Cap 8 (Lestrígons) El Dinar

  

Pastisset de pinya, palets trenats de sucre candi amb gust de llimona, escocès de mantega ¹ Una noieta enganxosa com el sucre, omplint cullerades de nata per a un germà de l'Escola Cristiana. Un d'aquests convits escolars , que resulten fatals per a les panxolines. Tot gràcies a la gentilesa del proveïdor de píndoles i pastisseria per a Sa Majestat el Rei. Déu...salvi...el nostre...assegut al tron ² , mentre xucla pastilles vermelles per a la tos ³

Un jove del Y.M.C.A, ⁴que restava amb cara de pomes agres, enmig d'aquells dolços i suaus vapors de Grahan Lemon's, va deixar un pamflet ⁵ a les mans del senyor Bloom.

Així que xerrades a cor obert.

Vejam. Llegim-ho: Bloo...jo? No, diu Sang de l'Anyell. ⁶.

Els seus peus lents i feixucs el van encaminar en direcció al riu, mentre seguia llegint: Esteu salvats? Heu estat tots netejats amb la sang de l'anyell. És clar, Déu necessita la sang de les víctimes. Naixement, himen ⁷ , màrtir, guerra, sacrifici per a la construcció d'un edifici ⁸, ofrenes de ronyons socarrimats ⁹, altars dels druides.¹⁰ Elies ja arriba ¹¹El Doctor John Alexander Dowie, restaurador de l'església de Sió ¹² , ja arriba.

Ja arriba! Ja arriba! Ja arriba!!!

Tots et donem una cordial benvinguda.

Un joc ben lucratiu, com el de Torry i Alexander l'any passat ¹³, amb el tema de la poligàmia ¹⁴La seva dona hi posaria la tapadora (On era aquell anunci sobre el sant-crist lluminós d'una empresa de Birmingham? ) Bé, Lleva't en plena nit i veuràs Nostre Salvador penjat a la paret: l'argúcia fantasmal de Pepper ¹⁵ Tot plegat I.N.R.I. ¹⁶

Deu haver estat per efectes del fòsfor. Com, per exemple, si deixes un tros de bacallà de nit, hi podré veure una lluentor de plata blavosa, com la nit que vaig baixar al rebost de la cuina . No m'agraden totes les olors que des de dins esperen sortir enfora. Què era el que ella volia? Ah sí, panses de Málaga, perquè pensava en Espanya abans que nasqués Rudy. La fosforescència, aquella blavor verdosa, que és tan bona per al cervell.

Des de la cantonada de la casa monumental de Butler ¹⁷ , va llançar una mirada per tot el passeig de Bachelor. La filla de Dedalus encara era al defora de les sales de subhastes de Dillon: deu estar venent-se alguns mobles vells ¹⁸ . De seguida li va reconèixer els ulls del seu pare; rondava pels voltants esperant-lo. Una casa sempre es trenca quan la mare se'n va. Ell havia tingut quinze fills; gairebé un naixement cada any. Així ho prescriu la seva teologia , si no, el capellà no li hauria pogut concedir a la pobra dona la confessió, ni l'absolució. Creixeu i multipliqueu-vos. Heu sentit mai aquesta idea, oi? No tenint ells mateixos, família per alimentar, viuen de tu, de la teva casa i de la teva llar. Vivint de la fertilitat de la terra, i dels seus rebosts ben assortits, m'agradaria de veure'ls durant el dejuni negre del Yom Kippur, amb els panets de la creu, un sol àpat i una col·lació perquè ell no defalleixi davant l'altar. ¹⁹ . A la majordoma d'un d'aquests reverends, si vols que t'expliqui confidències, mai no li'n trauràs cap: seria com treure-li diners, a ell. Ell mateix ja s'ho manega, res d'invitats, tot per al número u i vigilant la seva orina. Porta el teu propi pa i la mantega ²⁰ a sa reverència. Muts i a la gàbia.

Bon Déu, els vestits d'aquella pobra nena són autèntics parracs, i també sembla mal nodrida! ²¹ : Patates i margarina, margarina i patates. És després que se'n ressenten, amb una complexió afeblida. "La prova del pudding és fa menjant" ²²

Tan bon punt va posar els peus damunt del pont d'O'Connell, un gran fumera es va enlairar procedent del parapet; era la barcassa de la fàbrica de cervesa, plena de negra per a l'exportació cap a Anglaterra; he sentit a dir que l'aire del mar la fa més amargant. Seria interessant arribar-me un dia fins a Hancock per veure la factoria; un món, en si mateix, ben corrent; tines de líquid amargant i fort, meravellós, i rates que també hi entren, i un cop a dins elles mateixes beuen fins a inflar-se i flotar com un collie ²³ ; mortes de borratxera dins la cervesa, beuen fins que en vomiten, com els humans ²⁴ . Imagineu-vos beure d'això: tines amb rates! És clar que, de fet, si sabéssim totes les altres coses...

Mirant cap avall, va veure gavines que aletejaven amb energia pel voltant de les atrotinades parets del moll. A fora, fa un dia rúfol. I si m'hi tirés? El fill de Reuben J. es devia haver empassat unes bones glopades d'aquest clavegueram, però una lliura i vuit penics de recompensa és massa ²⁵.Mmmm! És el desenllaç feliç que ell dóna a les coses; també sap com explicar una història. ²⁶

Les gavines ja volaven més avall, a la recerca de menjat. Espereu!

Els va llençar una pilota feta amb el paper arrugat que duia. l’Elies està venint a una velocitat de trenta-dos peus per segon ²⁷ ; la pilota no, en absolut; va anar oscil·lant desapercebuda per les crestes de les onades , per acabar flotant per sota dels molls del pont. Aquells fotuts ocells, ni cas; sabien que el paper no és menjar. En canvi, el dia que els vaig tirar aquell pastís resclosit des el "Rei d'Irlanda" ²⁸, el van picotejar damunt l'estela a cinquanta iardes de la popa. Viuen del seu enginy. Aquests volaven i volaven tot descrivint un cercle...

Les famèliques gavines

Volen per aigües matutines.

Així és com escriuen els poetes, si fa no fa. Però en canvi Shakespeare no té rimes, només vers pla. El llenguatge el té fluït, els pensaments, solemnes.

Hamlet, sóc del teu pare l'esperit

Condemnat per un temps a rondar pel món.²⁹

―Dues pomes, un penic! Dues per un penic!

Girant la vista enrere, va contemplar les setinades pomes, apilades a la parada de la dona. Per l'època de l'any que som, deuen ser australianes. Aquestes peles brillants les poleixes fregant amb la mà o amb un mocador.

Espera. Aquells pobres ocells.

Es va tornar a aturar, per comprar a la vella venedora dos pastissets de Banbury per un penic ³⁰; en va fragmentar la fràgil pasta i ho va tirar al riu Liffey. Sabeu què? Des de les altures, les gavines es van abraonar silenciosament , dues, després totes, damunt la presa. No en van deixar ni un bocí.

Veient la seva avidesa i astúcia, va deixar anar de les mans la pols de les engrunes. Elles mai no s'ho haurien esperat: allò era el Mannà. Tots els ocells marins , gavines, ànecs de mar, han d'alimentar-se de peix. De vegades, els cignes procedents d'Anna Liffey ³¹ se submergeixen aquí per netejar-se. Cadascú amb els seus gustos, però com deu ser la carn de cigne? Robinson Crusoe n'havia de menjar. ³²

Volaven i donaven voltes, però amb no tanta empenta ; no els en tiraré més, que amb un penic ja n'hi ha ben bé prou. Que si m'ho agraeixen? Ni tan sols un trist cucleig, i a sobre aquestes animalons propaguen la febre aftosa. ³³ Si tu afartes un gall dindi de, posem, farina de castanya, ell tindrà aquest mateix gust. Si menges porc, sentiràs gust de porc. Ara bé, com és que els peixos d'aigua salada no són salats de gust? Com s'explica això?

Mentre els seus ulls buscaven una resposta procedent del riu, va veure una barca de rems movent-se suaument, ancorada en l'espès fons marí, que duia un rètol guixat:

Kino's

11 xílings

Pantalons.

Bona idea aquella, però deu pagar lloguer a la corporació? Ben mirat, com pots posseir l'aigua que corre, si sempre flueix i no és mai la mateixa? ³⁴ Talment com el corrent de la vida que nosaltres tracem; perquè la vida és un fluir. Qualsevol mena de lloc és bo per col·locar-hi un anunci; com els d'aquell medicastre especialista en purgacions ³⁵ que solia aparèixer en tots els urinaris públics. Ara ja no es veu mai, i, dit de forma estrictament confidencial, era el doctor Hy Franks ³⁶. L'anunci no li va costat ni un cèntim de coure, igual que Maginni, amb el seu auto anunci de mestre de dansa. ³⁷Tenia uns paios per enganxar-los, o els enganxava ell mateix dissimulant, mentre corria cap endins a descordar-se la bragueta, per a la pixarada nocturna. Al capdavall, també era el lloc adequat. No Poseu Anuncis , i algun desaprensiu que li cremaven les purgacions ho canviaria per Envieu 110 pastilles ³⁸.

Si ell...

Oh!

Eh?

No..No.

No, no. No ho crec pas. Que ell segurament no voldria?

No, no.

El senyor Bloom va seguir endavant, aixecant els seus ulls amoïnats. No hi pensis més en això. Ja són més de la una, horari de Dunsink , la bola horària de l'Oficina del Port és avall ³⁹. Fascinant l'opuscle de sir Robert Ball sobre la⁴⁰ paral·laxi , que jo mai no he acabat d'entendre del tot. Allí hi ha un capellà, l'hi podria preguntar. Par és grec, paral·lel, paral·laxi. Met him pikehoses, ho anomenava ella, fins que li vaig parlar de la transmigració. Punyeta! ⁴¹

El senyor Bloom va somriure: Punyeta amb les dues finestres de l'Oficina del Port! Al capdavall, ella tenia raó: només es tracta de paraules altisonants per a coses ordinàries. No es pot dir que ella sigui gaire graciosa, i també se la pot titllar de grollera, per expressar de forma brusca allò mateix que jo estava pensant. Encara que, no ho sé. Ella solia dir de Ben Dollard que tenia una veu de baríton de barril; que tenia les cames com barrils, i que semblava que cantés dins d'un barril. I això també es sentit de l'humor, no? Els altres solien anomenar-lo "el gran Ben" ⁴² , que no és ni la meitat de graciós que "baríton de barril". Menjava com un albatros, sempre amb el seu doble llom de vedella, aquell home poderós que maldava per conservar el número u entre el públic. Baríton. Baríton de barril. ⁴³ Veieu com tot lliga?

Una processó d'homes anunci amb bata blanca marxaven lentament cap a ell per la vorera, amb faixes vermelles enmig dels taulons: Gangues. Com aquell capellà del matí: hem pecat, hem sofert. Va llegir les lletres vermelles gravades en cadascun del cinc barrets de copa blancs: H.E.L.Y.S. de Wisdom Hely ⁴⁴El de la lletra Y, que anava endarrerit, va treure un boci de pa de sota del tauló del davant, se'l va entaforar a la boca i l'anava mastegant mentre caminava. El nostre pa de cada dia ⁴⁵; tres xílings al dia , per caminar per les voreres, un carrer darrere l'altre. Pa i farinetes, just per conservar la pell i l'os; ells no són els homes de Boyl, vull dir, els de M'Glade ⁴⁶En cap altre negoci tampoc no es cobra el necessari ⁴⁷Quan jo hi treballava, li vaig suggerir utilitzar un vehicle publicitari amb dues noies boniques assegudes a dins, escrivint cartes, quaderns, sobres, amb paper secant a l'abast; i m'hi jugaria qualsevol cosa que allò s'hauria fet molt popular. Noies maques escrivint alguna cosa atrauen la vista de seguida; i tothom es mor de ganes de saber què estan escrivint. D'ells, en tindràs vint al teu voltant, si et poses a mirar amb atenció una cosa inexistent; o si t'involucres en un afer, encara que no sigui necessari. Les dones també; la seva curiositat les converteix en estátua de sal. ⁴⁸. Però Hely no ho hauria fet fet mai, senzillament perquè no era idea original d'ell. Ni tampoc l'ampolleta de tinta, amb una taca falsa de cel·luloide negre, que també li vaig suggerir. Les seves idees sobre la publicitat, com les llaunes marca Cirerer anunciades al dessota de les necrològiques, és a dir, del departament de carn freda, no t'inviten precisament a tastar el producte. Què? Els nostres sobres: Hola Jones!, a on vas. No em puc aturar, Robinson, corro a comprar l'únic esborrador de tinta fiable, el Kansell, venut a Hely Ltd, el carrer Dame num. 85. Gràcies a Déu que ja estic fora d'aquella ruqueria, d'aquell dimoni de feina de col·leccionar comptes d'aquells convents; per exemple, del Convent de la Tranquil·litat ⁴⁹, on hi havia, per cert, una monja molt maca, amb un rostre dolç de debò. La toca li esqueia molt al seu cap més aviat petit. Germana? Germana? Estic segur, pels seus ulls, que estava plena d'amor; i és molt difícil de regatejar amb aquest tipus de dona. Aquell matí la vaig molestar a les seves oracions, però alhora estava contenta de comunicar-se amb el món de fora. Avui és el nostre gran dia, va dir, la festa de Nostra Senyora del Mont Carmel . Nom també dolç: caramel. Per cert, ella ho sabia, penso que ho sabia ella ⁵⁰ Si ella s'hagués casat, segur que hauria canviat; i suposo que, en realitat, anaven curtes de diners: però tot ho fregien amb la mateixa millor mantega, res de llard per a elles. El meu cor està afectat de menjar greix dels fregits; a elles els agrada atipar-se de mantega per dins i per fora. Recordo Molly tastant-la, amb el vel enlaire. Germana? Pat Claffey, filla d'un prestador, es va fer monja ⁵¹. I diuen que va ser una monja, qui va inventar el filferro de punxes ⁵²

Va travessar el carrer Westmoreland, un cop havia desaparegut lentament l'apòstrof que precedia la lletra S. Va passar pel davant de Rover, la botiga de bicicletes; avui es celebren les carreres. Des de quan fa? Des de l'any que Phil Gilligan va morir. Nosaltres vivíem a l'oest del carrer Lombard...Espera, era en el de Thom: jo vaig aconseguir el treball a Wisdom Hely, l'any que ens vam casar. Sis anys; i ell ⁵³ va morir fa deu anys; el noranta-quatre, sí, correcte, quan el gran incendi d'Arnott & Co. Val Dillon era l'alcalde. El sopar de Glencree ⁵⁴; amb el conseller Robert O'Reily buidant el porto dins del seu plat de sopa abans que comencés la carrera, i Bobbob ⁵⁵ xarrupant-ho cap a l'interior de la seva persona, amb tant de soroll que no deixava sentir què tocava la banda. Per tot el que ja hem rebut, que el Senyor ens faci...⁵⁶ Milly llavors era petitona, i Molly duia aquell vestit de color d'ivori gris amb els passamans trenats, fet a mida i amb botons recoberts. A ella no li agradava, perquè jo vaig patir un esquinç al turmell el dia que ella el va estrenar en un pícnic de grup al Sugarloaf ⁵⁷; com si això fos un motiu! I aquell barret de copa del vell Goodwin, adobat amb material enganxós, en un pícnic que també ho era per les mosques! La veritat és que ella mai no es va guarnir amb un vestit com aquell; li queia com un guant, tant a l'espatlla com als malucs, tot i que començava a mostrar-se un xic refeta. Aquell dia nosaltres portàvem pastís de conill, i la gent anava darrere d'ella. ⁵⁸

Feliços, érem més feliços aleshores. Una habitació petita però còmoda, empaperada del vermell de la casa Dockrell, per un xiling i nou penics la dotzena. Milly es banyava per la nit amb el sabó americà de flor de saüc que vaig comprar. Que graciós era veure-la tota ensabonada, amb l'olor agradable del quarto de bany! Vinga, la fotografia! I la cambra de daguerreotip ⁵⁹ de què em parlava el meu pobre papà: gustos hereditaris.

Va seguir caminant voravia enllà.

El curs de la vida. Com es deia aquell paio que semblava un capellà i et mirava guenyo quan passava pel costat? Una mirada caiguda, com de dona, i per la desfilada de Sant Kevin, s'aturava al costat de la casa Citron. Vejam...Pen i alguna cosa més; Pendennis? Ai, la meva memòria. És clar que que ja fa anys, i probablement també el soroll dels tramvies. Bé, si ell ⁶⁰ no podia recordar ni el nom del seu papà, que veu cada dia...

Bartell d'Arcy era el tenor que, aleshores, tot just començava a sobresortir, i que la veia a casa després dels assaigs. Un tipus envanit amb un bigoti engomat , que li va dedicar aquella cançó de Vents que bufen des del sud. ⁶¹.

I feia vent, certament, la nit que la vaig anar a buscar, mentre seguia aquella reunió a la lògia entorn dels bitllets de loteria per a després del concert de Goodwin ⁶² en la cambra noble, o cambra de roure, de la residència oficial de l'alcalde de Dublín. Jo anava al darrere d'ell, quan un full de la partitura musical d'ella se'm va esquitllar de la mà contra les baranes de l'Institut. Cosa gens afortunada, de les que engeguen a rodar els efectes d'una nit dedicada a ella. El professor Goodwin la portava de bracet al davant, amb les cames que li tremolaven, pobre vell embriac. Els seus concerts de comiat; Possiblement la seva última actuació a qualsevol escenari; pot ser per mesos i pot ser per mai més ⁶³ Recordo la rialla d'ella al vent, i el seu collaret enlairat per la tempesta. Recordeu aquell cop de vent a la cantonada de l'avinguda de Harcourt? Rfuuu! Se li van aixecar les faldilles, i les pells del voltant del coll van estar a punt de tapar la respiració del vell Goodwin. Amb el vent, tota ella envermellia. Recordo quan vam arribar a casa i vaig remoure les brases de la llar per fregir aquelles costelles de xai, perquè ella sopés amb aquella salsa Chutney ⁶⁴ que tant li agradava. I després del rom calent a la vora de la llar, la vaig veure al dormitori, mentre s'anava afluixant la pressió de la cotilla. Decència pura.

