Cap 18 (Penèlope) El Llit

 

 ¹

Sentència 1

SÍ, perquè ell no va fer mai una cosa així abans, com demanar l’esmorzar al llit amb un parell d’ous , des de l’hotel City Arms quan ell solia tenir la pretensió d’enllitar-se amb veu malaltissa fent tot el possible per fer-se l’interessant a aquella vella xaruga de senyora Riordan, amb qui ell creia tenir una gran influència i mai no ens va deixar ni mig penic, tot era per les misses en sufragi d’ella i de la seva ànima, grandíssima avara com sempre va ser, tenia por en realitat de gastar els 4 penics destinats al seu esperit de vi ², explicant-me tots els seus patiments, ella feia us de la massa vella xarrera sobre política i terratrèmols i la fi del món, fent-hi una mica de broma, que Déu ajudés el món si totes les dones eren com ella, fora banyadors i colls baixos, que ella no volia que ningú els dugués. Suposo que era pietosa perquè cap home no se la miraria dues vegades; espero no ser mai com ella i em pregunto si li hauria agradat que totes ens cobríssim la cara, però ella era una dona ben educada, és cert, i la seva xerrameca versava sobre la senyora Riordan aquí la senyora Riordan allà, suposo que ell estava content de poder-se desfer d’ella i el seu gos que m’olorava les pells i especialment sempre que es posava a la vora per burxar per sota dels meus enagos, Sí, tanmateix m’agrada que ell sigui així d’educat amb velles com aquella i també amb cambrers i captaires. Ell no està orgullós de res però no sempre; si per a ell una cosa algun cop li ha importat de forma realment seriosa, és que ells vagin a un hospital on tot és net, però suposo que jo hauria d’inculcar-li-ho durant un més, sí, i després tindríem una infermera d’hospital com a pròxim objecte sobre la catifa, i el tindria a ell residint-hi fins que el fessin fora o una monja potser com la de la foto obscena que ell té ³ que és tan monja com jo no ho sóc; sí, perquè ells són tan febles i gemeguen tant quan no es troben bé, que necessiten una dona per sentir-se millor; si el nas d’ell sagnés tu pensaries que era Oh que tràgic! I aquell dia que semblava morir-se, a l’alçada de la Carretera Circular del Sud, quan es va desllorigar el turmell a la festa de la coral a la Muntanya de SugafLoaf ⁴ el dia que jo duia aquell vestit i la senyoreta Stack li va dur flors de les més velles i lletges que va poder trobar al fons de la cistella, cosa suficient per ingressar-lo en un dormitori masculí amb les veus de les velles serventes d’ella intentant d’imaginar-se que ell s’estava morint per causa d’ella —cosa per no mirar-te mai més a la cara— tot i que ell semblava més un home amb la seva barba un poc crescuda en el llit igual que el pare; a més a més, odio embenar-lo i administrar-li la dosi de medicament quan ell, després de fer-se un tall al dit del peu amb la navalla per treure’s els ulls de poll, agafa por de no enverinar-se la sang, però, si es donava el cas que jo em posava malalta després, hauríem vist quina atenció s’amaga, només a la dona és clar, per no reconèixer-li tots els problemes que elles afronten. Sí, ell venia de tant en tant, n’estic segura, pels seus apetits, encara que no fos per amor o que hagués estat fora del seu menú pensar en ella, així tampoc no es tractava d’una d’aquelles dones de nit si en realitat hi hagués estat i la història de l’hotel que es va inventar un paquet de mentides per amagar allò planejat per Hynes que va insistir que jo vaig trobar ⁵. Ah sí, Jo em vaig trobar amb Menton, com recordeu, i un altre que em va mostrar aquella cara de nen petit, el vaig veure i ell, casat de no fa gaire temps, festejant amb una noia jove al Miriorama de Pooles ⁶ i li vaig donar l’esquena quan ell es va esmunyir del tot conscient, semblava, de quin perill corria, però havent tingut la insolència d’haver-me fabricat, un cop només, una alta opinió de si mateix amb els seus ulls de lluç bullit de la més gran estupidesa que mai he trobat i d’això se’n diu un advocat només perquè jo odio tenir una llarga discussió al llit o en altre cas, si no és aquella la seva més aviat petita puta o una altra amb qui es va trobar en algun lloc o va caçar de forma furtiva , només que elles el coneguessin tan bé com jo...sí, perquè abans d’ahir ell estava fent uns gargots que semblaven una carta quan jo vaig entrar al quarto de davant a buscar mistos i ensenyar-li la mort de Dignam en el diari com si alguna cosa m’ho hagués dit, i ell va tapar allò que escrivia amb paper secant simulant estar pensant en el negoci i el més probable és que es dirigís a alguna que ell pensa que li professa adoració perquè tots els homes, a l’edat d’ell sobretot a prop dels quaranta, fan una mica el mateix; ara, tant com poder-li arreplegar alguna moneda d’ell, no tan neci com un neci vell, i després l’acostumat bes al meu cul, era no amagar que a mi m’importa un rave a qui ell ho faci o amb qui, o ho sabia abans tot i que m’agradaria descobrir, en la mesura que jo no els tinc tots sota el meu nas, tot el temps que aquella puta de Mary que vam trobar a la terrassa d’Ontario farcint el seu fals cul per excitar-lo de forma prou maldestra com per fer-li arribar l’olor d’aquelles dones pintades davant seu una vegada o dues. Vaig tenir una sospita en fer-lo venir al meu costat, quan vaig trobar el cabell llarg damunt la seva jaqueta sense la propietària quan vaig entrar a la cuina amb l’excusa que ell estava bevent aigua; una sola dona no és prou per a ells, això era culpa seva, és clar, arruïnant les minyones i després proposant que ella podria seure a taula per Nadal, si us plau Oh no, gràcies! A casa meva no, robant-me les patates i les ostres £2 6s la dotzena ⁷, haig de sortir per veure la meva tia, si no els sap greu, furt comú això és el que era, però jo estava segura que ell hi tenia alguna cosa a veure i a mi em toca descobrir una cosa semblant que ell va dir, no en tens cap prova era la prova d’ella. Oh, sí, a la tia d’ella li agradaven molt les ostres, però jo li vaig dir a ella el que jo pensava de la seva suggerència de sortir sola amb ella, que jo em rebaixaria a espiar-los les lligacames que jo vaig trobar en el quarto d’ella el divendres que ella havia sortit, que ja era prou per a mi, i un xic massa, quan vaig veure també que el rostre d’ella s’inflava de mal geni quan li vaig donar a ella el seu avís de setmana, que era millor fer les habitacions sense totes dues, que les faria jo sola més de pressa i que ella només quedava per a la fotuda feina de la cuina i llençar les escombraries; de tota manera, li vaig posar en mans d’ell que ella o jo deixés la casa, que ni tan sols el podria tocar si jo creia que ell estava amb un fastigós barbut mentider i trinxeraire com aquell, negant-ho tot a la meva cara i cantant també pels voltants en el W.C. , perquè ella sabia que ella estava també bé a fora, sí, perquè ell no podria possiblement estar sense fer-ho durant gaire temps, per això ho havia de fer en algun lloc i l’última vegada va acudir al meu cul quan era de nit ⁸; Boylan em va estrènyer fortament la mà mentre passejàvem a la vora del riu Tolka i allí en roba una altra ⁹ i jo vaig prémer l’altre cantó de la seva amb el meu polze per tornar-li el gest cantant allò de May Moon she’s beaming love ¹⁰ , perquè ell té una idea sobre ell i jo, ell no és tan burro com ell mateix va dir, jo soparé al Gaiety tot i que, en cap cas, no aniré a donar-li la satisfacció, Déu ho sap, del seu canvi en el sentit de no ser-ho sempre i sempre dur el mateix barret vell, si no és que jo pagués algun xicot perquè ho fes, ja que no puc fer-ho per mi mateixa, un noi jove que m’agradaria deixar-lo un xic atordit, i si estigués sola amb ell li deixaria veure les meves lligacames, les noves, i el posaria vermell quan el mirés per seduir-lo, que jo sé què senten els nois amb borrissol a les galtes fent aquella cardada després de treure’s allò; per qüestió d’horari i resposta faries tu això, allò i l’altra cosa amb el carboner? Sí Amb un bisbe? Sí, ho faria perquè ja li vaig parlar a ell sobre algun Degà eclesiàstic o Bisbe que seia al meu costat en els jardins dels temples jueus ¹¹, quan jo estava teixint aquella peça de llana, un estranger arribat a Dublín em va preguntar quin lloc era aquell i etc., sobre monuments i em va cansar amb les estàtues que l’incitaven a fer-lo pitjor de qui és ell en el teu pensament, i ara digui’m en qui està pensant vostè, qui és, digui’m el seu nom, qui em va dir qui és l’emperador d’Alemanya, Sí , imagineu que sóc en ell, penseu en ell, podreu sentir-lo a ell intentant fer de mi una puta, la qual cosa ell no deixarà de banda mai a aquesta edat de la seva vida, simplement una ruïna per a qualsevol dona i cap satisfacció en això, fent veure que li agrada fins que ell arriba i llavors jo mateixa ho acabo tot com sigui, i et fa empal·lidir els llavis es faci com es faci ara una vegada per totes, amb totes les xerrameques que el món en pugui fer és només la primera vegada i després serà senzillament el fer-ho de cada dia i no hi pensis més sobre el per què pots besar un home sense primer anar-t’hi a casar, a vegades estimes de forma desassenyada quan aquests són els teus sentiments tan bonics sobre tot teu que no pots fer-hi més; tant de bo un home o d’altre em prengués algunes vegades quan hi és i em besés en els seus braços, no hi ha res com una besada llarga i càlida que t’arriba a l’ànima i quasi et paralitza; llavors odio aquella confessió quan solia acudir al Pare Corrigan, ell, pare, em tocava i quin horror si ell preguntava on i jo deia a la ribera del canal com una pàmfila, però pel que fa a la teva persona, filla meva, que la cama del darrere estigui enlaire allà on seguis. Sí, Senyor, no podria ell haver dit amb el cul enfora i haver-hi fet el que s’hi havia de fer? I vas oblidar totes les maneres amb que ell va dir «jo»? No, pare, sempre penso en el pare real que ell volia conèixer perquè quan jo ja li vaig confessar a Déu ell tenia una mà grossa i plena amb la palma sempre humida que no m’hauria fet pas res sentir-la, ni ell tampoc, jo diria, per la nou del coll que se li veia en el seu alçacoll ¹²; No recordo si em va conèixer al confessionari, on jo podia veure-li la cara i ell no podia veure la meva és clar, ell mai no es tombaria o continuaria quiet, tenia els ulls vermells quan el seu pare es va morir., ells ¹³ ja havien perdut una dona, és clar; ha de ser terrible quan un home plora tot sol, m’agradaria que un d’ells m’abracés amb els seus revestiments i l’olor d’encens que desprenen com el Papa; a més, no hi ha cap perill amb un capellà si estàs casada, ell és massa curós amb si mateix, i llavors com a penitència fes algun donatiu a Sa Santedat el Papa; no sé si ell estava satisfet amb mi ¹⁴, una cosa que no em va agradar d’ell van ser els copets que em va donar pel darrere quan marxava del vestíbul amb tanta familiaritat, i tot i que jo reia, no sóc cap euga ni cap somera, oi?; suposo que pensava en el seu pare, i em pregunto si quan es lleva pensa amb mi o hi sóc en els seus somnis, o bé qui li va donar aquella flor que va dir que havia comprat, ell que feia fortor d’alguna mena de beguda, no whisky ni cervesa, o potser d’aquella dolça mena de cola amb que ells enganxem els cartells, a mi m’agradaria fe un glop d’aquelles cares begudes de colors verd i groc que prenen aquells paios a la porta de l’escenari amb els barrets de l’òpera; en vaig tastar una sucant-hi el dit, en la copa d’aquell americà que sostenia una retorçada discussió sobre segells amb amb el pare, i ell feia tot el que podia per no caure adormit després de l’última vegada que vàrem prendre el vi de Porto i carn en conserva ¹⁵ , que tenia un sabor lleugerament salat, Sí, perquè jo em sentia d’allò més bé i també cansada i em vaig adormir tan bon punt em vaig estiregassar al llit, fins que aquell tro em va despertar com si hagués arribat la fi del món, Déu ens tingui pietat, i vaig pensar que els cels ens queien al damunt per castigar-nos, em vaig senyar i resar una Avemaria com durant aquells llamps tan terribles de Gibraltar, i ells venen i et diuen que no hi ha Déu, que el que tu pots fer si sents soroll de tempesta forta, és només un acte de contrició, i que la candela que jo vaig encendre aquell vespre a la capella de carrer Whitefriars ¹⁶ per al Mes de Maig ¹⁷ et protegia, tot i que ell se n’hauria rigut si ho sentia, perquè no va mai a missa o a reunions l’església , diu que dintre teu no en tens, d’ànima, sinó només matèria gris, perquè ell no sap què és tenir-ne cap, Sí quan jo vaig encendre la candela, Sí, perquè devia haver vingut 3 o 4 vegades amb aquella cosa tremendament grossa i vermella que té, i jo creia que la bena, o com redimonis l’anomenen ¹⁸ es rebentaria encara que la verga d’ell no fos tan grossa; després de despullar-me del tot, amb les persianes tirades avall, després d’hores i hores vestint-me, perfumant-me, pentinant-me i tota l’estona dreta com un estaquirot mentre ell hauria estat menjant ostres ¹⁹ , unes quantes dotzenes calculo, mentre cabtava a viva veu. No, en ma vida no vaig sentir dir de ningú que la tingués d’aquella grandària, que per omplir-la ell hauria hagut d’estar menjant un be sencer; què vol dir la idea de fer-nos a nosaltres així amb un gran forat enmig nostre que un semental hi pugui penetrar? Perquè això és tot els que ells volen de tu amb aquella mirada viciosa i decidida als ulls d’ell; jo havia de mig tancar els ulls encara que ell no disposés d’aquella tremenda quantitat d’esperma al seu interior, quan jo el feia retirar-l’hi enfora i fer-m’ho jo mateixa considerant com n’és de millor en el cas que res d’allò no hagués rajat de forma adequada a última hora; jo el deixava acabar dintre meu, bonica invenció feta per les dones perquè ell tingui tot el plaer, però si algú els feia un toc com aquell d’elles mateixes, sabrien allò que jo va vaig dur a terme amb Milly i ningú no creuria l'experiència que ella també va tenir, i en canvi el marit de Mina Purefoy preserva’m de la història que m’estàs explicant, ²⁰ prenyant (la seva dona) amb un nen o dos un cop a l’any, amb la regularitat del rellotge, sempre amb l’olor de nens al voltant d’ella, el qui anomenaven polla llarga o quelcom semblant, un negre amb els cabells despentinats, Jesusjack ²¹ , va sortir de color fosc l’última vegada que jo hi era! Una carretada d’ells rebolcant-se l’un sobre l’altre, fent tant de soroll que no et podies sentir ni la teva orella; suposadament sans paren fins que no ens han omplert el cervell com elefants, o ves a saber què. Suposant que jo m’arrisqués a tenir-ne un altre, no d’ell, encara que si ell fos casat estic segura que tindria un fill prou fort, però no sé si a Poldy li queda gaire més substància lletosa Si, seria una gran alegria; suposo que va ser trobant-se amb Josie Powell ²² i el funeral i pensant sobre mi, i Boylan ben lluny, ell podrà pensar ara el que li vingui més de gust si això el fa trobar bé; sé que ells s’estaven acaronant un xic quan jo vaig entrar a l’escenari; ell estava ballant i seia afora amb ella la nit de l’estrena a casa de Georgina Simpsons ²³ i després em volia escanyar pel motiu de no agradar-li de veure-la com una pàmfila, que aquest era el motiu del per què havíem estat drets a la fila parlant de política, va començar ell no jo , quan va dir que Nostre Senyor era un fuster, al final em va fer plorar, és clar una dona és tan sensible per qualsevol cosa, després jo estava enfadada amb mi mateixa només per haver cedit, perquè jo sabia que ell em continuava amb la seva i va dir que al primer socialista era Ell i em va molestar tant no poder posar-lo de mal humor, tanmateix ell coneix una colla de coses barrejades especialment sobre el cos i les interioritats, que m’agradaria d’estudiar per mi mateixa allò que tenim dintre nostre; en aquell Metge de Família ²⁴ sempre podia sentir la veu d’ell parlant quan l’habitació era plena i després l’observava, que jo simulava fredor quan ella es referia a ell, perquè ell solia fer un xic el paper de gelós, sempre que em preguntava cap a on vas, i jo deia a veure Floey ²⁵ ell em regalava poemes de Lord Byron i els tres parells de guants, i així va acabar que jo podia aconseguir de forma fàcil que ell ho maquillés en qualsevol moment; sé com ho faria inclús suposant que es tornés a posar en contacte amb ella i que l’anés a veure en algun lloc; ho sabria si ell es negava a menjar-se les cebes ²⁶ ; conec un gavadal de maneres, demanar-li que em tiri avall el coll de la brusa o tocar-lo amb el vel i els guants en sortir, 1 petó llavors els ho engegaria tot a rodar, no obstant, ja està bé veure després, deixem-lo anar-la a trobar, ella naturalment només estaria massa encantada per fer veure que està boja d’amor per ell; això no m’importaria gaire, només m’arribaria fins a ella a preguntar-li «l’estimes?» i mirar-li els ulls fixos en mi; ella no podria enganyar-me però ell sí podria imaginar que es tractava d’ell i fer-li a ella una declaració en to divagant com em va fer a mi, per bé que jo tingués una feina de dimonis per sentir-ho d’ell; per bé que m’agradés d’ell el que mostrés que es podia aguantar i que no es deixaria agafar per la pregunta que també havia estat a punt de fer-me la nit a la cuina mentre jo estava remenant el pastís de patata: «hi ha una cosa que només et voldria preguntar» , el vaig dissuadir de seguir endavant perquè estava de mal humor amb les mans i els braços plens de farina pastada, en qualsevol cas ja li havia permès massa la nit abans que parlés de somnis, així que no tenia ganes de fer-li saber més del que fos bo per a ell; ella solia abraçar-me sempre Josie fos ell on fos, vull dir ell naturalment, aferrant-se’m al damunt i, quan jo li deia que em rentava de dalt a baix sempre que podia, em preguntava «t’és possible rentar-te, les dones sempre esteu ovulant», posant-se-li dura quan ell és allà, cosa que elles coneixen per la seva mirada cobejosa i un xic parpellejant, posant-se-li en canvi indiferent quan elles surten amb alguna cosa de les que li aixafen la guitarra a ell. No m’estranya el més mínim perquè ell era molt guapo en aquella època que mirava d’assemblar-se a lord Byron; jo deia que m’agradava encara que fos massa guapo per ser un home i ell s’hi assemblava una mica abans que tinguéssim relacions més tard, tot i que a ella no li va agradar tant el dia que ja vaig esclafir en atacs de riure, ni sufocant les rialles podia impedir que em caiguessin les agulles dels cabells l’una darrere l’altra juntament amb la massa de cabells que tenia; estàs sempre de bon humor, va dir ella, Sí, perquè això la va molestar perquè sabia què significava, perquè jo solia explicar-li a ella una bona part de com anaven les coses entre nosaltres, no tot però el suficient perquè a ella se li fes la boca aigua; però no era culpa meva que ella no enfosquís la porta fins molt després que fóssim casats; em pregunto que haurà aconseguit ella ara després de viure amb aquell guillat de marit seu, la seva cara començava a veure’s demacrada i malaltissa l’última vegada que la vaig veure, deuria haver tingut una baralla amb ell, la vaig veure que estava donant voltes per iniciar una conversa sobre marits i parlar d’ell per deixar-lo com un drap brut, tal com me’n va parlar. Oh sí, que a vegades ell solia ficar-se al llit sense treure’s les botes plenes de fang; quan li agafa el rampell imagina’t haver de compartir el llit amb una cosa així que et podria assassinar en qualsevol moment, quin home! bé no tots fan el boig de la mateixa manera, Poldy per exemple faci el que faci sempre s’eixuga els peus a l’estora quan arriba moll, i s’enllustra ben polit també les botes i sempre es treu el barret quan surt al carrer com és ara que ha sortit amb sabatilles a buscar £10000 per a una targeta postal U.p u.p ²⁷ Oh dolça May ²⁸ amb una cosa així no et moriries d’avorriment? Realment fint i tot massa estúpid treure’s ara les botes; què podries fer d’un home com aquest sinó morir-te 20 vegades abans que casar-te amb un altre del seu sexe?; és clar que ell mai no trobaria una altra dona com jo que l’aguantés de la manera com jo sé que ve a dormir amb mi, Sí i ell ho sap també en el fons del seu cor; agafeu el cas d’aquella senyora Maybrick que va enverinar el seu marit, em sembla que per amor amb un altre home, Sí, és va descobrir després, que ella no era tan absolutament malvada com per fer una cosa com aquella, és clar que alguns homes poden estar agreujant-ho de forma tan horrorosa que fan que et tornis boig i sempre la pitjor paraula del món és que ens demanin casar-nos amb ells, perquè si fossin tan dolents com després resulta, Sí, perquè ells poden seguir sense nosaltres, arsènic ella li va ficar en el te, procedent del matamosques, oi? I per què l’anomenen així, ²⁹ si jo li preguntava a ell, hauria dit que van ser els grecs que ens ho van deixar perquè nosaltres érem tan savis, abans que ella hagués estat tan boja d’amor per l’altre paio com per córrer el perill de morir penjada a la forca. Oh, a ella tant li feia si venia de la seva naturalesa allò que podria fer, a més ells no serien tan brutals com per anar a penjar una dona; i de ben segur que ho són.

