbell, Abe Kirshner, que les vostres boques parin de tossir. Haig de dir-vos que jo m’encarrego de tota aquesta línia ferroviària principal. L’hora de Déu són les 12,25 336 Digueu-li a la Mare que jo seré allí 337. Cuiteu a fer la comanda i jugueu un bon as a la partida. Uniu-vos aquí mateix a la línia! Feu la reserva per a l’empalme vers l’eternitat, el recorregut que no s’atura. Tan sols una paraula més. Sou un déu o un terròs que es desfà? Si la Segona Vinguda tingués lloc a Coney Island, estem tots preparats? Crist Florry, Crist Stephen, Crist Zoe, Crist Bloom, Crist Kitty, Crist Lynch, sou capaços de sentir aquella força còsmica? Tenim els peus freds pel que fa al cosmos? No, estiguem del costat dels àngels 338. Sigueu un prisma 339. Tots teniu aquella cosa dintre vostre, la plenitud de vosaltres mateixos. Tots podeu anar frec a frec amb un Jesús, un Gautama 340 , un Ingersoll 341. Tots participeu d’aquesta vibració 342? Jo dic que sí. Vosaltres, en congregació, això ja ho vau copsar això una vegada, i una simple excursió en cotxe cap al cel ja seria una cosa inútil. M’enteneu? És un abrillantador de per vida, us ho asseguro. La cosa més deliciosa que mai hàgiu tastat ; és tot el pastís amb pernil a dins. És la forma més ràpida i bonica de fer mutis de l’escena; immensa, super sumptuosa. Restaura; vibra. Bromes apart i anant al fons de la qüestió, heu sentit mai a parlar de A. J. Christ Dowie i la seva filosofia harmònica? 343 D’acord, setanta-set a l’oest del carrer seixanta-nou. M’enteneu? Doncs, és això. M’hi podeu trucar en qualsevol de l’hora vella per telèfon solar. Bevedors desesperats, guardeu els vostres segells 344 (Crida) I ara, cantem tots la nostra cançó de glòria, posant-hi el cor, en el nostre cant. Encore! (Ell es posa a cantar) Jeru...
El Gramòfon: (Ofegant la veu d’ell) Jorusalahim la vostra altaaaaaoooohhh... (L’agulla del disc comença a ratllar-lo)
Les Tres Putes: (Tapant-se les orelles, es posen a xisclar) Ahhggghhh !!!.
Elies: (En camisa arremangada, la cara ennegrida, 345 baladreja amb la veu més alta que pot i amb els braços enlaire) Gran Germà de les altures, senyor President, heu sentit el que acabo de dir-vos. Certament, ordeno de creure fortament en vos, senyor President. Certament, ara estic pensant que la senyoreta Higgins i la senyoreta Ricketts van accedir a la religió per via interna seva. Certament, em sembla que mai no he vist una cara femenina tan espantada com la que heu posat vos, senyoreta Florry, justament ara que acabo de sembrar-vos la llavor. Senyor President, veniu de les altures i ajudeu-me a salvar la nostra caríssima germana. (Fa l’ullet a l’audiència) El nostre Senyor President ho sap tot i no dirà res.
Kitty-Kate: Em vaig extraviar. En un moment de feblesa, vaig errar i vaig fer el que vaig fer al turó de la Constitució. Vaig ser confirmada pel bisbe. La germana de la meva mare es va casar amb un Montmorency 346. Jo treballava en una fontaneria i això va ser la meva ruïna quan encara era pura. 347
Zoe-Fanny: Li vaig deixar, a ell, que me la clavés per diversió.
Florry-Teresa: Va ser com a conseqüència de beure Porto després d’un Henessy Tres Estrelles 348. Vaig ser culpable amb Whelan quan ell es va ficar al llit.
Stephen: Al principi era la Paraula, al final el Món sense fi 349 . Beneïdes siguin les vuit benaurances
(Les benaurances, Dixon, Madden, Crotthers, Costello, Leneham, Bannon, Mulligan i Lynch, tots en togues d’estudiants de cirurgia, en files de quatre, marxant lleugers amb sorollós pas de l’oca.
Les Benaurances: (Sense coherència) Birra bou gos-guerrer bíblia búsinum barnum xinxerum bisbe.
Lyster: (Amb calces gris quàquer fins als genolls i barret d’ala ample, diu discretament) Ell és el nostre amic. No cal que em diguin noms. Busca tu la llum. 350
(Es posa a ballar corantos 351 per allà a la vora, mentre Best entra guarnit de perruquer, amb roba pulcrament neta i els blens de cabells arrissats. El segueix John Eglinton revestit amb un quimono de mandarí de Nanquín de color groc, amb unes lletres de llangardaix i un barret alt d’estil pagoda.)
Best: (Somrient, es treu el barret i deixa al descobert una closca xollada en la coroneta de la qual hi brilla una coleta lligada a un monyo de color carbassa.) Em limitava a embellir-lo, saps? Es tracte d’una qüestió de bellesa, com diu Yeats. No, rectifico, com diu Keats 352.
John Eglinton: (Es treu una llanterna fosca amb amb tapa verda i la projecta cap a un racó; i afegeix en to de crítica) Estètica i cosmètica serveixen per al tocador de les dames. Jo estic per la veritat; la veritat senzilla per a un home senzill. Tanderagee 353 necessita els fets i significa com obtenir-los.
(En el con de la llum projectada al darrera de la galleda de carbó, un ollave 354 de mirada santa, la figura barbuda de Mananaan MacLir 355 en posició de lloca, amb la barbeta damunt dels genolls. S’aixeca lentament, mentre que una freda ventada marina bufa procedent del seu mantell de druida. Pel voltant del seu cap es retorcen anguiles i angules i ell està incrustat entremig d’herbes i conxes. La seva mà dreta aguanta una bomba d’inflar bicicletes, mentre que la seva mà esquerre engrapa un enorme cranc de riu per les seves dues garres.)
Mananaan Maclir: (Amb veu d’onades de mar) Aum! Hek! Ual! Ak! Lab! Mor! Ma! 356 Ioguis blancs dels Déus 357 Poimandres ocult d’Hermes Trismegistos 358. (Amb veu de ventada marina que xiula) Punarjanam patsypunjaub ! 359 No m’arrencaran la cama. Algú ha dit : vigila l’esquerre, el culte de Shakti 360. (Amb un crit d’aus de tempesta) Shakti, Shiva ! 361 Pare amagat a la foscor! (Amb la seva manxa de bicicleta dóna un cop al cranc que du a la mà esquerra, i a l’esfera cooperativa del seu rellotge es reflecteixen els dotze signes del zodíac. Es posa a bramar amb la vehemència de l’oceà.) Aum! Baum! Pijaum! Sóc la llum de la granja, sóc la somiadora i mantegosa lleteria.
(Una mà de Judes esquelètica estrangula la llum. La llum verda declina cap a una tonalitat malva. El broll de gas grinyola com un gemec.)
El Broll de Gas: Pooaahh! Pfuiiiiii !
(Zoe corre cap al canelobre i, ajupint-se ajusta la flama)
Zoe: Qui té una cigarreta, ja que sóc aquí?
Lynch: (Tirant una cigarreta damunt la taula) Aquí la tens.
Zoe: (Amb la mà fent un gest bromista d’orgull ferit) Aquesta és la manera de servir una dama? (Acosta la cigarreta a la flama per encendre-la, tombant-la lentament mentre deixa veure la pelussa morena de la seva aixella. Lynch ,amb l’atiador del foc a la mà , li aixeca el vestit de forma descarada. Sense les lligacames del capdamunt la seva carn apareix amb color de safir un verd de sirena. Ella, sense immutar-se, continua fumant la cigarreta.) Pots veure la piga que tinc a dins?
Lynch : No estic pas mirant.
Zoe: (Posant ulls innocents) No? És clar, tu no et posaries pas per tan poc. Voldries xarrupar una llimona?
(De reüll i amb simulada vergonya, ella llança una mirada significativa a Bloom, després ronda al voltant d’ell traient-se del damunt l’atiador. Un fluid de tristesa torna a vessar-li damunt la carn. Bloom dret somriu amarat de desig mentre doblega els seus polzes. Kitty Ricketts es mulla el dit del mig amb saliva i, mirant-se al mirall, s’arregla les celles. Lipoti Virag 362, basilicogrammate 363, s’esllavissa ràpid pel tub de la xemeneia avall i galleja fent dos passos a l’esquerra amb unes ridícules xanques de color rosa. Va embotit dins de diversos abrics i du un impermeable marró dessota d’on li penja un rotlle de pergamí. En el seu ull esquerre hi brilla el monocle de Cashel Boyle O’Connor Fitzmaurice Tisdall Farrell, i damunt del cap hi ostenta una doble corona faraònica. Damunt les seves orelles s’hi projecten dues plomes.)
Virag: (Fa petar els talons i saluda) El meu nom és Virag Lipoti, de Szombathely 364. (Tus secament i pensatiu) La nuesa promíscua és evident per aquests barris, no? Potser sense saber-ho, l’esquena d’ella revela que no porta aquelles peces de roba íntima de les quals vosaltres en sou uns devots particulars. La cicatriu d’una injecció que porta a la cuixa, suposo que ni l’haureu notat, oi? Bé.
Bloom: Granpapachi. 365 Però...
Virag: En segon lloc, i d’altra banda, ella és de cirera roja i coiffeuse 366 blanc, els seus cabells no deuen haver testat mai ni una gota al nostre elixir tribal de fusta de gòfer 367, ella va en uniforme de treball, asseguda amb la cotilla ben tibada, a parer meu. Per dir-ho així, amb l’espinada per davant. Corregiu-me però sempre he entès que els actes comesos pels capricis humans amb la perspectiva de roba interior, t’atrauen més en virtut del seu caràcter exhibicionista. En una paraula: hipogrif 368 No tinc raó?
Bloom: Ella és més aviat magra.
Virag: (Amb to complagut) Del tot! Molt ben observat, i aquestes butxaques de mirinyac de la faldilla amb aquest lleuger efecte de baldufa és un disseny per suggerir abundància de maluc. Una compra recent en alguna botiga de mala mort que n’ha fet l’agost. Fineses de meretriu per enganyar l’ull. Observa-hi amb atenció detalls de partícules de pols. Mai no et posis demà allò que puguis posar-te avui. Paral·laxi 369 (Amb una contracció nerviosa a la mà) Has sentit com repapieja el meu cervell? Polisíl·labaxi !
Bloom: (Amb una mà al colze i un dit a la galta) Ella sembla trista.
Virag: (Amb actitud cínica i dents de mostela groguenques, es tapa l’ull esquerre amb el dit i es posa a grunyir amb veu ronca) Una farsa! Desconfia de la fraudulenta melancòlica de moda. Lliri no pas de la vall, sinó de l’avall 370. Totes posseeixen el botó del solter descobert per Rualdus Colombus 371. Rebolca-la. Colombo-la. Un camaleó. (Més genialitat) I ara permet-me que et pari l’atenció en el tercer aspecte. A simple vista, hi ha molt de visible en ella. Però observa la massa de matèria vegetal oxigenada damunt del seu crani. Ves per on, ella s’hi posa bé! L’aneguet lleig de la festa, de cames llargues i natges gruixudes.
Bloom: (Amb to de retret) I què passa quan surts pel món desarmat.
Virag: Doncs, pots funcionar amb totes les mides, suau, mitjà i fort. Paga l’import i fes l’elecció. Que feliç podries ser amb ...
Bloom: Amb?...
Virag: (Fent petar la llengua) Lyum! Mira. La seva envergadura és ampla; revestida d’una capa força considerable de greix. Òbviament com a mamífera portadora de mames, t’adones que té frontalment, bé, al davant, dues protuberàncies de dimensions molt respectables, proclius a caure dins del plat de sopa del migdia, mentre que a la part inferior del seu darrere hi ha dues protuberàncies addicionals, que suggereixen un recte potent i tumescent al tacte que no deixa res a desitjar, tret de compacitat. Unes parts carnoses d’aquesta faisó són el producte d’una nutrició ben esmerçada. Ara, quan els seus fetges reben una sobrealimentació, llavors assoleixen una grandària elefantina 372. Boletes de pa sortit del forn amb llavors de fenigrec i goma benjamí amarades amb te verd, els dota, durant la seva breu existència, de grans coixins naturals de greix de balena. Això concorda amb el teu llibre, eh? 373Les olles de carn de l’Egipte, tan enyorades després 374. Rebolca’t amb licopodi 375. (S’escura la gola) Slapbang! Ell hi torna a ser 376
Bloom: El seu mussol no m’agrada. 377
Virag: (Arrufa les celles) Que contacti amb un anell d’or, com diuen 378. Argumentum ad feminam, com dèiem a la vella Roma i a l’antiga Grècia en el consolat de Diplodocus i Ictiosaures. Per al descans, el remei sobirà d’Eva, que no està en venda, només es lloga. Hugonot 379. (Fa un tic nerviós) Sona divertit (Fa un estossec encoratjador) Però és possible que només sigui una berruga Puc esperar que recordaràs tot el que t’he ensenyat sobre la seva cura? Farina de blat amb mel i nou moscada 380
Bloom: (Reflexionant) Farina de blat amb licopodi i sil·labaxari. Una autèntica ordalia de recerques. Ha estat un dia d’inusual fatiga, un capítol d’accidents. Espera. Em refereixo a la sang de berrugues i a la seva propagació, com tu has dit...
Virag: (Severament, amb el seu nas corbat i els ulls parpellejant) Para de torçar els polses i dóna un bon cop a l’antiga. Veig que te n’has oblidat. Exercita la teva mnemotècnica. La causa è santa. Tara. Tara. 381 (Decantant-se) Segurament ho recordarà.
Bloom: També vaig entendre que em parlaves de romaní o força de voluntat per als teixits amb paràsits. Doncs, no, no en tinc cap indici jo. Tocar una mà de mort cura: mnemo...? 382
Virag: (Excitat) Ho vaig dir, ho vaig dir així. Emn... això mateix, ...tècnica. (Amb energia, toca el seu rotlle de pergamí) Aquest llibre et diu com actuar amb tots els particulars descriptius. Consulta l’índex i hi trobaràs por agitada d’aconitina, melancolia provocada per l’àcid muriàtic, pulsatilla priàtica 383. Virag et parlarà sobre amputació de les berrugues i la nostra vella amiga, la substància càustica 384 que se li ha d’aplicar per assecar-la amb un bri de pèl de cavall pel dessota de la cavitat del coll. Però, per evitar el lloc de trobada amb el búlgar i el basc, has hagut de ficar-te al cap si t’agraden o et desagraden les dones amb indumentàries masculines? 385 (Amb una seca rialla dissimulada) Tu volies dedicar un anys sencer a l’estudi del problema religiós i els mesos d’estiu de 1882 a quadrar el cercle i guanyar aquell milió. Tros de magrana! Del sublim al ridícul només hi ha un pas. Pijama, n’hem de dir? O bragues reforçades amb calcetes, tancades? O, posem pel cas, aquelles combinacions complicades de braguetes amb camisoles? (Fa al cant del gall burleta) Kikirikí!
(Bloom inspecciona amb incertesa les tres putes, després contempla la velada llum de color malva, sentint botzinar l’etern volar de l’arna)
Bloom: Jo volia aleshores haver-ho acabat ara. Mai no va haver vestit de nit, per això les coses són així. Però demà és i serà un nou dia El passat era i és avui. El que ara és serà després demà com ara era i és abans d’ahir.
Virag: (Li parla a cau d’orella amb un murmuri porcí) Els insectes de dia gasten la seva breu existència en coits reiterats, atrets per la flaire de la femella inferior en pulcritud que posseeix l’impuls sexual escampat per la regió dorsal 386. Bonica bitxeta! (El seu bec de lloro xerra amb accent nasal) Als Carpats tenien un proverbi pels volts de l’any cinc mil cinc-cents cinquanta de la nostre era 387 Una cullera de taula plena de mel atraurà l’amic Ós mes que una dotzena de barrils del primer vinagre escollit de malta. El brunzit de l’ós molesta les abelles, però, d’aquest tema, en podem continuar parlant més endavant. Ens venia molt de gust, però toquem-ne d’altres (Es posa a tossir i, arrufant la cella, es frega el nas amb la ma estesa). Descobriràs que aquests insectes de nit busquen la llum; doncs, es tracta d’una il·lusió per a recordar la complexitat no ajustable dels seus ulls. Per tots aquests punts complicats, consulta el llibre dissetè dels meus Fonaments de Sexologia, o bé la Passió d’Amor, que segons el doctor L.B. 388 és el llibre sensació de l’any. N’hi ha alguns, per exemple, que tenen els moviments automàtics: la percepció és el seu propi sol. Ocell de nit, sol de nit, ciutat de nit. Empaita’m Charley ! 389 Zum-zum!
Bloom: Abella o mosca vironera, també l’altre dia topant contra la paret a l’ombra va quedar atordida i després atordida se’m passejava camisa avall. Bona feina vaig tenir jo...
Virag: (Amb la cara impassible, es posa a riure amb una rica entonació femenina) Esplèndid! Una mosca espanyola volant o feta cataplasma a la seva verga (Es posa a gluglutejar com un golafre amb papada de gall d’indi) Gall d’indi! Gall d’indi! On som? Obre’t Sèsam! Vine aquí! (Desenrotlla de pressa el seu pergamí i llegeix, mentre el seu nas de cuca de llum corre enrere damunt les lletres que ell ungleja) Queda’t, bon amic, que aviat tindràs la resposta. Estan a punt d’arribar-nos ostres del restaurant Redbank. Jo sóc el millor cuiner, i aquestes suculents bivalves ens poden ajudar i també les tòfones de Perigord 390, tubèrculs desnonats per l’omnívor senyor porc que eren insuperables en casos de debilitat nerviosa o de vira-gitis 391. Encara que facin pudor, no obstant piquen 392 (Mou el cap rebentant-se de riure) Ha, ha, ha, sóc bromista amb olleres per la vista 393
Bloom: (Absent) Des del punt de vista ocular, el cas de la bivalva per una dona és pitjor: el Sèsam sempre el tenen obert perquè és el sexe fendit 394. Per què, sinó, els fan por els insectes i els rèptils. És clar que Eva i la Serpent ho contradiuen 395, però no és un fet històric. Una analogia òbvia a la meva idea és que a les serpents sempre els ha agradat la llet de dona 396; es desplacen a través de milles de selva omnívora per anar a xuclar el pit d’ella fins a deixar-lo eixut. Talment com aquelles matrones romanes bromistes i escumoses que es llegeix en l’Elephantuliasis 397.
Virag: (Amb la boca plena de fondes arrugues, els ulls tancats amb pètria tristesa, entona la salmòdia amb monotonia extravagant) Que les vaques amb aquelles mamelles seves disteses hagin estat les conegudes...
Bloom: Estic a punt de cridar. Et demano perdó. Ah? Això. (Repeteix) Buscar espontàniament el cau de l’ofidi per tal de confiar-li les tetes a la seva àvida succió. La formiga alleta els àfids . (Amb veu profunda) L’instint governa el món; en la vida i en la mort.
Virag: (Amb la testa decantada, arqueja l’esquena i les seves encorbades espatlles similars a ales , mira de fit a fit l’arna amb ulls boirosos , l’assenyala amb urpa banyuda i es posa a cridar)
Qui és aquesta arna del tot arna? Qui és, benvolgut Gerald? Estimat Gerald, ets tu? Estimat, ets tu! 398 Ai, tanta por com tinc que ell serà cremat de mala manera! 399. Hi haurà alguna súplica-d’ella 400, persona estimada 401 que no posi ara impediment a una catàstrofe tan grossa i la mitigui fent voleiar tovallons de taula de primera classe? 402 (Es posa a miolar) Miau, bss, bss, bsss! (Sospira, es retira i mira cap avall, de cantó i amb la mandíbula inferior caiguda.) Anem, anem, que ell ha de descansar aviat.
Cançó de l’Arna
Sóc cosa petita petita
Sempre volant per primavera
Vola que voles pel voltant.
Temps fa temps que jo era un rei,
I ara em dedico a aquesta volada
Batent l’ala, batent l’ala!
Bing!
(Es precipita contra l’ombra de color malva aletejant sorollosament) Bonics, bonics, bonics, bonics, bonics, bonics enagos.
(Sortint de l’entrada superior de l’esquerra, amb dos passos lleugers, apareix Henry Flower 403 en direcció al centre frontal de l’esquerra. Vesteix un mantell fosc i un barret de plomes inclinat. Porta un címbal amb les cordes de plata i una llarga pipa de Jacob de bambú amb un cap de dona a la cassoleta 404. Du mitjons de vellut foscos i sabates de xarol amb rivets platejats. Té la cara romàntica del Salvador, amb suaus flocs de cabells, barbeta fina i bigoti. Les seves cames de fus i peus de pardal són els del tenor Mario, príncep de Candia. Es treu les seves ben planxades gorgueres i humiteja els llavis amb un passatge de la seva amorosa llengua.)
Henry: (Amb una veu baixa i melodiosa, tocant les cordes de la seva guitarra) Hi ha una flor que floreix. 405.
(Virag, truculent, ostentant la seva papada mira fixament la làmpada. Bloom, seriós, observa el coll de Zoe. Henry, galant, amb la papada penjant es posa al piano .)
Stephen: (A si mateix) Toca amb els teus ulls tancats; imita el papà. Jo, omplint-me la panxa de menjar de porc; ja n’estic tip; m’aixecaré per anar al meu... 406 Espera, això és el... Steve , que estàs en un saló; has de visitar el vell Deasy o telegrafiar-lo. La nostra entrevista d’aquest matí m’ha deixat una profunda impressió, tot i la diferència de les nostres edats. Demà ja li enviaré un escrit complet; ara com ara estic força begut (Torna a tocar les tecles) .Ara ve el to menor. Sí, ma non troppo.
(Almidano Artifoni sosté una batuta amb partitures musicals cargolades, ostentant el seu treballat mostatxo. )
Artifoni: Ci rifletta. Lei rovina tutto. 407
Florry: Cantem alguna cosa. Una vella cançó dolça.
Stephen: Res de veu. Sóc un artista dels més acabats. Lynch, us vaig ensenyar la carta sobre sobre el llaüt?.
Florry: (Amb un somríure forçat) L’ocell que sap cantar i no vol cantar...408
(Els bessons siamesos, Philip borratxo i Philip sobri, dos professors d’Oxford amb segadores de gespa, apareixen al rebaix de la finestra. Tots dos porten una màscara amb la cara de Mathew Arnold.)
Philip sobri: Aquí tens el consell d’un boig. No tot està bé. Fes el càlcul amb l’altre cantó del llapis , com un bon idiota jove. Has rebut tres lliures i dotze xílings, dos bitllets de banc, un sobirà, dues corones; només que la joventut sabés això: Mooney’s en ville, Mooney’s sur mer, el pub Moira , el restaurant Larchet, L’hospital del carrer Holles, la botiga de Burke. Eh? T’estic mirant.
Philip borratxo : (Impacient) Bah, quina bestiesa, home! Ves a la merda, que jo he pagat el compte! Només que jo pogués saber sobre octaves. Reduplicació de personalitat. Qui és qui em va dir el nom d’ell? (La seva màquina segadora comença a roncar) Ah, sí, Zoe mou sas agapo 409. Tinc la impressió que he estat aquí abans. Quan no hi era Atkinson, 410 de qui en guardo la targeta per algun racó? Mac i alguna cosa més...Unmack, ja ho tinc. Em va dir alguna cosa sobre...espera...Swindburne 411, no és veritat?
Florry: I la cançó?
Stephen: L’esperit prou està disposat però la carn és feble 412
Florry: No vens pas de Maynouth? 413 T’assembles a algú que vaig conèixer una vegada.
Stephen: Acabo de sortir-ne. (A si mateix) Espavilada la noia.
Philip borratxo i Philip sobri: (Les seves màquines segadores roncant com qui balla un rigodon d’herba seca ) Sempre espavilats els qui sortiu d’allí, els qui en sortiu. A propòsit, teniu el llibre, la cosa, el bastó de passeig? Sí és allí, és clar. Equipat de forma sempre adequada. Manteniu-vos en condicions. Feu com nosaltres.
Zoe: Per aquí fa dues nits rondava un capellà que duia la sotana cordada del tot per fer el seu petit tros de feina. Encara que vulgueu amagar-ho, li dic jo, sé que porteu un alçacoll romà.
Virag: Perfectament lògic des del punt de vista d’ell. La caiguda de l’home. (Crida durament amb les pupil·les dilatades) A l’infern amb el papa! Res de nou sota el sol 414 Sóc el Virag que va destapar els secrets sexuals de monjos i donzelles. Per què vaig abandonar l’Església de Roma? Llegiu «El Capellà, la Dona i el Confessionari, o també Penrose, o Flipperty Jippert 415» (Es retorça). Una dona, deslligant-se amb dolç pudor el seu cinturó de corda ràpida, ofereix tota la seva vulva al fal·lus d’un home. Poc després, l’home presenta a la dona trossos de carn de la jungla. La dona mostra la seva joia cobrint-se amb les pells dels animals. L’home s’apassiona ferotgement de la vulva d’ella amb un fal·lus ben erecte (Virag es posa a cridar) Coactus volui 416.Llavors la frívola dona desorientada vol fugir. L’home, més fort, agafa el canell de la dona, i ella es queixa xisclant, mossegant, escopint . L’home, ara ferotgement enfadat, colpeja el voluminós yadgana 417 de la dona. (Virag bufeteja el seu propi cul) Piffpaff! Popo ! (S’atura per esternudar) Pxip ! (Ara, a Virag, li dol la pallissa al cul) Prrrrrrt !
Lynch: Espero que li imposaríeu al bon pare una penitència. Nou glorias 418 per fer un bisbe 419.
Zoe: (Deixa anar fumera pel nas) Ell no podia tenir cap connexió. Només sensació, és a dir: una ruixada seca420
Bloom: Pobre home!
Zoe: (En veu baixa) Només pel que li va passar a ell, és clar.
Bloom: Com?
Virag: (El seu rostre es contrau en un diabòlic rictus de fosca lluminositat, mentre estira el seu coll escanyolit. Aixeca la canyeta del seu tou de la cama i udola.) Verfluchte Goim ! 421 Ell tenia un pare, quaranta pares422 . Ell no va existir mai. Porc Déu! 423 Ell tenia dos peus esquerres 424Ell era Judes Jaquies 425, un eunuc libi 426 , el bastard d’un Papa. (Deixa d’arrapar-se amb les seves torturades urpes, inclina els rígids colzes, el seu ull agonitza en el seu pla coll de calavera i grinyola pel damunt del món silenciós) Un fill d’una puta. Apocalipsi 427.
Kitty: I Mary Shortall que era al Lock 428, amb la sífilis que li va encomanar Jimmy Pidgeon de les gorres blaves 429, va tenir un fill seu que no va poder parir i es va ofegar amb les convulsions d’ella al matalàs i tots vàrem fer uns subscripció per al funeral.
Philip borratxo: (Seriosament) Qui vous a mis dans cette fichue position , Philippe? 430
Philip sobri: (Alegrement) C’était le sacré pigeon, Philippe.431
(Kitty es treu les agulles del seu capell i es descobreix amb calma, donant palmellades al seus cabells tenyits d’olivella. I damunt les espatlles d’una puta no s’havia vist mai un cap tan bonic i elegant, ple de rissos atractius. Se’ls posa a netejar.)
Lynch: (Rient) I a encants com aquests ha inoculat micos antropoides Metchnikoff. 432
Florry: (Assenteix amb el cap) Atàxia locomotora 433
Zoe: (Alegrement) Ai, el meu diccionari.
Lynch: Tres verges prudents 434
Virag: (Amb agitació, mentre babes grogoses supuren profusament dels seus esquelètics llavis epilèptics ) Ella venia filtres amorosos, cera blanca, flor de taronja. Pantera, el centurió romà, la va contaminar amb els seus genitals 435 (Treu una llengua d’escorpí fosforescent, amb la mà tocant-se la polla) Messies! Va rebentar-li el timpà, a ella 436. (Imitant xiscles de babuí, remena els malucs amb cínics espasmes) Hik! Hek! Hak! Hok! Huk! Kok! Kuk!
(Ben Jumbo Dollard, rubicund, musculós, de nas pelut, amb una gran barba, orelles com cols, pelut de pit, commocionat, amb grosses tetes, destaca entremig de tothom, amb els seus lloms i genitals comprimits a l’interior d’unes calcetes de bany negres)
Ben Dollard: (Tocant castanyoles amb les seves grapes gruixudes, es posa a cantar a l’estil flamenc en to de baix) Quan l’amor absorbeix la meva ànima ardent.
(Les verges, Infermera Callan i Infermera Quigley, irrompen a través del quadrilàter i les cordes, per llançar-se damunt seu amb els braços oberts)
Les Verges: (Efusivament) El gran Ben! Ben MacChree!
Una Veu: Deixeu el paio amb les calces esquinçades.