La cotilla li proporcionava un descans suau i pla a l'hora d'acotxar-se al llit, llit que sempre guardava l'escalfor d'ella. I sempre li agradava també incorporar-se tot sola, per després estar-s'hi asseguda fins gairebé les dues, mentre s'anava traient dels cabells les agulles de ganxo. Era el moment quan Milly es ficava al seu llitet. Feliç, feliç: així va ser aquella nit...

―Caram, senyor Bloom, què tal, com està?

―I vostè, com està, senyora Breen? ⁶⁵

―No val la pena parlar de coses tristes. Com està Molly aquests últims temps? Fa segles que no l'he vist.

―Molt bé de salut― va contestar el senyor Bloom, amb to alegre― I sap que Milly té una feina allà a Mullingar?

―Què diu! Magnífic per a ella, no?

―Sí, a l'estudi d'un fotògraf del lloc. Les relacions mútues són magnífiques. I vostè, com li van les càrregues familiars?

―Totes a la llista del forner ⁶⁶―va dir la senyora Breen.

Quants en deu tenir? Cap més,a la vista...

―Veig que vostè va de negre. No serà que...

―No―va dir el senyor Bloom―Vinc d'un funeral.

Ja em veig tot el dia amb les mateixes preguntes. Qui s'ha mort, quan, i de què s'ha mort? Com d'un penic fals: no te'n pots desfer ⁶⁷

―Estimat amic―va dir la senyora Breen―, espero que no fos una relació gaire propera.

Puc també haver despertat la seva simpatia.

―Dignam―va dir el senyor Bloom― un vell amic meu. Va morir tot de sobte, pobre noi. Per problemes cardíacs, crec. Aquest matí li han celebrat el funeral.

Demà és el teu funeral

Mentre arribes pel camí de civada.

Didel didel dam dam

Didel didel ... ⁶⁸

―Que trist, perdre vells amics!―van expressar els ulls femenins de la senyora Breen, amb malenconia.

Bé, ara prou d'aquest tema. Introduïm-hi amb suavitat el marit.

―I el seu amo i senyor?

La senyora Breen el va mirar amb els seus ullassos, que , fos com fos, els conservava.

―Calli, no me'n parli! ―va exclamar ella― Està com una cabra. Ara, li ha donat per buscar als seus llibres de dret la llei contra la difamació. Em durà al cementiri. Esperi, ja li ho ensenyaré.

De casa els confeccionistes Harrison Co., en sortien bafarades de sopa de tortuga, barrejades amb flaire de pastissos de pernil arrebossats i tot just sortits del forn. Aquella intensa ferum de migdia irritava la gola del senyor Bloom. Em venen ganes de fer un bon pastís amb mantega, farina de la millor qualitat, sucre de Demerara ⁶⁹, o diuen que millor assaborir-lo amb te calent, o potser m'ho ha dit ella?. Un àrab descalç i dret al darrere la reixeta, aspirava tots aquells vapors. A la seva manera, alleujava el ròssec de la gana, però això dóna plaer o dolor? Esperava el dinar de penic ⁷⁰ , amb la forquilla i el ganivet damunt la taula, lligats amb una cadena.

Ella ⁷¹ va obrir el seu moneder de pell escrostonada, per treure'n una agulla de cap: hauria d'anar més en compte amb aquestes coses; els ulls d'un vailet s'hi fixen dins del tramvia. Primer, furgar a la bossa, després, obrir el moneder, hi ha diners: invitació a agafar-ne, sis-plau. Ah, redimonis, si elles perden sis penics!, apareix Caín amb l'escridassada histèrica del marit. On són els deu xílings que et vaig donar el dilluns? És que potser alimentes la família del teu germà petit? El mocador tacat per l'ampolla de medicina vessada; la pastilla que va caure. Què s'ha cregut aquesta?...

―Deu haver-hi lluna nova― va dir ella― , per això ell està de mala lluna. ⁷² No diria pas què va fer ahir per la nit?

La seva mà va deixar de furgar la bossa de mà, mentre els seus ulls el miraven fixament amb posat d'alarma, però somrient.

―Què?―va preguntar el senyor Bloom.

Que parli, mentre miro directament els seus ulls. Et crec, confia en mi.

― Em va despertar a mitja nit ―va explicar ella―perquè havia tingut un somni, un malson.

Indigestió, segur.

―Em va dir que l'as d'espases estava pujant les escales.

―L'as d'espases!―va dir el senyor Bloom

Ella va treure una postal doblegada, de la seva bossa.

―Llegeixi-la―va dir―L'ha rebut aquesta matí.

―Què vol dir això? ―Va preguntar el senyor Bloom, agafant la postal―U. P.?

―U.P.: up⁷³―va dir ella―Algú està pujant a costa d'ell. Sigui qui sigui , per a ell és una gran vergonya.

―Veritablement, ho és―va dir el senyor Bloom.

Ella va tornar a agafar la postal, amb un gran sospir.

―I ara està rondant cap a l'oficina del senyor Menton. Diu que prendrà una acció per deu mil lliures.

Ella va doblegar la postal, la va entaforar dins la desordenada bossa, i va fer petar la balda per tancar-la.

Portava el mateix vestit blau de sarja de feia dos anys, amb el teixit descolorit. Sens dubte, aquella roba havia conegut dies millors. Pel damunt de les orelles, l'hi queien grenyes de cabells, i la cobria un barretet passat de moda, adornat amb tres vells grans de raïm per no fer-ho tan lleig. Aspecte decadent de la que havia estat una elegància en l'abillament. Al voltant de la boca, se li veien arrugues, i era només un any més gran que Molly.

Veig la ullada tant cruel que li adreça aquella dona passavolant. Ai, el el sexe no bell ⁷⁴

Ell encara se l'estava mirant, retenint amb els ulls la seva sensació de desgrat. Sopa de tortuga picant, turmes de bou, sopa de curry anglo-índia...jo també tinc gana! En el reforç del vestit d'ella, hi havia volves de farina, i a la galta hi portava enganxat un bocí de farina ensucrada. Pastís de ruibarbre amb farciment al gust, amb saborosa fruita a l'interior. Aquella era Josie Powell ⁷⁵, ja fa temps, a casa de Luke Doyle a Dolphin's Barn ⁷⁶, amb les xarades de costum: U.P.:up. ⁷⁷.

Canviem de tema.

―Ha sabut vostè res més de la senyora Beaufoy?―va preguntar el senyor Bloom.

―Mina Purefoy? ⁷⁸―va dir ella

Jo pensava en Philip Beaufoy del club dels Amants del Teatre. Matcham ⁷⁹ acostuma a parlar sempre d'aquell moment apoteòsic: Vaig estirar jo la cadena del W.C. ? Efectivament, en el darrer acte.

―Si.

―Pel camí, acabo de telefonar preguntant per ella. És a la Maternitat del carrer Holles. El doctor Horne ⁸⁰ la va internar, i ja porta tres dies de part.

―Oh!―va exclamar el senyor Bloom― Em sap molt de greu sentir això.

―Sí―va dir la senyora Breen―I una colla de menuts a casa seva. El part és difícil, m'ha dit la infermera.

―Oh!―va fer el senyor Bloom.

La seva mirada d'intensa pena absorbia les notícies d'ella. Va fer petar la llengua, de compassió. Dz! Dz!

―Molt de greu em sap, de sentir això―va dir―Pobra dona! Tres dies! Que terrible per ella!

La senyora Breen va assentir amb el cap.

―El dimarts ja es va trobar malament...

El senyor Bloom li va tocar el colze amb delicadesa per advertir-la.

―Compte! Deixi passar aquest home.

Una figura ossuda venia caminant a bon pas per la voravia, des del riu, absort en la contemplació de la llum del sol amb un monocle massís i ben lligat. Portava, enganxat com si formés part del crani, un petit barret. Duia un guardapols doblegat al braç, un bastó i un paraigües que li penjava al compàs de la seva marxa.

―Guaiti'l ―va dir el senyor Bloom― Camina sempre fora dels fanals. Fixis!

―Qui és, si no és indiscreció―va preguntar la senyora Breen―Està bé del cap?

―Es diu Cashel Boyle O'Connor Fitzmaurice Tisdall Farrell ⁸¹―va dir el senyor Bloom somrient. Miri'l!

―Déu n'hi do, de noms! ―va dir ella―Un d'aquests dies, Denis es tornarà així.

Va tallar de cop la conversa

―És allí ―va dir ella―vaig a trobar-lo. Adéu. Doni records meus a Molly, ho farà, oi?

―Ho faré―va dir el senyor Bloom.

Va contemplar com ella esquivava els vianants que anaven als aparadors. Denis Breen, ⁸² amb una levita que li venia curta i sabates de lona, sortia de Harrison Co. arrossegant els peus, amb dos llibres gruixuts encastats a les costelles. El vent bufava procedent de la badia, i, com en els vells temps, ell, que no suportava que ella se li presentés sense sorpresa, li va encarar la seva escassa barba gris, mentre movia la mandíbula d'un cantó a l'altre, tot parlant enrabiat.

Meshuggah. Tocat del bolet. ⁸³

El senyor Bloom va reprendre el camí, amb la facilitat que li donava tenir davant seu, a plena llum del sol, aquell barret arrapat al crani, el bastó pengin penjant , el paraigües i el guardapols ⁸⁴, i una innata gesticulació. Guaiti'l! ha tornat a sortir; una manera com una altra d'anar pel món. I aquell altre vell llunàtic pelut, amb el seu abillament estrafolari ⁸⁵; ben difícil ho deu haver passat ella amb ell.

U.P.: enlaire? ⁸⁶Jo juraria que es tracta d'Alf Bergan o Richie Goulding ⁸⁷Ho va escriure per fer una broma en la Casa Escocesa ⁸⁸M'hi jugaria qualsevol cosa. Entorn de l'oficina de Menton ⁸⁹, amb els seus ulls d'ostra contemplant la postal. Que sigui un banquet per als déus.

Va deixar enrere l'Irish Times. Allí podria haver-hi d'altres respostes ⁹⁰ ; els agrada contestar-ho tot Bon sistema per als criminals, segons el codi. Ara estan dinant; si em poso les ulleres, l'encarregat d'allí no em coneix. No, deixem-los que es calmin; prou maldecap heure-se-les amb quaranta-quatre empleats. Es necessita una mecanògrafa per ajudar un cavaller en un treball literari. Et deia estimat entremaliat perquè a mi no m’agrada aquell altre món. Sis-plau digues-me quin és el significat. Sis-plau, digues-me quin perfum fa la teva muller. ⁹¹Digues-me qui ha fet el món, i com se t'acuden aquestes preguntes. I l'altra, Lizzie Twigg., ⁹² els meus esforços literaris han tingut la gran fortuna de merèixer l'aprovació de l'eminent poeta A. E. (Mr Geo Russell); no li queda ni temps de pentinar-se, bevent te aigualit amb un llibre de poesia.

El millor paper per a llargues tabulacions d'un petit anunci. Ja hem arribat a la secció de províncies. Es necessita cuinera que garanteixi la seva excel·lència, i treballadora per a feines domèstiques ordinàries. Es necessita home eixerit per a mostrador de begudes alcohòliques. Noia respectable busca càrrec en una botiga de fruita o de productes porcins James Carlisle ⁹³ va aconseguir el dividend d'un sis i mig per cent; excel·lent negoci sobre les participacions de Coats ⁹⁴, movent-se lentament i cauta davant de l'astúcia dels vells avars escocesos. I totes les notícies llepaculs. La nostra graciosa i popular virreina ha comprat ara l'Irish Field. ⁹⁵Lady Mountcashel s'ha recuperat totalment de la seva indisposició i ha sortit a cavalcar amb els gossos de la Ward Union ⁹⁶en l'allargament ⁹⁷ d'ahir a Rathboath. Guineu no menjable ⁹⁸, ni tan sols per a caçadors de cassola ⁹⁹, els quals haurien de fer segregar sucs de por a l'animal per entendrir-ne la carn. La dama cavalcava cama ací cama allà, asseguda damunt del cavall com un home, un cavall ben robust per al pes de la caçadora. Res de selles laterals, ni gropera per a ella, res per a Joe ¹⁰⁰; abans que tot, anar a l'encontre de la presa i matar-la. Algunes d'aquelles amazones eren fortes com eugues de cria; s'estufaven al voltant de les quadres, i buidaven una copa de brandi pur en un tres i no res, com ella davant del Grosvenor¹⁰¹ aquest matí: a la seva salut dins del cotxe, desig rere desig. Obstacles de cinc i sis peus d'alçada va salvar la seva muntura. També podria ser que el xato conductor ¹⁰² ho fes per despit. A qui s'assemblava aquella dama? Ah, sí, a la senyora Miriam Dandrade, que em va vendre xals vells i roba interior a l'hotel Shelbourne; una hispana-americana divorciada. Sembla que la meva operació no li va tocar gaire el voraviu; com si jo fos el seu estenedor de roba. La vaig tornar a veure a la festa virregnal , quan Stubbs, el supervisor del parc, em va invitar juntament amb Whelan del Daily Express. Escombrat tot allò que hi havia de qualitat, en el te amb pastes, vaig regar les prunes amb maionesa. pensant que era crema; les orelles d'ella li deurien fer zum-zum unes quantes setmanes després. Cal ser un toro per a ella, cortesana nata, però de cap manera que pareixi una criatura, gràcies.

Pobre senyora Purefoy! El seu marit metodista, i metòdic en la seva demència ¹⁰³; esmorza un panet amb safrà i llet amb soda a l'Educational Dairy ¹⁰⁴; menja cronometrat per un rellotge, a trenta-dues mastegades per minut. Tanmateix les seves patilles en forma de costelles de xai, li van créixer. Se li'n suposen bones relacions: el cosí de Theodore en el castell de Dublín. Cada membre de la parella té algun parent important; ell li regala a ella voluminosos anuaris. El vaig veure, a ell, davant dels Three Jolly Topers ¹⁰⁵, marxant al costat de gent amb el cap descobert, i el seu fill gran portant-ne un en una bossa de mercat, un de menut . Pobreta! Després, havent de donar el pit any rere any a totes hores de la nit. Que egoistes són aquests abstemis; com el gos en el pessebre ¹⁰⁶ : només un terròs de sucre en el meu te, sis-plau.

És va aturar a la cruïlla amb el carrer Fleet. A Rowe's, dinar a sis penics. ¹⁰⁷ Hauré de consultar aquell anunci a la Biblioteca Nacional. Un de vuit penics en el Burton ¹⁰⁸; millor, em ve de camí.

Seguint caminant, va passar per la casa Bolton's Westmoreland ¹⁰⁹. Ai, te, te, te!; vaig oblidar de fer la comanda a Tom Kernan.

Sss. Dtz, dtz, dtz! Em ve al cap la imatge d'ella gemegant durant tres dies amb un mocador amarat de vinagre al voltant del front, i la panxa inflada! Pfiu! Senzillament horrorós. El nen té el cap massa gros, per tant, fòrceps. Doblegats del tot dins les seves entranyes, mirant d'encepegar el camí a cegues, temptejant per fer-lo sortir. Això, a mi em mataria, però l'afortunada Molly se'n va sortir amb facilitat. Haurien d'inventar alguna cosa per evitar que la vida arribi amb tant de sofriment. Per exemple, la idea del son crepuscular ¹¹⁰: que se li va aplicar a la reina Victòria; i en va tenir nou ¹¹¹; bona ponedora ¹¹² , valga'm Déu. Com la dona vella que vivia en una sabata i va tenir tants fills¹¹³. Suposem que ell fos tuberculós ¹¹⁴; fa temps que algú ho va pensar, en comptes de perdre el temps sobre què vol dir això de la sina pensativa de la fulgència d'argent ¹¹⁵, xerrameca inútil per a consum dels sonat. Es podrien fàcilment fundar grans institucions per al part sense dolor, a partir de quotes de cinc lliures a cada nou nat i capitalitzades a interès compost fins a vint-i-un anys; a un cinc per cent donen cent xílings i cinc miserables lliures, però multiplicades per vint, en sistema decimal, encoratjaria la gent a estalviar diners i, a partir dels cent xílings primers, arribaria a deu lliures amb deu xílings i escaig al cap de vint-i-un anys, que, si feu els comptes en un paper, veureu que dóna una quantitat neta, més del que us penseu. ¹¹⁶

Naturalment, no en el cas dels nascuts morts. Com que ni tan sols estan registrats, seria feina en va.

Visió divertida la d'elles dues plegades, amb els ventres inflats: Molly i la senyora Moisel. Converses de futures mamàs: La tisis es retira durant un temps, després torna. Que grosses que s'han tornat, tot de sobte! Però els seus ulls denoten tranquil·litat, perquè el pes no és cosa que les preocupi. La vella senyora Thorton era un vella ànima divertida ¹¹⁷ A tots els meus petits, deia ella, els posava la cullerada a la boca dient "això és pel papa, fes nyam-nyam" Hi tenia la mà trencada, per al fill del vell Tom Wall , el qual, en la seva primera salutació pública, lluïa un cap com una carabassa de les de premi. I el rabiüt doctor Murren? La gent trucant-lo a totes hores: Per l'amor de Déu, doctor, la meva dona està molt malament! I després havien d'esperar mesos i mesos abans no cobressin la visita a la teva dona. No hi ha gratitud de la gent per als metges, tan humanitaris la majoria d'ells.

Una bandada de coloms volava davant l'enorme porta de la casa del Parlament irlandès ¹¹⁸: la seva petita festa a la recerca de menjar. Qui els en donarà? Voto per aquell personatge que va de negre. Ja hi va, ara es tracta de tenir sort; deu ser emocionant des de l'aire. Recordo quan Apjohn, jo i Owen Goldberg, al capdamunt dels arbres de l'avinguda Goosegreen, fèiem trapelleries; em deien Sorell ¹¹⁹ .