Sentència 2

I és que ells també son tan diferents; Boylan parlant de la forma del meu peu, de seguida se’n va adonar abans que me’l presentessin, quan jo estava en la D.B.C. amb Poldy ³⁰ rient i mirant d’escoltar que jo feia oscil·lar el meu peu. Tots dos havíem demanat 2 tes, pa normal i mantega i jo el vaig veure mirant amb les seves germanes, dues velles cambreres, quan jo em vaig aixecar i vaig preguntar a la noia on eren els serveis per poder treure’m aquelles calces negres tancades que ell em va fer comprar i que trigues mitja per tirar-te-les avall, mullant-me sempre del tot les novetats que estreno setmana sí setmana no; tant vaig trigar que vaig oblidar els meus guants de camussa en el seient del darrere, i que mai més vaig trobar, degut al robatori d’alguna dona, i ell volia que ho posés en el Irish Times, «perduts en el lavabo de senyores del D.B.C., carrer de la Dama, a retornar, el qui els trobi, a la senyora Marion Bloom», i jo vaig veure els ulls d’ell fixats en els meus peus, mentre s’anava per la porta giratòria encara mirava quan em vaig tombar; i hi vaig anar a prendre te al cap de dos dies amb l’esperança de trobar-lo, però llavors ell no hi era; ara, com el va excitar allò!, perquè em vaig creuar amb ells quan estàvem en l’altra habitació; primer es va referir a les sabates que tiben massa per caminar, després, que la meva mà es bonica i que tant de bo dugués un anell amb la pedra del meu mes, una bonica aiguamarina; jo li trauré, a ell, un braçalet sol i d’or, no m’agrada tant el meu peu, no obstant una vegada el vaig fer gastar pel meu peu ³¹, la nit després del desastre del concert de Goodwins, amb tant de fred i vent que sort vàrem tenir d’aquell rom de la casa per escalfar-nos i que el foc no estigués apagat quan ell es va oferir a treure’m les mitges ajaguda davant la llar de foc al carrer Lombard; doncs, en una altra ocasió van ser les meves botes enfangades que ell volia que les passegés per totes les bonyigues de cavall que jo pogués trobar; però, és clar, ell no és natural com la resta del món, que jo, com ell va dir, jo podria donar 9 punts sobre 10 a Katty Lanner ³² i guanyar-la. I això què vol dir? Li vaig preguntar jo, però no recordo què em va dir perquè justament anunciaven l’edició l’Stoppress ³³ i em vaig fixar en l’home de cabells arrissats de la botiga del Lucan Dairy Company que és tan educat, crec que la seva cara l’havia vist abans quan estava assaborint la mantega, així que no vaig anar amb presses; també Bartell d’Arcy ³⁴, de qui ell solia fer-ne broma quan ell començava a fer-me petons a les escales del cor després que jo cantés l’Ave Maria de Gounod; què estem esperant, reina del meu cor, besa’m directament al front i aquella part meva que és marró ³⁵ ; ell era força atrevit per tenir tota la veu tan metàl·lica i també s'enrabiava amb les meves notes baixes, si em voleu creure m’agradava la forma com utilitzava la boca per cantar, i després ell ³⁶ em preguntaria si no era terrible fer-ho en un lloc com aquell; la veritat és que jo no ho veia tan terrible, i així li penso dir algun dia no ara i sorprendre'l , Sí i el portaré fins allí per ensenyar-li també el lloc mateix on ho vam fer; així que llavors no tindrà més remei que acceptar-ho; ell es pensa que res no pot passar sense que ell ho sàpiga, ell no tenia ni idea sobre la meva mare fins que ens vam prometre³⁷, altrament no m’hauria aconseguit de forma tan barata com li va costar, en qualsevol cas ell va ser 10 vegades pitjor del que ell mateix era quan em va pregar que li permetés una petita ullada dels meus calaixos ³⁸; va ser el vespre que, venint per la plaça Kenilworth, em va besar l’ull brodat del meu guant i jo havia de retirar-l’hi fent-me preguntes sobre si és permès investigar la grandària del meu dormitori , així que li vaig permetre seguir com si m’oblidés de pensar en mi mateixa: quan vaig veure que se’l ficava a la butxaca, naturalment volia dir que estava boig amb el tema dels calaixos, cosa fàcil de veure-li mirant sempre de forma encoberta les ciclistes descarades amb les bruses ensenyant el melic, fin i tot quan Milly i jo sortíem amb ell en festes benèfiques a l’aire lliure, quan una amb crema musulmana estava dreta de cara al sol, ell era capaç de veure-li cada àtom que tenia ell al damunt; quan ell em va veure des del darrere seguint sota la pluja, jo el vaig veure abans que ell em veiés a mi, no obstant dret a la cantonada de la carretera que travessava Harolds abillat amb un impermeable nou amb una bufanda de colors gitanos per presumir de la seva complexió i del barret de color marró amb posat de murri com sempre; què hi feia allí on no hi tenia res a fer; ells poden anar i fer tot el que els agradi , tot en absolut, amb camisa de dormir si volen i no els facis cap pregunta, però, això sí, ells volen saber on eres i on anaves; el podia sentir seguint-me els passos d’amagatotis darrera meu amb els ulls posats al meu clatell; ell s’havia estat mantingut fora de casa perquè sentia que hi anava fent massa calor per a ell, així que em vaig tombar i aturar, llavors ell se’m va, diguéssim, abraonar. Sí, fins que jo em vaig treure el guant poc a poc mentre me’l mirava, em va dir que les meves mànigues de calat eren massa fredes per a la pluja, una excusa qualsevol per posar les seves mans a vora meva , calaixos, calaixos tot el sant dia fins que li vaig prometre donar-li el parell de la meva nina perquè ho traginés dins la butxaca de l’armilla. O Maria Santissima ³⁹ , semblava un boig gegantí caminant de puntetes sota la pluja amb la seva esplèndida dentadura, em vaig posar furiosa de mirar-la i que m’implorés aixecar els seus enagos de color taronja; jo portava uns plecs de raigs de sol que no hi havia ningú que dugués, i ell em va dir que s’agenollaria sobre el terra moll si jo no ho feia, perseverant així en allò que ell volia, i que arruïnaria el seu impermeable nou; i com que mai no saps quina raresa faran tots sols amb tu, i són tan salvatges si qualsevol passés pel costat, me’ls vaig aixecar un xic i li vaig tocar els pantalons per fora de la manera com solia fer amb Gardner ⁴⁰ , amb la mà dreta per evitar que la cosa anés a pitjor en un lloc públic com aquell. Em moria de ganes per descobrir si ell estava circumcidat, tot ell s’estava estremint com una gelatina; passa que ells volen fer-ho tot massa de pressa, treure’n tot el plaer i el pare esperant tota l’estona el seu sopar; ell em va dir que jo digués que m’havia deixat el moneder a la carnisseria i que havia hagut de tornar-hi a buscar-lo, quin Mentider; després em va escriure aquella carta amb totes aquelles paraules sobre com podria ell mirar-li la cara, a qualsevol dona, després de la conducta de la seva companya, fent-ho de forma tan maldestre després quan ens vam trobar , preguntant-me si jo t’he ofès amb les meves parpelles mig closes; és clar que ell sabia que jo no estava ofesa, tenia un xic de cervell, no com aquell altre ximplet de Henny Doyle que sempre trencava o esquinçava alguna cosa en el curs d’una xarada; odio un home desafortunat i si jo sabia què volia dir era clar que jo havia de dir que no per guardar les formes, que no t’entenc, així ho vaig dir i no era natural? És clar que ho és, tal com solia estar escrit amb el retrat d’una dona en aquella paret de Gibraltar amb aquella paraula que no vaig poder trobar enlloc només per a la canalla que ho veien massa joves, després escrivint una carta cada matí, a vegades dues al dia, m’agradava com ell feia l’amor, aleshores ell sabia com tractar una dona quan em va enviar les 8 roselles grosses perquè el meu era el dia 8 ⁴¹, llavors vaig escriure la nit que ell em va besar el cor a la cabanya dels Dofins ⁴² , era incapaç de descriure-ho, senzillament et fa feliç com res més a la terra, encara que ell no va saber mai abraçar-me tan bé com Gardner. Espero que l’infern vingui el dilluns ⁴³ , com ell va dir a la mateixa hora de la quatre; odio la gent que se’t presenta a totes hores; els obres la porta pensant que són les verdures i resulta que és algú i tu vas sense vestir, o bé la porta de la fastigosa i desordenada cuina s’obre de cop el dia que la cara plena de gebre del vell Goodwin et truca pel concert del carrer Lombard i jo tot just després de sopar i jo sufocada i empantanegada amb el vell estofat, no em miri, professor, li haig de dir que estic espantada, Sí, però ell era un vell cavaller de debò a la seva manera, impossible de trobar ningú que fos més respectuós; per dir que no hi ets, has de llucar per entremig de la persiana com amb el xicot missatger d’avui, de primer em pensava que era un ajornament de la tramesa de Porto i dels préssecs, primer jo estava a punt de badallar de nervis pensant que ell em volia tractar de nècia, quan he conegut el seu pic i repicó a la porta, devia ser ell que arribava un xic tard perquè era un quart de quatre quan he vist les dues noies Dedalus ⁴⁴ venint de l’escola. Sempre visc a tres quarts de quinze, inclús aquell rellotge que ell em va donar, no sembla mai funcionar bé, havia d’anar a que me’l miressin després de donar el penic a aquell mariner coix per la pàtria i la bellesa d’Anglaterra, quan estava xiulant Allí hi ha una noia encantadora que estimo ⁴⁵ i jo ni tan sols m’havia posat la muda de canvi, ni les pólvores ni res més, aquell dia de la setmana que justament havíem d’anar a Belfast, de la mateixa manera que ell, que havia d’anar a Ennis pel 27^è aniversari de boda dels seus pares, no li seria agradable si sospitava que les nostres habitacions a l’hotel eren contigües i qualsevol desaprensiu se’m ficava al nou llit; jo no li podia dir que parés de molestar-me des del quarto del costat, o potser es tractava d’algun clergue protestant que tossia donant-se cops a la paret, aleshores l’endemà ell no es creuria que no haguéssim fet res: tot està molt bé si es tracta d’un marit, però tu no pots enganyar un amant després, dient-li que nosaltres mai no vam fer res; és clar que ell no em va creure, no, és millor que se’n vagi allà on és ell, a més sempre passa alguna cosa amb ell durant l’anada en tren al Concert Mallow a Maryborough, quan encarrega sopa bullent per a tots dos aleshores sona el timbre, ell baixa de l’andana esquitxant de sopa per tot el voltant; prenent-la a cullerades ell es posaria massa nerviós i el cambrer darrera seu organitzant un sacramental de crits contra nosaltres, i el maquinista no sabent què fer abans d’engegar, però ell cabut sense voler pagar fins a haver-se acabat la sopa; dos cavallers del vagó de tercera classe dient que ell tenia tota la raó; així era ell, així és ell, tossut com una mula; a vegades, quan se li fica al cap una bona feina, és capaç d’obrir la porta del carruatge amb la seva navalla, si no ens volen portar fins a Cork ⁴⁶; suposo que ho feia per revenjar-se d’ell. Oh!, m’encanta viatjar en tren o en cotxe amb aquells deliciosos coixins tous; no sé si ell reservarà un vago de primera classe per a mi; ell podria fer-ho en el tren amb una propina al vigilant; però Oh!,suposo que hi haurien els idiotes de torn mirant-nos embovats amb els seus ulls d’estúpids, possibilitat que sempre hi ha; en canvi, va ser un home excepcional, un treballador senzill qui ens va deixar sols en el carruatge el dia que anàvem a Howth; m’agradaria descobrir alguna cosa d’ell, en el curs d’un o dos tunels potser, després has de mirar per la finestra tot allò que es més bonic , després el viatge de tornada (suposant que no tornés mai més, què dirien els altres sinó que t’has fugat amb un amant teu que se t'endú a l’escenari de l’últim concert que vaig cantar allí on era fa més d’un any al saló de Santa Teresa al carrer Clarendon ⁴⁷, on hi tenen ara petits grupets de senyoretes cantant a Kathleen Kearney ⁴⁸ i a ella com a motiu que el pare és a l’exèrcit ⁴⁹ i jo cantant El captaire despistat ⁵⁰ amb un fermall al pit en honor de lord Roberts, quan jo duia el mapa d’Irlanda sencer a la cara i Poldy, no prou irlandès, era qui ho manegava en aquella època, jo no hauria pas passat per davant seu com ell em va fer per cantar en l’Stabat Mater, anant pels voltants dient que ell estava posant musica a Guia’m Amable Llum ⁵¹ ; el vaig ajudar amb allò fins que els jesuïtes van descobrir que ell era un francmaçó bastonejant el piano: Continua’m guiant Tu,⁵² va copiar d’alguna vella òpera, Si , i ell mentrestant voltant amb alguns d’aquells Sinner Fein ⁵³ últimament, o com s’anomenin ells mateixos; parlant la seves poca-soltades i bestieses de costum ell diu que aquell homenet que em va ensenyar sense coll de camisa és molt intel·ligent, és el futur home Griffith ⁵⁴ ; bé, ell no ho sembla, això és tot el que puc dir encara, deu haver estat que ell sabia que hi havia un boicot; odio parlar de política després de la guerra a Pretòria, Ladysmith i Bloemfontein ⁵⁵, on el tinent Stanley Gardner del 8^è batalló del segon Regiment de Llancers, malalt de febres tifoides, va ser un company estupend vestit de caqui i va estar amb mi a una alçada correcte i estic segura que ell també era valent ; em va dir que jo era adorable el dia dels petons de comiat a la resclosa del canal; que estava pàl·lid d’emoció per separar-se de la meva bellesa irlandesa i que no podia assegurar del tot si ens veuríem des de la carretera , i jo em sentia més acalorada que mai; ells podien haver fet les paus des de bon començament o el vell oncle Paul i la resta dels vells Krugger ⁵⁶ anar i lluitar entre ells mateixos, en comptes de passar-se anys i anys matant qualsevol home ben plantat dels qui estaven allí amb les febres, inclús si li haguessin disparat de forma decent, no hauria anat tan malament. M’encanta veure passar revista a un regiment; la primera vegada que vaig veure la cavalleria espanyola a La Roque ⁵⁷, era una cosa meravellosa mirar-la a l’altra banda de la badia d’Algesires, amb totes les llums del penyal com cuques de llum, o aquelles batalles simulades sobre les 15 àrees, els Black Watch ⁵⁸ ,amb els seus kilts, marxant a l’hora després del 10^è d'hússars del Príncep de Gal·les; o bé els llancers, Oh, els llancers que grans que són!, o bé els de Dublín, vencedors del riu Tugela ⁵⁹ ; el pare d’ell ⁶⁰ va fer la seva fortuna venent els cavalls per a la cavalleria; bé, doncs, ell podria fer-me un regal ben bonic en arribar a Belfast després del que jo li he donat; allà dalt venen un lli finíssim , o un d’aquests articles bonics, com quimonos; hauria de comprar una bola de naftalina com la que tenia abans per ficar-la dins dels calaix amb totes aquelles coses; seria magnífic rondar amb ell per les botigues per comprar aquelles coses en una ciutat nova; aleshores, millor treure’m l’anell que duc, cosa que necessita fer-lo girar i girar fins que em surti del dit, si no ho podrien escampar a toc de campana els diaris de la ciutat, o parlarien a la policia sobre la meva persona, però, bé, pensarien que estàvem casats; vinga, deixem que se’n vagin tots i s’ofeguin, que per més quantitat que em preocupi, ell està forrat de diners i no és dels homes que es casen, per tant algú millor per desfer-te’n si jo pogués descobrir si li agrado; és veritat que jo semblava una mica pàmfila quan m’empolainava amb aquell mirall portàtil, un mirall mai no et dóna l’expressió; a més, esclafant-me tota l’estona amb els seus ossos tan durs dels malucs , i tant com pesa el seu pit pelut, i amb la calor que suposa haver de jeure sempre al dessota perquè és millor per a ell, me la va ficar des de darrera de la forma que em va dir senyora Mastiansky que li fa el seu marit com ho fan els gossos i li fa treure la llengua fins allà on ella mai podria arribar, i aleshores ell tranquil i suau amb el seu formigueig, altra cosa que tu mai puguis fer depèn dels homes la manera com la trobin deliciosa; amb aquell conjunt blau que duia, amb corbata de moda i els mitjons de seda blau cel, per les coses en si ell certament és una persona benestant , ho conec pel tall dels seus vestits i el seu enorme rellotge, però va ser un autèntic dimoni durant uns quants minuts quan va tornar amb el diari d’última hora, esquinçant els tiquets de l’aposta ⁶¹ i maleint-ho tot perquè havia perdut 20 de les grosses mentre aquell foraster les havia guanyat, i va estar a punt de tenir-les amb mi per motiu dels consells de Leneham, maleint-lo fins al moll dels ossos, a aquell aprofitat que s’havia pres llibertats amb mi després del sopar de Glencree ⁶² dins d’aquell llarg carruatge damunt del coixí de plomes, després que l’Alcalde m’hagués mirat amb els seus ulls fastigosos, Val Dillon, aquell gros pagà, de qui me’n vaig adonar per primer cop a l’hora de les postres mentre jo estava trencant nous amb les dents; tant de bo aquest pogut agafar amb els dits tots els talls d’aquell pollastre tan gustós, torrat i tendre com mai; és que no m’agradava a mi menjar-m’ho tot en el plat; aquelles forquilles i llescadores de peix eren també emmarcades amb plata, i m’hauria agradat esmunyir-ne fàcilment un parell a la meva sota màniga quan estava utilitzant-les i després fer-les servir com a moneda en un restaurant, on pel bocí que t’empasses fins a la gola hem d’estar agraïts per la ronyosa tassa de te, com si ella mateixa fos un gran compliment que ens ha de fer adonar de la forma com el món està dividit; en qualsevol cas, si la cosa ha de continuar així, jo necessito almenys dues bones camises més de senyora per a una cosa i...però desconec quins tipus de calaixos li agraden a ell , cap ni un, penso que diria ell, oi?, Sí, i la meitat de les noies de Gibraltar tampoc no les utilitzen mai, nascudes com Déu les va fer, aquella cançó andalusa que les canta, Manola, ella no en fa gaire secret, d’allò que no té, Sí , i aquell segon parell de mitges de seda ja tenen carreres després d’un dia de portar-les, les podia haver tornat a Lewers ⁶³ aquest matí, engegar-los un escàndol i fer que me les canviïn, si no fos que no em volia enfadar i córrer el risc d’anar-hi i acabar-ho d’espatllar tot ; i una d’aquelles cotilles per a nenes que voldria estan anunciades barates a Gentlewomen ⁶⁴ amb revestiments elàstics als malucs, ell va guardar l’únic que jo tinc, però res de bo no hi van dir ells, per a ells una figura encantadora és la talla 11/6, però passen per alt que per reduir carn a l’aparença ampla i lletja que travessa la part inferior de l’esquena, la meva panxa és un xic massa grossa; jo hauré de rebaixar la cervesa negra a l’hora de sopar o m’hi aniré aficionant massa, l’última que em van enviar d’ORourkes és tan plana com un crepè, aquest Larry fa els seus diners fàcils, l’anomenen el vell paquet ronyós, va enviar per Nadal un pastís sense crema i una ampolla de gasòfia que ell volia fer passar per vi de Bordeus, que no va poder aconseguit que ningú begués, Així Déu li assequi la saliva de por de morir-se de sed ⁶⁵ ; o haig de fer uns quants exercicis respiratoris, em pregunto si aquell anti fat ⁶⁶ podria aportar algun remei a les persones primes; avui ja no són tant de moda les lligacames , jo tinc les de color violeta que avui duc; això és tot el que em va comprar ell amb el xec que va rebre en el primer aniversari de boda; ah no, va ser la loció facial que vaig acabar ahir a l’última hora que em va deixar la pell com nova; li vaig dir i repetir que comprés el producte a la mateixa botiga i que no se n’oblidés; Déu sap si ho va fer després que li digués, en tot cas, ho sabré pel contingut de l’ampolla ; si no és així, suposo que només podré aplicar-m’hi el meu pixum com si fos te de carn o sopa de pollastre amb una mica d’aquell opoponax ⁶⁷ i violeta; em pensava que era al començament de semblar grossa o una mica vella que per sota la pell és molt més fina allà on se’m va pelar al dit després de la cremada; és una llàstima, oi que sí?, que tot sigui així i els quatre miserables mocadors valguin uns 6 xílings, segur com és que tu no pots anar pel món sense estil anant-se’n tot en menjar i lloguer; quan aconsegueixi l’estil l’engegaré a passeig; us dic en estil ben fi, que sempre haig de ficar un grapat de te al pot de forma mesurada i filant prim, si compro uns sabatots vells, tant se val si t’agraden aquelles sabates noves, Sí, per molt que valguin aquelles, no tinc indumentària adient, el conjunt marró, la camisa, la jaqueta i una que és a la rentadora; total 3, què és per a qualsevol dona això de retallar aquest barret vell i apedaçar l’altre; els homes no et miraran i les dones miren de passar de llarg perquè saben que llavors no ens cap home, amb totes les coses que cada dia es fan més cares per als 4 anys més que jo tinc de vida fins als 35; bé no, jo sóc la que ara sóc, per setembre en tindré 33 ⁶⁸ i seré la que seré; doncs, mireu aquella senyora Gailbraith ⁶⁹, és molt més gran que jo, la vaig veure pel carrer la setmana passada amb les seves belleses minvants, era una dona deliciosa amb uns magnífics cabells a la testa que li baixaven fins a l’armilla i es cargolaven enlaire així, com la Kitty Oshea del carrer Grantham nº 1, cosa que jo feia cada matí, mirar-la a l’altra banda del carrer pentinant-se’l amb molt d’amor; llàstima que només vaig arribar a conèixer-la el dia abans que marxéssim, i aquella senyora Langtry, el lliri de Jersey, de qui estava enamorat el príncep de Gal·les, home que suposo que era com el primer que havia anat pels carrers, llevat del fet que duia el nom d’un rei; tots ells estan fets de la mateixa manera, a excepció de la d’un home negre, de qui m’agradaria provar una bellesa fins a l’edat d’ella, 45 anys; es va parlar d’algun afer divertit entorn del marit vell i gelós, com va anar tot, i d’un ganivet d’ostres que ell anava...no, que li feia dur a ella una mena d’objecte d’estany al voltant seu ⁷⁰ i el príncep de Gal·les, Sí , ell sí que duia el ganivet d’ostres, cosa que pot ser tan verídica com la d’alguns dels llibres que ell em porta, les obres de Mestre François ⁷¹, de qui se suposa haver estat un capellà, sobre un nen nascut de l’orella d’ella perquè el seu budell dret va deixar caure una paraula bonica perquè l’escrigués qualsevol capellà i el seu c—y , com si cap ximple no sabés què vol dir això; odio aquesta pretensió que totes les coses vinguin amb la cara de vell pocavergonya del protagonista; qualsevol pot veure que això no és veritat i que Ruby ⁷² i Fair Tyrants⁷³, aquest últim me’l va portar dues vegades, quan vaig arribar a la pàgina 50 quan ella el penja d’un ganxo amb un cable flagel·lat, segur que no hi ha res per a una dona en tota aquell invent sobre ell bevent-se el xampany de la sabatilla d’ella després que s’acabés el ball ⁷⁴, com el Nen Jesús en el pessebre a Inchicore ⁷⁵ en els braços de la Santa Verge, segur que cap dona no podria parir un nen d’aquella envergadura, i el meu primer pensament va ser que li havia sortit del costat perquè com podia anar ella a fer les seves necessitats, ella que naturalment era una dama rica i se sentia honorada ⁷⁶ ; H.R.H. era a Gibraltar l’any que jo vaig néixer ⁷⁷ , i m’hi jugo el que sigui que també hi va trobar lliris on va plantar l’arbre ⁷⁸, en realitat va plantar més coses que allò en el seu temps, també m’hauria plantat a mi si ell hagués vingut un xic més aviat, i llavors jo no seria aquí com hi sóc, ell hauria de tocar el dos d’aquell Freeman amb els pocs i miserables xílings que en treu i entrar en una oficina on hi guanyaria un sou regular, o en un banc, on el podrien asseure damunt d’un tron per comptar diners tot el dia; és clar que ell prefereix gandulejar per casa per tal que tu puguis decidir amb ell per on ha d’anar el teu programa d’avui— fin i tot m’agradaria que fumés en pipa com el pare per sentir l’olor d’un home— o bé fingint interessar-se pels anuncis publicitaris, quan ell podia haver estat a casa del senyor Cuffe ⁷⁹, si no fos pel que ell va fer aleshores; després d’enviar-me perquè fes les paus, jo podia haver aconseguit que el promoguessin a director ⁸⁰ , ell em va dedicar una gran mirada ⁸¹ una o dues vegades, de primer ell estava tan dur com pedra, és veritat i és real senyora Bloom, només que jo em sentia tan poca cosa amb el vell i espellifat vestit, que se’m van perdre les guies dels doblecs de tan mal tallats com estaven, tot i que tornaven a ser de moda, i que jo m’havia comprat només per agradar-lo; sabia que no en trauria res de la compassió final, així que vaig treure’m del cap anar a la merceria de Todd & Burn, com vaig dir, i no a la de Lee; era talment com furgar a la pròpia botiga la venda d’uns quants pellingots; i és que odio aquelles botigues de rics que et posen nerviosa, res no em mata tant del tot, només que ell creu que en sap moltíssim sobre vestits femenins i sobre cuina parint-hi tot el que pot escurar de les estanteries ; si jo fes cas dels seus consells , cada beneït barret que em poso fa que em caigui bé, Sí, agafa aquest que és magnífic, un que sembla com una mona de Pasqua damunt de la meva testa, diu que em cau bé, o bé un que sembla un cobre plats que em baixi per l’esquena amb agulles de cap; el cas de la noia de la botiga del carrer Grafton, quan vaig tenir, la desgràcia d’entrar-hi amb ell, i ella tan insolent com mai pogués ser-ho ningú amb el seu somriure forçat , i ell dient «Temo que li estem donant massa feina», i doncs, per què hi és ella allí ?, vaig mirar-me-la jo, com dient això, Sí, ell es va posar molt tibat i no és estrany, però va canviar la segona vegada que va mirar Poldy, cabut com una mula com sempre, però jo vaig poder veure com etzibava una mirada molt intensa al meu pit, quan es va aixecar per obrir-me la porta; en tot cas molt amable per part seva, per acompanyar-me a la porta «Ho sento moltíssim, senyora Bloom, cregui’m» sense mostrar-se massa afectat per primera vegada després d’haver rebut els insults, i amb la suposició que jo era la dona d’ell; em vaig limitar a mig somriure, sé que els meu pit sobresortia en aquell tram cap a la porta, mentre ell deia «Ho sento moltíssim» i estic segura que era veritat.