Ben Dollard: (Es colpeja la cuixa, rebentant-se de riure) Deixeu-lo ara
Henry: (Acariciant-li el pit, un cap tallat de dona murmura) El teu cor, amor meu. (Ell punteja cordes dels seu llaüt) Quan vaig veure per primer cop...437
Virag: (Mudant les seves pells i el seu multitudinari plomatge) Rates! (Badalla, ensenyant una gola negra com el carbó i tanca les mandíbules amb l’ajut del seu rotllo de pergamí) Havent anunciat ja la meva partida, adéu a tots , que us vagi bé. Dreck! 438
(Henry Flower es pentina el bigoti i la barba ràpidament amb una pinta de butxaca, i fa una llepada de vaca als cabells. Amb l’ajut del seu estoc 439 , s’esllavissa per la porta amb l’arpa exòtica penjada a l’esquena. Virag arriba a la porta en dos desmanegats salts de xanques, la seva cua tibada, i hàbilment penja de cantó a la paret un volant grogós, aguantant-lo amb el cap)
El Volant: K. 11.440 No envieu factures. Estrictament confidencial. Dr. Hy Franks.
Henry: Ara tot s’ha perdut 441.
(Virag descargola el seu cap en un tres i no res i se’l posa sota el braç) 442
Cap de Virag: Xerraire!
(Exeunt 443 seriosament)
Stephen: (A Zoe, d’esquena) Tu hauries preferit el sacerdot lluitador que va fundar l’error protestant. Però recorda Antístenes, el savi dels gossos 444 i el final de l’heresiarca Arri agonitzant assegut a la comuna.
Lynch: Per a ella, tots són un i el mateix Déu.
Stephen: (Devotament) I Senyor Sobirà de totes les coses.
Florry: (A Stephen) Estic segura que tu ets un capellà frustrat. O un monjo.
Lynch: Ho és. Un fill de Cardenal.
Stephen: Més aviat, un Pecat Cardinal 445. Monjos del llevataps 446
(Sa Eminència, Simon Stephen Cardenal Dedalus, Primat de tota Irlanda, apareix a la porta d’entrada, vestit amb sotana vermella, sandàlies i mitjons del mateix color. Set simis nans acòlits, també de vermell, pecats cardinals, vigilants del seu tren, miren per sota. Ell du al cap un barret abonyegat de seda posat de gairell. Els seus polzes agafats a les aixelles i les palmes de la mà obertes. Al voltant del coll li penja un rosari de suros que li arriben al pit en forma de creu de llevataps. Deixant anar els polzes, invoca la gràcia de les altures amb grans gests en forma d’onades i proclama amb inflada pompa.)
El Cardenal:
Conservio mentides capturades.
Ell menteix en la més profunda de les masmorres
Amb manilles i cadenes a les extremitats
Que pesen més amunt de tres tones.
(Se’ls mira a tots per un moment, amb l’ull dret ben tancat i la seva galta esquerre inflada. Després, incapaç de reprimir la seva alegria, es posa a rondar d’un cantó a l’altre amb les mans a la cintura, i a cantar amb molt bon humor.)
Ai, el pobre petit paio
Les se-se-se-seves cames eren grogues
Ell era rabassut, gras i fort i ràpid com una serp
Però algun maleït salvatge
Per a engreixar la seva col blanca
Ha matat el drac amant d’ànecs de Nell Flaherty. 447
(Un eixam de mosquits es precipita damunt la seva túnica. Ell es grata amb els braços creuats a les costelles, fent ganyotes, i exclama.)
Estic sofrint l’agonia del condemnat. Pel sagrat violí, gràcies siguin dades a Jesús que totes aquestes menudes criatures no siguin unànimes, perquè, si ho fossin, m’engegarien fora de la faç del fotut globus.
(Decantant-se, fa una seca benedicció amb els dits davanters i mitjans, imparteix el bes pasqual i fa un còmic doble joc, brandant el barret d’un cantó a l’altre i encongint-se tot seguit a l’alçada dels seus portadors del tren. Els acòlits nans, rient, espiant-ho, donant-se caps de colze, repartint lascivament petons de Pasqua, movent-se -en ziga-zagues darrera d’ell. Des de lluny se sent la veu d’ell, melosa, compassiva, masculina, melodiosa.)
Portaré el meu cor cap a tu
Portaré el meu cor cap a tu
I l’alè de la nit flairosa
Portaré el meu cor cap a tu
(El pany de la porta gira misteriosament)
El Pany de la Porta: ...Tuuuu.
Zoe: En aquella porta hi ha el dimoni.
(Una figura masculina baixa per l’escalinata i se’l sent agafar l’impermeable i el barret del penjador. Bloom involuntàriament inicia el camí cap allà i, mentre ell hi passa amb la porta mig tancada, es treu la xocolata de la butxaca i, tot nerviós, l’ofereix a Zoe.)
Zoe: (Nota l’olor dels cabells d’ell) Mmm. Déu beneeixi la seu mare! 448. Frueixo molt amb allò que m’agrada.
Bloom: (Sent una veu masculina parlant amb les putes en el replà, que li pica l'oïda) I si fos ell? Desprès? I perquè no? O potser el doble esdeveniment?
Zoe: (Arrenca la coberta platejada) Els dits van ser fets abans que les forquilles. (Un cop oberta, en mossega una presa, una dóna una altra a Kitty Ricketts i després es tomba tota coqueta cap a Lynch) Cap objecció a xocolates franceses? (Ell fa que sí amb el cap. Ella se’n burla) La menjo ara o espero que tu comencis? (Ell obre la boca estirant el cap. Ella dóna voltes cap a l’esquerra amb l’esquer a la mà. Ell la segueix amb el cap. Ella torna a girar en sentit invers. Ell la mira.) Caça-la. (Ella li tira una presa al vol. Ell la caça amb una hàbil moviment i la mossega directament amb un fort crac.)
Kitty: (Mastegant) L’enginyer amb qui vaig estar en el Basar en té unes, de delicioses. Plenes dels millors licors. I també hi havia el virrei amb la seva dama. Ens ho vam passar teta amb els cavallets de Toft. Encara estic marejada.
Bloom: (En pardessú de pell tipus Svengali 449, amb els braços plegats i un serrell napoleònic, arrufa les celles en exorcisme de ventríloc amb mirada penetrant d’àguila envers la porta. Després, rígid i amb el peu esquerre endavant, fa una passada ràpida estirant els dits amb el senyal de Mestre maçònic, deixant que el seu braç dret caigui de la seva espatlla de l’esquerre.) Ves-te’n, ves-te’n, ves-te’n, et conjuro, siguis qui siguis.
(Un estossec i passos masculins es deixen sentir enmig de la boirina de l’exterior. Les faccions de Bloom es relaxen, ell es posa la mà a l’armilla i acaba de calmar-se. Zoe li ofereix xocolata.)
Bloom: (Solemnement) Gràcies.
Zoe: Fes tal com has rebut. Té.
(A les escales s’hi sent un ferm soroll de talons)
Bloom: (Agafa la xocolata) Afrodisíac? Bé, jo ho pensava. La Vainilla calma o? Mnemotècnica. Llum confosa confon la memòria. El color roig va bé per al lupus. Els colors afecten els caràcters de les dones , qualsevol quin tinguin. Aquest color negre em posa trist; menja’l i sigues feliç l’endemà. (Es posa a menjar). La malva també altera el gust, però ja fa molt des que jo...Mmm, sembla nou: afrodisíac . Aquell capellà ha de venir; més val tard que mai. Proveu les tòfones d’Andrews & Co.
(S’obre la porta i entra Bella Cohen, una refeta mestressa de putes. Vesteix una bata de tres quarts de color d’ivori, amb serrells al voltant de la vora i cotissa plena de borles, refrescant-se ella mateixa bellugant un vano de banya de color negre talment com la soprano nord-americana Minnie Hauck a Carmen. A la mà esquerra hi porta anells de casament i de guarda. Té els ulls profundament carbonatats i un brot de bigoti. La seva cara d’oliva és forta, lleugerament suada i el nas gros amb els forats tenyits de color carbassa. De les orelles, li pengen unes grans arracades de beril.
Bella: Vinc tota suada, de debò!
(Es posa a mirar les parelles del seu voltant. Després els seus ulls es fixen en Bloom de forma insistent. El seu enorme vano projecta una forta ventada a la seva acalorada faç, al coll i al seu sobrepès. Els seus ulls de falcó li brillen.)
El Vano: (Flirtejant ràpidament, després lentament) Casat, veig.
Bloom: Sí...En part, he extraviat...
El Vano: (Mig obrint-se, després tancant-se) I la mestressa domina. La tirania dels enagos.
Bloom: (Abaixa la vista amb ganyota d’ovella) És així mateix.
El Vano: (Plegant-se, descansa damunt les arracades) Que m’has oblidat?
Bloom: Sí. Bé, no.
El Vano: (Plegat amb les mans a la cintura) Sóc jo la somiada per tu abans? Existia llavors ella perquè coneixia a ell i tu a nosaltres? Sóc jo tots ells i el mateix ara nosaltres?
(Bella se li apropa tocant-lo suaument amb el vano)
Bloom: (Amb una ganyota de dolor) Poderós ésser. En els meus ulls llegeixes aquell somni que les dones estimen.
El Vano: (Tocant-lo) Ens hem trobat. Ets meu. És el destí
Bloom: (Acovardit) Exuberant femella. Jo desitjava enormement la teva dominació. Estic exhaust, abandonat, ja no sóc jove. Em mantinc, per dir-ho així, amb una carta, no enviada al correu, que conté la tarifa de regulació extra abans de la massa tardana bústia de l’oficina post-postal general de la vida humana. La porta i la finestra obertes en un angle correcte originen un corrent d’aire de trenta-dos peus per segon, segons la llei de la caiguda dels cossos. En aquest instant he sentit una fiblada de ciàtica en la meva natja de l’esquerre; això em ve de família. Per al meu pobre i estimat papà, vidu, això li servia de baròmetre regular. Ell creia en el calor animal, per això una pell de gat tigrat forrava la seva armilla d’hivern. Prop de la mort, recordant el cas de David i la Sunamita 450, va compartir el llit amb Athos, fidel després de la mort. Una saliva de gos 451 , com tu probablement...(Es queixa de dolor) Ai!
Richie Goulding: (Passa per la porta carregat amb un sac) El qui fa burla sempre se’l caça. A Dublín hi ha l'excel·lència : fetge i ronyons dignes d’un príncep 452.
El Vano: (Continua tocant-lo) Totes les coses ara s’acaben. Sigues meu.
Bloom: (Indecís) Totes ara? No hauria d’haver sortit amb el meu talismà 453. Pluja, exposat a la rosada sobre les roques del mar, un petit pecat durant el meu temps de vida. Tot fenomen obeeix a una causa natural.
El Vano: (Poc a poc li va assenyalant més avall) Tu podries...
Bloom: (Mira cap avall i percep la bota descordada d’ella) Ens estan observant.
El Vano: (Assenyala cap avall de pressa) Tu hauries de...
Bloom: (Amb desig i renuència alhora) Et puc fer-hi un nus ben fort, que vaig aprendre de quan treballava a la secció de comandes per correu de David Keller. Experiència manual. Cada nus revela moltes coses.454 Deixa’m fer-ho amb cortesia. Avui només m’he agenollat una sola vegada. 455 Ah!
(Bella s’aixeca un xic la bata i, mantenint la posició, aixeca fins a la vora d’una cadira una bota grossa com una peülla i un turmell, ample com una quartilla de cavall, amb mitges de seda. Bloom, amb les cames rígides per l’edat, s’inclina damunt la peülla d’ella i amb el seus destres dits li descorda i li torna a cordar la bota.)
Bloom: (Murmura amorosit) El meu somni d’amor de jove 456 era treballar a la sabateria de Mansfield , les entranyables alegries de cordar suaument botons, d’entrellaçar amb cordons fins a l’alçada del genoll l’elegant calçat infantil forrat de setí, tan increïblement petit, de les dames de Clyde Road. 457. Fins i tot visitava diàriament el seu maniquí femení de seda model Raymonde per admirar-li les mitges de teranyina i l’agulla de dit de peu de ruibarbre, a la moda de París.
La Peülla: Olora la meva pell de cabra. Experimenta el meu reial valor.
Bloom: (Fent una baga) Tiba massa?
La Peülla: Si ho fas malament, Handy Andy 458, et donaré una puntada de peu, com de futbol.
Bloom: Cal no passar el cordó per ullet equivocat, com vaig fer la nit de la dansa del Basar. Mala sort; el forat en el dispositiu equivocat de la seva... persona que has mencionat. Aquella nit ella es va trobar...Ara!
(Ell fa el nus amb el cordó, Bella posa el peu a terra. Bloom aixeca el cap. La cara vigorosa d’ella, els seus ulls el colpegen al mig del front. Els ulls d’ell es tornen avorrits, més foscos i plens de bosses, el nas se li fa més gruixut.)
Bloom: (Mastega les paraules) Cavallers, restem a l’espera de les seves ordres...
Bello: 459 (Amb una dura mirada de basilisc, i amb veu de baríton) Gossa de deshonor!
Bloom: (Apassionadament) Emperadriu!
Bello: (Amb els seus poderosos pòmuls xuclats) Adoradora de la natja adúltera!
Bloom: (Planyívolament) Immensitat!
Bello: Devoradora de fems!
Bloom: (Amb els tendons a mig flexionar) Magnificència.
Bello: Avall! (La toca a l’espatlla amb el vano ) Inclina els peus cap endavant! Amb el peu esquerre fes un pas enrere. Cauràs. Estàs caient. Aguanta’t amb les mans!
Bloom: (Els ulls fitant enlaire en signe d’admiració es tanquen) Tòfones!
(Amb un crit esgarrifador com d’epilèpsia, ella es posa a foradar el terra pels quatre punts cardinals, grunyint, esbufegant, furgant als peus d’ell, 460 després s’ajeu fingint-se morta amb els ulls clucs, les parpelles tremolant-li, inclinada damunt del terra en l’actitud del mestre més excel·lent) 461
Bello: (Amb cabells curts, papades purpúries, anells de gruixut mostatxo al voltant de la seva boca afaitada, polaines de muntanyenc, jaqueta verda amb botons de plata, faldilla d’esport i barret alpí amb ploma d’au silvestre, amb les mans ficades a la butxaca dels seus pantalons, pressiona amb el taló damunt del coll d’ella) Nota tot el meu pes; inclina’t, esclava, davant del tron dels gloriosos talons del teu amo , que llueixen tota la seva orgullosa erecció.
Bloom: (Sentint-se captiva, gemega) Prometo no desobeir mai. 462
Bello: (Riu sorollosament) Fum sagrat! En saps ben poc, d’allò que hi ha al magatzem per a tu. Jo sóc el tàrtar encarregat de preparar la teva petita dosi i estavellar-t’hi. Penso jugar-me còctels de Kentucky per totes les rondes que m’avergonyeixi de tu, antic fill. Et desafio a que et descaris amb mi. Si ho fas, tremola anticipadament per la disciplina de taló que et serà infligida en trajo de gimnàs.
(Bloom s’arrossega per sota el sofà i mira a través de les vores)
Zoe : (Eixamplant la seva indumentària per protegir-la) Ella no hi és aquí.
Bloom: (Tancant els ulls) Ella no hi és aquí.
Florry: (Amagant-la amb el seu vestit) Ella no ho volia dir, senyor Bello. Ella es portarà bé, senyor.
Kitty: No sigueu massa dur amb ella, senyor Bello. Segur que no ho sereu , senyora-senyor.
Bello: (De forma persuasiva) Vine, amor meu, que et vull dir una cosa , estimada, només a tall de correcció. Tot just un breu cor a cor, bonica. (Bloom treu el cap tímidament) Aquí hi ha una bona noia (Bello l’agafa barroerament pels cabells i l’estira cap endavant) Només vull corregir-te pel teu propi bé en un a suau i segur. Què hi ha al darrera de la proposta? Oh gosseta sempre tan gentil, comença a preparar-te.
Bloom: (Desmaiant-se) No m’arrenquis el meu...
Bello: (En actitud salvatge) L’anell de nas, les alicates , la flagel·lació dels peus, el penjament pels canells, el fuet múltiple que et faré besar mentre les flautes sonen com en l'època dels antics esclaus nubis. De moment això, però faré que et recordis de mi tot el que et queda de vida natural. (Ell ho deia amb les venes inflades i el rostre congestionat) M’asseuré en la teva sella posterior otomana 463 cada matí després del meu descomunal i saborós esmorzar d’ous amb pernil i un ampolla de Guinness negra (fa un rot). I xuclo el meu enorme i excel·lent cigar de la Borsa mentre llegeixo el Licensed Victualler’s Gazette 464. Segurament et tindré escorxada i empalada a les meves quadres i assaboriré una llonza teva amb llardons cruixents del forn, condimentada a la manera de porc sucós amb arròs i llimona i una salsa corrent. Et farà un xic de mal.
(Torça el braç d’ella. Bloom fa un garranyic, tota esparverada.)
Bloom: No siguis cruel, infermera! No !
Bello: (Continua retorçant) Un altre!
Bloom: (Xiscla) Oh, això és el mateix infern! Cada nervi del meu cos em fa un mal de bojos!
Bello: (Baladreja) Bé, pel salt de gropa general! És el millor tros de notícies que he llegit aquestes sis setmanes. Té, no em facis esperar, maleïda siguis (li clava una bufetada a la cara)
Bloom: (Es queixa) Busques fer-me mal. Et diré...
Bello: Que no es mogui de terra, noies, fins que jo munti damunt d’ell. 465
Zoe: Sí , passegem-nos damunt d’ell! Jo ho faré.
Florry: Jo també. No l’acaparis.
Kitty: No, jo. El vull llogar per a mi.
(Apareix a la porta la cuinera del bordell, senyora Keogh, amb la pell arrugada i una barba gris, amb un pitet ple de greix, en mitjons d’home grisos i verds i sabates grosses, amarada de farina, amb un rodet de cuina ple de pasta crua enganxada al seu braç vermell i a la mà)
Senyora Keogh: (En to ferotge) Que puc ajudar? (Agafen i emmanillen Bloom)
Bello: (S’asseu, fent un gruny, damunt la cara, tombada cap amunt, de Bloom, deixant anar fum de cigar, mentre té cura d’una cama grassa) Veig que Keating Clay ha estat elegit President de l’Asil Richmond i es dóna el cas que les participacions preferencials de Guiness són a setze tres quarts. Maleïu-me per boig, perquè no vaig comprar aquella participació que Craig i Garner em van recomanar. Maleïda sigui la meva sort infernal. I aquell maleït de Déu foraster de Throwaway, a vint a una. (Enfadat d’allò més, apaga el seu cigar a l’orella de Bloom) On és aquella merda de cendrer maleït de Déu?
Bloom: (Provocat i ofegat sota al gran cul) Oh! Oh! Dimonis! Que cruel!
Bello: Demana-ho cada deu minuts. Suplica i prega per això com mai no has pregat abans. (Fa amb els dits un gest obscè com dient «que et donin» i treu la burilla fastigosa del cigar) Té, fes-hi un petó. A les dues coses, un petó. (Es posa cama ací cama allà i, fent força amb genolls de genet, crida amb veu forta) Arri, tatanet, cap a la Creu de Banbury 466, El muntaré per les estaques d’Eclipse 467 (S’inclina de costat i esclafa els testicles de la muntura sense manies i cridant) Bo! Som-hi tots! Ja et tractaré segons la moda adequada (Munta damunt del tatanet, saltant a la sella). La dama va al pas, el cotxer va al trot i el cavaller va a galop, a galop, a galop, a galop.
Florry: (Estira Bello de la màniga) Deixa-me’l a mi ara. Tu ja en tens prou. Abans t’ho he demanat.
Zoe: (Estirant a Florry de la màniga) A mi, em toca a mi. Encara no has acabat amb ell, mamona?
Bloom: (Ofegant-se) No puc més.
Bello: Doncs, jo encara no he acabat; espera. (Aguanta la respiració) Maleït sigui; Tinc el tap a punt de petar. (Ell mateix es treu el tap de darrere; després, fent ganyotes, deixa anar un sonor pet) Aquí el teniu! (Ell mateix es torna a posar el tap) Sí, per Jingo. 468, setze i tres quarts.
Bloom: (Tot amarat de suor) No és d’home. (Olora) És de dona.
Bello: (Es posa dret) Prou de fredes i calentes Tot allò que tu tant anhelaves, ja ha esdevingut. A partir d’ara, estàs emasculat i ets propietat meva, una simple cosa sotmesa al jou. Ara, la teva indumentària de càstig. Et trauràs els teus vestits masculins — ho entens Ruby Cohen?— i pel damunt del cap i les espatlles t’hi ficaràs roba de seda ben insinuant, i també ben de pressa.
Bloom: (S’encongeix) Seda, ha dit la mestressa! Ai, està arrugada i feta un parrac! Caldrà que li doni un toc de punta amb les meves agulles de cosir?
Bello: (Assenyala les seves putes) Tal com elles són ara, així seràs tu, amb la permanent a la perruca, perfumada, empolsada amb arròs i amb les aixelles sense pèls. Després et prendrem la mida del teu cutis amb una cinta. Se’t cargolaran sense pietat unes cotilles fetes de roba suau i ossos de balena, adornada fins a la pelvis de colors diamantins, tota la vora externa , mentre la teva figura, més rabassuda que no pas alta, s’aprimarà amb vestits ajustats i estampats amb bonics enagos de dues unces, serrells i d’altres coses, naturalment amb la marca de casa meva, adorables creacions de llenceria dignes d’Alícia i amb el dolç aroma d’Alícia. Alícia notarà l'estrebada 469, Marta i Maria 470 , en canvi, restaran d’antuvi un xic fredes en un cobriment de cuixa tan delicat com aquest, però la raquítica amplada de la cinta de volants al voltant dels teus genolls al descobert recordarà que ets tu...
Bloom: (Una encantadora soubrette 471 amb coloret a les galtes, cabells de color mostassa, enormes mans i nas masculí i un somriure lasciu a la boca) Em vaig provar les coses d’ella només una vegada, fent una petita broma al carrer Holles. Quan passàvem necessitats, jo les rentava per estalviar-nos la factura de la bugadera. Vaig retocar les meves pròpia camises; el súmmum de l’estalvi.
Bello: (En to de burla) Petites feines que agradaven a la teva mama, oi? I t’exhibies, disfressat com una coqueta, al mirall del darrere amb les persianes tirades avall , amb les teves cuixes sense faldilla i les teves mamelles de boc, fent diverses postures eròtiques, no és veritat? Ho!, ho!, ho! No puc aguantar el riure! Aquell vestit de tub negre de segona mà, a l’estil d’alta òpera, i bragues fins a mitja cama, amb les costures estripades, que la senyora Miriam Dandrade et va vendre a l’hotel Shelbourne, com a trofeus de la seva última violació, no és veritat?
Bloom: Sí, Miriam, i vestida de negre. Una demimondaine 472
Bello : (Rebentant-se de riure) Per Crist Totpoderós, això ja és massa! Tu sí que semblaves una Miriam ben bufona quan et vas esporgar els pèls del forat del darrere i et feies la desmaiada damunt del llit com una senyora Dandrade a punt de ser violada pel Tinent Smythe-Smythe, pel senyor Philip Augustus Blockwell, M.P. , pel Signore Laci Daremo 473, el robust tenor, per Bert el noi de l’ascensor d’ulls blaus, per Henry Fleury de fama de Gordon Bennett 474, per Sheridan, el quarteró Cressus 475 , pel regater número vuit del vell Trinity College , Ponto, per la seva esplèndida Terranova i Bobs, duquessa vídua de Manorhamilton. (Li torna la passió de riure) Valga’m Déu, si això faria riure fins i tot a un gat siamès!
Bloom: (Gesticulant de forma femenina amb les mans i la fesomia) Va ser Gerald que em va convertir en un veritable aficionada a les cotilles, quan jo feia un paper femení a la peça teatral Vice Versa a l’Institut. Va ser el benvolgut Gerald, que va agafar aquella fascinació per les cotilles de la seva germana. Ara l’estimadíssim Geralt fa servir el color rosa i daurat per a les seves parpelles. Culte a la bellesa.
Bello: (Amb malvada alegria) Bellesa! Espere’m fins quan ocupis el seient amb pulcritud femenina, aixecant els volants de la faldilla pel damunt del tron desgastat.
Bloom: La ciència consisteix a comparar les diverses alegries que cadascú de nosaltres gaudim. (Seriosament) I, de debò que és millor la posició ...perquè sovint jo solia mullar...
Bello: (Severament) Res d’insubordinació. Allà al racó hi ha les serradures per tu. Oi que et vaig donar instruccions estrictes? Fes-ho dret, senyor! T’ensenyaré a comportar-te com un trampós! Si jo segueixo el rastre dels teus bolquers, aha! Pel cul dels Dorans, 476 que, en mi, hi trobaràs un rigorista. Els pecats del teu passat s’estan aixecant contra tu . Molts. Centenars.
Els Pecats del Passat: (En un popurri de veus) Ell va contraure una mena de matrimoni clandestí amb almenys una dona a l’ombra de l’Església Negra 477. Va enviar mentalment missatges per telèfon que no es poden repetir a la senyoreta Dunn a una adreça del carrer Olier mentre ell en persona es presentava de forma indecent a la cabina telefònica. De paraula i de fets, ell va proposar a una ramera nocturna que diposités les femtes i altres productes fecals en una antihigiènica comuna exterior al costat d’edificis buits. En cinc urinaris públics, hi va escriure missatges en llapis oferint la seva parella nupcial a tots els mascles posseïdors de membres poderosos. I al costat de l’ofensivament pudent Companyia de Treballs de Vitri-ol, no es va passar potser nit rere nit vigilant parelles d’amants per veure si i què i quant en podia veure? I per ventura no va jeure al llit, el gran marrà, llepant un fragment nauseabund de paper higiènic ja usat que li havia proporcionat una fastigosa meuca, estimulada per pa de gingebre i un gir postal?
Bello: (Emet un sonor xiulet) Digues! Quin va va ser l’episodi més repugnant d’obscenitat en tota la teva carrera criminal? Vomita-ho. Sigues sincer per una vegada.
(Silenciosos rostres inhumans es van anar acumulant, amb mirades impúdiques, esvaint-se, barbollant sense ordre ni concert, Buluhum. Poldy Kock, Cordons de bota a un penic, bruixa de Cassidy, vailet cec, Larry O’Rourke, la noia, la dona, la puta, l’altre, el...)
Bloom: No em preguntis a mi. La nostra mútua fe 478. Carrer dels Agradables. Jo només pensava la meitat del que...Ho juro pel meu jurament sagrat...
Bello: (De forma peremptòria) Contesta, repugnant infeliç! Insisteixo que vull saber. Digues alguna que em diverteixi, obscenitat o una fotuda història de fantasmes que sigui bona, o algun verset de poesia, cuita, cuita, cuita! A on? Com? Quan? Amb quants? Comptaré fins a tres segons. Un! Dos! Tr...!
Bloom: (Dòcilment, borbolleja) Jo rerererepugno en rerererepugnant...
Bello: (Imperiosament) Fora, tros de mofeta! Atura la llengua! Parla quan et parlin.
Bloom: (Acota el cap) Mestre! Mestressa! Domador d’homes!
(Aixeca el braç i li cauen els braçalets.)
Bello: (Satíricament) De dia aniràs al safareig a batre la nostra flairosa roba interior, també quan les dames estiguin malaltes, i a netejar les nostres latrines amb el vestit fixat amb agulles i un davantal de cuina cordat a l’esquena. No serà bonic? (Li fica un anell de robí al dit) I ara això! Amb aquest anell, prenc possessió de tu. Digues: «gràcies, mestressa».
Bloom: Gràcies, mestressa.
Bello: Faràs els llits, em prepararàs el bany, buidaràs els orinals de les diferents habitacions, Inclosa la de la vella senyora Keogh, la cuinera, que està ple de sorra. Sí, i mira d’eixugar-los tots set bé, o els hauràs de llepar com xampany. Beu-me, tocant la flauta, ben calenta 479 Hop! Assistiràs al ball o continuaré llegint les teves malifetes, senyoreta Ruby480, i frega’t amb força, senyoreta, el cul amb el raspall. Se t’ensenyarà l’error dels teus camins. Per la nit, les teves mans ben untades en crema i amb braçalets duran guants de quaranta-tres botons empolsinats de talc amb les puntes dels dits delicadament perfumades. Per gaudir d’aquests favors, els antics cavallers donaven la vida. ( fa una rialleta). Els meus nois no deixaran de quedar encisats de veure’t tan semblant a una dama, sobretot el coronel, quan vinguin aquí la nit d’acomiadament de solter a acaronar la meva nova atracció de talons daurats. Primer, ho haig d’intentar amb tu per mi mateixa. Un home que conec de l’ofici, que es diu Charles Albert Marsh (acabo d’estar al llit amb ell i un altre cavaller de la Divisió de la Cancelleria del Tribunal de Justícia de Sa Majestat a Irlanda), està buscant una donzella que faci totes les feines a la més mínima insinuació. Infla el bust, somriu, deixa caure les espatlles. Què ofereix? (Ho indica) Doncs, per aquest article ensinistrat pel propietari a fer feines lleugeres, el cony a la boca, (S’arremanga el braç i l’entafora fins a l’alçada del colze dins la vulva de Bloom) Aquí teniu una bona profunditat, eh? Què, nois? Això no us fa trempar? (Amb el braç toca la cara d’un postor) Així, humiteja per fora i eixuga pel voltant!