Una formació de guàrdies van emergir del carrer College, marxant en fila índia, al pas de l'oca, amb les cares enrogides de menjar, els cascos suats i brandant les seves porres. Venien d'omplir d'una bona ració de sopa greixosa el dessota dels cinturons. El destí d'un policia acostuma a ser feliç ¹²⁰ ; es van dividir en grups, i es van escampar, després de saludar, en direcció a les seves batudes. Deixem-los que endrapin; el millor moment per atacar és l'hora dels postres: un bon cop de puny al seu dinar. Una altra formació, marxant de forma irregular, va donar la volta a les tanques del Trinity, de camí cap a la comissaria, obligats a preparar els abeuradors per rebre la cavalleria, per rebre la sopa.

Ell va travessar per sota del picaresc dit de Thommy Moore ¹²¹. Van encertar d'erigir-lo al capdamunt d'un urinari: Confluència de les aigües ¹²² Haurien d'haver-hi llocs així per a dones, i que no haguessin de córrer cap a les pastisseries. M'haig de posar bé el barret. No hi ha en tot l'ample ample món una vall...¹²³ gran cançó de Julia Morkan, amb una veu magnífica fins al final; alumna de Michael Balfe, si mal no recordo.

Es va fixar en l'última capa ampla ¹²⁴ de la filat. Clients difícils de tractar; Jack Power en podria revelar tot un conte¹²⁵: el seu pare era un home G ¹²⁶; i si un paio arrestat els donava problemes, li feien passar putes al correccional. I no podem culpar-los, al capdavall en aquesta feina hi intervenien sobretot polis joves. El dia que Joe Chamberlain ¹²⁷ es va graduar al Trinity, va subornar un policia muntat perquè fes un càrrega amb el seu cavall. Paraula, que ho va fer! Encara recordo els cascos de la seva muntura ressonant darrere nostre pel carrer Abbey. Sort que vaig tenir la sang freda de submergir-me al pub de Manning, si no, hauria pres mal. Venia a tota velocitat, per sant Jordi! Podia haver-se esclafat el crani contra les llambordes. I jo no hauria hagut de deixar-me arrossegar per aquells aprenents de metges, ni pels joves de cursos inferiors amb els seus birrets. Ganes de buscar problemes. Tanmateix, en va donar l’ocasió de conèixer aquell jove Dixon que després m’atendria l’agulló que duia clavat, a l’Hospital de Mater Misericòrdiae, i que ara viu al carrer Holles, el mateix que la senyora Purefoy. Rodes dintre rodes ¹²⁸ Encara em ressona a l’orella el xiulet del policia, després del qual tots vam sortir cames ajudeu-me. I per què se les va tenir amb mi, i em va arrestar? Justament tot va començar aquí mateix on sóc ara.

―Visca els Boers!

―Tres «hurras» per a De Wet! ¹²⁹

―Penjarem Joe Chamberlain d’una pomera. ¹³⁰

Criatures insensates: trepa de cadells, fent ostentació cridanera de les seves agalles. Com a Vinegar Hill ¹³¹, o com la banda de la Mantega¹³². Al cap de pocs anys, la meitat d’ells magistrats i buròcrates de l’Imperi Britànic. Arriba la guerra, i desbandada cap a l’exèrcit; els mateixos que estaven disposats a pujar a la forca¹³³.

Mai no saps amb qui estàs parlant. Corny Kelleher porta Harvey Duff ¹³⁴ a la mirada , igual com Peter o Denis, o James Carey que va llançar l’arpó sobre els invencibles. També ell era membre de la corporació i incitava els joves incauts que li passessin informació, mentre anava rebent, mentre tant, la paga del Castell ¹³⁵ pels serveis secrets; però el van deixar caure com una patata calenta. Per què aquells homes vestits de paisà sempre estan fent la cort a dones sense ofici ni benefici? És ben fàcil adonar-se d’un home avesat a portar uniforme, per la forma com t’empenyen contra la porta del darrere. Primer, la maltracten una mica; després, l’altre plat del menú. Qui és aquest cavaller que està allà de visita? Deia alguna cosa, el senyoret? Tom espiant pel forat del pany ¹³⁶. Esquer per atreure l’ànec ¹³⁷ : el jove estudiant de sang calenta feia gatzara entorn dels braços gruixuts d’ella planxant:

―Aquestes són teves, Mary?

―Jo no duc aquestes coses...Pari, o parlaré de vostè a la senyora. És fora fins a mitjanit.

―Venen grans temps ¹³⁸ , Mary. Espera fins que ho vegis.

―Apa, vagi-se’n amb els seus grans temps que venen!

També les cambreres de bar, i les dependentes de botigues de tabac.

La idea de James Stephen ¹³⁹ era la millor. Ell els coneixia bé. Cercles de deu, per tal que un membre no pogués saber res fora del seu propi cercle. Sinn Fein ¹⁴⁰: fes-te enrere, i tastaràs el ganivet de la mà amagada; queda’t, i toparàs amb l’escamot d’afusellament ¹⁴¹. La filla de Turnkey va ajudar a escapar Stephen de la presó de Richmond, el qual, un cop fora de Lusk. es va estatjar a l’hotel del Palau de Buckingham, als mateixos nassos d’ells. ¹⁴²Com Garibaldi ¹⁴³.

Cal tenir una certa capacitat de fascinació, com Parrell. Arthur Grifith és un home franc i honest, però no té el carisma de l’altre davant les multituds. Cal xerrar pels descosits sobre la nostra meravellosa terra; sobre pernil i espinacs ¹⁴⁴ Cal debatre sobre temes socials, al saló de la Companyia Panificadora de Dublín. Cal dir que la millor forma de govern és la republicana; que la qüestió lingüística ha de tenir prioritat sobre l’econòmica; i fer que les vostres filles els invitin a casa vostra, i llavors els atipeu de carn i beguda, i d’oca el dia de Sant Miquel: Mireu quin deliciós farciment amb farigola dessota el pit de l’oca us hem preparat; preneu-ne un altre quart, abans no es refredi. I, no obstant, entusiastes a mig alimentar; la cerimònia del penic i un passeig amb la banda ¹⁴⁵ No hi ha gràcia per al qui servei l’àpat ¹⁴⁶, però, pensar que l’altre paga, és la millor salsa del món, i et fa sentir completament com a casa. Allargueu-nos aquests albercocs―diran, referint-se als préssecs. Tanmateix, per la part del nord-oest ja està apuntant l’albada del dia no gaire llunyà de l’autonomia.

El seu somriure es va anar fonent mentre caminava ; un núvol espès anava tapant el sol lentament i l’ombra enfosquia la façana arrogant ¹⁴⁷ del Trinity. Els tramvies se succeïen mútuament, uns entrant, altres sortint, tots als so del tinc-tanc. No calen paraules; les coses funcionen igual, dia rere dia: escamots de policia marxant cap enfora, d’altres tornant a entrar cap endins; tramvies que entren i tramvies que surten. Aquells dos pillastres mirant d’entrar sense pagar; Dignam carretejat cap enfora. Mina Purefoy, amb la panxa inflada, gemegant damunt d’un llit per fer sortir-ne un fill. Cada segon en neix un, a algun lloc; cada segon, un altre es mor. Des que he tirat menjar als ocells fa cinc minuts, tres-cents han estirat la pota, mentre que d’altres tres-cents han trencat l’ou, netejant-ne la sang, tots netejats amb la sang de l’anyell ¹⁴⁸, cridant maaama.

Ciutats populoses desapareixen, d’altres ciutats populoses apareixen, per després també desaparèixer; d’altres continuen venint, per després anar-se’n. Cases, rengleres de cases, carrers, kilòmetres de voravies, piles de llambordes, de pedres, totes canvien contínuament de mans; d’aquest propietari a aquell altre. Diuen que l’amo no mor mai; que només canvia de sabates, quan li arriba la notícia del desnonament . Compren el lloc sencer amb or, i continuen tenint tot l’or, amb el qual ensarronaran algun lloc o altre. El van amuntonar en ciutats, i així es va anar consumint edat rere edat: les piràmides, construïdes pels esclaus nodrits amb pa i ceba ¹⁴⁹, ara són sorra. Com la muralla xinesa i Babilònia. Només queden pedres enormes i torres rodones ¹⁵⁰; la resta, enderrocs, suburbis enrunats, bastits amb materials de poca qualitat, les cases plenes de fongs de Kerwan, ¹⁵¹ que avui només serveixen de refugis nocturns.

Ningú no és res.

Aquesta és la pitjor hora del dia. Vitalitat avorrida i melancòlica: odio aquesta hora. Sento com si hagués menjat i vomitat.

Vet aquí la casa del Prebost ¹⁵²; el reverend doctor Salmon: un salmó ben opulent. Estan ben forrats aquí dintre, com una capella mortuòria. ¹⁵³; No hi viuria pas, encara que m’ho paguessin. Espero que avui tinguin fetge i bacon; la Natura té horror al buit.

El sol s’anava alliberant lentament dels núvols, projectant els seus raigs de llum als objectes de plata de la finestra de Walter Sexton ¹⁵⁴ , a la banda oposada de la qual John Howard Parnell ¹⁵⁵ va passar com aquell qui no veu res.

Mira-te’l aquí: el germà, la seva viva imatge, amb el seu rostre obsessiu. Quina coincidència; centenars de vegades penses en una persona i no te la trobes. Sembla un somnàmbul; ningú no el coneix. Deu haver-hi una trobada a la corporació avui. Diuen que , des que té el càrrec, mai no es posa l’uniforme d’autoritat municipal ; en canvi, el seu antecessor Charley Boulger sempre sortia muntat al seu gran cavall, amb barret de copa, grans ínfules, pólvores a la cara i afaitat. Mireu el seu caminar d’home afligit, com si hagués menjat un ou podrit, com un fantasma d’ulls escalfats. Quina pena ser germà d’un gran home: ser germà del seu germà ¹⁵⁶; li hauria escaigut més treballar a les cavallerisses municipals. Sovinteja la D.B.C. ¹⁵⁷, probablement per prendre-hi cafè i jugar a escacs. El seu germà utilitzava els homes com a peons; els deixava que tots s'arruïnessin, però temerosos de fer-li cap observació; els glaçava amb la seva mirada. Això és literalment la fascinació ¹⁵⁸ ; la qual afectava a tots una mica: a la seva germana Mad Fanny ¹⁵⁹ i a l’altre germana, senyora Dickinson ¹⁶⁰ , que acostumava a cavalcar arreu amb arnès escarlata, dreta i tibada com el cirurgià M’Ardle. Tanmateix, David Sheely ¹⁶¹ el derrota per l’escó de South Meath; ell demana una plaça a la Centúria Chiltern ¹⁶² i es retira a la vida pública. Llavors, el banquet dels patriotes consistia en menjar taronges en el parc ¹⁶³ Simon Dedalus, quan va ingressar en el Parlament, va dir que Parnell tornaria de la tomba i el faria fora de la Cambra dels Comuns amb el braç.

―Del pops de dos caps, un dels seus caps és aquell damunt del qual els finals del món han oblidat de venir, mentre que l’altre parla amb accent escocès. Els tentacles... ¹⁶⁴

Els qui així parlaven van sortir del darrere del senyor Bloom, circulant pel voral: una barba i una bicicleta, amb una dona jove.

I ell també, aquí el tenim. Això sí que és coincidència de debò: per segona vegada. Les coses que venen, projecten primer la seva ombra, amb el permís de l’eminent poeta senyor Geo Russell. ¹⁶⁵. La que va amb ell podria ser Lizzie Twigg. A. E. : què deu significar això? Potser són inicials. Albert Edward, Arthur Edmond, Alphonsus Eb El Esquire.¹⁶⁶ Què estava dient ell? Ah sí: Els finals del món amb accent escocès. Tentacles: pop. Alguna cosa d’ocultisme, o simbolisme. I ella s’està empassant tot aquest discurs, sense dir ni piu, per ajudar el cavaller en la seva obra literària.

Els seus ulls van seguir l’alta figura vestida en roba d’estar per casa, barba, i muntat en bicicleta, amb una dona que l’escoltava al seu costat. Venien del restaurant vegetarià; només weggebobbles ¹⁶⁷ i fruita. No mengis mai un bistec; si ho fas, els ulls de la vedella et perseguiran per tota l’eternitat. Diuen que és més saludable, però provoca pets i un doll d’aigües menors ; ho tinc comprovat; corredisses tot el dia; tan dolent com les flatulències: tota la nit la passes somiant. Per què aquella cosa que em van donar l’anomenen filet de nous? Haurem de parlar de nouarians i de fruitarians? Per fer-te la idea que estàs menjant filets de llom? Absurd. I a sobre, salats: Si te’ls couen amb bicarbonat , ¹⁶⁸ t’estaràs tota la nit assegut al costat de l’aixeta.

Ella porta les mitges que li pengen pels malucs; ho detesto, quin mal gust! Tots aquests lletraferits són gent etèria: somiadors, nuvolosos, simbolistes. Són estetes, i no m’estranyaria gens que aquella mena de dieta que veus que fan, els produís la vena poètica com onades del cervell. En canvi, a cap d’aquells policies que suen l’estofat a la camisa, per exemple, no li podries arrabassar ni una sola línia de poesia. Ni tan sols coneixen que és la poesia; en tot cas, només certes modalitats.

La gavina somiadora i nebulosa

Oneja damunt les aigües, tremolosa.

Va travessar per la cantonada el carrer Nassau i es va aturar davant l’aparador de Yeates i Fill ¹⁶⁹, examinant els preus de les ulleres de camp. O potser em deixaré caure a cal vell Harris i, de pas, faré petar la xerrada amb el jove Sinclair? Persona de bones maneres, probablement està dinant. M’hauré de fer arreglar les meves ulleres velles, perquè les de Goerz costen sis guinees; els alemanys, a la seva pertot arreu; venen a còmodes terminis per capturar el negoci, rebentant el mercat ¹⁷⁰Podria provar de comprar-me’n un parell, a l’oficina d’objectes perduts del ferrocarril; és increïble la quantitat de coses que la gent es deixa en els trens i en els guarda-robes; en què estaran pensant? I les dones també, sembla mentida. L’any passat, en un viatge a Ennis, vaig haver de recollir la bossa de la filla d’aquell granger i entregar-li a l’estació de Limerick. I no en parlem, dels diners no reclamats. Allà dalt la teulada del banc, hi ha un petit rellotge, per poder provar-hi aquelles ulleres.

Va cloure les parpelles fins al mínim de l’abast dels seus iris: no el podia veure. Si t’imagines que hi és, gairebé el pots veure, però no pas jo.

Va tombar-se i, dret entremig dels tendals, va mantenir la mà dreta amb el braç estirat en direcció al sol ¹⁷¹ ; solia provar-ho sovint. En efecte; la punta del seu dit petit tapava exactament el disc solar; deu ser el focus on s’hi creuen els raigs. Seria interessant, si tingués ulleres fosques; quan vivíem al carrer Lombard, a la part oest, mirant el cel des del jardí del darrere, sosteníem nombrosos debats sobre les taques solars, que són explosions terrorífiques. Per cert, aquest any hi haurà un eclipsi total de sol , un dia, no sé quin, de la tardor.

Ara que em ve a la memòria, aquella bola ¹⁷² cau segons l’horari de Greenwich, i el mecanisme del rellotge rep el cable elèctric des de Dunsink. ¹⁷³ M’hi haig d’arribar algun primer dissabte de mes, i si pogués aconseguir que em presentin el professor Joly ¹⁷⁴, o aprendre’m de memòria alguna cosa sobre la seva família, això faria que...l’home sempre se sent complagut, quan l’adules allà on menys ho espera: com a home noble que pot estar orgullós de ser descendent d’alguna amant reial, ascendent seva. I després, inflar-ho. Amb la gorra a la mà, aniràs sempre terra enllà ¹⁷⁵ No res d’irrompre i vomitar tot allò que saps, o bé preguntar què és el paral·laxi, perquè llavors ve allò de: acompanya aquest cavaller a la porta.

No?

Va tornar a posar-se la mà a la butxaca.

Mai no saben res d’això, els sembla una pèrdua de temps. Esferes de gas rotant, creuant-se mútuament una al costat de l’altra Sempre el mateix procés: primer gas, després sòlid, després món, després l’escorça morta a la deriva al seu voltant, roca glaçada com aquell postre de pinya tropical: la lluna. Déu haver-hi lluna nova, ha dit ella ¹⁷⁶ . Crec que n’hi ha. ¹⁷⁷

Va continuar, passant pel costat de la Maison Claire.¹⁷⁸.

Espera. Va haver-hi lluna plena el diumenge de fa exactament quinze dies, per tant tenim lluna nova. Vorejàvem el Tolka ¹⁷⁹, fins a Fairview ¹⁸⁰, lloc excel·lent per contemplar la lluna. Ella cantussejava: La jove lluna de Maig, ella resplendeix, amor. Ell a l’altra banda d’ella. Colze, de bracet, Ell. La làmpada de la cuca de llum està encesa, amor ¹⁸¹. Contacte. Pregunta amb els dits. La resposta és: Sí.

Prou, prou. Si va ser, va ser, què hi farem!

El senyor Bloom, respirant de pressa i caminant més a poc a poc, va deixar enrere el carreró d’Adam.

Amb l’apaivagament d’un «silenci sis-plau» ¹⁸², els seus ulls van continuar prenent nota: aquest és el carrer on al migdia Bob Doran li dóna a l’ampolla. En la seva ronda anual, M’Coy va dir: Beuen per dir o fer alguna cosa, o cherchez la femme en els tuguris del Coombe amb proxenetes i putes de carrer, i la resta de l’any tan sobris com un jutge.