Sentència 3

Sí, penso que ell ⁸² els va endurir xuclant-me’ls d’aquella manera, tant que em feia agafar sed, titties ⁸³ les anomena ell , i em vaig posar a riure , Sí, en qualsevol cas aquesta turgència que el mugró ha adquirit, almenys l’haig de mantenir, i ho faré amb aquells ous batuts amb vi de Marsala ⁸⁴, per engreixar-los per a ell; que és tot aquell conjunt de venes i altres coses, curiosa la manera com en surten 2 ; el mateix que en el cas dels bessons, se suposa que representen la bellesa emplaçada allí dalt , com aquelles estàtues del museu, una d’elles intentant amagar-lo amb la mà, són tan boniques és clar comparades amb el que sembla un home carregat amb dos sacs plens ⁸⁵ i la seva altra cosa penjant-li cap avall o enfilant-se-li cap amunt com un penja-barrets; no és estrany, doncs, que se l’amaguin amb una fulla de col; la dona és bella, naturalment, i això queda admès quan ell em va dir jo que podria posar nua per a un retrat per a un individu ric del carrer Holles quan ell va perdre la feina a Helys i jo m’estava venent els vestits i cantussejava en el Cafè Palace; seria com aquell bany de la nimfa amb els cabells deixats anar, Sí, només que ella és més jove o jo sóc un mica com aquell merda de puta de la foto espanyola; utilitzava ell les nimfes perquè anessin pel món d’aquella manera, li vaig preguntar al fastigós highlander Cameron darrera del mercat de carn o a aquell altre desgraciat amb el cap vermell darrera l’arbre on solia haver-hi l'estàtua del peix ⁸⁶ , quan jo hi passava i ell feia veure que pixava dret esperant-me perquè ho veiés amb els seus bolquers aixecats d’una banda; els Queens eren una bona trepa, és veritat, però que el Surreys, que els van rellevar, volien ensenyar-t’ho cada cop que jo passava davant de l’orinal públic al costat de l’estació del carrer Harcourt , captar la meva mirada, com si allò fos la primera de les set meravelles del món; ecs!, i la pudor d’aquells llocs corromputs, la nit que tornava a casa amb Poldy després de la festa dels Comerford, amb taronjades i llimonades, per fer-te sentir bé i refrescada vaig entrar en un d’aquells i hi feia un fred tan devorador que jo no hi podia estar, quan el 93% del canal estava congelat ⁸⁷, Sí, va ser una llàstima que uns quants mesos després, un parell de Camerons no estiguessin allí per veure’m a la gatzoneta en el departament masculí del meadero ⁸⁸, intentant dibuixant-ne un retrat abans d’esquinçar-lo del tot com una salsitxa o quelcom per l’estil; que estrany que ells no tinguin por estant allí exposats a rebre una puntada de peu o un tret o una alguna cosa com aquella paraula que indica trobar-te amb alguna cosa a les calces⁸⁹, i que ell em va sortir amb un trencaclosques sobre l’encarnació ⁹⁰; ell no sap explicar mai res de forma senzilla de forma que un mortal pugui entendre-ho, llavors se’n va i socarrima la paella del seu Ronyó; que no és gran cosa si ho comparàvem amb la marca de les dents on ell ⁹¹ va intentar de mossegar-me el mugró i jo vaig haver de fer un crit; oi que són temibles quan et volen fer mal?, després del naixement de Milly, jo tenia uns pits ben carregats de llet, quantitat suficient per a dues persones, raó per la qual ell va dir que bé em podia guanyar una lliura a la setmana fent de dida, inflada del tot aquell matí quan un estudiant d’aparença delicada que va baixar a la parada del número 28 de Citrons Penrose, quasi em va enxampar a la finestra mentre em rentava, em vaig cuitar a tapar la cara amb la tovallola —experiència estudiantil del noi—, em feia tant de mal que van començar a deslletar Milly, fins que ell no va aconseguir que el doctor Brady em fes una recepta de belladona, jo vaig haver d’alletar-los a tots dos ⁹²; els pits estaven tan durs que ell va dir que la llet era més dolça i més espessa que la de vaca, aleshores volia treure-me’n per posar-ne al seu te; bé, haig de declarar que ell sempre deambula més enllà del bé i del mal, i algú hauria de fer el pressupost, només que pogués recordar-li una meitat de les coses, per escriure un llibre sobre els fets i miracles de Mestre Poldy, Sí, i val a dir que tenia la pell molt més suau durant l’hora —rellotge en mà— que li donava el pit com a un infantó gegant; ells ho volen tot dins la seva boca, aquest és el plaer que ells obtenen d’una dona; encara puc sentir la boca d’ell, ai Senyor, i m’haig d’estirar, tant de bo que ell fos aquí o algú per deixar-m’hi anar i tornar d’aquella manera, sento tot el foc dintre meu, o poder somiar la segona vegada que ell s’ha posat posar a fer-me pessigolles a l’esquena amb el seu dit; he estat durant cinc minuts amb les cames al voltant seu i després l’he hagut d’abraçar, ai Senyor, quines ganes tenia jo d’expressar amb veu alta tot aquell reguitzell de coses, folla’m o merda, o qualsevol altra cosa que no sembli lletja, o aquelles expressions de passió, que qui sap com ell s’ho pren que tu ho vulguis sentir a la teva manera amb un home; no tots són com ell, gràcies a Déu, alguns volen de tu que et sigui agradable; m’he adonat del contrast, ell ho fa sense dir res, ells meus ulls miren d’aquella manera amb els meus cabells una mica deixats anar caient pels costats i la meva llengua entremig dels llavis llepant-lo a tot ell, el salvatge brutal; dijous, divendres, un el dissabte, dos el diumenge, tres Senyor, Senyor, no puc esperar fins a dilluns!

Sentència 4

Frsiiiiiiiifronnnng,⁹³ un tren xiulant per algun lloc amb la força que tenen les locomotores com si fossin enormes gegants, mentre regalimen d’aigua per totes bandes com el final de la vella i dooolça cannnçó d’Amor ⁹⁴ ; els pobres homes que han d’estar tota la nit lluny de les seves dones i famílies en aquelles màquines de rostir amb el calor sufocant que feia avui; estic contenta d’haver cremat la meitat d’aquells Freemans vells i trossos esquinçats de Photo Bits; deixar coses com aquestes llençades per terra és ser molt poc endreçat part d’ell, i la resta els he deixat penjats al WC; demà faré que ell me’ls retalli per mi en comptes de deixar-los fins l’any que ve per vendre’ls per uns quants penics; li hauré de preguntar on són els diaris del gener passat i tot aquell feix de sobretots que vaig treure del vestíbul per fer el local més vistós; la pluja m’ha resultat deliciosa després de la meva seràfica dormida; ja em creia que arribaria a passar com en el meu beneït Gibraltar, on la calor precedeix el Ievante ⁹⁵ en la foscor de la nit, i el penyal il·luminat i erecte com un gran gegant, si el compares amb les tres muntanyes rocalloses ⁹⁶ ; ells creuen que és tan gran amb els sentinelles vermells aquí i els àlbers allà, tots ells blancs i càlids, i les mosquiteres i la sentor de l’aigua de la pluja en aquelles basses que miren el sol tot el temps mentre vessen damunt teu ; i aquell vestit descolorit que els senyors Stanhope, amics dels pares, em van enviar del Bon Marché de París, quina vergonya, la meva estimadíssima Gossetina,⁹⁷ (ella em va escriure, cosa molt amable, que el seu altre nom només era només un P.C.) ⁹⁸ per dir-te que et vaig enviar el petit regal , que acabo de donar-me un bany calent i divertit i noto que també n’ha gaudit ara un brivall netíssim gossetí (ella l’anomenava així) ⁹⁹, farem qualsevol cosa per tornar a Gibraltar i sentir-te cantar «En el vell Madrid» ¹⁰⁰ o «Esperant Concone», el nom d’aquells exercicis ¹⁰¹ que ell em va comprar, en un d’ells hi havia alguna paraula nova que no podia desxifrar, xals, coses divertides però que s’esmicolen a la més mínima tot i ser adorables; Penso que no t’oblidaràs mai d’aquells deliciosos tes que preníem juntes amb aquelles pastes de grosella i neules plenes de gerds, per llepar-se els dits; tot allò ho adoro ara, estimadíssima Gossetina, no ho dubtis i escriu aviat (molt amablement ella envia records) al teu pare també Capità Grove amb l’amor de la teva afectíssima. x x x x x ; ella no semblava gaire casada, tot just una noia força anys més gran que el seu gossetí, ell em tenia molt d’afecte quan amb el peu va trepitjar el filferro perquè jo pogués accedir a la corrida de toros de La Linea, mentre el matador Gómez rebia les orelles dels toros; hem de dur un vestits que qui els va inventar deuria pensar que havíem de pujar a peu el turó de Killiney, llavors quan tots han arribat al capdamunt no pots fer cap reconsagrada cosa enmig d’aquella multitud, ni córrer ni saltar fora del recinte, per això jo tenia tant de por quan l’altre vell i ferotge toro es va posar a carregar contra els banderilleros amb les seves faixes i les 2 coses en els seus barrets i els animals dels homes cridant bravo toro, i les dones igual de cruels amb les seves boniques mantillas blanques, mentre anaven esbudellant aquells pobres cavalls ¹⁰²; mai no he sentit a parlar d’una cosa així en ma vida, Sí, ell solia trencar-me el cor fent fugir el gos que bordava en el carreró de la campana ¹⁰³, pobra bèstia malalt com estava; què se’n deu haver fet d’ells, suposo que són morts des de fa temps tots dos, tot plegat, com enmig d’una boira, et fa sentir tan vella; jo feia les pastes de grosella, és clar, jo mateixa ho tenia tot a l’abast, després amb una noia, Hester, solíem comparar-nos els cabells, els meus eren més espessos que els seus i ella m’ensenyava com fer-me’ls arribar a l’esquena que jo em feia monyo, i què és això sinó com fer un nus a un fil amb una sola mà; érem com cosines, quina edat tenia jo?, per la nit de la tempesta jo dormia al seu llit i ella tenia els braços al voltant meu , després pel matí ens tiràvem el coixí al cap, què divertit; ell m’observava sempre que en tenia l’oportunitat en el cantó de l’esplanada de l’Alameda quan jo estava amb el meu pare i el capità Grove; primer, jo mirava al capdamunt de l’església, i després a les finestres de més avall i els nostres ulls es creuaven ; jo sentia que alguna cosa em travessava com si fossin agulles i els meus ulls ballaven; recordo que després, quan em mirava al mirall, amb prou feines em reconeixia per la pell tan esplèndida que m’havia deixat el sol i com una rosa per l’emoció; jo no aconseguia fer un parpelleig de son, que tant bé hauria anat per la meva companya de llit, però jo m’hauria desvetllat a temps, ella em va donar La Pedra de Lluna per llegir, que era el primer que jo llegia de Wilkie Collins, vaig llegir East Lynne I L’ombra d’Ashlydyat de la senyora Henry Wood, Henry Dunbar de Mary Elisabeth Braddon (li vaig deixar a ell després amb la foto de Mulvey a dins per tal que veiés que no hi faltava), La vida d’Eugen Aram d’Edward Bulwer-Lytton, també em va donar ella Molly Bawn ¹⁰⁴ de Margaret Wolfe Hungerfolt, per mor del nom, tot i que a mi no m’agraden el llibres on hi hagi un personatge que es digui Molly, com la que em va dur ell sobre una de Flandes ¹⁰⁵, una prostituta que es dedicava a robar tot el que podia, vestits i teles a dojo; aquest llençol em pesa massa damunt meu, jo no tinc ni una sola camisa de dormir decent, tota es cargola sota meu a més d’ell i les seves bestieses; així és millor, abans acabava com si hagués pres un bany calent, amb el meu cantó de llit amarat amb la suor que se m’enganxava a les galtes del cul damunt la cadira, quan m’aixecava estaven tan rodanxones i fermes, quan pujava damunt dels coixins del sofà per veure els meus vestits del capdamunt i les tones de bitxos que s’hi passejaven i les xarxes de mosquits, jo no podia llegir ni una línia; Senyor, quant de temps que fa, sembla que facin segles que naturalment no tornaran mai més, quan ella no va posar la seva adreça correcta, tant si ella pot haver-se adonat que la seva gent gossetina estava sempre anant-se’n i nosaltres mai; recordo aquell dia amb les onades i els vaixells i els seus alts caps balancejant-se i els moviments del vaixell, aquells uniformes d’oficials amb permís per baixar a terra, que em vaig sentir marejada i ell no em va dir que fos res de seriós; jo calçava les botes altes i la meva camisa s’estava inflant mentre ella em va fer sis o sets petons perquè jo no plorés, Sí, crec que vaig plorar, o els meus llavis es van torçar com a punt de fer-ho quan li vaig dir adéu; ella duia un xal esplèndid d’una mena de color blau especial per al viatge, decantat de forma molt peculiar i li esqueia d’allò més bé; després d’anar-se’n, tot es va tornar més avorrit que un dimoni; jo gairebé vaig planejar anar-me’n d’allí com una boja cap allà on fos, cosa que no era gens fàcil allà on hi havia el meu pare, o la meva tia, o el matrimoni que sempre m’esperava per guiaaar-lo a ell caaap a mi esperant sense preeessa els seus peus que volaven ¹⁰⁶ amb els maleïts canons espetegant i retronant per tota la botiga de forma especial en el dia de l’aniversari de la Reina, i engegant-ho tot a terra i en totes direccions si tu no obries les finestres quan el general Ulysses Grant, o qui fos o qui se suposava que era un gran personatge va desembarcar del vaixell ¹⁰⁷ i el vell cònsol Sprague, que estava allí des d’abans del diluvi, es va vestir de gala pobre home i de dol per al seu fill des del toc matinal de diana , i els timbals ressonant i els infortunats pobres diables de soldats passejant-se amb motxilles de campanya i omplint de pudor la plaça més que els vells jueus barbuts amb les seves gel·labes i l’assemblea de levites, i la canonada d’avís per als qui volien travessar línies i els guardià marxant amb les claus per tancar els portals i les gaites, i només el capità Groves i el meu pare parlant de Rorkes Drift i de Plevna ¹⁰⁸ i de sir Garnet Wolseley i de Gordon a Khartum, encenent-los jo les pipes cada vegada que se’ls apagaven, el vell diable amb el seu aiguardent sobre el rebaix de la finestra que se’l beu sense deixar-ne ni una gota, mentre es furga el nas mirant de recordar alguna altra rondalla obscena per explicar-la en un racó, però quan jo era allí, mai no s’oblidava d’engegar-me fora del quarto sota qualsevol excusa de mal pagador, mentre feia els seus honors al whisky de Bushmills ¹⁰⁹ sense deixar de parlar, naturalment, però el mateix faria amb la pròxima dona que passés per allà; vaig suposar que era mort d’una intoxicació etílica galopant ja fa anys, havent passat dies i anys sense rebre cap carta d’una ànima vivent, excepte les poques i escadusseres que jo m’enviava a mi mateixa amb bocins de paper a dintre, de tant avorrida que em sentia de vegades podia arribar a barallar-me amb les ungles mentre escoltava aquell vell àrab borni i els grinyols del seu instrument cantant els seus heah heah aheah ¹¹⁰, amb tots els meus compriments ¹¹¹ pel teu popurri dels teus grinyols tan ensopits com ara les mans que em pengen mentre miro des de la finestra per si hi hagués algun tipus guapo, ni que fos aquell estudiant de medecina de la casa del davant, del carrer Holles, que tenia la infermera darrera seu quan vaig sortir a la finestra amb els meus guants i el meu capell per mostrar que em disposava a sortir; però ni idea del que jo els volia dir, són tan espessos que mai no entenen el que dius, encara que que els ho pintessis amb un cartell davant seu, ni tan sols si li fas dues encaixades de mans amb l’esquerra el no se n’adonaria de mi, mi tampoc quan li vaig mig arrufar les celles a fora de la capella de Westland Row ¹¹² on hi assisteixen les seves grans coneixences; m’agradaria saber si la seva matèria gris la porten tots a la cua; si m’ho pregunteu, crec que aquelles gúbies rurals amb intel·ligència de l ’Hotel City Arms tenien la fotuda vista pitjor que la dels toros i vaques la carn dels quals servien, i el bram d’aquell sorollós de maricó que em volia estafar amb una factura equivocada que es va treure del barret amb el seu parell de potes de porc; quins pots, paelles i teteres s’havien d’adobar ¹¹³ ?, per a un pobre home d’avui li val qualsevol ampolla trencada, sense mai rebre visites ni correus, només els seus xecs de beneficència, només algun anunci com el que li va adreçar la benvolguda Senyora Fabricant de Meravelles ¹¹⁴, només la carta d’ell i la postal de Milly d’aquest matí, veieu?, ella va escriure una carta a ell, de qui vaig obtenir l’última carta de mans de Oh!, la senyora Dwenn; ara, fos el que fos alló que l’empenyés a ella d’escriure després de tants anys per conèixer la recepte que jo tenia per fer pisto ¹¹⁵ madrileño, Floey Dillon, des que va escriure per dir que s’havia casat amb un arquitecte molt ric, si haig de creure tot el que vaig llegir, amb una villa de set habitacions; el pare d’ella era un home d’allò més amable, sempre estava de bon humor i s’acostava als setanta anys, bé ara senyoreta Tweedy o senyoreta Gillespie hi ha el Pyannyer que era un sòlid joc de cafè de plata que ell també guardava dins l’armari lateral de caoba per després morir-se tan lluny; no puc suportar la gent que sempre té tragèdies per explicar; tothom té les seves pròpies, com aquella pobra Nancy Blake que va morir fa un mes de pneumònia aguda; bé, a ella tampoc no la conec tant com per tenir-hi l’amistat que ella tenia amb Floey , més forta que amb mi, però és una llauna haver de contestar que ell sempre m’explica coses equivocades i mai no para d’expressar, com si fes un discurs, la compassió que té per la teva trista pèrdua; jo sempre cometo aquell error i escric newphew amb dues «w» ¹¹⁶, però espero, punyeta, que la pròxima vegada m’escriguis una carta més llarga, si es tracta d’alguna cosa que realment m’interessa; Oh, gràcies al bon Déu que tinc algú que em dóna allò que necessito amb urgència perquè un cor es fiqui dintre meu; no en tenies gens d’oportunitats en la situació que jo estava fa molt de temps; necessito algú que em vulgui escriure una carta d’amor, les d’ell no eren moltes , i li vaig dir que podia escriure’m el que li donés la gana, teu per sempre Hugh Boylan; en el Vell Madrid, les dones ruques creuen que l’amor és un sospir m’estic morint fins que ell no m’escrigui, suposo que hi ha d’haver quelcom de veritat en això, amb sinceritat o sense, que t’omple tot el dia i fins i tot la vida sencera, tenir sempre una cosa per pensar-hi cada moment i veure-la en tot allò que t’envolta com un món nou; jo podria escriure la resposta del llit estant per fer que ell s’ho imagini, només unes poques paraules no pas aquelles llargues cartes creuades que Atty Dillon solia escriure als amics, una cosa als quatre vents que després la van foragitar de l’àmbit de les dames lletraferides quan li havia explicat que, amb unes poques paraules senzilles, ella podria ser tan recargolada com volgués no actuant amb precipit precipitació, mostrant amb la mateixa franquesa la màxima felicitat del món en la resposta afirmativa a la proposició d’un cavaller; no hi ha res més, Verge santa!, tot és molt bonic per a ells, però pel que fa a ser dona, tan aviat com et facis vella ells podrien també engegar-te al cul del cendrer.