Un Postor: Un florí!
(El lacai de Dillon fa sonar la campaneta)
Una Veu: Un xíling i vuit penics com a molt.
El Lacai: Barang!
Charles Alberta Marsh: Deu ser verge. Bon alè, neta.
Bello: (Dóna un cop de maça) Dos xílings, xifra mínima i preu barat. Catorze mans d’alçada 481. Toqueu i examineu els seus punts. Valoreu-los. Aquesta pell plena de borrissol, aquests músculs suaus, aquesta carn tan tendra. Tan de bo tingués aquí el meu perforador d’or! I tan fàcil de munyir. Tres galons frescs al dia. Un pura sang, degut a acotxar-se a l’hora deguda. El seu rècord de llet de semental van ser mil galons de llet sencera en quaranta setmanes. Uau la meva joia! Demana-li tot! Uau! (Grava en foc la inicial C sobre l’anca de Bloom) Així! Garantia de Cohen! Qui fa una posta superior a dos xílings, cavallers?
Un Home amb la cara tapada: (Amb accent disfressat) Zent llures estirlinques.
Veus: (De servidors) Per al Califa Harum Al Rastxid.
Bello: (Alegrament) Perfecte. Doncs, que vinguin. L’escassa i insinuant faldilla curta, que s’acosta al genoll per mostrar furtivament uns pantalonets blancs, és una arma potent, i les mitges transparents amb lligacames de color maragda, amb la llarga i recta costura fins a més enllà del genoll, apel·la als millors instints de l’home blasé 482 de la ciutat. Apreneu de la melindrosa i suau muralla de quatre polzades dels talons de Lluís XV, de la corba grega amb anques provocatives 483 , les cuixes fluorescents , els genolls modestament petoners. Aporteu tot el vostre poder de fascinació per referir-vos-hi. Disculpeu els seus vicis propis de Gomorra.
Bloom: (Amaga la cara plena de rubor dins l’aixella i somriu de forma afectada amb el dit a la boca) Ah, ja sé que estàs insinuant ara.
Bello: Per quina altra cosa pot servir un impotent com tu? (S’ajup i, amb la vista fixa, dóna un cop de vano per sota els plecs greixosos dels malucs de Bloom) Aixeca’t, aixeca’t, gatet de la illa de Man! 484 Què hi tenim, aquí? Cap a on ha fugit la teva pelleringa, o qui te l’ha retallat, pobre titit ? Canta, ocellet, canta. Està tan mústia com la d’un nen de sis anys fent pipí darrera un carro. Compra una galleda o ven el teu sortidor. (En veu alta) Pots fer la feina d’un home?
Bloom: Carrer Eccles...
Bello: (Sarcàstic) No voldria ferir els teus sentiments per res del món, però allí hi té el domini un home amb tots els atributs que calen. Els taulers han canviat, simpàtic i jove amic meu! Ell és, per dir-ho així, un home que ha crescut plenament a l’aire lliure. Aniria bé per a tu, tros de nyicris, si tinguessis aquella arma amb tots els seus pèls, bonys i berrugues, Però ell ha anat per feina, t’ho asseguro! Peu contra peu, genoll contra genoll, panxa contra panxa , mamelles contra pit! No és cap eunuc; una floca de pèl rogenc se li destaca pel darrere de la zona púbica! Espera nou mesos, criatura! Reina santa, ja està donant puntades de peu i tossint amunt i avall de les tripes d’ella! Això et posa furiós, oi? Li toca la piga? (Escup amb menyspreu) Una escopidora!
Bloom: Vaig ser tractat de forma indecent, Vull...donar part a la policia. Cent lliures. Ofèn parlar-ne. Jo...
Bello: Ho faries si poguessis, desfalcador. Necessitem un xàfec, no el teu plugim.
Bloom: Per tornar-me boig! Moll! Me n’he oblidat! Perdona’m! Moll!...Nosaltres...Encara...
Bello: (Implacable) No, Leopold Bloom, tot ha canviat per voluntat de la dona des que vas dormir horitzontal a Sleepy Hollow 485 aquella nit teva de fa vint anys. Retorna-hi i mira.
(El vell Sleepy Hollow crida pel damunt del paisatge)
Sleepy Hollow: Rip Van Winkle! Rip Van Winkle! 486
Bloom: (En mocassins esbotzats i amb una jaqueta de caça tot florida, caminant de puntetes, la cara barbuda, demacrada i amb la pell i l’os, mirant a través de panells de diamant, es posa a cridar) La veig! És ella! És la primera nit a Mat Dillon! Però i aquell vestit, el verd ! I el seus cabells tenyits de ros i ell...
Bello: (Es posa a riure fotent-se’n ) És la teva filla, mussol, amb un estudiant de Mullingar.
(Milly Bloom, amb els cabells rossos i el vestit de color verd, amb sandàlies primes i la seva bufanda blava empesa pel vent del mar, es desfà dels braços del seu amant i crida amb els seus ulls joves plens de sorpresa)
Milly: El meu! És Papli! Però, Papli, que vell que t’has fet!
Bello: Canviada, eh? És el nostre que-no, la nostra taula d’escriure on mai no hi vam escriure. La butaca de la tia Hegarty 487, les nostres reproduccions clàssiques dels mestres antics. Un home i els seus nòvios viuen allí a cos de rei. El Descans dels Cucuts 488 Per què no? Quantes dones has tingut tu, digues? Seguint-les per carrers foscos, a peu, excitant-les amb els teus grunys sufocats. Què me’n dius tu, prostituta masculina? Dames innocents amb paquets de queviures: mitja volta i encarrego salsa per a l’oca, la que penso guisar, Oh.
Bloom: Elles...Jo...
Bello: (Tallant-lo) Les petjades dels talons d’elles ompliran la catifa de Brussel·les que vas comprar a la subhasta de Wren. En les seves pallassades amb Moll, la diversió de trobar la puça en les calces d’ella, elles mutilaran la petita estàtua que tu vas dur a casa sota la pluja por amor a l’art. Violaran els secrets del teu calaix de sota. S’esquinçaran planes del teu manual d’astronomia per fer-ne paperines. I elles escopiran sobre el teu guardafocs de metall que vas comprar a Hampton Leedom per deu xílings.
Bloom: Deu xílings i sis penics. Que pocavergonyes! Deixa-m anar, que vull tornar i demostrar...
Una Veu: Jura! 489
(Bloom prem els punys i s'arrossega endavant, amb un ganivet de muntanya entre les dents)
Bello: Com un invitat de pagament o un home mantingut? Massa tard. Tu has tingut el teu segon millor llit 490 i altres han de jeure-hi . El teu epitafi ja està escrit i tu estàs sense ni cinc ; no ho oblidis, mongeta seca.
Bloom: Justícia! Tota Irlanda contra un! Ningú té...? (Es mossega el dit gros)
Bello: Mor i condemna’t si tens cap sentit de decència o gràcia envers tu mateix. Jo et puc oferir un estrany vi ranci que t’enviarà d’un salt a l’infern per tornar-ne 491. Signa un testament i deixa’ns qualsevol moneda que tinguis. Si no en tens cap, et condemnaràs, per tant, roba-la, furta-la! T’enterrarem a les nostres latrines de matolls junt amb les velles femtes de Cohen, el meu nebot amb qui em vaig casar, el maleït vell malalt de gota, procurador i sodomita amb torticolis al coll, i els meus altres deu o onze marits, fossin quins fossin els noms d’aquells maricons, ofegats en el mateix pou negre. (Esclata en una rialla carregada de gargalls) Et farem servir d’adob, senyor Flower! ( Baladreja fotent-se) Adéu, Poldy, Adéu, Papli!
Bloom: (Es posa les mans al cap) El poder de la meva voluntat! Memòria! 492 He pecat! He sof...
(Plora sense llàgrimes)
Bello: (Se’n riu) Plor de nadó! Llàgrimes de cocodril!
(Bloom, desfet, velat per la imminència del sacrifici, sanglota, bocaterrós. Se sent la campana passant pel costat. Figures de circumcisos coberts amb un xal negre, vestits de sac i cendres, resten dretes al costat del Mur de les Lamentacions. M. Shulomowitz, Joseph Goldwater, Moisès Herzog, Harris Rosenberg, M-Moisel, J.Citron, Minnie Watchman, O. Mastiansky, el Reverend Leopold Abramowitz, Chazen 493. Amb els braços oscil·lants, gemeguen en esperit pel damunt del covard Bloom.)
Els Circumcisos: (Amb cant gutural, mentre li tiren al damunt el fruit de la Mar Morta, 494 sense cap flor495) Shema Israel Adonai Elohenu Adonai Echad 496.
Veus: (Sospirant) Així que ell ha marxat. Ai, sí. Sí, de debò. Bloom? Mai no n’hem sentit parlar d’ell. No? Estranya mena de subjecte. Allí hi ha la vídua. Ah sí? Ai, sí.
(De la pira del sati 497, en puja la flama de goma camforada. El pali de fum d’encens fa una pantalla que es dispersa. Del seu marc de roure, una nimfa amb els cabells deixats anar i un lleuger revestiment dels colors del te marró, davalla de la seva gruta i passant per sota teixos 498 entrellaçats, es posa dreta al damunt de Bloom.)
Els Teixos: (Amb les fulles xiuxiuejant) Germana. És la nostra germana. Silenci!
La Nimfa: (Suaument) Mortal! (Carinyosament) Ca, tu no plores pas!
Bloom: (S’esmuny com gelatina per sota les branques, ratllat de llum del sol, amb dignitat) Aquesta posició era la que creia que s’esperava de mi. La força de l’hàbit.
La Nimfa: Mortal! M’has trobat en mala companyia, ballarines frívoles, fruiters i verdulers ambulants, boxejadors, generals populars, xicots immorals de pantomima ensenyant les cuixes i ballarins amb camises estrafolàries, La Aurora i Karini, número musical, l’èxit del segle. Jo estava amagada en paper barat de color rosa amb fortor de petroli. M’envoltaven les vicioses obscenitats dels clubs masculins, històries per corrompre joves inexperts, anuncis transparents a la llum del sol, daus trucats i coixinets per simular bustos, articles escrits per particulars sobre per què utilitzar un braguer, amb el testimoni d’un cavaller herniat. Indicacions útils per als casats.
Bloom: (Li enfila a la falda un capçal de bastidor de rotativa) Ens hem vist abans, en una altra galàxia.
La nimfa: (Amb tristesa) Articles de goma; no estripeu mai la marca quan els subministreu a l’aristocràcia. Cotilles per a homes; si no els hi queden bé, se’ls retornen els diners. Testimonis no sol·licitats per proclamar la meravellosa exuberància dels pits del Professor Waldmann 499: el meu pit ha crescut quatre polsades en tres setmanes, ens explica la senyora Gus Tublin amb foto inclosa.
Bloom: Et refereixes al Photo Bits? 500
La Nimfa: Sí, m’hi refereixo. Tu, que vas endur-te’m i em vas emmarcar en roure i oripell, asseu-me en el teu carruatge de noces. Sense ser vista, una vigília d’estiu em vas besar en quatre llocs. I amb el llapis de l’amor vas ombrejar els meus ulls, la meva sina i la meva vergonya.
Bloom: (Li besa, humilment, els seus cabells llargs) Les teves corbes clàssiques són la bellesa immortal. Em vaig alegrar de posar la vista en tu, de lloar-te com a objecte de bellesa 501, gairebé de resar.
La Nimfa: Durant les nits fosques vaig sentir la teva lloança.
Bloom: (Ràpidament) Sí, sí, vols dir que jo...El son revela el pitjor de cadascú, llevat dels infants potser. Sé que vaig caure del meu llit o més aviat vaig ser empès. Diuen que el vi de Xerès cura els roncs; per a la resta, hi ha aquell invent anglès, que en vaig rebre un pamflet fa uns quants dies, amb l’adreça incorrecta. Afirma procurar una ventositat inofensiva i sense soroll (Sospira) Sempre era el mateix. Fragilitat, el teu nom es diu matrimoni. 502
La Nimfa: (Amb els dits tapant-se les orelles) I paraules que no hi són, al meu diccionari.
Bloom: Les entens?
Els Teixos: Sxxx!
La Nimfa: (Es cobreix la cara amb la mà) Quina cosa no he vist jo en aquell dormitori? Què han de contemplar-hi els meus ulls?
Bloom: (Apologèticament) Ja ho sé. Roba de llit bruta, tombada del revés expressament, amb els cenyidors fluixos. Van venir de Gibraltar, per mar llunyà, ja fa temps.
La Nimfa: (Inclina el cap) Pitjor, pitjor que això!
Bloom: (Reflexiona amb precaució) Aquella tauleta de nit antiquada, que a ella no li va fer el pes. Ella tot just pesava setanta-quatre kilos, i se’n va engreixar quatre, després d’alletar la criatura. Trencadissa al moble i cola per a enganxar-lo. Ep? I aquell absurd artefacte de color carbassa que només tenia una nansa 503 .
(Sorollós saltant d’aigua precipitant-se en brillant cascada)
La Cascada:
Pulafuca Pulafuca
Pulafuca Pulafuca
Els Teixos: (Conxorxa de branques barrejades) Escolteu, amb veu baixa. Ella, la nostra germana, té raó. Nosaltres vam fer créixer la cascada de Pulafuca 504. Vàrem proporcionar ombra en el dies més xafogosos d’estiu.
John Wyse Nolan: (En el rerefons, amb uniforme de la Guàrdia Nacional Forestal Irlandesa, es treu el seu capell de plomes) Salut, arbres d’Irlanda! Vosaltres feu ombra els dies lànguids!
Els Teixos: (Murmurant) Qui va venir a Pulafuca amb l’excursió de l’Institut? Qui va abandonar els saberuts de companys de classe per buscar la nostra ombra?
Bloom: (Estufat com un colomí, amb muscleres a les espatlles, guarnit amb un trajo juvenil de tires grises i negres d’estil indescriptible i massa petit per a ell, amb calçat blanc de tennis, mitjons rivetejats amb les puntes doblegades avall i un capell d’escola vermell amb insígnia) Jo era un jove que creixia abans d’arribar als vint. Amb poc en tenia prou aleshores, un carruatge atrotinat, barreja de perfums de guarda-roba i lavatoris de dames, la gentada abarrotant les escales del vell Royal 505 perquè els atreien els contactes físics, instints de ramat, i l’obscura fortor de sexe del teatre desenfrena el vici. Fins i tot una llista de preus de les botigues de calcetes i mitges. I després la calorada 506; aquell estiu amb taques solars. Fi de l’escola, amb el pastís tipsy 507 Dies feliços 508
(Dies d’Halció, alumnes de l’Institut amb samarretes de futbol blaus i blanques i calça curta, Mestre Donald Turnbull, Mestre Abraham Chatterton, Mestre Owen Goldberg, Mestre Jack Meredith, Mestre Percy Apjohn, drets en un clar de bosc i aclamant el Mestre Leopold Bloom)
Els Dies d’Halció: Verat! 509 Torna a viure amb nosaltres. Hurra! (aclamen)
Bloom: (Amb posat de trapella, guants calents, amb les mamelles amortides, mig atordit per l’impacte de pilotes de neu, fa esforços per aixecar-se) Altra vegada sento que en tinc setze! Que divertit! Fem sonar tots els timbres del carrer Montague. (Crida feblement) Hurra per l’Institut!
L’Eco : Estàs boig!
Els Teixos: (Murmuri) Ella, la nostra germana, té raó. Passeu-ho amb veu baixa.
(Per tot el bosc se sent un xiu-xiu de petons. Rostres d’hamadríades 510 miren des dels troncs i d’entremig de les fulles i fan eixir la florida 511) Qui ha profanat la nostra ombra silenciosa?
La Nimfa: (Senyalant tímidament amb els dits) Allí! A l’aire lliure!
Els Teixos: (Plorant fulles avall) Sí, germana, i damunt la nostra gespa virginal.
La Cascada:
Pulafuca Pulafuca
Fucafuca Fucafuca
La Nimfa: (Amb els dits estesos) Oh! Quina infàmia!
Bloom: Jo, de jove, era precoç. Els faunes. Jo sacrificava al déu del bosc les flors que broten per primavera 512. Era el temps de l’aparellament; l’atracció capil·lar és un fenomen natural 513 . A Lotty Clarke, amb els cabells rossos, la vaig veure a la seva toilette de nit per entremig de cortines mal tancades, amb els binocles d’òpera del meu pobre papà. La capritxosa s’atipava d’herba com una salvatge. Em va baixar a trobar al pont de Rialto per temptar-me amb la seva sentor d’esperits animals; es va enfilar a l’arbre prohibit i jo...Un sant no ho hauria pogut pas resistir: el dimoni em va posseir. D’altra banda, qui ho va veure?
(Vedell Admirable, un jònec sense banyes, treu la seva testa ruminant amb els morros humits per entremig del fullatge)
Vedell Admirable: Jo. Jo veure.
Bloom: Només satisfeia una necessitat. (Amb sentiment) Cap noia no hauria volgut quan anava de faldilles. Massa lleig. Elles no haurien tocat...
(Pel cim de Ben Howth, entremig de rododendres, ronda una cabreta de mamelles gruixudes i curta de cua , deixant caure groselles)
La Cabreta: (Belant) Jo-gegaggegg! Cabreeeeta!
Bloom: (Sense barret, envermellit, cobert d’espines de cards i argelagues) Estic regularment compromès, però les circumstàncies alteren els casos 514 (Abaixa la vista intencionadament cap a l’aigua) Trenta-dos caps amb talons per segon 515 Malson de premsa: Elies marejat 516; caiguda des d’un penya-segat: trist final de l’encarregat de la impressora. (En el silenci de plata de l’aire estiuenc, el maniquí de Bloom, embenat com una mòmia, cau rodant pel penya-segat del Cap del Lleó cap a l’aigua purpurina que l’està esperant.)
La Momia-Maniquí: BbbbbLLLLbbblblodscxhbg?
(Lluny d’allà, a la badia entre els fars de Bailey i Kish, salpa el Rei d’Erin, enviant una creixent fumera de carbó des de la xemeneia cap a terra ferma)
Conseller Nannetti: (Tot sol a coberta, amb alpaca fosca, cara d’astor groc, les mans dins la seva armilla descordada, declama) Quan el meu país ocupi el seu lloc enmig de les nacions de la terra, aleshores, i no abans, escriviu el meu epitafi: Jo he...
Bloom: ...Fet. Prff.
La Nimfa: (Des de les altures) Nosaltres els immortals, com has vist avui, no tenim res d’allò ni tampoc hi tenim pèls. Som freds com la pedra i purs. Ens alimentem de llum elèctrica (Ella arqueja el cos amb lasciva crispació, amb el dit a la boca) M’has parlat; m’has escoltat des del darrere; aleshores, com podries dir..?
Bloom: (Trepitjant el bruc amb intenció) Ai, he estat un perfecte bacó. També he administrat ènemes; un terç de pinta de quàssia amb una cullerada de salt de roca. Amb la xeringa de Hamilton Long, l’amic de les dames.
La Nimfa: En presència meva: la borla per posar-te pólvores. (Es posa vermella i doblega un genoll) I la resta.
Bloom: (Abatut) Sí. Peccavi! 517 He retut homenatge damunt d’aquell altar vivent on l’esquena canvia de nom. (Amb sobtat fervor) Per quina raó la mà delicada i enjoiada , la mà que governa...? 518
(Unes figures ventegen de forma serpentina, a l’estil d’un brancatge lent, pel voltant dels arbres, demanant atenció)
La Veu de Kitty: (Dins dels matolls) Ensenyeu-nos un dels coixins d’ells.
La Veu de Florry: Aquí mateix.
(Un ocellot vola sense rumb fix a través del sota-bosc)
La Veu de Lynch: (Dins dels matolls) Uiu! Pipada calenta! 519
La Veu de Zoe: (Des dels matolls) Que va venir d’un lloc calent.
La Veu de Virag: (Un cabdill d’ocells, amb franges blaves i plomatge de panòplia guerrera amb la seva atzagaia, travessant una abrupta jonquera pel damunt de branques de faigs i aglans) Calent! Calent! Compte amb Sitting Bull ! 520
Bloom: Això em supera. L’empremta càlida de la forma càlida d’ella. Fin i tot seure on hi ha assegut una dona, especialment amb les cuixes eixarrancades com si et concedís els darrers favors, i més encara amb vestit jaqueta de setí blanc que prèviament se l’hagi arremangat amunt. Això és tan ple de feminitat, que m’omple de plenitud.
La Cascada:
Fil.laful.la Pulafuca
Pulafuca Pulafuca.
Els Teixos: Sshsh! Germana, parla!
La Nimfa: (Sense ulls, amb hàbit blanc de monja, còfia i un gran grinyó amb ales, parla suaument, amb la mirada remota) Vinc del Convent tranquil. Sóc la germana Àgata del Mont Carmel, les aparicions de Knock i Lourdes. No més desigs. (Reclina el cap amb un sospir) Només allò eteri. Allà on la somiadora gavina plana sobre l’aigua divina. 521
(Bloom és mig aixeca. Li cau el botó del darrere dels pantalons.)
El Botó: Bip!
(Dues putes del carrer Coombe es posen a ballar al costat, cobertes amb un xal i cantant plàcidament)
Les Putes:
Oh, Leopold va perdre l’imperdible dels calçotets
No sabia ben bé què fer,
Per aguantar-se’ls
Per aguantar-se’ls.
Bloom: (Fredament) Heu perdut l’encant fins a l’última gota. Si només hi haguessin etèries, on serieu totes, fent de postulants i novícies? Vergonyoses però amb ganes, com un ase pixant.
Els Teixos: (Deixant caure les seves fulles platejades, mentre mouen els braços esquifits i envellits) Decididament! 522
La Nimfa: Quin sacrilegi, atemptar contra la meva virtut! (Una gran taca humida li apareix damunt la roba) Embruteu la meva innocència; no sou dignes de tocar l’hàbit d’una dona pura. (S’embolica amb l’hàbit) Espera, Satanàs; no cantaràs més cançons d’amor. Amen. Amen. Amen. Amen. (Es treu un punyal i, enfundat dins la beina d’un cavaller electe d’entre els nou 523, colpeja els lloms d’ell). Nekum! 524
Bloom: (S’aixeca i atura la mà d’ella) Ep, Nebrakada! 525. Gata de nou vides! Joc net, senyora; res de ganivet de podar. Com la guineu amb els raïms 526 , d’acord? Quina necessitat tenim del teu filferro d’espina 527? És que el sant crist no és prou gruixut? (Li tiba el vel) Un sant abat és el que necessites, o Brophy, el jardiner coix, o l’estàtua d’Aquari sense aixeta, o la bona Mare Alfons 528, eh Renard ? 529
La Nimfa: (Amb un crit, s’escapoleix d’ell sense vel, esmicolant el seu motllo de guix, mentre un núvol fètid eixia de les miques) 530 Poli...!
Bloom: (Li crida mentre ella se’n va) Com si vosaltres mateixes no en tinguéssiu el doble. Gens d’espasmes i múltiples mucositats damunt vostre; en tinc l’experiència. La vostra força és la nostra feblesa. Què paguem nosaltres per estudiar? Què pagareu vosaltres en efectiu? La tarifa dels vostres balladors a la Riviera, segons he llegit 531 (La nimfa fugitiva deixa anar un fúnebre plany) Saps? Porto setze anys de treball d’esclau negre a les espatlles. I em concediria un jurat cinc xílings de pensió alimentària demà? Potser a un altre boig, però no a mi. (Olora) Però. Cebes. Menjar estantís. Sofre. Greix.
(Davant seu hi ha dreta la figura de Bella Cohen)
Bella: Em coneixeràs la pròxima vegada.
Bloom: (Serè, la recorda) Passée. Moltó vestit d’anyell. De dents llargues i cabells superflus. Una ceba crua abans de dormir a la nit, t’aniria bé al cutis. I afaitar-te una mica la barbeta. Els teus ulls són tan inexpressius com els de la teva guineu dissecada; tenen les dimensions de tots les teus altres trets. Això és tot; no sóc cap vaixell de triple hèlix.
Bella: (Amb menyspreu) : Ni ho pretens, de fet! (Li surt un lladruc del cony) Fohracht 532
Bloom: (Amb menyspreu) Primer, neteja’t el teu dit del mig sense ungla, les fredes agalles de la teva carn de vaca gotegen de la teva cresta de gall. Agafa un grapat de fenc i eixuga’t.
Bella: Et conec, publicista! Ets un pixa freda!
Bloom: El vaig veure a ell, mestressa de putes! Botiguera de sífilis i purgacions!
Bella: (Es tomba cap al piano) Qui de vosaltres tocava la marxa fúnebre de Saul?
Zoe: Jo. Compte que no et trepitgi les flors de panís! 533 (Es precipita cap al piano i prova les tecles amb els braços creuats) El passeig del gat per l’escòria 534 (Mira cap enrere) Eh? Qui està fent l’amor a les meves preciositats? (Torna de pressa a la taula) Allò que és teu és meu i allò que és meu és propietat meva.
(Kitty, desconcertada, es cobreix les dents amb el paper de plata. Bloom s’acosta a Zoe.)
Bloom: (Amablement) Torna’m aquella patata, si us plau?
Zoe: Paga penyora, amb una cosa fina i una cosa superfina.
Bloom: (Amb sentiment) No és res més que una relíquia de la pobra mamà.
Zoe:
Dóna una cosa i després demana-la
Déu et preguntarà quina cosa és
Tu diràs que no ho saps
Déu t’enviarà a l’infern. 535
Bloom: Em porta un record. M’agradaria tenir-la.
Stephen: Tenir o no tenir, aquesta és la qüestió 536
Zoe: Té (S’arremanga el mur de la falda mostrant la cuixa nua, i desembolica la patata del capdamunt de la mitja) Totes les coses que amagues saps on trobar-les.
Bella: (Arrufa la celles) Sí, té. Això no és cap espectacle de cabaret. I no aixafis aquell piano. Qui paga aquí? (Se’n va cap a la pianola. Stephen es furga la butxaca i, traient-ne de gairell un bitllet de banc , li allarga a ella.)
Stephen: (Amb educació forçada) Aquesta cartera de seda la vaig fer de l’orella de clin del públic. Senyora, dispensi. Si s’em permet. (Indica vagament Lynch i Bloom). Tots som a la mateixa rifa, Kinch i Lynch . Dans ce bordel où tenons nostre état 537.
Lynch: (Des de la llar de foc) Dedalus! Beneeix-la de part meva.
Stephen: (Posa una moneda a mans de Bella) Or. Ella en té el cor.
Bella: (Es mira la moneda, després a Zoe, Florry i Kitty) Voleu tres noies? Aquí són deu xílings.
Stephen: (Encantadíssim) Us demano cent mil excuses. (Torna a furgar-se la butxaca i en treu dues corones per entregar-les-hi) Amb permís, brevi manu 538 , tinc la vista un xic boirosa.
(Bella se’n va a la taula a comptar els diners mentre Stephen parla sol amb monosíl·labs. Zoe s’inclina damunt la taula. Kitty es recolza al coll de Zoe, Lynch s’aixeca, es posa bé la gorra i, abraçant Kitty per la cintura, afegeix la seva testa al grup).
Florry: (Fa grans esforços per aixecar-se) Au! Se m’ha adormit el peu. (Coixeja damunt la taula. Bloom s’hi acosta.)
Bella, Zoe, Kitty, Lynch, Bloom: (Xerrant i discutint) El cavaller...deu xílings...pagant pels tres...un moment si us plau...aquest cavaller paga per separat... qui m’està tocant?...au...ves en compte, m’estàs pessigant...estaràs tota la nit o només un moment?...qui ha estat?...dispensa, però tu dius mentides...el cavaller ha pagat al comptat com un cavaller...bevem...ja fa estona que han tocat les onze 539
Stephen: (A la pianola, amb gest d’avorriment) Res d’ampolles! Què, les onze? Una endevinalla.540
Zoe: (Tirant-se els enagos amunt i ficant-se mig sobirà al capdamunt de la mitja) Durament guanyat a la meva esquena.
Lynch: (Aixecant Kitty de la taula) Vine!
Kitty: Espera. (Arrapa les dues corones)
Florry: I jo?
Lynch: Àpala! (L’agafa, la carreteja i la deixa caure damunt del sofà)
Stephen:
La guineu va cantar, els galls van volar
Les campanes del cel
Les onze van tocar.
És hora per la seva pobra ànima
El cel abandonar
Bloom: (En silenci, deixa mig sobirà damunt la taula enmig de Bella i Florry). Així que, permeteu-me. (Agafa el bitllet de lliura) Tres vegades deu. Hem quadrat.
Bella: (Amb admiració) Ets un geni amagat, vell gallet. Et faria un petó.
Zoe: (Assenyala) Mm? Profund com un pou de galleda. (Lynch ajeu Kitty damunt del sofà i es posa a petonejar-la. Bloom se’n va cap a Stephen amb el bitllet de lliura.)
Bloom: Aquest és teu.
Stephen: Com és això? Ai, el captaire distrait o despistat (Es torna a furgar la butxaca i en treu un grapat de monedes. Un objecte cau.) Allò ha caigut.