Sí, també ho creia jo. A pas lent i fent tentines, va entrar al Empire ¹⁸³ i va desaparèixer. Soda senzilla li aniria bé. Justament allà on Pat Kinsella tenia el seu Harp Music Hall abans que Whitbred ¹⁸⁴ no fos director Del Royal Queen’s Theatre. Coses de jovenalla: L’estil de Dion Boucicault amb la seva cara de lluna, en una diminuta gorra ¹⁸⁵ Tres precioses donzelles de l’escola ¹⁸⁶ Com vola el temps, eh? Encara el veig amb els seus llargs pantalons vermells per dessota la seva faldilla. Bevedors que, mentre bevien, es rebentaven de riure , mentre la beguda els relliscava pel pit. Més whisky, Pat; Com més vermell estiguis, més gràcia fas als borratxos, més riallades i fum de tabac. Treu-te aquell barret blanc. Amb el seus ulls enterbolits per la beguda, on deu ser ara? Fent de captaire en algun lloc. L’arpa que un dia ens va matar de gana a tots¹⁸⁷

Aleshores jo era més feliç. O ho era aleshores, o ho sóc ara? ¹⁸⁸ Vint-i-vuit, en tenia jo aleshores. Ella vint-i-tres, i ,quan vam deixar l’oest del carrer Lombard, alguna cosa va canviar. Mai més no li podria tornar a agradar, després de Rudy, ¹⁸⁹ i el temps passat no el pots recuperar, com si fos aigua a les teves mans. Voldries tornar a aleshores? O, tot just al començament d’aleshores, ho voldries? No ets feliç a casa teva, tu, pobre noi entremaliat? Em vol cosir els botons i jo haig de contestar; ho escriure a la biblioteca.

El carrer Grafton ¹⁹⁰, curull d’alegria i de marquesines desplegades, li va seduir els sentits. Estampats musulmans, sedes, dames i i vídues riques, calesses amb arnesos, repicades suaus de cascs en el dur paviment de granit. Quins peus més gruixuts, aquella dona de les mitges blanques; segur que la pluja les embrutarà pel damunt, a aquella camperola xarona; sembla que porti una vedella sencera als turmells, i això a una dona li fa els peus matussers. Molly, en canvi, sembla feta gairebé amb una plomada.

Sense gaire pressa, va passar pels aparadors de Brown & Thomas, comerciants de sedes. Cascades de cintes, sedes finíssimes de Xina; d’una urna tenyida, en sortia per la boca un doll de popelín ensangonat : sang ben llustrosa, que els hugonots van portar cap aquí ¹⁹¹. La causa è santa! ¹⁹² Tararà, tararà! Quina gran coral aquella! Tarà! I a més cal rentar aquests teixits amb aigua de pluja. Meyerbeer, tararà, bom, bom, bom!

Coixinets per guardar-hi agulles de cap. Fa temps que estic amenaçant comprar-ne un; les claven pertot arreu; les cortines de la finestra en van plenes.

Es va arremangar una mica l’avantbraç esquerre. L’esgarrinxada gairebé és fora, però avui encara no el compraré perquè haig de tornar per a aquella loció. Potser ho faré per l’aniversari d’ella, vejam: juny-juliol-agost-setembre, el dia vuit; encara prop de tres mesos de marge. A ella podria no agradar-li; les dones no volen agafar agulles, perquè diuen que això ho talla ,ves. ¹⁹³

Sedes lluentíssimes, enagos penjats en diminuts carrils de llautó, mitges radiants de seda pura.

Inútil fer-se enrere. Havia de ser. Diguem-ho tot.

Veus agudes; seda a prova de la calor solar; arnesos dringant. Tot per a la dona, per a la llar i per a les cases en general, xarxes de seda, plata, fruites saboroses, espècies de Jaffa. Agendath Netaim ¹⁹⁴. La riquesa del món.

Una càlida freixura humana es va instal·lar en el seu cervell; producte del propi cervell. El perfum de les abraçades l’anava envaint del tot. Amb la carn interiorment afamada, li venien ganes, no calia dir-ho, de passar a l’adoració. ¹⁹⁵

Carrer Duke, ja hi som. L’Hotel Burton; hem de menjar, després ens trobarem millor.

Va tombar per la cantonada de Cambridge, encara empès per la gana . Soroll de cascos de cavall, cossos perfumats, càlids i satisfets. Allà on hi ha petons, hi ha producció: en els camps a ple estiu, gespa embrollada per la pressió, en els vestíbuls amb goteres de les cases barates , llits que cruixien arrenglerats amb els sofàs.

―Jack, amor!

―Estimada!

―Fes-me un petó, Reggy!

―El meu noi estimat!

―Amor!

Amb el cor bategant-li, va empènyer la porta del restaurant Burton. La pudor va envair el seu respir tremolós: suc de carn agre, aigua bruta de verdures. Veig menjar per a animals.

Homes, homes, homes, asseguts als tamborets de la barra, després d’engegar enrere

els barrets; d’altres, entaulats i demanant més llesques de pa gratuït, bevien pels descosits i endrapaven com llops plats atapeïts de vianda matussera, amb els ulls inflats mentre s’anaven eixugant els bigotis empastifats. Un jove pàl·lid de cara greixosa eixugava got, forquilla i cullera amb el tovalló; nova residència de microbis. Al seu voltant, un home, amb un pitet de nen tacat de salsa, xarrupava la sopa que s'empassava sorollosament a la gola. Un altre va escopir damunt del plat un tendrum a mig mastegar, per culpa de la seva manca de dents: volia empassar-se del tot un bon tall de carn de la graella, però no en podia mastegar més del que havia mossegat, amb aquells ulls tristos d’alcohòlic... Sóc així jo? Veure’ns nosaltres mateixos com els altres ens veuen a nosaltres. ¹⁹⁶ Un home afamat és un home enfadat ¹⁹⁷ Quan facis treballar les dents i la mandíbula, no diguis: Oh, un os! L’últim rei pagà d’Irlanda, Cormac, segons el poema que ensenyen a l’escola, es va escanyar tot sol a Sletty, cap al sud del Boyne. No sé què deuria estar menjant; segurament alguna cosa deliciosa. Sant Patrici el va convertir al cristianisme, tanmateix no se’l va poder empassar. ¹⁹⁸

―Rosbif amb col.

―Un estofat.

Les fortors humanes li arribaven fins a la gola; escopinades amb regust de serradures, fumera dolça i tèbia de cigarreta, fetor de clavegueram, tolls de cervesa vessada, pixum humà amb regust de cervesa, la ferum rància de la fermentació.

Aquí no s’hi podria menjar ni un un mos; un paio esmolant ganivet i forquilla per menjar-se tot el que té davant seu; un ancià furgant-se les dentetes, regurgita, la boca se li omple, i ho torna a mastegar ¹⁹⁹, abans i després; i a donar gràcies al final de l’àpat. Contempla aquest quadre i després aquell altre²⁰⁰. Un que està devorant rostes de pa amarat del suc del guisat; llepa el plat, home, i fot el camp!

Va donar una ullada als comensals dels tamborets i de les taules, tapant-se el nas.

―Dues cerveses negres aquí

―Un de cansalada amb col.

Aquell paio s’està afartant de col del ganivet estant , com si l’hi anés la vida; bon stroke ! ²⁰¹ Em fa angúnia mirar-lo; li resultaria no tan perillós menjar amb les seves tres mans²⁰², i engrapar fulla rere fulla. Però és veu que ha nascut d’una espècie alternativa: amb un ganivet de plata a la boca ²⁰³. Fa gràcia, penso. Bé, potser no. La plata significa haver nascut ric, però, nascut amb un ganivet... aleshores es perd el significat.

Un cambrer mal cenyit anava recollint sorollosament els enganxosos plats. L’agutzil Rock, dret a la barra, treia la bromera del capdamunt de la gerra de cervesa; massa amunt: el líquid groguenc va esquitxar prop de la seva bota. Un comensal que, amb la forquilla i el ganivet apuntant enlaire i els colzes damunt la taula, esperava una segona ració, n’observava atentament la preparació, a través del full tacat del seu diari. Un altre li explicava alguna cosa amb la boca plena; a aquell oient comprensiu en la conversa de taula : El dulunx vuig munjar en ul Unchster Bunk²⁰⁴. Ah sí, de debò?

El senyor Bloom, ple de dubtes, va senyalar els seus llavis amb dos dits. Els seus ulls deien:

―Aquí no; no el miris.

Fora. No puc suportar els comensals potiners!

Va tornar a la porta per sortir. Faré un petit entrepà a can Davy Byrne ²⁰⁵ Un mos per anar tirant. Al capdavall, he esmorzat bé.

―Rostit i puré aquí

―Una pinta de negra.

Cadascú a la seva, amb dents i ungles: un glop, una mossegada, un glop...Moure la boca ²⁰⁶ sobretot.

Va sortir a esbargir-se a l’aire lliure i va girar cua cap al carrer Grafton. Menjar o ser menjat: matar, matar!

Suposem aquelles cuines comunals, efectives potser anys a venir. Tothom arribant al trot amb cassoletes per omplir-les del menjar substitutiu dels salaris ²⁰⁷ , i devorar-lo enmig del carrer. Per exemple, John Howard Parnell, prebost del Trinity College; aleshores cap fill de mare ²⁰⁸ ja no parlaria dels seus prebosts, ni les dones ni els nens del prebost del Trinity,²⁰⁹ ni de cotxers, ni capellans, ni rectors de parròquia, ni mariscals de camp, ni arquebisbes. Per les avingudes d’Ailesbury i de Clyde, residències d’artesans, units llavors amb els més pobres del nord de Dublin, ²¹⁰ vindria l’alcalde amb el seu cotxe decorat, i la reina vella amb la seva cadira de rodes. El meu plat és buit, però, serveixi’s vostè primer,amb la nostra incorporada copa de la Corporació de Dublín, talment com la font de Sir Philip Crampton ²¹¹. Fregui els microbis amb el seu mocador; el qui vingui després ja el tornarà a fregar amb el seu. El pare O’Flynn els estiraria les orelles, a aquests que sempre es barallarien pel mateix, per ser el primer: la canalla que se esbatussarien per escurar l’olla; caldria una olla sopera tan grossa com el parc Phoenix, per poder estirar-ne força llonzes i peus de porc. No suporto la gentada. Per cert, podria anar a l’hotel City Arms, ella en deia table d’hôte: sopa, tall i postres. Mai no pots saber de qui estàs mastegant els pensaments. En aquell futur hipotètic, qui rentaria tots els plats i els coberts?. Podria ser que aleshores tots ens alimentéssim de píndoles; i les dents cada vegada les tindríem pitjor.

Al capdavall, dóna molt de si aquell fi sabor vegetarià de productes de la terra, l’all és clar, en canvi les picadures d’òrgans a la italiana amb trossos de ceba i tòfones, fan pudor. I també fa patir l’animal, com plomar i buidar l’aviram. I aquelles desgraciades bèsties del mercat ramader esperant que la destral els obri i trinxi el crani. Muu! I les pobres vedelles tremoloses. Mee! Lletons d’encara no un mes, per fregir-los amb col. Pulmons d’animals s’amunteguen dins les galledes on han estat tirats. Doni’ns aquell pit de vedella penjat del ganxo, sis-plau. Amb el cap pelat i ossos amb sang ²¹² , un xai escorxat d’ulls vidriosos penjava de les potes, mentre morros d’ovella embolicats amb sang gotejaven damunt les serradures. Cap i corretges ²¹³ fora! No malmetis els talls, jove!

Prescriuen sang fresca pel tractament de malalties greus com la tuberculosi. Que insidiosos, la sang sempre es necessita! Llepau-la tota, ardents i endolcits esperits que en teniu fam ²¹⁴ .

Ah, per cert, tinc gana.

Va entrar al Davy Byrne, un pub d’allò més decent. L’amo no xerra, però, de tant en tant, et convida a una beguda; i en un de cada quatre anys de traspàs. Una vegada em va estendre un xec i tot.

Què prendré avui? Es va treure el rellotge. Anem a veure: un Shandygaff ²¹⁵ potser?

―Hola, Bloom! ― va dir Nosey Flynn, des del seu amagatall.

―Hola, Flynn.

―Com van les coses?

―D’allò més bé...Anem a veure. Prendré un vas de borgonya i...deixa’m pensar.

Veig que té sardines al mostrador; gairebé les tasto només de mirar-les. Un sandvitx? El patriarca Cam i els seus descendents es van aplegar allí i s’hi van reproduir ²¹⁶ . Carns en conserva. Què és una casa sense carn en conserva de Plumtree (Cirerer)? Incompleta. Quin anunci més estúpid. I l’han posat dessota de l’obituari. ²¹⁷ Al capdamunt d’un cirerer ²¹⁸. La carn en conserva de Dignam, per exemple, els caníbals la prepararien amb llimona i espècies (la dels missioners blancs és massa salada ²¹⁹, sembla de porc escabetxat) i esperarien que el seu cap de tribu en consumís la part honorífica. Si tenim en compte l’exercici, hauria de ser dura; i m’imagino la filera de les seves esposes contemplant-ne l’efecte:

Va haver-hi un un vell personatge reial del Niger

Que es va menjar, o quelcom semblant, els quelcoms del reverend MacTrigger. ²²⁰

I després d’això, una gran sensació de beatitud. Déu sap quina barreja culinària: tripes membranoses i estantisses amb tràquees dissimulades i ben trinxades; i ves a endevinar on para la carn. Kosher ²²¹: sense barreja de llet i mel ²²². Bé, de fet, el que ara se’n diu higiene, i el dejuni del Yom Kippur, la neteja abdominal de primavera; la pau i la guerra depenen de la digestió d’alguns. I no en parlem, de les religions: els galls dindis i oques de Nadal, la matança dels innocents, menja, beu i sigues feliç ²²³, que després ja s’ompliran els consultoris mèdics, amb caps embenats .El formatge, en canvi, es paeix ell tot sol ²²⁴. Diminut formatge.

―Un sandvitx de formatge, sis-plau?

―Sí, senyor.

I unes quantes olives, també, si en tinguessin; italianes, les prefereixo. El bon vas de borgonya, deixem-lo córrer; anem a lubricar-nos amb una bona amanida, fresca com un cogombre Tom Kernan en sap, d’amanir, hi posa amb molt de gust l’oli pur d’oliva. Milly em va servir aquella mitjana amb una branqueta de julivert i una ceba espanyola. Déu va fer el menjar, el dimoni el cuiner ²²⁵. Ja ho diuen: Cranc endimoniat.²²⁶

―La senyora bé?

―Força bé, gràcies...Així, doncs, un sandvitx de formatge. En té, de Gorgonzola?

―Sí, senyor.

Nosey Flynn va fer un glop del seu grog.

―Canta alguna cosa aquesta temporada?

Mireu quina bocassa que té, amb orelles com aletes per fer-hi joc; podria xiular-se ell mateix a l’oïda. De música, en coneix tant com el meu cotxer, però més val que li ho expliqui, que no hi ha cap perill. Notícia gratuïta.

―Té concertada un gran gira ²²⁷ a finals d’aquest mes. Jo en deveu tenir notícia, potser.

―No, com de costum. I qui l’organitzarà?

El cambrer anava servint.

―Quant puja això?

―Set penics, senyor...Gràcies, senyor.

El senyor Bloom anava tallant el seu sandvitx en fines llonzes ; això és més fàcil que el material cremós i somiador. Senyor MacTrigger ²²⁸, les cinc-centes dones del cap de la tribu tenien el temps de les seves vides.

―Mostassa, senyor?

―Gràcies.

Sota cadascuna de les llonzes que sobresortien, hi va anar introduint culleradetes del viscós líquid groguenc. De les seves vides. Ja ho tinc. Allò es feia més gran, més gran i més gran.

―Qui ho organitzarà? ―va dir― Doncs, és fa a l’estil d’una companyia, sap? Una part participa, i l’altra se n’aprofita.

―Sí, ja ho recordo ―va dir Nosey Flynn, posant-se una mà a la butxaca per gratar-se l’engonal― No sé qui m’ho va dir, però oi que Blazes Boylan hi està embolicat?

Un tebi sotrac d’aire calent de mostassa va impactar al cor del senyor Bloom. Va aixecar els ulls i es va trobar amb la mirada fixa d’un rellotge biliós; les dues. És clar que els rellotges públics van avançats; però el temps passa i les mans es mouen; tot i això, encara no són les dues.

De dins del seu cos, sentia com les ànsies li creixien i s’endinsaven dintre seu, fent-li créixer les ànsies cada cop més:

Vi, sis-plau.

Va xarrupar l’olor cordial del suc de la vinya, es va escurar amb força la gola per fer-la més fluïda, i va col·locar amb delicadesa el seu vas de vi damunt la taula.

―Sí ―va contestar― Ell és, de fet, l’organitzador .

No calia tenir por; a l’altre, la clepsa ni li donava per més.

Nosey Flynn va fer un sospir i va continuar gratant-se; la puça tenia una bona superfície per xuclar.

―Jack Mooney m’estava dient que ell va tenir una bona dosi de fortuna, en aquell combat de boxa que Myler Keogh va tornar a guanyar a aquell soldat de les casernes de Portobello. I redéu, també m’estava dient que ell va tenir el petit kipper ²²⁹ allà al comtat de Carlow ...

Esperem que aquesta gota del nas no li caigui dins del vas. No, l’ha aspirat cap endins.

―...durant prop d’un mes, fixi’s, abans no se’n va anar, xarrupant ous d’ànec fins a noves ordres, per treure’l de la beguda, sap? Valga'm Déu, Blazes és un paio que se les sap totes!

Davy Byrne ²³⁰ va sortir de la rebotiga del pub en mànigues de camisa arremangades, eixugant-se els llavis amb dues fregues de tovalló. Enrojolat com una arengada, i amb el seu somrís que li dóna tanta i tanta popularitat en cada funció ²³¹. Una persona excessivament aduladora.

―Aquí el tenim, en bona forma ―va dir Nosey Flynn― Ens en pot dir vostè alguna, de bona, per a la copa d’or?