Sentència 5

De Mulvey va ser el primer ¹¹⁷, quan jo era al llit aquell matí i la senyora Rubio la va entrar ¹¹⁸ amb el cafè ; ella estava allí dreta, quan li vaig demanar que me l’entregués i li vaig senyalar, no me’n recordava quina paraula espanyola era, la pinta dels cabells per poder-la obrir, ah sí, horquilla ; tros de vella poc servicial i més mirant-li la cara amb la seva floca de cabells postissos, i presumida, tant lletja com era amb els seus entre 80 i 100 anys, amb la cara farcida d’arrugues amb tota la seva dominadora religiositat, perquè no havia pogut mai avenir-se a l’arribada de la flota de l’Atlàntic enmig de vaixells de tot el món i la Union Jack voleiant pel damunt tots els carabineros d’ella ¹¹⁹ , perquè quatre mariners anglesos borratxos els havien pres el penyal ¹²⁰, i també perquè jo no assistia a missa prou sovint a Santa Maria ¹²¹ per complaure-la, a ella i al xal que duia, llevat de quan s’hi celebrava una boda amb tots els seus miracles dels sants i la seva venerada verge negra amb el vestit de plata, i el sol ballant 3 vegades al matí del diumenge de Pasqua ¹²², i quan el capellà passava amb la campaneta que portava el vaticà ¹²³ al moribund i ella rebia la benedicció de Sa Majestad ¹²⁴ ; un admirador em va fer un senyal i jo vaig estar a punt de saltar fora de mi, volia anar cap a ell quan el vaig veure que em seguia per la Calle Real ¹²⁵ a l’aparador de la botiga, després en passar pel costat un va donar un copet; mai no havia pensat que m’escriuria demanant-me una cita; duia la carta a l’interior dels enagos i em vaig passar tot el dia llegint-la en cada forat i cantonada, mentre el papà estava dirigint la instrucció militar, mirant jo de descobrir alguna cosa en el manuscrit o en el llenguatge dels segells, mentre cantava; recordo que hauria de dur jo una rosa blanca ¹²⁶ i jo tenia ganes de fer avançar l’estúpid rellotge fins a l’hora acordada; ell va ser el primer home que em va besar sota la muralla moresca, el meu amor quan era un noi ¹²⁷ ; mai no m’havia imaginat què volia dir besar fins que ell em va ficar la llengua dins la boca, la seva jove boca era com una llaminadura, vaig aixecar el genoll fins a ell unes quantes vegades per aprendre la manera com ell ho feia ; li vaig dir, per diversió, que estava compromesa amb el fill d’un noble espanyol anomenat Don Miguel de la Flora, i ell es va creure que el cap de tres anys m’hi havia de casar; hi ha moltes paraules vertaderes que es diuen en broma, hi ha una flor que brota ¹²⁸ ; li vaig explicar unes quantes coses certes sobre mi, només per si ell estava pensant que les noies espanyoles no li agradaven, més aviat penso que alguna d’elles li havia donat carbassa; el vaig excitar de tal manera que va esclafar sobre el meu pit les flors que m’havia dut; ell no sabia comptar en pessetes ni amb perragordas fins que li’n vaig ensenyar; em va dir que procedia de Cappoquin, a la vora del riu Blackwater ¹²⁹, però va ser massa curt el dia anar-se’n pel mes de maig , Si, era el mes de maig quan va néixer l’infant rei d’Espanya ¹³⁰ ; jo sempre sóc així per primavera, cada any m’agradaria tenir-ne un de nou que em fes companyia al capdamunt del penyal a sota mateix del canó de la Roca prop de la torre Oharas; li vaig explicar que era un lloc on hi petaven els llampecs, i també tot allò referent als micos de la vella Barbària que van exiliar a Clapham ¹³¹, que no tenen cua i l’espectable que feien quan corrien muntats sobre l’esquena dels altres; també li va dir que la senyora Rubio era un típic escorpi de roca ¹³² que robava els pollastres de la granja dels Inces i que et tirava pedres si t’hi acostaves; ell m’estava mirant amb la meva brusa blanca oberta al davant per encoratjar-lo tant com jo pogués, sense dir-ho obertament; elles (les tetes) se’m començaven a engrandir; vaig dir que em trobava cansada i ens vam estirar al bell munt de la cala de l’avet ¹³³, un lloc silvestre que suposo que suposo que deu ser la roca més alta en existència, les galeries i casamates ¹³⁴ i aquelles espantoses roques i la cova de Sant Miquel ¹³⁵ amb les estalactites, o com se’n diguin, penjant-hi i les escales de mà i tot el fang embrutant-me les botes; estic segura que era el camí que seguien els micos per baixar xap al mar un direcció a l’Àfrica quan estaven a punt de morir; a la llunyania els vaixells com puntes diminutes, aquell que passava de llarg era el de Malta, Sí, el mar i el cel et permetien fer el que volguessis, jeure allí per sempre, ell les acariciava ara que havien eixit de dins, a ells els encanta de fer-ho perquè allí hi palpen la rodonesa; jo em recolzava damunt d’ell amb el meu barret blanc de palla d’arròs per experimentar-ne la novetat, el cantó esquerre de la meva cara, el millor de tot la meva brusa oberta per al seu últim dia, una mena de camisa transparent duia ell on jo hi podia veure el color rosat del seu pit, ell tenia ganes de tocar el meu amb el seu, per un instant, però jo no li volia permetre, ell estava d’allò més sufocat; sobretot, per temor, tu mai no pots saber si pot haver contagi de tisis o deixar-me embarazada ¹³⁶ d’una criatura, aquella vella minyona Inés m’havia explicat que només que una gota entri dintre teu després pot venir tot; jo ho havia provat amb una banana, però tenia por que no se’m trenqués i se m’escampés dintre meu ves a saber on, Sí, perquè diuen que una vegada van treure una cosa d’una dona, que la duia des de feia anys coberta de cals; són boges de penetrar a dins mateix d’allà on elles n’han sortit; tu pensaries que que ells no podrien arribar mai tan lluny i després ells es fan amb tu d’una manera fins a la pròxima vegada, Sí, perquè allí hi ha una meravellosa sensació tan tendre, com nosaltres ho vam acabar, Sí , ai Sí, jo li vaig estirar enfora cap al meu mocador ¹³⁷, fent veure que no estava excitada però em vaig obrir de cames; no li hauria permès que em toqués per dins dels enagos; jo duia la camisa oberta del cantó que el torturava, primer fent-li pessigolles; m’encantava masegar aquell gos de l’hotel rrrssst auokoukauk, amb els seus clucs i un ocell volant per sota nostre; ell era igualment de tímid i m’agradava com aquell matí el vaig fer tornar un xic vermell quan m’hi vaig tirar al damunt d’aquella manera i li vaig descordar els botons i me la vaig posar a les mans, i en tirar-li la pell enrere allò tenia com una mena d’ull a dins; tots ells són homes Botons a la part inferior del mig en el seu cantó equivocat ; Molly, vida meva, m’anava dient ell ¹³⁸, el nom del qual penso que era Jack Joe Harry Mulvey, Sí, crec que era un tinent més aviat bufó, tenia una mena de veu riallera, així que em vaig ocupar del voltant d’allò que en diríem, tot allò que en diríem, mostatxo; si ell em va dir que tornaria, Senyor, sembla com si fos ahir, i si jo hagués estat casada ell m’ho hauria fet tal com jo li vaig prometre, Sí, de debò que li hauria permès ara follar-me d’un vol; potser ell ja és mort, o l’han matat, o és un capità o un almirall; fa prop de 20 anys si jo hagués quedat amb ell a la cala de l'avet, si hagués vingut hauria estat darrera meu i m’hauria tapat ells ulls amb les mans per si podia endevinar qui era i reconèixer-lo; als seus 40 anys encara deu ser jove, potser s’ha casat amb una noia de la vora de Black Water i està força canviat ; cap d’ells no tenen ni la meitat del caràcter d’una dona, i per poc que ella sabés el que vaig fer amb el seu estimat marit, abans que ell ni tan sols somiés en ella, en plena llum del dia i també a la vista del món sencer, ja pots ben dir que a la Gibraltar Chronicle això hauria sortit en un article; reconec que vaig ser un xic salvatge, després, quan vaig bufar dins la bossa de galetes quan venien del forn de Benady Bros i la vaig fer petar; Senyor, quin soroll!, tots els galls de bosc i els coloms xisclant; tornàvem pel mateix camí on havíem vingut a mig pujar del turó pels voltants de la vella presó militar i del cementiri jueu, fent veure que sabíem llegir l’hebreu de les seves tombes; jo tenia ganes de disparar la seva pistola i ell em va dir que no en tenia cap que no sabia què fer de mi amb la seva gorra de visera posada, que ell sempre duia torta per més sovint que jo li posés recta a bord del H. M.S. Calypso fent-li senyal amb el meu barret; aquell bisbe vell ¹³⁹ que, des de l’altar, feia el seu llarg sermó sobre les altes funcions de la dona, sobre les noies que llavors anaven en bicicleta i duien gorres amb visera i les dones bloomers ¹⁴⁰, que Déu li envii seny i a mi més diners; suposo que les anomenen així per causa d’ell , mai no he pensat que el meu nom hagués de ser Bloom quan jo solia fer-me’l imprimir en una targeta de visita o fent pràctiques a la carnisseria; senyora Bloom noblesse oblige estàs radiant ¹⁴¹, solia dir-me Josie després de casar-me, bé, és millor que no pas Breen o Briggs (que ve de brig) ¹⁴², o aquells noms horrorosos com senyora Ramsbottom ¹⁴³ o d’altres variants de bottom tipus Mulvey; no em voldria tornar boja sobre això, però suposem, d’una banda, que em divorciava d’ell, jo seria la senyora Boylan, la meva mare, fos qui fos ella, podria haver-me posat un nom més bonic, Déu sap quin, després que ella en tenia un de tan preciós, Lunita Laredo; d’altra banda, la diversió que vam tenir d’anar corrents per la carretera Willis cap a la punta d’Europa ¹⁴⁴, fent ziga-zagues entorn de l’altra banda de Jersey ¹⁴⁵, ells saltaven i ballaven entorn de la meva brusa, com ara els petits de Milly quan ella corre escales amunt; m’encantava mirar-los des del capdamunt quan saltava per les pebreres i les albes blanques arrancant les fulles i tirant-les a sobre d’ell ; ell se’n va anar a la Índia perquè volia escriure sobre els viatges d’aquells homes que havien anat i tornat dels confins del món; és el mínim a què podien aspirar, a una arrambada o dues a una dona mentre ells podien sortir a ser enfonsats o víctimes d’una explosió en algun lloc; vaig pujar el turó de Windmill fins a les esplanades aquell diumenge al matí amb el capità Rubios, que duia un llarga vistes de debò com el que tenia el sentinella; va dir que en tindria un o dos més a bord; jo duia aquell conjunt del B. Marché de París i el collar de coral; amb la brillantor de l’Estret podia veure el Marroc gairebé fins a la badia del blanc Tànger i les muntanyes de l’Atles cobertes de neu; i l’Estret com un riu tan clar Harry Molly vida meva, pensava en ell que era a la mar, durant tota l’estona, i després, a missa, quan els enagos se m’esmunyien cap avall en el moment de l’elevació; jo conservava al mocador sota el coixí, atès que l’olor d’ell no era cap perfum decent que es podés adquirir en aquell Gibraltar, només aquell Peau d’Espagne ¹⁴⁶ més barat que amb el temps deixava sobre teu més pudor que res més; jo tenia intenció de donar-li un souvenir, ell que em va donar aquell ridícul anell de Claddagh ¹⁴⁷ que, per donar-li sort, vaig regalar a Gardner, que se’n va anar a Sud-àfrica on aquells bòers el van matar amb la guerra que porta el nom d’ells, però ells van ser ben vençuts com si realment aquella peça dugués la mala sort en si mateixa; com un òpal o una perla devia haver estat pura com 16 quirats d’or, perquè pesava molt; encara puc veure la cara polida d’ell just acabat d’afaitar i com si sentís altra vegada el Frsiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiifrong, del xiulet altre cop ploraner d’aquell tren en els dies estimats i esfumats després de la reincorporació; tanco els ulls, els meus llavis alenen cercant un bes, ulls que semblen tristos obrint el piano abans que arribés el món de les boires; odio el final d’aquella dolça cançooooooooo d’amor ¹⁴⁸ ; la deixaré anar tota sencera, quan estigui davant els llums de l’escenari, contra Kathleen Kearney i el seu escamot de bocamolles, senyoreta Aquesta, senyoreta Aquella, senyoreta L’Altra, colla de pets de pardal que només saben anar pel món rient de forma histèrica, parlant de política, que en saben tant com el meu cul, qualsevol cosa per presentar-se d’alguna manera com a interessants belleses irlandeses casolanes i filles de soldats com jo, Sí, i dels qui en sou neteja botes i taverneres; vostè perdoni, senyor cotxer, em pensava que éreu un carretó ¹⁴⁹; elles caurien mortes als peus d’ells si mai tinguessin l’oportunitat de passejar per l’Alameda del braç d’oficials com jo en la nit de concert de banda, els meus ulls fan brillar el meu bust amb una passió que elles no tenen, Déu les faci bones, pobres caparrons! Jo coneixia més sobre els homes i la vida quan tenia quinze anys, que no pas el que totes elles saben als cinquanta; ni idea de cantar una cançó com aquella que Gardner va dir que cap home no podria mirar-me la boca i el somrís de les meves dents com aquell, sense deixar de pensar-hi; i jo que tenia por que no li agradés el meu accent de bones a primeres, ell és tan anglès i tot el que em va deixar meu pare, a banda dels seus segells, són els ulls i la figura de la meva mare; en qualsevol cas ell sempre deia que ells són tan pegats de si mateixos, però ell, que es moria pels meus llavis, no era ni bon tros d’aquella manera, sinó del tipus «deixeu-les que primer trobin un marit adequat per ser mirades i una filla com la meva» o veure si ells poden estimular un bon partit amb diners que puguin arreplegar i després escollir allò que desitgin, com Boylen, per fer-ho quatre o cinc vegades ben arraulits en els braços o en les veus mútues; també jo podia haver estat una prima donna, si no fos que em vaig casar amb ell: ve el vell amooor profund ¹⁵⁰ al capdavall de la barbeta no gaire per fer-ne un duet; la cançó de My Ladys Bower (La caseta de My Lady), és massa llarga per fer-ne un bis, canta la granja en la foscor del capvespre i les habitacions amb sostres de voltes, Sí , cantaré Els Vents que bufen del Sud, d’acord amb la representació que ell va donar a les escales de Cor; canviaré aquella cinta del meu vestit negre per destacar els meus pits i... Sí , per Déu, reformaré aquell vano gros i les faré rebentar d’enveja; em fa pessigolles el forat sempre que penso en ell, sento que ho necessito, sento un vent dintre meu, millor que em calmi i no el desperti, que ja el tinc altre cop bavejant després que jo m’hagi rentat cada parcel·la del meu cos, esquena, panxa i els costats; encara que tinguéssim un bany propi, o el meu propi bany, vaja, desitjaria que el dormís sol en un llit seu; amb els seus peus freds damunt meu, Déu meu, doneu-nos un quarto ni que sigui per tirar-nos un pet o poder fer millor les coses més insignificants, Sí, que jo pogués deixar anar com aquelles, piano, amb quietud , suiiiiiiii, com aquell tren llunyà, pianissimo, iiiiiiiiiii, amb una altra cançó