Bloom: (S’ajup i cull una capsa de mistos) Això.
Stephen: Gràcies, Llucifer.
Bloom: (Amb calma) Seria millor que em passessis aquesta xavalla a mi per tenir-ne cura. Per què pagar més?
Stephen: (Li entrega totes les monedes) Sigues just abans de ser generós 541
Bloom: Ho seré, però és prudent? (Es posa a comptar) Un, set, onze, i cinc. Sis. Onze. No responc pel que tu puguis haver perdut.
Stephen: Per què toquen les onze? És un proparoxyton 542.Un moment abans del pròxim diu Lessing 543, Guineu assedegada (esclata en una sorollosa rialla) enterrant la seva àvia; probablement l’ha matada.
Bloom: En total, una lliura, sis xílings , onze penics. Una lliura amb set, diguéssim.
Stephen: No importa un rave.
Bloom: No, però...
Stephen: (Arriba a la taula) Una cigarreta, si us plau. (Lynch envia una cigarreta del sofà a la taula) Així que Georgina Johnson és morta i casada (Una cigarreta apareix damunt la taula. Stephen la mira.) Miracle. Un saló màgic. Casada, Mm. (Agafa un misto i procedeix a encendre la cigarreta amb enigmàtica melancolia)
Lynch: (Observant-lo) Tindries millor ocasió d’encendre’l si li acostaves el misto.
Stephen: (S’acosta el misto a l’ull) El meu ull de linx necessita ulleres; ahir en vaig trencar unes. Fa setze anys, com passa el temps. L’ull ho veu tot pla. (Aparta el misto i s’apaga.) El cervell pensa: a prop, lluny. Indefugible modalitat d’allò visible 544 (Arrufa les celles amb gest de misteri) Mm, Esfinx; la bèstia que té dues esquenes a la mitjanit. Casada.
Zoe: Un viatjant de comerç s’hi va casar i se la va endur.
Florry: (Assenteix amb el cap) El senyor Lambe de Londres.
Stephen: Anyell de Londres, que lleves els pecats del nostre món 545
Lynch: (Abraçant Kityy damunt del sofà, canta en to baix) Dona nobis pacem 546
(La cigarreta s’esmuny dels dits de Stephen. Bloom la recull i la llença al foc de la llar. )
Bloom: No fumis. Menjar, hauries de fer, dimoni de gos que he trobat. (A Zoe) Tens res tu?
Zoe: Té gana, ell?
Stephen: (Estén la mà en direcció al somrís d’ella i es posa a cantar l’ària del jurament de sang de l’opera El capvespre dels déus)
Hangende Hunger Desig intens
Fragende Frau, Dona que pregunta
Macht uns alle kaput 547 Ens destrueix a tots.
Zoe: (En to de tragèdia) Hamlet, Sóc el whisky del teu pare 548 (Agafa les mans d’ell) Bellesa d’ulls blaus, et llegiré les mans. (Li assenyala el front) Sense arrugues, poca intel·ligència 549 (Es posa a comptar-li les ratlles) Dos, tres, Mart, això vol dir coratge. (Stephen fa que no amb el cap) Cap fill.
Lynch: Coratge d’estar per casa. La joventut que no va poder tremolar i estremir-se. (A Zoe) Qui et va ensenyar quiromància?
Zoe: (Es tomba) Pregunta-li als collons que jo no tinc. (A Stephen) T’ho veig a la cara. L’ull, així (Arrufa les celles baixant el cap)
Lynch: (Rient, clava dues plantofades al cul de Kity) Així, un Pandybat 550
(Amb el soroll del Pandybat, la tapa de la pianola s’obre de cop, i, talment com una petita caixa de sorpreses, en surt la testa calba del Pare Dolan) 551
Pare Dolan: Hi ha cap noi que necessiti una pallissa? Va trencar les seves ulleres? Aquest petit intrigant gandul i desvagat. Ho veig en el teu ull.
(Suau, benigne, rectoral i fent retrets, de dins la pianola, en surt el cap de Don John Conmee 552)
Don John Conmee: Ara, Pare Dolan! Ara n’estic segur, que Stephen és un jovenet d’allò més bo.
Zoe: (Examinant la palma de la mà de Stephen) Una mà femenina.
Stephen: (Murmura) Continua. Menteix. Fes-me costat. Una carícia. Jo no vaig saber llegir mai la Seva escriptura manual, llevat de la Seva criminal empremta del polze sobre l’eglefí 553
Zoe: Quin dia vas néixer?
Stephen: Un dijous. Avui. 554
Zoe: Els nens nascuts en dijous han d’arribar molt lluny 555 (Li traça línies a la mà) Línia del destí: amics influents.
Florry: (Assenyalant) Imaginació.
Zoe: Muntanya de la lluna. Et trobaràs amb... (Li mira les mans de forma brusca) No t’ho diré perquè no es bo per tu. O és que ho vols saber?
Bloom: (Separa els dits d’ella i ofereix la seva palma) Més mal que bé. Té. Llegeix la meva.
Bella: Ensenya-la. (Posa la mà de Bloom de cara enlaire) Ja m’ho semblava. Plena de nusos, per a les dones. 556
Zoe: (Mirant atentament la palma de Bloom) Tres línies paral·leles (Gridirion). Viatges a ultramar i matrimoni ric
Bloom: T’equivoques.
Zoe: (De pressa) Ah, sí, ja ho veig. Dit petit curt, que vol dir marit calçasses. M’equivoco?
(Negre Liz, un enorme gall que incubava dins un cercle de guix, s’aixeca, estira les ales i cloqueja)
Negra Liz: Gara, cluc, cluc, cluc. (Abandona furtivament el seu ou acabat de pondre i s’allunya pota aquí pota allà) 557
Bloom: (Assenyala la seva mà) Aquesta cicatriu és un accident. Vaig caure i em vaig fer un tall fa vint anys. Jo en tenia setze.
Zoe: Ja ho veig, com diu l’home cec. Explica’ns-ho.
Stephen: Veus? Camina cap a un gran objectiu 558. Jo també tinc vint-i-dos anys. Fa setze anys, jo , amb vint-i-dos vaig caure, i fa vint-i-dos anys ell, amb setze, va caure del seu cavall de joguina. (Fa una ganyota de dolor) Em fa mal la mà; haig de veure el dentista. Quants diners costa?
(Zoe xiuxiueja amb Florry. Es posen a riure. Bloom retira la mà i, sense esma, escriu damunt la taula en sentit invers, dibuixant-hi lentes corbes.)
Florry: Què?
(Un cotxe de lloguer, número 324, tirat per una euga de natges galants, conduït per James Barton, passa trotant per l’Avinguda Harmony de Donybrook. Blazes Boylan i Leneham repantigats de forma incòmode en els seients laterals. El grum de l’Hotel Ormond encabit al darrera damunt de l’eix. Pel damunt de la persiana, Lydia Douce i Mina Kennedy s’ho miren amb tristesa.)
El Grum: (Sacsejat pels sotracs, es burla d’elles amb el polze i moviments obscens dels dits) Au, au, teniu la banya o què?
(Bronze al costat d’Or xiuxiuegen)
Zoe: (A Florry) Xiuxiuegen.
(Elles tornen a xiuxiuejar)
(Blazes Boylan es recolza pel damunt del pou del cotxe, amb el seu canotier de palla al costat i una flor vermella a la boca. Leneham, amb gorra de balandrista i sabates blanques, treu amb elegància uns cabells llargs de l’espatlla de Blazes Boylan.)
Leneham: Oh ! Què hi veig aquí? Que potser has estat raspallant els pèls d’unes quantes vagines?
Boylan: (Assegut, somriu) Plomant un gall d’indi. 559
Leneham: Un bon treball nocturn.
Boylan: (Ensenyant quatre dits gruixuts com peülles, li fa l’ullet) Blazes Kate! 560. Vinga la mostra, o et torno els diners. (Li ensenya un dit) Olora això.
Leneham: (Olora amb satisfacció) Aaah! Llagosta amb maionesa. Aaah!
Zoe i Florry: (Es posen a riure plegades) Ha ha ha ha ha.
Boylan: (Salta amb seguretat fora del cotxe i es posa a baladrejar fort perquè tothom ho senti) Hola Bloom! No s’ha llevat encara la senyora Bloom?
Bloom: (Amb la jaqueta de pelfa de color rogenc pròpia d’un lacai, pantalons curts fins al genoll, mitjons de pell i perruca empolvorada) Temo que no, senyor, els últims articles...
Boylan: (Li tira sis penics) Té, per comprar-te ginebre i una mica de soda (Penja el seu barret en una perxa amb la figura del cap de Bloom ple d’astes de cérvol) Ensenya’m l’interior. Tinc un petit negoci privat amb la teva dona. M’entens?
Bloom: Gràcies, senyor. Sí, senyor, Madam Tweedy és al bany, senyor.
Marion: Ell hauria de sentir-se’n altament honrat. (Surt de l’aigua regalimant) Raoul, estimat, 561 vine a eixugar-me. Vaig en pilotes; només amb el meu barret nou i una esponja a la mà.
Boylan : (Amb l’ull brillant de felicitat) Collonut!
Bella: Què passa? Què és això?
(Zoe li ho diu a cau d’orella)
Marion: Deixeu-li veure el pishogue! 562 l’alcavot! I que el flagel·li ell mateix! Penso escriure a una poderosa prostituta, dita Bartholomona, la dona barbuda, que li tregui les cicatrius del gruix d’una polsada i que me’l faci retornar per correu certificat.
Bella: (Rient) Ho ho ho ho.
Boylan: (A Bloom, pel damunt de l’espatlla) Tu pots acostar l’ull al forat del pany i fer-t’ho tu mateix, mentre jo la penetro uns quants cops.
Bloom: Gràcies, senyor; així ho faré, senyor. Puc portar dos col·legues meus per donar fe de l’acte i fer-ne una instantània? (Du a la mà un flascó d’untures) Vaselina, senyor? Flor de taronja? ...Aigua tèbia?
Kitty: (Del sofà estant) Explica’ns-ho, Florry, Explica’ns què.
(Florry li explica en veu baixa. Se senten murmurar paraules amoroses i sorolloses llepades i xerricades de llavis.)
Mina Kennedy : Amb els ulls en blanc) Aaah, deu ser com el perfum de geranis i deliciosos préssecs! Senzillament, ell està idolatrant cada bocí d’ella! Enganxats tots dos junts! Coberts de petons!
Lydia Douce: (Obrint la boca) Nyam Nyam. Oohh, Ell l’està portant en braços al voltant de la cambra tot fent-ho! Arri, cavallet. Els podries sentir des de París o Nova York. Com boques plenes de maduixes amb nata.
Kitty: (Rient) Hi hi hi.
La Veu de Boylan: (Suaument ronca, del fons del seu estómac) Aahh Gublazqruk brukartxktaxt!
La Veu de Marion: (Roncament suau, li surt de la gola) Ohhh! Uixuaixkissimapuistznapuhak!
Bloom: (Amb els ulls dilatats com un boig, s’abraça a si mateix) Ensenya! Amaga! Ensenya! Llaura-la! Més! Dispara!
Bella, Zoe, Florry, Kitty: Ho ho! Ha ha! Hi hi!
Lynch: (Indica) El mirall cap a la natura 563 (Es posa a riure) Hu hu hu hu hu.
(Stephen i Bloom miren cap al mirall. La cara imberbe de William Shskespeare hi apareix, rígida per paràlisi facial, i coronada pel reflex de la perxa en forma d’ant amb cornamenta del vestíbul.)
Shakespeare: (Amb ventríloqua dignitat) Aquesta rialla sorollosa parla de la ment buida 564 . (A Bloom) Tu pensaves com si fossis invisible. Contempla. (Ho corona amb una rialla de capó negre) Iagogo! Com el meu Vell Amic va estrangular el seu Dijousmomun. Iagogo! 565
Bloom: (Somrís esgrogueït a les putes) Quan sentiré la broma?
Zoe: Abans que estiguis dues vegades casat i vidu una sola vegada.
Bloom: Els lapses són condonats. Fins i tot el gran Napoleó quan li van examinar la pell després de morir...566
(La Senyora Dignam, dona vídua, amb el sota nas i les galtes enrogides pel dol verbal, les llàgrimes i el xerès de can William James Tunney, passa pel costat a tota pressa, amb les seves cigarretes, el bonet torçat, amb coloret i pólvores a les galtes, llavis i nas, com una ploma que persegueix la seva cria de cignes 567. Sota la falda se li poden veure els últims pantalons del dia a dia del seu marit i les botes al revés, del número vuit gran. A la mà hi du una pòlissa d’assegurança de viudetat i un enorme paraigües de marquesina per protegir la cries que corren al seu costat. Patsy fent saltirons amb el seu peu curt, el coll descordat, amb una troca de filets de porc penjats, Freddy fent el ploricó, Susy amb la seva cridanera boca de bacallà, Alice barallant-se amb el més petit. Ella els dóna pressa amb les seves serpentines enlairades.)
Freddy: Ai, mamà, m’estàs arrossegant!
Susy: Mamà, el concentrat de carn està rajant!
Shakespeare: (Amb paralítica ràbia) Ningú no mulla el segon, sinó el qui ha matat el primer 568
(La cara, barbada, de Martin Cunningham retoca la cara imberbe de Shakespeare. El paraigües de marquesina s’inclina com si estigués borratxo, la quitxalla surt corrent pel costat. Dessota el paraigües apareix la senyora Cunningham amb barret de Viuda Alegre i bata de makimono. S’esllavissa silenciosament, saludant amb gestos japonesos.)
La Senyora Cunningham: (Canta)
I em van anomenar el joiell de l’Àsia
Martin Cunningham: (Se la mira impassible) Magnífic! La fotuda dona de castedat més dubtosa.
Stephen: Et exaltabuntur cornua iusti. 569 Les reines jeuen amb els braus de preu. Recordeu Parsifaë, per la luxúria de la qual el meu rebesavi va anar per primer cop al confessionari 570. No oblideu Madam Grissel Steevens 571 ni el suine dels descendents de casa de Lambert 572 .I Noè es va empinar amb vi, però se li va obrir l’Arca (de l’Aliança).
Bella: Res d’això aquí. Vens a la botiga equivocada.
Lynch: Deixa’l tranquil, Ha tornat de París.
Zoe: (Corre cap a Stephen i li fa costat) Continua! Dóna’ns un xic de parlez-vous.
(Stephen es treu el barret davant d’ella i fa un salt cap a la llar de foc on hi resta dret amb les espatlles encongides , les mans obertes com aletes de peix i el somriure pintat a la cara)
Lynch: (Donant cops al sofà) Rmm Rmm Rmm Rrrrrmmmmm.
Stephen: (Es posa a xerrar com una cotorra amb gestos de marioneta) Milers de llocs d’entreteniment per passar els vostres vespres amb dames estupendes venent guants i altres coses com potser el cor de cadascuna d’elles casa de cervesa artesanal ben de moda i molt estrafolària on quantitats de dones públiques bellament vestides molt a l’estil de princeses hi ballen cancan i allí s’hi passegen bufonesques parisenques extra boges per a forasters solters i alhora que parlant un anglès deficient en són molt d’eixerides per coses d’amor i sensacions voluptuoses. Per a senyors molt selectes és un plaer haver de assistir a un espectacle de missa negra amb espelmes mortuòries i ells hi ploren monedes de plata la qual cosa succeeix cada nit. Una paròdia perfectament xocant de les coses terrorífiques de la religió que es veuen en el món universal. Totes les dones elegants que hi arriben plenes de modèstia després es despullen i fan grans xiscles per veure com l’home vampir sedueix una monja fresca i jove amb dessous troublant573 (Fa espetegar la llengua amb força) Ho la la! Ce pif qu’il a !. 574
Lynch: Vive le vampire!
Les Putes: Bravo! Parlez vous!
Stephen: (Fa una ganyota amb el cap enrere i es posa a riure aplaudint-se a si mateix) Gran èxit còmic. Àngels que semblen prostitutes i sants apòstols grans i fotuts rufians. Demimondaines 575 molt amables i ben vestides amb sumptuosos diamants. O us estimeu més allò que pertany als moderns estúpids plaers d’homes vells? (S’assenyala a si mateix amb gestos grotescs replicats per Lynch i les putes ) Estàtua de dona de cautxú reversible o el voyeurisme de verges nues de grandària natural fent-se un petó lèsbic cinc deu vegades. Entrin cavallers a veure pels miralls totes les posicions en trapezi en aquella màquina d’allí, i, si a més, desitgen un acte brutalment bestial, el noi del carnisser s’escorre en fetge calent o truita sobre la panxa pièce de Shakespeare 576
Bella: (Aplaudint damunt la seva panxa, s’enfonsa sofà enrere rebentant-se de riure) Una truita damunt de la... Ho! Ho! Ho! Ho!...Truita damunt de la...
Stephen: (Amb afectació) Us estimo, Senyor, amor meu, Parleu vos la llengua materna de l’home anglès per a la doble entente cordiale 577. Oh sí, mon loup 578 I quant costa? Waterloo. Watercloset . (Calla de sobte i aixeca un dit)
Bella: (Rient) Truita...
Les Putes: (Rient) Encore! Encore! 579
Stephen: Apunteu-vos-ho. Vaig somiar en un meló d’aigua.580.
Zoe: Ves a l’estranger i enamora’t d’una dama estrangera.
Lynch: Travessar el món per a una esposa.
Florry: Els somnis signifiquen el contrari 581
Stephen: (Amb els braços estesos) Era aquí. El carrer de les putes. A l’Avinguda Serpentina, Belzebub me la va mostrar: era una vídua grossa i camacurta. On és la catifa vermella?
Bloom: (S’acosta a Stephen) Mira...
Stephen: No, vaig volar; i els meus enemics darrera meu. I així sempre serà. Món sense fi (Crida) Pater! Lliure!
Bloom: Dic que miris...
Stephen: Això trenca el meu esperit, oi que sí? O merde alors! (Crida i els seus talons de voltor s’afinen) Hola! Hillyho! 582
(La veu de Simon Dedalus hillyhoa com a resposta, mig adormit però amatent)
Simon: Això està molt bé. (S’eleva de forma incerta cap enlaire, voleiant amb ales poderoses d’aligot, mentre va proferint crits d’ànim) Som-hi, nois! Esteu disposats a guanyar? Hoop! Pxatt! Tanqueu a la quadra aquells mestissos, deixeu-los dins dels seus brams d’ase. Endavant! Enarborem la nostra bandera! Un àguila roja amb les ales sobre camp d’argent; l’escut d’armes de l’Ulster! Hai hoop! (Emet la crida al beagle 583 traient la llengua) Bulbul! Burblblbrurblb! Vinga, noi!
(Les frondes i els espais de paper pintat s’arrengleren ràpidament a través del camp. Una fornida guineu pintada sortint del refugi amb un pinzell punxegut, després d’haver enterrat la seva àvia, corre ràpidament per l’aire lliure, amb els ulls brillants, buscant caus de teixons per sota les fulles.584. Li segueix la colla de gossos de cacera, amb el morro a ras de terra, olorant les preses amb lladrucs de beagles, que volen ser de pura sang. Caçadors i caçadores de la Ward Union viuen amb ells, apassionats per matar. Des del Punt de Sis Milles,a la Flathouse, la Pedra Fita 9, la gent segueix a peu amb bastons de nusos, garfis de salmó, llaços, mestres ramaders amb fuets, caçadors d’ossos amb tomtoms, toreros amb espases de matar toros, negres grisosos empunyant torxes. Els crits de jugadors de daus amb corones i àncores, jugadors professionals, trilers. Aprenents de carteristes i revenedors, els crits ensordidors de corredors d’apostes afònics amb les seus barrets alts com de mag.
La Gentada:
Cartell de les carreres. Cartell de carreres!
Deu a un al camp!
Diner guanyat assequible a domicili! Assequible a domicili!
Déu a un de sol. Deu a un de sol
Proveu la sort amb els cavalls de miniatura!
Deu a un de sol!
Apostes cobertes fins a 500 lliures, nois! Fins a 500 lliures!
Jo donaré deu a un!
Deu a un de sol!
(Un cavall de color fosc, sense genet, es desboca com un fantasma més enllà de la meta, la seva crin com escuma de lluna, els seus globus oculars com estrelles, El camp segueix fet un ensopec de cavalls esquelètics: Sceptre, Màxim el Segon, Xinfandel, el Shotover del Duc de Westminster, Repulse, Ceylon del Duc de Beaufort, premiat a París. Muntats per follets amb les proteccions rovellades, saltant i saltant damunt les selles. L’últim, sota un plugim, damunt d’un rossí Isabelle 585 sense alè, Gall de Nord, el favorit, amb gorra de color mel, jaqueta verda, mànigues color taronja, Garret Deasy, amb les regnes a la mà i un stick d’hoquei a punt. El seu rossí, ensopegant amb els peus empolainats del genet, trota lentament al llarg del rocós camí.)
Les Llotges Verdes : 586 (Mofant-se): Desmunteu i empenyeu-lo, mestre. Última volta, que heu de ser a casa a la nit!
Garret Deasy: (Dret com un pern, amb la cara plena de rascades tapades amb segelles de correu, branda el seu stick d’hoquei, amb els seus ulls blaus brillant en el prisma del canelobre, mentre la seva muntura avança a un galop d’aprenent)
Per vias rectas! 587
(Una pluja de barrets de pell de pell de lleopard van caure damunt seu i de la seva lenta muntura, seguit d’un torrent de brou de moltó amb les corresponents pastanagues, civada, cebes, naps i patates)
Les Llotges Verdes: Tingui un bon dia, sir John. Un dia ben bo, Senyoria.
(El Soldat Carr, el Soldat Compton i Cissy Caffrey passen per sota les finestres cantant de forma dissonant)
Stephen: Atenció! El nostre amic, soroll al carrer!
Zoe: (Amb la mà enlaire) Espera!
Soldat Carr, Soldat Compton i Cissy Caffrey:
Però jo tinc una mena de
Condiment de Yorkshire per a...588
Zoe: Aquesta sóc jo (Aplaudeix amb les mans) A ballar! A ballar! (Corre cap a la pianola) Qui té dos penics?
Bloom: Qui els...
Lynch: (Allargant-li monedes) Té.
Stephen: (Fent petar els dits amb impaciència) De pressa! De pressa! On és la vara del meu auguri? (Corre cap al piano i agafa el seu bastonet, fent passos a ritme de tripudi 589 .)
Zoe: (Es tomba cap al mànec del tambor) Allà vaig.
(Fica dos penics dins del solc. S’encenen uns llums d’or rosat i violeta. Comença a ressonar com titubejant el timbal en ritme de vals. El professor Goodwin, amb una perruca i vestit de cort, cobert amb una capa sense mànigues plena de taques, fa dues inclinacions increïbles per la seva edat al bell mig de l’habitació , movent les mans amb lleugeresa. S’asseu, petit com és, en el tamboret del piano, aixeca i deixa caure palets de mans damunt del teclat, movent amb gràcia da damisel·la la cueta de la perruca.)
Zoe: (Fa un giravolt, fent sonar els talons) Balleu. Qualsevol d’aquí cap allà? Qui ballarà?
(La pianola, mentre les llums van canviant, toca a ritme de vals el preludi de «La meva xicota és una noia de Yorkshire» Stephen tira el seu bastó damunt la taula i agafa Zoe per la cintura. Florry i Bella empenyen la taula cap a la llar de foc. Stephen, abraçant Zoe amb gràcia exagerada, comença a dur-la a ritme de vals pel voltant de l’habitació. La màniga d’ella, en caure dels seus agraciats braços, deixa al descobert una blanca i fresca cicatriu de vacuna. Bloom resta dret al costat. D’entremig de les cortines, el professor Maginni fa sortir una cama amb una barret de seda que dóna voltes a la punta del dit del peu. Amb una hàbil puntada de peu, l’envia rodant a la seva coroneta on hi aterra patinant alegrament. Vesteix una levita color pissarra amb solapes de seda de color bordeus, una gorgera de tul color crema, una armilla de tall de color verd, un coll de sèrie amb un mocador blanc, pantalons ajustats de color lavanda, sabates de xarol patentades i guants de color canari. En el trau hi porta una dàlia 590. Fa piruetes amb un nuvolós bastó en totes direccions, per després deixar-se’l fix a l’aixella. Deixa una mà inert damunt del seu estèrnum, saluda i acaricia la seva flor i el seus traus.)
Maggini: Vet ací, la poesia del moviment, art de calistènics 591. Res a veure amb el de Madam Legget Byrne 592 o els balls de vestits de fantasia que gestiona Levinstone 593. És comportament; les petjades de Katty Lanner 594. Així que, fixeu-vos en mi! Les meves facultats terpsicorianes 595. (Fa tres passos de minuet cap endavant com potes d’abella ensopegant) Tout le monde en avant! Réverence! Tout le monde en place! 596
(S’atura el preludi. El Professor Goodwin, movent els braços de forma incerta, s’encongeix, continua encongint-se, la capa li cau pel voltant del tamboret, L’aire, en temps de vals més ferm, colpeja. Stephen i Zoe van dibuixant cercles lliurement. Les llums canvien, brillen, empal·lideixen, or, rosa, violeta.)
La Pianola :
Dos companys joves parlaven de les seves xicotes, xicotes, xicotes,
Amors que ells havien deixat enrere...
(Des d’un racó les hores del matí surten enfora 597 , amb cabells daurats, primes, noies vestides de blau, de cintura de vespa i mans innocents. Elles ballen amb agilitat, al voltant de les cordes saltirones. Les hores del migdia segueixen en ambre daurat. Rient enllaçades, lluint altes pintes de cap, arrepleguen el sol en miralls de broma, mentre aixequen els braços.)
Maggini: (Aplaudeix les mans de guants silenciosos) Carré! Avant deux! 598 Respireu totes alhora! Balance!599
(Les hores del matí i el migdia ballen vals al seus llocs, tombant-se, avançant una contra l’altra, donant forma a les seves corbes, saludant vis à vis. Els cavallers darrere seu arquegen i suspenen els braços d’elles amb les mans que baixen , que les toques, que les aixequen per les espatlles.)
Hores: Podeu tocar les meves...
Cavallers: Puc tocar les vostres?
Hores: Oh, però lleugerament!
Cavallers: Oh, i tan lleugerament!
La Pianola:
La meva petita i tímida mossa té una cintura.
(Zoe i Stephen segueixen ballant el vals sense complexos, amb ritme cada cop més desprès. Les hores del capvespre surten a l’escena, procedents de les ombres, i s’escampen amb ulls lànguids i les galtes plenes de maquillatge, simulant una tènue floració. Van cobertes d’un gasa gris amb mànigues fosques com ratpenats voleiant en el bruc del camp.)
Maginni: Avant! Huit! Traversé! Salut! Cours de mains! Croisé! 600
(Les hores de la nit roben la darrera escena. Les del matí, del migdia i del capvespre es retiren davant d’elles. Porten màscares, amb els cabells xollats i braçalets de campanes esquerdades. Ja cansades, saluden fent reverències per sota els vels.)
Els Braçalets: Haighó! Haighó!
Zoe: (Fent giravolts amb la mà al front) Oh!
Maginni: Les tiroirs! Chaîne de dames! La corbeille! Dos à Dos! 601
(Fent un arabesc ja cansades, teixeixen una figura sobre el pis, teixint, desteixint, fent reverències, giravoltant, fent un senzill remolí)
Zoe: Estic marejada. (Es retira, es deixa caure en una cadira, Stephen agafa Florry i continua els giravolts amb ella)
Maginni: Boulangère! Les ronds! Les ponts! Chevaux de bois! Escargots! 602,
(Giravoltant, retrocedint, amb les mans intercanviades, les hores de la nit s’uneixen, arquejant els braços, en un mosaic de moviments. Stephen i Florry donen voltes malgirbades.)
Maggini: Dansez avec vos dames! Changes de dames! Donnez le petit bouquet à votre dame! Remerciez! 603
La Pianola:
La millor, la millor de totes,
Barrabum! 604
Kitty: (S’aixeca) Oh, això ho van tocar en els cavallets del parc d’atraccions de Mirus! (Corre cap a Stephen. Aquest abandona Florry sense contemplacions i arreplega Kitty. Sona el xiscle estrident d’un bitó 605. El gloc-gloc incòmode dels cavallets del parc d’atraccions Mirus de Toft, es va convertint de mica en mica en la rotonda de l’habitació.)
La Pianola:
La meva xicota és una noia de Yorkshire.
Zoe:
De Yorkshire pels quatre costats. 606
Som-hi tots!
(Agafa Florry i balla el vals amb ella)
Stephen: Pas seul! 607 (Deixa Kitty en braços de Lynch, pren el seu bastonet de la taula i salta a la palestra. Tots donen voltes, es contornen, ballen el vals, fan piruetes. Bloom amb Bella, Kitty amb Lynch, Florry amb Zoe, les dones com posseïdes. Stephen amb barret i bastonet dissecciona la granota 608 al bell mig de les puntades de peu enlaire amb puntades de peu cap al firmament, la boca closa i la mà prement l’entrecuix, amb un martell de so metàl·lic, ep masturbador!, resplendors blaus verds i grocs.609. L’artefacte de Toft dóna voltes amb els genets dels seus cavallets penjats de serpents daurades, fandango de budells que salten sense voler posar el peu a terra i tornen a caure.) 610
La Pianola:
Encara que ells sigui una noia de fàbrica
I no vesteixi robes cares 611
(Tots ben agafats, amb una cada cop més ràpida corredissa plena de flamíger esplendor i terrabastall, aconsegueixen el botí caient amuntegats l’un damunt de l’altre: Barrabum!) 612
Tutti: Un altre cop! Repetim-ho! Bravo! Tornem-hi!