―Això no m’interessa, senyor Flynn ―va contestar Davy Byrne― No m’hi jugo mai res en un cavall.

―Fa molt ben fet ―va observar Nosey Flynn.

El senyor Bloom menjava el que li quedava del sandvitx, pa sol; amb cara de disgust, la mostassa massa picant, el formatge verd amb regust de peus. Amb glopades de vi, va anar suavitzant el paladar, allò no era astringent. Ve més de gust el temps que fa, amb el fred ja fora.

La barra estava silenciosa, aquella bonica peça de fusta del mostrador. Molt ben dissenyada, com la manera com es corba a l’extrem.

―No faria res en absolut en aquella línia ―va dir Davy Byrne― apostar pels mateixos cavalls ha arruïnat a més d’un home.

Els amos dels pubs amb llicència fan una aposta més segura que la dels cavalls. Tenen llicència per a la venda de cervesa, vi i licors per a consumir en el mateix local. Cap que jo guanyo, cua que tu perds ²³²

―Té raó vostè―va dir Nosey Flynn― Si no és que en siguis un expert, avui en l’esport no hi ha res que sigui exacte, per això Leneham n’escull alguns de bons; avui, per exemple, Sceptre. Zinfandel, com a favorit de lord Howard de Walden, va guanyar a Epsom. Morny Cannon serà el genet. Fa quinze dies, jo hauria pogut fer un set a un contra Saint Ammant.

―Ah sí?― va dir Davy Byrne...

Es va acostar a la finestra, va agafar el petit llibre de caixa i va examinar-ne les pàgines.

―De debò que hauria pogut― va dir Nosey Flyyn xarrupant del vas― Era un tros de muntura poc comuna; filla de Saint Frusquin i, enmig d’una tempesta elèctrica, aquella euga ²³³ de Rothschild ²³⁴ va guanyar amb buata a les orelles, i amb els colors blau i groc. Mala sort per a l’obès Ben Dollard ²³⁵ i el seu John O’Gaunt ²³⁶, que em va deixar a les capses. Sí.

Va beure del seu vas, amb resignació, mentre anava fent córrer els dits per la taula.

―Sí ―va repetir, sospirant.

El senyor Bloom, posant-se dret amb impaciència, contemplava els seu sospir. Babau de Nosey! Vols que expliqui tot això del cavall a Leneham? Ja ho sap de sobres, millor que el deixem, que no se’n recordi. Que hi vagi i perdi més. El foll i els seus diners... ²³⁷ La gota del nas està a punt de tornar-li a rajar; un nas massa fred per fer un petó a una dona; o potser, encara els agradaria, a elles? No ho crec, a elles els agraden les barbes que piquen; amb nassos freds, només els agraden els dels gossos. La Sra. Riordan, amb el seu Skye terrier ²³⁸ d’estomac fent rum rum a l’hotel City Arms. Molly fent-li amoretes a la falda: Ai, el gosset del meu cor!

El vi va amarar i estovar una molla de pa barrejada amb mostassa i de seguida amb formatge llefiscós. Déu n’hi do, aquest vi, i més bo encara perquè no tenia set, cosa producte del bany, es clar; de moment, una o dues mossegades, i després al voltant de les sis ja puc continuar . Les sis, les sis. El temps s’haurà escolat aleshores. Ella...

El foc suau del vi va encendre les seves venes. Jo ho necessitava urgentment, després del mal gust que m’havia quedat a la boca. Els seus ulls de desganat van veure prestatges plens de llaunes de sardines i de cridaneres grapes de llagosta; totes les extravagàncies amb closca que la gent tria per menjar: cargolets marins amb escuradents trets dels arbres, cargols de terra com mengen els francesos, cargols marins grossos per fer d’ham a la pesca. Cosa, això últim, que l’estúpid peix encara no ha après en milers d’anys, com si tu no sabessis que arriscat que és ficar-te a la boca qualsevol cosa, com baies verinoses, per exemple, magòries ²³⁹ : la seva forma rodona et fa pensar que és bona, però el color estrident ja t’avisa que hi ha perill; prova-ho primer amb el gos, l’un diu a l’altre, i així successivament. L’olor o l’aparença t’hi atrau, com la fruita de la temptació, com si fossin cons de crema gelada, pur instint. Els boscos de tarongers, per exemple, necessiten irrigació artificial: Bleibtreustrasse ²⁴⁰.Molt bé, però i les ostres? Fastigoses com un coàgul de flegma, dins de conxes immundes, i redimonis que costa també d’obrir-les! Qui les deuria descobrir? S’alimenten d’aigües residuals i escombraries. Ostres amb xampany al restaurant Red Bank ²⁴¹ , un bon afrodisíac. Ell ²⁴² hi era, al Red Bank , aquest matí. Tenia damunt la taula un vell marisc d’ostra, o potser carn jove al llit? ²⁴³ No, El més de Juny no té «erra» ni ostres ²⁴⁴ Però hi ha gent que els agrada la caça ben passada; ara, si vols coure la llebre, primer l’has de caçar. Com els xinesos, que mengen ous de fa cinquanta anys , que s’han tornat blaus i verds; ²⁴⁵ un àpat de trenta plats, entremig dels quals s’hi podria barrejat un d’inofensiu: bona idea per a una novel·la de suspens amb enverinament inclòs. Era l’arxiduc Leopold, o potser era Otto, un altre d’aquells Hasburgs Qui era d’ells, que acostumava a menjar-se la caspa del seu cap? Sens dubte, el dinar més econòmic de la ciutat; és clar, aristòcrates, i després els altres ho copien per estar-ne a l’alçada. Milly també, oli mineral i farina. I , sense anar tan lluny, a mi m’agraden els pastissos crus ²⁴⁶ .La meitat de les captures d’ostres les retornen al mar per mantenir-ne el preu alt; si fossin barates, ningú no les voldria comprar ²⁴⁷ I, si tens deliris de grandesa, caviar regat amb Hock ²⁴⁸servit en vasos verds; un banquet elegantíssim, i aquesta dama amb el pit ple de polsina de perles. Això és l’ élite. Crème de la crème, i necessiten plats molt especials per ser allò que pretenen. L’ermità, en canvi, amb un plat de fesols en té prou per aturar els agullons de la carn ²⁴⁹. Si em vols conèixer, vine a menjar amb mi: esturió reial²⁵⁰. L’alt funcionari Coffey, l’escorxador, tenia el dret de venda dels cérvols del bosc del seu predecessor²⁵¹ , a canvi d’enviar-li la meitat d’una vaca; si més no, això és el que vaig veure estès damunt la cuina del President de l’Audiència. ²⁵² El chef amb barretina blanca com un rabí, preparant ànec amb salsa, que flamejarà abans de servir-lo; col de Savoia al forn à la duchesse de Parme. Convenient també apuntar-ho al menú , per tal que se sàpiga, un cop menjat, que massa cuiners fan malbé el brou²⁵³. Ho conec per experiència. Es dosifica amb sopa preparada marca Edward; a les oques se les infla, vulgues que no, per elaborar el foie gras; les llagostes es bullen vives; es fan servir aus boscanes del nord. No em faria pas res de treballar de cambrer en un hotel de luxe; propines, vestits de nit, dames mig nues. Em permet de temptar-la amb un altre filet de llenguado amb llimona, senyoreta Dubedat? Sí, faci-ho bedad. I ella ho va fer bedad. ²⁵⁴ Suposo que es tracta d’un nom hugonot. Recordo una senyoreta Dubedat que vivia a Killiney; Du, en francès contracció de de le²⁵⁵ Bé, sigui com sigui, es tracta potser del mateix peix que el vell Micky Hanlon del carrer Moore ²⁵⁶ li treia les tripes per fer diners, amb la mà sobre el puny i els dits dins les agalles, incapaç d’escriure el seu nom en un xec i creient que estava pintant el panorama amb la boca torçada. Moooikill A Aitcha Ha ²⁵⁷ Ignorant com una cistella de sabatots, per un valor de cinquanta mil lliures.

Enganxades al vidre, dues mosques botzinaven, enganxades.

L’ardor del vi en el paladar li persistia un cop engolit; com espremut en els cups de raïm de la Borgonya. L’escalfor del sol ho fa semblant a un coit secret que m’està dient : recorda. Li recordava carícies humides als sentits, amagades sota les falgueres boscanes de Howth. Al dessota nostre, el firmament dorment de la badia; silenci absolut en aquell firmament. La badia agafa color porpra al costat del Cap de Lleó ²⁵⁸ , color verd al costat de Drumleck, i un verd grogós anant cap a Sutton ²⁵⁹. Són els prats del fons del mar, on les línies de l’herba es decanten cap al color marró , talment com ciutats enterrades ²⁶⁰. Els cabells d’ella reposaven damunt la meva jaqueta, mentre els petits insectes de la bruguera em picaven la mà sota el seu clatell; ai que em despentinaràs del tot! I oh meravella! La seva mà, plena de la suavitat fresca de la pomada, em va tocar, em va acariciar: els seus ulls no es van apartar dels meus; em vaig acotxar damunt d’ella i vaig besar-li la boca. Nyam! Amb suavitat, ella em va ficar a la boca el pastís de llavors tebi i mastegat. La seva boca havia elaborat, amb la saliva, una polpa de gust indefinit entre dolça i agra; ple de joia, m’ho vaig menjar, quina joia! El rictus seductor dels seus llavis m’encomanava joventut; llavis suaus, tebis, plens de gelatina enganxosa. Els seus ulls eren flors, ulls de desig que em deien: pren-me . Van caure uns quants còdols; una cabra, res més; al capdamunt dels rododendres de Ben Howth, una cabra transitava amb pota segura, fent caure groselles. Sota l’amagatall de les falgueres, ella reia protegida del fred. Amb gest salvatge, em vaig ajeure damunt d’ella, li vaig besar els ulls, els llavis, el seu coll esvelt, mentre sacsejava els seus pits de dona que li omplien la brusa de vel de monja, amb els seus mugrons turgents. Ple de desig, la vaig acariciar amb la llengua. Ella em va besar, vaig ser besat .Complaguda, em va agafar pels cabells i després de ser besada, em va besar a mi.

A mi... I jo ara...

Enganxades, les mosques botzinaven.

Els seus ulls baixos resseguien els silenciosos rivets de la planxa de fusta de roure. La fusta descriu una corba i les corbes són bellesa. Les tan ben proporcionades deesses Venus, Juno, són corbes que tot el món admira. En el vestíbul rodó del museu de la Biblioteca Nacional , es poden veure deesses nues; ajuda a la digestió. No els preocupa què miri l’home; tot és per veure, i mai no diuen ni mitja paraula, vull dir a la gent, tal com fa Flynn. Suposant que ella ²⁶¹ fes Pygmalion i Galatea ²⁶², què diria primer de tot? Mortal! Et poso en el lloc que et correspon: fent grans glopades de nèctar a la taula dels déus, amb plats daurats, tot ben ambrosíac. No hi tenim, com en un àpat d’adobers, moltó bullit, pastanagues, naps i una ampolla d’Allsop ²⁶³. Nèctar, imagina-te’l com bevent electricitat: l’aliment dels déus. Formes delicioses de dona junoniana esculpida ²⁶⁴; delicioses i immortals. Nosaltres ens entaforem menjar per un forat, i el traiem pel darrere: menjar, quil ²⁶⁵ , sang, fems, terra, menjar ²⁶⁶: hem de nodrir el propi menjar, com si encebéssim un motor. Ells, en canvi, no; mai, està comprovat; avui ho comprovaré jo, perquè la guardiana del procés no ho veurà; qüestió d’ajupir-se, deixar caure alguna cosa i veure si ella...

Gota rere gota li arribava un silenciós missatge de la seva bufeta, per anar a fer-ho, a no fer-ho, o a fer-s’ho allí. Era un home i, ben decidit, va buidar el seu vas fins al pòsit ²⁶⁷, també elles es donaven als homes, i amb consciència viril jeien amb amants masculins ²⁶⁸ , i un jove la gaudia, fins al jardí ²⁶⁹

Quan el soroll de les seves botes havia cessat, Davy Byrne va preguntar des del seu llibre: ²⁷⁰

―I aquest què fa? No està en la línia de l’assegurança?

―Ja fa temps que n’és fora―va dir Nosey Flynn― Ara es dedica a fer enquestes per al Freeman.

―El conec bé de vista ―va dir Davy Byrne― Que té algun problema?

―Problema?―va dir Nosey Flynn― no, que jo sàpiga. Per què?

―Em vaig adonar que anava de dol.

―Ah sí? ―va dir Nosey Flynn―És veritat, hi anava, sí. Li vaig preguntar com estava tothom a casa seva. Tens raó, valga’m Déu. Hi anava, de dol.

―Mai no enceto el tema ―va dir Davy Byrne amb humanitat―si veig que una persona té un problema d’aquest tipus. Només serveix perquè hi tornin a pensar.

―En qualsevol cas, no es tracta de la seva dona ―va dir Nosey Flynn― El vaig trobar abans d’ahir que sortia d’aquella granja de llet irlandesa, que regenta la dona de John Wyse Nolan al carrer Henry, amb una gerra de nata a la mà per dur-la a casa a la seva mitja taronja. Dona ben peixada, ja t’ho dic, i amb una bona pitrera.

―I treballa per al Freeman? ―va fer Davy Byrne.

Nosey Flynn va prémer els llavis.

―No compra la nata que llegeix als anuncis, pots estar-ne segur

―Com és això? ―va preguntar Davy Byrne, deixant el llibre abandonat.

Nosey Flynn va fer uns ràpids gestos enlaire, com aquell qui fa un joc de mans, i va fer-li l’ullet.

―És francmaçó ―va dir.

―Ho dius de debò? ―va fer Davy Byrne.

―I tant que sí ―va assegurar Nosey Flynn―Amb els ritus antics acceptats: Llum, vida i amor, per Déu. Li donen tot el seu suport. M’ho va dir un...bé...no et diré qui.

―Ja és veritat això?

―Mira, és una orde molt fina ―va comentar Nosey Flynn―Et rebutgen, quan no estàs a l’alçada. Conec un paio que volia entrar-hi, però són més tancats que la punyeta. A fe de Déu, que ho van encertar mantenint-hi fora les dones.

Davy Byrne va somriure, badallar i fer una capcinada, tot alhora:

―Iiiiiiiihaaaaaaaah!

―Va haver-hi una dona ―va explicar Nosey Flynn― que es va amagar darrere un rellotge per esbrinar què estaven fent. Però, fot-et! La van flairar i va aconseguir jurar el càrrec de Mestre Maçó. Era de la família dels Saint Leger de Doneraile ²⁷¹ .

Davy Byrne, després del seu satisfactori badall, va dir amb els ulls llagrimejants:

―De fet, és un home tranquil i decent. L’he vist molts cops aquí, i ni una sola vegada traspassant, diguéssim, la línia.

―Ni Déu Totpoderós podria convertir-lo en un borratxo ―va afirmar Nosey Flynn― Sempre s’esmuny quan la gresca s’esvalota massa. No l’has vist mirant-se el rellotge? Ah, és clar, tu no hi eres. Si li proposes de prendre una copa, el primer que fa és consultar amb el rellotge què hauria de beure; t’ho juro per Déu.

―N’hi ha alguns així ―va dir Davy Byrne―Diríem que és un home estricte.

―Tampoc no és mala persona ―va dir Nosey Flynn, empassant-se els mocs― Se li sap haver parat la mà per ajudar un conegut; tot sigui dit. Sí, Bloom té les seves coses positives, però n’hi ha una que mai no farà.

La seva mà va descriure el gargot d’una signatura invisible al costat del seu grog.

―Ja ho sé―va dir Davy Byrne.

―No res en blanc i negre ― va dir Nosey Flynn. ²⁷²

Paddy Leonard i Bantam Lyons acabaven d’entrar. Tom Rochford, darrere seu, amb una mà de disculpa sobre de l’armilla tacada de Bordeus.

―Bon dia, senyor Byrne.

―Bon dia, cavallers.

Es van aturar davant del mostrador.

―Qui està dret?―va preguntar Paddy Leonard.

―No hi fa res, jo sec ―va contestar Nosey Flynn.

―Molt bé, què demanem?―va preguntar Paddy Leonard.

―Prendré una stone ginger ²⁷³

―Quant? ―va cridar Paddy Leonard― Des de quan, per l’amor de Déu? I tu què dius, Tom?

―Com es troba el drenatge principal ?―va preguntar Nosey Flynn, xarrupant del vas. ²⁷⁴

Per tota resposta, Tom Rochford es va prémer les costelles amb la mà, i va emetre un singlot .

―Tindria cap inconvenient de servir-me un vas d’aigua fresca, senyor Byrne? ―va dir.

―En absolut, senyor.

Paddy Leonard va clavar una ullada als seus companys de cervesa.

―Senyor creador dels ànecs, ―va dir― mira per què estic dret al taulell de begudes! Aigua fresa i beguda d’abstemi, per a dos subjectes que xuclarien whisky d’una cama llagada! ²⁷⁵. Segur que aquest té un fotut cavall sota la màniga per a la copa d’Or; una informació de propina.

―Zinfandel, oi?―va preguntar Nosey Flynn.

Tom Rochford va tirar el pols embolicat en un paper, dins l’aigua que tenia davant seu.

―Aquesta maleïda dispèpsia― va dir abans de beure.

―El bicarbonat va molt bé ―va dir Davy Byrne.

Tom Rochard va assentir amb el cap, i va beure.

―Es tracta de Zinfandel?

―No digueu res ―va dir Bantam Lyons fent l’ullet― , però apostaré cinc xílings en el meu favorit.

―Explica’ns si val la pena el teu dispendi i ves a fer punyetes―va dir Paddy Leonard― Qui et va passar la informació?

El senyor Bloom, ja de sortida, va aixecar tres dits en senyal de comiat.

―Passi-ho bé―va dir Nosey Flynn

Els altres es van tombar.

―Aquest és l’home que me la va passar―va xiuxiuejar Bantam Lyons.