Sentència 6

quin alleujament era, fossis on fossis, alliberar-te de les teves ventositats! ¹⁵¹, qui sap si aquella llonza de porc després d’haver-me pres la tassa de te era recomanable amb la calor que feia, jo no podia olorar-ne res; estic segura que aquell home de la mirada rara de la carnisseria és un bergant com una casa; espero que la llumenera no estigui fumejant; m’omple el nas de pudors, però millor que ell quan deixa anar el gas durant tota la nit; jo no podria descansar tranquil·la al meu llit de Gibraltar, inclús si em llevava per veure per què em sento tan maleïdament nerviosa; tot i que això m’agrada a l’hivern, conforta més; Senyor, quan jo tenia només uns deu anys, també va fer un fred podrit aquell hivern, Sí , jo tenia la nina grossa amb tots els seus graciosos vestits i, mentre l’estava vestint i desvestint, aquell vent glaçat que venia disparat d’entremig de les muntanyes, d’una anomenada Nevada, Sierra Nevada, això!; dreta a la vora del foc, amb una petita maniobra anava a escalfar-m’hi per passar-m’ho bé ballant a l’escalfor, i després me’n tornava corrents cap al llit; estic segura que el veí del davant solia quedar-se, allí tota l’estona mirant l’escena amb els llums apagat a l’estiu, i jo fent saltirons per allà, solia enamorar-me de mi mateixa, i després tota nua dins del lavabo fregant-me i posant-me crema quan així ho exigia la funció del dormitori; jo també apagava el llum, així llavors érem ja dos; adéu al meu son d’aquesta nit, però en qualsevol cas espero que ell no vagi a trobar aquells estudiants de medicina que l’enreden fent-lo creure que encara és jove per arribar a les 4 de la matinada; deu ser això, si no és més; encara que ell ha tingut la consideració de no desvetllar-me; què en troben ells d’anar de barrila tota la nit balafiant diners i empina que empinaràs el colze?; no podrien ells beure aigua?; aleshores ell comença a fer-nos encàrrecs d’ous, te, eglefí de Findon i torrades amb mantega; prou que suposo que el tenim assegut al seu tro com el rei del país, xarrupant la punta equivocada de la cullera amunt i avall amb el seu ou, d’on ho deuria aprendre, i m’encanta sentir-lo caient per les escales el matí, amb les tasses trontollant damunt la safata, i després jugant amb la gata; ella se’t frega per propi interès, i no sé pas si té puces; és tan dolenta com una dona sempre llepant i llepant, però odio les seves urpes, no serà potser que elles veuen coses que nosaltres no podem veure?, com això d’asseure’s ella al capdamunt de l’escala tanta estona i escoltant, mentre jo també espero quin lladre robarà aquella palaia tan fresca i formosa que vaig comprar; penso comprar un boci de peix demà, o avui, millor dit, que es divendres, Sí , ho faré, amb un blancmang de melmelada de grosella per postres com feia fa temps, no pas aquells pots de 2 lliures de prunes i pomes barrejades dels William & Woods de Londres i Newcastle; condeix el doble de lluny si no fos per les espines, odio aquelles anguiles, doncs bacallà, Sí, compraré un tall ben maco de bacallà, sempre en compro prou per 3, oblidant en tot cas estic farta d’aquella sempiterna carn de casa dels Buckleys, lloms, galtes i potes de vaca i filets de costella i coll de moltó, i agalles de vedella, n’hi ha prou amb el propi nom ; o bé un berenar al camp, suposem que cadascú de nosaltres aportem 5 xílings, o deixem que ell pagui i invitem una altra dona per a ell que no sigui la senyora Fleming i ens dirigim cap al Furry Glen o els Llits de Maduixa ¹⁵², el tindríem examinant primer les peülles de tots els cavalls , tal com ell fa amb les cartes, no, allí no hi ha Boylan, Sí , amb alguns entrepans freds de vedella i pernil barrejats; allà baix al fons de les riberes hi ha petites cases per aquest servei, però hi fa tant de calor com enmig d’una foguera ¹⁵³ diu ell; sigui com sigui, descarto una sortida a la ribera, odio trobar-m’hi amb les arrugues de les Mary Ann ¹⁵⁴ de music-hall encara de dia; el dilluns de Pentecosta és un dia maleït i tampoc no és estrany que aquella abella li clavés l’agulló; és millor a la vora de la mar, però mai més de la vida no agafaria una barca amb ell després que ell, a Bray, digués als remers que ell sabia remar; si algú mai li preguntava si ell podria participar en la carrera d’obstacles per la Copa d’Or, ell diria que sí ¹⁵⁵ ; llavors van arribar les complicacions, la vella carcassa torçant-se de tots cantons, i tot el pes recaient sobre el meu cantó, dient-me que estirés les guies, ara cap a la dreta, ara cap a l’esquerra, i tota l’aigua inundant l’interior onada rere onada sense parar, i la cua del seu rem esmunyint-se de l’estrep que l’aguantava; és un miracle que no ens ofeguéssim tots; és veritat que ell sap nedar i per part meva no hi ha cap perill, sempre i quan no perdis la calma arrapada als pantalons de franel·la d’ell; m’hauria agradat treure-els-hi fets estripalls davant de tota la gent i fer amb ell allò que en diuen flagel·lar fins a deixar-lo ple de morats; i totes les benediccions del món només per a aquell individu del nas llarg —no sé qui és— amb aquella altra preciositat de Burke ¹⁵⁶ de l’hotel del City Arms, que estava, com de costum, espiant el moment de la caiguda dels rems—sempre on no se’l necessita— per si hi havia una baralla a continuació; tu vomites una millor cara, no hi haver-hi cap amor perdut entre nosaltres i això és un consol. Ignoro de què tracta el llibre que m’ha dut Postres de Pecat, escrita per un cavaller de moda, algun altre senyor De Kock, malnom que suposo que la gent li va donar per anar amb la seva trompa d’una senyora a una altra; ni tan sols em vaig poder canviar les meves sabates blanques noves de trinca totes malmeses per la sal de l’aigua, i el barret que tenia amb aquella ploma tot rebregat pel vent damunt meu; quina cosa més molesta i irritant, perquè és clar que la flaire del mar em recordava les sardines i la brema de la Badia Catalana ¹⁵⁷ , pels voltants de la part posterior de la Roca, que lluïen el seu color platejat dins les cistelles dels pescadors, el vell Luigi i més d’un centenar diuen que va venir de Gènova, i el vell que era molt alt duia arracades; no m’agrada un home que necessitis fer escalada per arribar-hi al capdamunt, suposo que tots ja deuen ser morts i podrits de fa molt de temps, a més a més no m’agradaria residir sola en les grans casernes d’una plaça forta per la nit; suposo que hauré de suportar-ho; jo mai no vaig portar al damunt ni un gra de sal ¹⁵⁸ ; fins i tot quan ens movíem en la confusió de l’acadèmia musical que ell estava disposat a muntar a la sala d’estar del primer pis amb una placa de bronze com si fos l’hotel privat dels Bloom, ell va suggerir anar a arruïnar-se a si mateix i tot plegat, de la manera com el seu pare ho va fer a Ennis ¹⁵⁹, com totes les coses que ell explicava que el seu pare tenia la intenció de fer, i jo, però jo veia a través seu que m’estava dient tots els llocs bonics on podríem anar per la lluna de mel, Venècia a la llum de la lluna i les góndoles i el llac de Como —ell en tenia una il·lustració retallada d’algun diari— i mandolines i llanternes; oh, que bonic!, vaig dir; qualsevol cosa que m’agradés, ell estava disposat a fer-ho immediatament, si no més aviat tu seràs el meu home, tu portaràs el meu pot ¹⁶⁰ ; ell hauria de guanyar-se una medalla de pell amb vores de màstic per tots els plans que inventa , després deixant-nos aquí tot el dia, ves a saber quin vell captaire hi ha a la porta demanant un crostó de pa amb la seva llarga lletania, podria tractar-se d’un rodamons que fiqués el peu a l’entrada per impedir-me de tancar-la, com el retrat d’aquell endurit criminal que va sortir en el setmanari dominical del Lloys News amb 20 anys de presó, i després en surt i assassina una dona vella pels seus diners, imagina’t la seva pobra dona, o mare, o sigui qui sigui ella, trobant-te amb una cara com aquella et posaries a córrer kilòmetres lluny d’allí; jo no podria estar tranquil·la fins que no tanqués i barrés portes i finestres per estar segura, però no deixa de ser pitjor trobar-te confinada com en una presó o un manicomi; tots ells haurien de ser afusellats, o aplicar-los el gat de les nou cues ¹⁶¹; a una gran bèstia com aquella capaç d’atacar una pobra vella en el seu llit, jo els decapitaria, així ho faria; no vull dir que ell em servís de gaire, encara que millor això que no res, la nit que estava segura d’haver sentit lladres a la cuina i ell va baixar amb la camisa de dormir i una espelma i un atiador de llar com si anés a la caça d’un ratolí, tan blanc com un llençol, esparverat i amb l’enginy de fer tan soroll com fos possible en benefici dels lladres, la veritat és que Déu sap que no hi ha gaire cosa per robar, encara que la sensació és especial ara amb Milly que no hi és; aquesta idea seva d’enviar la noia lluny a aprendre de fer fotografies, en memòria del seu avi, en comptes d’enviar-la a l’acadèmia Skerry on ella hi hauria hagut d’aprendre, no com jo, de l’escola, ell només hauria fet una cosa així pensant en mi i Boylan ¹⁶², aquesta és la raó per què jo va fer, n’estic segura, de la manera com ell ho trafiqueja i planeja tot, jo últimament no podia dedicar-me a ella si no era tancant la porta amb pany, m’ho impedia entrant sense trucar abans; quan jo posava una cadira davant la porta mentre m’estava rentant la part de sota amb el guant, vinga posar-me nerviosa, després, fent-se la dona insensible tot el dia, la vaig ficar dins una vitrina amb tots dos dos a vegada per mirar-la; per si ell arribava a saber que ella havia trencat la mà d’aquella petita escultura barata de forma barroera i sense mires, abans que ella ho deixés córrer vaig acudís a aquell xicotet italià per adobar-la, perquè pel preu de 2 xílings no es pogués veure la juntura; ella ni tan sols et trauria l’aigua de les patates després de bullir, és clar que té raó de no voler-se malmetre les mans; jo m’adonava que últimament ell parlava sempre amb ella a taula sobre notícies del diari, i ella fent veure que ho entenia amb l’astúcia que li ve de la banda d’ell, i ell ajudant-la de sota mà a dins de la jaqueta, però si hi ella s’equivocava en alguna cosa, la culpa era meva per no haver-li explicat a ell; ell no pot dir que jo pretenc saber coses que ell sap, sóc massa honesta; de fet, suposo que ell pensa que estic acabada i visc a la lluna, doncs, no, ni res que s’hi assembli , que s’ho miri bé i veurà com ella segueix bé i coquetejant amb els dos fills de Tom Devans, a imitació meva, xiulant amb aquelles picardioses noies de Murray ¹⁶³ que sempre la criden; per favor, deixa que Milly surti , que ella té una gran requesta; el que poden obtenir d’ella pels voltants del carrer Nelson, amb Harry Devans en bicicleta per la nit, és el mateix que al lloc on ell la va enviar, ella estava precisament sortint dels seus límits, volent anar a la pista de patinatge i fumar les cigarretes d’ells en els seus propis nassos; els hi vaig olorar en el seu vestit quan arrencava d’una mossegada el fil del botó que li vaig cosir al capdavall de la jaqueta, no podia amagar-m’ho gaire; et dic només que jo no hauria d’haver-l’hi cosit mentre el duia, que això és preludi de separació ¹⁶⁴, i el darrer pudin de prunes també es va partir en dues meitats; ¹⁶⁵ veieu, doncs, que se’n dedueix que no té importància el que diguin d’ella, que la seva llengua és una mica massa llarga, que pel meu gust la teva brusa va cordada massa avall; ella em diu la paella que crida el fons negre de la tetera i jo li haig advertir que no aixequi les cames d’aquella manera com si les exhibís damunt del rebaix de la finestra davant de tota la gent que passa; se la miren com a mi, quan tenia la seva edat, es clar, quan qualsevol vell parrac et senta bé; després un gran no-em-toquis també a la seva manera particular en el Only Way ¹⁶⁶ al Teatre Reial; aparta el teu peu , no puc suportar que la gent em toqui; temerosa per la seva vida com és, jo li estrenyeria la camisa amb els plisats; en la foscor dels teatres deu haver-hi un gran nombre d’aquells tocaments; emparats en la foscor tots ells miren de rebregar-te, com aquell individu en el forat del Gaiety amb Sir Herbert Beerbohm Tree interpretant Trilby, la passada i última vegada que jo mai aniré allí a ser esclafada d’aquella manera per veure qualsevol Trilby o el nu d’ella, cada dos minuts arrambant-se’m i apartant-se’m; penso que estava un xic sonat, després el vaig veure acostant-se a dues dames vestides amb elegància al defora de la finestra de Switzer & Co ¹⁶⁷, amb la mateixa cerimònia; a l’instant vaig reconèixer-li la cara i tota resta, però ell no em recordava, i Milly ni tan sols va voler que jo li fes un petó davant de Broadstone quan se’n va anar; bé, espero que ella tindria algú que l’esperava per ballar, tal com jo feia quan ella tenia les paròtides inflades de galteres, on és això i on és allò, naturalment ella encara no podia sentir res en profunditat; jo no ho vaig arribar a sentir, parlant amb propietat, fins que no vaig fer els 22 anys si fa no fa, la cosa sempre anava del cantó equivocat, sempre només les bestieses habituals de les noies i les seves rialletes; Conny Connolly que li escrivia a ella amb tinta blanca sobre paper negre precintat amb cera, tot i que ella aplaudia quan baixava el teló perquè ell era tan guapo, després teníem Martin Harvey per esmorzar, dinar i sopar; després em vaig plantejar si pot ser amor de debò si un home dedica tota la seva vida a ella així sense esperar-ne res; suposo que hi ha pocs homes així , es fa difícil de creure excepte en el cas que em succeís a mi, la majoria d’ells sense una partícula d’amor per naturalesa; trobar avui dia dues persones que es complementin una a l’altra, que una tingués els mateixos sentiments que tu, acostumen a ser gent un mica tocats de l’ala; en el cap del pare d’ell ¹⁶⁸ deu haver estat un xic excepcional això d’anar i enverinar-se un mateix després del repòs d’ella, pobre vell; suposo que ell se sentia perdut sempre estimant també les meves coses, també els pocs vells parracs que jo tinc per poder recollir els cabells d’ella als 15 anys, les meves pólvores també només li fan malbé la pell, en ella hi ha prou temps de vida per endavant, ja ho sé, però ella està inquieta sabent que és bonica, amb els seus llavis tan roigs, llàstima que no seran sempre així com jo també els tenia, però no en treu res d’anar a la fira amb aquests aires, contestant-me com una sirena quan jo li vaig demanar que comprés 3 quilos de patates el dia que vam trobar la senyora Joe Gallaher a les carreres de ponis i ella simulava no veure’ns per mor de la seva trampa amb el procurador Friery, tot i que fèiem prou embalum, fins que li vaig etzibar dues bones estirades d’orelles, aquesta per contestar-me d’aquella manera , i aquesta per la teva insolència; ella m’havia exasperat, és clar, per contradir-me; jo també estava de mal humor perquè com era que hi havia un tros d’herba en el te?, o jo no havia dormit la nit abans, per culpa del formatge que havia menjar, i li vaig dir i repetir a ella que no deixés les espases creuades ¹⁶⁹ d’aquella manera perquè ella no era ningú per donar-li ordres a ella, com ella mateixa havia dit; bé, si ell no la corregeix a ella, dono fe que serà l’última vegada que ella posi el te a escalfar; jo era d’aquella mena, que ells no gosin donar-me ordres a casa meva; és culpa d’ell, és clar, tenir-nos a totes dues esclavitzades aquí en comptes de contractar una dona; ja fa temps, és clar, que jo busco de tornar a tenir una minyona adequada, llavors ella el veuria venir ¹⁷⁰ i jo l’hauria de posar en antecedents a ella, o ella se’n prendria revenja, perquè oi que són molèsties, vella senyora Fleming ¹⁷¹, que tu hagis de tocar el dos després que ella posi les coses en mans d’ella, tirant-se pets i esternudant damunt les olles?; bé, ja ho sé que ella és vella i que no pot servir de gaire ajut per a la feina; vaig trobar aquell drap de cuina ronyós i pudent que s’havia perdut darrera el vestidor, sabia que hi havia alguna cosa i vaig obrir la finestra per conduir la pudor cap als amis d’ell per entretenir-los com la nit que ell va arribar amb un gos, si us plau, que bé podia haver estat rabiós, especialment el fill de Simon Dedalus, aquell gran crític amb ulleres enlaire i el seu barret de copa mentre contemplava el partit de cricket, i amb un gran esvoranc en un mitjó, una cosa rient-se de l’altra i el seu fill que havia recollit tots aquells premis pel que fos que hagués guanyat, en l'intermedi ¹⁷² ; imagina’l pujant damunt les baranes, si qualsevol persona el va veure que ens coneixia, em pregunto si ell no es va obrir un gran forat en els seus elegants pantalons de funeral, com si allò que la natura va donar no fos prou per qualsevol ajupint-lo dins de la bruta i vella cuina ; ara que ell ja està bé del cap, jo demano llàstima, no era el dia de fer dissabte, els meus dos vells calaixos podrien haver estat també en la línia d’exhibició, per a tot el que ell havia tingut sempre cura amb el marc de motllo de ferro, l’estúpid vell trasto cremat damunt dels calaixos que ell podia pensar que es tractava d’una altra cosa i ella mai ni tan sols hi va treure el greixum com jo li vaig dir; i ara ella va tirant tal com és ella pel seu marit paralític que va empitjorant; a ells sempre els pesca alguna desgràcia, una malaltia, o haver de patir una intervenció quirúrgica, o, si no és res d’això, és la beguda i ell que l’apallissa; hauré de tornar a anar a la cacera d’algú, perquè cada dia que em llevo hi ha alguna cosa nova gràcies a Déu, al bon Déu; bé, quan estigui morta i ajaguda a la tomba, suposo que tindré un gra de pau, però si se’m permet esperar, voldria aixecar-me un minut, bon Jesús, espera Sí, m’acaba de venir la regla Sí, ara no t’afligiria, naturalment, tot el que ell ha furgat, ha arrelat i ha passat l’arada en mi; ara què hauré de fer divendres, dissabte, diumenge que no importuni l’ànima fora del cos?, si no és que a ell li agradi allò ¹⁷³ com els passa a alguns homes, Déu sap que sempre hi ha algun error amb nosaltres, 5 dies cada 3 o 4 setmanes, la subhasta mensual de costum, no és veritat?; senzillament nauseabunda, així la vaig trobar aquella nit que em va venir, l’una i única vegada que vam seure en aquella llotja que Michael Gunn li va oferir a ell per veure la senyora Kendall i el seu marit ¹⁷⁴ al Gaiety, cosa que va fer a raó de l’assegurança contractada per a ell a la companyia Drimmies; jo estava disposada a la companyia, encara que no cediria pas a aquell cavaller ben vestit m’estava mirant amb els seus binocles i ell a l’altre cantó meu parlant sobre Spinoza i a seva ànima que es morta suposo fa milions d’anys; vaig somriure el millor que vaig poder enmig d’un pantà que anava inclinant-se endavant com si jo hi estigués interessada, havent de seure de portes enfora com menava l’etiqueta; no oblidaré mai aquella Dona de Scarli ¹⁷⁵, suposada eça ràpida sobre adulteri on un brètol de la galeria xiulant la presència de la dona adúltera la va escridassar; suposo que anava amb amb la seva dona al passadís del costat corrent pel voltant de les localitats del darrera després de maquillar-se; tant de bo hagués tingut el que jo tenia, que aleshores hauria cridat encara més; juraria que el propi gat està millor sol que nosaltres; tenim molta sang alterada dins nostre o allò que—oh, paciència!— està rajant del capdamunt meu com el mar; en qualsevol cas, ell no em va deixar prenyada tan gros com és, no tinc ganes d’embrutar els llençols nets, el lli net que duia posat també n’ha estat la causa ¹⁷⁶ , maleït siga, maleït siga, i ells sempre volent veure una taca damunt del llit per estar segurs que ets una verge per a ells, si tot això els preocupa són ben enzes, també podries ser una vídua o una divorciada 40 vegades i una taca de tinta vermella serviria, o de suc de mora —no, això és massa porpra—; Oh Jamesy ¹⁷⁷, feu-me sortir d’aquests fastigosos postres del pecat ¹⁷⁸ ; fos qui fos qui va suggerir aquell negoci per a les dones, què, entre vestits, cuinar i fills, aquest maleït i vell llit que dringa massa com els de Dickens?; com que suposava que ens podrien sentir de lluny, des de l’altra costat del Phoenix Park, li vaig suggerir que col·loqués l’edredó sobre el pis amb el coixí sota el meu cul ¹⁷⁹ , no sé pas si tot és més bonic el dia que penso que és fàcil; penso treure’m tots aquests pèls ¹⁸⁰, m’escalden la pell, jo podria semblar una noia jove i ell no faria la gran xuclada la pròxima vegada que ell em despullés damunt meu; donaria qualsevol cosa per veure-li la cara preguntant-se on anat a parar l’aposent sense fer soroll; tinc un sant horror de que s’esberli sota meu després d’aquell vella tauleta de nit; no sé pas si jo també pesava massa quan seia damunt del seu genoll, per això el vaig fer seure expressament a la poltrona quan em vaig treure la brusa i la camisa primer a l’altra habitació, ell estava tan enfeinat buscant on posar-se que encara és l’hora que m’ha de sentir; espero que el meu alè fos suau després d’aquells caramels perfumats; bon Déu, recordo un temps quan jo podia orinar a raig fet i xiulant com un home o gairebé, Senyor, i quin soroll, confio que la bromera que s’hi forma vulgui dir que rebré diners d’algú ¹⁸¹; hauré de perfumar-lo pel matí, no oblidem que vaig prometre que ell no veuria mai un parell de cuixes millors que les que llueixen tan blanques com són; el punt més suau es troba justament aquí entremig , quina suavitat, com la d’un préssec, bon Déu, no em faria pas res ser un home i muntar damunt d’una preciosa dona; Oh Senyor, quina filera de coses estàs creant, com el Lliri de Jersey! ¹⁸², Oh, com baixen les aigües fins a Lahore! ¹⁸³