Simon: Penseu en el vostre poble matern!
Stephen: Dansa de la mort. 613
(So i ressò de la campana de les subhastes de Dillon, cavall, rossí, vedell, porcells, Conmee muntat damunt l’ase de Crist,614 una crossa de coix i pantalons de mariner en una barqueta sota el braç, estirant la corda i enganxant estampes de danses marineres per tot arreu, Barrabum! Segueixen: rossins, porcs, cavalls amb cascavells i decorats amb flors i cintes, porcs gadarens 615, Corny dins del taüt 616. Pedra d’acer dur del manc Nelson, dues dubtoses Frauenzimmer 617 tacades de suc de pruna procedents de cotxet de nen ploraner 618. Caram, ell és un campió! 619. Noble de sang blava procedent del barril de l’aposta 620, Reverent Love muntant un cavall llogat, Flames que enceguen ciclistes duplicats com bacallans 621, Dilly amb un pastís de neu sense vestit elegant. Després, com a últim recurs d’aquest moure’s pesadament de dalt abaix, et topes amb una tina de barreja de cervesa, una mena de relíquia de virrei i virreina, perquè la deriva de la tina ha estat pujar al comtat de la topada. Barrabum!)
(Les parelles desapareixen de l’escena. Stephen gira vertiginosament; l’habitació gira en sentit contrari. Amb els ulls clucs, ell es va balancejant. Totes les estrelles al voltant dels sols giren; brillants mosquits dansen a la paret. Ell s’atura en sec.)
Stephen: Déu meu!
(La mare de Stephen, demacrada, s’aixeca rígida a través del terra, el seu color gris leprós amb una corona de flors de taronger marcides i un vel nupcial esparracat, el rostre deteriorat i sense nas, verdet de tomba,amb escassos cabells llargs. Fixa les cavitats buides, amb contorns blaus, dels seus ulls sobre Stephen i obre la seva moca desdentada proferint una paraula silenciosa. Un cor de verges i confessors canten sense veu.)
El cor:
Liliata rutilantium te confessorum...
Iubilantium te virginum... 622
(Des del capdamunt d’una torre, Buck Mulligan, en un vestit multicolor de bufó de color rogenc fosc i capell de pallasso amb una campaneta de curling 623, resta dret mirant-se-la astorat, amb un tros de tortada untada amb mantega a la mà)
Buck Mulligan: Ella va tenir una mort terrible. Quina pena! Mulligan es troba amb la mare afligida 624. (Aixeca els ulls) Mercurial Malaquies. 625
La Mare: (Amb el somrís subtil de la bogeria de la mort) Un cop vaig ser la formosa May Goulding. Ara sóc morta.
Stephen: (Esborronat de por) Lèmur, 626 qui ets tu? De quin espantall és aquest truc?
Buck Mulligan: (Fa sonar la seva campaneta de curling) Quin sarcasme! El burro de carga de Kinch 627 va matar el cos ostentós d’ella. Ella va estirar la pota sola. (Llàgrimes de mantega fosa li cauen dels ulls damunt la tortada) La nostra gran i dolça mare! 628 Epi oinopa ponton 629.
La Mare: (S’acosta, exhalant damunt d’ell amb suavitat el seu alè de cendres humides) Tots hi han de passar, Stephen. En el món hi ha més dones que homes. Tu també: l’hora arribarà.
Stephen: (Ofegant-se de terror, remordiment i horror) Diuen que et vaig matar, mare. Ofenen la teva memòria. Ho va fer el càncer, no pas jo. El destí.
La Mare: (Un rierol de bilis verda gotejant-li d’un cantó de la boca) Tu em vas cantar aquella cançó. L’amor és un misteri amarg.
Stephen: (Ansiosament) Digues la paraula, mare, si tu ara la saps. La paraula coneguda a tots els homes.
La Mare: Qui et va salvar la nit que vas saltar dins del tren a Dalkey amb Paddy Lee? Qui va et va consolar quan et trobaves trist enmig dels estrangers? La pregària és totpoderosa. Pregària per les ànimes que pateixen en el devocionari de les ursulines i quaranta dies d’indulgència. Penedeix-te, Stephen.
Stephen: Dimoni necròfag! Hiena!
La Mare: Prego per tu en el meu altre món. Fes que Dilly et cogui aquell arròs bullit cada nit després del teu treball intel·lectual . Anys i anys t’he estimat, fill meu primogènit, des de quan eres dintre meu.
Zoe: (Ventant-se amb el vano de reixeta) M’estic fonent de calor!
Florry: (Assenyalant Stephen) Mira’l! S’ha posat blanc.
Bloom: (Se’n va a la finestra per obrir-la més) Em marejo.
La Mare: (Amb els ulls latents) Penedeix-te! Ai, el foc de l’infern!
Stephen: (Panteixant) El devorador de cadàvers! El cap cru i els ossos ensangonats!
La Mare: (Amb el rostre acostant-se més i més, deixant anar l’alè cendrós) Ves en compte! (Aixeca el seu braç dret marcit i ennegrit lentament cap al pit de Stephen amb els dits estesos) Ves en compte! La mà de Déu! (Un cranc de color verd i malignes ulls roigs 630 clava les seves urpes somrients en el més profund del cor de Stephen)
Stephen: (Escanyat de ràbia) Merda! (La seva fesomia s’estira, es torna vella i grisa)
Bloom: (Des de la finestra Què passa?
Stephen: Ah non, per example! 631 La imaginació intel·lectual ! Amb mi, tota o res. Non serviam 632
Florry: Porteu-li una mica d’aigua freda. Espereu. (Surt corrents)
La Mare: (Es retorça les mans lentament, i diu desesperada) Sagrat Cor de Jesús, tingueu misericòrdia d’ell! Salveu-lo de l’infern! Oh, Sagrat Cor diví!
Stephen: No! No! No! Apàrta tot el meu esperit de tu, si pots! Et portaré al taló!
La Mare: (En la ranera de la seva agonia) Tingueu misericòrdia de Stephen, Senyor, us ho demano. La meva angoixa era inexpressable quan expirava amb amor, dolor i agonia en el Mont del Calvari.
Stephen: Nothung! 633
(Aixeca amb les dues mans el bastonet i esclafa el canelobre. Salta la lívida flama del final del temps i, en la foscor que segueix, ruïna de tot l’espai, el vidre s’esmicola i l’obra de la paret s'enderroca.) 634
La Fuita de Gas: Pvfangg!
Bloom: Para!
Lynch: (Corre a agafar la mà de Stephen) Té! Quiet! No facis bogeries!
Bella: Policia!
(Stephen deixa el bastonet, rígid, tira enrere cap i braços, dóna un cop a terra i surt volant del quarto deixant enrere les putes de la porta)
Bella: (Crida) Seguiu-lo!
(Les dues putes corren cap a les portes del vestíbul. Lynch amb Kitty i Zoe surten esperitats del quarto, parlant neguitosos. Bloom els segueix, després torna.)
Les Putes: (Plegades a la porta de sortida, assenyalen) Allà baix.
Zoe: (Assenyalant) Allí hi ha alguna cosa.
Bella: Qui paga la làmpada? (Arrapa el faldó de Bloom) Tu hi eres, amb ell. La làmpada està trencada.
Bloom: (Corre cap al vestíbul, i torna corrent) Quina làmpada, dona?
Una Puta: Ell li va esquinçar la jaqueta.
Bella: (Amb els ulls espurnejant de ràbia i de cobdícia, indica) Qui ha de pagar per això? Deu xílings. Tu ets un testimoni.
Bloom: (Recull el bastonet de Stephen) Jo, deu xílings? No t’has embutxacat tu prou d’ell ja? No va ell...!
Bella: (Cridanera) No em vinguis aquí amb cap, dels teus discursos. Això no és una casa de putes. És una casa de deu xílings.
Bloom: (Amb la mà per sota la làmpada, estira la cadena. Amb l’estirada, el gas s’encén amb una flama entre porpra i malva. Amb ajut del bastonet ell ho assenyala.) Només s’ha esbotzat la xemeneia. Això és tot el que ell...
Bella: (S’arronsa d’espatlles i crida) Jesús! No fotis!
Bloom: (Esquivant el cop) Per dir-te les destrosses que ell ha fet. No n’hi ha cap que arriba a valer sis penics. Deu xílings!
Florry: (Entra amb un vas d’aigua) On és ell?
Bella: Voleu que jo avisi la policia?
Bloom: Ah, és clar. Que vingui el bulldog 635 en el cas. Però, si ell és un estudiant del Trinity, un dels mecenes del teu establiment, dels cavallers que et paguen el lloguer (Fa un signe maçònic) Saps què significa? Nebot del vicecanceller. No voldràs pas muntar un escàndol-
Bella: (Enfadada) Trinity! Els qui venen aquí a armar-la després de les regates i no paguen ni cinc. Que ets el meu amo aquí? On és ell, que li presentaré càrrecs. Avergonyir-lo, això és el que vull. (Crida) Zoe! Zoe!
Bloom: (Insisteix) I si fos el teu propi fill a Oxford! (L’adverteix) Ho sé.
Bella: (Gairebé sense paraules) Tu què saps, incògnit? 636
Zoe: (Des de la porta d’entrada) S’estan esbatussant.
Bloom: Què? On? (Deixa un xíling damunt la taula i crida) Això és per la xemeneia. On ? Necessito l’aire de la muntanya.
(Corre cap enfora a través del vestíbul. Les putes l’hi indiquen. Florry el segueix, vessant aigua del seu vas inclinat. Al replà de la porta totes les putes reunides xerren sense parar, senyalant a la dreta on la boira s’ha aclarit. De la part esquerre hi arriba, fent sonar el cascavell, un cotxe de lloguer. Alenteix la marxa davant la casa. Bloom, des de la porta del vestíbul percep Corny Kelleher disposat a desmuntar del cotxe amb dos silenciosos puters, Ell amaga el seu rostre, mentre Bella, des de l’interior del vestíbul dona pressa a les seves putes, les quals es posen a dedicar-los petons fastigosos i enganxosos nyam nyam. Corny les contesta amb un somrís de fantasmagòrica obscenitat. Els silenciosos acompanyants es tomben per pagar al xofer. Zoe i Kitty encara estan senyalant la part dreta. Bloom, separant-se d’elles ràpidament, treu la seva caputxa de califa 637 i el ponxo i corre escales avall amb el rostre amagat de costat. L’Incògnit Harum al Rasxit 638 voleia pel darrera dels silenciosos puters i accelera pel costat de les baranes al pas veloç d’un lleopard, escampant darrera seu el destorb de sobres esquinçats i plens de grans d’anís. Les freixes li marquen el camí. Una manada de gossos de cacera, guiats per Hornblower de Trinity 639 brandant un fuet de gossos amb gorra de cacera i uns vells pantalons grisos, el segueixen des de lluny, sentint la seva fortor, cada cop més a prop, udolant, panteixant en perdre l’olor, separant-se, amb les llengües enfora, mossegant-li els talons, saltant-li al faldó. Ell camina, corre, fa ziga-zagues, galopa, amb les orelles tirades enrere. Ell va crivellat per la grava, les soques de col, les caixes de galetes, ous, patates, bacallà mort, sabatilles de dona. Darrera seu— nova descoberta— la ziga-zaga de crits i sanglots 640 galopen en la càlida fogositat del seguiment «del meu líder»: Vigilants de nit 65 C 66 D 641 , John Henry Menton, Savi Hely, V. B. Dillon, Conseller Nanneti, Alexander Keyes, Larry O’Rourke, Joe Cuffe, Senyora O’Dowd, Pisser Burke, El Sense Nom U, Senypra Riordan, El Ciutadà, Garryowen, Anomena’l com vulguis. Cara Estranya, Paio que és com, L’He Vist Abans, Chapwith, Chris Callinan, sir Charles Cameron, Benjamin Dollard, Leneham, Bartell d’Arcy, Joe Hynes, el roig Murray, editor Brayden, T.M. Healy, Senyor Justícia Fitzgibbon, John Howard Parnell, reverend Potentat Salmon, Profesor Joly, Senyora Breen, Denis Breen, Theodore Purefoy, Mina Purefoy, l’antiga mestressa de Westland Row, C.P.,M’Coy, amic de Lyons, Hoppy Holohan, home del carrer, un altre home del carrer, Botes de futbol, conductor de nas xato, dama protstant rica, Davy Byrne, Senyora Ellen M’Guinness, Senyora Joe Gallaher, George Lidwell, Jimmy Henry amb cornetes, Superintendent Laracy, Pare Cowley, Crofton del Col·lector General, Dan Dawson, cirurgià dental Bloom amb les pinces, Senyora Bob Doran, Senyora Kennefick, Senyora Wyse Nolan, Hohn Wyse Nolan, guapo-casat-fregat-per-la-dona-contra-l’ample-darrera-en-Clonskeatram, el venedor del llibre Postres del Pecat, Senyoreta Dubtosa-i-ella-es-va-sorprendre, Mesdames Gerald i Stanislaus Moran de Roebuck, l’ajudant de direcció de Drimmie’s, coronel Hayes, Mastiansky, Citron, Penrose, Aaron Figatner, Moisès Herzog, Michael E. Geraghty, Inspector Troy, Senyora Galbraith, l’agent de la cantonada del carrer Eccles, el vell doctor Brady amb l’estetoscopi, el misteriós home de la platja, un cobrador, la senyora Miriam Dandrade i tots els seus amants.)
Els Crits i Sanglots: (Desbandada i diluvi de confusió) És Bloom! Atura’t Bloom! Aturem la floració! 642 Taponem el lladre! Hi! Hi! Aturem-lo a la cantonada!
(A la cantonada del carrer Beaver dessota la bastida, Bloom s’atura sense alè, a tocar del sorollós grup agressiu, sense tenir ni idea de quin Hi Hi es tractava, ni quin era el motiu d’aquell escàndol, ni sobre qui ni sobre què discutien tots plegats.)
Stephen: (Amb gesticulació estudiada, respirant profundament i poc a poc) Vosaltres sou els meus hostes. Els no invitats, en virtut de Jordi V i Eduard VII, a censurar la història fabulada per mares de la memòria 643
Soldat Carr: (A Cissy Caffrey) T’estava insultant a tu?
Stephen: M’he adreçat a ella en vocatiu femení. Probablement neutre. No pas en genitiu.
Veus: No, ell no ho ha fet, això. La noia diu mentides. Ella estava a casa la senyora Cohen. Què vol dir això? Doncs, soldats i civils.
Cissy Caffrey: Jo estava en companyia de soldats i ells em deixaven fer —ja ho sabeu, i els joves corrien darrera meu. Però jo sóc fidel a l’home amb qui tracto, encara que sigui només una puta d’un xíling.
Stephen: (Percaçant-se dels senyals amb el cap de Kitty i Lynch) Què tal, Sísif. (S’assenyala a si mateix i als altres) Poètic. Neopoètic.
Veus: Ella és fidel a l’home.
Cissy Caffrey: Sí, per anar amb ell. I jo amb un amic soldat.
Soldat Compton: Ell no necessita ni mitja orella gruixuda, el fotut pederasta. Fot-li un clatellot, Harry.
Soldat Carr: (A Cissy) T’estava insultant a tu, mentre ell i jo estàvem pixant?
Lord Tennison: (Amb jaqueta d’esport amb la bandera britànica gravada i manyoples de cricket, el cap pelat i barba fluïda) 644 No tenen cap motiu per fer-ho 645.
Soldat Compton: Fot-li un clatellot, Harry.
Stephen: (Al Privat Compton) No conec el vostre nom, però teniu tota la raó. El doctor Swift 646 diu que un home amb armadura batrà deu homes en camisa. Camisa és una sinècdoque, és a dir, un part per al tot.
Cissy Caffrey: (A la multitud) No, jo estava amb el privat.
Stephen: (En to amable) I per què no? El valent soldat jove. En opinió meva, cada dama, per exemple...
Soldat Carr: (Amb la gorra torta, s’acosta a Stephen) Digueu, què passaria, governador, si us donava un cop de puny a la mandíbula)
Stephen: (Mirant enlaire) Què passaria? . Doncs, una cosa molt desagradable. El noble art de l’autopretensió 647. Personalment, detesto l’acció (Fa un gest amb la mà) Tinc un lleuger dolor a la mà. Enfin, ce sont vos oignons 648 (A Cissy Caffrey) Hi ha algun problema aquí? Quin, exactament?
Dolly Gray: 649 (Des del seu balcó treu el mocador, fent el senyal de l'heroïna de Jericó) Rahab 650 fill de Cook, 651. Salveu la casa a Dolly. Heu deixat enrere el somni de la noia i ella somiarà en vos.
(Els soldats tomben la vista, despistats.)
Bloom: (Travessant la multitud a cops de colze, arrapa amb força la màniga de Stephen) Vine, professor, que el cotxer està esperant.
Stephen: (Es gira) Eh? (Es desenganxa) Per què no hauria de parlar-li, a ell, o a qualsevol altre ésser humà que camini dret sobre aquesta taronja oblata? 652 (Assenyala amb el dit). No tinc por del que jo pugui dir a ningú si li veig l’ ull . És a dir, retenint la perpendicularitat.
(Fa un pas enrere no gaire segur)
Bloom: (Apuntalant-lo) Retén la teva.
Stephen: (Riu sense ganes) Tinc el centre de gravetat desplaçat. He oblidat el truc. Seiem on sigui i parlem-ne. La lluita per la vida és la llei de l’existència, però els moderns filo-irenistes 653, sobretot el tsar i el rei d’Anglaterra, han inventat l’arbitratge (Es toca el front). Però, en aquest punt ve allò de caldria matar el sacerdot i el rei 654
Meuca la Gonorrea: Has sentit què ha dit el professor? Ell és un professor procedent del Col·legi.
Kate del Cony : Sí, ho he sentit.
Meuca la Gonorrea: S’expressa amb un notable refinament de fraseologia.
Kate del Cony: I tant que sí. I, a la vegada, amb una causticitat tan oportuna.
Soldat Carr: (Es desinhibeix i es presenta) Què esteu dient del meu rei?
(Eduard VII apareix en un camí arquejat. Porta un jersei blanc on hi ha brodada una imatge de Sagrat Cor 655, amb la insígnia de l’Orde de la Xarretera i del Card, del Toisó d’Or, l’Elefant de Dinamarca, el Cavall de Skinner i Probyn 656, Membre de l’Hostal de Lincoln, i de la vella i honorable Companyia d’Artilleria de Massachusetts. Xucla una pastilla vermella, i va vestit, com a gran francmaçó electe i perfecte, amb paleta i davantal de marca made in Germany, A la mà esquerra hi sosté una galleda de guix on hi ha imprès: Défense d’urine 657. És saludat amb atronadores benvingudes.)
Eduard VII: (Lentament i solemne, però de forma indistinta) Pau, perfecta pau 658. Tal com indica la galleda que duc a la mà, fins ara nois. (Es dirigeix als seus súbdits). Hem vingut aquí per donar fe d’una lluita neta i directa i desitgem a ambdós homes la millor bona sort. Mahak makar a back 659
(Fa una encaixada de mans amb el Soldat Carr, Soldat Compton, Stephen, Bloom i Lynch. Aplaudiments generals. Eduard VII aixeca la galleda en graciós reconeixement.
Soldat Carr: (A Stephen) Torna a dir allò d’abans.
Stephen: (Nerviós, però amistosament, es posa dret) Comprenc el teu punt de vista, tot i que jo de moment no tinc cap rei. Som a l’època de la medicina lliure, i una discussió sobre això és difícil aquí. Però aquesta és la qüestió: suposem que tu mors pel teu país. (posa el braç a la màniga del Soldat Carr) Això no vol dir que t’ho desitgi , però jo dic : Que el meu país mori per mi. Fins a la data ha estat així. I no tinc gens de ganes de morir. Maleïda mort: Visca la vida!.
Eduard VII: (Es posa a levitar sobre piles de víctimes de guerra, amb l’aureola del Divertit Jesús al seu vestit, i la píndola blanca de la seva cara fosforescent).
Tinc mètodes nous que causen sorpresa
Fer que els cecs hi vegin tirant-los pols als ulls. 660
Stephen: Reis i unicorns! 661 (Fa un pas enrere) Que vinguin d’algun lloc i nosaltres farem...Què deia aquella noia?...
Soldat Compton: Ei, Harry, dóna-li una puntada de peu als ous. Esclafa-n’hi un, a la polla.
Bloom: (Als soldats, de bones maneres) Ell no sap el que diu; ha begut una mica més del que li convé; concretament, absenta, el monstre dels ulls verds. El conec: és un cavaller i un poeta. No passa res.
Stephen: (Assenteix amb el cap, somrient i rient alhora) Un cavaller un patriota, un estudiós i un jutge d’impostors.
Soldat Carr: M’importa un rave qui sigui ell.
Soldat Compton: Ens impporta un rave qui sigui ell.
Stephen: Sembla que els emprenyi això que el verd se’n foti del toro. 662
(Kevin Egan de París, en camisa negra espanyola de borles i barret de pre-orangista, fa signes a Stephen)
Kevin Egan: Hola. Bonjour! La vielle ogresse de les dents jaunes663
(Patrice Egan s’ho mira des del darrera, amb la seva cara de conill mossegant una fulla de codonyer.)
Patrice: Socialiste!
Don Emile Patrizio Franz Rupert Pope Hennessy: (En cota de malla medieval i dos oques amb ales esteses al seu elm, amb noble indignació assenyala els soldats amb la seva mà blindada) Werf aquests eykes al footboden, grans porcos d’anglesos immunds todos coberts de salsa! 664.
Bloom: (A Stephen) Vine a casa. No et fiquis en problemes.
Stephen: (Indecís) No ho vull evitar. Ell em provoca la meva intel·ligència.
Meuca la Gonorrea: Es veu de seguida que és de llinatge patrici.
L’Arpia: Verd sobre vermell , diu ell. Com Wolfe Tone 665
La Mestressa del Bordell: El vermell és tan bo com el verd, i potser millor. Visca els soldats! Visca el Rei Eduard!
Un Dur: (Riu) I tant! Que aixequi les mans De Wet 666
El Ciutadà: (Amb una gran bufanda color maragda i una grossa porra, prega)
Que el Déu de les altures
Faci baixar una tórtora
Amb dents tan agudes com navalles
Per tallar la gola
Dels gossos anglesos
Que van penjar els nostres líders irlandesos.
El Noi Rebel: (Amb el dogal al coll, es queixa dels seus bodells que sobresurten, amb les dues mans)
No guardo odi per cap ésser vivent
Però estimo el meu país més enllà del rei.
Rumbold, el Barber Assassí: (Acompanyat de dos ajudants amb màscares negres, s’acosta amb una maleta i l’obre) Dames i cavallers, ganiveta comprada per la senyora Pearcy per assassinar Mogg. Ganivet amb el qual Voisin va desmembrar la dona d’un compatriota i va amagar, dins d’un llençol en el celler, les restes de la gola de la infortunada femella, tallades d’orella a orella. Flascó que conté l’arsènic recuperat del cos de la senyoreta Barrow, que va enviar Seddon a la forca.
(Estira el dogal, els ajudants salten a les cames de la víctima i l’estiren cap avall, grunyint: la llengua del noi rebel sobresurt amb violència.)
El Noi Rebel:
m aig lidra regar p scans eva are 667
(Entrega l’esperit. Una violenta erecció del penjat segrega gotes d’esperma que regalimen del seu cos mort fins a les llambordes. La senyora Bellingham, la senyora Yelverton Barry i l’honorable senyora Mervyn Talboys corren a sucar-hi els seus mocadors.)
Rumbold: Jo mateix hi estic a prop. (Desfà el dogal) Corda que va penjar el terrible rebel. Deu xílings per un troç , tal com vam acordar amb Sa Altesa Reial (Fica el cap dins el ventre obert del penjat i el torna a treure amarat del suc de les entranyes enroscades i fumejant) El meu deure dolorós ha estat acomplert. Déu salvi el rei!
Eduard VII: (Es posa a ballar lentament i solemne, i repicant a la galleda es posa a cantar amb continguda alegria)
El dia de la coronació, el dia de la coronació
Oi que passarem una estona feliç
Bevent cervesa, whisky i vi! 668
Soldat Carr: Així que, què estàveu dient del meu rei?
Stephen: (Aixeca les mans) Quina mania! No res. Que ell necessita els meus diners i la meva vida per a algun lloc del seu brutal imperi, quan la necessitat hauria de ser el seu mestre. De diners, no en tinc (Es burxa les butxaques buides), el vaig donar a algú altre.
Soldat Carr: Qui necessita els teus punyeters diners?
Stephen: (Prova d’anar-se’n) Algú m’explicarà on és menys probable que jo trobi aquests mals necessaris? Ça se voit aussi à Paris 669. No és que jo...Però, per Sant Patrici!...670
(S’apleguen caps de dones. La Vella Avia Enganxosa en barret de pa de sucre, apareix asseguda damunt d’un bolet verinós, amb la flor de mort de la patata brillant-li damunt del pit.)671
Stephen: Aha! Et conec, gramàtica! La revenja de Hamlet! La vella truja que es menja la seva garrinada! 672
Vella Avia Desdentegada: (Gronxant-se en el balancí) Nòvia d’Irlanda, filla del rei d’Espanya 673 , alana 674 . Als estrangers a casa meva, tracteu-los malament! (Es lamenta amb un crit de banshee 675) Ochone, ochone 676. Seda de les vaques! (gemega) Tu que et vas trobar amb la pobra i vella Irlanda, com ho suporta ella?
Stephen: I tu, com ho suportes? Anem al hat trick ! 677 On és la tercera persona de la Santíssima Trinitat? Soogarth Aroon? 678 El reverend Corb Carronyer 679
Cissy Caffrey: (Crida) Atureu-los la baralla!
Un Dur: Els nostres homes en retirada.
El soldat Carr: (Estirant-se el cinturó) Li torçaré el coll a qualsevol cabró que digui una paraula contra el meu fotut rei.
Bloom: (Aterrit) Si ell no ha dit res, ni mitja paraula! Tot és un malentès.
El Ciiutadà: Erin go bragh!680
(El Major Tweedy i el Ciutadà s’exhibeixen mútuament medalles, condecoracions, trofeus de guerra. Ambdós se saluden amb ferotge hostilitat.)
Soldat Compton: Ves-hi, Harry. Clava-li a l’ull. És un pro bòer 681
Stephen: Ho vaig fer? Quan?
Bloom: (Als casaques roges) Vàrem lluitar per vosaltres a Sud-àfrica, a la infanteria irlandesa. No és aquesta la història? Els Reials Fusellers de Dublín. Honrats pel nostre monarca.
El Peó Caminer: (Caminant amb pas insegur) Oh, sí. Sí, per Déu! Fem de la kuerra una krouada!. Oh! Les dues coses!
(Alabarders amb armadura i casc irrompen amb un sostre de puntes de llança plenes de budells. El comandant Tweedy, amb un bigoti com Turko el terrible, amb un capell de pell d’os amb tofa de plomes i pertrets, amb xarreteres, galons daurats i porta-plecs i el pit brillant de medalles, trepitja la línia. Dóna el senyal del guerrer pelegrí, és a dir, dels cavallers templers.)
Major Tweedy: (Rondina grunyint) La batalla del Rorke! 682 Amunt la guàrdia i a ells!683 Mahal shalal hashbaz 684
Soldat Carr: Sí, l’hi clavaré. 685
Soldat Compron: (Torna la salutació de la multitud) Joc net, aquí. Feu d’aquest cabró una carnisseria plena de sang.
(Les bandes massificades bramen Garryowen 686 i Déu salvin el Rei)
Cissy Caffrey: Aniran a la lluita. Per mi!
Kate del Cony: El valent i el joc net.687
Meuca la Gonorrea: Penso que tu, cavaller del sabre, seràs el millor de la justa.
Kate del Cony (Del tot envermellida) Ca, Senyora. La parella de gules i el gentil Sant Jordi per a mi!
Stephen:
El crit de la puta de banda a banda
Teixirà la mortalla de la vella Irlanda688
Soldat Carr: (Traient-se el cinturó, baladreja) Torçaré el coll de qualsevol bastard que digui una paraula contra el meu fotut rei.
Bloom: (Sacseja les espatlles de Cissy Caffrey) Parla, tu! Que t’has tornat muda? Ets el lligam entre nacions i generacions. Parla, dona, sagrada dadora de vida.
Cissy Caffrey: (Alarmada, agafa el Soldat Carr per la màniga) Oi que vaig amb tu? Oi que sóc la teva noia? Cissy la teva noia (Crida) Policia!
Stephen: (De manera extàtica, a Cissy Caffrey)
Blanques les teves mans, roja la teva boca
I el teu cos delicat és. 689
Veus: Policia!
Veus Distants: Dublín crema! Dublín crema! Foc, foc!