―Prrrut!― va fer Paddy Leonard amb menyspreu. Senyor Byrne, sis-plau, prendrem dos dels seus Jamesons ²⁷⁶ curts, després d’això i un...

―Stone ginger― va acabar la frase Davy Byrne amb amabilitat.

―Exacte ―va dir Paddy Leonard― i un biberó per al nen.

El senyor Bloom caminava cap al carrer Dawson, escurant-se suaument les dents amb la llengua; algun fragment de color verd deuria haver-hi, posem d’espinacs. Després, amb aquell cercador de raigs Röntgen ²⁷⁷ podries detectar-ho bé.

En el carreró de Duke, un terrier famolenc desfeia, sobre les llambordes, els tendrums procedents de l'estomac d’un remugant, i els llepava amb renovat desfici. Sens dubte, es tractava del producte d’un empatx, amb un retorn que s’agraïa després d’haver paït la totalitat dels continguts. Primer, dolç de gust, després salat, anava destriant cautelosament el senyor Bloom; els ruminants els havia estudiat al segon curs; mouen la seva mandíbula superior.²⁷⁸ Caldria saber si a Tom Rochford li serviria de res aquella descoberta seva; pèrdua absoluta de temps explicar-ho al bocasses de Flynn. La gent prima tenen les boques llargues; per tant, hi hauria d’haver un vestíbul o un local on els inventors podrien anar-hi a inventar, amb tota llibertat. És clar que llavors tindries tots els doctes rondinaires emprenyats.

Es va posar a cantussejar, prolongant en solemne eco, els tancaments dels bars:

Don Giovanni, a cenar teco

M’invitasti. ²⁷⁹

Em sento millor; el Borgonya m’ha aixecat. Qui va ser el primer que el va destil·lar? Algun individu deprimit, que necessitava el coratge que provoca l’alcohol. Ara em toca el Kilkenny People, a la Biblioteca Nacional ²⁸⁰ .

Unes tasses de WC. netes i descobertes, en compàs d’espera, a l’aparador del fontaner William Miller, li van fer reprendre les seves reflexions... Podrien, per exemple ²⁸¹ observar tot el trajecte de l’agulla que un s’empassa, com de vegades surt de les costelles anys després, per fer un recorregut per tot el cos, canviant el conducte biliar, fent que la melsa es desfaci sobre el fetge i es barregi amb els sucs gàstrics dels budells cargolats com tubs. Però el pobre beneit observat hauria de romandre tot el temps amb les entranyes al descobert. La ciència.

―A cenar teco.

Què deu voler dir teco? «Aquesta nit». potser.

Don Giovanni, tu m’has invitat

A venir a sopar aquesta nit...

Taram, taram, taram! ²⁸²

No ho sembla pas.

Keyes: ²⁸³Dos mesos, si aconsegueixo fer tractes amb Nanneti. Seran dues lliures amb deu. Hynes me’n deu tres. Dues amb onze. L’anunci de Presscott ²⁸⁴, dues amb quinze. Tot plegat, unes cinc guinees. Aniria de conya ²⁸⁵

Podria comprar-li, a Molly, un d’aquells enagos de seda, del color de les seves lligacames noves.

Avui com avui, ni pensar-ho.

En tot cas, un tomb cap al sud; les platges angleses, potser? Brighton, Margate, amb els seus molls al clar de lluna i amb la veu d’ella flotant-hi. Aquelles precioses noies a la vora del mar ²⁸⁶Recolzat contra el pub de John Long, un vagabund endormiscat gandulejava amb pensaments profunds, tot rosegant unes crostes de tendrum. Home expert busca feina; tant se val el salari; menjarà qualsevol cosa.

El senyor Bloom va tombar cap a l’aparador del confiter Gray, ple de pastissos no comprats, i va deixar enrere la llibreria del Reverend Thomas Conellan.²⁸⁷ Per què vaig abandonar l’església de Roma? ²⁸⁸Unes dones de la institució Niu d’ocells van córrer a trobar-lo , per dir-li que, durant la plaga de la patata, s’havien dedicat a donar sopa als infants pobres perquè es convertissin al protestantisme. Societat en la mateixa línia on anava el meu papà per a la conversió dels pobres jueus. El mateix ham: Per què nosaltres hem abandonat l’església de Roma?

Un vailet cec anava palpant el voral amb el seu fi bastonet. Cap tramvia a la vista, cal travessar.

―Vols travessar?― li va preguntar el senyor Bloom.

El vailet cec no va respondre, mentre la seva cara de pal feia una petita ganyota. Va moure el cap en senyal de dubte.

―Ets al carrer Dawson ―va dir-li el senyor Bloom― Davant per davant del carrer Molesworth. Vols travessar? No ve ningú per la via.

El bastonet es va decantar tremolosament cap a l’esquerra. Els ulls del senyor Bloom li anaven seguint la trajectòria i va tornar a veure el carruatge dels tints aturat davant mateix de can Drago ²⁸⁹, precisament a on jo vaig veure aquests cabells engominats, quan hi era; el cavall tranquil·litzant-se, i el cotxer entrant al pub John Long per apagar-se la sequera.

―Hi ha un carruatge davant ―va dir el senyor Bloom―però no es mou. Ja miraré per entremig. Vols anar al carrer Molesworth?

―Sí―va contestar el vailet― al sud del carrer Frederick.

―Vine―va dir el senyor Bloom.

El va agafar pel seu prim colze amb delicadesa: i després la seva flonja mà per guiar-lo cap endavant.

Li dic res? Potser millor no fer-me el condescendent; es malfien del que els dius. Passem al tòpic més comú:

―Continuem sense pluja.

Ni paraula.

Porta taques a la jaqueta; suposo que deu bavejar quan menja. Per a ell, tots els gustos són diferents ; abans se li ha de posar la cullera a la boca, com un nen, cullerada rere cullerada; com passava amb Milly. Sembla sensible; diria que m’està amidant amb el contacte de la meva mà. Quin nom deu tenir? Ara passem al costat del carruatge i ell manté el seu bastonet fora de les potes del cavall, els cansats fan la feina ²⁹⁰ . Molt ben fet, és clar: «darrere d’un toro, davant d’un cavall»²⁹¹, com fa la dita.

―Moltes gràcies, senyor.

Sap que sóc un home, per la veu és clar.

―Doncs, a partir d’ara, la primera cantonada a l’esquerra.

El vailet cec va palpar el voral i va seguir el seu camí, fent servir altre cop el bastonet, és a dir, tornant a veure-hi. ²⁹²

El senyor Bloom es va posar a caminar darrere dels peus invidents; duia un conjunt de Tweed tallat llis amb ratlles molt fines ²⁹³ Pobre jove! Com podia saber que allí hi havia un carruatge? El deu haver notat, és clar. Potser veuen els objectes en el seu front; com una mena de sentit del volum, i del pes. Ho notaria, si alguna cosa abandonés el lloc? Potser notaria un buit. Curiosa idea de Dublín deu tenir, donant copets arreu a les pedres. Podria caminar en línia recta, si no disposés d’aquest bastonet? Cara pietosa i anèmica com la d’aquell que es prepara per ser sacerdot.

Penrose! ²⁹⁴ Aquest era el nom del noi.

Mira totes les coses que poden aprendre a fer; llegir amb els dits, afinar els pianos. O és que ens sorprèn que tinguin un cervell? Per què considerem hàbil una persona deformada o geperuda, si diu allò que nosaltres podríem dir? És clar que els altres sentits els tenen més desenvolupats, per brodar, per trenar cistelles, però la gent hauria d’ajudar-los. Jo podria comprar un treball de cistelleria per l’aniversari de Molly; però ella odia cosir, aquesta podria ser l’objecció. La gent els anomena homes foscos. ²⁹⁵

El sentit de l’olfacte també el deuen tenir més reforçat: un garbuix d’olors per tots cantons, i també de cada persona; després, les olors de la primavera, de l’estiu. I, pel que fa al gust, diuen que no pots fer de tastavins amb els ulls clucs o amb gel al cap; i també que fumar a les fosques no dóna cap plaer.

I, amb una dona, per exemple; no veient-hi, no deus tenir tanta vergonya. Aquella noia que passa pel davant de l’Institut Steward ²⁹⁶, amb el cap enlaire, com dient: mira’m, els tinc tots al sarró, deu ser ben estrany no veure-la. Els ulls d’ell deuen generar una mena de forma mental; la temperatura de la veu, quan ell la toca amb els dits, deu ser gairebé com veure les línies, les corbes. Quan ell li frega els cabells amb les mans , diguem que fosc, per exemple; bé, diguem-li fosc de totes totes, i després acaricia la seva pell blanca, percep cap diferència? Sent sensació de blanc?

Sóc a l’oficina de Correus, i avui haig de complir l’encàrrec , quina cabronada! Enviar-li, a ella, un gir postal de dos xílings i mitja corona. «Accepta aquest petit present meu». Espera, aquí mateix hi ha una papereria, amb un escrivà mecanògraf; m’ho pensaré.

Amb el seu dit tan delicat, ell anava palpant-se, molt de tant en tant, els cabells pentinats enrere a tocar les orelles. Altre cop. Eren com fibres de palla finíssima; després, amb la mateixa delicadesa, es va palpar la galta dreta; també hi havia cabells tirats avall; no prou llisos; la panxa és la més llisa. No hi ha ningú al voltant. Tomba cap al carrer Frederick; potser cap a l’acadèmia de piano i dansa del professor Levenston. Potser que em posi bé els tirants.

En passar pel costat de l’adrogueria de Doran, va ficar la mà entre l’armilla i els pantalons i, estirant cap a un cantó suaument la camisa, l’hi vaig notar un plec flonjo a la panxa. Però ja sé que és d’un groc blanquinós; cal palpar a la foscor per veure-hi.

Va retirar la mà i va estirar el seu vestit.

Pobre xicot! Tan jove; és terrible, terrible de debò. Quins somnis deu tenir, no veient-hi? Per a ell, la vida és un somni. A on és la justícia, havent nascut així? I totes aquelles dones i nens cremats i ofegats en aquella excursió a Nova York? ²⁹⁷Holocaust? ²⁹⁸Karma anomenen el fet que aquella transmigració per als pecats que has comès a la vida passada, es tradueixi en la reencarnació, dita met him pikehoses ²⁹⁹. Caríssim, caríssim, caríssim; és clar que és una llàstima, però de cap manera no pots arribar a entendre el com i el per què de tot això.

Sir Frederick Falkiner ³⁰⁰entrant al saló dels francmaçons, solemne com Troy ³⁰¹, després d’un suculent dinar a la terrassa de Earlsfort. Dos vells còmplices legals destapant una ampolla doble: Relats de l’Escó i Sessions judicials i Anals de l’Escola de la Jaqueta Blava ³⁰². Jo el vaig sentenciar a deu anys de vida, però suposo que ha decantat el seu nas cap aquella gasòfia que jo bevia. Vi de collita per a ells, amb les anyades marcades en una ampolla plena de pols. Té les seves pròpies idees a la Cort Suprema de Dublín, aquest vell ben intencionat. Les denúncies de la policia, saturades de casos, arriben a percentatges de delicte manufacturat, però ell ho reenvia a l’àmbit de la rehabilitació de la conducta. En canvi, és el diable per als prestataris; a Reuben J.li va etzibar una bona allisada verbal, a un home que encarna perfectament allò que se’n diu un jueu de merda. Aquests jutges sí que tenen poder; els antics bevedors que porten perruca són persones molt irritables. I que el Senyor tingui pietat de la teva ànima.³⁰³.

Hola, cartell del basar Mirus, i sa excel·lència el Lord Lloctinent ³⁰⁴ . Avui és dia setze ³⁰⁵ Recapta de fons per l’hospital Mercer. Per aquest motiu benèfic es va estrenar El Messies. Sí, de Händel ³⁰⁶. Què et sembla si em deixo caure allí, a Ballsbridge, on hi viu Keyes. No cal enganxar-se a ell com una sangonera; deixaré la benvinguda fora; segur que conec algú a les portes.

El senyor Bloom va arribar al carrer Kildare. Primer de tot, la Biblioteca.

Barret de palla per al sol, sabates color canyella i pantalons amb baixos. És ell, és ell i tant que sí ³⁰⁷

El cor li va bategar suaument. Cap a la dreta, el Museu, les deesses. Va tombar cap a la dreta.

És ell? Gairebé segur que no mirarà. El vi se’m nota a la cara; per què vaig beure? Era massa fort, i tant. I el passeig. No el miro, no el miro. Entrem a dins.

Mentre s’acostava a la porta del museu, amb llargues i ventoses gambades, va aixecar els ulls. Magnífic edifici, dissenyat per Sir Thomas Deane. No em segueix?

Potser no m’ha vist, enlluernat pel sol.

El ritme de la seva respiració va anar seguit de breus sospirs. De pressa. Ja sóc davant les fredes estàtues; ara quiet; en un minut estaré salvat.

No, no m’ha vist. Ja són les dues tocades, just a la porta.

Ai, el meu cor!

Amb el baticor als ulls, va mirar amb fermesa les corbes de pedra cremosa. Sir Thomas Deane era la mateixa arquitectura grega.

Busco una cosa.

La seva precipitada mà es va ficar ràpidament a una butxaca, i en va treure un escrit on es llegia Agendath Netaim sense sobre. On ho vaig ficar?

Laboriosa recerca.

Va tornar a treure Agendath ràpidament.

Ella em va dir que per la tarda.

Busco allò, sí allò. Provem totes les butxaques, El mocador, Freeman. A on més...? Ah, sí, als pantalons. Bossa, patata, On ho vaig...?

Si tens pressa, ves a poc a poc, una estoneta més; ai el meu cor!

La seva ma, buscant el «a on ho vaig ficar», va trobar, en la seva butxaca del darrere, la loció sabonosa enganxada a un paper tebi amb la inscripció «haig de trucar».Ah, aquí hi ha el sabó! Sí. Cap a la porta.

Salvat! ³⁰⁸

1 Caramel de sucre amb mantega barrejada amb malta.

2 Algun comentarista hi ha vist una referència velada al personatge diví de l'Apocalipsi, assegut al Tron per jutjar totes es nacions.

3 Fetes d'un producte exòtic anomenat "jujube" en anglès.

4 Young Men Christian Association, (Associació masculina de Joves Cristians), identificada amb les esglésies evangèliques, buscaven promoure el benestar físic, social, mental i espiritual de tots els altres homes joves, i eren considerats uns abnegats proselitistes.

5 Que anunciava una conferència col·loqui a càrrec del Dr. John Alexander Dowie.

6 És a dir, ell llegeix "Blood of the Lamb", però la pressa l'encalla a la primera síl·laba on li sembla veure-hi reproduït el seu nom. Però en realitat, el text es refereix al fragment de l'Apocalipsi on parla del màrtirs que "han estat netejats amb la Sang de l'Anyell " (Ap 7 14-15).

7 És a dir, la ruptura sangonosa de la virginitat femenina.

8 En referència als fons demanat pel Dr. Dowie per a la construcció d'un temple.

9 Bloom ho inclou per experiència pròpia. Cfr. capítol 4.

10 Els primers polemistes cristians havien acusat els druides celtes de sacrificis humans, però els historiadors irlandesos van negar-ho, dient que es tractava només d'animals.

11 Restaurador del món, segons la tradició provinent de la profecia de Malaquies de l'Antic Testament.

12 En aquest cas, ciutat fundada per Bowie a Illinois.

13 Equip de revivalistes nord-americans que van protagonitzar una extensa "Missió de la Gran Bretanya" (1903-1905)

14 Que els seguidors de Dowie l'acusaven d'ensenyar. Pel que sembla, però, Bloom associa la doctrina de Dowie amb la de Joseph Smith, el fundador dels Mormons.que sí que predicaven i practicaven la poligàmia.

15 L'anglès John Pepper va desenvolupar pel 1870 un número de circ , amb la manipulació de vestits fosforescents i cortines fosques, que produïen la il·lusió de presències fantasmals a l'escena.

16 No precisament les inicials de la creu de Jesús, sinó de la farsa Iron Nails Ran In ( Claus de ferro van córrer endins).

17 Famós fabricant d'instruments musicals.

18 La ment especulativa de Bloom de seguida copsa les grans diferències amb el seu germà Stephen. Ella és pragmàtica i no gens complicada.

19 En aquesta observació crítica, Bloom barreja catolicisme i judaisme. La fertilitat de la terra, la va prometre Josep, fill de Jacob, perquè les tribus (pare i germans) acudissin a l'Egipte. Els panets de la creu (en anglès "crossbuns") es consumien, com és evident, en el dejuni del Divendres Sant catòlic, no en el dejuni jueu del Yom Kippur ("dia de la penitència")

20 Primer verset d'una rima popular, que continua "Porta el teu te i el teu sucre/ Però tu vindràs a la boda / Oi que hi vindràs? "

21 Es refereix a la filla de Dedalus.

22 Dita popular, que indica que només menjant pots saber si alguna altra cosa t'agrada.

23 Raça de gos d'atura, originari d'Escòcia.

24 El text original diu "Drink till they puke again like christians", un modisme (slang) per dir, senzillament, "com els humans".

25 En un capítol anterior, s'ens relata que el xicot va naufragar, de camí a la Illa de Man, i un barquer el va rescatar més mort que viu, per rebre un florí de recompensa, quantitat que el senyor Simon Dedalus va considerar excessiva.