Sentència 7

qui sap si això alguna cosa passa amb les meves entranyes o alguna cosa s’està gestant dintre meu que em provoca aquella cosa cada setmana, quan l’última va ser pel dilluns de Pentecosta, Sí, només fa unes tres setmanes, hauria d’anar al metge, només va ser abans de casar-me amb ell quan em va sortir aquella cosa blanca i Floey em va fer anar a veure aquell pal sec i vell de doctor Collins, ginecòleg, a la carretera de Pembroke; la vostra vagina, l’anomenava ell; suposo que és així com va adquirir tots els miralls daurats i catifes, envoltat d’aquelles noves riques del districte de Stephen Greens, que corren cap a ell a cada nyigui-nyogui de la seva vagina i la seva conxin-xina; elles tenen diners, és clar, per tant fan bé, però jo no em casaria amb ell ni que fos l’únic home d’aquest món, a més d’alguna cosa rara sobre els seus fills que sempre ensumaven al voltant d’aquelles putes bastes, preguntant-me si el que jo feia provocava una flaire ofensiva, què volia ell que jo fes sinó?, l’única cosa, o potser or?, vaja pregunta, i si jo m’ho feia damunt de tota la seva cara vella i arrugada , amb tots els meus compriments?; suposo que ell hauria sabut aleshores, i se’n podria passar plana fàcilment, que jo pensava, que ell em parlava de la roca de Gibraltar; la forma com ell ho posa és també una invenció molt hàbil, tot s’ha de dir, només que a mi m’agrada asseure’m després en el forat fins que pugui esprémer i estirar la cadena, i després utilitzar agulles i escombretes per si hi queden restes, suposo; jo sempre sabia per la de Milly, quan ella era petita, si ella tenia cucs o no, encara que tot era igual pagant-li per allò, quant cobra aquell metge, una guinea si us plau, i preguntat-me si jo patia d’omissions freqüents; d’on treuen aquests vells individus totes les paraules ?, ells sí que tenen omissions, amb els ulls d’ell de vista curta sobre mi gairebé follada de cantó; no li tindria pas gaire confiança si m’administrés cloroform o Déu sap què; tot i això em va agradar quan es va asseure per fer-me la recepta, amb les celles arrufades de forma tan severa i el seu nas de savi, com si tu fossis una fotuda mentidera ajaguda; oh, això no importa res a ningú, excepte a un idiota, ell era prou hàbil per descobrir, és clar, que ella sempre estava pensant en ell i les seves boges i beneites cartes, el meu Preciós sempre connectat amb el teu gloriós Cos, i tot el que hi ha subratllat és «objecte de bellesa i joia sempiterna» ¹⁸⁴ , alguna cosa que ell va copiar d’algun llibre ple de disbarats; que ell em posseïa sempre 4 o 5 vegades al dia ¹⁸⁵ a vegades, i jo li deia que no era així, n’estàs segura? , Sí , i tant, segura del tot, li deia jo d’una forma que el feia callar; jo sabia què venia a continuació, només aquella feblesa natural que era el que m’atreia d’ell; no sé com, la primera nit de totes que ens vam trobar, quan jo vivia a la terrassa de Rehoboth, ens vam quedar drets mirant-nos fixament l’un a l’altre durant uns 10 minuts, com si ens coneguéssim d’algun lloc; suposo que a causa de ser jo jueva i tenir cura de la meva mare, solia divertir-me amb les coses que ell deia amb el seu mig somriure forçat, i tota la família dels Doyle ¹⁸⁶ deien ell que anava per membre del Parlament; i no era jo una boja nata per creure’m les seves falòrnies sobre l’autonomia i la lliga i la terra, mentre ell m’enviava aquella estrafolària cançó dels hugonots per cantar-la en francès que era més fi?, O beau pays de la Touraine, que ni tan sols vaig cantar mai; amb un garbuix sobre religió i persecució; llavors era clar que amb ell no t’ho passaries gens bé, per més que, com a gran favor, la primeríssima oportunitat que va tenir una ocasió, a la plaça de Brighton, d’entrar corrents al meu dormitori amb la intenció de rentar-se les mans tacades tinta amb la llet d'Albió i el sabó de sulfur ¹⁸⁷ que jo acostumava a utilitzar i la gelatina regalimant encara, oh!, aquell dia sí que me’n vaig riure d’ell de debò, molt més del que no ho faria per la nit asseguda escoltant els seus afers; haurien de construir habitacions de grandària natural perquè una dona hi pogués seure de forma adequada mentre ell s’agenolla per per fer-ho; m’imagino que, en tota la creació, no hi ha cap més home amb els hàbits que ell té, si no, mira la forma que té de posar-se a dormir a peu de llit, ja em diràs com pot fer-ho sense un capçal reforçat, encara gràcies que no dóna puntades de peu que podrien impactar-me a tota la dentadura, respirant amb la ma sobre el nas com aquella divinitat índia que ell em va dur a veure un diumenge plujós en el museu del carrer Kildare, tota groga ajaguda amb un davantal al costat agafat de la mà i ensenyant la punta dels seus deu dits dels peus ¹⁸⁸; em va dir que una religió més extensa que la dels jueus i dels Nostres Senyors totes juntes, que abastava tota l’Àsia; imitant-lo a ell, tal com ell sempre imita a tothom, suposo que aquella divinitat deuria dormir també al peu del llit amb els seus enormes peus quadrats arran de la boca de les seves dones, aquesta maleïda cosa pudent que allà on és també hi són les compreses, Sí, ja ho sé, i espero que la vella premsa no grinyoli, ah, ja ho sabia jo, si ell dorm profundament, vol dir que s’ho ha passat molt bé en algun lloc, tot i que ella li deu haver valorat molt bé els seus diners, és clar ell li tenia de pagar pel que ella li feia; ¹⁸⁹ uf, quina cosa més fastigosa!, confio que en l’altre món tindran una cosa millor per a nosaltres per provar-nos, que Déu ens ajudi, ja n’hi ha prou per aquesta nit; ara tornem al vell llit ple de bonys i sorolls metàl·lics, que em recorda sempre el vell Cohen ¹⁹⁰ , on suposo que ell s’hi deuria fer una esgarrinxada, i que ell pensa que el seu pare el va comprar de Lord Napier ¹⁹¹, que jo solia admirar de petitona perquè li vaig dir piano fàcil; Oh, m’agrada el meu llit, bon Déu, aquí som tan dolents com sempre, després de 16 anys a quantes cases no hem residit, a la Terrassa de Raymond, a la terrassa d’Ontario, al carrer Lombard i al carrer Holles, i ell anant pel món xiulant cada vegada que tornàvem a fer mudança; els hugonots marxant com granotes¹⁹² amb la pretensió d’ajudar els homes amb els nostres 4 pals de mobiliari, i després l’hotel City Arms cada cop pitjor segons Warden Faly, aquell lloc tan encantador de l’embarcament, amb algú sempre a dintre pregant i després deixant-hi les pròpies pudors, que fan que sempre sàpigues qui és l’últim que l’ha fet servir; justament cada vegada que hi anem de dret, passa alguna cosa, o bé hi fica la seva gran pota Thoms i Helys i el senyor Coffes i Drimmies , o bé ell està a punt d’anar-se’n a la presó pels seus vells números de loteria, que havien de ser la nostra salvació, o bé ell va i diu alguna insolència, i aviat el tindrem també de retorn a casa acomiadat del Freeman per causa d’aquells del Sinn Fein o dels francmaçons, després veurem si l’homenet ¹⁹³ que ell em va ensenyar mullant-se tot ell pel camí a la vora del carreró de Coadys, li aportarà gaire consol que ell digui que es un irlandès tan capaç i tan sincer; ell en realitat jutja per la sinceritat dels pantalons que li vaig veure duia ;espera, les campanes de l’església de sant Jordi toquen tres quarts de 3, bona hora de la nit perquè ell torni a casa i per a qualsevol que torni al barri , si algú el va veure demà ja miraré de treure-li aquest petit hàbit,¹⁹⁴ però primer haig d’inspeccionar-li la camisa per veure, o ja ho veuré després, si encara conserva a la butxaca aquella carta francesa ¹⁹⁵; ell es pensa que jo no conec els homes tramposos amb la seves vintenes de butxaques; si ells no en tenen prou amb les seves mentides, aleshores per què hauríem de preguntar-los fins i tot si és la veritat?; si ells no creuen en tu, aleshores ben tapats al llitet com aquells nadons de les Obres Mestres dels Aristòcrates ¹⁹⁶ que ell em va portar en una altra ocasió, com si no en tinguéssim prou en la vida real sense vells Aristòcrates, o el nom que sigui, si el nom és desagradable, tu encara més amb aquells corromputs retrats de nens amb dos caps i sense cames; aquesta és la classe de vilania amb què sempre somien, sense res més dins dels seus caps buits; a la meitat d’ells se’ls hauria d’administrar verí lent; després te amb torrades amb mantega pels dos costats i ous acabats de pondre per a ell; suposo que jo ja no sóc res quan no li permetria a ell que em llepés una nit en el carrer Holles ; home, home, un tirà, com sempre per a l’única cosa, es va arrossegar per terra a mitja nit despullat tal com feien els jueus quan algú de la família se’ls moria, ¹⁹⁷ i no prendrien cap esmorzar ni dit ni mitja paraula esperant ser amanyagats; així que vaig pensar que jo ja havia gallejat prou i li vaig permetre que ho fes tot, també sense traça, pensant només en el seu plaer, però o la seva llengua és massa tova o no sé què oblida de nosaltres aleshores; no li faré fer una altra vegada si ell mateix no hi té inconvenient, i el tancaré al celler del carbó que dormi amb els escarbats negres; em pregunto si ella es tractava de Josie amb la meva roba vella al damunt, ell és també un mentider nat però no, no tindria mai el coratge d’anar amb una dona casada, per això em necessita a mi i a Boylan, tot i que per a la seva Denis, com ella l’anomena a ell, aquell espectacle de mirada trista tu no el podries anomenar un marit, Sí, és amb alguna petita puta amb qui ha tingut tractes, inclús quan jo era amb ell i amb Milly a les carreres del Trinity College i aquell Hornblower ¹⁹⁸ amb la gorra infantil al capdamunt de la closca ens va deixar entrar per la porta del darrere, ell ¹⁹⁹ tenia els ulls d’anyell innocent clavats en aquelles dues que anaven amunt i avall, primer vaig provar de mirar-lo de reüll, inútil és clar; d’aquesta manera se li en van els diners, aquests són els fruits del senyor Paddy Dignam, Sí , tots anaven ben mudats en el gran funeral segons el diari que duia Boylan; si ells hi van veure un autèntic funeral oficial, hi haurien hagut d’haver soldats amb armes invertides a la funerala, tocs de timbals apagats i els pobres cavalls al darrera revestits de negre; L. Bloom i Tom Kernan, aquest últim un homenet escàs i borratxo que es mossegava la llengua al W.C. dels homes, sempre begut en un lloc o altre, i Martin Cunningham i els dos Dedalus i el marit de Fanny Mcoy , cap de col blanca i figura flaca amb una mirada als ulls d’ella com provant de cantar les meves cançons, dona que hauria hagut de tornar a néixer tot ella i guarnida amb un vell vestit de color verd amb el coll baix com si pogués atreure’ls de qualsevol altra manera que xapotejant en un dia plujós; ara com ara ho veig tot clarament: ell anomenen allò amistat, matant-se i després enterrant-se un a l’altre i tots ells amb les seves vídues i famílies a casa, en especial Jack Power qui, mantenint aquella cambrera, fa, és clar, que la seva dona sempre estigui malalta o en vies d’emmalaltir o tot just trobant-se millor, i ell un home ben plantat, encara que criï un xic de canes damunt de les orelles, com una bona part de tots ells; doncs bé, ells no tornaran a posar les urpes en el meu marit, si jo puc hi puc ajudar fent broma d’ell; aleshores, a l’esquena d’ell conec perfectament bé quan ell continua amb les seves bestieses, perquè ell té prou seny per no balafiar cada penic que guanya dins les seves tripes, i té cura de la seva dona i dels inútils de la família; igual com el pobre Paddy Dignam, em sap molt de greu per ell en aquest sentit, què faran ara la seva dona i els seus cinc fills, si no és que ell havia assegurat un còmic i petit teetotum ²⁰⁰ , sempre enganxat a la raconada d’algun pub, i ella o el fill d’ella esperant la vinguda de Bill Bailey, com diu la cançó «Per favor, vine a casa, les males herbes d’ella vídua no li milloraran l’aspecte»; ells canvien del tot encara que tu tinguis bona planta, quin home, oi? Sí , ell era al dinar de Glencree i Ben Dollard, el baix amb to de barril, la nit que ell li va manllevar l’esmoquin per cantar al carrer Holles; comprimit i aixafat enmig d’ells i amb la seva ampla cara de Dolly somrient com un culet de nen ben batut, oi que tenia l’aspecte d’un testicle balsàmic, prou segur com estava de que havia estat tot un espectacle en l’escenari?; imagina, 5 xílings pels seients reservats per veure’l a ell i a Simon Dedalus; també hi apareixia ell mig fotut cantant el segon vers, primer «el vell amor és el nou»²⁰¹ era un del seu «tan dolçament va cantar la donzella en la branca de l’espí» que sempre servia també per coquetejar quan jo cantava Maritana amb ell a l’òpera privada de Freddy Mayer; ell tenia una veu deliciosa, gloriosa, «Estimadíssim Febus, adéu dolç amor meu» ho cantava sempre, no pas com Bartell d’Arcy que deia «adéu, dolça tortada» ²⁰², és clar que tenia el do de la veu, així que no hi havia cap art en allò, més enllà del que et pugui agradar un dutxa d’aigua calenta. «Oh Maritana, flor silvestre», cantàvem esplèndidament, tot i que el to era un xic massa alt pel meu registre encara que transposés la veu, i en aquella època ell estava casat amb May Goulding ²⁰³ , però després diria o faria alguna cosa per desfer-se de la bona dona i ara és vidu. Ignoro quina mena de fill té, ell diu que és un autor i que vol ser professor universitari d’italià i ara estic pensant assistir a les lliçons que ell imparteix ensenyant-li la meva foto, no és bona, me l’hauria d’haver fet fer amb vestits que no passen de moda, encara que hi semblo jove; no sé si ell li hauria fet juntament com a regal, i jo, al capdavall, per què no el vaig veure baixant cap a l’estació de Kingsbridge ²⁰⁴ amb el se pare i la seva mare?, doncs, perquè jo estava de dol ara fa 11 anys ²⁰⁵ , Sí, ara ell ja en tindria 11, però què se’n treia, d’anar de dol pel que no era ni una cosa ni l’altra; és clar que ell insistia que fins i tot hauria anat de dol per la gata; suposo que hores d’ara ell ja és un home ²⁰⁶, aleshores era una xicot innocent i un adorable jovenet amb el seu trajo a l’estil lord Fauntleroy ²⁰⁷ i els cabells arrissats com un príncep a l’escenari, quan el vaig veure al local de Mat Dillon; no em desagradava pas tampoc, recordo que això em passava amb tots, però espera, per Déu, Sí , espera, Sí , espera, que aquest matí l’he vist en el tarot quan la carta tirada volia dir unió amb un jove estranger, ni moreno ni ros, que tu ja vas trobar abans; de moment he pensat que es referia a ell ²⁰⁸, però ell no és ni un pollet ni tampoc un estranger; a més a més, la meva cara estava tombada de l’altre costat, que era la 7^a carta després del 10 d’espases, que indicava un viatge per terra i després una carta cap al seu destí, i també escàndols segons les 3 reines i el 8 de diamants que significa una pujada en societat, Sí , espera, tot això ha sortit i també 2 vuits vermells que figuren regals nous que jo tampoc no hauria somiat, Sí, i també hi havia alguna referent a poesia; espero que ell no tingui cabells greixosos penjant-li cap als ulls o enfilats com un pell roja indi; què fan ells anant així per només aconseguir que se’n riguin d’ells i de la seva poesia; sempre m’agradava la poesia a la meva primera joventut; pensava que ell era un poeta com Byron, i en la seva compostura no hi havia ni gota d’això; pensava que era del tot diferent; és massa jove ell?; espera, és d’arran del 1988; si jo em vaig casar el 1988 i Milly ahir va complir 15 anys, nascuda el 1889, aleshores quina edat deuria tenir ell a quan vivia a Dillon?, doncs, suposo que pels volts del 1988, en deuria tenir 20 o més; per tant, no sóc massa vella per a ell, si en té 23 o 24; espero que no sigui de la mena d’un estudiant universitari envanit; no, si ho fos no s’hauria assegut amb ell a la vella cuina prenent cacau de la mara Epps, és clar que ell tenia la intenció de comprendre-ho tot , probablement li va explicar que provenia del Trinity College; era molt jove per ser un professor, i espero que no sigui un professor com era Goodwin, que era un professor marca John Jameson ²⁰⁹; en les seves poesies tots escriuen sobre algunes dones, bé, suposo que ell en trobarà moltes com jo, allà on l’aire va ple de suaus sospirs d’amor, d’arpegis de guitarra lleugera i de poesia, i el blau de la mar i el clar de lluna són tan bonics tornant de Tarifa, la casa de la llum, fins a la Punta d’Europa, amb la guitarra tan expressiva d’aquell qui la tocava, on jo mai més més no hi tornaré, tot són noves cares, dos ulls mirant a través d’una ventalla amagada, són els meus ulls, li cantaré, si ell té res de poeta, dos ulls que brillen tan foscament com la pròpia estrella de l’amor, no són aquestes boniques paraules com la jove estrella de l’amor? ; el Senyor sap que serà tot un canvi saber que tens una persona intel·ligent per parlar-li sobre tu mateixa i no limitar-te a escoltar-lo sempre amb els anuncis de Billy Prescott io els de Keye i el de Tom el Dimoni; llavors si res va malament en els seus negocis, hem de sofrir; m’agradaria trobar un home així, Deu meu, no com aquells altres ordinaris; a més, ell és jove, com aquells gentils homes joves que jo podia veure en el lloc de bany de la platja de Margate ²¹⁰ ,drets a la llum del sol i nusos com déus, o quelcom semblant, i després capbussant-me dins del mar amb ells; per què no tots els homes són d’aquella manera?, seria un consol per a una dona com aquella petita i preciosa escultura que ell va comprar; me’l podria mirar tot el dia, amb els seus cabells arrissats, les seves espatlles, i els seus dits enlaire per escoltar-te a tu; allà és on hi tens tota la bellesa i la poesia; sovint sentia jo la necessitat de besar-lo tot ell, també el seu jove penis, que, si haig de dir la veritat, no tindria cap inconvenient de fica-me’l a la boca si ningú no mirava, com si ell m’hagués demanat que l’hi xuclés, tan net i blanc com semblava amb la seva cara jovençana; ho faria també en mig minut encara que en ragés un xic avall, que no hi ha cap perill perquè allò només és com llet o com la rosada; a més, ell va tan net ²¹¹ comparat amb aquells bacons d’homes, la majoria dels quals suposo que ni somiant pensen de rentar-s’ho d’un any a l’altre, a excepció dels qui passen de llarg de les dones; estic segura que seria immens si, tant de bo, pogués trobar, a la meva edat, un poeta jove i guapo; la primera cosa que faré de bon matí és tirar les cartes, fin que vegi que surt la carta del desig ²¹², o també miraré d’emparellar-me amb la dama per veure si surt; llegiré i estudiaré tot el que pugui trobar o aprendre un xic de memòria si ell sabia qui li agrada, així ell no em consideraria estúpida si pensa que totes les dones són igual i jo puc ensenyar-li l’altre part; jo li faré sentir de tot en ell fins que caigui mig defallit sota meu, llavors que l’infern escrigui sobre mi com a amant i mestressa de bordell públicament i que les nostres dues fotos surtin per tots els diaris quan ell es faci famós ; Oh, però aleshores, que hauré de fer amb ell ²¹³, tanmateix!