(Broten focs de sofre 690, que provoquen denses nuvolades. Ressonen fortes canonades. Pandemònium. Es despleguen tropes. Galop de cascs. Artilleria. Veus ronques donant ordres. Retoc de campanes. Els sublevats criden. Els borratxos baladregen. Xisclets de putes. Ressonen sirenes de boira, Crits de valor. Gemecs de moribunds. Piques que topen conra cuirasses. Lladres que roben els morts. Aus de presa aletejant des del mar, aixecant el vol dels aiguamolls, caient en picat dels nius d’àligues, cridant a ras de mar, mascarells, cormorans, voltors, astors, galls silvestres voladors, pelegrins, esmerles, galls salvatges negres, àligues marines, gavines, albatros, oques àrtiques. El sol de mitjanit s’enfosqueix. La terra tremola. Els morts de Dublín de Prospect i Mont Jerome, en blancs pardessús de pell de be i bates de pell de cabra, ressusciten i s’apareixen a molts 691. S’obre un abisme amb un badall insonor: Tom Rochford, guanyador en samarreta i pantalons curts d’atleta, arriba com a primer de la carrera nacional d’obstacles i hi salta al buit, seguit per una colla de corredors i saltador. Els seus cossos s’enfonsen. Les mosses de la Fàbrica, abillades amb vestits de moda, van esclatant amb entusiastes barra-bums de Yorkshire. Les dames de societat s’aixequen les faldilles fins a més amunt dels caps per protegir-se. Bruixes rialleres amb pellingots vermells volen damunt les seves escombres. El quaquer Lyster posa esparadraps a les butllofes. Plouen dents de dragó. Herois armats surten de solcs; intercanvien per amistat el pas de cavallers de Creu Roja i lliurar duels amb els sabres de cavalleria: Wolfe Tone contra Henry Grattan, Smith O’Brien contra Daniel O’Connell, Michael Davitt contra Isaac Butt, Justin M’Carthy contra Parnell, Arthur Griffith contra John Redmond, John O’Leary contra Lear O’Johnny, Lord Edward Fitzegrald contra Lord Gerald Fitzedeard, El O’Donoghue dels Glens contra Els Glen de El Donoghue. Sobra una eminència, el centre de la terra, s’aixeca l’altar rural de Santa Bàrbara. Ciris negres s'aixequen dels cantons de l’epístola i de l’evangeli.692 . Des de les altes barbacanes de la Torre, dos eixos de llum van a parar sobre l’altar empal·lidit pel fum. Sobre la pedra de l’altar, la senyora Mina Purefoy, deessa de la manca de raó 693 , hi jeu nua, encadenada, amb un calze que descansa damunt la seva inflada panxa. El Pare Malaquies O’Flynn, amb uns llargs enagos i una casulla reversible, amb els seus dos peus esquerres 694 d’esquena al front celebra missa de campanya. El Reverend senyor Hugh G. Haines Love M. A., en una casaca de color llis, birret damunt del cap , i un alça coll posat al revés, aguanta un paraigües obert sobre el cap del celebrant.)
Pare Malaquies O’Flynn: Introibo ad altare diaboli.695
El Reverend senyor Haines Love: Al diable que alegra la meva joventut. 696
Pare Malaquies O’Flynn: (Agafa de dins del calze i eleva una hòstia que regalima sang) Corpus Meum. 697
El Reverend senyor Haines Love: (S’aixeca darrera dels enagos del celebrant, revelant les seves natges grises i sense pèl, entremig de les quals s’hi aguantava una pastanaga) El meu cos.
La Veu de tots els Condemnats: Anger Tnetopinmo Ued Reynes le Euprep, Aiulel.la! 698
(Des de les altures ressona la veu d’Adonai 699)
Adonai: Goooooooooooooos!
La veu de Tots els Benaurats: Al·leluia, perquè el Senyor Déu Omnipotent regna!
(Des de les altures ressona la veu d’Adonai)
Adonai: Déuuuuuuuuuuuu! 700
(En estrident desacord, camperols i ciutadans de les faccions Taronja i Verda 701 canten respectivament Patacada al Papa 702 i Cada dia, cada dia cantem a Maria 703)
Soldat Carr: (Amb ferotge articulació) Li penso fotre, ajudeu-me coi de Crist! Torçaré la maleïda i fotuda tràquea regalimant de sang del cabró del bastard!
Vella Avia Desdentegada: (Llença una daga a la mà de Stephen) Despatxa’l, xato. A les 8’35 del matí estaràs al cel i Irlanda serà lliure (Prega) Oh , bon Déu, acolliu-lo!
Bloom: (Corre cap a Lynch) No el pots allunyar d’aquí?
Lynch: A ell li agrada la dialèctica, el llenguatge universal. Hola Kitty! (A Bloom) Treu-lo tu, d’aquí; a mi no m’escoltarà. (Se’n va d’allà amb Kitty.)
Stephen: (Puntualitza) Exit Judas. Et laqueo se suspendit. 704
Bloom: (Corre cap a Stephen) Vine amb mi abans les coses no empitjorin. Aquí tens el teu bastó.
Stephen: No res de bastó. La raó. Aquesta és la festa de la raó pura 705
Cissy Caffrey: (Estirant el soldat Carr) Apa, vine, que estàs begut. Ell m’ha insultat a mi, però jo l’he perdonat (Cridant-li a cau d’orella) L’he perdonat per insultar-me.
Bloom: (Per sobre l’espatlla de Stephen). Sí, ves. Ja veus que ell és incapaç.
Soldat Carr: (Es desfà d’ella amb força) Jo l’insultaré.
(Corre cap a Stephen allargant els punys i els hi clava a la cara. Stephen vacil·la, perd el sentit i cau atordit. Queda ajagut boca terrosa amb la cara mirant amunt, mentre el barret li rodola a la paret. Bloom va i el recull.)
Comandant Tweedy: (En veu alta) La carabina a la funda! Alto el foc! Saludeu-vos!
El Gos Perdiguer: (Dóna furiosos lladrucs) Iut iut iut iut iut iut iut iut.
La Multitud: Deixa’l aixecar! No el peguis quan és a terra! Venta’l! Qui? El soldat l’ha pegat, ell és un professor. Li ha fet mal? No el maltracteu! Està desmaiat!
(El gos perdiguer, flairant arran de la multitud, es posa a bordar sorollosament)
Una vella Bruixa: Què va induir el casaca roja a colpejar el cavaller i sota quina influència? Que se’n vagi a lluitar contra els bòers!
La mestressa del Bordell: Mira qui parla! No té el soldat el dret a anar amb la seva noia? Ell li ha donat el cop d’avís al covard.706
(Totes dues s’estiren dels cabells , s’esgarrapen i es tiren escopinades).
El Gos Perdiguer: (Bordant) Uau, uau, uau.
Bloom: (Les separa, cridant) Enrere, quietes enrere!
Soldat Compton: (Estirant el seu camarada) Toquem el dos, Harry. Allí venen els polis!
(Dos vigilants amb impermeable, alts d’estatura, drets enmig del grup)
Primer Vigilant: Què ha passat aquí?
Soldat Compton: Estàvem amb aquesta dama i ell ens ha insultat i agredit el meu col·lega (El gos perdiguer es posa a bordar) De qui és aquest gos que sagna?
Cissy Caffrey: (Preocupada) Està sagnant ell? 707
Un Home: (Estava agenollat i s’aixeca) No. Aneu-vos. Es recuperarà
Bloom: (Adreça una mirada dura a l’home) Deixeu-me’l a mi. Puc fàcilment...
Segon Vigilant: Qui és vostè? El coneix a ell?
Soldat Carr: (Fa un tomb cap al vigilant) Ell ha insultat la meva dama.
Bloom: (Enfadat) Tu l’has pegat sense provocació; en sóc testimoni. Agent, preneu-li el número de regiment.
Segon Vigilant: No necessito les seves instruccions en el compliment del meu deure.
Soldat compton: (Empenyent el seu camarada) Vinga, toquem el dos, Harry. Si no, Benett t’enviarà a la prevenció.708
Soldat Carr: (Tentinejant mentre l’altre l’empeny) Que Déu engegui a la merda el vell Bennett! És un maricó de cul blanc. No donaria una cagarada per ell.
Primer Vigilant: (Traient el seu bloc de notes) Com es diu ell?
Bloom: (Mirant pel damunt de la multitud) Acabo de veure un cotxe allí. Si em permet un segon, sergent...
Primer Vigilant: Nom i adreça.
(Corny Kelleher, amb senyals de dol al voltant del barret, i una corona de mort a la mà, apareix entremig dels presents) 709
Bloom: (Ràpid) Oh, l’home providencial! (Li parla en veu baixa) Resulta que el fill de Simon Dedalus està un xic begut. Fes que aquests policies se’n tornin.
Segon Vigilant: Bona nit, senyor Kelleher.
Corny Kelleher: (Mirant el rellotge amb l’ull cansat) No hi ha cap problema. El conec . Va guanyar un bocí a les carreres; a la copa d’or. Amb el cavall Throwaway. (Riu) Vint a un. Em seguiu?
Primer Vigilant: (Es tomba cap a la multitud) Bé que esteu mirant tots? Sortiu d’aquí.
(La multitud es dispersa lentament, murmurant carreró avall.)
Corny Kelleher: Deixi-m’ho a mi, sergent. Tot anirà bé. (Es posa a riure,movent el cap) Nosaltres mateixos érem sovint tan dolents, sí o pitjors. I què? Eh, i què?
Primer Vigilant: (Riu) Suposo que sí.
Corny Kelleher: (Dóna un cop de colze suau al segon vigilant) Vinga, esborri el seu nom de la denúncia. (Es posa a cantussejar remenant el cap) Amb el meu turalum turalum turalum turalum. Què? Em segueix?
Segon Vigilant: (Genialment) I tant, segur que també ho érem.
Corny Kelleher: (Fent l’ullet) Els nois sempre seran nois. Tinc un cotxe per aquí el voltant.
Segon Vigilant: Perfectament, senyor Kelleher. Bona nit.
Corny Kelleher: Miraré que sigui bona.
Bloom: (Encaixa les mans amb els dos vigilants de torn) Moltes gràcies, cavallers, gràcies (Barboteja confidencialment) Comprendreu que no cal cap escàndol. El pare és un ciutadà reconegut i altament respectat. Només alguns petits renecs, enteneu?
Primer Vigilant: Ho entenc, senyor.
Segon Vigilant: Cap problema, senyor.
Primer Vigilant: Era només en cas de ferides corporals que jo hauria d’haver-ho comunicat a comissaria.
Bloom: (Assenteix ràpidament amb el cap). És clar. Amb tota la raó. És el seu deure obligat.
Segon Vigilant: És el nostre deure.
Corny Kelleher: Bona nit, homes.
La Vigilància: (Saludant plegats) Bona nit, cavallers (Se’n van amb passos lents i profunds)
Bloom: (Bufa) Providencial que hagis vingut a l’escena. Així que tens un cotxe...?
Corny Kelleher: (Riu, amb el polze damunt l’espatlla dreta el cotxe senyalant el cotxe aparcat de cara la bastida) Dos proveïdors de xampany de l’hotel Jammet & Germans, havien de sortir amb dues alegres amiguetes. Eren com prínceps, de debò. Un d’ells va perdre dues lliures en una carrera, i d’aquella manera volien ofegar la pena. Així que els vaig deixar a la parada del cotxe de Beham i avall cap a la ciutat de nit.
Bloom: Justament anava jo pel carrer Gardiner quan em va passar que...
Corny Kelleher: (Riu) Segur que tu em necessitaves per acompanyar-te amb les bandarres. I no, per Déu, et dic que no; això ja no és per a veterans com jo mateix i tu (torna a riure i se’l mira amb ulls maliciosos i deslluïts) Gràcies a Déu, nosaltres ho tenim a casa això, oi que m’entens? Hah! Hah! Hah!
Bloom: (Esforçant-se per riure) He, he, he! Sí. I, per cert, allí hi estava visitant jo un vell amic meu, Virag, tu no el coneixes (el pobre home va estar malalt la setmana passada) i vam fer unes copes, i tot just tornava cap a casa...
(El cavall es posa a renillar)
El Cavall: Hohohohohoho! Hohohohohohome! 710
Corny Kelleher: Segur que era Beham, el nostre cotxer d’allí, qui m’ho va explicar després que havíem deixat els dos proveïdors a casa la Cohen i jo li vaig dir que s’atures per donar-hi una ullada. (Es posa a riure) La sobrietat, una especialitat dels conductors de cotxes mortuoris. L’hauré de dur després a casa? 711 On hi té l’habitacle? Per algun lloc del suburbi de Cabra, no?
Bloom: No, a Sandycove 712 , crec, pel que ell va deixar caure.
(Stephen, bocaterrosa, descansa sota les estrelles. Corny Kelleher, de reüll, va atiant el cavall. Bloom, melancòlic, mirà cap avall.)713
Corny Kelleher: (Es grata el clatell) Sandycove! (S’inclina i crida Stephen) Ei! (El torna a cridar) Ei! En qualsevol cas, va ple d’encenalls. Que s’encarreguin d’ell, els qui no l’han vingut a buscar.
Bloom: No, no, no. Aquí tinc els seus diners, els seu barret i el bastonet.
Corny Kelleher: Ah, molt bé. Ho superarà, no té ossos trencats. Doncs, jo segueixo endavant (Riu) Pel matí tinc un rendez-vous : enterro el mort. Llar, dolça llar!
El Cavall: (Renilla) Hohohohohome.
Bloom: Bona nit. Esperaré una mica i me l’enduré de seguida...
(Corne Kelleher torna cap a cotxe de l’exterior i hi puja. Dringuen els cascavells del cavall.)
Corny Kelleher: (Del cotxe estant) Bona nit.
Bloom: Bona nit.
(El cotxer tiba les regnes i aixeca el fuet per encoratjat la bèstia. Cotxe i cavall fan camí enrere lentament, de forma embarassada i giren. Corny Kelleher en el seient del costat belluga el cap d’un cantó a l’altre com festejant la situació de Bloom. El cotxer des del seient més enrere s’afegeix al moviment de cap pantomímic burlesc. Bloom mou el cap, com a muda rèplica alegre. Amb el polze i la palma de la mà, Corne Kelleher reafirma que els dos polis permetran de fer el dormilega davant de qualsevol altra cosa que pugui passar. Amb un lent assentiment de cap Bloom fa arribar la seva gratitud perquè és exactament allò que Stephen necessita. Els cascavells del cotxe sonen tural-um al voltant de la cantonada del carreró tura-lum. Corny Kelleher torna a reafirmar-lum amb la mà. Bloom amb la mà es dóna per assabentat-lum. Corny Kelleher fa que ell n’està reassabentat-lum. El soroll de cascos i dels cascavells de l’arnès, es van fent cada cop més febles en el seu turalululu. 714. Bloom, amb el barret adornat d’encenalls i el bastonet de Stephen a la mà, resta indecís. Al final, s’inclina i li sacseja l’espatlla.)
Bloom: Ei! Hop! (Cap resposta) L’hauré de cridar pel nom, si es tracta de somnambulisme 715 (Es torna a inclinar i, després de dubtar, acosta la boca a la cara d’aquella figura postrada) Stephen! (Cap resposta). El torna a cridar). Stephen!
Stephen: (Gemega) Qui és? La Pantera negra, el vampir. (Emet un sospir i s’estira, després murmura amb veu forta i prolongant les vocals)
Qui...condueix...Fergus ara.
I travessa... l’ombra teixida del bosc? 716
(Es tomba del costat esquerre, sospirant, doblegant-se)
Bloom: Poesia. Ben educat el noi. Quina pena. (Es torna a inclinar i descorda els botons de l’armilla de Stephen). Que respiri bé (Raspalla els encenalls dels vestits de Stephen amb les mans i els dits) Una lliura i sis penics. Però no hi ha cap ferida. (Sent que l’altre diu alguna cosa) Què?
Stephen: (Murmura)
...ombres...els boscos.
... pit blanc...es fa fosc...
(Estira els braços, torna a sospirar i enrosca el cos. Bloom am el barret i el bastonet a la mà resta erecte. Un gos borda a la llunyania. Bloom tiba i afluixa la mà que agafa el bastonet. Mira avall la cara i la forma de Stephen.)
Bloom: (En comunió amb la nit) La cara em recorda la de la seva pobra mare. En el bosc ombrívol. El pit profund i blanc. Ferguson, crec que ho he copsat. Una noia. Alguna noia. La millor cosa que li podria passar...(Murmura)...juro que sempre saludaré, sempre ocultaré, mai no revelaré qualsevol part o parts, art o arts...(Murmura) en les aspres sorres del mar... una llargada de cap de remolc des de la costa...on la marea hi fa el flux... i el reflux...
(Silenciós, pensatiu, en estat d’alerta, roman en guàrdia, amb els seus dits i els seus ulls en l’actitud d’un mestre secret 717 . Davant de la fosca paret apareix lentament una figura, un encisador noi d’onze anys, un noi desaparegut,718 segrestat , vestit en uniforme d’Eton amb sabates de cristall 719 i un petit elm de bronze, amb un llibre a la mà. Llegeix de dreta a esquerra 720 de forma inaudible, somrient i besant la pàgina.)
Bloom: (Colpit pel miracle, crida en veu inaudible) Rudy!
Rudy: (Contempla sense veure’ls, els ulls de Bloom i segueix llegint, besant el llibre i somrient. La seva cara és delicada i de color malva. En el seu uniforme hi brilla un diamant i botons de robí. 721. A la mà esquerre hi sosté una canya prima d’ivori amb una poncella de violeta. Una cosa blanca semblant a un anyell traboca de la butxaca de la seva armilla.) 722
1 Lit. Ciutat de la Nit. En l’argot dels periodistes, volia dir l’últim torn del dia a la redacció. Aquí, es refereix al districte de la llum vermella (barris baixos).
2 Antoni Rabaiotti, que tenia una flota ambulant de góndoles on hi venia gelats.
3 Inspirat en Les temptacions de Sant Antoni, de Flaubert, on s’hi descriuen les góndoles com a «barques del plaer», i la llum del Far es correspon amb la visió resplendent d’Alexandria que té Antoni abans que de la seva metamorfosi en una d’horror.
4 Una de les moltes variants populars del moment per referir-se a la tuberculosi.
5 La rima, d’origen desconegut, en anglès fa així: «I gave it to Molly / Because she was jolly /The leg of the duck / The left of the duck.
6 Noms de personatges possiblement antipàtics a Joyce. El primer, cònsol oficial britànic a Zurich, i el segon d’origen desconegut.
7 El terme original és «virago», que avui equivaldria a feminista.
8 Crit reivindicatiu, perquè, des del punt de vista de Dublín, el comtat de Cavan era el port més proper de la gent salvatge.
9 Petites poblacions del comtat de Cavan.
10 Com que Stephen va vestit de negre i porta un barret flonjo, sembla un ministre protestant.
11 Llatí: «He vist l’aigua que brollava del costat dret del Temple. Al·leluia!» Referència pasqual a la llaga del costat dret de Crist crucificat.
12 Llatí: «(En veu una mica més alta) I tots als qui hi arriba aquella aigua».
13 Lloc situat al cor del districte de la llum vermella.
14 Llatí: «(De forma triomfal) Ells han estat creats i salvats.»
15 Al·lusió al discurs de l’apòstol Pere a la Pentecosta (Actes 2, 1-4)
16 Terme aristotèlic que indica la realitat en contraposició a l’aparença o potència. Per a Stephen, es tracta de l’ànima, que ell defineix com a forma de les formes.
17 Suggereix «Amor de la teologia professat per la saviesa de la prostituta»
18 Nom d’un notori carrer del districte de la llum roja de Dublín.
19 És a dir, Aristòtil, nascut a l’illa de Stagyros.
20 Analogia hípica per descriure les virtuts.
21 Es pot entendre com un rebuig de les paraules de Stephen, o com a abreviatura de Bachelor of Arts.
22 Al·lusió al «Rubaiyat d’Omar» traduït prt Edward Fitzgerald (1809-83). Però també al·lusió al pa i al vi de la Missa.
23 Joc fonètic entre el nom de Lynx i el del felí linx.
24 Francès: «a la bella dama sense pietat»
25 Llatí: «A la deessa que alegra la meva joventut». Paròdia, amb canvi de sexe diví, del salm amb que començava la missa catòlica romana.
26 Joan 5, 8. «Agafa la teva llitera i camina» Jesús guareix un malalt que feia trenta anys que ho era. Aquí la crossa és el bastonet que li havia encolomat Stephen.
27 Continua la presència ocasional dels personatges que hem conegut al capítol dedicat a Nausicaa, al costat de l’ermita. Ara venen els bessons.
28 El de les góndoles de gelats.
29 Divendres, 17 de juny, abstinència de carn per als catòlics. Bloom ho recorda, i la seva expressió cal entendre-la com a irònica sobre el costum tradicional.
30 Botiga de Thomas Cormack, comerciant de te, vi i licors.
31 És a dir, la brigada metropolitana de bombers de Dublín.
32 Bloom assimila malèvolament la paraula blaze (foguera) amb una casa fictícia de Boylan Blaze.
33 És a dir, Beggar’s bush, districte suburbà al sud-est de Dublín.
34 Cançó popular, traduïda als cançoners catalans de muntanya.
35 És a dir, el moviment del volejador de cricket quan alça les mans, tal com ha fet Bloom
36 Taula d’exercicis gimnàstics, segons la novel·la humorística d’Eugen Sandow. Vegeu capítol 4.
37 The Providential. Oficina d’Assegurances, central de Londres però amb sucursals a Dublín.
38 Es refereix a la patata que hi duu com a talismà.
39 Al capítol 5, Bloom esperava veure les cames d’aquella dona que pujava al carruatge, però ha quedat frustrat per aquell tramvia de cavalls que li ha impedit la visió.
40 És a dir, bestiar escorxat il·legalment, o carn de cavall feta passar per vedella. Tradicionalment, les molèsties abdominals que això causava, s’atribuïen a la mala sort, per això Bloom apel·la a la «bona sort» que va tenir.
41 En el llibre de l’Apocalipsi, el signe de l’Anticrist (13, 7 . 16-17)
42 O’Beirne Brothers, tractants en te i vi.
43 Al 1904, la loció negra de mercuri era el tractament de les llagues sifilítiques. Quan Odisseu s’atansa a la casa de Circe a la recerca de les seves bèsties convertides en homes, és interceptat per Hermes (Mercuri). En astrologia, Mercuri s’identifica com a veu de la saviesa, així el «mercuri fosc» significaria la infecció venèria estesa i associada amb el culte del dimoni.
44 Gaèlic irlandès: «Carrer Mabbot»
45 Gaèlic irlandès: «Salut per a tu», és a dir, «Adéu».
46 Població que uneix diverses carreteres al sud de Dublín.
47 Setmanari dedicat a «la salvaguarda i expansió del ciclisme a Irlanda».
48 Inspirat en el tradicional anunci dels drapaires: «Draps, ossos, ampolles, avui»
49 Evoca les paraules de Joan el Baptista, en veure l’Anyell de Déu, al Jordà.
50 La primera de la dotzena d'al·lucinacions que tant Bloom com Stephen tenen en aquest capítol. Aquí Bloom es confrontarà primer amb el seu pare Rudolph que l’acusa d’apostasia (pecat que també va cometre Rudolph en convertir-se al protestantisme, per casar-se amb la mare de Bloom).
51 Així anomenaven els jueus als gentils.
52 Alemany: Si, ja ho sé papà. Bloom no ho diu, només ho pensa
53 Remet a l’episodi bíblic d’Isaac que, cec com estava, només podia reconèixer el seu fill pel tacte.
54 Salomon Hermann Mosenthal, dramaturg i poeta d’origen jueu alemany
55 En honor del marit de la Reina Victòria.
56 Els germanismes «kaput» i «Leopoldleben» indiquen el jiddish parlat pel difunt pare.
57 Jiddish: Els plaers orgullosos dels gentils
58 Mare d’Aladdin a les pantomimes
59 Una mena de relíquia dels antics catòlics.
60 Aquesta descripció de Molly es fa ressò de la de la Reina de Saba a «Les Temptacions de Sant Antoni» de Flaubert.
61 Per traduir d’alguna manera la salutació de Molly: «Welly?
62 És a dir, Mrs. Marion
63 Expressió d’origen andalusí que vindria a ser: «Beneïda feminitat»
64 És a dir, en la paròdia de l'al·lucinació, el camell és en realitat el propi Bloom.
65 Italià: «Et tremola un xic el cor?», del cant de Zerlina a l’òpera Don Giovanni de Mozart.
66 Là ci darem la mano.
67 Italià: vull, forma part del famós duet.
68 Tradueix l’anglès «in it», que es una traducció del gaèlic «an...» que vol dir «en existència»
69 Com es diu al capítol 14, identitat i origen desconegut.
70 En la tradició fino-hongaresa, el rat penat és una de les formes que pren l’ànima quan surt del cos.
71 Es refereix a l’agent núm. 67de la vigilància nocturna.
72 Un altre fragment de la versió de Gerty sobre el ministeri del matrimoni catòlic. El nuvi, quan posa l’anella a la núvia diu: «aquest or i plata te’l dono a Tu; i et doto amb tots els meus béns terrenals»
73 A Dublín hi havien aleshores dos asils de La Magdalena, un de catòlic (Nostra Senyora de la Caritat del Refugi, i un altre de protestant. El fet que Bloom s’auto-designi com a «secretari» indica que té en ment el protestant.
74 Bloom es fa ressò del suggeriment de Iago que allò que més atreu Desdèmona d'Otel·lo és «l’animal», segons es desprèn del que diu Brabanci el pare d’ella, que es queixa que Desdèmona ha estat «corrompuda» per allò «màgic» i «contra natura».
75 El famós actor nord-americà de music-hall, que actuava disfressat de negre.
76 Imitadors dels «negres del Sud» amb cançons dialectals. Cosa semblant a les cerimònies actuals de Gospell.
77 Nom despectiu anglosaxó envers la raça negra.
78 Pintada al voltant dels ulls i les boques d’aquells actors.
79 En la que hi citava algunes línies del poema sentimental de Thomas Moore Lalla Rookk
80 «Alícia a través del mirall» de Lewis Carroll: Diàleg antre Alícia i Humpty-Dumpty, el personatge en forma d’ou: «HD: I, per l’aniversari, ja ho saps, només un sol regal. Glòria per a tu. A: No se pas què vols dir per Glòria. HD: És clar que no ho saps, fins que jo no t’ho digui. Jo volia dir que hi ha un argument demolidor per a tu. A: però Glòria no sembla pas cap argument demolidor. HD: Quan jo utilitzo una paraula , només significa que jo escullo allò que vol dir, ni més ni menys. A: La qüestió és si tu pots crear paraules que signifiquin coses tan diferents. HD La qüestió és què vol dir ser mestre...això és tot »
81 Joc inventat per Washington Irving Bishop (1847-89), nord-americà que llegia el pensament, entre d’altres trucs de màgia.
82 Hamlet.
83 El famós duet de Don Giovanni. (Allí ens donarem la mà).
84 Italià: «vull i no vull» resposta de Zelina al duet de Don Giovanni.
85 El terme anglès «High jinks» es refereix a un joc de saló, on el grup elegeix un perquè faci un acte ridícul i òbviament impossible,
86 És a dir, un petó als llavis.
87 Vid. Nota 675.
88 Gabinet d’advocats de la vida real, d’on en forma part el fictici Richie Goulding.
89 Símbol que suggereix pertinença a la francmaçoneria de ritus escocès.
90 Vid. Nota 2625
91 La paraula «melt» amb què l’increpa la patrona, és una forma dialectal de «milt» que es refereix a la secreció de l’esperma reproductiva dels peixos. La paraula «lletó» és l’expressió familiar del traductor, fill de marina, per indicar el mateix.
92 On s’hi corre el Gran Nacional Irlandès.
93 Anacronisme. L’únic nom de cavall així que es recorda a les Illes Britàniques va fracassar el 1910, i el 1912 va anar de semental a la remunta.
94 Amics de la família de Joyce.
95 Part del carrer Tyrone a la intersecció del carrer Mabbot. Dit així, perquè s’hi concentraven les cases de «baixa» prostitució, (rònegues i potencialment violents)
96 La història d’un obrer o un passavolant que, en baixar d’un escala, confon una gerra de cervesa per un orinal és un vell acudit amb moltes variants.
97 James Derwan, constructor.
98 És a dir, els desvagats esdevenen aquí guixaires (maçons), i així el seu grup esdevé una lògia, a l’estil de maçoneria. (la paraula lògia és l’equivalent obsolet de botiga per als paletes, i aleshores la cola i la cals són els símbols del ciment que uneix tots els francmaçons en una germandat.