26 Es referex a Simon Dedalus, que va aclarir "No, per Déu,no és mort".

27 Metonímia per descriure l'acceleració dels cossos en caiguda per efecte de la gravetat.

28 Vaixell turístic, a la costa de Dublín.

29 El text autèntic diu: "Hamlet, sóc del teu pare l'esperit / Condemnat per un temps a caminar la nit.

30 Ciutat del comtat d'Oxford, en altre temps famosa pel puritanisme excessiu dels seus habitants, que encara es nota pel pobre farciment dels seus pastissets. El gest de Bloom invita a la comparança amb Elies, qui, després d'haver de fugir per la profecia contra el rei Acab, "els corbs li portaven pa amb carn pel matí i el vespre, i bevia aigua del rierol que tenia al costat (1 Re 17, 5-6). Val a dir que tant els corbs, les gavines, com els cignes, eren considerats animals impurs (Lev 11, 13ss

31 La vora superior del riu, a l'oest i el sud de Dublín.

32 Classificada d'impura a la Bíblia, es considerava una delicadesa a l'Edat Mitja i al Renaixement. A Anglaterra, se'ls anomenava "aus reials" i el seu consum era propi del rei. Enlloc no consta explícitament, al llibre de Defoe, que Robinson Crusoe mengés carn de cigne.

33 Creença infundada. No hi ha cap prova que les gavines propaguin aquesta malaltia,

34 Base del pensament d'Heràclit d'Efes (535-475 abans de C.)

35 Nom vulgar de la gonorrea, com en anglès clap.

36 No inscrit en el registre mèdic d'Irlanda. Se'l descrivia com a jueu anglès, per nom Henry Jacob Franks, que va arribar a Dublín després d'abandonar la seva dona d'origen turc i quatre fills.

37 Nascut Maginnis, famós per la seva gran elegància en el vestir.

38 És a dir, la prohibició en anglès Post no Bills quedava modificada per Post 110 Pills.

39 La bola horària manté el de Greenwich, per orientar els vaixells, però l'horari irlandès de Dunsink tenia un retard de 25 minuts respecte de GMT, cosa que sembla que ignori Bloom.

40 La direcció o posició d'un objecte semblen que variïn vistos des de diferents posicions.

41 En aquest darrere frase, Bloom evoca l'explicació que li ha donat a Molly de bon matí sobre la Met-em-psicosi , que ella en la seva ignorància havia pronunciat Met him pikehoses. I també evoca l'exclamació d'ella "O rocks!", traduïda al català per "Punyeta!")

42 En al·lusió al Big Ben de la torre del Parlament de Londres.

43 En cursiva, la metonímia entre Bass (Baríton) i Bass (marca de cervesa forta i importada), que també es podia considerar la numero u per a alguns consumidors, no tots.

44 Hely Ltd. Papereria, impremta, litografia i enquadernació.

45 Proverbial referència joyceana al Parenostre.

46 El Boyl (Boylan) de ficció regentava una empresa de publicitat, igual que l'M'Glade de la vida real.

47 En altre lloc, ja hem sabut que Bloom havia treballat per Wisdom Hely, per tant no li impressionava gaire la publicitat amb rètols humans.

48 Com la dona de Lot, a Gn 19, per mirar enrere Sodoma destruïda..

49 Situat al centre sud de Dublín. Fundat el 1833 per l'orde de les monges carmelites.

50 Que ell era jueu , i que li tenia simpatia només perquè era monja.

51 Si més no, així ho creu Bloom

52 En realitat, el filferro va ser inventat per tres americans (Smith, Hunt i Kelly), de forma simultània (1867-68). La intenció de Joyce és mostrar la paradoxa que, del dolor i el sofriment, en pugui sortir res de pur i de bo

53 El seu fill Rudy.

54 Celebrat cada any per a recaptar fons per al Reformatori de Glencree (avui Centre de Reconciliació)

55 La forma familiar de Robert, nom del propi conseller.

56 Inversió irònica de la típica benedicció: "Per tot el que anem a rebre, que el Senyor ens faci agraïts"

57 Muntanya a unes catorze milles al sud-est de Dublín.

58 Atès que es tracta d'un plat molt apreciat a les Illes Britàniques, queda el dubte de saber si aquí es refereix als atractius de Molly, o a la minestra que aportaven ells al pícnic.

59 Antiga modalitat de cambra obscura per a revelar fotos.

60 Es refereix a Nannetti.

61 D'origen desconegut, que continua "Et duran el meu cor cap a tu / I l'alè de la nit fragant/ et duran el meu cor cap a tu". Se suposa que el patriota Parnell i la Sra. O'Shea la tenien com a codi en eles seves relacions secretes. Tanmateix, no deixa de ser curiosa al seva evocació de "Allò que el vent s'endugué", que abans ja hem apuntat, amb la referència al "Vent del Sud".

62 El vell i estrafolari professor Goodwin.

63 Paràfrasi del cor de la cançó "Kathleen Mavourneen" : "Pot ser per anys i pot ser per sempre / Per què estàs silent Kathleen Mavourneen?"

64 Condiment d'espècies, vinagre i sucre, originari de la Índia.

65 Nascuda Josie Powell, amiga i rival potencial de Molly, quan encara festejava amb Bloom

66 Modisme popular, com volent dir possibilitats per menjar pa i sòlids, és a dir, bé.

67 Expressió proverbial de la creença supersticiosa que es quasi impossible treure't del damunt un detall petit, insignificant i molest.

68 Bloom juxtaposa versets de dues cançons d'autors diferents

69 Regió de la Guaiana britànica, d'on precedia una varietat de sucre de canya, de color grogós i cristal·litzat.

70 Penny dinner. Esmorzars i dinars gratuïts per als pobres, en els locals de la Unió Cristiana de Dublín. Els clients de la Caritat menjaven drets a la barra amb la coberteria literalment encadenada.

71 La senyora Breen.

72 Tot i que la superstició popular associa la lluna nova a efectes positius, hi ha una excepció notable: els homes llops s'exciten amb fúria, i amb ells els seus els seus alter egos humans. La "mala lluna" catalana possiblement tingui un origen remot semblant.

73 En anglès, "amunt". A "Oliver Twist" de Charles Dickens, l'expressió U.P. l'utilitza un auxiliar de farmàcia , per anunciar la mort imminent d'una dona vella.

74 Paròdia contraposada al "sexe bell", tradicional definició de la dona, avui mal vista. En anglès "unfair sex" contraposat a "fair sex".

75 Nom de soltera de la senyora Breen.

76 Barri on vivien Luke i Caroline Doyle, amics del matrimoni Bloom

77 vegeu nota 932.

78 Nom tret apropiadament del seu marit Dr. R.D.Purefoy, metge d'obstetrícia

79 Vegeu notes 270 i 273.

80 Andrew J. Horne, ex vicepresident del Reial Col.legi de Metges d'Irlanda

81 Un dublinès excèntric, per malnom Endymion Farrell. El malnom, grec, correspon al d'un pastor mitològic que va ser estimat per Selene (la Lluna), la qual va aconseguir de Zeus conservar la seva bellesa en un somni etern. Segons d'altres, una divinitat solar.

82 El marit d'ella.

83 El terme jiddish (judeo-alemany) "Meshuggah" significa el que diu a continuació, d'una forma o d'una altra. En el text anglès "Off his chump"

84 Referència al personatge grotesc Endymion Farrell, que hem vist abans.

85 Es refereix a Denis Dreen, el marit de la seva amiga.

86 Ara es pregunta qui deuria ser l'autor d'aquelles inicials a la postal.

87 Dos personatges de Dublín, famosos per les seves bromes i excentricitats . De Goulding, n'ha parlat abans.

88 Pub del moll Burgh, a la vora sud del Liffey.

89 John Henry Menton, el superintendent del cementiri.

90 Es refereix a l'Irish Times.

91 En cursiva, extracte gairebé literal de la carta de Martha. S'imagina Bloom que ell podria ser el cavaller lliterari de l'anunci del Times?

92 Persona real i ardent nacionalista irlandesa. El 1904 va publicar un volum de "Cançons i Poemes" sota el nom d'ella en gaèlic: Elis ni Chraoibhin.

93 Director general de l'Irish Times.

94 El monopoli creat entre els escocesos James i Peter Coats i el seu rival Clark & Co. el 1896.

95 Setmanari "encomanat als interessos dels cavallers del camp", publicat a Dublín els dissabtes.

96 Una de les més famoses associacions de caça de la guineu a Irlanda.

97 "Enlargement", terme anglès per designar l'acte d'obrir la gàbia de la guineu perquè surti corrents.

98 Expressió inspirada en l'acte primer de la comèdia "Una dona sense importància" d'Oscar Wilde, on Lord Illingworth descriu la cacera de la guineu com "allò no descriptible en plena persecució d'allò no menjable".

99 En anglès "pothunters". Aquells que cacen per poder-se menjar la presa.

100 Segons una cançó popular anònima dels 1860s "No res per a Joseph / Ai, si ho sabès! /No res, no res/ No res per a Joe!"

101 Veg. nota 297

102 És a dir, el cavall.

103 Quan Hamlet fingeix estar boig , però en realitat s'està burlant de Poloni, Poloni comenta apart: "Encara que això sigui demència, hi ha un mètode (ordre, sentit) en ella"

104 Proveïdors de "menjar saludable" i "begudes sense alcohol", del Dublín de l'època.

105 Pub al nord de Dublin, a vora el riu Tolka.

106 Referència a la faula d'Isop, sobre aquell gos que vigilava el pessebre no deixant que el ramat mengés la palla, malgrat que allò no tenia cap sentit per a ell.

107 Com ja se sap, es tracta del lunch interval, que és l'àpat lleuger del migdia, no del dinar, tal com l'entenem nosaltres. El dinner britànic és el nostre sopar, però més aviat quant a l'horari.

108 Hotel amb sala de billar.

109 Proveïdors de te, licors i articles alimentaris.

110 "Twilightsleep" en anglès, és a dir, anestèsia parcial.

111 Quatre fills i cinc filles.

112 "good layer" en anglès, terme que s'aplica a les gallines.

113 Cita d'una rima popular infantil "Hi havia una vella que vivia en una sabata / i va tenir tants fills que no sabia què fer...

114 Es refereix al príncep Albert, el marit de Victòria, que en realitat va morir de febres tifoides.

115 Fragments esparsos del famós discurs de Dan Dawson citat en el capítol anterior, i aquí citats de forma irònica. .

116 En efecte, £5 al 5% d'interès compost anual, gairebé es triplicarien en £13 18s en vint-i-un anys. Bloom, però, no té en compte les fluctuacions de les taxes d'interès en el curs dels anys.

117 Inspirat en la cançó infantil "El vell King Cole era una ànima feliç / Demanava la seva gaita i demanava el seu bol / I demanava els seus tres violinistes.

118 Avui, el Banc d'Irlanda. L'edifici havia albergat el Parlament d'Irlanda, fins a la seva dissolució després de l'Acta d'Unió l'any 1800.

119 En anglès "Mackerel", que també vol dir "verat", però en l'àmbit enjogassat també s'utilitza per dir "xulo, pretensiós,etc.".

120 En contradicció al que es canta en l'opereta de Gilbert & Sullivan: "Els pirates de Penzance" , "When constabulary duty's to be done / Ah, take one consideration with another―/ a policeman's lot is not a happy one." ("Quan la feina del policia s'ha de fer /Ah, feu una consideració rere un altra / El destí d'un policia no es gens feliç.")

121 Estàtua del poeta irlandès Thomas Moore (1779-1852), erigit damunt d'un urinari públic prop del Trinity College

122 Títol d'una poema de Thomas Moore, on hi celebra la bellesa de la Vall d'Avoca, en la confluència dels rius Avonmore i Avonbeg, que comença així "No hi ha en tot l'ample món una vall tan dolça / Com aquesta vall, en la sina de la qual conflueixen les aigües cristal·lines .."

123 Vid. supra.

124 És a dir, l'uniforme de policia.

125 Paraules del Fantasma a Hamlet: "Et podria revelar un conte / que aterraria la teva ànima".

126 Membre de la "G", agent secret de la Divisió d'Intel·ligència, de la Policia Metropolitana de Dublín.

127 Joseph Chamberlain (1836-1914). Polític i estadista anglès. Oposat a la política de Gladstone, que postulava una autonomia per a Irlanda. Se l'associa amb la política imperialista anglesa que va abocar a la guerra amb els Boers.

128 Una metàfora per a la complexitat de les interrelacions, extreta de la visió d’Ezequiel (1, 16), de la creació de Déu com a quatre rodes enormes : « i la seva aparença i el seu funcionament eren com si fossin una roda dintre d’una roda».

129 Els nacionalistes irlandesos convençuts eren pro-boers, per la seva lluita contra l’imperi britànic. Christian R. De Wet, comandant boer, es va distingir per la seva gallardia, per la seva extraordinàries tàctiques militars, i , finalment, per la seva dignitat en la derrota.

130 Extret d’un dels múltiples versos improvisats sobre John Brown, en els himnes dels nordistes a la Guerra Civil americana: «Penjarem John Davis d’una pomera / mentre anem marxant».

131 Episodi de la rebel·lió de 1798, derrotada pels anglesos i cantada en la balada «Els nois de Wexford»: «I per manca de líders / Vam perdre a Vinegar Hill / Però estem a punt per una altra lluita / I la nostra pàtria encara estimem».

132 The Butter exchange band. Gremi de treballadors làctics, amb branques a totes les ciutats i viles d’Irlanda, que prenia part en actes polítics , i també en manifestació que evoca Bloom.

133 Referència al chor de la cançó «God save Ireland» de T. D. Sullivan : «Déu salvi Irlanda! , van cridar els herois / Déu salvi Irlanda!, van cridar tots / Sigui al capdamunt de la forca/ O bé a la batalla, morirem / Què importa, com morim per l’estimada Irlanda».

134 Informador de la secreta, protagonista de l’obra The Shaughraun del dramaturg irlando-americà Dion Boucicault (1822-90).

135 Per antonomàsia, el castell d’Edimburg, on s’hi trobaven les oficines del govern britànic a Irlanda, però, en aquest cas, es tracta de les oficines del Royal Irish Constabulary. Cal notar que, en general, l’adjectiu national, s’aplicava a les institucions de les províncies, mentre royal sempre es referia al Regne Unit.

136 Personatge de la llegenda de Lady Godiva (segle XI). Ella va demanar el seu marit que alliberés el poble de Coventry d’uns impostos onerosos que ell havia imposat. Ell va accedir, amb la condició que cavalqués nua per la plaça major. Ella va accedir, i la gent, agraïda, es va abstenir de mirar-la, excepte Tom, el sastre, que es va quedar sense vista.

137 En anglès: «Decoy duck». Modisme per designar una persona dedicada a fer d’esquer als altres per poder-lo atrapar. A «L’òpera del Captaire» de John Gay (1685-1732), l’heroi MacHeath, encerclat per dones i atrapat pels policies diu «Les dones són decoy ducks; qui pot confiar en elles».

138 Inspirat en el primer vers d’una cançó de Henry Russell (1813-1900) «Hi ha un bon temps que ve, nois / Un bon temps que ve / No podrem viure per veure el dia/ Però la Terra relluirà com un raig de llum.../»

139 Organitzador de la «Irish Republican Brotherhood» ( Germandat Republicana Irlandesa) en cercles de deu membres.

140 En gaèlic irlandès: «Nosaltres sols».

141 L’organització de James Stephen, fou dissenyada en principi per a evitar les delacions. A principis del segle XX, la disciplina del Fein era tan rigorosa, que qualsevol intent d’evasió podia significar l’execució sumària a càrrec de la «Hidden Hand» (Mà amagada). L’escamot d’afusellament era, doncs, la resposta britànica a les activitats de l’organització.

142 El nom de l’hotel és una llicència de Bloom, perquè el Palau de Buckingham era la residència de la reina Victòria a Londres.

143 Malgrat la comparança de Bloom, a diferència de Stephen, Garibaldi és recordat com un organitzador, no com un home d’acció.

144 Manera popular i folklòrica de referir-se a les coses del dia a dia. («gammon and spinach»).

145 Referència irònica a l’Exèrcit de Salvació, que oferia un penic de pa, a tot el qui volia marxar pels carrers, com a testimoni de la seva «conversió».

146 Joc de paraules. En l’àpat benèfic, el qui serveix no participa de l’acció de gràcies preliminar, perquè ha d’atendre a d’altres taules.

147 Neoclàssica.

148 Veg. Nota 865.

149 La dieta clàssica dels esclaus.

150 Referència a les restes de la Irlanda prehistòrica, amb pedres de les quals es desconeix el significat, i les torres rodones, són restes dels monestirs del segle IX, per prevenir les amenaces dels invasors escandinaus.

151 Michael Kirwan (no Kerwan) va ser un contractista de Dublín que va edificar cases barates a la part occidental de la ciutat.

152 Del Trinity College, (1888-1902)

153 A Bloom li recorda la del Cementiri Prospect. Abans ha dit que «estan forrats», és a dir, que tenen molts diners, utilitzant el mot tinned, modisme dublinès que té el doble sentit de «adinerat» i «enllaunat»

154 Orfebre, joier i rellotger que vivia davant per davant de la casa del Prebost.

155 Germà de Charles Steward Parnell. Va ser membre del Parlament per South Meat.

156 Bloom juga amb la creença supersticiosa que la brillantor d’un germà es compensarà amb la vulgaritat de l’altre.

157 Dublin Bread Co. (Companyia Dublinesa de Panificació). El seu fumoir del restaurant era lloc de trobada de jugadors d’escacs.

158 En efecte, prové del llatí fascinatio,que vol dir literalment causar fascinum (encís, encantament).

159 Frances Isabel Parnell, activista del moviment nacionalista irlandès, col·laboradora estreta del seu germà, i exiliada voluntàriament als Estats Units, a la fi de la seva vida.

160 Nascuda Emily Parnell, casada amb el capità Arthur Dickinson. A la mort del seu germà va escriure diversos poemes patriòtics.

161 Nacionalista membre del Parlament.

162 Els turons de Chiltern, entre Bedford i Hertford, a Anglaterra, havia estat un refugi per a saltejadors de camins, fins que els vigilants de la Corona es van encarregar de la vigilància. Passat el perill, els vigilants (stewards) van romandre en el lloc, i van passar a ser un càrrec honorífic per als parlamentaris que havien deixat el lloc vacant. Bloom considera el càrrec de Cap del Municipi de Dublín com una sinecura similar.

163 Gest simbòlic dels nacionalistes irlandesos en el Parc Phenix, per fer enrabiar els orangistes (protestants i antipatriotes).

164 De tots els comentaris que ha suscitat aquestes paraules que Bloom sent d’algú que li passa pel costat, potser la més òbvia és que «Londres i Edimburg estan escanyant l’economia irlandesa» (Hugh Kenner).

165 Bloom ha identificat el cavaller que va en bicicleta: és el poeta escocès George William Russell. El verset és d’una balada de Thomas Campbell sobre la desfeta del Bonnie Príncep Charlie.

166 En realitat significava «Agricultural Economist»

167 Alteració humorística, típica de Joyce, de la paraula «vegetables», és a dir, verdures i llegums.

168 Tal com aconsellaven els manuals vegetarians de finals del segle XIX.

169 Òptics i fabricants d’instruments matemàtics per a l’Universitat.

170 Els bons subsidis amb què el governs alemanys abans de la Gran Guerra afavorien les empreses clau del país.

171 Els antics druides consideraven aquest gest i els seus efectes com a símbol de la capacitat humana d’endevinar.

172 Es refereix a la bola del temps de l’oficina del Port, que marca l’horari de Greenwich

173 Observatori situat al Trinity College.

174 Charles Jasper Joly (1864-1906), Reial astrònom d’Irlanda, professor d’Astronomia al Trinity College i director de l’Observatori de Dunksink.

175 «Cap in hand goes through the land». Proverbi irlandès que ve a dir que amb humilitat s’arriba més lluny que amb arrogància i autosuficiència.

176 La senyora Breen, parlant de la «mala lluna» del seu marit.

177 Referència a la teoria de Laplace sobre l’origen de la terra i l’univers. La lluna seria glaçada com el postre de pinya tropical (pineapple rock), descrit en el menú del començament d’aquest capítol.

178 Sastreria de cort.

179 Tolka. Rierol que descriu meandres a la part nord de la ciutat, per desembocar a la badia de Dublín.

180 Desembocadura del riu Tolka. La fantasia de Bloom està refent una presumpta insinuació de la seva dona a Boylan, l’etern rival imaginari o real.

181 El text en cursiva reprodueix fragments del poema de Thomas Moore: «La jove lluna de Maig resplendeix, amor / la làmpada de la cuca de llum, està encesa, amor /que dolç és vagar /per l’arbreda de Morna / Quan el món endormiscat somia, amor».

182 Recomanació proverbial als espectadors d’un partit de tennis.

183 Empire Buffet, pub i restaurant.

184 En realitat James W. Whitbread.

185 És a dir, imitant-lo només en les maneres efeminades de sortir a l’escena.

186 Paròdia d’un fragment de Mikado de Gilbert & Sullivan , quan un cor de noies canten «Som tres petites donzelles de l’escola» (Three little maid from school are we).

187 Paròdia de la cançó de Thomas Moore «L’arpa que un dia va travessar els salons de Tara», i pel nom del propi Music Hall (Harp).L’arpa era l’instrument representatiu de la nació irlandesa, sobretot dels catòlics. Noti’s altra vegada el nom de Tara, que evoca «Allò que el vent s’endugué» Cfr. Nota 822

188 Interessant reflexió de Bloom sobre la felicitat passada. Podria ser que fos el present allò que tenyís de feliç un passat ambigu?

189 Es refereix a les relacions íntimes amb Molly? Mai no ho aclarirà.

190 En aquella època, una de les vies públiques comercials més polifacètiques de Dublín.

191 És a dir, les industries tèxtils de seda i popelín . Els hugonots, van arribar refugiats a Irlanda a finals del segle XVII i van millorar, a Dublín i al nord protestant, la maquinària tèxtil i els tints, sobretot els vermells.

192 Cita de l’òpera «Les hugonots» de l’autor alemany Giacomo Meyerbeer, que tracta sobre la massacre que van sofrir el Dia de Sant Bartomeu a París, a mans dels catòlics. En l’original francès «Pour cette cause sainte»

193 Es refereix a la superstició que si una noia desclava una agulla, li sortirà un nòvio de recanvi, per tant eviten desclavar-les perquè això podria dividir el seu cor, és a dir, podria tallar l’amor.

194 Companyia plantadora jueva en territori de l’aleshores imperi otomà. Citada més amunt.

195 Possible referència tàcita a la litúrgia catòlica: Després de les abraçades de pau, ve el banquet eucarístic.

196 Referència al poema de Robert Burns (1759-1796) «A un poll; en veure-n’hi un a Lady Bonnet a l’església», escrit en anglo-escocès: «O wad some Power the giftie gie us / To see oursels as ithers see us!...»

197 Joc de paraules entre «hungry» (afamat) i «angry» (enfadat)

198 Segons les cròniques, no era el rei Cornac, sinó Laeghaire, qui va rebutjar la conversió, sense interferir, però, la missió de Sant Patrici. Amb molta astúcia, Bloom diu que «no se’l va poder empassar.»

199 El text original utilitza el verb anglès cud, que vol dir «remugar», fer com els animals remugadors.

200 De l’acte III de Hamlet, quan ell reprèn la seva mare i l’obliga a comparar la imatge del seu pare amb la de Claudi, oncle seu i actual marit de la mare: «Mira aquest quadre aquí, i aquest altre/ La falsa presentació de dos germans».

201 En l’argot del cricket, una bola ben colpejada.

202 Al·lusió a la dita convencional per retreure a un infant que mengi amb els dits: «Menjaries més de pressa, si tinguessis tres mans»

203 Segons l’expressió proverbial per als nascuts amb salut heretada: «nascut amb una cullera de plata a la boca».

204 Més o menys: «El dilluns vaig menjar en el Munster Bank de Dublín»

205 Vins i licors, al carrer Duke 21.

206 Tradueix la paraula «gobstuff» .«Gob» és proper a «boca» en irlandès, per tant, la traducció literal seria «material per a la boca».

207 «Tommycans» en el text original.

208 Expressió treta de «Somni d’una nit d’estiu».

209 Inspirat en la balada «Pare O’Flynn» i el fragment «No parlis dels teus prebosts i companys del Trinity / Per sempre famosos en grec i llatí».

210 És a dir, les antigues residències dels rics unides amb les dels actuals pobres.

211 Estatua ja no existent, equipada amb copes de la Corporació.

212 «Rawhead and bloody bones»: figura fantasmal, procedent dels folklore irlandès, que serveix per espantar els infants perquè obeeixin. També l’han adoptat còmics i pel·lícules de terror.

213 No queda clar a quins òrgans es refereix. Segons el comentarista, els «tops» eren allò que els infants feien girar com baldufes colpejant-ho amb corretges de pell («lashers»)

214 Els esperits que Ulisses troba a l’Hades (llibre II Odissea), han de beure del toll ple de sang, per obtenir el poder de parlar.

215 Barreja de cervesa amb gingebre (o ginger-ale a vegades) i bitter de llimona.

216 Joc de paraules inspirat en una rima còmica de C.C. Bombaugh: «Per què ningú no es podria morir en els deserts d’Aràbia? / Per la sorra (sand) que hi ha/ I com hi van arribar els sandvitxos allà?/ La tribu de Cam(Ham = pernil) s’havia aplegat(mustered = untat amb mostassa) i criat allà». Cam, (en anglès Ham), era el fill de Noè, maleït per haver-se burlat del seu pare borratxo. Per tant, el sandvitx, el pernil i la mostassa, queden implicats en aquesta rima burlesca.

217 Cfr. Nota 306

218 Modisme que significa atrapat, sobretot en un embaràs no desitjat

219 Explicació llegendària, i cínica, de la supervivència dels missioners.

220 Traducció inexacta per respectar la rima. El text no parla del país del Niger, sinó d’un old nigger, és a dir, un vell negre

221 El menjar considerat com a cerimoniosament pur, segons la legislació judaica.

222 Exigència de la llei jueva.

223 Cita d’Eclesiastès 8, 15 : «Així, doncs, et recomano que estiguis alegre, perquè l’home, sota el sol, no té res millor que menjar, beure i ser feliç, perquè això el farà suportar les penes de tots els dies de la vida que Déu li concedirà sota el sol.»

224 Segons una dita originària del segle XVI. El procés de fabricació del formatge, és considerava popularment com un procés de digestió, perquè implicava l’ us del quall , substància derivada de l'estómac d’animals ruminants , per fer fermentar la llet.

225 Dita de John Taylor (1580-1683) escriptor anglès que s’anomenava a si mateix «el poeta del pixum reial»: «Déu envia el menjar, i el dimoni envia els cuiners»

226 Joc de paraules metonímic. L’adjectiu anglès «devilled» s’aplica a un menjar cuinat amb una gran quantitat d’espècies. L’autor aprofita la seva morfologia derivada de devil (dimoni) per fer-ne el joc verbal, després de la referència explícita al dimoni com a inspirador dels cuiners.

227 En realitat, té concertada una sola actuació a Belfast, el 25 de juny.

228 El reverend del verset dels caníbals.

229 Jove aborígen australià mascle , que ja ha passat pels ritus de pubertat.

230 L’amo del pub.

231 Tret d’un fragment de la «cançó de Don José», en l’òpera Maritana.

232 Aforisme que ve a dir «Caigui del cantó que caigui la moneda, sempre guanyo».

233 En la realitat història, un poltre, no l’euga que imagina Flynn

234 M. Leopold de Rothschild, guanyador del derbi de referència ( 2 de juny de 1904).

235 Baríton que més enrere ja ha sortit.

236 Cavall amb el nom del Duc de Lancaster i comte de Derby.

237 «... se’n van de seguida» Refrany popular des del segle XVI: «Fool and his money are soon parted».

238 Raça de gos oriünda d’Escòcia.

239 Popularment anomenades Johny Magories, el fruit de la rosa espinosa.

240 Referència a la Companyia fruitera jueva Agendath Netaim, la publicitat de la qual Bloom llegeix en el capítol IV.

241 A la costa oest d’Irlanda, considerades les de més qualitat.

242 Boylan, el suposat rival amorós de Bloom.

243 Cap comentarista no és capaç d'explicar el significat exacte del comentari. El text anglès diu «Was he oyster old fish at table. Perhaps he young flesh in bed». En qualsevol cas, s’inscriu en la gelosia que turmenta Bloom.

244 Prové d’un proverbi que es remunta pel cap baix al 1599, que, per tal de no esgotar els vivers d’ostres, recomana només menjar-ne només els mesos que s’escriguin amb la consonant «r». Naturalment en llengua anglesa.

245 Els xinesos conserven els ous d’ànec enterrant-los sota terra durant dotze mesos. Té lloc una peculiar fermentació que permet que el sulfur d'hidrogen de la putrefacció trenqui la closca i s’escapi. L’ou es torna dur, la clara es torna blava i el rovell, verd. El producte final no és desagradable, ni per l‘olor ni per al gust. Els pocs que han arribat als cinquanta anys tenen un preu molt alt per la seva «excepcionalitat».

246 La paraula anglesa pastry, també té el sentit figurat de dona bonica. No he trobat confirmació, però penso que no es pot descartar aquest sentit en el soliloqui de Bloom.

247 Sospita infundada, però molt estesa, sobre la corrupció econòmica.

248 Derivat de Hochheimer, vi delicat del Rin , embotellat i servit tradicionalment en recipients de color verd per evitar que la llum l’afecti.

249 «The stings of the flesh» Inspirat segurament amb els textos de sant Pau sobre les temptacions.

250 Royal sturgeon. Tots els esturions en aigües territorials angleses, van ser declarats propietat legal de la Corona per Eduard II (1307-1327).

251 Sa Excel·lència el Lloctinent d’Irlanda, que li havia concedit el permís.

252 Se sobreentén que Bloom va tafanejar per la finestra.

253 Dita popular, que seria la inversa de la també dita «moltes mans alleugeren la feina».

254 Joc de paraules en anglès. Resposta de la noia «Yes, do bedad (gairebé Dubedat). Crònica de Bloom «And she did bedad».

255 Tot i que Bloom s’equivoca i diu «de la»

256 La primer botiga que que es va rendir en els últims aixecaments de Pasqua de 1916.

257 «Michael...A...H...A...(envers Harlon)

258 Promontori, a la part sud-est de Howth

259 Lloc de platja.

260 Algues i canals profunds de la badia , que suggereixen ciutats enterrades com l’Atlàntida de Plató.

261 No queda clar si es refereix a Molly, o a una deessa.

262 Obra satírica de caire romàntic, de Sir William S. Gilbert, inspirada en el conegut mite grec.

263 Cervesa popular i barata de la destil·leria Allsop &Son Ltd, cervesers.

264 Bloom posa l’accent en la deessa Juno, esposa del déu Júpiter. Cal recordar que el més de juny, on s’hi dóna l’acció de la novel·la, rep el seu nom de la deessa.

265 Fluid lletós que, durant la digestió, segreguen els budells petits per al sistema limfàtic.

266 Cicle inspirat en l’obra de Giordano Bruno: «Causa, principi i unitat» (1584), on hi discuteix la dinàmica del que anomena «l’ànima del món».

267 Ressò de «Ulysses» de Tennyson (1842): «No puc descansar del treball / Vull beure de la vida fins al pòsit».

268 A «Venus i Adonis», Shakespeare descriu Venus com a essencialment masculina en la seva relació amb el juvenil Adonis, quan ella «talment com un pretendent atrevit, s’enginya a fer-li la cort...i l’empeny a jeure a terra, talment com ella seria empesa».

269 Bloom està pensant en Venus i Adonis, però s’equivoca. Adonis no va gaudir de Venus; el nucli del poema de Shakespeare és que Venus es veu incapaç de vèncer la resistència dels anys immadurs d’Adonis.

270 El llibre de caixa que havia estat examinant. Byrne aprofita l’absència per preguntar sobre Bloom.

271 Efectivament, va ser una de les poques excepcions femenines a la història de la maçoneria. Es tractava de Elizabeth Aldworth (d.1773) filla única d’Arthur Saint Leger, primer bescompte Doneraile.

272 Combinant el secretisme de la condició maçònica de Bloom amb la sospita del judaisme de Bloom , atès que tots els jueus sentien aversió envers el jurament i la signatura de qualsevol contracte.

273 Beguda irlandesa no alcohòlica, considerada apta per a abstemis.

274 Una doble referència, a la dispèpsia que pateix Rochford, i a la seva relació amb el clavegueram de la ciutat de Dublin, tema que semblava ajornat sine die.

275 El whisky s’aplicava com a antisèptic per a ferides i llagues.

276 Conegut whisky irlandès, destil·lat per John Jameson & Sons a Dublín.

277 És a dir, raigs X, que, en aquella època, encara la gent no tenia noció dels seus perills. Aquí la reflexió de Bloom associa la verdor dels espinacs amb la visió a través dels raigs.

278 Recull el sofisma d’Oliver Goldsmith (1728-74) en «Societat», segons el qual tots els altres masteguen amb la mandíbula inferior (com fan els ruminants), però només ell sol mastegava amb la superior.

279 Acte II, esc. III de Don Giovanni de Mozart. (Paraules del Commendatore)

280 Setmanari publicat els dissabtes.

281 Referència als hipotètics inventors del local que ha imaginat.

282 En italià «teco» vol dir «amb tu». Deriva del terme llatí «tecum».

283 Alexander Keyes, aquell client de Bloom, famós pel seu escut de la doble clau.

284 És a dir, si convenç Prescott de renovar l’anunci ja publicat.

285 L’original diu «On the pig’s back» («muntat damunt del porc»), equivalent a «in luck’s way».

286 Veg. Nota 259.

287 Botiga especialitzada en propaganda protestant.

288 Publicat pel ministre presbiterià canadenc Charles Pascal Telesphore, capellà catòlic convertit al protestantisme.

289 Perfumista i confeccionista parisenc

290 Adaptació catalana del traductor a la dita anglesa «tired drudge get his doze» («esclau cansat, dorm de gust»)

291 Seguretat màxima : un toro no pot donar cops de cossa enrere, a diferència d’un cavall.

292 El text diu «feeling again», però al traductor li ha semblat més fidel a la intenció de l’autor parlar del sentit de la vista.

293 Anomenat «herringbone» en anglès, és a dir, «espina d’arengada».

294 Nom de procedència totalment desconeguda.

295 «dark men», en dialecte irlandès, que equival a «blind men» («homes cecs»).

296 Per a infants discapacitats mentals.

297 Quatre-centes persones, la majoria nens, van perdre la vida el 16 de juny de 1904, en l'incendi del vapor General Slocum prop de la Hell Gate (Portal de l’Infern) a l’East River del port de Nova York. La majoria de les víctimes, dones i nens de la comunitat luterana novaiorquesa.

298 Sacrifici, cremant la víctima.

299 La lectura errònia de la paraula metempsicosi que va fer Molly en la conversa al dormitori.

300 Cap de l’Audiència de Dublín.

301 El Reverendíssim John Thomas Troy, arquebisbe catòlic de Dublín, que va redactar una solemne condemna de la rebel·lió de 1798, i va donar suport indirecte a l’Acta d’Unió.

302 Publicacions post-humorístiques de 1909 sobre la història de l’Escola de la Jaqueta Blava, famosa escola pública a imatge de l’anglesa. La «jaqueta blava» indicava l’educació protestant anglo-irlandesa.

303 Formula que utilitzava el jutge quan imposava una pena de mort.

304 Representant del govern britànic a Irlanda.

305 En la realitat, aquesta obertura no era el 16 de juny, sinó el 31 de maig.

306 Händel va considerar que Dublín era molt més receptiva i amistosa que Londres, i hi va presentar i dirigir l’obra «per oferir a aquesta nació generosa i educada alguna cosa nova.».

307 Bloom acaba de reconèixer la presència de Blazes Boylan, el presumpte amor de Molly.

308 En honor als partidaris de la interpretació homèrica, val a dir que la forma com s’escapa Bloom evoca la sortida precipitada d’Ulisses de la terra dels Lestrígons. Tot i això, la considero personalment forçada, en termes generals.