Sentència 8

No, no hi ha res a fer amb ell, no té modals, ni refinament, ni res més en el seu natural ; sempre donant-nos cops pel darrera, com aquella plantofada al meu cul perquè no li digués Hugh l’ignoramus perquè no sap ni un borrall de poesia; això és el que et passa per no mantenir-los a ratlla, es treu les sabates i els pantalons allí damunt de la cadira davant meu, de forma tan descarada sense ni tan sols demanar-me permís, i es manté dret d’aquella forma ostentosa tan vulgar a mig posar-se la camisa de dormir, perquè l’admiris com un capellà o un carnisser, com feien l’antiga caterva d’hipòcrites en temps de Juli Cèsar; és clar que, a la seva manera, té prou raons per passar l’estona com si fos una joguina, segur que tu també podries anar al llit amb què...amb un lleó; bon Déu, segur que aleshores ell ho tindria millor per dir-se d’ell mateix un vell Lleó ²¹⁴ ; bé, suposo que això és perquè eren tan ufanosos i temptadors dins dels meus petits enagos que ell no podia resistir-s'hi i m’excitaven a mi mateixa a vegades; per als homes és un bé de Déu tota la quantitat de plaer que poden obtenir del cos d’una dona; eren tan rodons i blancs per a ells que sempre desitjava ser jo mateixa un d’ells per fer un canvi només per provar amb aquella cosa que ells tenen inflada damunt teu, tan dura i al mateix temps tan suau quan tu la toques, «El meu oncle John té una cosa llarga», sentia que deien aquells bordegassos de la cantonada quan passava pel carreró de Marrowbone, «la meva tia Mary té una cosa peluda», perquè ja era fosc i ells sabien que passava una noia; però això no em feia tornar vermella, per què ho hauria de fer si tant una cosa com l’altra era només part de la natura, «i ell fica la seva cosa llarga dins la cosa peluda de la tia Mary, etc.,i resulta que tu fiques el pal dins d’una escombra» , homes , sempre homes que poden picotejar i escollir allò que més els plagui, una dona casada, o una vídua amb presses, o una noia, segons els diferents gustos com aquelles cases del voltant de carrer Irlandès ²¹⁵, No, però havien d’estar sempre encadenades i a mi no m’arribaran a encadenar de cap manera, No, gens de maleïda por un cop començo, t’ho dic per l’estúpida gelosia dels marits, per què no podem acabar amics en comptes de barallar-nos per allò que el marit d’ella va descobrir que fan fer tot junts; bé, és natural, i si ell ho va fer ell ho pot desfer, en qualsevol cas ell és coronado ²¹⁶ faci el que faci, i aleshores ell optarà per l’altre extrem furiós pel que fa a la seva dona, a l’estil Fair Tyrants ²¹⁷ ; és evident que l’home mai no emet ni tan sols un segon pensament sigui sobre el marit o sobre la muller, és la dona que ell desitja i la pren, encara que per a nosaltres tots aquells desigs fossin uns altres, ja que m’agradaria saber, no puc deixar de dir-ho, oi?, si jo encara sóc jove, perquè és un miracle que no sigui una vella bruixa arrugada, amb tot el temps que abans he viscut amb ell, fred com és i sense abraçar-me mai llevat d’algunes vegades que, mig adormit , m’abraça del cantó equivocat, sense saber, crec jo, que està besant el cul d’una dona; li tiraria el barret pel damunt després de besar-me una cosa tan poc natural on no hi tenim, cap de nosaltres, ni un àtom de qualsevol tipus d’expressió, només el mateix que poden tenir dues masses de llard; abans que jo fes mai això a un home, ecs animals bruts amb el pensament ja en tinc prou!, jo beso els teus peus, señorita ²¹⁸ ; té cap sentit que ell no besés la nostra porta d’entrada ²¹⁹? Sí , ell duia a la pràctica allò que ningú no entén d’un boig, a excepció de mi, les seves idees esbojarrades; és clar que una dona necessita ser abraçada unes vint vegades al dia per fer-la sentir jove, tant se val per qui, mentre sigui per estimar o per ser estimada per algú, si aquell a qui desitges a vegades no hi és, doncs que sigui pel Senyor Déu; estava pensant anar-me’n a voltar pels molls algun capvespre fosc, on ningú no em coneixeria i pescar un mariner desembarcat que aniria força calent per fer allò i no l’importaria un rave a qui pertanyo, només que fer-ho lluny a l’entrada de qualsevol lloc, si no m’exposo que un d’aquells gitanos de mirada salvatge de Rathfarnham ²²⁰ que tenien el seu campament en una pendent prop de la bugaderia de Bloomfield per mirar de robar les nostres coses si podien (la meva, per cert, només la vaig dur allí unes quantes vegades amb l’etiqueta de roba bruta i més d’una vegada em tornaven algunes mitges de dona vella), per exemple aquell pinxo d’ulls macos que estava pelant xurriaques, se m’abraoni a la foscor i em munti contra la pared sense dir ni paraula, o bé un assassí qualsevol dels qui es fan cavallers senyors amb els seus barrets de seda; aquell K.C. ²²¹ que viu en algun pis d’aquest camí que surt del carreró de Hardwicke, la nit que ens va oferir el primer sopar de peix per celebrar haver guanyat el combat de boxa, no cal dir que va fer-ho per mi; jo el coneixia per les seves polaines i la seva forma de caminar, i quan vaig donar la volta un minut després per mirar, hi havia una dona darrera seu que sortia d’allí, també dues prostitutes immundes, aleshores ell se’n va a casa amb la seva dona després d’allò, només que suposo que la meitat d’aquells mariners estan contaminats de malalties; vinga, aparta la teva gran còrpora d’allò, per amor de Mike, escolta-li «els vents que duen els meus sospirs cap a tu» ²²² tant bé que pugui dormir i sospirar el gran Suggeridor Don Poldo de la Flora²²³ ; si ell sabia que havien dit d’ell les cartes tirades al matí , ell hauria tingut quelcom per sospirar per a un home fosc en alguna perplexitat entre 2 i 7 xílings també a la presó per Déu sap què fa ell; jo no ho sé i hauré de baixar amb el cap cot cap a la cuina a preparar-li l’esmorzar a Sa Senyoria mentre ell es cargola al llit com una mòmia; de debò em veuré mai a mi corrent?; només m’agradaria veure-m’hi a mi mateixa , en atenció a ells i ells et tracten com si fossis brutícia; no m’importa el que pugui dir algú, però seria molt millor per al món ser governat per les dones que hi habiten; no veuries mai dones anar a matar-se unes a les altres i assassinant si mai veus dones que es donen a la beguda, tal com ells fan, o jugant-se cada penic que guanyen i perdent-los en carreres de cavalls. Sí, perquè una dona, faci el que faci, sap on ja n’hi ha prou; el que és segur és que ells no hi serien, al món, en absolut, si no fos per nosaltres; no saben què és ser una dona i una mare; com haurien pogut existir ells , tots ells, si no haguessin tingut una mare per cuidar-los que jo no vaig tenir; és per això, suposo, que ell ²²⁴ va per lliure ara, sortint de nit, lluny dels seus llibres i estudis i no vivint a casa seva, suposo que per mor dels sorolls que s’hi acostumen a sentir; bé, és una desgràcia que aquells qui tenen un fill tan magnífic com ell , no n’estiguin satisfets; i jo cap , ell no va poder tenir-ne un, no va ser culpa meva, ens vam ajuntar quan jo estava contemplant els dos gossos, des del capdamunt del darrera de la casa, enmig del carrer desert; tot plegat em va desanimar, suposo ; no l’hauria d’haver enterrat amb aquell petit jersei de llana que li vaig teixir mentre jo plorava, sinó donar-lo a algun altre pobre nen; però jo sabia prou bé que no en tindria cap altre; el nostre primer mort també va significar que nosaltres mai més no seríem els mateixos des de llavors; ah, però, no vull pensar més que estic a la trista penombra per aquell fet!; I per què no s’hi quedaria ell per la nit? ²²⁵ Tota l’estona m’ha semblat que era algun foraster que ell ha portat a casa ²²⁶ , en comptes de vagar per la ciutat per trobar-se amb Déu sap qui, noctàmbuls i escurabutxaques; la seva pobra mare , si fos viva, no li hauria agradat que ell s'arruïnés per la vida; és clar que potser és encara una bona hora amb tant de silenci; a mi solia encantar-me tornar a casa després de les danses; a l’aire de la nit es tenen amics per poder parlar-hi, però ell no en té cap amb qui vulgui fer-ho, si no és alguna dona disposada a clavar-te un ganivet ; em fa ràbia que entre les dones no es consideri estrany que ens tractin com ens tracten, com si totes fóssim una perillosa manada de putes; suposo que tots els problemes que tenim ens fa ser tan enèrgiques; no m’agrada que ell s’hagi avingut tant de pressa a quedar-se en el sofà de l’altra habitació; suposo que ell era tan tímid com un noi; tan jove, amb prou feines a 20 anys de mi, en l’habitació del costat em deu haver sentit en el dormitori arrah ²²⁷ allò que perjudica Dedalus; potser passa com aquells noms de Gibraltar, Delapaz, Delagracia, que eren noms rars com de dimonis, també Pare Vial Plana de Santa María, que em va regalar el rosari, Rosales i Oreilly de la Calle de las Siete Revueltas i Pisimbo i la senyora Opisso del carrer del Governador, vaja quin nom!, em tiraria al primer riu que trobés amb un nom com el d’ella; ai, el meu i tots els racons dels carrers!, la rampa del Paradís ²²⁸ i la rampa de Crutchetts i les passeres dels dimonis; bé, m’acuso de ser una tarambana , ho sóc una mica i que Déu em perdoni, però no em sento ni un dia més vella que llavors, aleshores em pregunto si la meva llengua encara podria articular en espanyol ¿como está usted?, muy bien gracias¿ y usted? ;no l’he oblidat del tot; pensava jo que només servia per la gramàtica, un nom designa qualsevol persona, lloc o cosa; llàstima que no hagi intentat mai llegir aquella primmirada novel·la que la senyora Rubio em va deixar, escrita per Valera²²⁹ amb els dos signes d’interrogació capiculats ²³⁰ , però jo sempre sabia que al final marxaríem; jo li puc dir en espanyol i ell m’ho diu en italià; això vol dir que no sóc tan ignorant, redimonis! ; quina pena que ell no s’hagués quedat; estic segura que el pobre home estava mort de cansament i necessitava una bona dormida; malament li hauria pogut jo portar-li l’esmorzar al llit amb una mica de torrada, no podent fer servir el ganivet per la mala sort que això du ²³¹, o si la venedora fes la seva ronda amb els créixens i alguna cosa simpàtica i gustosa, a la cuina hi ha unes quantes olives que li podrien agradar, a diferència de mi que no he pogut mai suportar de veure-les a la botiga d’Abrines; jo podria fer de criada, l’habitació té molt bon aspecte des que el vaig canviar de l’altra manera que alguna cosa em deia des de fa temps; jo hauria hagut de presentar-me a mi mateixa com si no em conegués des de l’època d’Adam, oi que seria divertit?, per exemple, que sóc la seva dona, o fent veure que érem a Espanya, amb ell mig despert i sense saber saber exactament on es troba, dos huevos estrellados señor ²³² ; ai Senyor, quines cabòries m’entren a vegades al cap!, seria divertidíssim que ell ²³³ es quedés amb nosaltres, per què no?, a dalt de l’escala hi ha l’habitació buida de Milly amb el seu llit, i a la part del darrere ell hi podria fer els seus escrits i estudis a la taula que hi ha dins, per tots els gargots que ell hi vulgui fer, i per si té ganes de llegir al llit pel matí, com jo, mentre ell ²³⁴, que està preparant l’esmorzar per a una persona, també ho pot fer per a dues, n’estic segura; no penso pas agafar dispesers del carrer per a ell , si en té prou amb un patracol de casa com aquesta ; a mi m’encantaria tenir una llarga xerrada amb una persona intel·ligent i ben educada; hauria de comprar unes sabatilles vermelles ben boniques com aquells que els turcs amb el seu fes solien vendre, i també la bata matutina semitransparent que tinc tantes ganes de tenir, o un vestit jaqueta de color de flor de préssec com el que fa temps tenien a la botiga de Walpole Brothers Ltd. per només 8s 6d o 18s/6d; a ell tan sols li donaré una oportunitat més, em llevaré de bon matí, n’estic tipa del vell llit de Cohens. per cert, podria arribar-me als mercats per veure totes les verdures, cols, tomàquets, pastanagues i tota classe de fruites esplèndides, tot allò que hi arriba deliciós i fresc, qui sap qui seria el primer home que hi trobaria en aquella recerca matinera; Mamy Dillon solia dir que ells hi són i també per la nit, que venia a ser com la seva anada a missa; m’encantaria ara un bon suc de pera per fondre-te’l a la boca a tall de nostàlgia amorosa; després li abocaré els ous i el té a la tassa mostatxo que ella li va regalar, suposo perquè se li fes la boca més grossa; a ell també li agradaria també la meva bona crema; ja sé el que faré, em posaré a caminar amb aire més aviat alegre, però sense exagerar, cantussejant ara sí ara no mi fa pietà Masetto...²³⁵, després em posaré a vestir-me per sortir presto non son più forte, em posaré el millor que trobi en els calaixos, que els doni una bona ullada perquè la seva verga parli per ell; li faré que sàpiga si és això el que ell desitjava, que la seva dona sigui follada, Sí i maleït sigui, ben follada també, fins a arran del meu coll, per ell , 5 o 6 vegades de carrera manual, i la marca de la seva lleterada damunt del llençol net ; jo no em prendria la molèstia ni tan sols de planxar allò que l’hauria de satisfer, si tu no em creies que notaves la meva panxa si no és que jo el fes estar allí i l’hi posés dintre meu; tinc la intenció d’explicar-li tot fil per randa i que ell ho faci davant meu, servir-li en safata que tot és culpa seva si jo sóc una adúltera, com allò va que es dir a la galeria ²³⁶ i molt sobre això! ; si aquest és tot el mal que mai hàgim comès en aquesta vall de llàgrimes, Déu sap que no és molt, en canvi tothom ho amaga; suposo que és tracta del què se suposa que serveix una dona, però Ell no ens hauria creat de la forma que Ell ho va fer, tan atractiva per als homes; llavors si ell sent el desig de besar el meu cul, jo obriré els meus calaixos i els hi buidaré directament a la cara i es podrà passar tota la vida llepant 7 milles damunt del meu forat que és la meva part fosca; llavors li diré que necessito £1 o potser 30/-, li diré que necessito comprar-me roba interior , aleshores, si ell m’ho dóna, bé, no crec que ell sigui gaire dolent i no el vull plomar del tot com altres dones fan, llavors jo podria estendre’m una bon xec per mi mateixa i escriure-hi el seu nom per un parell de lliures, les poques vegades que ell s’oblides de tancar-ho en clau; a més, ell no ho gastarà, jo li permetré de fer-ho a la meva esquena, sempre i quan ell no taqui el bon nom dels meus honorables calaixos; bé, suposo que no cal dir que jo em faré la indiferent; hi ha una o dues preguntes que conec per les respostes, quan ell és així, no pot tirar enrere; com que li conec tots els seus tombs, ajustaré bé el meu cul i emetré unes quantes paraules desagradables com pudor de gropa, o llepa la meva caca, o la primera cosa boja que em vingui al cap; després suggeriré entorn..., Sí, oh, espera ara, fill meu, que m’arriba el període, em mantindré força alegre i amistosa mentre duri; Ai, però m’oblidava d’aquesta fotuda pudor d’una cosa, buff!, que tu no sabries si riure o plorar, de què era aquella barreja de cirera i poma?... No, serà millor que em posi roba vella, serà més indicat, el dimoni no sap mai si ell ho farà o no ho farà allí, això t’anirà prou bé, una roba del tot vella, després l’eixugaré a ell com si la seva omissió fos un negoci; en acabat, sortiré i el tindré llucant al sostre preguntant-se on ha anat ella, ara fem-lo que em necessiti, aquest és l’únic sistema un quart després, quina hora tan sobrenatural!; suposo que a la Xina tot just s’estan llevant i ara pentinant-se les seves cuetes per al nou dia; ben aviat les monges tocaran a angelus²³⁷ ; elles no tenen ningú que els vingui a destorbar el son llevat d’algun capellà ocasional o dos amb l’ofici diví de la nit, o bé el despertador de la porta del costat que et rebenta el cervell; vejam si puc endormiscar-me, 1 2 3 4 5; quina mena de flors són aquelles que van inventar com a estrelles?, el paper pintat del carrer Lombard era molt més bonic; així era el davantal que ell em va portar, peça que només en vaig posar dues vegades; però més val que afluixi aquesta làmpada i torni a provar de dormir per poder-me llevar a bona hora; penso anar a la floristeria d’Alícia Lambe, allí al costat de l’adroguer Findlater, i dir que ens enviïn unes flors per adonar, en cas que ell el dugui a casa demà, rectifico, No, no que el divendres porta mala sort; primer vull netejar la casa una mica, que està plena de pols; penso, mig adormida, que podem tenir música i cigarretes; el puc acompanyar, però primer haig de netejar les tecles del piano amb llet; què em posaré al damunt?; m’hauré de posar- una rosa blanca? ²³⁸ o bé aquells pastissets màgics de la casa Lipton, m’encanta l’olor d’una gran botiga repleta, a 7 ¹/₂ penics la lliura, o bé aquells altres amb cireres i sucre rosat a 11 penics dues lliures; també, és clar que una planta ben bonica per centre de la taula em sortiria més barat, però, espera, on és aquella que vaig veure no fa gaire temps? ; adoro les flors; adoro tenir la casa sencera nedant de roses, Déu del cel, no hi ha res com la naturalesa, les muntanyes agrestes, i després el mar i les ones bramulant, també el formós camp amb plantacions d’avena i de blat i de moltíssimes més coses, i tots els ramats que hi pasturen pels voltants; això et torna bo el cor, veure rius i llacs i flors de totes les formes, tots els olors i tots els colors brotant, fins i tot de les rases, prímules i violetes, això és la naturalesa; i pels qui diuen que no hi ha cap Déu, no faria petar cap dels meus dits per tot allò que han après; per què no van i creen alguna cosa, acostumo a preguntar als ateus, o com s’anomenin ells mateixos, que vagin primer a rentar-se les seves crostes, després que vagin a bramar pels capellans quan s’estiguin morint; i per què?, per què?, perquè tenen por de l’infern per les seves males consciències, ah SÍ , els conec bé; qui va ser la primera persona a l’univers, abans no hi hagués ningú, que ho va fer tot?; qui, ah és clar, no ho saben, doncs ni jo tampoc, així que resulta que ells també podrien provar d’aturar el sol perquè no sortís; el sol brilla per tu,em va dir ell el dia que jèiem entremig dels rododendres a Howth Head, amb el seu trajo de xeviot i el barret de palla, el dia que vaig aconseguir que em proposés per matrimoni, Sí, primer, li havia donat un boci de tortada de comí que em vaig treure de la boca, i era any de traspàs com ara, Sí, ja fa setze anys, Déu meu, després d’aquell petó tan llarg que gairebé perdó l’alè, Sí ,em va dir que jo era una flor de la muntanya, Sí, així que tots els cossos femenins som flors, Sí, que allò era una cosa autèntica, va dir, en vida d’ell, que el sol brilla per tu avui, Sí, que per això ell m’agradava, perquè el veia que comprenia o sentia el que és una dona i jo sabia que podria estar sempre al seu costat i li proporcionaria tot el plaer, que jo podia seguir conduint-lo fins allà on em demanés, Sí, i jo primer no li contestaria, només vaig desviar la mirada mar endins i cel amunt, perquè pensava en tantes coses que ell desconeixia sobre Mulvey, sobre el senyor Stanhope i sobre Hester i el seu pare i sobre el vell capità Gorves i els mariners jugant a tots els ocells volen, que jo en dic ajupir-se, i els del moll en diuen rentar plats ²³⁹, i el sentinella davant de la casa del Governador amb la banda de policia al voltant del seu casc blanc, mig rostit pobre diable, i les noies espanyoles rient guarnides amb xals i altes peinetas, i les subhastes del matí amb els grecs i els jueus i els àrabs i el dimoni sap qui més, procedents de tots els confins d’Europa, i el carrer Duke i el mercat d’aviram amb tot el bestiar cloquejant a l’exterior de can Larby Sharon, i els pobres pollins relliscant mig adormits, i una colla de desvagats adormits dins les capes a l’ombra dels graons, i les grans rodes dels carros de toros, i el vell castell mil·lenari, Sí, i aquells moros tan guapos tots vestits de blanc i amb turbants com reis, demanant-te que seguessis en els seus petits bocins de botiga, i Ronda amb ulls mirant per les velles finestres de les posadas, una ventalla amagada perquè l’amant d’ella hi fes un petó al ferro, i les tavernes mig obertes de nit, i les castanyoles i la nit que vam perdre el vaixell a Algesires amb el vigilant anunciant el cel serè amb la seva làmpada, i oh!, aquell temible torrent tan profund , i oh, el mar!, el mar carmesí a vegades com el foc , i les glorioses postes de sol, i les figueres del jardí de l’Alameda, Sí, i tots aquells estranys carrerons amb aquelles cases de colors rosa, blau i groc, i els jardins de roses, de llessamins, de geranis i cactus, i Gibraltar com una noia, on jo hi vaig ser una Flor de la muntanya, Sí, quan em vaig posar la rosa als cabells com solien fer les noies andaluses, o n’hauré de dur una de vermella, Sí, i de la forma que ell em va besar sota la muralla mora i vaig pensar bé, tant bé ell com un altre, i després amb els ulls li vaig demanar que hi tornés i ell em va preguntar si jo voldria Sí, dir que Sí, la meva flor de muntanya, i primer el vaig abraçar, Sí, me’l vaig acostar perquè ell pogués notar els meus pits, tot el perfum, Sí,i el seu cor bategava com boig i Sí jo vaig dir, Sí, que ho vull, Sí.

1 Entrem ara en un nou món, la reflexió mental de Molly Bloom sota la forma d’un llarg monòleg, que comença i acaba —i ve marcat tota l’estona—per la paraula SÍ.

2 Methylated spirit, alcohol de cremar, tòxic com a beguda. És probable que sigui una referencia càustica als costums de la vella.

3 Com hem vist en el capítol anterior.

4 Literalment «Llesca de Pa»

5 Bloom ha dit a Molly que ell havia «sopat» a l’hotel Wynn del carrer Lower Abbey. Ella es pregunta si la notícia d’ell es falsa i ha estat, en realitat en el districte llum-roja que no és lluny d’allà.

6 Espectacle panoràmic mòbil instal·lat a Dublín pels vols dels 1890s.

7 Exageració òbvia, seria tres o quatre vegades més els preus migs de 1900.

8 Corroboració de l’acte sexual inèdit de Bloom a l’habitació, que tindria a veure amb la masturbació a la platja de Sandymount mentre ell es mirava els vestits de Gerty Mc Dowell, cosa que ara ella ens confirma.