99 Sulfat de sodi usat com a catàrtic, que el químic i metge Johann R.Glauber (1604-68), en va descobrir les propietats.
100 Balada irlandesa. Vid. Nota 1432.
101 Dit d’aquells irlandesos expatriats voluntàriament o per persecució.
102 Estació on Bloom s’ha acomiadat de Stephen i Lynch
103 Al·lusió irònica a a la Poor Relief Office (Oficina Benèfica per a Pobres), i als tripijocs que s’hi fan.
104 Truelock, Harris & Richardson, fabricants de municions militars.
105 Marca la contraposició amb la presència d’ànim que abans ha esmentat en l’episodi del tramvia.
106 Francès: cites, trobades.
107 Francès: cadascú el seu gust
108 Nom d’un famós setter irlandès.
109 El vigilant comença a declinar el nom de Bloom, com aquell qui recita un exercici gramatical de llatí.
110 Onomatopeia que, en anglès, seria: «He gave Banbury cake» (Ell ens ha donat pastís de Banbury).
111 Quan Odisseu i la seva tripulació deixen el saló de Circe per continuar fins a l’Hades, Elpenor « no gens avesat a la lluita , ni gaire hàbil», que «havia caigut adormit pel vi» la nit abans, es lleva confós i cau mortalment des de la taulada del palau.
112 Personatge homònim seu, que ja ha estat citat més enrere.
113 Expressió alemanya; literalment «temps de trons», figurativament «Casum...!»
114 Expressió legal : Bloom podria ser un vagabund i, segons la llei britànica, se’l podia arrestar i detenir com a càrrega pública o, possiblement, com a amenaça a l’ordre públic.
115 Expressió legal: Preparat per bastir una emboscada a una víctima.
116 L’original escriu «bloom» que té el mateix sentit
117 «Flor» en hongarès.
118 Vid. Nota 4092
119 És a dir, la Comissaria General de Policia de Dublín.
120 «De rosa», fent ressò d’un fragment de l’òpera Martha
121 Dueguard of fellowcraft: gest propi de la francmaçoneria per demanar assistència i protecció. La fellowcraft (companyonia) és el segon dels primers tres graus de l’orde.
122 Peça teatral francesa (Le Courier de Lyon) adaptada a l’anglès per Charles Reade (1814-84).
123 (Jutges 12 1-6) Després de la victòria de Jefté sobre Efraïm, va donar una contrasenya als guardes (shibboleth) per evitar que els refugiats s’escapessin.
124 Episodi de la guerra contra els zulus. (gener de 1879)
125 Vid. Nota 1428
126 Muntanya de Natal (Sud-Àfrica), escenari d’una important victòria bòer contra els anglesos.
127 Capital de l’Estat Lliure d’Orange, durant la guerra dels Bòers.
128 D’una balada nord-americana que descriu la mort del personatge en el riu Mississipí
129 Freeman’s Urinal, com a paròdia de Freeman’s Journal.
130 Bluebags, Vulgarment, agents de policia (que duien pantalons blaus i sovint mal girbats).
131 Mereixedor d’un petit premi, com hem vist al capítol 4.
132 «El corb de Reims» és una de les llegendes versificades de Richard Harris Barham (1788-1845). Un corb roba l’anell del cardenal però després admet la culpa, i per això és canonitzat com a «El Corb Jem». S’aplica de forma menyspreativa per a persona xerraire i esbojarrada.
133 Referència a l’Apocalipsi.
134 Minyona dels Bloom quan vivien a la Terrassa Ontario.
135 És a dir, prostituta.
136 Es refereix, els permisos extres per a la compra de te, sucre i cervesa.
137 En el llenguatge de les flors, símbol de puresa de cor i elegància.
138 Com a càstig per haver-se portat malament a classe
139 Petit acordió d’origen germànic, especial per musica popular
140 Aliatge barat de llauna, antimoni, coure i, a vegades, zinc, utilitzat per donar «categoria» a mobiliari de poc valor.
141 Locució llatina: Amb el cas Bloom.
142 Vid. Nota 4145.
143 Setmanari d’informació variada.
144 Reaparició en un individu de característiques d’algun ancestre remot i absenta en les generacions intermèdies.
145 Anomalia anatòmica que rep el nom científic de «pectus excavatum»,és a dir, pit enfonsat.
146 Cfr. Joan 8 3-7.
147 Vid. Nota 1541.
148 El carnisser que ha venut el ronyó a Bloompel matí.
149 Vd. Nota 1798.
150 Vid. Nota 919
151 Comèdia en tres actes del francès Henry Meilhac. (1831-97).
152 És a dir, del port de Dublín.
153 Traducció de La femme aux trois corsets, (París 1878) de Charles Paul de Kock.
154 Prominent cirurgia dublinès (1845-1912)
155 Edelweiss.
156 Personatge llegendari, inspirat en el conte de Charles Perrault (1628-1703)
157 Abreviatura de Isaac. Apel·latiu antisemític de l’època.
158 Títol d’una novel·la de l’austríac Leopold von Sacher-Masoch (1836-95) Venus im Pelz, on Severin n’és l’heroi masoquista.
159 És a dir, l’equip de les forces armades estacionades a Irlanda contra els altres.
160 Cadascun dels sis temps de set minuts en que es divideix un partit de polo.
161 Resposta similar a la del personatge Severin de Venus en pells, combinació perversa de por i plaer davant l’amenaça de tortures de Wanda.
162 Si l’expressió «et fare ballar!» ja és punitiva, l'al·lusió a Jack Latten la intensifica, perquè el personatge va anar ballant des de Dublín fins a casa seva —més de vint milles— canviant de pas de dansa cada vuitena part de la distància: i així va guanyar una aposta.
163 És a dir, els colors de la bandera dels Estats Units.
164 A «Venus en Pells», Wanda es queixa repetidament que Severin l’ha corromput en despertar-li «potencialitats perilloses que dormien en ella, i que l’han transformat en una lleona».
165 Segons la tradició hípica d’aplicar gingebre sota la cua d’un cavall mandrós per fer-lo semblar eixerit.
166 Una corda amb nou nusos utilitzada antigament (especialment al mar) per flagel·lar els culpables.
167 Cfr. Mateu 5, 38-39
168 Vid. Nota 1058.
169 El rellotge de cucut de casa del capellà, del capítol anterior.
170 Onomatopeia aràbiga i mediterrània de la còpula sexual.
171 Títol d’un poema de James Clarence Mangan.
172 En hípica, un pes (o un desavantatge) aportat a un cavall segons la seva edat.
173 L’aposta contra Throwaway, guanyadora de la Copa d’Or.
174 És a dir, la gola de la noia.
175 Talment com l’escultura de Miquel Àngel.
176 Gest ritual d’un jutge anglès que està a punt de pronunciar una sentència de mort.
177 Frase treta d’una obra de Jonathan Swift.
178 Les mateixes paraules que el fantasma del pare de Hamlet.
179 En contra del text de Gènesi 27, 22: «I Jacob es va acostar a Isaac el seu pare; i aquest el tocà i va dir: la veu és la veu de Jacob, però les mans són les mans d’Esaú.»
180 Perquè condemnava l’existència d’esperits com a superstició contrària al Primer Manament.
181 És a dir, Dominus vobiscum, estrafet.
182 És a dir, l’anunci de la marca dels fonògrafs Victrola, amb el gos que escolta assegut «La veu del seu amo».
183 Vid. Nota 1285.
184 Segons una cançó de joc infantil, on una rotllana li canta al que està al mig: «El vell Roger és mort i ha anat a la tomba»
185 Vid.nota 855.
186 Títol d’una cançó del dublinès Patrick J. McColl sobre l’heroi irlandès Feagh MacHugh O’Byrne (1544-97) que va intentar obstaculitzar la campanya de la reina Elisabet per subjugar Irlanda «....Vinga, endavant pel Senyor / FeaghMc Hugh ha dit la paraula / Seguiu-me fins a Carlow!»
187 Zoe vol dir vida en grec; i la minyona de la mare de Bloom es deia Higgins.
188 Coneguda madame de dos establiments del carrer Tyrone, 85 i 90.
189 És a dir, Mother Slipperslapper.
190 Bony insensible, primer símptoma de la sífilis.
191 Antic cosmètic dels ulls, procedent del mon africà i oriental.
192 Versió de Bloom dels versos de Moore «No vaig estimar mai una gasela cara / Ni tampoc res que em costés molt.../ Però quan ella va va venir per conèixer-me bé.../ I estimar-me, ella estava segura de morir... »
193 En contrast pervers amb les paraules hebrees que citarà (la llei jueva prohibeix consum de porc). I també al·lusió a Circe quan transforma en porcs els primers exploradors d’Odisseu.
194 «Sóc negra però formosa, oh vosaltres filles de Jerusalem» (Càntic dels Càntics, 1, 5)
195 És a dir, les antigues tombes dels reis d’Israel a la «ciutat de David).
196 Desigs de Bloom que hem llegit als capítols 4 i 6.
197 Llatí « A qui beneficia? «
198 Nom del desgraciat capità en la versió anglesa de «L’Holandès Errant».
199 Cerimònia comú en les campanyes electorals i les celebracions de victòries.
200 Llatí: «que ostenta el lloc», és a dir, diputat.
201 Joc de paraules entre «flying Dutchmen i Lying Dutchmen» , amb la supressió de la f inicial.
202 Paròdia del text de l'Al·leluia del Messies de Händel: «and he shall reign for ever and ever»
203 Llicència del traductor, al·ludint a una cançó catalana, que parla de les caramelles.
204 Gaèlic irlandès: «Cent mil benvingudes»
205 Hebreu: «Que boniques [són les teves tendes], Rei d’Israel» Benedicció de Balaam als israelites (Nombres 24, 5)
206 És a dir, el que va guiar els fills d’Israel quan Moisès els va treure d’Egipte cap a la Terra Promesa.
207 Hebreu: «Totes les nostres veus». Himne recitat o cantat a les sinagogues la vigília del Yom Kippur (Dia de la Penitència o Expiació)
208 Emblemes militars de l’imperi romà.
209 És a dir, de color d’or (chrysos, en grec) i d’ivori (elephantinos, en grec),
210 Francès: Oficial junior del Col·legi d’Armes.
211 Església protestant episcopal dels Germans Units, sense cap visible.
212 També coneguts com a quàquers.
213 Amb els components que segueixen, la cerimònia d’investidura de Bloom es converteix en una desfilada de coronació.
214 Càrrec de cap superior de l’exèrcit i la marina, suprimit per Enric VIII
215 Un dels símbols centrals de la sobirania hongaresa, atorgada pel papa Silvestre II, el primer rei d’Hongria Esteve I (975-1038).
216 Símbols del títol de «Defensor de la Fe» del monarca anglès.
217 Símbol de Gràcia, que es portava davant del sobirà anglès en la seva coronació.
218 Forma de jurament de l’època dels patriarques bíblics. Cfr. Gènesi 24, 2-3)
219 Primat catòlic d’Irlanda, a diferència del seu col·lega Guillem citat abans.
220 Llatí: «Una gran joia us anuncio. Tenim botxí» Paròdia de l’anunci ritual d’un nou papa a Roma
221 O de la coronació, tradicionalment sota la cadira de la coronació on hi seu el sobirà quan és coronat per l’arquebisbe.
222 Vid. Nota 2164.
223 En persa: «Muntanya de Llum».Un dels més grans coneguts, que forma part de les joies de la corona anglesa.
224 Cosa que recorda l’aberració de l’emperador romà Calígula de nomenar sacerdot i cònsol el seu cavall Incitatus.
225 És a dir la Lluna, en la seva representació mitològica grega.
226 El tema ve de que Parnell, home profundament supersticiós , estava convençut que el color verd li duia mala sort. I així la seva aversió als «colors d’Irlanda» li havia portat problemes entre els seus.
227 Episodi de la guerra dels Bòers. Però en realitat elsvint anys els feia de la derrota del general Gordon a Khartum.
228 Paraules amb què comença el relat de «La càrrega de la brigada lleugera a Balaclava, segons el relat de Tennyson.
229 Hebreu, «bona sort, guerrers»
230 Inspirat en l’himne «Jerusalem la Daurada, lletra de Bernat de Cluny,(1122-56), traducció de John Mason Neale (1818-66), música d’Alexander Ewing.
231 És a dir Lepold Impermeable.
232 De fet, el nom de soltera de la mare de Bloom era Ellen Higgins.
233 Talment com s’explica de Tarquini el Superb, últim dels semi legendaris reis tirans de Roma, quan era petit.
234 En francès, cartes d’amor, o cites amoroses.
235 Talment com la dona malalta que volia tocar el de Jesús (Mateu 9, 20-22)
236 És a dir, tots els colors de l’Arc de Sant Martí.
237 Sobrenom de Erasmus Smith High School, format per les inicials en anglès dels colors de l’Arc de Sant Martí.
238 Aproximadament, l'acceleració de la caiguda dels cossos.
239 Les quatre primeres lletres de l’alfabet (alefat) hebreu.
240 Hebreu: Relat.
241 Hebreu Menjar permès.
242 Dia de la Penitència hebreu.
243 Hebreu: Festa de la Dedicació (del nou altar del Temple de Jerusalem, per Judes Macabeu).
244 Festa del Nou Auny jueu.
245 Fills de l’Aliança. Fraternitat jueva fundada a Nova York el 1843
246 Arameu: Fill del Manament. Festa celebrada quan un jueu compleix tretze anys.
247 Hebreu: Àzim, pa sense llevat per a la celebració de la Pasqua jueva.
248 Prové d’Ashkenaz, rebesnét de Noè, i posteriorment aplicat als jueus procedents del centre i nord d’Europa.
249 Yidish: boig, excèntric.
250 Xal utilitzat pels homes jueus durant la pregària del matí.
251 És a dir, el Tribunal de la Cancelleria per dirimir preguntes i reclamacions.
252 Segons la llei anglesa, la resposta és No.
253 És a dir,segons ell, Bloom no es comporta com el Daniel bíblic defensor de Susanna, sinó com O’Brien, jutge molt perceptiu però gens popular entre els irlandesos.
254 Segons la superstició que el naixement de bessons implica dos pares en lloc d’un de sol.
255 Com ja s’ha dit en el capítol 7, així s’anomenava el parlament propi de la Illa de Man.
256 Esteses fins a dotze, com s’ha pogut llegir.
257 Joc de paraules fonètic The rows of Cast-eele (Les fileres de ferro colat) sona gairebé igual que The Rose of Castile (La Rosa de Castella) òpera del compositor anglo-irlandès Michael William Balfe (1808-70)
258 Un dels tres animals sagrats de la mitologia egípcia. Els altres eren el bou Apis de Memfis i el bou representant de Ra a Heliòpolis.
259 La meretriu del llibre de l’Apocalipsi.
260 El monstre de l’obra «La Tempesta» de Shakespeare.
261 Un dels pseudònims clandestins que utilitzava aquell activista nacionalista.
262 Frase treta de «Nit Dotzena» de Shakespeare.
263 Frase treta de «Cimbelí» de Shakespeare. «A ella la penso / Tan casta com un sol no tocat per la neu»
264 Confusa versió gaèlica d’una frase que ve a ser: «Un conte a la punta d’un bastó és un carruatge sense cavall»
265 És a dir, la masturbació, que, segons la creença popular, produïa calvície.
266 Expressió treta de «El Rei Lear», quan el personatge s’autodefineix així.
267 Expressió mèdica llatina per a una verge amb l’himen intacte,
268 En realitat hypospàdia, Malformació en l’aparell genitourinari masculí.
269 Cosa que podria indicar infecció de ronyons o insuficiència renal.
270 Llatí: pudor jueva.
271 L’expressió anglesa womanly man es correspon a la d’Otto Weinegger a «Geschlecht und Character»(1903). L’argument antisemita i antifemení de Weinegger era que «El Judaisme està saturat de feminitat» , i per tant l’home jueu era feminoide, passiu, i doncs, «no-mascle».
272 Italià (nas d’or)
273 «Dit d’or».
274 Grec: «Boca d’or»
275 Francès: «Mà d’or»
276 «Somrís de plata»
277 Alemany: «Tot ell plata»
278 Francès: «plata ràpida, argent viu»
279 Grec: «Tot ell plata»
280 Resposta de Jesús a Pilat, quan li pregunta si és el Messies.
281 Cursa hípica, cada any al setembre a Doncaster (Anglaterra).
282 Benjamin Disraeli, novel·lista i polític.
283 Principal líder de la desgraciada revolta camperol del 1381.
284 Distingit actor i director teatral anglès (1838-1905)
285 Laios (Lluís) Kossuth (1802-94) Líder liberal i reformista hongarès.
286 Llatí: La generació de Leopold: Paròdia del començament de l’evangeli de Mateu, amb la genealogia de Jesús.
287 Llatí: I el nom d’ell va ser Emmanuel (hebreu = Déu amb nosaltres).
288 Evoca la mà que hi va escriure durant el festí de Baltasar (Daniel 5, 26-28)
289 O també Cabra, paràsit dels pèls del pubis.
290 Pintoresca vall al sud de Dublín.
291 Que històricament va acabar com el rosari de l’aurora, a bastonades.
292 El verb «szambock» en llengua sud-africana vol dir assotar amb un fuet de pell gruixuda.
293 Tal com, en la mitologia grega, Apol·lo les va imposar al rei Mides, perquè Mides havia preferit estúpidament la música del déu Pan a la d'Apol·lo.
294 Italià: «Don Giovanni, a sopar amb tu» de l’òpera de Mozart. Paraules del Comanador mort.
295 Fundada a Dublín per la Congregació de Germans Cristians per a recollir els infants desvalguts.
296 Institució protestant, per a reintroduir dones i noies a la societat.
297 Acròstic que juga amb el nom de les lletres en anglès per formar la respectiva paraula malsonant.
298 El porter del portal del Sud del Trinity College
299 Ornament dels celebrants de les cerimònies jueves, que simbolitzaven la doctrina i la fe.
300 El boc expiatori de l’antic Israel.
301 Hebreu: Egipte.
302 Vid. Nota 524
303 No les del nostre temps, sinó llargues mantes jueves semblants a xilabes àrabs.
304 Hebreu: «Sense valor»
305 Jueu de Saragossa, que es va proclamar Messies (1240-1291).
306 Tal com els jueus havien d’anar en algunes ciutats estats i del renaixement italià.
307 Inicials del llatí «Iesus Hominem Salvator» (Jesús Salvador de l’Home)
308 Paròdia de «No ploreu per mi, filles de Jerusalem» (Lluc 23 ,
309 Inspirat en el poema de Thomas Moore: a Melodies Irlandeses: «Erin, la llàgrima i el somrís als teus ulls..»
310 Població del comtat de Leicester «on una vegada hi havia un organista anomenat Piggs», (Pigs = porcs)
311 Segons una cançó infantil «El petit Tommy Titlemouse / Vivia en un caseta/ Ell pescava peixos / En aigües d’altres homes / Vivia en un campanar /El campanar es va trencar / I Tom Titlemouse es va despertar.! «
312 Atès que «peeled» en anglès tant pot dit «pelat» com «despullat», el símil del venedor ambulant de peres queda perfectament explícit.
313 Iago prevé Otel·lo contra la gelosia: «Oh, guarda’t , senyor meu, de la gelosia / És el monstre d’ulls verds que provoca burla / A la carn que nodreix»
314 ...governa el món», com diu el refrany universal.
315 Remeten a la tripulació de la nau d’Odisseu víctimes de l’encanteri de Circe (Odissea).
316 «Perquè un home just cau set vegades, i s’aixeca tres vegades: però el malvat caurà dins la malícia» Proverbis 24, 16
317 Acords característics de la tradició de la música modal del Renaixement.
318 És a dir, si el compositor italià (1686-1739) va visitar, o no, diverses comunitats jueves en la seva recerca de la versió hebrea antiga dels salms, en relació amb la música modal el Renaixement.
319 Deessa que encarna la Mare Terra.
320 «Els cels proclamen la glòria del Senyor» (Salm 19; 18 a la Vulgata)
321 Antiga deessa romana de l’agricultura.
322 Terme hípic que indica l’origen de la informació.
323 Francès: terme col·loquial que indica expressions com «En nom de Déu!»
324 Francès: «Sembreu l’avena salvatge, que cal que la joventut s’esmunyi»
325 Himne compost per Frederic Waeherly (1848-1929) amb música de Stephen Adams. Dedicat a la vella Jerusalem.
326 Cfr. Nota 2058.
327 Apocalipsi (12, 13-14) Temps durant el qual el nen nascut de la Dona restarà al desert lluny de la Serp que el persegueix.
328 Metamorfosi de Reuben J. Dodd, advocat i agent d’una companyia d’assegurances, que hem vist al capítol 6.
329 Figura caricaturesca del pater familias que presidia una revista d’humor publicada en un setmanari humorístic de Londres a finals del segle XIX.
330 Francès: « Ja és aquí ! Sóc jo ! L’home primigeni ! L’home que riu !» (Tret d’una novel·la de de Victor Hugo, on el protagonista és un noi amb la cara mutilada que fa que sembli que sempre riu).
331 Francès: « Senyors, senyores, feu les apostes ! A l’estil del croupier d’una sala de joc.
332 Francès: « Les apostes són fetes» Evoca llunyanament la frase de Juli Cèsar: «Alea iacta est».
333 A banda d’una obscenitat, representació del déu del mar irlandès Mananaan MacLir, i també l’escut heràldic de la Illa de Man.
334 La bandera dels Estats Units d’Amèrica.
335 Títol d’una cançó popular nord-americana (1898), lletra i música de Gussie L. Davis.
336 En l’argot nord-americà, les vàries zones horàries establertes el 1883 als EU i Canadà, per conveniència de les línies fèrries.
337 Tret d’una cançó popular nord-americana: «...Chor: Digueu a la Mare que jo seré allí, en resposta a la seva pregària / Aquest missatge, Àngels de la Guarda, perquè el rebi / Digueu-li, a la Mare, que jo seré allí, per compartir les joies del cel / Sí, digueu-li a la meva mare estimada que jo seré allí»
338 Paraules de Benjamin Disraeli (1804-1881) contra la teoria de l’evolució de Darwin, davant de la Societat Diocesana d’Oxford l’any 1864.
339 Discurs de Disraeli a la Cambra dels Comuns (febrer 1849): «Un home que estudii sempre el subjecte, veure els afers generals del món a través del prisma acolorit de la seva pròpia atmosfera.»
340 El príncep Gautama, el primer Buda.
341 Robert Ingersoll (1833-99) Polític, advocat, orador i evangèlic agnòstic nord-americà.
342 En ocultisme, pulsió psíquica sentida i compartida per l’iniciat.
343 Vid. Nota 1313. John Alexander Dowie evangelista escocès, australià i nord-americà, que després de practicar una sòbria pietat, va tenir èxit com a visionari proclamant-se ell mateix com a «Elies el Restaurador», i finalment «Primer Apòstol de l’Església Catòlica i Apostòlica de Sió».
344 Per a les missions de l’església, perquè les venguin als filatèlics per obtenir diners.
345 És a dir, Dowie s’ha metamorfosat en Eugene Stratton (l’imitador de cantants negres)
346 Noble i distingida família angloirlandesa.
347 Confessions públiques, a l’estil de les prostitutes reformades pels evangelistes.
348 Conyac francès excel·lent i car.
349 Inspirat en l’himne de Efesis 3, 21 (versió de la Bíblia del Rei Jaume): «Cap a ell sigui la glòria de l’Església per Jesucrist a totes les edats, món sense fi. Amen»
350 Expressió quàquer que es refereix a la presència de Crist en el cor de l’home.
351 Coranto: Dansa de cinc passos, d’origen francès.
352 En efecte, a la frase que obre el poema Endymion de Keats s’hi pot llegir «Una qüestió de bellesa significa joia per sempre / El seu encant creix / I mai no quedarà en no res.»
353 Al 1904, un petit i pròsper mercat al comtat d’Armagh, al nord de Dublín.
354 Mestres precristians irlandesos de literatura i poesia.
355 Com hem vist més amunt, el déu irlandès del mar
356 Monosíl·labs inspirats en les teories de George William Russell sobre els orígens del llenguatge humà. The Candle of Vision, Londres 1918.
357 És a dir, practicants de Ioga.
358 Poimandres: llibre gnòstic l’autoria del qual s’atribueix a Hermes Trismegistos (en grec, Tres vegades el més gran).
359 Punar-janman Terme teosòfic sànscrit que significa «Nou o segon naixement» Patsy és pot referir a irlandès. Punjaub: Pot referir-se en sànscrit a l’Esperit Suprem o al Diví Jo de l’Home.
360 En sànscrit, Shakti significa l’energia femenina de l’univers; i la femella n’és la mà esquerre així com el mascle n’és la dreta.
361 Shiva , en sànscrit, El Destructor.
362 És a dir Leopold Bloom , nom hongarès de l’avi de Bloom
363 Francès: Secretari o escriba reial delm Faraó.
364 Hongarès: Plaça del Dissabte (Lloc natal del pare de Leopold Bloom).
365 En Jiddisch : Avi.
366 Francès, tocador.
367 Fusta amb què, segons la Bíblia, Noè va construir la seva Arca (Gènesi 6, 14).
368 Criatura mítica amb el cos de cavall i les ales i el cap d’una àliga, nascuda de la unió d’un grif mascle i una potra.
369 Efecte òptic pel qual l’efecte o direcció d’un objecte sembla diferir quan es vist des de posicions diferents.
370 En el text anglès, Virag diu amb to de mofa «Lily of the alley» (Lliri del carreró), paròdia del poètic «Lily of the Valley»
371 És a dir, el clítoris, del qual l’anatomista Rualdus Colombus (1516-59) se n’havia atribuït la descoberta.
372 Al·lusió comparativa al foie gras de les oques.
373 Es refereix a la Bíblia.
374 Exode 16, 2-3
375 En pols té diverses utilitats, com per a l’excoriassis de la pell
376 Inspirat en una cançó de music-hall «Slap Bang, tornem a ser aquí» (1866)
377 Indica que Virag li ha recomanat Florry Talbot. Vegeu nota 4366.
378 Segons la superstició, el contacte amb un anell d’or cura les malures de l’ull.
379 La paraula significa literalment «Company de jurament»
380 Òbviament, una recepta per fer galetes i no pel que diu que Bloom recordi.
381 L’antic regne llegendari d’Irlanda, que, com hem dit abans, cita Margaret Mitchell a «Allò que el vent s’endugué»
382 Superstició sobre el caràcter guaridor d’una mà de mort per a malalties de la pell.
383 Flor de pasqua europea Anemone pulsatilla, considerada afrodisíaca.
384 Un altre tractament de les berrugues.
385 Els vestits tradicionals de les dones búlgares i basques incloïen pantalons ajustats sota faldilles amples i jaquetes o vestits cenyits.
386 Generalització no científica, perquè Darwin ho descrivia en els mamífers, no en els insectes.
387 Any jueu que correspon al nostre 1789.
388 Inicials de Leopold Bloom, possiblement del dentista de Dublín.
389 Popular music-hall eduardià, expressió de l’esperit femení.
390 Totes dues menges considerades com a afrodisíaques.
391 Es deia de la mentalitat o psicologia masculina en una dona.
392 Joc de paraules en l’original: «Though they stink, yet they sting»
393 Traducció acomodatícia de «Jocular. With my eyeglass in my ocular», inspirat en una opereta de Gilbert i Sullivan (Patience) 1881.
394 Es refereix, naturalment, a la vulva femenina.
395 En el sentit que no li fa por quan la Serpent se li apropa per temptar-la.
396 No hi ha cap fonament històric per això que diu Bloom, però podria haver fet una lliure associació amb l’àspid que Cleopatra duia al pit.
397 Bloom ho confon amb l’escriptor grec Elepohantis, sobre temes eròtics, que fan pensar que era una dona.
398 Això apunta a Giordano Bruno, filòsof per qui Joyce sentia una gran estima.
399 Aquesta fou la fi de Giordano Bruno, que Virag trasllada cap al present.
400 En l’original, «pleashe» (plea-she), o també «alguna que supliqui, o que hi trobi plaer»
401 En l’original, «pershon», possible contracció de «person-honey» (pers-hon)
402 Aquest paràgraf estrafet correspondria, segons alguns comentaristes, al llenguatge nocturn (nightlanguage), que no s’hauria de confondre amb el barboteig d’una persona beguda, sinó a l’alteració lèxica pròpia de l’estat d'al·lucinació de Bloom, el qual està parlant amb un fantasma, el seu avi mort.
403 Alter ego epistolar de Leopold Bloom.
404 En comptes d’un cap masculí, en general de patriarques bíblics, com era costum entre els jueus.
405 En anglès poètic: «There’s a flower that bloometh» Joc de paraules entorn de Bloom i el seu pseudònim.
406 Al·lusió a la paràbola del Fill Pròdig (Lluc 15, 13-32)
407 Italià «Pensi-ho. Vostè ho fa malbé tot».
408 El proverbi acaba així: «... se l’ha de fer cantar»
409 Grec modern: «Vida meva, t’estimo» Tret d’un poema de Byron.
410 M’Curdy Atkinson : una de les llumeneres literàries menors de Dublín.
411 Algernon Charles Swinburne (1837-1909), autor de la vella avant-garde del segle precedent. En paraules de Yeats, «El rei dels gats».
412 Evocació de les paraules de Jesús a Getsemani (Mateu 26, 40-41).
413 Col·legi Reial de Sant Patrici, fundat el 1795, per a l’educació de joves destinats al sacerdoci catòlic romà.
414 Cita de Qohelet 1, 9
415 Episodi de «El Rei Lear»
416 Llatí: «forçat a desitjar»
417 Sànscrit: maluc
418 És a dir, resar nou vegades «Gloria Patris et fillius...»