9 Frase provinent d’una cançó o poema desconegut.

10 «La jove Lluna de Maig resplendeix amor», d’una cançó de Thomas Moore. L’autor deixa clar que Molly no és ni de bon tros la mítica i fidel Penèlope, sinó una dona de carn i ossos.

11 A la carretera d’Adelaide entre la Sinagoga jueva i l’Hospital Reial prop del Gran Canal.

12 Una nou del coll gruixuda s’associa popularment a un signe de vitalitat sexual.

13 Suposadament, es refereix a la mare del capellà també ja morta.

14 Tot sembla indicar que es refereix a Boylan

15 Amb Boylan, sembla ser.

16 Nom que significa Frares blancs, és a dir els Carmelites.

17 És a dir, el mes de Maria, en la tradició catòlica.

18 És refereix al condó, és clar.

19 Que se suposaven afrodisíaques, en aquella època.

20 Expressió de l’est d’Irlanda «give us a swing out of your whiskers» (lit. «mou-ens les teves patilles») indicant que un no creu el que l’altre li explica.

21 Expressió de sorpresa, popular a Dublín, com seria a casa nostra Jesús, Maria i Josep!

22 La senyora Denis Breen.

23 Personatge desconegut.

24 Manual de Medicina Domèstica per metges i cirurgians de l’Hospital Principal de Londres.

25 Una de les filles de Matthew Dillon.

26 És clar, perquè l’alè de cebes no és el més adequat per una cita amorosa, com Molly pensa entre Bloom i la senyora Breen. Gelosia activa de Molly, en contrast amb la passiva de Bloom.

27 El capítol 8 ens explica que el senyor Breen rep una postal misteriosa amb el missatge u.p. i el seu desig de prendre accions legals contra aquella broma de mal gust, per exigir 10 mil lliures d’indemnització.

28 Cançó (1895) on la nena May de vuit anys d’edat demana al qui la canta promesa de matrimoni , i quan ell torna per casar-s’hi al cap de molt temps, ella ja està compromesa amb un altre.

29 La paraula arsènic es va adoptar del grec arsenikos que vol dir «mascle», «viril»

30 Molly estava prenent el te amb Bloom, a la Companyia Panificadora de Dublín, quan va conèixer Boylan per primer cop. Ell sembla que es va adonar de seguida del moviment oscil·lant del peu d’ella.

31 El fetitxisme de Boylan amb el seu peu li recorda a Molly l’època quan utilitzava els seus peus per fer «gastar» al senyor Bloom.

32 (1831-1915) filla del compositor austríac Joseph Lanner (1801-43), que crear al vals a Viena i va revolucionar la musica de dansa del segle XIX. Katti va tenir una carrera distingida com a professora de ballet i coreògrafa al Teatre Anglès de Varietats de Londres.

33 Edició del Evening Telegraph,que es venia pels carrers entre dos quarts de sis i les sis de la tarda. Se l’anomenava Stoppress, perquè a la plana central hi duia una columna amb aquest títol, destinada a la inserció de les ultimes notícies.

34 Tenor citat en la nota 1362.

35 Joc de paraules picaresc entre front (brow) i marró (brown). El text s’inspira en la cançó «Good-Bye» de G.J. Whyte-Melville i F. Paolo Tosti «...Adéu, Estiu! Adéu // Què esperes, oh cor meu / Besa’m directament al front,i part! / Més, més! Cor meu! Cor meu!...»

36 Bloom

37 La mare de Molly, Lunita Laredo, és com un trencaclosques. Sembla que, o bé va abandonar Tweedy i Molly o bé va morir quan ella era petita. Per tant, queda com un enigma allò de «no tenir-ne ni idea» que diu Bloom. Que la mare de Molly fos una jueva espanyola és un misteri que valorarà més endavant Bloom.

38 Molly ens explica el caràcter fetitxista que tenien per a Bloom els calaixos d’ella.

39 Expressat en italià.

40 Tinent Stanley G. Gardner, fictici, de la guarnició de Gibraltar.

41 És a dir, el 8 de setembre, l’aniversari del naixement de Molly.

42 Cetacis molt abundants a l’Estret de Gibraltar.

43 Boylan li ha promés tornar a les 4 de la tarda del dilluns.

44 Katie i Boody.

45 Cançó de l’Acte I de El Lliri de Killarney.

46 Aquí Molly rememora un cant de music-hall dels 1890s «Oh senyor Porter, què haig de fer / Jo vull anar a Birmingham i ells a Crewe em volen dur»

47 La Societat de la Temperança i l’Abstinència total del carrer Clarendon 43-44 a Dublín

48 Perquè Kathleen ni Houlihan és un símbol tradicional d’Irlanda

49 Molly sospita que els nacionalistes irlandesos la discriminen per causa de la carrera d’armes dels seu pare (que el fa ser vist com a anti-irlandès)

50 Durant la guerra angle-bòer, els nacionalistes irlandesos eren intensament anti britànics i aquesta cançó de Kippling , era considerada com a pro britànica.

51 De l’autor Zack Bowen, probable al·lusió al cardenal Newman: «Guia’m Amable Llum / La nit es fosca i sóc lluny de casa / Segueix-me guiant Tu! / Manté els meus peus; jo no demano veure / L’escena distant / En tinc prou donant un pas...»

52 En anglès, el Tu (en majúscula (Thou) sempre fa referència a Déu.

53 Membres del Sinn Fein (Nosaltres Sols). Però és possible que aquí l’autor jugui amb el significat anglès de la paraula Sinner = Pecador.

54 El seu pare, President de l’Enciclopèdia Britànica d’Irlanda. Bloom es refereix al seu fill, periodista i fundador del Sinn Fein.

55 Ciutats implicades en la segona guerra Bòer (1899-1902), on els britànics hi van derrotar les dues repúbliques independents bòers.

56 Es refereix a Johannes Paulus Kruger (1825-1904) , estadista bòer i president de la república sud-africana del Transval de 1883 a 1900.

57 En realitat, San Roque, ciutat andalusa, a set milles de Gibraltar, on hi havia una guarnició espanyola.

58 Royal Highlanders, distingit regiment d’infanteria escocesa de l’exèrcit britànic.

59 Escenari de la campanya contra els bòers, frustrant i costosa per als anglesos

60 Es refereix a Boylan.

61 Justament els que va trobar Bloom en tornar a casa seva, vegeu capítol anterior.

62 Molly recorda deu anys enrere, quan ella havia begut massa al sopar de Glencree i Leneham se n’havia aprofitat en el viatge de tornada en el cotxe, arribant a tocar-li els pits.

63 Magatzem d’equipaments de moda, en aquella època, a Dublín.

64 Magatzem original de Londres, amb el nom femení de Gentleman, de venda a baix preu.

65 Maledicció que a l’oest d’Irlanda dediquen a les persones garrepes i no generoses.

66 Medecina per aprimar-se. A finals del segle XIX, van sortir nombroses medecines patentades com a ideals per als qui volien reduir pes, acompanyades de «segueixi menjant tant com li agradi»

67 Vegeu nota 3591.

68 S’equivoca, en realitat en tindrà 34

69 Antiga veïna dels Bloom

70 És a dir, una mena de cinturó de castedat, història totalment apòcrifa.

71 François Rabelais (1490-1553) , gran autor satíric francès, autor de la famosa Història de Gargantua i Pantagrüel, de la qual Molly en descriu l’argument a continuació, a la seva manera.

72 Ruby, l’orgull del ring , novel·la que posa al descobert les crueltats de la vida del circ.

73 El fet que estigui catalogat a la Bibliothèque National Catalogne des livres imprimés (París 1930) pot induir a pensar que es tracta d’una versió apòcrifa del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.

74 Inspirat en una balada sentimental «Després del Ball»(1899), de Charles K. Harris

75 Suburbi de Dublín.

76 Els comentaristes hi veuen una referència a la senyora Langtry i el seu cinturó de castedat.

77 És a dir, His Royal Highness (Sa Altesa Reial) El Príncep de Gal·les. Les visites les va fer el 1859 i el 1876, no el 1870 quan va nèixer Molly.

78 No hi consta enlloc que el Príncep de Gal·les plantés cap arbre a Gibraltar.

79 Citat al capítol 6. Joseph Cuffe, venedor de ramats, blat de moro i llana.

80 Suposadament per mitjà d’un favor sexual al senyor Cuffe.

81 En castellà a l’original

82 Molly, mirant-se els pits, pensa en la xuclada que li va fer Boylan

83 En anglès tetes.

84 Població de Sicília.

85 Inspirat en la rima inantil: «Bee, bee, be negre / En tens, de llana? / Sí, senyor, si senyor / Tres sacs plens /Un per al meu amo / Un per a la meva mestressa/ Però cap per al noi jove /Que plora en el camí»

86 És a dir, al centre del Jardí de la Alameda de Gibraltar

87 Cosa inusual, segons les estadístiques, en els canals de Gibraltar.

88 En castellà, a l’original.

89 En anglès «met something with hoses in it» la famosa lectura incorrecta de Metempsychosis, per part de Molly,

90 En realitat la reencarnació.

91 Referència a Boylan

92 Aquí es refereix a la filla i al pare.

93 El xiulet d’un tren que sent Molly, peça clàssica de la pseudo onomatopeia joyceana.

94 Vegeu nota 552.

95 És a dir, el vent de Llevant, que sovinteja molt per la zona de l’Estret.

96 Que es troben el sud de Dublín.

97 Traducció literal de Doggerina (tal com l’amiga anomena Molly)

98 És a dir, Post Card (Targeta Postal), que Molly havia cregut que era el seu cognom.

99 La paraula, en argot anglès, s’aplica a àrabs o a persones de pell fosca. En aquest cas, es tracta del marit de l’amiga de Molly.

100 Vegeu nota 2680.

101 Exercicis editats per Giuseppe Concone professor italià de cant.

102 En aquella època les jacas dels picadores no anaven protegides amb el peto.

103 A Ely Place de Dublín,

104 En irlandès « Bonica Molly».

105 Es refereix a Vida i desgràcies de la famosa Moll Flanders» de Daniel Defoe.

106 Al·lusiu estrafeta a la cançó citada a la nota 2690.

107 President dels Estats Units, va visitar Gibraltar el 17 de novembre de 1878.

108 Escenaris bèl·lics respectivament de Sud-àfrica i contra els turcs

109 Petita ciutat del nord-est d’Irlanda, a la vora del riu Bush

110 Onomatopeia imitant el cant d’un àrab.

111 Expressió satírica per estrafer la paraula «compliments»

112 Temple catòlic dedicat a sant Andreu.

113 Cantarella clàssica de l’adobador ambulant, en l’original anglès: « any pots, any pans, any kettles to mend»

114 Citada en el capítol anterior

115 En castellà a l’original. Correspon aproximadament a la típica samfaina catalana.

116 És a dir, nebot, que en anglès s’escriu nephew.

117 El tinent Mulvey, de qui ella va rebre el primer petó, quan estava a punt de complir quinze anys.

118 És a dir la carta del tinent Mulvey

119 La senyora Rubio és refereix a la guàrdia de cavalleria espanyola assentada en la «franja neutral» entre Gibraltar i Espanya.

120 És a dir, es queixa de la conquesta britànica de Gibraltar, durant la Guerra de Successió espanyola (1700-1714). .

121 L’església catedral catòlica de Santa Maria la Coronada, al carrer major de Gibraltar.

122 Superstició popular irlandesa segons la qual pel matí de Pasqua el sol ballava de joia pel naixement de l’esperança de la salvació dels homes.

123 Error de Molly. Es tracta del viàtic, no del vaticà.

124 És a dir l’Eucaristia, expressada amb l’espanyol de la senyora.

125 Nom espanyol del carrer English Waterport a Gibraltar.

126 Tret d’una cançó de H.S. Clarke i E. B . Farme : «...Haig de dur una rosa blanca? / N’haig de dur una vermella? / Buscarà ell garlandes? / Què ornarà la meva testa?...»

127 D’una cançó de Wilford Morgan «.../ Raigs de llum tinc encara al cor / I una joia alegre i sense núvols / Quan la torno a recordar / El meu amor—quan jo era un noi!»

128 Paraules inspirades en l’òpera Maritana de Wallace

129 Petita ciutat del comptat de Wexford a Irlanda.

130 El 17 de maig de 1886 va néixer el rei d’Espanya Alfons XIII († 1941)

131 Suburbi de la ciutat de Londres on hi van enviar alguns dels primats que els sobraven a la Roca.

132 Tal com els soldats de la guarnició anomenaven els espanyols nascuts al Penyal.

133 No n’hi ha cap a Gibraltar amb aquest nom.

134 Llocs tunelats per a la defensa artillera de la Roca.

135 La més gran de Gibraltar,

136 En castellà, a l’original.

137 És a dir, Molly no va tenir sexe amb Mulvey, però sí que el va masturbar.

138 Com acaba una cançó popular (1871) de Will S. Hay: «.../ Molly, vida meva, m’estimes / Que la teva resposta sigui un bes.»

139 Vicari apostòlic de Gibraltar, bisbe de Lístria, l’antiga ciutat de l’Àsia Menor on hi va néixer el Timoteu del Nou Testament i Sant Pau es va salvar miraculosament de la lapidació.

140 És a dir, les que seguien la moda de la nord-americana Elizabeth They, basada en la reformadora del mateix país Amelia Jenks Bloomer (1818-94) que advocava per vestits femenins més sensuals i higiènics.

141 En l’original blooming, que s’adiu amb el context.

142 En l’argot popular, embutxacar-se coses robades.

143 Tenint en compte que bottom acostuma a significar cul.

144 Geogràficament, el punt més meridional de Gibraltar.

145 Significat desconegut.

146 Marca de perfum francès (Pell d’Espanya)

147 Districte de la ciutat de Galway a la costa oest d’Irlanda. L’anell, fet d’or i decorat amb un cor sostingut per dos mans, deriva d’un antic disseny cèltic.

148 Cantada segurament per ella mateixa.

149 Expressió de l’oest d’Irlanda per criticar les paraules o els comportaments pretensiosos.

150 Basat en un fragment de «La dolça cançó del vell amor» de Clifton Bingham 1859-1913.

151 Rima còmica escocesa sobre la flatulència a l’estil de Robert Burns: «Allà on sigui, dins o fora / deixeu sortir el vent a tothora / sigui l’església o l’ermita / deixeu-lo fer, quan el cul pita.»

152 Recreació escènica de dues àrees populars entre els Dublinesos.

153 La paraula original que utilitza Molly és blazes, és a dir, la mateixa que el cognom de Boylan.

154 És a dir, els vestits utilitzats de forma habitual al music-hall.

155 Excepte que, a la Copa d’Or no hi ha carrera d’obstacles.

156 Andrew («Pisser») Burke.

157 Anomenada així en record de les tropes catalanes austriacistes que van col·laborar en la conquesta del Penyal. Petita badia i poble, habitada principalment per descendents de pescadors genovesos.

158 En la mitologia romana i d’altres, la sal era considerada una substància sagrada per sacrificar als Penates, déus de la llar.

159 Ciutat on es va suïcidar el pare de Bloom.

160 Frase inspirada en un joc infantil propi del comtat de Kerry: Els nens es pregunten un a l’altre: «Seràs el meu home? /Sí / Portaràs el meu pot? / Sí / Lluitaràs contra les fades? / Sí ». Llavors els nens es bufen un a l’altre fins que un cedeix.

161 Càstig tradicional en l’armada britànica, consistent a assotar el culpable amb un fuet de nou puntes de plom.

162 És a dir, segons Molly, el senyor Bloom hauria enviat Milly a fora per tal que no entrés en afers com el d’ella i Boylan.

163 John Murray, advocat que vivia al mateix carrer dels Bloom.

164 Superstició popular entorn de cosir una peça de roba mentre l’altre l’està duent.

165 També auguri de separació en la superstició irlandesa.

166 «Única manera». Peça teatral del clergue i dramaturg irlandès Freeman Crofts Wills (1849-1913).

167 Confeccionistes de Dublin.

168 El pare de Bloom.

169 Signe d’hostilitats en la superstició britànica.

170 És a dir, a Boylan.

171 Antiga minyona dels Bloom.

172 És a dir, al final de l’escola secundària.

173 És a dir, que a Boylan no li desagradi que ella tingui el període.

174 Actors i directors d’escena del teatre Gaiety.

175 De G.A. Greene, versió anglesa de l’obra italiana Tristi amori.

176 Una altra superstició menstrual. També aplicable a un barret nou.

177 Substitutiu popular de l’expressió «Oh, Jesús!»

178 Títol del llibre que el seu marit li ha comprat.

179 Molly ens està dient que les relacions íntimes amb Boylan deurien ser massa sorolloses.

180 És a dir, afaitar-se els pèls del pubis.

181 Una altra superstició popular referent al cafè o el te (i també l’orina); quan es cobreixen de bromera després de rajar, senyal que vindran diners.

182 Apel·latiu amb què era coneguda la senyora Langtry, de qui el príncep de Gal·les n’estava enamorat.

183 Versió de Molly del primer verset del poema de Robert Southey (1774-1843) Les Cataractes de Lahore, avui ciutat del Pakistan Oest.

184 Frase extreta del poema de Keats Endymion.

185 Molly ens ve a dir que al començament de les seves relacions amb Bloom, ell solia escriure-li cartes boges que la feien masturbar-se quatre o cinc vegades al dia.

186 Vells amics dels Bloom

187 Significat desconegut

188 El Buda reclinat del sud de Laos, no de la Índia.

189 Cert que Bloom ha anat al bordell amb els estudiants de medicina, però hi era com a protector de Stephen, no com a client; Molly sospita tot el contrari

190 David A. Cohen, sabater de Gibraltar.

191 Mariscal de Camp Robert Cornelis Napier, (1810-90) comandant en cap de la Índia i després governador de Gibraltar

192 Frogs, que en l’argot del carrer vol dir gent violent o beguda.

193 Arthur Griffith

194 Ella està convençuda que Poldy ha estat amb una prostituta.

195 En l’argot popular, condó.

196 En realitat, Molly hauria de dir Aristòtil.

197 És tracta de la shivah hebrea.

198 Porter de l’entrada posterior del Trinity.

199 Bloom

200 Forma barroera de dir «te per a tothom». La paraula s’aplica a un joc de baldufes.

201 Probablement d’Alfred Malthy i Frank Musgrave.

202 Joc fonètic de paraules. L’original és «goodbye sweet-heart», mentre que dArcy es deia que cantava «goodbye sweet tart» La pronunciació és gairebé idèntica. La paraula tart també voldria dir puta

203 La mare de Stephen.

204 Terminal dels Grans Ferrocarrils del Sud i de l’Est-

205 Per la mort del seu fill Rudy, és clar.

206, Es refereix a Stephen.

207 Protagonista d’una novel·la de l’època.

208 És a dir, a Boylan.

209 Un whisky irlandès.

210 A l’istme que separa Gibraltar de la resta d’Espanya.

211 En realitat, no s’ha rentat des del més d’octubre passat.

212 El 9 de cors.

213 És a dir, amb Boylan.

214 A l’Odissea, Penèlope anomena repetidament Odisseu com «el meu senyor, el meu cor de lleó»

215 És a dir, la Casa Irlandesa a Gibraltar, un dels principals carrers comercials del Gibraltar del segle XIX.

216 Castellanisme en el text original, que no es refereix a la tonsura d’un clergue catòlic, sinó a «cornudo»

217 En un altre lloc, ja hem comentat un possible al·lusió llunyana al Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.

218 En castellà a l’original.

219 És a dir, la mezuza, en el cerimonial jueu, secularitzat per Molly per indicar una altra cosa.

220 Parròquia i població a unes quatre milles al sud de Dublín.

221 King’s Counsel (Conseller Reial)

222 Títol d’una cançó de H. W. Challis i V. Wallace (compositor de Maritana)

223 És a dir Leopold Flower; senyal que Molly coneix les relacions epistolars secretes del seu marit

224 Es refereix a Stephen

225 Ara es refereix a Stephen i la seva actitud a la mort de la seva mare. Instint més maternal que no pas desig sexual.

226 Es refereix al qui ha vingut amb el seu marit a casa, és a dir, Stephen

227 Gaèlic irlandès: Bé, de debò.

228 Dita també Escalera de Cardona.

229 Juan Valera y Alcalá Galiano (1824-1905), novel·lista, poeta, estudiós, polític i diplomàtic español

230 És a dir, ¿ ?, que només és obligatori en castellà , i en català és opcional.

231 Una altra de les supersticions del país; s’hauria de fer amb cullera.

232 En català, en diríem dos ous ferrats, en anglès two fried eggs.

233 Stephen

234 És a dir, Bloom.

235 ...presto non son piu forte (Em fa pena Maseto!...Ràpid, que les forces em flaquegen) De l’opera Don Giovanni, de Mozart.

236 Durant la representació de La dona de Scarli

237 Les del convent dominicà de de Nostra Senyora de Sió, del carrer Eccles, al costat oest de la casa dels Bloom. En aquell temps, el res de l’ Angelus es feia a la sortida del sol, al migdia, i a la posta del sol.

238 Primera estança del poema de Clarke i Farmer.

239 S’ha suggerit que això vulgui dir senzillament orinar.