419 Vulgarment, un coit amb la dona al damunt.
420 Vulgarment, un coit sense ejaculació.
421 Jiddisch: «Maleïts gentils»
422 Afirmació inspirada en La Temptació de Sant Antoni, de Flaubert, quan un grup d’heresiarques li mostren les seves creences sobre la naturalesa i origen de Jesús.
423 Blasfèmia copiada de la italiana «Porco Dio»
424 Basat en la il·lustració del Llibre de Kells, que mostra el Nen amb dos peus esquerres i la Mare amb dos peus drets.
425 Segons la secta dels gnòstics caïnites, (segle II), en el seu Evangeli de Judes, Judes és l’heroi i Jesús el falsari.
426 O, més aviat, lidi, si es refereix a la secta montanista.
427 Amb la qual cosa, identifica Crist amb l’Anticrist.
428 És a dir, el Westmoreland National Lock Hospital, on s’hi tractaven les malalties venèries.
429 Que duien el Reials Fusellers de Dublín.
430 Francès: «Qui us ha dut a aquesta posició fixa, Philippe?»
431 Francès: «Ha estat el colom sagrat, Philippe»
432 Ilya Metchnikoff (1845-1916), embriòleg i citòleg rus, Premi Nobel 1908, va aconseguir infectar antropoides amb sífilis mitjançant inoculació.
433 Incapacitat de controlar els moviments del propi cos . Indici de sífilis terciària.
434 Al·lusió a la paràbola de les deu verges (Mateu 25 1-13)
435 Argument de Cels, refutat per Orígenes (segle II), sobre l'embaràs de Maria, mare de Jesús.
436 Una tradició medieval sostenia que, com que Maria va ser prenyada per la Paraula, el semen li va entrar pel timpà de l’orella.
437 Evoca un fragment de l’òpera Martha.
438 Jiddisch: merda! , escombraries!.
439 Suggereix el personatge de Cyrano de Bergerac, d’Edmond Rostand.
440 Vid. Nota 1341.
441 Evoca frase de La Somnàmbula de Bellini.
442 Evoca el cant 28 de l’Inferno de Dant, quan es troba amb el trobador provençal Bertrand de Born que porta el seu cap com una llanterna.
443 Llatí: surten (el cap de Virag i la resta, és clar)
444 És a dir, el cínic (del grec kyôn, kynos = gos)
445 En el nostre país, seria Pecat Capital. Joc de paraules entre Son(Fill) i Sin (Pecat). En anglès, cardenal i cardinal és una mateixa paraula (Cardinal).
446 (Monks of the screw). Nom d’un club de bevedors irlandesos (1779-1889), també anomenat Orde de Sant Patrici. El nom prové de l’artefacte que es fa servir per obrir una ampolla de vi (Corkscrew)
447 Adaptació lliure de la balada irlandesa «El drac de Nell Flaherty».
448 El text original fa: «Thank your mother for the rabbits» (Gràcies a la seva mare pels conills), frase utilitzada molt a Austràlia en els acomiadaments, i que Joyce se’n fa ressò. El traductor s’ha permès la llicència d’escriure «la seu mare», per tradició familiar en el Maresme i a l’Empordà.
449 El Personatge de la novel·la Trilby (1894) de George DuMaurier (1834-96). Es tracta d’un repulsiu, però musicalment dotat, jueu austríac que exerceix un poder hipnòtic sobre la formosa model parisenca Trilby.
450 Noia que es va casar amb un rei David vell i xacrós, que no la va poder conèixer mai (1 Reis 1, 1-4)
451 Que es presumia que duia la ràbia. Bloom intenta explicar que la mort del seu pare va ser deguda a això i no a un suïcidi.
452 Referència a l’escena del capítol «Sirenes», quan Richie es troba amb Bloom a l’Hotel Ormond que encarrega un dinar (fetge, cansalada, bistec i ronyons) digne d’un príncep.
453 En contrast amb Odisseu, que no surt amb el màgic molibdè que Hermes li ha donat per protegir-se contra la bruixeria de Circe.
454 Frase proverbial que ve a dir que fer un nus revela moltes coses del caràcter de la persona.
455 És a dir, durant el funeral de Dignam.
456 Inspirat en la cançó de Thomas Moore «Somni d’Amor Jove»
457 Àrea residencial d’alta classe mitja al sud-sud-est de Dublín metropolità.
458 Prototipus de l’antiheroi en una novel·la d’aquest títol de Samuel Lover de 1842.
459 Canvi de gènere, a partir d’ara, que afecta a Bella i a Bloom, en el relat de l'al·lucinació.
460 Bella (ara Bello) ha transformat Bloom en una truja, talment com Circe va transformar en porcs els homes d’Odisseu.
461 Tal com s’humilien els francmaçons en el ritual d’accedir al grau de Mestre Maçó.
462 Assumida l’actitud maçònica de Bloom, això podria formar part del jurament maçònic d’iniciació.
463 La història del masoquisme, de Kraft-Ebing, cita el cas d’un home impotent, que la seva gratificació sexual primària consistia a ser cavalcat com un cavall i mentrestant tractat «sense consideració».
464 Setmanari comercial de dos penics publicat a Londres, que tractava sobre llicències immobiliàries.
465 El pronom him indica que Bloom retorna al seu gènere inicial.
466 Tret de la popular cançó infantil anglesa: «Ride a cock-horse to Banbury Cross»
467 Principal carrera d’estaques anglesa des de 1886.
468 Aquest suau renec, prové del pseudònim dels qui van recolzar la intervenció de la flota britànica de Lord Beaconsfield a la Guerra de Crimea (1878) per oposar-se a l’ofensiva russa.
469 La repetició d’aquest nom suggereix una al·lusió al cèlebre personatge de Lewis Carroll. Heroïna propícia per focalitzar les metamorfosis al món inferior.
470 Un cop més, l'al·lusió a les germanes de l’Evangeli.
471 En francès, el personatge teatral d’una donzella.
472 Terme procedents del francès, que es refereix a una dona mundana que porta un estil de vida hedonista i extravagant .La paraula Demi-Monde és el títol d’una comèdia d’Alexandre Dumas fill, publicada l’any 1855.
473 Contracció satírica de La ci darem la mano, el famós duet de Don Giuvanni de Monzart.
474 Sens dubte un altre pseudònim de Henry Flower, l’alter ego de Bloom com a amic de correspondència.
475 Rei de Lídia, segle VI abans de Crist, prototipus de persona rica i opulent.
476 Títol d’una balada irlandesa-
477 Capella de Santa Maria d’Ease (Església Reformada d’Irlanda), anomenada així per la seva construcció amb pedra negra de Dublín. (Segons la llegenda, si algú donava tes voltes a l’església a la mitjanit , es trobaria amb el diable.)
478 Dient això, Bloom assumeix que el nom de Bella Cohen indica que ella és jueva.
479 Paraules dites per la pròpia orina, seguint la lògica del text. Després hi haurà un matís; Bello-la-Orina , Bello-fet-pis o Bello oferint-se ell mateix a ser begut.
480 Ressonància de Lluc 7, 32. Jesús, censurant els jueus, diu aquestes paraules enigmàtiques: «Us hem tocat la flauta i no heu ballat; hem entonat balades i no heu plorat». I també criden l’atenció els set orinals de les set habitacions on s’han de buidar. Set, número de ressonàncies bíbliques.
481 Forma de mesurar els cavalls; en aquest cas, seria un cavall de sella petita.
482 Francès: fastiguejat, fart
483 Es refereix a l’estil dels carruatges que es van posar de moda a la França de finals del segle XIX.
484 Raça de gat que no té cua. La indirecta és evident.
485 Interpolació d'al·lusions a dos relats de Washington Irving
486 Personatge de la novel·la d’Irving que torna al seu poble per trobar-hi la dona morta i ell pràcticament oblidat.
487 Tia àvia de Bloom per via materna.
488 En llenguatge col·loquial, «els bojos». Pel context, pot referir-se també a parelles homosexuals.
489 Tal com repeteix l’esperit a Hamlet.
490 Referència al testament de Shakespeare «Item, llego a la meva dona el meu segon millor dit amb tot el mobiliari»
491 Al final del llibre 10 de l’Odissea, Circe el deixa continuar el seu viatge cap a casa. Però li diu que primer ha de visitar el País dels Morts. Ell argumenta que cap home vivent mai no l’ha visitat, i ella li respon indicant quins sacrificis haurà de fer per tenir bon viatge; l’últim inclou «llet dolça i mel, després vi dolç i finalment / aigua clara»
492 Krafft-Ebing cita pèrdues del poder de la voluntat i de la memòria en els casos de masoquisme.
493 «Veïns» de Bloom, quan aquest vivia al carrer Lombard Oest.
494 Metàfora jueva dels plaers buits i insatisfactoris, referent a la poma de Sodoma, que creix prop de la Mar Morta.
495 El judaisme ortodox prohibeix les flors en funerals i enterraments.
496 «Escolta Israel, El Senyor és el teu Déu, el Senyor és Únic» Ritual a la mort d’un jueu. -
497 Pràctica hindú de cremar la vídua del difunt per a preservar la seva puresa.
498 Arbres tradicionalment associats a la mort i al dol.
499 Personatge desconegut.
500 Setmanari britànic de pornografia lleugera, publicada des del juliol de 1898 fins al desembre de 1914.
501 Inspirat en Keats. Vegeu nota 4401.
502 Inspirat en Hamlet: «Fragilitat, el teu nom és dona» Es refereix a Gertrudis, que ha traït el seu marit per casar-se amb el seu germà Claudi.
503 Es refereix a l’orinal, que ja hem vist més enrere.
504 Situada en el curs superior del riu Liffey, vint milles al sud-oest de Dublín.
505 El Royal Theater del carrer Hawkins.
506 És a dir, incendi del Royal, que va coincidir amb unes taques solars, l’activitat de les quals es creia que afavoria els focs. .
507 Regat amb vi o licors, guarnit amb ametlles i servit amb nata,
508 En l’original, «Dies d’Halció (Halcyon Days) (lit. Dies del Bernat Pescaire),»
509 Naturalment, el peix, però també amb significat de mediador o agent, i vulgarment alcavot, proxeneta i mestressa de bordell.
510 Nimfes que només tenen tres dies de vida.
511 En l’original «blossoming into bloom».
512 A l’Acte II de «El Mikado» de Gilbert i Sullivan (1885), Nanki-Pu canta: «»Les flors que broten per primavera / Tra la, /Respiren la promesa d’un feliç raig de sol...»
513 Causada per l’aparent atracció entre un sòlid i un líquid.
514 Frase inspirada en la comèdia d’un sol Acte d’Alexandre Dumas L’invitation à la valse.
515 Paròdia del càlcul de l’acceleració dels cossos en caiguda: Trenta-dos peus per segon.
516 Al·lusió paròdica al viatge d’Elies quan va ser arrabassat de la terra davant d’Eliseu.
517 Llatí: He pecat!
518 ...el món. Es refereix a «La mà que mou el bressol...»
519 Vegeu nota 4528
520 És a dir, «Toro Assegut» el famós cap dels indis sioux.
521 Traducció acomodatícia de l’original: «Where dreamy creamy gull waves o’er the waters dull»
522 Els teixos són arbres no decididament de fulla perenne.
523 Un dels emblemes dels cavallers templers , orde fundada el 1118 per nou cavallers.
524 Mor! Del llatí necare (matar)
525 En àrab hispànic (andalusí) beneïda.
526 Títol d’una de les faules d’Isop «La guineu no les pot heure i diu que són verdes».
527 Segons la creença errònia que va ser inventat per una monja.
528 Jocosa alteració de sexe per a una presumpta abadessa.
529 Famós personatge de guineu medieval, adaptada del francès.
530 Inspirat en la metamorfosi de la sirena escàpula del somni de Dant al Purgatori.
531 És a dir, l’escàndol de les dones riques que lloguen gigolos a indrets internacionals de moda.
532 Gaèlic: Subsidiarietat.
533 Vulgarment, els dits dels peus. (de Bella)
534 Rutina pianística de prova de tecles.
535 Quarteta utilitzada en jocs d’infants.
536 El famós soliloqui de Hamlet, amb el verb distorsionat.
537 Francès: En aquest bordell on hi tenim la finca.
538 Llatí: al comptat, sense intrmediaris.
539 És a dir, que els pubs han tancat.
540 Com havia proposat als seus alumnes, en el capítol 2.
541 Proverbi de Richard Brinsley (1751-1816),
542 En grec, una paraula que té un accent agut a la penúltima síl·laba .
543 Gotthold Lessing (1729-81) Poeta i lingüista alemany
544 Paraules seves amb què comença el capítol 3.
545 Joc de paraules: En anglès «lamb» vol dir «anyell). I el senyor de Londres es diu Lambe.
546 Llatí: Done'ns la pau. Completa la paròdia de l’Agnus Dei. -
547 Die Götterdämmerung de Richard Wagner.
548 En pla jocós, Zoe substitueix esperit per beguda espirituosa, és a dir, whisky o qualsevol altra beguda alcohòlica.
549 Superstició popular de l’època.
550 Rodolí a l’original: Like that. Pandy bat. «Pandy bat» era un càstig als alumnes de l’època; una pallissa al cul amb una tira de cuiro.
551 Stephen rememora quan, estudiant a Clongowes, va ser castigat injustament pel pare Dolan, de la mateixa forma.
552 El rector, a qui es va queixar Stephen de la pallissa rebuda del pare Nolan.
553 Peix de la família del bacallà i del lluç. La llegenda atribueix les taques negres darrere les seves aletes pectorals a l’empremta del dit polze de Sant Pere, quan va trobar una «moneda del tribut» a la boca del peix (Mateu 17, 24-27) . Les paraules de Stephen semblen indicar una pregària íntima a Qui sigui, fent referència a les cartes de Sant Pere, del Nou Testament, no llegides per ell.
554 Joyce va néixer també el dijous 2 de febrer de 1882.
555 Segons una rima infantil: «...Thursday’s child has far to go»
556 En quiromància, se suposa que és senyal d’una persona que pensa i treballa sistemàticament.
557 L’expressió anglesa «henpecked husband» lit. «marit picotejat per la gallina» La figura del gall masculí en el paper de la lloca femenina, il.lustra la fama que tenia Bloom com a marit.
558 Comentari del senyor Deasy sobre la història, en el capítol 2,
559 Expressió vulgar per a relació sexual.
560 Joc de paraules amb el seu nom. Literalment seria «Kate Crema, està encesa»
561 Nom del protagonista de «Els postres del pecat» , el llibre que Bloom li acaba de comprar.
562 Embruixat . Vegeu nota 3154.
563 Frase inspirada en els consells de Hamlet als actors perquè no sobreactuïn «...el propòsit d’actuar, té la finalitat, tant al començament com ara, de mantenir-se com si fos un mirall cap a a la natura...»
564 Inspirat en la idealització i el plany per la vida rural anglesa, d’Oliver Goldsmith (1728-74)
565 Paròdia de la maquinació de Iago per fer engelosir Otel·lo de la suposada deslleialtat de Desdemona. Fixem-nos que amb «Dijousmomun» hem traduït l’original «Thurdaymomun» que fonèticament recorda «Desdemona».
566 Autòpsia carregada de contradiccions, atès que els anglesos insistien en els trets feminoides dels difunt, peºr la forma particularment inflada els seus pits.
567 Ve a tomb, perquè Shakespeare va ser conegut com «El cigne d’Avon».
568 Hamlet, Acte III.
569 Llatí: «I els corns dels justos seran exaltats» (Salm 75 [vulg.74] 10)
570 Posidó havia donat al rei Minos un «brau de premi» per al sacrifici, però Minos el va amagar substituint-lo per un de raça inferior; la represàlia de Posidó va ser encendre en Parsifaë, la seva dona, una passió per al brau de premi.
571 Vegeu nota 3872.
572 Que naixien amb pèls per tots els seus cossos. Suine és una barreja de margarina oliosa amb llard.
573 Francès: «amb la roba interior escampada»
574 Francès: « quina cara que posa!»
575 Francès: «Dones de baixa estofa»
576 L’autor aquí juga amb la significació ambivalent de la paraula francesa pièce, que tant vol dir peça teatral, com un troç del cos de Skahespeare.
577 Nom que es va donar a l'aliança entre França i el Regne Unit.
578 Francès: «llop meu»
579 Francès: «Més! Mes!»
580 És a dir, un «Watermelon», en referència a Waterloo i Watercloset d’abans.
581 Superstició popular sobre el significat dels somnis.
582 Crit que utilitzen els falconers per recuperar el falcó. Hamlet, regirat després d’haver vist l’Esperit, es convocat per Marcel així («Hillo, ho, ho, ho, misenyor)
583 Raça de gos oriünda d’Anglaterra
584 Al·lusió a l’endevinalla proposada per Stephen als seus alumnes, en el capítol 2.
585 Cavall de color marró groguenc, anomenat així pel francès Jaune d’Isabeau (Groc d’Isabel), perquè el va muntar Isabel d’Àustria, o, segons una altra versió, Isabel la Catòlica durant el setge de Granada.
586 Irlandesos partidaris de l’autonomia, al contrari que els Orange.
587 Llatí: «per la via dreta»
588 «...la meva petita rosa de Yorkshire» Cançó de Murphy i Dan Lipton
589 Tripudium: Solemne dansa religiosa dels antics romans, interpretada a triple compàs.
590 Que, en el llenguatge de les flors, representa tant el bon gust com la inestabilitat.
591 És a dir, dels moviments que tendeixen a la bellesa del cos.
592 Senyor i senyora, professors de dansa, a Dublín.
593 Acadèmia de Dansa dublinesa.
594 Filla del compositor austríac Joseph Lanner(1801-43) que va crear el vals de Viena i va revolucionar la música de ball del segle XIX.
595 De Terpsícore, musa grega de la dansa.
596 Francès: «Tots endavant! Saludeu! Tots al seu lloc!»
597 Referència a la «Dansa de les hores», ballet de «La Gioconda» de Ponchielli.
598 Francès: «Des del quadrat! Avanceu de dos en dos!»
599 Francès: «D’un cantó a l’altre!»
600 Francès: «Endavant les parelles! Homes i dones separades en dues línies i mirant-se mútuament! Salutació! Canvieu mans! Canvieu cantons!
601 Francès: «Ells, en fila al mig! Elles, les mans juntes fent cadena! Formeu la cistella! (Les noies juntes formen un cercle al voltant dels homes) Esquena contra esquena!
602 Francès: «La Fornera! (Les mans fan moviments com si estiguessin amassant pa), En cercles!, Els ponts! (de mans), Cavalls de fusta! Cargols! (O llevataps!, giravolts ràpids)»
603 Francès: «Danseu amb la vostra parella!, Canvieu de parelles! Doneu el ram de flors a la vostra dama! Doneu-vos les gràcies, en acabar!»
604 Tret de la cançó «La meva xicota és una noia de Yorkshire»: «...Té una cintura tan esvelta i prima /Els seus ulls grisos brillen tant / Però és la millor de totes...»
605 Mena d’ocell, en anglès bittern
606 Continuació del verset iniciat per la pianola.
607 Francès: No res de ballar de sol!
608 Evoca la cerimònia de les misses negres, fetes amb gripaus. Es pot interpretar que Stephen fa una reflexió sobre la fantasmagoria de l’escenari.
609 En la seva al·lucinació, Bloom recorda l’episodi de l’ermita, al capítol de les Sirenes.
610 El ball dels protagonistes és assimilat al recorregut dels cavallets del parc d’atraccions de Toft.
611 Represa de la cançó «La Noia de Yorkshire»
612 Final onomatopeic i apoteòsic del ball.
613 Forma de dansa que es remunta al segle XIV, que proposa ensenyar la veritat que tothom ha de morir.
614 Com al Diumenge de Rams.
615 Cfr. Mateu 8, 28-34
616 Vegeu Nota 613.
617 Alemany: Dames de moda.
618 Del petit Boardman, del capítol de Nausicaa.
619 Paròdia del fragment de la cançó de la noia de Yorkshire: «Caram, ella és una campiona!»
620 Entre Lord Iveagh i Ardilaun.
621 Procedent de la cançó que descriu com Johny torna de la guerra « Talment com un bacallà estàs duplicat del cap a la cua».
622 Vegeu nota 67.
623 Joc amb pedres damunt de gel, especialment a Escòcia i Canadà,
624 Evoca la quarta estació del Via Crucis: «Jesús troba la seva afligida mare».
625 Vegeu nota 105.
626 En la tradició romana, espectres de morts que rondaven durant la nit per atemorir els vius.
627 Com hem vist abans, així anomena Mulligan a Stephen.
628 És a dir, el mar.
629 Vegeu nota 19.
630 Analogia del càncer que va matar la seva mare,
631 Exclamació francesa equivalent a: No, per Déu!
632 Llatí. «No serviré» Frase atribuïda a Satanàs en el moment de la caiguda.
633 Alemany: «necessari», però més probablement referència a l’espasa de Sigfrid (del mateix nom) a Der Ring des Nibelungen de Wagner.
634 Recorda el text de Blake. Vegeu nota 151.
635 En llenguatge popular, l’oficial de policia.
636 Més endavant, lligarà amb el personatge del califa Harum al Rasxid que sortia d’incògnit per la nit.
637 El terme anglès «caliph’s hood» suggereix la paraula «califat»
638 Cfr. Dues notes anteriors.
639 Nom del porter d’aquell col·legi
640 «The hue and cry»): També traduïble com a escridassada, clamor, persecució. Històricament, crit d’alarma per a perseguir un malfactor.
641 Agents de policia (Constables) de la Divisió Metropolitana de Dublín.
642 Traducció literal de «bloom»
643 En el segon capítol, ell mateix parla de les «filles de la memòria», és a dir, de Zeus i Menomosyne, segons la mitologia grega.
644 Lord Tennison, caricatura tradicional com a pilar del sistema, i del xovinisme optimista.
645 Expressió treta del poema de la Càrrega de la Brigada Lleugera» «...Ells no han replicat / Ells no tenen cap motiu per fer-ho / Però ells ho faran i moriran...»
646 Jonathan Swift.
647 Substitució retòrica de l’autodefensa
648 Francès. Literalment «En fi, són les vostres cebes» , figurativament: «És la vostra baralla, no la meva».
649 Personatge tret de la popular cançó de la guerra angle-bòer «Good-bye, Dolly Gray, I must leave you»
650 Cfr. Llibre de Josuè, 2
651 Joc de paraules, amb referència a la famosa agència de viatges anglesa Thomas Cook & Fill.
652 És a dir, l’esfera terrestre.
653 Hel·lenisme: «amants de la pau»
654 Inspirat en William Blake, a «La profecia de Merlin». «La collita florirà en temps hivernal / Quan dues virginitats es trobin plegades / El Rei i el Sacerdot han de ser lligats a una corda / Abans que dues verges es puguin trobar juntes».
655 Altament improbable que el sobirà anglès, defensor de la fe de l’església d’Anglaterra, portés aquest aquest símbol tan peculiar d’un catòlic irlandès.
656 Regiments de cavalleria que es van distingir a la Índia.
657 Francès: «Prohibit orinar»
658 Títol d’un popular himne d’un bisbe i poeta anglès.
659 Invocació maçònica de bona sort.
660 De «La balada del divertit Jesús» (capítol I)
661 Tret de la rima infantil: «El lleó i l’unicorn». Figures presents en l’escut reial d’Anglaterra.
662 És a dir, que el color verd irlandès planti cara al toro (emblema d’Anglaterra, en el pseudònim John Bull)
663 Francès: «La vella ogressa de les dents grogues»
664 Part en alemany: «Tira aquests aquests fastigosos als teus peus...» Segueix part en italià i castellà comprensibles.
665 Patriota irlandès, capturat al mar, que es va suïcidar a la presó.
666 Distingit comandant Bòer,
667 És a dir: «Em vaig oblidar de pregar pel descans de la meva mare».
668 Vegeu nota 73.
669 Francès: «Això també val per París» És a dir, «els mals necessaris».
670 Horaci li retreu a Hamlet paraules ofensives.: « Hamlet: Em sap greu ofendre-us / Horaci: No és cap ofensa, Senyor / Hamlet: Sí que ho és, Horaci, per sant Patrici!»
671 Les caricatures de dones velles pobres, i de les patates, són imatges de l’Irlanda d’aleshores.
672 És a dir, Irlanda.
673 Títol d’una cançó de bressol.
674 Gaèlic: A leanbh (El meu petit, el meu amor)
675 Gaèlic: Bean sí (esperit femella, missatger de la mort)
676 Gaèlic: Ochón (Ai las!)
677 Literalment, el truc del barret dels il·lusionistes. Tant en futbol com en cricket es refereix als tres cops encertats per la mateixa persona.
678 Gaèlic: Sagart a rún (El meu estimat sacerdot)
679 Figura d’una cançó de bressol.
680 Gaèlic: Irlanda per sempre!
681 Com molts irlandesos ho eren aleshores.
682 De la guerra angle-zulu (1879), on una tropa colonial anglesa de 150 homes es va defensar de 4000 zulus
683 Crit que se suposa del Duc de Wellington en un moment crític de la batalla de Waterloo.
684 Hebreu: «Cuiteu a agafar el botí» (Isaïes 8, 1)
685 Resposta a la petició del soldat Compton d’agredir a Stephen.
686 Suburbi de Limerick, famós per la brutalitat dels seus veïns.
687 Ressò de l’obertura de l’Oda en Honor del dia de Santa Cecília : «Ningú llevat del valent mereix joc net». Famosa l’adaptació de Händel (1736).
688 Adaptació incorrecta del poema de William Blake «Augurs d’Innocència» Stephen hi substitueix Anglaterra per Irlanda.
689 Del poema de Richard Head «The Rogue Delight in Praise of His Strolling Mort»
690 Descripció de l'Harmagedon, la gran batalla que destruirà el món com a preludi del Judici Final.
691 Paròdia treta de l’evangeli de Mateu, a la mort de Jesús (27, 51-53)
692 És a dir, la dreta i l’esquerra de l’altar, en la litúrgia catòlica preconciliar.
693 Al·lusió pejorativa a la deessa de la Raó, de la Revolució Francesa. La dona nua sobre l’altar és tradicional en les Misses Negres.
694 Referència a una il·lustració de la Verge i el Nen, de llibre de Kells, on s’hi pinta el nen Jesús amb dos peus esquerres.
695 Llatí: Entraré a l’altar del diable. Transposició en missa negra de la introducció de l’antiga missa catòlica.
696 En comptes de «Ad Deum qui laetificat iuventutem meam».
697 Les misses negres es celebren amb sang, no amb vi.
698 Inversió de «Al·leluia, Perquè el Senyor Déu Omnipotent Regna» (Apocalipsi 19, 6). Tradueixo la versió de la Bíblia del Rei Jaume, utilitzada per l’autor i que va utilitzar Händel a l’oratori «El Messies»
699 Hebreu: Senyor, paraula que utilitzen els jueus per evitar pronunciar IHWH, el nom sinaític de Déu.
700 Joc de paraules del text original. Adonai primer ha cridat «Dog» (Gos) i després «God» (Déu), Una inversió com la que han proposat els condemnats.
701 És a dir, protestants i catòlics.
702 Lema també dels orangistes en partits de futbol a Irlanda del Nord.
703 Himne catòlic: «Omni die dic Mariae» atribuït a Sant Casimir.
704 Llatí: «Judes se’n va anar i es va penjar» (Mateu 27, 5)
705 Evoca l’obra primerenca de Kant «La crítica de la raó pura».
706 És a dir, un cop de puny per provocar l’altre a lluitar o ser considerat un covard.
707 En sentir la paraula «bleeding» referida al gos, es pensa que parlen de Stephen.
708 És a dir, el sergent major Benett podria imposar sancions a un soldat amb problemes amb l’autoritat civil.
709 Empleat de la funerària, com hem vist més amunt.
710 L’últim fragment d’aquesta onomatopeia equina, «home» és la paraula anglesa que significa «casa, llar». Sembla , doncs, que el cavall se’n riu de les paraules de Bloom.
711 Es refereix a Stephen, que el duen al cotxe.
712 On s’hi troba la torre Martello on Stephen comparteix vivenda amb Mullligan.
713 Joc de paraules en el text original «Bloom in gloom, looms down»
714 Aquestes onomatopeies, en el text original duen el signe vocàlic «oo» (traduït «u»), cosa que els pot relacionar amb el nom de Bloom.
715 Segons la creença popular.
716 Stephen està recitant «Qui va amb Fergus» de Yeats.
717 El quart grau de l’antic i acceptat ritus escocès de la Francmçoneria, el primer dels anomenats «graus inefables»
718 En el folklore cèltic, les fades castigaven els humans segrestant nadons amb bellesa futura.
719 Com en el conte de La Ventafocs.
720 És a dir, tal com un estudiant jueu llegeix l’hebreu.
721 En el llenguatge de les gemmes, el diamant té el poder de fer els homes coratjosos i magnànims, i protegir-los dels mals esperits. El robí és el símbol d’una ment alegre, i actua de preservatiu de malalties i amulet contra els verins.
722 Aquests objectes, junt amb l’elm de bronze suggereixen que Rudy apareix amb els atributs d’Hermes (Mercuri), el déu missatger.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada