Cap 17 (Ítaca) La Casa

  

Quins recorreguts paral·lels van fer Bloom i Stephen en el seu retorn?

Després de començar plegats a pas normal de passeig des del districte de Beresford, van seguir per aquest ordre: carrers Gardiner Baix i Mitjà i plaça Mountjoy, est: després, alentint el pas, van tombar a l’esquerre del districte de Gardiner, per equivocació, fins a la cantonada més allunyada del carrer Temple, nord, en ple districte de Hardwick. Aproximant-se, de forma dispar, a pas relaxat de passeig van travessar tots dos la plaça rodona davant l’església de Sant Jordi pel bell mig, atès que, en qualsevol cercle, la corda és de llargada menor a la de l’arc que descriu.

De què va deliberar aquell duumvirat durant el seu itinerari?

Doncs, de música, literatura, Irlanda, París, amistat, dona, prostitució, dieta, influència de la llum de gas i làmpades de globus en la creixença dels arbres paraheliotròpics ¹, galledes d’escombraries aportades per l’emergència municipal, l’església catòlica romana, celibat eclesiàstic, la nació irlandesa, educació de jesuïtes, carreres, estudi de la medicina, el dia abans, la influència malèfica del pre-sàbat ² , el col·lapse de Stephen.

Va descobrir Bloom factors comuns de semblança entre les seves respectives reaccions agradables i desagradables pel que fa a l’experiència?

Tots dos eren sensibles a les impressions artístiques musicals amb preferència a les pictòriques o plàstiques. Tots dos preferien l’estil de vida continental a l’insular. Tots dos, reprimits per una formació domèstica precoç i una tenacitat congènita a la resistència heterodoxa, professaven la seva no creença en moltes religions ortodoxes, i en doctrines nacionals, socials i ètiques. Tots dos admetien l’estimulació alternativa i la influència desconcertant del magnetisme heterosexual.

Els seus punts de vista eren divergents en alguns punts?

Stephen dissentia obertament de la importància d’un auto-ajut dietètic i cívic mentre Bloom dissentia tàcitament dels punts de vista de Stephen entorn de l’eterna afirmació de l’esperit de l’home en la literatura. Bloom assentia, de forma encoberta, de la rectificació de Stephen de l’anacronisme que comportava assignar la data de la conversió de la nació irlandesa del druïdisme al cristianisme per Patrici fill de Calpurni, fill de Potit, fill d’Odisus, enviat del papa Celestí I l’any 432 durant el regnat de Leary fins a l’any 260 aproximadament durant el regnat de Cormac MacArt († 266 aC) ofegat per deglucions imperfectes d’aliment a Sletty i enterrat a Rossnary. Aquell final que Bloom adscrivia a inanició gàstrica i a certs components químics amb graus variants d’adulteració i força alcohòlica, accelerats per un esforç mental excessiu i la velocitat ràpida de la circulació en una atmosfera relaxant, Stephen l'atribuïa, en canvi, a la reaparició d’un núvol matinal (percebut per tots dos des de sengles punts d’observació, Sandycove i Dublín) que al principi no tenia un volum més gran que una mà femenina. ³

Hi havia algun punt on els seus punts de vista fossin iguals i negatius?

Sí, la influència de la llum de gas en la creixença dels esmentats arbres paraheliotròpics.

Havia discutit Bloom assumptes similars durant les seves passejades nocturnes en el passat?

L’any 1884 amb Owen Goldberg i Cecil Turnbull de nit a les vies públiques entre Avinguda Longwood i la cantonada de Leonard i cantonada de Leonard i carrer Synge i carrer Synge i Avinguda Bloomfield. El 1885 amb Percy Apjohn els vespres, recolzat a la paret entre vila Gibraltar i la casa Bloofielf a Crumlin, baronia d’Uppercross. Lany 1886, de forma ocasional, amb coneguts casuals i compradors prospectius a les portes d’entrada, davant de rebedors, en vagons de ferrocarril de tercera classe de línies suburbanes. El 1888 freqüentment amb el major Brian Tweedy ii la seva filla Senyoreta Marion Tweedy, plegats i separadament en la sala d’estar de la casa de Mathew Dillon a Roundtown. Una vegada el 1892 i una altra el 1893 amb Julius Mastiansky, ambdues ocaions a la sala d’estar de la seva (de Bloom) casa al carrer Lombard oest.

Quina reflexió relativa a la seqüència irregular de dates 1884, 1885, 1886, 1882, 1893, 1904 feia Bloom abans que arribessin a la seva destinació?

La reflexió que la progressiva extensió del camp del desenvolupament individual i l’experiència anava acompanyada de forma regressiva d’una restricció del domini oposat de les relacions interindividuals.

Com en quines maneres?

De la inexistència a l’existència ell arribava a molts i era rebut com a un de sol: existència amb existència ell era amb qualsevol com qualsevol amb qualsevol; de l’existència a la no existència ell un cop fora seria per tots percebut com a ningú. ⁴

Quina acció va fer Bloom quan ells van arribar a la seva destinació?

Als graons de l’escala del pis 4 dels iguals en diferència números senars, el número 7 del carrer Eccles, es va ficar mecànicament la mà a la butxaca darrera dels pantalons per agafar la clau.

Hi era allí?

Era a la butxaca respectiva dels pantalons que havia dut el dia anterior-

Per què estava doblement irritat?

Perquè se n’havia oblidat i perquè recordava que ell mateix s’havia conjurat dues vegades a no oblidar-se’n.

Quines eren aleshores les alternatives abans de la, respectivament de forma premeditada i inadvertida, doble manca de clau?

Entrar o no entrar. Trucar o no trucar ⁵

Decisió de Bloom?

Una estratagema. ⁶ Amb els peus damunt del mur exterior d’obra vista, va pujar a pols per sobre el barrat de l’entrada, va comprimir el seu barret amb les mans, es va agafar a dues puntes de la part inferior de la unió del barrat amb l’escala d’emergència, va anar encongint gradualment el cos des del seu metre setanta-cinc fins als vuitanta-sis centímetres del paviment del pati interior, i separant-se ell mateix del barrat, es va llançar al buit damunt del pati arrupint-se per preparar l’impacte de la caiguda.

I va caure?

Sí, degut al seu pes conegut de 158 lliures en sistema avoirdupois ⁷ (72 kilograms en sistema decimal), tal com certificava la bàscula de pesada periòdica en l’establiment de Francis Froedman, farmacèutic del número 19 del carrer de Frederick nord, a la darrera festa de l’Ascensió, això és, el dotze de maig de l’any de traspàs 1904 de l’era cristiana (el 5664 de l’era jueva, el 1322 de l’era musulmana) número d’or 5 ⁸, epactes 13 ⁹ , cicle solar 9 ¹⁰, lletres dominicals CB ¹¹, indicació romana 2 ¹², període julià 6617, ¹³ MXMIV ¹⁴

Es va aixecar ferit per la contusió?

Restablint el seu equilibri estable es va aixecar sense ferides tot i que contusionat per l’impacte, va aixecar la tanca de la porta del pati forçant el lliure moviment del baldó i, pel principi de la palanca de primer grau aplicat al seu punt de recolzament, va guanyar l’accés retardat a la cuina passant per la rere cuina sots-adjacent, va encendre un misto per fricció i va inflamar el gas de carbó, i amb l’aixeta va provocar una gran flama que, regulant-la, la va reduir a un incandescència somorta amb la que va finalment encendre una espelma portable.

Quina successió discreta d’imatges percebia mentre tant Stephen?

Reclinat sobre els barrats, percebia pels vidres transparents de la cuina un home que regulava una flama de gas de 14 C.P. ¹⁵ , un home fent soroll cada cop amb les botes, un home deixant a la cuina una espelma de 1 C.P.

Aquell home va reaparèixer enlloc més?

Després d’un lapse de quatre minuts, la llum tènue de la seva espelma era discernible a través de la lluerna de vidre semitransparent i semicircular damunt la porta del vestíbul. La porta del vestíbul s’anava obrint de forma gradual per les frontisses. En l’espai obert per la porta, l’home va reaparèixer amb el seu barret, però sense l’espelma.

Stephen va fer cas del seu senyal?

Sí, després d’entrar sense fer soroll, va ajudar a tancar i encadenar la porta i va seguir sigil·losament al llarg del vestíbul l’esquena de l’home, el pas dels seus peus i el llum de l’espelma, deixant enrere una escletxa il·luminada de la porta d’entrada a l’esquerre i baixant amb molt de cura per una escala giratòria de més de cinc graons que donava a la cuina de la casa de Bloom.

Què va fer Bloom?

Va apagar l’espelma amb una profunda bufada sobre la flama, va acostar a la llar de foc dues cadires de tauleta de cuina, una per a Stephen d’esquena al pati, l’altre per a ell quan fos necessari, i, flectant un sol genoll, va amuntegar sobre la graella de la llar una pira creuada de troncs resinosos amb diversos papers de diari i polígons irregulars del millor carbó d’Abram ¹⁶ a vint-i-un xílings la tona. de la carboneria dels senyors Flower i McDonald del 14 del carrer D’Olier, el va encendre per tres punts indicats del paper amb un misto, alliberant d’aquella manera l’energia potencial continguda en el combustible bo i permetent que el seus elements de carboni i hidrogen entressin en unió lliure amb l’oxigen de l’aire.

En quines aparicions similars va pensar Stephen?

En d’altres, en qualsevol lloc d’altres temps, qui, flectant un o dos genolls, havien encès focs per a ell, en el Germà Michael de la infermeria del col·legi de la Societat de Jesús a Conglowes Wood, Sallins, en el comtat de Kildare: en el seu pare, Simon Dedalus, en una habitació sense en-moblar de la seva primera residència a Dublín, el número tretze del carrer Fitzgibbon: en la seva padrina senyoreta Kate Morkan en la casa de la seva germana moribunda senyoreta Julia Morkan del número 15 d’Usher’s Island: en la seva mare Mary, muller de Simon Dedalus, en la cuina del número dotze del carrer Richmond nord al matí a la festa de Sant Francesc Xavier de 1898: en el degà d’estudis, Pare Butt, en el teatre dels físics del Col·legi de la Universitat, el número 16 de Saint Stephen’s Green nord: en la seva germana Dilly (Dèlia) a la casa del seu pare a Cabra ¹⁷

Què va veure Stephen en aixecar la mirada a l’altura d’una iarda des del foc cap a la paret oposada?

Al dessota d’una fila de cinc campanetes timbre de molla enroscades, una corda curvilínia, estesa entre dos grapes de forma transversal al bell mig del forat al costat dels pilars de la xemeneia, de la qual en penjaven quatre mocadors petits i quadrats doblegats sense pinces un al costat de l’altre formant rectangles adjacents i unes calces grises femenines sospeses amb puntes de tirants de fil d’Escòcia i els peus en la seva posició habitual subjectats amb tres ganxos de llana tibats dos a les seves extremitats exteriors i el tercer al punt d’unió amb els altres.

Què va veure Bloom en el fogó?

Sobre el fogó de la dreta (més petit) una casserola blava esmaltada: sobre el fogó de l’esquerra (més gran) una tetera de ferro negra.

Què va fer Bloom en el fogó?

Va traslladar la casserola al fogó esquerre, va agafar i portar la tetera a l’aigüera per tal d’aprofitar el pas de l’aigua obrint l’aixeta perquè ragés.

I va rajar?

Sí. Procedent del embassament de Roundwood en el comtat de Wiclow d’una capacitat cúbica de 2400 milions de galons, fluint per un aqüeducte subterrani de filtre a la xarxa principal de canonades senzilles i dobles construïdes en una planta inicial, pel cost de £5 per iarda lineal, per via del Dargle, la baronia de Rathdown, el canal dels Downs i Callowhill, fins a l’embassament de 26 acres de Stillorgan, una distància de 22 milles terrestres, i a partir d’allí a través d’un sistema de dipòsits auxiliars, per un gradient de 7’6 kilòmetres, cap als límits de la ciutat al pont Eustace, a la part superior del carrer Leeson, tot i que per la prolongada sequera de l’estiu i el subministrament diari 12 ¹/₂ milions de galons l’aigua havia caigut per sota el llindar per mor del desbordament i per aquesta raó l’inspector municipal i enginyer de treballs hidràulics, senyor Spencer Harty, C.E. , d’acord amb les instruccions del comitè d’aigües, havia prohibit l’ús d’aigües municipals per a finalitats alienes al consum (preveient la possibilitat de recurs a l’aigua no potable del canals Grand i Royal com en 1893) particularment com a Guardians del Sud de Dublín, no obstant la seva ració de 15 galons al dia per pauper ¹⁸ subministrada a raó d’uns 6 mesures de polsada, havia estat condemnada per una pèrdua de 20.000 galons per nit per una lectura del comptador d’ells segons l’afirmació de l’agent legal de la corporació municipal, senyor Ignatius Rice, advocat, actuant d’aquesta manera en detriment d’un altre sector de públic, contribuents autosuficients, que es consideren com a solvents.

Què admirava Bloom en l’aigua, essent-ne un amant, un distribuïdor, aiguader de retorn al fogó? ¹⁹

La seva universalitat: la seva igualtat democràtica i la seva constància natural en buscar el seu propi nivell: la seva gran extensió en l’oceà de projecció Mercator ²⁰: la seva insondable profunditat en la fossa Sundam del Pacífic que excedeix els 14.400 metres: la inquietud de les seves ones i partícules de superfície que visiten successivament tots els punts del litoral: la independència de les seves unitats: la variabilitat dels estats del mar: la seva quietud hidrostàtica en la calma: la seva turgència hidrocinètica en la marea morta i les marees de primavera: la seva esterilitat en les capes de gel circumpolars, àrtiques i antàrtiques: la seva significança climàtica i comercial: la seva preponderància de 3 a 1 per sobre la terra ferma del globus: la seva indiscutible hegemonia en l’extensió en llegües quadrades a la regió inferior al tròpic sud-equatorial de Capricorn; l’estabilitat multisecular de la seva conca primigènia: el seu llit luteofúlvic ²¹: la seva capacitat de dissoldre i mantenir en solució totes les substàncies solubles incloent milions de tones dels metalls més preciosos: la seva lenta erosió de penínsules i promontoris descendents: els seus dipòsits d'al·luvió: el seu pes, volum i densitat: la seva impertorbabilitat en llacunes i rierols de l’altiplà: la seva gradació de colors en les zones tòrrides, temperades i frígides: les seves ramificacions vehiculars en corrents lacustres continentals i en rius que conflueixen a l’oceà en els seus corrents tributaris i transoceànics: el corrent del Golf, els seus cursos equatorials del nord i el sud: la seva violència en mare-mots, manegues marines, pous artesians, erupcions, torrents, remolins, avingudes d’aigua, crescudes, maregasses, conques hidrogràfiques, particions d’aigua, guèisers, cataractes, remolins, voràgines, inundacions, diluvis, xàfecs violents: la seva vasta corba circumterrestre no horitzontal: la seva secreta discreció per primavera i humitat latent, revelada per la radioestèsia dels saurins i els instruments higromètrics i exemplificat pel forat de la paret del portal d’Ashton ²², la saturació de l’aire, la destil·lació de la rosada: la simplicitat de la seva composició, dues parts constitutives d’hidrogen amb una constitutiva d’oxigen: les seves virtuts guaridores: la seva flotabilitat en les aigües de la Mar Morta: la seva penetrabilitat perseverant en rierols, golerons, rescloses inadequades, filtracions a bord d’un vaixell: les seves propietats de netejar, extingir la sed i el foc, nodrir la vegetació: la seva infal·libilitat com a paradigma i parangon: les seves metamorfosis en vapor, boira, núvol, aiguaneu, neu, calamarsa: la seva força en hidrants rígids: la seva varietat de formes en llacs, badies, golfs, cales, canals, llacunes, atol·lons, arxipèlags, estrets, fiords, canals entre illes, estuaris de marees , braços de mar: la seva solidesa en glaceres, icebergs, penques de gel: la seva docilitat en fer funcionar rodes de molins hidràulics, turbines, dinamos, estacions d’energia elèctrica, blanquejadores, adoberies, molins d’esgramadors : la seva utilitat en canals, rius (si són navegables), molls de reflotar i reparar vaixells: la seva potencialitat derivable de l’aprofitament de les marees o fluxos d’aigua caient de nivell : la seva fauna i flora submarina (anacústica, fotòfoba) numèricament, si no literalment, els habitants del globus: la seva ubiqüitat com a constitutiva del 90% del cos humà: la nocivitat dels seus efluvis en els aiguamolls lacustres, pantans pestilents, flora marina corrompuda, piscines estancades sota la lluna minvant.

Després d’haver col·locat la tetera a mig omplir sobre els carbons ja encesos, per què va tornar a l’aixeta encara rajant?

Per rentar-se les mans brutes amb una pastilla de sabó de llimona de can Barrington parcialment gastada , que duia encara el diari enganxat (comprat feia tretze hores per quatre penics i encara per pagar), amb aigua fresca la temperatura de la qual mai no canvia però sempre canvia, i es va eixugar cara i mans amb una llarga tela holandesa de vores vermelles, treta de dins d’un rodet giratori de fusta.

Quina raó va donar Stephen per declinar l’oferta de Bloom?

Que ell era hidròfob, i odiava el contacte parcial per immersió o total per submersió en aigua freda (el seu últim bany havia tingut lloc el més d’Octubre de l’any precedent), i li desagradaven les substàncies de vidre o cristall, com a aquositats que desconfiaven del pensament i el llenguatge.

Què impedia Bloom de donar a Stephen consells sobre higiene i profilàctica a les quals caldria afegir-hi suggeriments relatius a una mullada preliminar al cap i contracció dels músculs amb una ràpida ruixada de la cara, del coll, i de les regions toràcica i epigàstrica en cas de bany marítim o fluvial, essent les parts de l’anatomia humana més sensibles al fred el clatell, l’estomac, i la base del dit polze o la planta del peu?

La incompatibilitat de l’aquositat amb l’originalitat erràtica del geni.

Quins consells didàctics addicionals va reprimir ell de forma similar?

Dietètics: relatius al percentatge respectiu de proteïna i energia calòrica en el bacon, bacallà i mantega, l’absència del precedent en l’ultim anomenat i l’abundància del darrer en el primer anomenat.

A l’amfitrió quines li semblaven les qualitats predominants del seu hoste?

Confiança en si mateix, un poder igual i oposat d’abandonament i recuperació.

Quin fenomen concomitant va tenir lloc en el recipient de líquid per l’acció del foc?

El fenomen de l’ebullició. Avivat per un corrent ascendent de ventilació entre la cuina i el tub de la xemeneia, la ignició es va comunicar a partir dels feixos de llenya iniciadors de la combustió a les masses polièdriques de carbó bituminós, que contenien de forma mineral la decídua foliada i fossilitzada dels boscos primitius que, al seu torn, havien derivat la seva existència vegetativa del sol, primigènia font calor (radiant), transmesa a través del diatèrmic èter. ²³ . La calor (convectiva), mode de moviment desenvolupat per aquesta combustió , es va transportar de forma constant i creixent des de la font calorífica al líquid contingut en el recipient, essent irradiada a través de la irregular i gens polida fosca superfície de la planxa de metall, en part reflectida, en part absorbida, en part transmesa, elevant gradualment la temperatura de l’aigua des de la normal fins al punt d’ebullició, un augment de temperatura expressable com el resultat d’una despesa de 72 unitats termals necessàries per fer pujar 1 lliura d’aigua de 50^o a 212^o Fahrenheit ²⁴

Què anunciava l’acompliment d’aquesta pujada de temperatura?

Una doble expulsió falciforme de vapor d’aigua per sota la tapa de la tetera a tos dos costats simultàniament.

Per a quin propòsit personal podia haver aplicat Bloom l’aigua bullida així?

Per afaitar-se

Quins avantatges esperava afaitant-se de nit?

Una barba més suau: una brotxa més suau si podia, en la seva intenció de mantenir-la de passada en passada amb l’escuma aglutinada: una pell més suau si, de forma inesperada, trobava coneixences femenines en llocs remots a hores intempestives: reflexions silencioses entorn del curs del dia: sensació de netedat en despertar-se després d’un son més fresc, atès que sorolls matinals, premonicions i pertorbacions, l’estrèpit d’un pot de llet, la doble trucada d’un carter, la lectura d’un diari, la relectura mentre s’ensabonava, ensabonant la mateixa piga, una sotragada, un tret, amb la idea de quelcom que buscava, tot i que amb tensió per no res ²⁵, tot plegat podria motivar un ritme més ràpid en l’afaitada i fer-se un tall sobre la qual ferida hi hauria d’aplicar un esparadrap retallat amb precisió, humit i adherit tal com calia.

Per què l’absència de llum el pertorbava menys que la presència de soroll?

Per mor de la seguretat del sentit del tacte en la seva mà d’un cantó ferma i plenament masculina i de l’altre activa i passivament femenina.

Quina qualitat posseïa (la seva mà) però amb quina influència neutralitzadora?

La qualitat operativa del cirurgià, però era era rebec a vessar sang humana fins i tot quan el fi justificava els mitjans, preferint en els seus ordres naturals, helioteràpia, terapèutiques psicofísiques, cirurgia osteòpata.

Què hi havia exposat a les estanteries de baix, del mig i de dalt de l’armari de la cuina obert per Bloom?

A l’estanteria inferior cinc plats d’esmorzar verticals, sis plats petits on hi resten de cap per avall tasses d’esmorzar, una copa de mostatxo dreta ²⁶ i tasses de Crown Derb, quatre oueres blanques amb rivets daurats, i un moneder de camussa obert mostrant monedes, la majoria de coure, i un flascó ple de confits aromàtics de color violeta. A l’estanteria del mig una ouera estellada plena de pebre, un saler de taula, un conglomerat de quatre olives negres en paper oliós, una llauna buida de carn de la marca Plumtree, una cistella oval amb fons de vímet amb una pera de Jersey a dins, una ampolla mig buida de vi blanc de Porto invàlid ²⁷ de la companyia William Gilbey, mig nu de la seva etiqueta de teixit de franges de color rosa coral, una paperina de cacau soluble d’Epps, cinc unces de te d’elecció de la casa Anne Lynch a 2 xílings la lliura dins una bossa arrugada de paper d’alumini, un pot cilíndric de sucre cristal·litzat del millor, dues cebes, la més grossa espanyola i sencera, la més petita irlandesa partida en dues parts per augmentar-ne la superfície i fer més olor, una gerra de crema irlandesa de la marca Model Dairy, una altra gerra de vaixella marró que contenia un vas amb una quarta part de llet agre i adulterada, que l’escalfor havia aigualit convertint-la en sèrum àcid ple de grumolls mig solidificats, que afegida a la quantitat sostreta per als esmorzars del senyor Bloom i la senyora Fleming, mesurava una pinta imperial el total de la quantitat comprada d’origen, dues cabesses d’alls, una moneda de mig penic i un petit plat on hi havia una llonza de filet de costella. Pel que fa a l’estanteria superior, una bateria de gerres de melmelades de grandàries i procedències diverses.

Què va atreure l’atenció d’ell en el davantal de l’armari?

Quatre fragments poligonals de dos tiquets d’apostes estripats, de color escarlata, amb els números 8 87, 8 86. ²⁸

Quines evocacions li van fer arrufar les celles temporalment? ²⁹

Evocacions de coincidències, la veritat superant la ficció, premonitòria del pla fracàs dels resultats de la Copa d’Or, els oficials i definitius que ell havia llegit en l’Evening Telegraph , última edició rosada, en l’aixopluc del cotxer, al pont de Butt.

On havia rebut ell informacions íntimes prèvies al resultat, reals o projectades?

En els establiments amb llicència de Bernard Kiernan, números 8, 9 i 10 del carrer Petita Bretanya: en els establiments amb llicència de David Byrne, número 10 del carrer Duke: en el carrer baix d’O’Connell, al defora de la casa de Graham Lemon quan un home fosc s’havia posat a la mà una deixalla (subseqüentment tirada a la brossa),³⁰ advertint sobre Elies, restaurador de l’església de Sió: al districte de Lincoln a fora els establiments de F.W. Sweny i Co. (Limitada) informadors de farmacèutics, quan, després que Frederick M. (Bantam) Lyons hagués sol·licitat ràpidament i amb èxit examinar detingudament i restituït la còpia de l’edició actual del Freeman’s Journal i National Press que havia estat a punt de llençar ³¹ (subseqüentment llençat) ³² , ell havia continuat en direcció a l’edifici oriental dels Banys Turcs i Banys Calents, del número 11 del carrer Leinster, amb la llum de la inspiració brillant-li el rostre i duent en els seus braços el secret de la carrera, gravat en el llenguatge de la predicció. ³³

Quines consideracions qualificatives van mitigar les seves pertorbacions?

Les dificultats d’interpretació, atès que el significat de qualsevol esdeveniment seguia la seva realització de la forma tan variable com la informació acústica seguia la descàrrega elèctrica, i també de desestimació contra una pèrdua real per fallir en interpretar la suma total de pèrdues possibles que procedeixen originalment d’una interpretació exitosa.

El seu estat anímic?

Ell no havia arriscat, no havia esperat, no s’havia desenganyat, estava satisfet.

Què li satisfeia?

Haver-se mantingut sense cap pèrdua positiva. Haver proporcionat un guany positiu a d’altres. Llum per als gentils ³⁴

Com va preparar Bloom una col·lació per a un gentil?

Va abocar en dues tasses de te dues cullerades soperes, quatre en total, de cacau soluble marca Epp i va procedir d’acord a les instruccions impreses a l’etiqueta, afegint a cadascuna, després del temps suficient per a la infusió, els ingredients prescrits per a la difusió en la forma i quantitat prescrita.

Quins gestos supererogatoris d’hospitalitat especial va mostrar l’amfitrió al seu hoste?

Renunciant al seu dret, com a president del simposi, a la tassa de mostatxo d’imitació marca Crown Derby regalada per la seva filla única, Mili-cent (Milly), la va substituir per una idèntica a la del seu hoste i va servir de forma extraordinària al seu hoste i, en dosi reduïda a si mateix, la viscosa crema reservada normalment per a l’esmorzar de la seva muller Marion (Molly).

N’era conscient, l’hoste, d’aquests gestos d’hospitalitat, i els va reconèixer?

El seu hoste hi va parar atenció de forma jocosa i els va acceptar de forma seriosa mentre bevia en silenci entre jocós i seriós el producte missal d’Epp ³⁵ , la creatura del cacau.³⁶ .

Hi havien d’altres gestos d’hospitalitat que ell hauria contemplat però suprimit, reservant-los per a un altre i per a ell mateix en futures ocasions per completar l’acte començat?

La reparació d’un estrip de 1 ¹/₂ polsades de llargada a la part dreta de la jaqueta del seu hoste. El regal al seu hoste d’un dels quatre mocadors de dama, sempre i quan es cerciorés que estaven en condicions presentables.

Qui s’ho va beure més de pressa?

Bloom, amb el seu avantatge de deu segons a l’inici i bevent, de la superfície còncava d’una cullera en el mànec de la qual hi havia un flux constant de calor, tres xarrupades per una del seu oponent, sis per dues, nou per tres.

Quins pensaments acompanyaven el seu freqüentatiu acte?

La conclusió, deguda a una errònia inspecció, que el silenciós company estava entregat a una especulació mental on reflexionava sobre els plaers derivats de la literatura d’instrucció, més que no pas de la fruïció que ell mateix havia trobat més d’una vegada de les obres de William Shakespeare, per a la solució de problemes difícils de la vida real o imaginària.

N’havia trobat ell la solució?

Malgrat les repetides i curoses lectures lectures de certs passatges clàssics, ajudat per un glossari, ell n’havia derivat una convicció imperfecta del text, en tots els punts no duien les respostes.

Quines línies concloïen la primera peça de vers original escrita per ell, poeta en potència, a l’edat d’onze anys el 1877 en ocasió de l’atorgament de tres premis de 10/-, 5/- i 2/6 respectivament pel setmanari Shamrock?

Una ambició de mirar de reüll

Els meus versos impresos

Em fa esperar que per a aquests tu hi trobaràs habitatge

Si ets així de condescendent

Llavors per favor situa al final

El nom del teu segur servidor, L.Bloom.

Trobava ell quatre forces de separació entre el seu hoste temporal i ell?

Nom, edat, rassa , creença.

Quins anagrames havia fet ell de jove sobre el seu nom?

Leopold Bloom

Ellpodbomool

Mollsopeloon

Bollopedoom

Old Ollebo, ,M.P.

Quin acròstic sobre l’abreviatura del seu nom de pila havia enviat ell (poeta cinètic) a la senyoreta Marion Tweedy el 14 de febrer de 1888?

Poetes que sovint han cantat en rima

O en música dolça les proclames divines.

Llegir deixeu-los, nou vegades nou, el seu himne

De més lluny que la cançó o el vi, estimat,

Yacht viatger ets el meu, per un món que també ho és. ³⁷

Què li va impedir de completar una cançó temàtica (amb música de R.G. Johnston ³⁸) sobre els esdeveniments del passat o de secundària sobre els anys de l’època, amb el títol de Si Brian Boru només pogués tornar per veure el Dublín d’avui, encarregada per Michael Gunn , arrendatari del Teatre Gaiety, números 46, 47, 48, 49 del carrer del Rei Sud, i introduir-la a l’escena sisena , la vall dels diamants, de la segona edició (30 de gener de 1893) de la gran pantomima anual Sinbad el Mariner (escrita per Greenleaf Whittier, escenografia de George A. Jackson i Cecil Hicks, vestuari de les senyores i senyoreta Whelan, produïda per R.Shelton el 26 de desembre de 1892 sota la supervisió personal de la senyora Michael Gunn, ballets de Jessie Noir, arlequinada de Thomas Otto) i cantada per Nelly Bouverist noia principal?

En primer lloc, l'oscil·lació entre els esdeveniments imperials i els d’interès local, l’aniversari de diamant de la Reina Victòria (nascuda 1820, entronitzada 1837) i la postposada inauguració del nou mercat municipal del peix: en segon lloc, l’aprensió de l’oposició procedent de cercles extrems sobre les qüestions de les visites respectives de Ses Alteses Reials, el duc i las duquessa de York (fet real), i de Sa Majestat el Rei Brian Boru (imaginari): en tercer lloc, un conflicte entre l’etiqueta professional i l'emulació professional respecte de les recents ereccions del Grand Lyric Hall en el Moll de Burgh i el Teatre Reial al carre Hawkins: en quart lloc, la distracció resultant de la compassió envers l’expressió del rostre de Nelly Bouverist no intel·lectual, no política, no tòpica i la concupiscència causada per les revelacions de Nelly Bouverist d’articles blancs sobre roba interior no intel·lectual, no política, no tòpica mentre ella (Nelly Bouverist) sortia en els articles: en cinquè lloc, les dificultats de selecció de música apropiada i al·lusions humorístiques procedents del Llibre d’Acudits per a Tothom (mil pàgines i una rialla en cadascuna): en sisè lloc, les rimes homòfones i cacòfones , associades als noms de l’alcalde , Daniel Tallon, al nou Alt Xèrif Thomas Pile i al nou Advocat General, Dunbar Plunket Barton.

Quines relacions existien entre les seves edats?

Setze anys abans, el 1888, quan Bloom tenia la mateixa edat que ara té Stephen, aquest tenia 6 anys. Setze anys després, el 1920, quan Stephen tindria la mateixa edat actual de Bloom, Bloom en tindria 54. En 1936, quan Bloom en tindria 70 i Stephen 54, les seves edats inicialment a raó de 16 a zero, seria aleshores com 17¹/₂ a 13¹/₂ ,la proporció creixent i la disparitat disminuint segons com s’hi afegissin arbitràriament els anys futurs, atès que si la proporció existent el 1883 hagués continuat immutable, considerant que això fos possible fins aleshores, el 1904 quan Stephen en tenia 22 Bloom en tindria 374 i en 1920 quan Stephen en tindria 38, com Bloom en tenia aleshores, Bloom en tindria 646, mentre en 1952 quan Stephen hauria arribat a la màxima edat postdiluviana de 70 anys, Bloom estaria viu amb 1190 anys havent nascut l’any 714, cosa que hauria sobrepassat en 221 anys la màxima edat antediluviana, la de Matusalah 969 anys ³⁹, mentre que si Stephen hagués continuat vivint fins arribar a aquella edat en l’any 3072 d.C., Bloom hauria hagut de viure 83.300 anys, havent hagut de néixer l’any 81.396 a. C.

Quins esdeveniments podrien fer nuls aquests càlculs?

El cessament de l’existència de tots dos o, adés la inauguració d’una nova era o calendari, adés l’anihilament del món i el conseqüent extermini de l’espècie humana, coses inevitable però impredictibles.

Quantes trobades prèvies provaven la coneixença preexistent d’ells?

Dues. La primera en el jardí de liles de la casa de Matthew Dillon, Vila Medina, carretera de Kimmage, Round, en 1887, en companyia de la mare de Stephen, ell amb cinc anys d’edat i rebec a saludar amb la mà. La segona a la sala de cafè de l’hotel Bresli un diumenge plujós al més de gener de 1892, en companyia del pare de Stephen i el seu oncle avi, Stephen tenia aleshores 5 anys més.

Va acceptar Bloom la invitació a sopar de part del fill i després secundat pel pare?

Molt agraït, amb mostres d’agraïment, amb sinceres mostres de gratitud , amb mostres de sincera pena, la va declinar.

Les converses de tots dos referents al tema d’aquests records revelen un tercer vincle de connexió entre ells?

La senyora Riordan, una vídua de caràcter independent, havia residit a casa dels pares de Stephen des de l’1 de setembre de 1888 fins al 29 de desembre de 1891 i també havia residit durant els anys 1892, 1893 i 1894 a Hotel de City Arms propietat d’Elizabeth O’Dowd del número 54 del carrer Prússia on durant temporades dels anys 1893 i 1894 havia estat una informadora constant de Bloom que residia també al mateix hotel, i era aleshores un funcionari de l’empresa de Joseph Cuffe del número 5 del carrer Smithfield dedicat a la superintendència de vendes en el mercat de Ramat de Dublín a la carretera del Nord Circular.

Havia practicat ell alguna obra de misericòrdia corporal per a ella? ⁴⁰

Ell a vegades l’havia acompanyat en calorosos vespres d’estiu, una vídua amb independència malaltissa quan no de mitjans limitats, en la seva cadira de rodes de convalescent amb les lentes revolucions de les seves rodes , fins a la cantonada de la carretera Circular del Nord davant mateix de l’empresa del senyor Gavin Low, on ella s’hi quedava durant una estona guaitant, amb les seves ulleres de camp binoculars i d’un sola lent, ciutadans irreconeixibles muntats en tramvies, bicicletes de turisme equipades amb pneumàtics inflats, carruatges de lloguer, tàndems, landós privats i llogats, carros arrossegats per gossos, d’altres arrossegats per ponis i furgonetes que passaven de la ciutat al Parc Phoenix i viceversa.

Llavors, per què podia suportar ell aquella vetlla seva amb el major aplom?

Perquè a la seva adolescència ell sovint s’havia assegut per observar, a través del rondell d’un vas de propaganda de vidre multicolor ⁴¹ , l’espectacle que oferien els continus canvis a la via pública de fora, vianants, quadrúpedes, velocípede, vehicles que passaven més lents, més ràpids, tant hi feia, mentre ell feia voltar i voltar una i altra vegada la seva globular muntura. ⁴²

Quins records diferents i distints guardava cadascun dels seus ara vuit anys morta?

Els més antics, les seves cartes i comptadors de joc de bezique⁴³ , el seu terrier skye, la seva suposada riquesa, els seus intervals de manca de sensibilitat i sordera catarral incipient: els més recents, la seva làmpada d’oli de colza ⁴⁴ davant la imatge de la Immaculada Concepció, les seves pinzellades verdes i granes per a Charles Steward Parnell i per a Michael Davitt, els seus papers de seda.

No hi havia mitjans que encara li quedessin per tal de rejovenir-se, cosa que aquestes reminiscències divulgades a un company més jove feia més desitjable?

Els exercicis a porta tancada, abans practicats de forma intermitent i de forma subseqüent abandonats, prescrits pel llibre d’Eugen Sandow La Força Física i com Obtenir-la, dissenyat particularment per a homes de negoci amb ocupacions sedentàries, s’havien de fer amb concentració mental davant d’un mirall per tal de fortificar les diverses famílies de músculs i produir de forma successiva un agradable relaxament i la recuperació més agradable de la pristina agilitat juvenil.

Havia tingut ell alguna agilitat especial en la seva primera joventut?

Tot i que l’aixecament de pesos restava més enllà de la seva força i els exercicis a la barra horitzontal més enllà del seu coratge, ell havia excel·lit en l’execució prolongada de moviments de mitja palanca sobre barres paral·leles a conseqüència de l’anormalitat que se li havia desenvolupat en els músculs abdominals.

Cap dels dos va fer mai esment de les respectives diferències racials?

Ni l’un ni l’altre.

Quins, pel que fa a les formes recíproques més senzilles d’ambdós, eren els pensaments de Bloom sobre els pensaments que Stephen pogués tenir sobre Bloom i els pensaments de Bloom sobre el que pogués pensar Stephen sobre els pensaments de Bloom respecte a Stephen?

Ell pensava que l’altre pensava que era un jueu, mentre que ell sabia que l’altre sabia que ell sabia que ell no ho era.

Quins, un cop retirats els cercles de les reticències, eren els seus parentius respectius?

Bloom, únic hereu mascle transsubstancial ⁴⁵ nascut de Rudolf Virag (més tard anomenat Rudolf Bloom) de Szombathely, Viena, Budapest, Milà, Londres i Dublín i d’Ellen Higgins, segona filla de Julius Higgins (nascut Karoly ⁴⁶) i Fanny Higgins (nascuda Hegarty); Stephen, el mascle de més edat supervivent hereu consubstancial ⁴⁷ de Simon Dedalus de Cork i Dublín, i de Mary, filla de Richard o Christina Goulding (nascuda Grier).

Bloom i Stephen havien estat batejats, i on i per qui, clergue o seglar?

Bloom (tres vegades) pel reverend senyor Gilmer Johnston M. A. ⁴⁸ sol a l’església protestant de Saint Nicolas Without, al Coombe; per James O’Connor, Philip Gilligan i James Fitzpatrick, plegats, sota pressió en el poble de Swords; i pel reverend Charles Malone C.C. ⁴⁹, a l’església dels Tres Patrons, a Rathgar. Stephen (una sola vegada) pel reverend Charles Malon, C.C., sol, a l’església dels Tres Patrons, a Rathgar.

Van trobar similars les carreres que van estudiar?

Si substituïm el nom Stephen per Bloom Stoom, haurien passat successivament per una escola primària de mestres femenines i després l’Institut. Si substituïm el nom Bloom per Stephen Blephen haurien passat successivament pel preparatori juvenil, graus mitjans i superiors de l’intermedi i a través de la matriculació, primeres arts, segones arts, i curs de grau d’arts de la reial universitat.

Per què es va abstenir Bloom d’afirmar que havia freqüentat la universitat de la vida?

Per causa de la seva incertesa fluctuant sobre si aquesta observació havia o no havia estat ja formulada per ell a Stephen o per Stephen a ell.

Quins dos temperaments representaven individualment?

El científic. L’artístic.

Quines proves adduïa Bloom per dir que la seva tendència era cap a la ciència aplicada, més que no pas a la pura?

Certes possibles invencions que hauria cogitat en estat de supina repleció per tal d’ajudar la digestió, estimulat per la seva apreciació de la importància de les invencions ara comuna però en altre temps revolucionària, per exemple, el paracaigudisme aeronàutic, el telescopi reflectant ⁵⁰ , el llevataps espiral, l’agulla imperdible ⁵¹ , el sifó d’aigua mineral, el bloqueig del canal amb cabrestant i comporta, la bomba de succió.

Aquestes invencions intentaven principalment un esquema millorat de jardins d’infància?

Sí, procurant pistoles antigues de joguina, flotadors elàstics, jocs d’atzar, tira-xines. Comprenien calidoscopis astronòmics que exhibien les dotze constel·lacions del zodíac, d’Aries a Piscis, planetaris mecànics en miniatura, pastilles de gelatina aritmètiques, geomètriques per concordar amb galetes zoològiques, pilotes amb el mapamundi, nines amb vestits històrics.

Què va estimular també les seves cogitacions?

L’èxit financer assolit per Ephraim Marks i Charles A. James, el primer pel seu basar de 1 penic al número 42 del carrer George Sud, el segon amb la seva botiga de 6¹/₂ penics i la fira de fantasia del món i l’exhibició de treballs de cera al número 30 del carrer Henry , admissió 2 penics, infants 1 penic; i les infinites possibilitats fins ara sense explotar de l’art modern de la publicitat si es condensés en símbols triliterals i mono ideals, de màxima visibilitat vertical (endevinats), horitzontals màximament llegibles (desxifrats) i d’un magnetisme eficaç per suscitar l’atenció involuntària, per interessar, per convèncer, per decidir.

Com ara?

Com ara K.11. Casa Kino Pantalons a 11 xíling ⁵².

Casa de claus. Alexander J. Keyes ⁵³

Com ara no?

Mira’t aquesta llarga espelma. Calcula quan s’encén i rebràs gratis 1 parell de les nostres botes de pura pell, garantida 1 candela de potència ⁵⁴. Adreça: Barclay & Cook, número 18 del carrer Talbot.

Bacilikil (Insecticida en pols)

Veribest (Llustre per a botes)

Unwantit (Combinat de tallaplomes de butxaca amb dues fulles, llevataps, llimador d’ungles i netejador de pipa).

Com ara no mai de la vida?

Com és una casa sense Llauna de Carn Plumtree?

Incompleta.

Amb ella, en canvi, un niu de felicitat.

Manufacturada per George Plumtree, del número 23 del Moll dels Mercaders, envasat en pots de 4 unces i l’anunci publicat pel Conseller Joseph P. Nanneti, M.P., de Rotunda Ward, del número 19 del carrer Hardwick, al dessota de les notícies obituàries i els aniversaris de defuncions. L’etiqueta duu el nom Plumtree. Un Plumtree és una llauna de carn, amb marca registrada. Descartar imitacions com ara Peatmot, Trumplee, Montpa o Plamtroo.

Quin exemple va adduir ell per tal d’induir Stephen a deduir aquella originalitat, tot i que produint la seva pròpia recompensa no condueix invariablement a l’èxit. ⁵⁵

Els seu propi projecte, ideat i rebutjat, d’un carretó publicitari il·luminat , tirat per una bèstia de càrrega, dins del qual dues noies vestides formalment hi anirien assegudes tot escrivint.

Quina escena suggestiva va elaborar llavors Stephen?

Un hotel solitari en un port de muntanya. Tardor. La llum del capvespre. El foc de la llar encès. En un racó fosc un home jove assegut. Una dona jove entra. Inquieta. Solitària. S’asseu. Va cap a la finestra, Està dreta. S’asseu. Llum del capvespre. Ella pensa. Escriu en un paper solitari. Pensa. Escriu, Sospira. Soroll de rodes i cascs de cavall. Ella surt a fora corrents. Ell surt del seu racó fosc. Agafa el paper solitari. L’acosta al foc. Llum del capvespre. Ell llegeix. Solitari.

Què llegeix?

Manuscrit amb lletra vertical inclinada: Hotel de la Reina, Hotel de la Reina, Ho...

Quina escena suggerida va reelaborar llavors Bloom?

L’Hotel de la Reina, d’Ennis, al comtat de Clare, on Rudolph Bloom (Rudolf Virag) va morir el 27 de juny de 1886, en una hora que no consta, a conseqüència d’una sobredosi d’acònit ⁵⁶ auto-administrada en forma de liniment neuràlgic , compost de 2 parts de liniment d’acònit i 1 de liniment de cloroform (comprada per ell a les 10 i vint del matí del 27 de juny de 1886 a la farmàcia de Francis Dennehy del número 17 del carrer de l’Església, a Ennis) després d’haver, però no a conseqüència d’haver, comprat a un quart de quatre de la tarda del 27 de juny de 1886 un barret nou de canotier de palla, extra elegant (després d’haver, però no a conseqüència d’haver, comprat a l’hora i al lloc abans dit la toxina abans dita), a la botiga de panys de James Cullen, d’Ennis, al número 4 del carrer Principal.

Va atribuir ell aquesta homonímia a la informació, o a coincidència, o a intuïció?

Coincidència.

Va pintar ell l’escena verbalment per veure el seu hoste?

Ell personalment preferia veure la cara d’un altre i escoltar les paraules d’un altre que mostressin que n’havia copsat el potencial narratiu i mitigat el temperament cinètic.

Va veure-hi ell una segona coincidència en la segona escena que li havia narrat, amb la descrita pel narrador de Una visió pisgah de Palestina o La Paràbola de les Prunes?

Allò, amb l’escena precedent i amb d’altres no narrades però que hi eren de forma implícita, que afegeixen assaigs sobre diversos temes o apotegmes morals (per exemple El meu Heroi Favorit o El Lladre del Temps) compostes durant els anys escolars, li semblava que contenien, de per si i en conjunció amb les equacions personals, certes possibilitats d’èxit financer, social, personal i sexual, en cas de ser especialment recollides i seleccionades com a model de temes pedagògics (de cent per cent de mèrit) per a l'ús d’estudiants de grau preparatori i junior, o contribuïen en format imprès , seguint els precedents de Philip Beaufoyn o del Doctor Dick o dels Estudis en Blau ⁵⁷ de Heblon, a una publicació de certificada circulació i solvència, o bé utilitzada verbalment com a estimulació intel·lectual per a auditors amb empatia, tàcitament apreciada com a narrativa exitosa i que augurava un èxit final ben segur, durant les nits cada cop més llargues que segueixen gradualment el solstici d’estiu al cap de tres dies a partir d’avui, a saber, dijous 21 de juny (Sant Lluís Gonçaga) quan el sol surt a les 3,33 de la matinada i es pon a les 8, 29 del vespre.

Quin problema domèstic tant com, si no més que, qualsevol altre li ocupava el pensament?

Què fer amb les nostres vídues.

Quines haurien estat les seves hipotètiques i singulars solucions?

Jocs de saló (dominó, halma ⁵⁸, copa i pilota, nap ⁵⁹, trenca els cinc, bezique, vint-i-cinc, roba al veí, dames, escacs o backgammon ): fer brodats, sargits o teixits de punt per a la societat protectora dels fills de policies: cantar duets musicals, tocar la mandolina i la guitarra, el piano i la flauta, guitarra i piano: escrivania legal o posar adreces a sobres: visites bisetmanals a diversions variades: activitat comercial com fer comandes agradables i obeir de forma agradosa les mestresses propietàries en una freda lleteria o en un càlid divan de fumadora: la satisfacció clandestina de la irritació eròtica en bordells masculins, inspeccionats per l’estat i sota control mèdic: visites socials, a intervals regulars infreqüents i preventius i amb superintendència regular freqüent i preventiva, a i de coneixences femenines de reconeguda respectabilitat en el veïnat: cursos d’instrucció vespertina especialment dissenyada per oferir una instrucció liberal i agradable.

Quines instàncies de desenvolupament mental deficient en la seva dona el van inclinar a la darrera (novena) solució esmentada?

En moments de d’oci, ella havia omplert més d’una vegada un full de paper amb signes i jeroglífics que afirmava que eren caràcters grecs, irlandesos i hebreus. Constantment havia preguntat, a intervals variats, quin era el mètode correcte d’escriure la inicial majúscula del nom d’una ciutat del Canadà, Quebec. Hi entenia poc de complicacions polítiques, internes, o d’equilibri de poder ⁶⁰ , externes. Per calcular les sumes de les factures, havia recorregut sovint a l’ajut dels dits. Al final de les seves composicions epistolars lacòniques ella abandonava l’ús de la cal·ligrafia per l'encàustic pigment exposat a l’acció corrosiva del sulfat ferrós, de l’àcid sulfúric i tintura de roure. Sovint els polisíl·labs d’origen estranger ella els interpretava fonèticament o per falsa analogia o per ambdues coses alhora: metempsicosi ( met him pike hoses) ⁶¹ alies ( una persona mentidera mencionada a la Sagrada Escriptura) ⁶².

Què compensava el fals equilibri de la intel·ligència d’ella per a aquestes i semblants deficiències de judici respecte a persones, llocs i coses?

El fals paral·lelisme aparent de tots els braços perpendiculars de totes les balances, que esdevé cert en geometria.⁶³ El contrapès de la seva capacitat de judici respecte d’una persona, demostrada certa per l’experiència.

Com havia ell intentat posar remei a aquest estat d'ignorància comparativa?

De diverses maneres. Deixant en un lloc conspicu un cert llibre obert en una certa pàgina: assumint en ella , en el cas d'al·lusions explanatòries, un coneixement latent: obrint el ridícul, en presència d’ella, d’algun lapse d’ignorància d’un altre.

Amb quin èxit havia ell intentat la instrucció directa?

Ella no la seguia tota, només un part del tot, hi prestava atenció amb interès, ho comprenia amb sorpresa, ho repetia curosament, ho recordava amb més dificultat, ho oblidava amb facilitat, ho tornava a recordava amb dubtes, ho tornava a repetir amb errors.

Quin sistema s’havia mostrat més efectiu?

Suggerència indirecta implicant interès propi.

Per exemple?

A ella no li agradava el paraigües amb pluja, a ell li agradava la dona amb paraigües, a ella li desagradava un barret nou amb pluja, a ell li agradava la dona amb barret nou, ell va comprar un barret nou per la pluja, ella va portar el paraigües amb barret nou.

Acceptant l’analogia implícita en la paràbola del seu hoste, quins exemples d’eminències del post-exili va adduir ell?

Tres buscadors de la veritat pura, Moisès d’Egipte, Moisès Maimònides, autor de More Nebukim (Guia del Perplex) ⁶⁴ i Moisès Mendelssohn, però d’aquestes eminències cap com Moisès (Maimònides) ⁶⁵ .

Quina declaració va ser feta, sota correcció, per Bloom amb referencia a un quart buscador de la veritat pura, per nom Aristòtil, esmentat, amb permís, per Stephen?

Que el buscador esmentat havia estat alumne d’un filòsof rabínic, de nom incert. ⁶⁶

Van haver-hi d’altres il·lustres no apòcrifs fills de la llei i i d’una raça esmentada com a selecta o rebutjada?

Felix Bartholdy Mendelssohn (compositor), Baruch Spinoza (filòsof), Mendoza (boxejador)⁶⁷ , Ferdinand Lassalle (reformador i duelista)⁶⁸ .

Quins fragments de vers procedents de l’antic Hebreu i de les antigues llengües irlandeses van ser citades amb modulacions de veu i traducció de textos per amfitrió a hoste i per hoste a amfitrió?

Per part de Stephen: suil, suil, suil arun, suil go siocair agus, suil go cuin (camina, camina, fes el teu camí, camina segur, camina amb compte)-

Per part de Bloom: Kifeloch, harimon, rekatejch m’baad l’zamatejch (les teves temples enmig dels teus cabells són com una rodanxa de magrana).

Com es feia una comparació dels glifs ⁶⁹ dels símbols fonètics d’ambdues llengües per fer-ne una comprovació oral?

A la penúltima plana en blanc d’un llibre de qualitat literària inferior, titulat Postres del Pecat, (portat per Bloom i tant manipulat que la seva coberta frontal va arribar al contacte amb la superfície de la taula) amb el seu propi llapis Stephen hi va escriure els caràcters irlandesos per a la g, e, d, m. minúsculs i majúsculs, i Bloom al seu torn hi va escriure els caràcter ghimel, aleph, daleth i, (en absència de mem) una qoph substitutiva, explicant els seus valors aritmètics en números cardinals i ordinals, és a dir, 3, 1, 4 i 100.

El coneixement que posseïen ambdós de cadascuna d’aquestes llengües, l’extint i el reviscut, era teòric o pràctic?

Teòric, confinat a certes regles gramaticals sobre accidents i sintaxi, amb la pràctica exclusió del vocabulari.

Quins punts de contacte existien entre aquestes llengües i entre els pobles que les parlaven?

La presència de sons guturals, aspiracions diacrítiques, lletres epentètiques ⁷⁰ i servils ⁷¹ en les dues llengües: l’antiguitat de cadascuna, ambdues havent estat ensenyades a la plana de Shinar ⁷² 242 anys després del Diluvi en el seminari instituït per Fenius Farsaigh ⁷³, descendent de Noè, progenitor d’Israel, ascendent d’Heber i Heremon, progenitors d’Irlanda : les respectives literatures arqueològiques, genealògiques, hagiogràfiques, exegètiques, homilètiques, toponímiques, històriques i religioses que comprenen les obres dels rabins i els culdees ⁷⁴, la Torah, el Talmud (Mishna i Ghemara), el Massor ⁷⁵ el Pentateuc, el Llibre del Dun ⁷⁶, el llibre de Ballymote ⁷⁷, Garlanda de Howth ⁷⁸, Llibre de Kells ⁷⁹: les respectives dispersions, persecucions, supervivència i reviscolament : l’aïllament dels seus ritus sinagogals i eclesiàstics en guetos (Abadia de Santa Maria) i cases particulars (taverna d’Adam i Eva): la proscripció dels respectius costums nacionals en lleis penals i decrets sobre indumentària jueva ⁸⁰ : la restauració de la Terra de Canaan de David i de Sió ⁸¹ i la possibilitat d’una autonomia política, o devolució, a Irlanda.

Quina antífona va cantar Bloom parcialment anticipant-se a aquella consumació múltiple i ètnicament irreductible?

Kolod balejwaw pnimah

Nefesch, jehudi, homijah ⁸²

Perquè es va aturar el cant en acabar el primer dístic?

Conseqüència d’una mnemotècnica defectuosa.

De quina manera va compensar aquesta deficiència el cantaire?

Amb una versió perifràstica del text general.

En quina mena d’estudi comú van barrejar les seves reflexions mútues?

El creixent traç de simplificació des de l’epígraf jeroglífic egipci fins als alfabets grec i romà i l’anticipació de la moderna estenografia ⁸³ i el codi telegràfic en les inscripcions cuneïformes (semítiques) l l’escriptura virgular ⁸⁴ de cinc rivets ogham (cèltica)

Va complir l’hoste el requeriment del seu amfitrió?

Per partida doble, posant la signatura en caràcters irlandesos i romans.

Quina era la sensació auditiva de Stephen?

Ell sentia, en una melodia profunda, antiga, masculina i no familiar, l’acumulació del passat.

Quina era la sensació visual de Bloom?

Ell veia en una figura lleugera jove masculina i familiar la predestinació d’un futur.

Quines eren les quasi simultànies quasi sensacions volitives d’identitats ocultes de Stephen i de Bloom?

Visualment, de Stephen: La figura tradicional de la hipòstasi ⁸⁵ , pintada per Joan Damascè , Lèntul Romà i Epifani Monge, com un home de pell blanca, molt alt i amb cabells de color de vi fosc.

Auditivament, de Bloom: L’accent tradicional de l'èxtasi de catàstrofe

Quines carreres futures haurien estat possible per a Bloom en el passat i amb quins models?

A l’església, romana, anglicana, o no conformista: models, el reverendíssim John Conmee S.J., el reverend T.Salmon, D.D,, prebost del Trinity College, doctor Alexander J. Dowie.

Al bar, anglès o irlandès: models, Seymour Bushe, K. C., Rufus Isaacs, K.C.

A l’escena, moderna o models shakespearians, Charles Wyndham, alta comèdia, Osmond Tearly (†1901), exponent de Shakespeare.

L’amfitrió va encoratjar el seu hoste a cantar en veu modulada una llegenda forastera sobre un tema relacionat?

Amb tota tranquil·litat, el seu lloc on ningú no els podia sentir parlar estava aïllat, més que segurs, havent consumit les begudes preparades, que permetien el sediment residual i sòlid d’una barreja mecànica, aigua més sucre més crema més cacau.

Em recita la primera ( major) part d’aquesta llegenda cantada?

El petit Harry Hugues i els companys d’escola

Van sortir tots a jugar amb la bola.

I la primera que el petit Harry va jugar

La paret del jardí del jueu va travessar

I just la segona que el petit Harry va jugar

Les finestres del jueu va trencar.

Com va rebre aquesta primera part el fill de Rudolph?

Amb una barreja de sentiments. Somrient, va escoltar amb satisfacció allò del jueu, i va veure la finestra de la cuina intacta.

Reciti’m la segona part (menor) de la llegenda.

Vet ací la filla del jueu eixida

I de color verd tota vestida.

‘Torna, torna, petit noiet,

I torna a jugar amb la teva bola’

‘No puc tornar, i no ho faré

Sense els companys de la meva escola

Perquè si mon mestre això sentia

Ell en faria trista tabola’

Ella l’agafa amb sa mà de lliri

I se’l l’endú dins el portell

Fins a menar-lo a una cambra

On ningú sentiria els crits d’ell.

Ella es va treure de la falda una navalla

I la petita testa del menut va tallar

I ara amb la bola mai més no jugaria

Perquè al país dels morts va anar a parar. ⁸⁶

I el pare de Millycent ⁸⁷ com va rebre aquesta segona part?

Amb una barreja de sentiments. Sense somriure, va sentir i va veure amb sorpresa un filla de jueu, tota vestida de verd.

Un síntesi del comentari de Stephen.

Un de tots, el darrer de tots, és la víctima predestinada, Un cop per inadvertència, la segona vegada perquè desafia intencionadament el destí. Això arriba quan ell s’abandona i el desafia amb reticència i, quan una aparició d’esperança i joventut el deixa sense resistència. Això el mena cap a una cambra estranya, cap a l’apartament d’un infidel secret, i allí, de manera implacable, l’immola de forma consentida.

Per què estava trist l’amfitrió (víctima predestinada) ?

Ell desitjava que un conte d’un fet hagués d’explicar-se d’un fet no per ell no hauria de ser explicat per ell.

Per què l’amfitrió (reticent, i sense resistència) estava tranquil?

D’acord amb la llei de conservació de l’energia.

Per què l’amfitrió (infidel secret) estava silenciós?

Ell sospesava les possibles evidències, en pro i en contra, d’un assassinat ritual: la incitació de la jerarquia, la superstició del populatxo, la propagació del rumor en una fracció contínua de veridicitat ⁸⁸ , l’enveja de l’opulència, la influència de les represàlies, la reaparició esporàdica de la delinqüència atàvica, les circumstàncies mitigadores del fanatisme, la suggestió hipnòtica i els somnambulisme.

De quins (si de cap) d’aquests desordres mentals o físics, ell no n’era totalment immune?

De la suggestió hipnòtica: una vegada, en despertar-se no havia reconegut el seu dormitori: més d’un cop , en despertar-se, s’havia trobat per un temps indefinit incapaç de moure’s o d’articular sons. Del somnambulisme: una vegada, mentre dormia, el seu cos es va aixecar, agenollat i gatejant en direcció d’un d’un foc apagat, i un cop arribat al seu destí, allí s’hi va quedar adormit, arraulit, sense escalfor i en pijama.

Aquest últim o fenòmens semblants s’havien declarat en algun membre de la seva família?

Dues vegades, al carrer Holles i a la terrassa d’Ontario, la seva filla Millicent (Milly) a les edats de 6 i 8 anys havia sofert terrors nocturns i havia contestat a les preguntes de dues persones en camisa de dormir amb una mudesa inexpressiva.

Quins altres records manté ell de la infància d’ella?

15 juny de 1889. ⁸⁹ Un bramaire nadó femella plorant i causant o mitigant les contraccions maternes. Una nena rebatejada com a Mitjons Padney que sacseja, donant-hi cops, a la seva guardiola: compta tres monedes de penic d’ell i botons un, dlos, tles: un nina, un noi, un mariner que deixa de banda: rossa, nascuda de dos morenos, ella tenia avantpassats rossos, una violació remota, Herr Hauptmann Hainau, de l’exèrcit austríac, parent, cosa al·lucinant, del tinent Mulvey, de la marina britànica.

Quines característiques endèmiques eren presents?

Al contrari, la formació nasal i frontal derivava en línia directa d’un llinatge que, encara que interromput,, continuaria a intervals distants cap als seus intervals més distants.

Quins records guardava ell de l’adolescència d’ella?

Ella va relegar el seu cèrcol i corda de saltar a l’oblit. Sobre la gespa del duc es va oposar a les súpliques d’un visitant anglès i no li va permetre fer ni emportar-se una fotografia d’ella (objecció no confirmada). A la carretera Circular del Sud en companyia d’Elsa Potter, seguides per un individu d’aspecte sinistre, ella va fer mig camí davallant pel carrer Stamer i va fer marxa enrere de forma abrupta (no consta el motiu del canvi). A la vigília del seu 15^è aniversari va escriure una carta des de Mullingar, comtat de Westmeath, fent una al·lusió breu d’un estudiant local (facultat i any de curs no confirmat).

Aquella primera separació, que en presagiava una de segona, el va afligir a ell?

Menys del que ell havia imaginat, més del que ell havia esperat.

Quina segona separació contemporània va ser percebuda per ella de forma similar, si no diferent?

Una separació temporal de la seva gata.

Per què de forma similar, per què de forma diferent?

De forma similar, perquè actuava amb el propòsit secret de buscar un nou mascle (l’estudiant de Mullingar) o una herba medicinal (valeriana). De forma diferent, per causa de possibles retorns diferents als habitants o a l’habitació.

En d’altres aspectes eren similars les seves diferències?

En passivitat, en economia, en l’instint de tradició, en el fet inesperat.

Com ara?

Pel que fa a la propensió, ella aguantava els seus cabells rossos perquè ell els cenyís (cfr. Gata de coll arquejat). D’altra banda, a la superfície lliure del llac del jardí de Sant Esteve enmig de reflexos invertits d’arbres l’escopinada no comentada d’ella, que descrivia cercles concèntrics d’anells aquàtics, indicava, per la constància de la seva permanència, la presència d’un peix prostrat de somnolència (cfr. La vigilància felina d’un ratolí). És més, per tal de recordar la data, els combatents, de l’expedició i conseqüències d’un famós fet militar, ella s’estirava una trena del cap (cf. Gata netejant-se les orelles), Més encara, la pilla Milly, ella somiava haver tingut una conversa no parlada ni recordada amb un cavall de nom Joseph a qui (millor, al qual) ella havia ofert un got ple de llimonada que l’animal (o millor, ell) semblava haver acceptat (cfr. Gata somiant llar de foc). D’aquí que, en l’instint de tradició, en l’inesperat, les seves diferències eren similars.

De quina manera ell havia utilitzat obsequis 1) una òliba, 2) un rellotge, com a dots d’auguris matrimonials, per interessar-la i instruir-la?

Com a lliçons objectives per a explicar: 1) la natura i els hàbits dels animals ovípars, la seva possibilitat de vol aeri, certes anormalitats de visió, el procés secular d’embalsamament: 2) el principi del pèndul, exemplificat en el bob, la roda dentada i el regulador, la translació en termes de regulació humana o social de les diverses posicions en el sentit de les agulles del rellotge dels indicadors mòbils sobre una esfera immòbil, l’exactitud de la reaparició per hora d’un instant en cada hora, quan la busca més curta i la més llarga estiguessin en el mateix angle d’inclinació, videlicet, 5 + 5/11 minuts passada cada hora en progressió aritmètica ⁹⁰

De quina manera va correspondre ella?

Amb el record: en el 27^è aniversari d’ell li va regalar una copa mostatxo d’imitació de porcellana marca Dervy de la corona. Amb les prestacions: el primer dia del trimestre, aproximadament, si o quan ell havia fet compres, ella es va mostrar atenta no pas per a ella mateixa sinó a les necessitats d’ell, anticipant-se-li als seus desigs. Amb l’admiració: un fenomen natural explicat per ell, ella expressava el desig natural de posseir, no pas per a si mateixa, sense adquisició gradual, una fracció de la ciència d’ell, ni que fos la meitat, la quarta part o una mil·lèsima part.

Quina proposta va fer Bloom, diambulista, pare de Milly, somnambulista, al noctambulista ⁹¹ Stephen?

Reposar les hores compreses entre dijous (apropiades) i divendres (normals) en un cubicle improvisat a l’apartament damunt mateix e la cuina i immediatament adjacent al dormitori del seu amfitrió i amfitriona.

Quins diversos avantatges haurien o podrien haver resultat d’una prolongació d’aquesta improvisació ?

Per a l’hoste: seguretat domiciliària i reclusió per a l’estudi. Per a l’amfitrió: rejoveniment d'intel·ligència, satisfacció vicària. Per a l’amfitriona: desintegració de l’obsessió, adquisició de pronunciació italiana correcta.

Per què podrien aquestes diverses contingències provisionals entre un hoste i una amfitriona no necessàriament excloure o ser excloses per una eventualitat permanent d’unió i reconciliació entre un escolar i la filla d’un jueu?

Per la forma d’arribar a la filla a través de la mare, i la forma d’arribar a la mare a través de la filla.

A quina pregunta inconseqüent i polisil·làbica del seu amfitrió, l’hoste li va retornar una resposta monosil·làbica negativa?

Sobre si ell havia conegut la difunta senyora Emily Sinico, víctima d’un accident a l’estació ferroviària de Syddney Parade, el 14 d’octubre de 1903.

Quin corol·lari incipient de declaració va ser conseqüentment suprimit per l’amfitrió?

Una explicació de la seva absència en ocasió de l’enterrament de la senyora Mary Dedalus, nascuda Goulding, el 26 de juny de 1903, vigília de l’aniversari de la mort de Rudolph Bloom (nascut Virag).

Va ser acceptada la proposta d’asil?

De seguida, de forma inexplicable, i amb amabilitat i donant les gràcies, va ser declinada.

Quin intercanvi de diners va tenir lloc antre amfitrió i hoste?

El primer va retornar a l’últim, sense interès, la suma d’una lliura i set xílings avançats per l’últim al primer.

Quines contrapropostes van ser alternativament avançades, acceptades, modificades, declinades, reescrites en termes diferents, re-acceptades, ratificades, reconfirmades?

Per inaugurar un curs preestablert d’instrucció italiana, cal situar la residència de l’instruït. Per inaugurar un curs d’instrucció vocal, cal situar la residència de la instruïda. Per inaugurar una sèrie de diàlegs estàtics, semi estàtics i peripatètics intel·lectuals, cal situar la residència d’ambdós interlocutors (si tots dos eren residents del mateix lloc), l’hotel i taverna Ship, del número 6 del carrer baix de l’Abadia (propietaris W. I E. Connery), la Biblioteca Nacional d’Irlanda, número 10 del carrer Kildare, L’Hospital Nacional de Maternitat, números 29, 30 i 31 del carrer Holles, un jardí públic, la proximitat d’un lloc de pregària, un conjunció de dues o més vies públiques, el punt de bisecció d’una línia recta traçada entre les seves residències (si ambdós interlocutors residien en llocs diferents).

Què resultava problemàtic per a Bloom en la realització d’aquests proposicions mútuament auto excloents?

La irreparabilitat del passat: una vegada en una actuació en el circ d’Albert Hengler a la Rotonda, a la plaça Rutland de Dublín, un pallasso intuïtiu i bigarrat en recerca de paternitat, havia penetrat des de l’escenari a una localitat de l’auditori on Bloom, solitari, hi seia, i havia declarat públicament davant d’una audiència que es rebentava de riure que ell (Bloom) era el seu (del pallasso) papà. La no previsibilitat del futur: una vegada, a l’estiu de 1898, ell (Bloom) havia marcat un florí (2 xílings) amb tres osques al cantó i el va entregar en pagament d’un compte degut a i rebut pr J. I T. Davy, família d’adroguers, del número 1 del carrer Charlemont Mall, del Gran Canal, per a la circulació per les aigües de finança cívica, per a un possible retorn per circuït o directe.

Aquell pallasso era fill de Bloom?

No.

Havia tornat la moneda de Bloom?

No, mai.

Per què una frustració recorrent era allò que el deprimia més?

Perquè en el moment crucial de la humana existència ell desitjava esmenar moltes condicions socials, el producte de la manca d’igualtat, l’avarícia i l’animositat internacional.

Creia ell, doncs, que la vida humana era infinitament perfectible, eliminant aquestes condicions?

L’hi restaven les condicions genèriques imposades per la naturalesa, com a parts integrants de la totalitat humana: la necessitat de destruir per tal de procurar-se el sosteniment alimentari: el caràcter dolorós de les funcions últimes de l’existència separada, les agonies del naixement i la mort: la menstruació monòtona dels simis i (particularment) de les femelles humanes que s’estenen des de la pubertat fins a la menopausa: accidents inevitables al mar, en mines i fàbriques: certes malalties molt doloroses i les operacions quirúrgiques resultants, demència innata i criminalitat congènita, epidèmies delmants : cataclismes catastròfics que causen terror a la base de la mentalitat humana, convulsions sísmiques amb epicentres localitzats en regions densament poblades: el fet del creixement vital, a través de convulsions de metamorfosi des de la infància passant per la maduresa fins a la decadència.

Per què va desistir ell de l’especulació?

Perquè era tasca per a una intel·ligència superior substituir altres fenòmens més acceptables en lloc dels menys acceptables que s’han d’eliminar.

Participava Stephen del seu desànim?

Ell afirmava el seu significat com el d’un animal racional conscient que procedia sil·logísticament d’allò conegut a allò desconegut i com un reactiu racional conscient entre el micro- i el macrocosmos construït de forma ineluctable sobre la incertesa del Buit

Aquesta afirmació va ser captada per Bloom?.

De forma verbal, no. De forma substancial

Què alleujava la seva manca de captació?

Que, com a ciutadà competent sense claus, havia procedit amb energia des d’allò desconegut a allò conegut a través de la incertesa del buit.

En quin ordre de precedència, amb quina adequada cerimònia es va efectuar l’èxode des de la casa de l’esclavatge fins al desert de l’habitació? ⁹²

Ciri de llum amb bastó portat per

Bloom

Capell diaconal sobre vara de freixe portat per

Stephen

Amb quina entonació secreto ⁹³ de quin salm commemoratiu?

El 113, modus peregrinus: In exitu Israël de Egypto: domus Jacob de populo barbaro. ⁹⁴

Què va fer cada qual a la porta de sortida?

Bloom va col·locar el ciri sobre el terra. Stephen es va posar el barret.

Per a quina criatura la porta de sortida era una porta d’entrada?

Per a una gata.

Amb quin espectacle es van trobar quan, primer l’amfitrió, després l’hoste, van emergir en silenci, doblement fosc, per un passadís del darrere de la casa cap a la penombra del jardí? ⁹⁵

L’arbre d’un cel d’estrelles on hi penjava el fruit humit d’una nit blava.

Amb quines meditacions va acompanyar Bloom la mostra de les diverses constel·lacions al seu company?

Meditacions sobre una evolució sempre creixent: sobre el món invisible i la fase incipient de la lluna, aproximant-se al perigeu: de l’infinit enreixat de brillantor no condensada ⁹⁶ de la Via Làctia, observable de dia a una profunditat de 1500 kilòmetres a sota terra: de Sirius (alfa en la constel·lació del Ca Major) distant de la terra a 10 anys llum ⁹⁷ . I d’un volum 900 vegades més gros que el del nostre planeta: d’Arctur: de la precessió dels equinoccis: d’Orió amb cinturó i sis sols theta ⁹⁸ i nebulosa dins la que hi podrien caber cent del nostre sistema solar: de les moribundes i naixents estrelles noves com Nova al 1901: del nostre sistema solar que s’acosta a la constel·lació d’Hèrcules ⁹⁹: de la paral·laxi o deriva paral·làctica de les anomenades estrelles fixes, en realitat amb sempitern moviment des d’eres immensament remotes a futurs immensament remots en comparació amb els quals els anys, seixanta més deu ¹⁰⁰ , assignats a la vida humana constituïen un parèntesi de brevetat infinitesimal.

Hi van haver meditacions a l’anvers, sobre una involució cada cop més petita?

Sobre les eres de períodes geològics gravats en les estratificacions de la terra: sobre la miríada d'existències orgàniques entomològiques recloses en les cavitats de la terra, al dessota de pedres extraïbles, en ruscs i monticles, de microbis, gèrmens, bacteris, bacils , espermatozous: sobre els incalculables trilions de bilions de milions de molècules imperceptibles contingudes per la cohesió d’afinitat molecular en un sol cap d’agulla: sobre l’univers de sèrum humà constel·lat amb cossos vermells i blancs, ells mateixos universos d’espai buit constel·lat amb altres cossos, cada qual , en continuïtat, amb el seu univers de cossos de component divisible ¹⁰¹ cadascun dels quals era al seu torn divisible en divisions de cossos re-divisibles, dividends i divisors sempre disminuint sense divisió real fins que, encara que la progressió arribés prou lluny, no es podria arribar mai al no res i al no enlloc.¹⁰²

Per què ell no va elaborar aquests càlculs a un resultat més precís?

Perquè uns anys previs al 1886, quan estava ocupat amb el problema de la quadratura del cercle, havia sabut de l’existència d’un número calculat a un grau relatiu d’exactitud que era de tal magnitud i de tantes xifres, és a dir, la 9^a potència de la 9^a potència de 9, ¹⁰³ que, el resultat obtingut ocupava gairebé 33 volums impresos de 1000 pàgines, cada una de les quals hauria hagut de requerir innombrables mans i raimes de paper de Xina per tal de contenir la història sencera dels seus números enters impresos d’unitats, desenes, centenes , milers, desenes de milers, centenes de milions, bilions, el nucli de la nebulosa de cada dígit de cada sèrie contenint de forma succinta la potencialitat de ser elevada a la màxima elaboració cinètica de qualsevol potència de qualsevol de les seves potències. ¹⁰⁴

Trobava ell el problema de l’habitabilitat dels planetes i els seus satèl·lits per una raça, dividida en espècies, i de la possible redempció social i moral de dita raça per un redemptor, fàcil de solucionar?

Difícil en en sentit diferent. Conscient que l’organisme humà, normalment capacitat per aguantar una pressió atmosfèrica de 19 tones, quan s’eleva a una altitud considerable de l'atmosfera terrestre amb progressió aritmètica d’intensitat, segons s’apropa a la línia de demarcació entre troposfera i estratosfera, pateix una hemorràgia nasal i impediment respiratori acompanyat de vertigen, en proposar una solució a aquest problema ell havia conjecturat, com a hipòtesi de treball, que no es podia provar que fos impossible que una raça d’éssers més adaptats i amb anatomia diferent poguessin subsistir d’una altra manera, sota condicions suficients i equivalents, a Mart, Mercuri, Venus, Júpiter, Saturn, Neptú o Urà, per bé que un apogeu d’humanitat d’éssers creats en formes diverses amb diferències finites que resultessin similars al total i l’un a l’altre, probablement tant allí com aquí restaria sotmesa de forma inalterable i inalienable a vanitats de vanitats i a tot el que és vanitat ¹⁰⁵ .

I el problema d’una possible redempció?

La major prova la menor.¹⁰⁶

Quins trets diversos de les constel·lacions van ser considerats successivament ?

Els diversos colors significatius dels diversos graus de vitalitat (blanc, groc, carmesí, vermelló, cinabri): els seus graus de brillantor: les magnituds, revelades fins a incloure la 7^a: les seves posicions: l’estrella del Carro ¹⁰⁷: el camí de Walsingham ¹⁰⁸: la Carrossa de David ¹⁰⁹: els cercles anulars de Saturn: la condensació de nebuloses espirals en sols ¹¹⁰: les rotacions interdependents dels dobles sols ¹¹¹: les descobertes sincròniques i independents de Galileu, Simon Marius, Piazzi, Le Verrier, Herschel, Galle ¹¹² : les sistematitzacions intentades per Bode i Kepler de cubs de distància i quadrats de temps de revolució: la compressibilitat gairebé infinita dels cometes hirsuts i la seves vastes òrbites el·líptiques egressives i re-entrants del periheli a l’afeli: l’origen sideral de les pedres meteòriques: els fluxos de la regió de Lybia al planeta Mart entorn del període del naixement de la nova observació dels astres: la periodicitat anual de les pluges meteòriques entorn de la festa de Sant Llorenç (màrtir, 10 d’Agost) ¹¹³: el fenomen mensual conegut com la lluna nova amb la lluna vella als braços ¹¹⁴: la postulada influència celestial sobre els cossos humans: l’aparició d’un estrella ( de primera magnitud) de gran brillantor perceptible de nit i de dia (un nou sol lluminós generat per la col·lisió i amalgama en incandescència de dos antics sols no lluminosos) pels vols del naixement de Wiliam Shakespeare sobre el delta en la, recolzada i mai no posta, constel·lació de Cassiopea i d’una estrella (de segona magnitud) d’origen similar però més poc brillant que havia aparegut i desaparegut de la constel·lació de la Corona Septentrional pels vols del naixement de Leopold Bloom i d’altres estrelles de (presumible) similar origen que havien (efectivament o presumiblement) aparegut i desaparegut de la constel·lació d’Andròmeda pels vols del naixement de Stephen Dedalus, i en i a partir de la constel·lació d’Auriga uns anys després el naixement i la mort de Rudolph Bloom, segon ¹¹⁵, i en i a partir d’altres constel·lacions abans o després el naixement o mort d’altres persones: els fenòmens concomitants dels eclipsis, solars i lunars, des de la immersió fins a l’emersió, disminució del vent, trànsit de l’ombra, la taciturnitat de les criatures voladores, l’emergència d’animals nocturns o crepusculars, persistència de llum infernal, obscuritat de les aigües terrestres, pal·lidesa dels éssers humans.

Quines eren les seves (de Bloom) conclusions lògiques, després de sospesar el tema i admetent un possible error?

Que allò no es tractava d’un arbre celestial, ni d’una gruta celestial, ni d’una bèstia celestial, ni d’un home celestial. Es tractava d’una Utopia, no havent-hi cap mètode conegut des d’allò conegut fins a allò desconegut: una infinitud, igualment representable com a finita per la suposada aposició probable d’un o més cossos igualment de la mateixa o de diferents magnituds: una mobilitat de formes il·lusòries immobilitzades a l’espai, re-mobilitzades en l’aire: un passat que possiblement havia deixat d’existir com a present abans que els seus futurs espectadors haguessin entrat a l’existència real del present.

Estava ell més convençut del valor estètic de l’espectacle?

Indubtablement, com a conseqüència dels exemples reiterats dels poetes en el deliri del frenesí de l’adhesió o en l’abatiment de rebuig invocant ardents constel·lacions afectives ¹¹⁶ o la frigidesa del satèl·lit del seu planeta.¹¹⁷

Acceptava ell, doncs, com a article de fe la teoria de les influències astrològiques en els desastres sublunars?

Li semblava possible tant de prova com de confutació, i la nomenclatura empleada en les cartes de selenografia atribuïbles tant a intuïció verificable com a analogia fal·laç: el llac dels somnis (Palus Somni), el mar de les pluges (Mare Imbrium): el golf de les rosades (Sinius Roris), l’oceà de la fecunditat (Mare Fecunditatis).

Quines afinitats especials li sembla a ell que existeixen entre la lluna i la dona?

La seva antiguitat en precedents i successives generacions tel·lúriques: el seu predomini nocturn: la seva dependència com a satèl·lit : la seva reflexió lumínica : la seva constància en totes les seves fases, sortint i ponent-se en temps determinats, creixent i minvant: la invariabilitat forçada del seu aspecte ¹¹⁸ : la seva resposta indeterminada a una interrogació no afirmativa: la seva potència sobre aigües efluents i refluents: el seu poder d’enamorar, mortificar, investir de bellesa, causar bogeria, incitar i ajudar a la delinqüència: la inescrutabilitat tranquil·la del seu rostre: el caràcter terrible de la seva propinqüitat isolada dominant implacable i resplendent: els seus presagis de tempesta i de calma: l’estimulació de la seva llum.el seu moviment i la seva presència: el seu esplendor, quan està visible: la seva atracció, quan està invisible.

Quin signe visible lluminós i atractiu de la casa de Bloom va atreure la mirada de Stephen? ¹¹⁹

En el segon pis (rere) de la seva (de Bloom) casa, el llum d’una làmpada d’oli de parafina amb una ombra obliqua projectada sobre una pantalla de persiana enrotllable proporcionada per Frank O’Hara, Manufactura de Persianes de Finestra, Barres de Cortina i Panys de Porticó, número 18 del carrer Aungier.

Com va elucidar ell el misteri d’una persona invisible, la seva dona Marion (Molly) Bloom, a partir d’un esplèndid senyal visible, una làmpada?

Amb al·lusions verbals directes i indirectes o afirmatives: amb afecte i admiració insinuades: amb descripció: amb impediment: amb suggerència.

Tots dos llavors van callar?

Van callar, cadascun contemplant l’altre en sengles miralls de la carn recíproca dels seus rostres, en un equilibri ideal entre l’anar junts i el reconeixement realista de l’alteritat respectiva. ¹²⁰

Es van quedar indefinidament inactius?

Tant a suggeriment de Stephen, com a instigació de Bloom, primer Stephen, després Bloom, van orinar a la penombra, a llocs contigus, amb els seus òrgans de micturició recíprocament invisibles per sobreposició manual, i els seus esguards, primer Bloom, després Stephen, enlairats vers l’ombra projectada de forma lumínica i semi-lumínica.

De forma similar?

Les trajectòries de les seves, primer consecutives, després simultànies, miccions , van ser des-similars: la de Bloom més llarga, menys ràpida, en la forma incompleta de la bifurcada penúltima lletra de l’alfabet, ell qui, en el seu últim any a l’Institut (1880) havia estat capaç d’arribar al punt més àlgid pel davant dels esforços totals i concurrents de la institució, 210 alumnes: la de Stephen més alta, més sibilant, que en les últimes hores del dia previ havia incrementat, per consum diürètic, una pressió vesical insistent.

Quin problemes diferents se’ls presentava a cada un pel que fa al caràcter audible de l’invisible òrgan col·lateral de l’altre?

A Bloom: els problemes d’irritabilitat, tumescència, rigidesa, reactivitat, dimensió, sanitat, pilositat. A Stephen: el problema de la integritat sacerdotal de Jesús circumcidat (1^er Gener, festa de precepte, amb obligació d’oir Missa i abstenir-se de treballs servils innecessaris) i el problema de si el diví prepuci, l’anell de matrimoni carnal de la santa església catòlica apostòlica romana, conservat a Calcata ¹²¹ , mereixia una simple hiperdulia ¹²² o el quart grau de latria ¹²³ acordada per a divines excrescències com ara cabells i ungles dels peus.

Quin signe celestial va ser observat simultàniament per tots dos? ¹²⁴

Una estrella es va precipitar a gran velocitat aparent pel firmament des de Vega a la Lira, dalt del zenit, més enllà del grup de les Trenes de Bereni-ce fins al signe zodiacal de Leo.

Com va permetre el centrípet resident la sortida al centrífug eixidor?

Ficant el tronc d’una arrossinada clau mascle dins del forat d’un inestable pany femella, obtenint una inclinació de la proa de la clau i girant-la de dreta a esquerra, retirant un pestell de la seva grapa, estirant espasmòdicament una envellida i desllorigada porta i deixant al descobert una obertura per a lliure ingrés i lliure regrés.

Com es van acomiadar l’un de l’altre, en la separació?

Amb les línies dels seus braços estesos i perpendiculars a la mateixa porta i sobre cantons diferents de la seva base, trobant-se en qualsevol punt i formant qualsevol angle inferior a la suma de dos angles rectes.

Quin so va acompanyar la unió de les seves tangents amb la desunió de les seves (respectivament) centrífugues i centrípetes mans?

El so del repic de l’hora nocturna procedent de les campanes de l’església de Sant Jordi.

Quina cosa va evocar a l’oïda de cadascun aquell so?

Per al de Stephen:

Liliata rutilantium. Turma circundet.

Iubilantium te virginum. Chorus excipiat. ¹²⁵

Per al de Bloom:

Haigó, haigó,

Haigó, haigó ¹²⁶.

On eren en aquell moment els diferents membres de la colla que, amb Bloom, aquell dia al toc del repicó havien viatjat des de Sandymount al sud fins a Glasnevin al nord?

Martin Cunningham (al llit), Jack Power (al llit), Simon Dedalus (al llit), Tom Kernan (al llit), Ned Lambert (al llit) , Joe Hynes (al llit), John Henry Menton (al llit), Bernard Corrigan (al llit), Patsy Dignam (al llit), Paddy Dignam (a la tomba).

Què va oir només Bloom?

La doble reverberació dels peus que s’anaven trepitjant la terra nascuda al cel, la doble vibració de l’arpa d’un jueu en el ressò del carreró. ¹²⁷

Què va experimentar només Bloom?

El fred de l’espai interestel·lar, milers de graus per sota del zero absolut de Fahrenheit, Centígrad o Réaumur ¹²⁸ : les intimacions incipients de la propera albada.

Què li van recordar, a ell, el toc de campana juntament amb l’encaixada de mans, les petjades i la pròpia esgarrifança de fred?

Companys en aquells moments difunts de diverses maneres i en diferents llocs: Percy Apjophn (mort en combat al Riu Modder), Philip Gillhan (de tisis a l’hospital del carrer Jervis), Matthew F. Kane (ofegat per accident a la Badia de Dublín), Philip Moisel (septicèmia, al carrer Heytesbury), Michael Hart (tisis, hospital de la Misericòrdia) , Patrick Dignam (apoplexia, Sandymount).

Quina prospectiva de quins fenòmens l’inclinava a quedar-s’hi?

La desaparició de les tres últimes estrelles, la difusió de l’esclat del dia, l’aparició d’un nou disc solar.

Havia estat mai ell espectador d’aquells fenòmens?

Una vegada, en 1887, després d’una perllongada sessió de xarades a casa de LukeDoyle, Kimmage, ella havia esperat amb paciència l’aparició del fenomen diürn, assegut dalt d’un paret, amb la mirada en direcció de Mizrach, l’est (en hebreu).

Recordava ell els fenòmens inicials?

Un aire més actiu, el cant matiner d’un gall a la llunyania, campanes eclesiàstiques en diversos punts, cants d’ocells, la petjada solitària d’un caminant matiner, la difusió visible de la llum d’un cos lluminós invisible, la primera llesca daurada del sol ixent perceptible al peu de l’horitzó.

S’hi va quedar?

Després d’una profunda inspiració se’n va anar, tornant a travessar el jardí, tornant a entrar en ela passatge, i tornant a tancar la porta. Amb un breu sospir va tornar a agafar l’espelma, va ornar a pujar les escales, es va tornar a acostar a la porta de l’habitació central, pis del vestíbul, i va tornar a entrar.

Què li va fer aturar de cop el seu ingrés?

El glòbul temporal dret del forat esfèric del seu crani va entrar en contacte amb un sòlid angle de fusta, ¹²⁹ una fracció infinitesimal però sensible de segon posterior, cosa que li va causar una sensació dolorosa a conseqüència de sensacions anteriors transmeses i registrades.

Em pot descriure les alteracions efectuades en la disposició del mobiliari?

Un sofà entapissat amb pelfa de color pruna havia estat traslladat des de la porta oposada cap al costat de la llar de foc prop de la enrotllada i compacta Union Jack ¹³⁰ (alteració que ell sovint havia intentat d’efectuar): la taula rematada amb majòlica de quadrats blau i blancs havia estat col·locada a la porta davant per davant del lloc deixat vacant pel sofà de pelfa de color pruna: L’armari lateral de fusta de noguera (un angle de la qual havia interromput momentàniament l’entrada d’ell) havia estat remoguda de la seva posició al costat de la porta a un altre posició més avantatjosa però també més perillosa al davant de la porta: dues cadires havien estat enretirades de la dreta a l’esquerre del costat de la llar de foc cap a la posició abans ocupada per la taula rematada amb majòlica de quadrats blau i blancs.

Descrigui-me-les.

L’una: una poltrona baixa i folgada amb braços sòlids estesos i amb el respatller inclinat enrere, la qual, rebutjada en principi, després se l’havia millorat amb la decoració irregular d’una funda rectangular i ara ostentava damunt del seu ampli seient entapissat una difusió centrada i una descoloració disminuïda. L’altra: una esvelta cadira de peu pla de llustroses corbes de canya, situada davant per davant de l’anterior, amb l’estructura envernissada de amb color marró fosc des del capdamunt fins al cul del seient i des d’aquí fins a la base, essent el seient un cercle brillant de jonc blanc trenat.

Quina significació tenien aquestes dues cadires?

Significacions de similitud, de postura, de simbolisme, d’evidència circumstancial, de super permanència testimonial.

Què ocupava la posició originalment ocupada per l’armari lateral?

Un piano vertical (Cadby) ¹³¹ amb les tecles al descobert, i tancats dins la caixa uns guants llargs i grocs de dama i cendrer de color maragda amb quatre mistos apagats, una cigarreta parcialment fumada i dues puntes de cigarretes descolorides, i la partitura de música en sol natural per a veu i piano de Love’s Old Sweet Song ¹³² (lletra de G. Clifton Bingham, composta per J.L. Molloy, cantada per Madam Antoinette Sterling ¹³³), oberta a l’última plana amb les indicacions finals de ad libitum, forte, pedal, animato, sostingut, pedal, retirando, final.

Amb quines sensacions va contemplar Bloom aquests objectes l’un darrere l’altre?

Amb tensió, aixecant una espelma: amb dolor, notant una tumescència contusa a la seva templa dreta: amb atenció, centrant la seva mirada en un gros passiu avorrit i un esvelt i brillant actiu : ¹³⁴ amb actitud sol·lícita, ajupint-se a doblegar la funda tombada cap amunt i tombar-la cap avall : amb ganes de riure, recordant el doctor Malachi Mulligan i el seu esquema de color amb gradacions de verd: amb plaer, repetint les paraules i l’acte antecedent i percebent a través de diversos canals de sensibilitat interna la conseqüent i concomitant difusió tèbia i agradable de descoloriment gradual.

Què va fer a continuació?

D’una caixa oberta damunt la taula rematada de majòlica, en va extreure un diminut con de color negre ¹³⁵ , d’una polzada d’altura, amb la base circular damunt d’una petita plata de llauna, va situar l’espelma sobre el cantó dret del mantell de la xemeneia, es va treure de l’armilla un full de prospecte doblegat (amb il·lustracions) titulat Agendath Netaim ¹³⁶, el va desplegar, el va examinar superficialment, el va cargolar en un cilindre ben prim, el va encendre amb la flama de l’espelma, i un cop encès el va aplicar al vèrtex del con fins que aquest es va posar al roig viu, va col·locar el cilindre en el suport de l’espelma disposant-hi la part no consumida de manera que facilités la combustió total.

Què va seguir a aquesta operació?

Que el cim d’aquell cràter truncat cònic del diminut volcà ve emetre un fum vertical i serpentí de fragància d'encens oriental aromàtic.

Quins objectes homotètics ¹³⁷, diferents de l’espelma, hi havien damunt del mantell de la xemeneia?

Un rellotge de marbre de Connemara estriat, aturat a les 4,46 de la matinada del 21 de març de 1896, regal matrimonial de Matthew Dillon: un arbre ornamental d’arborescència glacial cobert per una campana de vidre, regal matrimonial de Luke i Caroline Doyle: una òliba dissecada, regal matrimonial del regidor John Hooper.

Quins intercanvis de mirades van tenir lloc entre aquests objectes i Bloom?

En el mirall de cos sencer de vores daurades, l'esquena no decorada de l’arbre ornamental s’encarava amb l’esquena vertical de l’òliba dissecada. Davant del mirall, el regal matrimonial del regidor John Hooper ¹³⁸ s’encarava a Bloom, sàvia brillant i immòbil, amb una mirada de clara malenconia i de compassió, mentre Bloom s’encarava amb el regal matrimonial de Luke i Carolina Doyle ¹³⁹ amb obscura tranquil·la, profunda i compassiva mirada.

Quina composició d’imatge asimètrica en el mirall va atreure, aleshores, l’atenció d’ell?

La imatge d’un home solitari (ipsorelatiu) ¹⁴⁰ i mudable (aliorelatiu) ¹⁴¹

Per què solitari (ipsorelatiu) ?

De germans i germanes, cap no n’haguera

Però el pare d’aquell home, del seu fill avi n’era

Per què mudable (aliorelatiu)?

Des de la infància a la maduresa, s’havia assemblat a la seva procreadora materna. De la maduresa a la senilitat, s’assemblaria cada cop més al seu creador paternal.

Quina impressió visual final li va ser comunicada per via del mirall?

El reflex òptic de diversos volums invertits, ordenats de forma inadequada i no per l’ordre de les seves lletres comunes, amb els títols espurnejant en les dues estanteries oposades.

Catalogui’m aquests llibres.

Thom, Directori de l’Oficina Postal de Dublin, , 1886.

Denis Florence M’Carthy, Obres poètiques (notes amb fulles de faig de coure a la p. 5)

Shakespare, Obres (carmesí fosc del Marroc, amb filets d’or)

Calculadora Útil i Preparada (tela marró)

La Història Secreta de la Cort de Carles II (tela roja, enquadernat de pell)

La Guia de l’Infant (tela blava)

William O’Brien M.O. (Quan Érem Nois) (tela verda, lleugerament descolorida, índex a p. 217)

Pensaments de Spinoza (pell marró).

Sir Robert Ball, La Història dels Cels, (tela blava)

Ellis, Tres Anades a Madagascar (tela marró, títol esborrat)

A. Conan Doyle, Les Cartes de Stark-Munro, propietat de la Biblioteca Pública de la Ciutat de Dublín, carrer Capel 106, prestat el 21 de maig (Vigília de Pentacosta) 1904, a tornar el 4 de juny de 1904, 13 dies de pròrroga (enquadernat en tela blau, inclòs el tiquet numerat de color blanc).

‘Viator’ Viatges a la Xina (recobert de paper marró, títol amb tinta vermella

Filosofia del Talmud (pamflet enquadernat)

Lockhart, Vida de Napoleó (falta la coberta, anotacions marginals, victòries minimitzades, defectes del protagonista engrandits.)

Gustav Freytag, Soll and Haben ¹⁴² (tapes negres, caràcters gòtics, nota de cupó de cigarreta a p. 24).

Hozier, Història de la Guerra Russo-Turca (tela marró, 2 volums amb etiqueta encolada, Llibreria Garrison , Parada del Governador, Gibraltar, en vers de coberta)

William Allingham, Laurence Bloomfield a Irlanda (segona edició, tela verda, disseny de trebol daurat, nom de l’anterior propietari esborrat a la dreta de la plana inicial)

Manual d’Astronomia (coberta de pell marró despresa, 5 làmines, llarga introducció amb lletres d’impremta antigues, notes a peu de plana de l’autor sense correspondència, breviari de claus marginals, subtítols de caràcters diminuts.

La Vida Oculta de Crist (tapes negres).

Pel Camí del Sol (tela groga, manca el títol de la pàgina, títols intestats de forma recorrent).

Eugene Sandow, Força Física i Com Obtenir-la (tela vermella).

Curts però Clars Elements de Geometria, efcrit en francèf_s per F. Ignat. Pardies i traduït a l’anglèf ¹⁴³ per John Harris D.D. Londref, imprèf per R. Knaplock en el Cap Epifcopal MDCCXI ¹⁴⁴ amb epiftola dedicatòria al feu valuóf amic Charlef Cox, fquire, Membre del Parlament per al burg de Southwark i havent cal·ligrafiat declaració a la portada certificant que el llibre era propietat de Michael Gallagher, datat en aqueft dia 10^e de maig de 1822 i requerint la perfona que l’ha de trobar, fi el llibre f’ha de perdre o efgarriar que ef reftitueixi a Michael Gallagher, fufter, del Portal Dufery, Ennifcorthy, comtat de Wicklow, l’indret méf bonic del món.

Quines reflexions ocupaven la ment d’ell durant el procés de reversió dels volums invertits?

La necessitat d’ordre, un lloc per cada cosa i cada cosa al seu lloc: l’apreciació deficient de la literatura en mans de femelles: la incongruència d’un rosegall de poma dins d’un vas i d’un paraigües dins d’un orinal: La inseguretat d’amagar cap document secret al darrere, al dessota o entremig de les pàgines d’un llibre.

Quin volum tenia més grandària de tots?

Història de la Guerra Russo-Turca de Hozier.

Quines, entre d’altres dades, contenia el segon volum de l’obra?

El nom d’una batalla decisiva (oblidada), recordada sovint per un oficial decisiu, el major Brian Cooper Tweedy (recordat).

Per què, en primer i segon lloc, ell no va consultar l’obra en qüestió?

En primer lloc, per tal d’exercitar la mnemotècnica: en segon lloc, perquè després d’un interval d'amnèsia, quan seia a la taula central, a punt de consultar l’obra en qüestió, ell va recordar per mnemotècnica el nom del lloc del combat, Plevna.

Què li va procurar consol en la seva postura sedent?

El candor, nuditat, posat, tranquil·litat, joventut, gràcia, sexe, consell, d’una estàtua erecta al bell mig de la taula, una imatge de Narcís comprada en una subhasta de P.A. Wren, Passeig Bachelor, 9.

Què li causava irritació en la seva postura sedent?

La pressió inhibidora del coll de la camisa (mida 17) i de l’armilla (5 botons), dues peces de vestir supèrflues en la indumentària dels mascles madurs i sense elasticitat davant les alteracions de la massa per expansió.

Com es va calmar la seva irritació?

Es va treure el coll dur, que incloïa corbata negre i un botó a punt de saltar, i el va col·locar a l’esquerre de la taula. Es va descordar successivament els botons en direcció inversa de l’armilla, pantalons, camisa i samarreta, seguint la línia mitjana de pèl negre irregular que s’estenia incrustat en convergència triangular des de la base pèlvica per sobre la circumferència de l'abdomen i la fosa umbilical al llarg de la línia mitjana de nòduls fins a la intersecció de la sisena vèrtebra pectoral, a partir de la qual s’obria en ambdós camins en angles rectes i, finalitzant en cercles, descrivia dos punts equidistants, a dreta i esquerra, respecte dels cims de les prominències mamàries. Va descordar successivament cadascun del sis menys un botons cordats dels pantalons, disposats en parells, a excepció d’un desaparellat.

Quines accions involuntàries van venir a continuació?

Va prémer entremig de dos dits la carn al voltant d’una cicatriu en la regió infracostal esquerre per sota del diafragma resultant d’una picadura infligida feia 2 setmanes i 3 dies (23 maig 1904) per una abella. Es va gratar de forma imprecisa amb la mà esquerre, tot i no fer-li picor, diversos punts i superfícies de la seva pell parcialment exposada però neta del tot. Va ficar la mà esquerre a la butxaca inferior de l’esquerra de l’armilla per treure’n i tornar-hi a ficar una moneda de plata (1 xíling), entaforada allí (presumptament) en ocasió (17 d’octubre de 1903) de l’enterrament de la senyora Emily Sinico, de Sydney Parade.

Relació del pressupost per al 16 de Juny de 1904

Dèbit Crèdit

£ s. d. £ s. d.

1 Ronyó de porc 0 0 3 Efectiu disponible 0 4 9

1 Exemplar del Comissió del Freeman’s

Freeman’s Journal 0 0 1 Journal 1 7 6

1 Bany i gratificació 0 1 6 Préstec (Stephen

1 In Memoriam Dedalus) 1 7 0

Patrick Dignam 0 5 0

Passatge Tramvia 0 0 1

2 Pastissos Benbury 0 0 1

1 Dinar 0 0 7

1 Quota renovació

llibre 0 1 0

1 Paquet de paper

i sobres 0 0 2

1 Sopar i gratificació 0 2 0

1 Gir Postal i segell 0 2 8

Passatge Tramvia 0 0 1

1 Peu de Porc 0 0 4

1 Pota d’ovella 0 0 3

1 Pastís de xocolate

Fry 0 0 1

1 Quadrat de pa de

soda 0 0 4

1 Cafè i brioix 0 0 4

Préstec retornat

(a Stephen Dedalus) 1 7 0

Saldo 0 17 5

£2 19 3 £2 19 3

Va continuar el procés de despullament?

Ressentint-se d’un persistent però benigne dolor a les plantes dels peus, va estirar el peu a un cantó i va observar les arrugues, protuberàncies i butllofes causades per la pressió al peu en el curs de la caminada de forma repetida en diverses direccions diferents, després, inclinat, va desfer els nusos dels cordons i els va afluixar, es va treure les dues botes per segona vegada, va treure’s el mitjó de la dreta parcialment humit, a la part davantera del qual l’ungla del dit gros del peu s’havia tornat a esqueixar, va aixecar el peu dret i, després de desenganxar una lliga de porpra que sostenia el mitjó, es va treure el mitjó dret, va col·locar el peu dret descalç sobre el marge de la cadira on seia, va punxar i retallar amb cura la part sobresortint de l’ungle del dit gros, va ensumar-ne el fragment inhalant la fortor de la carn viva, i després va llençar amb satisfacció el fragment unguial llatzerat.

Per què amb satisfacció?

Perquè la fortor inhalada es corresponia amb d’altres fortors inhalades en d’altres fragments unguials, punxats i extirpats per Mestre Bloom, alumne de l’escola juvenil de la senyora Ellis, cada nit pacientment en l’acte de breu genuflexió i pregària nocturna i meditació ambiciosa.

En quina darrera ambició s’haurien ajuntat ara totes les ambicions concurrents i consecutives?

No pas la d’heretar per dret de primogenitura, ni per repartiment de béns als més joves, a l’estil del borough anglès, o de posseir en perpetuïtat un herència extensiva d’un nombre suficient d’acres, quartes parts d’acre i perxes ¹⁴⁵, llei de mesura de terra (valuació £42) ¹⁴⁶, d’herba de pastura al voltant d’una residència baronial amb portalada i espai pel carruatge , ni tampoc d’una terrassa de casa o una vila mig desplaçada, descrita com Rus in Urbe ¹⁴⁷ o Qui si Sana ¹⁴⁸, sinó l’ambició de comprar, per tractat privat i preu simple, una casa per viure-hi, amb sostre de palla tipus bungalou de 2 pisos i d’aspecte del Sud, amb panell i conductor de llum al capdamunt, a ras de terra, amb el porxo cobert de plantes paràsites (heura o enfiladissa de Virgínia), porta d’entrada de color verd oliva, amb elegant acabat de fusta i pulcres marcs de porta, façana estucada de traceria daurada als alers i a l’aguiló, elevant-se, si és possible, a una suau altura amb agradable perspectiva des del balcó amb el parapet d’un pilar de pedra sobre camps de pastura interjacents no ocupades ni ocupables i aixecant-se a 5 o 8 acres del seu propi terròs, a una distància de la via pública tal que les llums de la casa siguin visibles de nit per sobre i a través d’una tanca viva de bardissa de carpí podada de forma artística, situada a un determinat punt a no menys de 1 milla terrestre de la perifèria de la metròpoli, dins d’un límit de temps d’accés no superior als 5 minuts amb tramvia o ferrocarril (és a dir, Dundrum, sud, o Sutton, nord, localitats totes dues, segons els informes, provades per igual com a semblants als pols terrestres pels seus climes favorables per als qui pateixen de tisis), la possessió de la finca sotmès a tarifa de subvenció agrícola, contracte per 999 anys ¹⁴⁹, l’edifici consistent en 1 rebedor amb finestra de tribuna (2 llancetes), termòmetre incorporat, 1 sala d’estar, 4 dormitoris, 2 habitacions per al servei, cuina enrajolada a distància assequible i recuina, còmode vestíbul de parets amb recobriment de lli, una estanteria compartimentada de roure fumat contenint l’Enciclopèdia Britànica i el Nou Diccionari del Segle, armes obsoletes medievals i orientals col·locades al través, un gong per anunciar el sopar, làmpada d’alabastre, un pàmpol penjant, un telèfon automàtic de vulcanita amb el llistí adjacent, una catifa Axminster de manyocs fets a mà amb el terra de color crema i vores enreixades, taula de joc amb potes en forma de columnes acabades amb urpes, llar de foc amb força brases i amb un rellotge cronòmetre dalt del revestiment de bronze daurat, amb la sintonia amb les campanades de la catedral garantida, baròmetre amb indicador de graus d’humitat, còmodes sofàs de saló i mobles de cantonada, entapissats amb pelfa de color robí i amb bones molles i centre enfonsat, tres magnífics paravents i escopidores japoneses (estil de club, amb rica pell de color de vi, amb el llustre renovable amb un mínim de treball per mitjà d’oli de llinosa i vinagre) canelobre central de forma prismàtica, una perxa de moqueta amb un lloro amb pota ensinistrada (i amb el llenguatge purgat), paper mural amb motius de figures a 10 xílings la dotzena amb estampats transversals de disseny de flors de carmí i el fris de corona al capdamunt, l’escala, tres trams continus als successius angles drets, de roure envernissat amb granulats clars, graons i baranes, passamans, balustrades i ampits, amb els sòcols revestits de cera camforada, el quarto de bany, dotat d’aigua freda i calenta, amb seient reclinable i dutxa: W C. a l'entresòl proveït d’una finestra oblonga amb vidre senzill i opac, seient basculant, làmpada de suport, un cinturó de seguretat de llautó, descansadors de braços, escabell i una artística pintura semblant a l’oli a la part interna de la porta: ídem, cal dir-ho, dels apartaments del servei , amb coses necessàries sanitàries i higièniques separades per a cuinar, en general i entre serventes (salari, subjectes a increments biennals no guanyats de £2, amb bons anyals de fidelitat en l’assegurança compresos (£1) i permís de jubilació (basada en els 65 anys) després de 30 anys de servei), despensa, mantegueria, llard, refrigerador, en edifici separat, carbó i bodegues de fusta amb reserva de vins (normals i espumosos) per a hostes distingits, si es quedaven a sopar (vestits de soirée), i pertot arreu subministre de gas de monòxid de carboni.

Quins atractius addicionals podia oferir la residència al camp?

Com a colofó, una instal·lació de tennis amb cinc pistes, uns arbusts, una cabina estiuenca de vidre amb palmeres tropicals, equipades del millor sistema botànic, un jardinet rocós amb sortidor d’aigua, un rusc d’abelles organitzada sota principis humans, un jardí oval de flors en rectangles d’herba compost d'el·lipses excèntriques de tulipes escarlates i d’altres colors, cebes albarranes de color blau, flors de safrà, prímules, dolç Williams, pèsols dolços, lliri de la vall (bulbs accessibles a casa de sir James W. Mackey (Limited) [a l’engròs i al detall] venedor de llavors i bulbs, amo d’una guarderia infantil i agent d’adobs químics, carrer Sackville, 23, part alta), una orquídia, jardí de cuina i bodega, protegits contra intrusos il·legals per tanques murals amb sostre de vidre, una barraca amb cadenat per a diversos ormeigs inventariats.

Com ara?

Trampes per a anguiles, olles de llagostes, canyes de pescar, destrals, romanes per pesar, pedres d’esmolar, trituradores de terrossos, un aclaridor de camins, un carretó, una escala telescòpica, 10 rastells dentats, desembussadors, eines per al fenc, un rastell per abatre, una podadora, raspall, aixada, etc. etc.

Per tant, quines millores s’haurien d’introduir?

Una conillera i una ocellera, un colomar, un conservatori botànic, 2 hamaques (una de dama i una de cavaller), un rellotge de sol a l’ombra i protegit per laburn o arbres de lilàs, una campana de portal que toqui harmònicament acords exòtics japonesos per fixar-la a l’esquerre del portal lateral, una bassa d’aigua de gran capacitat per recollir-la de la pluja, un tallagespa amb mànec lateral i recollidor d’herba, un aspersor d’herba amb manega hidràulica.

Quines instal·lacions de trànsit serien desitjables?

En cas de connexions freqüents dins els límits de la ciutat per tren o tramvia des de les seves respectives estacions o terminals intermèdies. En cas de velocípedes dins els límits del camp, una bici de turisme sense cadenes amb roda lliure i amb el carro de la compra al costat; o tracció animal, un burro amb cistella de vímet o un elegant faetó ¹⁵⁰ amb un poni de sòlida i eficaç peülla no escindida (ruà castrat, 14 h).

Quin podria ser el nom de la residència per erigir o ja erecta?

Casa Bloom, de Sant Leopold. Vila Flower.

Sabria el Bloom del Carrer Eccles 7 preveure el Bloom de Vila Flower?

En indumentària de llana lleugera i gorra de xeviot marca Harris, preu 8/6, amb unes útils botes de jardí amb tirants elàstics i regadora, plantant joves arbrets ben alineats, regant, podant, estacant, sembrant herba, arrossegant un carretó ple de brossa sense cansar-se gaire a la posta del sol enmig de l’aroma de fenc segat, creant un terra millor, multiplicant la saviesa, assolint la longevitat.

Quin compendi d’ocupacions intel·lectuals seria simultàniament possible?

Fotografia instantània, estudi comparatiu de religions, folklore relatiu a pràctiques amatòries i supersticioses, contemplar les constel·lacions celestials.

Quins esbarjos més lleugers?

De portes enfora: treballs de jardí i del camp, pavimentar camins, pujar turons d’alçada moderada, nedar en aigua fresca aïllada i navegar pel riu sense ser molestat en un wherry ¹⁵¹ segur o carruatge fluvial lleuger amb una petita àncora per recorreguts lliures de preses i ràpids (període d’estivació), passejades vespertines o circumval·lacions eqüestres per inspeccionar panorames estèrils i, en contrast, agradables focs de les torbes fumejants dels llauradors (període d’hibernació). De portes endins: una discussió en càlida seguretat sobre problemes històrics i criminals no resolts: col·loqui sobre obres mestres d’erotisme exòtic no escapçat: fusteria domèstica amb caixa d’eines que contingui martell, punxó, claus, tornavisos, barrina de mà, pinces, plans protectors i cargols.

Podria ell convertir-se en un cavaller granger de producció de camp i ramaderia?

No seria impossible, amb una o dues vaques deslletades, 1 feix de fenc de la terra alta i els ormeigs requerits per un granger, per exemple, una manteguera, un batedor de naps, etc.

Quines serien les seves funcions cíviques i l’estatus social enmig de les famílies del comtat i l’alta burgesia aterrada?

Arrenglerades de forma successiva en ordre jeràrquic als poders ascendents, el del jardiner, el del cultivador, el del ramader, i en el zenit de la seva carrera, magistrat resident ¹⁵² o jutge de pau ¹⁵³ amb un blasó familiar i un escut s’armes amb l’apropiat lema clàssic Semper Paratus¹⁵⁴, degudament registrat en el directori del Tribunal (Bloom, Leopold P., M.P., P.C., K.P.. L.L. D. honoris causa, Blomville, Dundrum) ¹⁵⁵ i mencionat a les capçaleres periodístiques convencionals (Senyor i Senyora Lopold Bloom han deixat Kingstown per Anglaterra).

Quin projecte d’acció es va traçar per si mateix en tal capacitat?

Un projecte que rau entre una clemència indeguda i un rigor excessiu: la seva aplicació en una societat heterogènia de classes arbitràries, incessantment re-disposades en termes de major o menor desigualtat social de justícia imparcial homogènia i indiscutible, temperada amb atenuants de la latitud més ampla possible però exigent fins al darrer farthing ¹⁵⁶ amb confiscació de la propietat, real i personal per part de la Corona. Lleial al més alt poder constitutiu de la terra, actuant per un amor innat a la rectitud, els seus propòsits serien el manteniment estricte de l’ordre públic, la repressió de molts abusos per bé que no de tots a la vegada (essent cada mesura de reforma o de reducció una solució preliminar que cal contenir per fluxió de la solució final), la defensa de la lletra de la llei ¹⁵⁷ comuna, estatut i llei comercial) contra tots els qui la violen amb frau i contra els transgressors dels estatuts i regulacions, tots els qui ressusciten (per medi d’infracció i petits furts de llenya menuda) els drets de venville ¹⁵⁸ , obsolets per desús, tots els ressonants instigadors de persecució internacional, tots els perpetuadors de les animositats internacionals, tots els servils pertorbadors de la convivència domèstica, tots els violadors recalcitrants de la vida conjugal domèstica.

Provi que ell havia estimat la rectitud des de la seva primera joventut.

Al mestre Percy Apjohn de l’Institut, el 1880, ell li havia divulgat la seva descreença en els principis de l’església irlandesa (protestant) a la qual el seu pare Rudolf Virag, més tard Rudolph Bloom, s’hi havia convertit procedent de la fe i comunió israelita el 1865 per via de la Societat per a la Promoció del Cristianisme entre els Jueus). Després va abjurar per ell en favor del catolicisme romà a l’època de, i en vistes al seu matrimoni en 1888. Amb Daniel Magrane i Francis Wade, el 1882, durant una amistat juvenil (acabada per l’emigració prematura del primer), ell havia advocat en el curs de passejades nocturnes per la teoria política de l’expansió colonial (és a dir, del Canadà) i per les teories evolutives de Charles Darwin, exposades a La Descendència de l’Home i L’Origen de les Espècies. El 1885, ell havia expressat públicament la seva adhesió al programa econòmic col·lectiu i nacional promogut per James Fintan Lalor, John Fisher Murray, John Mitchel, J.F.X.O’Brien i d’altres, a la política agrària de Michael Davitt, a l’agitació constitucional de Charles Stewart Parnell (M.P. per a la ciutat de Cork), al programa de pau, la reducció i reforma de William Ewart Gladstone (M.P. per a Midlothian,¹⁵⁹ N.B.) i, en suport de les seves conviccions polítiques, ell havia pujat a una posició segura enmig de les ramificacions d’un arbre a la carretera de Northumberland per veure l’entrada (2 de febrer de 1888) dins de la capital d’una processó reivindicativa de torxes enceses de 20 mil persones dividides en 120 corporacions sindicals, duent 2 mil torxes d’escorta del marquès de Ripon i John Morley.

Quant i com va proposar ell pagar per aquesta residència rural?

Segons el prospecte de la Societat de Construcció Amistosament Protegida per l’Estat Nacionalitzada i Acreditada per la Indústria Estrangera (on s’hi va incorporar el 1874), un màxim de £60 l’any, que són la sisena part d’uns ingressos assegurats, derivada de seguretats d’alta garantia, que representen un 5% d’interès simple sobre un capital de £ 1.200 (estimació de preu a 20 anys de la compra) de les quals 1/3 part a pagar en l’adquisició i la resta en forma de renda anual, o sia, £ 800 més 2 ¹/₂ % d’interès sobre el mateix, a pagar trimestralment en iguals terminis anuals fins a l’extinció per amortització del crèdit avançat per la compra dins d’un període de 20 anys, que suposa una renda anual de £ 64, renda inicial inclosa, ¹⁶⁰ els títols de propietat en possessió del prestador o prestadors amb una clàusula de seguretat per preveure venda forçada, execució hipotecària i compensació mútua en el cas d’una fallida prolongada del pagament dels terminis assignats, altrament l’usdefruit esdevé absolutament en mans del llogater al venciment del període d’anys estipulats.

Quins ràpids però insegurs medis per a l’opulència podria facilitar una compra immediata?

Una telegrafia sense fils privada que transmetria amb el sistema de punts i ratlles el resultat d’una carrera hípica de pesos limitats ¹⁶¹ (en pista plana o amb salt d’obstacles) d’una o més milles i furlongs ¹⁶² guanyada per un no favorit en avantatges de 50 a 1 a les 3 hores i 8 minuts de la tarda (GMT), a Ascot, havent rebut el missatge a Dublín a les 2 hores 59 minuts de la tarda (hora de Dunsink) a Dublín per a propòsits d’apostes. La descoberta inesperada d’un objecte de gran valor monetari: pedra preciosa, segells postals valuosos adherits o només impresos ( de 7 xílings, color malva, no perforat, Hamburg, 1866: de 4 penics, color rosa, paper blau no perforat, Gran Bretanya, 1855: d’1 franc sobreimprès sobre moneda de 37¹/₂ cèntims, oficial, recàrrec diagonal, Luxemburg,1878) : antic anell dinàstic, relíquia única en repositoris o mitjans no usuals: procedents de l’aire (deixats caure per una àliga volant), del foc (enmig de les restes carbonitzades d’un edifici incendiat), del mar (entremig de restes de naufragis, objectes llençats d’un vaixell, objectes del fons marítim i abandonats), de terra ferma (en el païdor d’una au comestible). Donació d’un presoner espanyol d’un tresor llunyà en valors, espècies o lingots d’or amb una solvent corporació bancària fa 100 anys al 5% d’interès compost del valor col·lectiu de £5.000.000. Un contracte amb un contractista desconsiderat per al lliurament de 32 remeses d’una certa mercaderia en consideració de pagament efectiu sobre el lliurament de la quantitat inicial de ¹/₄ de penic que serà incrementada en progressió geomètrica de 2 (¹/₄ d. , ¹/₂ d., 1 d., 2d., 8d., 1s., 2s., és a dir, 8d. a 32 terminis). Un esquema preparat i basat en estudi de les lleis de probabilitat per fer caure el Banc de Montecarlo ¹⁶³. Una solució al problema secular de la quadratura del cercle, premi governamental de £1.000.000 esterlines.

La gran riquesa era adquirible a través dels canals industrials?

La reclamació de dunams¹⁶⁴ de sòl arenós i sense cultivar, proposada en el prospecte d’Agendath Netaim, Bleibtreustrasse, Berlin, W,15, per al cultiu de plantacions de taronja, melonars i reforestació. La utilització de paper llençat, ermots de rosegadors de claveguera, excrements humans amb propietats químiques, en vista de la vasta producció del primer producte, el vast nombre del segon i la immensa quantitat del tercer, cada ésser humà de vitalitat i apetit mitjans produeix anualment, sense comptar els productes accessoris del WC, una soma total de 20 lliures (si barregem la dieta animal i la vegetal) , que cal multiplicar per la població total d’Irlanda segons els resultats del cens de 1901.

Hi havien esquemes de visió més ampla?

Un esquema per formular i sotmetre’l a l’aprovació dels comissionistes del port per a l’explotació del carbó blanc (energia hidràulica), obtinguda per una central hidroelèctrica al pic del flux de la marea a l’entrada de Dublín o a la presa de Pulaphouca o Powerscourt o bé l’aigua procedent de drenatges dels corrents principals per a la producció econòmica de 500.000 W.H.P. ¹⁶⁵ d’elecricitat. Un esquema per incloure el delta peninsular de North Bull a Dollymount i erigir sobre l’espai del promontori, utilitzat per camps de golf i tiradors de rifles, una esplanada asfaltada amb casinos, cabines, galeries de tir, hotels , pensions, sales de lectura, instal·lacions per a bany mixt. Un esquema per a l’ús de furgonetes de gossos i també de cabres per al lliurament de llet pels matins. Un esquema per al desenvolupament del tràfic turístic irlandès a l’interior i als voltants de Dublín per medi de vaixells fluvials propulsats per petroli, navegant per la via franca entre el punt de la Illa i Ringsend, xara-bancs ¹⁶⁶, ferrocarrils locals de via estreta i vapors de navegació costera de plaer [10 xílings per persona i dia, inclosa guia (trilingüe)]. Un esquema per la renovació dels tràfics de passatgers i mercaderies per les rutes aquàtiques irlandeses, quan s’alliberin de la brossa. Un esquema per connectar per línia de tramvia el Mercat de ramat (carretera Circular del Nord i carrer de Prússia) amb els molls (carrer Sheriff inferior, i Muralla de l’Est), en paral·lel amb la línia d’unió amb el ferrocarril ( en conjunció amb la línia ferroviària Gran del Sud i Occiental) entremig del parc del ramat, ramal de Liffey, i terminal del tram ferroviari de Midland Gran Oest, 43 a 45 del Mur Nord, en proximitat a les estacions terminals o branques de Dublín de la Gran Central Ferroviària, dels Ferrocarrils Midland d’Anglaterra, Ciutat de Dublín, Companyia Regular de Vapor, Companyia de Ferrocarril de Lancashire Yorkshire, companyia Regular de Vapor Dublín i Glasgow, Companyia regular de Vapor Glasgow, Dublín i Londonderry (lìnia Laird), Companyia Regular britànica i irlandesa de vapor, Vapors Dublín i Morecambe, Companyia Ferroviària Londres i Nord-oest, Cabines de desembarc i de trànsit de la Companyia Palgrave Murphy, propietaris de vapors, agents per a vapors procedents del Mediterrani, Espanya, Portugal, França, Bèlgica i Holanda i per a transport animal i de quilometratge addicional a càrrec de la Companyia de Tramvies Units de Dublín, societat limitada, que seria cobert per les quotes dels ramaders.

Quina pròtasi, suposem, seria la contracció perquè aquests diversos esquemes esdevinguin una apòdosi natural i necessària? ¹⁶⁷

Un cop donada una garantia igual a la suma buscada, el suport, per escriptura de comprovants de donació i transferència durant el temps de vida del donant o bé per llegat després de la extinció indolora del donant, de mans d’eminents financers (Blum Pasha, Rothschild, Guggenheim, Hirsh, Montefiore, Morgan, Rockefeller) posseïdors de fortunes de sis xifres, amassades en el curs d’un vida exitosa, i reunint capital de forma oportuna l’objectiu buscat seria un fet.

Al final, què el faria independent d’una riquesa com aquesta?

La descoberta independent d’un filó d’or inextingible.

Per quina raó va meditar ell sobre esquemes de realització tan difícil?

Era un dels seus axiomes que meditacions similars o la relació automàtica entre ell i una narrativa entorn d’ell mateix, o una tranquil·la rememoració del passat, tal com practicava habitualment, abans d’anar a dormir a la nit, li alleujava la fatiga i li produïa, com a resultat, un repòs profund i renovada vitalitat.

Com ho justificava?

Com a metge, havia après que de 70 anys de vida humana sencera, almenys dues setenes parts, és a dir, 20 anys, es passaven dormint. Com a filòsof, sabia que a l’acabament de qualsevol vida assignada, només s’han realitzat una part infinitesimal dels desigs de qualsevol persona. Com a fisiòleg, creia en l’aplacament artificial dels agents malignes principalment operatius durant la somnolència.

Què li feia por?

La comissió d’homicidi o suïcidi durant el son per una aberració de les llums de la raó, la incommensurable intel·ligència categorial ¹⁶⁸ situada en les convulsions cerebrals.

Quines eren habitualment les seves últimes meditacions ?

Sobre un sol i únic anunci que feia que els passants s’hi paressin meravellats, una novetat publicitària, que excloïa totes les excrescències innecessàries i es reduïa als termes més senzills i eficients no excedint l’abast de la visió casual, i congruent amb la velocitat de la vida moderna.

Què contenia el primer calaix un cop obert?

Un quadern de manuscrit de Vere Foster¹⁶⁹, propietat de Milly (Millicent) Bloom, certes planes del qual duien diagrames dibuixats amb el títol Papli, que mostraven una cara grossa i globular amb 5 cabells estirats, 2 ulls de perfil, el tronc frontal amb tres grans botons, 1 peu triangular: 2 fotografies borroses de la reina Alexandra d’Anglaterra ¹⁷⁰ i de Maud Brascombe, actriu i bellesa professional: una postal de Yuletide , amb una representació pictòrica d’una planta paràsita, la llegenda Mizpa¹⁷¹, la data Nadal 1892, nom dels remitents, Senyor i Senyora M. Comerford, amb el versicle Que aquest Yuletide et porti Joia i Pau i benvinguda alegria: un fragment de segell de cera vermella parcialment liquat, adquirit dels magatzems del senyors Hely Ltd, 89, 90, 91 del carre Dame: les restes d’una grossa ¹⁷² de plomes ‘J’ obtingudes al mateix departament de la mateixa firma: un vell rellotge de sorra que encara en tenia a dins: una profecia segellada (sense mai haver-li tret el segell) escrita per Leopold Bloom el 1886 relativa a les conseqüències d’entrar en vigor l’Estatut d’Autonomia de William Ewart Gladstone de 1886 (mai no entrat en vigor): un bitllet de basar Nº 2004, de la Fira Benèfica de Sant Kevin, preu 6 penics amb 1000 premis: una epístola infantil, amb data, amb una «m» minúscula (Monday[Dilluns]), on s’hi llegia: «P» majúscula (Pappli) coma «H» majúscula (How are you [Com estàs]) signe d’interrogació «I» majúscula (I am very well [jo estic molt bé] punt i apart signatura amb majúscula florida «M» (Milly) sense cap punt: un fermall camafeu, propietat d’Ellen Bloom (nascuda Higgins), difunta: 3 cartes escrites a màquina, destinatari Henry Flower, P.O. Westland Row, remitent, Martha Clifford, P.O. Dolphin’s Barn: el nom i l’adreça del remitent de les tres cartes transliterat en criptograma quadri-lineal puntuat bustrofèdic ¹⁷³ (les vocals suprimides) N. IGS./ WI.UU.OX/ W.OKS. MH/ Y. IM. : un retall de premsa d’un setmanari anglès Modern Society, sobre el tema del càstig corporal a les escoles de noies: una cinta color de rosa que havia adornat un ou de Pasqua de l’any1899: dos preservatius de cautxú parcialment descargolats dins les seves bosses, comprats per correu en l’apartat 32, P.O., de Charing Cross, London W.C. : 1 paquet de 1 dotzena de sobres de color crem i paper pautat, tacats per l’agua i ara reduïts a tres: algunes monedes assortides austre-hongareses: 2 cupons de la Reial i Privilegiada Loteria Hongaresa: unes ulleres d’augment escàs: 2 foto-postals eròtiques ensenyant: a) un coit bucal entre una señorita nua (vista del darrere i en posició superior) i un torero nu (vist del davant i en posició inferior): b) una violació anal a càrrec d’un religiós mascle (totalment vestit, ulls en blanc) a una religiosa femella (parcialment vestida, ulls directes), comprada per correu a l’apartat 32, P. O., Charing Cross, London W.C.: un retall de premsa amb una recepta per a renovar botes velles de color fosc: un segell adhesiu de 1 penic, de color lavanda, del regnat de la Reina Victòria: un gràfic de mides de Leopold Bloom compilades abans, després durant i després de 2 meses d’exercicis de politja de Whiteley (d’homes 15 xílings, d’atletes 20 xílings), amb aquests resultats, pit 28 polsades i després 29 ¹/₂ polsades, , bíceps 9 polsades i després 10 polsades, avantbraços 8¹/_{2 i}i després 9 polsades, cuixa 10 polsades i després 12 polsades, tou de la cama 11 polsades i després 12 polsades: 1 prospecte del Wonderworker, el remei millor del món per als problemes rectals, procedent de Wonderworker, Coventry House, South Place, Londres E. C. i adreçat a la Senyora L. Bloom amb una breu nota inicial: Benvolguda Senyora.

Citi els termes textuals amb què el prospecte exaltava els avantatges del seu remei taumatúrgic.

Cura i suavitza mentre vostè dorm, en cas de problemes en les flatulències, ajuda a la naturalesa de la manera més formidable, assegurant un alleujament instantani en la descàrrega de gasos, mantenint les parts netes i l’acció natural lliure, una despesa inicial de 7 s. 6d., que de vostè un home nou amb una vida que val la pena. Les dames troben especialment útil Wanderworker, una sorpresa agradable quan noten un resultat tan deliciós com beure un raig d’aigua fresca un dia xafogós d’estiu. Recomani-ho a la seva senyora i als seus amics cavallers, dura tota una vida. Insereixi una llarga ronda final. Wonderworker (Fabricant de Meravelles).

Hi havien testimonis?

Nombrosos. D’un clergue, d’un oficial de la marina britànica, d’un autor ben conegut, d’un ciutadà, d’una infermera d’hospital, d’una dama, mare de cinc, d’un captaire despistat.

I el captaire despistat com va concloure el testimoni?

Amb la queixa que el govern no havia subministrat als nostres homes fabricants de meravelles, durant la campanya de Sud-Àfrica. Tant de bo haguessin tingut aquest remei!

Quin objecte va afegir Bloom a la seva col·lecció d’objectes?

Una quarta carta mecanografiada rebuda per Henry Flower (deixem que H.F. sigui L.N.) enviada per Martha Clifford (trobeu M.C.) ¹⁷⁴

Quina reflexió agradable va acompanyar aquesta acció?

La reflexió que, a banda la carta en qüestió, la cara magnètica d’ell, la seva forma i adreça havia estat favorablement rebuda durant el curs del dia precedent per una dona (Senyora Josephine Brenn, nascuda Josie Powell; una infermera, Senyoreta Callan (Nom de pila desconegut), una donzella, Gertrudis (Gerty, cognom desconegut).

I això quina possibilitat suggeria?

La possibilitat d’exercir un poder viril de fascinació en el futur més immediat després d’un àpat car en un apartament privat en companyia d’una cortesana elegant, de bellesa corporal, mercenària moderada, instruïda en diversos camps, una dama d’origen.

I el segon calaix, què contenia?

Documents: el certificat de naixement de Leopold Paula Bloom: una pòlissa d'assegurança de dot de £ 500 a la Societat Escocesa d’Assegurança de Vídues per a la intestada Millicent (Milly) Bloom, per entrar en vigor en 25 anys com a pòlissa de profit de £ 430, £462-20-0 i £ 500 als 60 anys o mort, 65 anys o mort o a la simple mort, respectivament, o amb pòlissa de profit (pagada) de £ 299-10-0 juntament amb pagament en metàl·lic de £133-10-0, a opció: una llibreta de dipòsit bancari lliurada pel Banc d’Ulster, branca del College Green, mostrant estat de comptes durant mig any fins al 31 de desembre de 1903, el saldo a favor del dipositari: £ 18-14-6 (divuit lliures, catorze xílings i sis penics, esterlines), bens mobles nets: certificat de possessió de £ 900 canadenques 4% (inscrit) a la borsa del govern (lliures d’impost de timbre): expedients del Comitè de Cementiris Catòlics (Glasnevin), relatius a una parcel·la comprada: retall de premsa local sobre el canvi de nom per escriptura d’una sola part.

Citi’m els termes textuals d’aquesta nota.

Jo, Rudolph Virag, actual resident al nº 52 del carrer Clanbrassil, Dublín, en altre temps a Szombathely en el regne d’Hongria, per aquesta dono la notícia que he assumit i tinc la intenció, d’ara endavant, en totes les ocasions i en tots els temps, de ser conegut pel nom de Rudolph Bloom.

Quins altres objectes relatius a Rudolph Bloom (nascut Virag) estaven en el segon calaix?

Un daguerreotip borrós de Rudolph Virag i el seu pare Leopold Virag confeccionat l’any 1852 en l’estudi de retrats dels seus (respectivament) primer i segon cosí, Stefan Virag de Szesfehhervar, Hongria. Un antic llibre de haggadah en el qual unes ulleres convexes de muntura de banya insertes marquen el passatge d’acció de gràcies en les pregàries rituals de la Pessach (Pasqua): una foto-postal de l’Hotel de la Reina, d’Ennis , propietari Rudolph Bloom: un sobre adreçat Al meu Estimat fill Leopold.

Quines fraccions de frases evocava la lectura de totes aquests cinc paraules senceres?

Demà farà una setmana que vaig rebre...no serveix que Leopold sigui...amb la teva estimada mare...això no s’aguanta més...per a ella...tot s’ha acabat per a mi...sigues amable amb Athos¹⁷⁵...estimat fill meu...sempre... meu...das Herz...Gott...dein...¹⁷⁶

Quines reminiscències d’un subjecte humà patint de melancolia progressiva evocaven els objectes trobats en Bloom?

La d’un home vidu, escabellat, postrat al llit, amb el cap cobert i sospirant: la d’un gos malalt, Athos: la de l'acònit, que, havent-hi recorregut amb dosis creixents com a pal·liatiu d’un neuràlgia recrudescent, li va provocar grans i escrúpols : la de la cara morta d’un septuagenari suïcidat amb verí.

Per què experimentava Bloom un sentiment de remordiment?

Perquè, en la seva manca de paciència immadura, havia tractat sense respecte certes creences i pràctiques.

Com ara?

La prohibició de consumir carn i llet en una mateixa menja, ¹⁷⁷ el banquet setmanal ¹⁷⁸ d’abstraccions no coordinades, però d’apassionades concrecions mercantils per a ex-compatriotes ex-correligionaris: la circumcisió dels infants mascles : el caràcter sobrenatural atorgat a l’escriptura jueva: la inefabilitat del tetragràmaton ¹⁷⁹ : la santedat del sàbat.

I ara que li semblen, a ell, aquestes creences i pràctiques?

No gaire més racionals del que li semblaven aleshores, no gaire més racionals que d’altres creences i pràctiques aparegudes recentment.

Quin primer record guarda ell de Rudolph Bloom (finat)

Que Rudolph Bloom (finat) va narrar al seu fill Leopold Bloom (amb sis anys d’edat) una descripció retrospectiva de migracions i establiments en i a les afores de Dublín, Londres, Florència, Milà, Viena, Budapest, Szombathely, amb expressions de satisfacció (el seu avi havia conegut Maria Teresa, emperadriu d’Àustria, reina d’Hongria, amb assessorament comercial (havent tingut cura dels penics, que les lliures ja havien tingut cura d’elles mateixes). Leopold Bloom (amb 6 anys) havia contrastat aquestes narracions amb consultes constants en un mapa geogràfic d’Europa (polític) i amb suggeriments per a l’establiment d’edificis comercials en els diversos centres esmentats.

Havia esborrat el temps de forma igual però diferent el record d’aquests migracions en el narrador i l’oient?

En el narrador, sí, per l’acumulació d’anys i pel consum de toxines narcòtiques: en l’oient, també pels anys passats i també com a conseqüència de l’acció de distraccions sobre les experiències vicàries.

Quins comportaments del narrador eren productes concomitants d’amnèsia?

En ocasions, es posava a menjar sense haver-se tret el barret. En d’altres ocasions, es bevia amb voracitat el suc de grosella en un plat inclinat. En d’altres ocasions, treia dels llavis els bocins de menjar per medi d’un sobre estripat o d’altres fragments de paper accessibles.

Quins dos fenòmens de senilitat eren més freqüents?

El càlcul digital miop de monedes, eructació conseqüent després d’afartar-se.

Quin objecte oferia consolació parcial per aquestes reminiscències?

La pòlissa del dot, la llibreta de dipòsits, el certificat de la possessió de l’escriptura.

Redueixi Bloom per multiplicació creuada de revessos de fortuna, dels quals aquests suports el protegeixen, i per eliminació de tots els valors positius, a una quantitat no real, irracional, negativa i negligible.

De forma successiva, i en ordre descendent d’ilotisme ¹⁸⁰ : Pobresa: la del venedor ambulant de bijuteria d’imitació, la pressa per cobrar deutes fraudulents i dubtosos, el recaptador de l’impost de beneficència. Mendicitat: la de l'arruïnat fraudulent amb béns sense suc ni bruc, que paga 1 xíling, 4 penics per lliura, home-anunci, distribuïdor de prospectes, vagabund nocturn, adulador compulsiu, mariner mutilat, vailet cec, agent de policia ja jubilat, esgarria-festes, llepaculs, l’espieta professional, el graciós de la riota assegut en un banc sota un paraigües fora de servei i foradat. Misèria: el resident a la Casa de l’Home Vell (Hospital Reial), a Kilmainham, el resident de l’Hospital Simpson per a homes disminuïts però respectables amb discapacitat permanent per gota o manca de visió. El nadir ¹⁸¹ de la misèria : el pobre dement i moribund, vell i impotent, privat del dret a vot per cobrar de la beneficència.

Amb quines indignitats addicionals?

La indiferència exempta de comprensió de les femelles abans amables, el menyspreu del mascles musculosos, l’acceptació de rosegalls de pa, la ignorància dissimulada de coneguts topats casualment, els lladrucs de gossos vagabunds sense llicència legítima, la descarrega infantil de projectils de vegetal descompost, la poca vàlua que et queda, o gens, o menys que gens.

De quina manera es podria evitar una situació així?

Per defunció (canvi d’estat), per la fugida (canvi de residència)

Quina seria la preferible?

La darrera, per la via de menor resistència

Quines consideracions ho feien no el tot indesitjable?

Una cohabitació constant que impedeix la tolerància mútua dels defectes personals. L’hàbit de la compra independent cultivat de forma creixent. La necessitat de contrarestar per residència no permanent la permanència d’atracció.

Quines consideracions ho feien no irracional?

Les parts implicades, amb la unió havien crescut i s’havien multiplicat, feta la qual cosa havien tingut descendència i crescut en maduresa; en canvi les parts, si ara es desunien, estarien obligades a reunir-se per créixer i multiplicar-se, cosa absurda, per formar per via de re-unió la parella original de les parts unitives, cosa que era impossible.

Quines consideracions ho feien desitjable?

El caràcter atractiu de certes localitats d’Irlanda i de l’estranger, com venen representades en mapes de geografia general de disseny policrom, o bé en mapes especials per a informació militar amb escala numèrica i indicacions topogràfiques.

A Irlanda?

Els penya-segats de Moher, la terra verge i ventosa de Connemara, el llac Neagh amb la ciutat petrificada submergida, el camí alt dels Gegants, Fort Camden i Fort Carisle, la Vall Daurada de Tipperary, les illes d’Aran, les pastures del Reial Comtat de Meath ¹⁸², l’om de Brígida a Kildare, les drassanes de la Illa de la Reina a Belfast, El Salt del Salmó, els llacs de Killarney.

I a l’estranger?

Ceilan (amb els seus jardins d’espècies que proveeixen de te Thomas Kernan, agent per a Pullbrook, Robertson & Co, carreró de Mincing, 2 Londres. E.C., i carrer de la Dama, 5, Dublín), Jerusalem, la ciutat santa (amb les mesquita d’Omar i la porta de Damasc, meta d’aspiració ¹⁸³), l’estret de Gibraltar (L’únic lloc de naixement de Marion Tweedy), el Partenó (amb les seves escultures de divinitats gregues nues) El mercat monetari de Wall Street (que controla les finances internacionals), la Plaza de Toros de La Linea, Espanya (on O’Hara dels Camerons havia matat el toro ¹⁸⁴ , Niàgara (per sobre d’on cap ser humà no hi havia passat amb impunitat), la terra dels Esquimals (devoradors de sabó), la terra prohibida del Tibet (de qui cap viatger no en retorna ¹⁸⁵), la badia de Nàpols (per veure que seria morir ¹⁸⁶ , la Mar Morta.

Guiat per qui, i seguint quins senyals?

Per mar, al Nord, de nit per l’estrella polar, situada en el punt d’intersecció de línia recta de Beta a Alfa en l’Ossa Major formada i dividida externament en Omega i la hipotenusa del triangle rectangle formada pel traç de la línia Alfa-Omega i la línia Alfa-Delta de l’Ossa Major. Per terra, al Sud, una lluna de dues esferes, revelades en les diverses i imperfectes fases lunars a través de l’interstici posterior de la imperfectament obstruïda camisa d’una femella carnosa que deambula de forma negligent ¹⁸⁷ , de dia una columna del núvol. ¹⁸⁸

Quin anunci públic divulgaria la misteriosa partença d’ell?

£5 de recompensa per persona perduda, robada o extraviada de la seva residència del número 7 del carrer Eccles, cavaller absent d’uns 40 anys d’edat, que respon al nom de Bloom, Leopold (Poldy), alçada 5 peus, 9 ¹/₂ polsades (1,76 metres), complexió grossa, rostre de color oliva, possible des que li ha crescut barba, vist per última vegada amb un trajo negre. L’import es pagarà per tota informació que meni a la seva troballa.

Quines denominacions universals i binomials serien les seves com a entitat i no-entitat?

Les assumides per qualsevol o les conegudes per ningú. Tothom o Ningú ¹⁸⁹

Quin tribut és el seu?

Honor i regals d’estrangers dels amics de Tothom. Una nimfa immortal, una bellesa , la núvia de Ningú.

L’absent reapareixeria mai enlloc de cap manera?

Ell sempre vagaria, obligat per si mateix, fins al límit extrem de la seva òrbita cometària, més enllà de les estrelles fixes i els sols variables i planetes telescòpics ¹⁹⁰, o sia els rodamons astronòmics , fins als límits extrems de l’espai, passant de terra en terra, entremig de gent, enmig d’esdeveniments. En algun lloc o d’altre oiria, de forma imperceptible i quelcom dubtosa, l’obligació del sol d’obeir les crides del record. Aleshores, desapareixeria de la constel·lació de la Corona del Nord per tal de reaparèixer renascut sobre el Delta en la constel·lació de Cassiopea i, després d’incalculables eons de pelegrinatge, retornar com a venjador llunyà, àngel exterminador de justícia sobre malfactors, un croat obscur, un adormit despertat del son, amb recursos financers (suposem-ho) que sobrepassarien els de Rothschild o del rei de plata. ¹⁹¹

Què proporcionaria un retorn irracional com aquest?

Una equació satisfactòria entre un èxode i el retorn en el temps a través d’un espai reversible, i un èxode i retorn en l’espai a través d’un temps irreversible.

Quin joc de forces, inductores d’inèrcia, proporcionava la partença indesitjable?

La tardança de l’hora, que esdevé procrastinatòria ¹⁹² : la foscor de la nit, que produeix l’invisible: la incertesa de la via pública, que es torna perillosa: la necessitat de repòs, que obvia el moviment: la proximitat d’un llit ocupat, que obvia la recerca: l’anticipació d’escalf (humà) temperat amb la fredor (del llençol), que obvia el desig i el torna desitjable: l’escultura de Narcís, so sense ressò, desig desitjat.

Quins avantatges procurava un llit ocupat, a diferència d’un no ocupat?

La supressió de la solitud nocturna, la qualitat superior de la calefacció humana (femella madura) per sobre de la inhumana (bossa d’aigua calenta), l’estimulació del contacte matutí, l’economia de la destrossa feta en el local en cas de pantalons doblegats acuradament i situats de forma longitudinal entre el matalàs de molles (a ratlles) i el matalàs de llana (secció de pa de pessic).

Quines causes passades i consecutives de la fatiga acumulada, a tenir en compte abans de llevar-se, va recapitular Bloom en silenci?

La preparació de l’esmorzar (oferta socarrimada) ¹⁹³ : congestió intestinal i defecació premeditada (al sant dels sants) ¹⁹⁴: el bany (ritus de Joan) ¹⁹⁵: el funeral (ritus de Samuel ¹⁹⁶) : l’anunci d’Alexander Keyes (Urim i Thummim) ¹⁹⁷: el dinar insubstancial (ritus de Melquisedec) ¹⁹⁸ : la visita al museu i la biblioteca nacional (lloc sant) ¹⁹⁹: la cacera de llibres a la via de Bedford, Arc dels Comerciants, Moll de Wellington (Simchath Torah) ²⁰⁰: la música dins l’Hoel Ormond (Shira Shirim)²⁰¹: l’altercat amb un troglodita truculent al local de Bernard Kiernan (Holocaust)²⁰²: un període buit de temps incloent una anada amb cotxe, una visita a una casa de dol, un comiat (desert)²⁰³ : l’erotisme provocat per l’exhibicionisme femení (ritus d’Onan)²⁰⁴ : el part prolongat de la senyora Mina Purefoy (oferta)²⁰⁵: la visita a la casa desordenada de la senyora Bella Cohen , carrer Tyrone, 82, inferior, amb baralla subsegüent i barreja de sort al carrer Beaver (Armageddon)²⁰⁶: passeig nocturn en direcció a i procedent de l’aixoplug del cotxer, al Pont Butt (expiació) ²⁰⁷.

Quin enigma autoimposat va percebre Bloom involuntàriament a punt de llevar-se per tal d’anar a fer tal cosa com concloure que ell no havia d’arribar a cap conclusió?

La sola causa d’haver percebut un cruixit breu agut i imprevist emès pel material inconscient d’una taula de fusta vinçada a pressió. ²⁰⁸

Quin enigma que l’auto-involucrava no va entendre Bloom, aixecant-se per anar a triar voluntàriament multitud de roba de moltes formes i colors?

Qui era M’Intosh? ²⁰⁹

Quin enigma auto-evident, intentat resoldre amb poca constància durant 30 anys, ara Bloom ja va comprendre tot de cop i amb silenci, després que aparegués la foscor natural per extinció de la llum artificial?

On era Moisès quan l’espelma es va apagar? ²¹⁰

Quines imperfeccions en un dia perfecte va comptabilitzar Bloom de forma successiva, caminant en silenci?

Un fracàs provisional d’obtenir la renovació d’un anunci: d’obtenir una certa quantitat de te de Thomas Kernan (agent de Pullbrook, Rolbertson &Co, del carrer de la Dama, 5, Dublín i del carreró Mincing, 2, Londres, E.C.: de certificar la presència o absència d’orifici rectal posterior en el cas de les divinitats hel·lèniques femenines : d’obtenir entrada (gratuïta o pagada) per a la interpretació de Leah per la senyora Bandman Palmer al Teatre Gaiety, carrer del Rei, sud, números 46, 47, 48, 49.

Quina impressió d’una cara absent va venir silenciosament a la memòria de Bloom, aturat ?

La cara del pare d’ella, el difunt Major Brian Cooper Tweedy, dels Reials Fusellers de Dublín, de Gibraltar i de la carretera de Rehoboth, del veïnat de Dolphin ²¹¹

Quins exemplars diversos d’indumentàries per a personal femení va percebre ell?

Unes noves mitges de color negre, inodores i de semi seda; unes lligacames noves de color violeta; unes sota calces enormes de mussolina de la Índia, de generoses línies, amb fragància d'opopònac, gessamí i cigarretes turques de Muratti ²¹², agafades amb una llarga agulla de seguretat d’acer brillant, amb doblec curvilini; una camisola de batista amb un llaç prim a les vores; uns enagos en forma d’acordió de muret de seda blava, objectes tots ells disposats de forma irregular al capdamunt d’un tronc de maniquí rectangular, amb quatre llistons i els cantons taponats, amb etiquetes multicolors, i a la part anterior les inicials amb lletres blanques B.C.T. (Brian Cooper Tweedy).

Quin objectes impersonals es percebien?

Una calaixera, amb una pota fracturada, totalment coberta amb retall rectangular de cretona, disseny de poma sobre el qual hi descansava un barret de palla femení. Gènere decorat a l’estil rectangular grec, comprat a Henry Price (manufactures de cistelles, fantasies, porcellanes i ferreteria, carrer Moore 21, 22, 23) disposat de forma irregular sobre el lavabo i el pis, una palangana, una sabonera i una raspallera de dents (junts en el lavabo), i una gerra i articles de nit (separats, damunt del pis).

Què va fer Bloom?

Va dipositar els articles de vestir damunt d’una cadira, va retirar la resta d’articles de vestir, va agafar de sota el capçal del llit una llarga camisa de dormir doblegada, va ficar els braços dins les obertures adequades de la camisa de dormir, va retirar un coixí del capçal per posar-lo al peu del llit, va preparar adequadament la roba blanca i es va ficar al llit.

Com?

De forma circumspecta, tal com si entrés dins d’un domicili ( el propi o el d’un altre): amb compte, velles com eren les molles espirals del matalàs, les anelles metàl·liques i els viperins radis que penjaven s’afluixaven sota esforç i pressió: amb prudència, con si entrés a un guarida on tant podia patir una emboscada agradable com la d’un escurçó: amb reverència, envers el llit de la concepció i del naixement, de la consumació del matrimoni o de la seva ruptura, del son i de la mort.

Què van anar trobant gradualment, els seus membres, mentre els estirava?

Roba de llit nova i neta, aromes addicionals, la presència d’una figura femenina, la d’ella, l'empremta d’una figura humana, mascle però no la d’ell, algunes engrunes, alguns bocins de carn de llauna, recuita, que ell va retirar.

Si ell hagués somrigut, per què hauria somrigut?

De pensar que cadascú que entra s’imagina ser el primer d’entrar, mentre que ell és sempre el darrer terme d’una sèrie precedent i fins i tot si és el primer terme d’una sèrie successiva, cadascú s’imagina ser el primer, últim, únic i sol, mentre que ell no és ni el primer ni l’últim, ni l’únic ni sol en una sèrie que s’origina i es repeteix fins a l’infinit. ²¹³

Quines sèries precedents?

Assumint que Mulvey fos el primer element de la sèrie, Penrose, Bartell d’Arcy, professor Goodwin, Julius Mastiansky, John Henry Menton, Pare Bernard Corrigan, un granger de la Reial Societat Hípica e Dublín, Maggot O’Reilly, Matthew Dillon, Valentine Blake Dillon (Alcalde de Dublín), Christopher Callinan, Leneham, un afinador d’orgue italià, un cavaller desconegut en el Teatre Gaiety, Benjamin Dollard, Simon Dedalus, Andrew(Pisser) Burke, Joseph Cuffe, Wisdom Hely, Alderman John Hooper, Doctor Francis Brady. Pare Sebastian de Mount Argus, un neteja botes de l’Oficina Postal General, Hugh E. (Blazes) Boylan i així successivament fins a no acabar mai. ²¹⁴

Quines eren les seves reflexions relatives a l’últim membre d’aquesta sèrie i darrer ocupant del llit?

Reflexions sobre el vigor d’ell (un pocavergonya), proporcions corporals (un penjador de rètols), capacitat comercial (un mesquí), capacitat d’impressionar (un fanfarró).

Per què, en vista a l’observador, capacitat d’impressionar a més a més de vigor , proporció corporal i capacitat comercial?

Perquè ell havia observat, cada cop més sovint, en els membres precedents de la mateixa sèrie la mateixa concupiscència, inflamabilitat transmesa primer amb alarma, després amb comprensió, més tard amb desig, finalment amb fatiga, amb símptomes alternants de comprensió i aprehensió epicena ²¹⁵

Quins sentiments antagònics van afectar les seves subsegüents reflexions?

Enveja, gelosia, abnegació, equanimitat.

Enveja?

D’un organisme corporal i mental masculí especialment adaptat per a la postura de jeure al damunt amb una energètica còpula humana i energètic moviment de pistó i cilindre necessària per a la satisfacció completa d’una constant però no aguda concupiscència resident en un organisme corporal i mental femení, passiu però no obtús.

Gelosia?

Perquè una naturalesa plena i volàtil en el seu estat lliure, era de forma alternativa l’agent i el re-agent d’atracció ²¹⁶. Perquè l’acció entre agents i re-agents varia en tots els instants, amb proporció inversa de creixença i decreixença, amb extensió circular incessant i reentrada radial. Perquè la contemplació controlada de la fluctuació d’atracció produeix, si és desitjada, una fluctuació del plaer.

Abnegació?

En virtut de a) coneixença iniciada el setembre de 1903 en l’establiment de George Mesias, sastreria i camiseria, Moll d’Eden, 5, b) hospitalitat estesa i rebuda en producte, feta recíproca i re-apropiada en persona, c) joventut comparativa subjecta a impulsos d’ambició i magnanimitat, altruisme de col·lega i egoisme amorós , d) atracció extra racial, inhibició interracial, prerrogativa supra racial, e) una imminent gira musical provincial, despeses corrents en comú, beneficis nets dividits.

Equanimitat?

Tan natural com qualsevol i cada acte natural d’una naturalesa expressada o entesa, executada en natura naturada ²¹⁷ per creatures naturals en consonància amb les les natures naturades d’ell, d’ella i de tots dos, de dissímil similitud . Com no tan calamitós com un anihilament del planeta a conseqüència de col·lisió amb un sol fosc. Com menys reprensible que el furt, el robatori a la carretera, la crueltat envers els infants i els animals, obtenir diners sota falsos pretexts, falsificació, malversació, apropiació indeguda de diner públic, traïció de la confiança pública, procés de malaltia, violència, corrupció de menors, libel criminal, xantatge, menyspreu del tribunal, incendi provocat, delicte amb violència, motí en alta mar, ofensa, robament amb violència, fuga de presó, pràctica de vici contra natura, deserció de les forces armades en campanya, perjuri, caça o pesca furtiva, usura, informació als enemics del rei, suplantació de personalitat, assassinat, crim voluntari i premeditat. Com no més anormal que tots els altres processos alterats d’adaptació a condicions alterades d’existència, resultant-ne un equilibri recíproc entre l’organisme corporal i les seves circumstàncies auxiliars, menjar, begudes, hàbits adquirits, inclinacions consentides, malaltia significativa. Com més que inevitable, irreparable.

Per què més abnegació que gelosia, menys enveja que equanimitat?

D’ultratge (matrimoni) a ultratge (adulteri) no en va resultar res més que ultratge (còpula), tanmateix el violador matrimonial de la violada matrimonialment no havia estat ultratjat pel violador adúlter de l’adulterament violada.

Quina retribució, si n’hi ha?

Assassinat, mai, atès que dues equivocacions no sumen un encert. Un duel armat, tampoc. Divorci, no pas ara. Exposició pública per artefacte mecànic (llit automàtic) o testimoni individual (testimoni ocular amagat), encara no. Plet per perjudicis per influència legal o simulació d’assalt amb evidència de lesions sostingudes (auto-infligides), no és impossible. Sí, positivament, si hi ha cap connivència, emulació introduïda (material, per mitjà d’una pròspera agència rival de publicitat: moral, per un exitós agent rival d’intimitat), depreciació, alienació, humiliació, separació que protegeixi l’un separat de l’altre, o que protegeixi el separador de tots dos.

Amb quines reflexions es va justificar ell, a si mateix, els seus sentiments, reaccionant de forma conscient contra la buida incertesa?

La predestinada frangibilitat de l’himen, la pressuposada intangibilitat de la cosa en si ²¹⁸ : el caràcter incongruent i desproporcionat entre la tensió auto-prolongada de la cosa que es proposa fer i la relaxació auto-abreujada de la cosa feta ²¹⁹: la feblesa fal·laçment atribuïda a la femella en relació a la musculatura del mascle: les varietats de codis ètics: la transició gramatical natural per inversió, sense implicar cap alteració de sentit, d’una proposició en pretèrit aorist ²²⁰ (analitzada com a subjecte masculí, verb transitiu onomatopeic monosil·làbic amb complement directe femení) ²²¹ procedent de la veu activa en la seva proposició correlativa en pretèrit aorist (analitzada com a subjecte femení, verb auxiliar en participi passat onomatopeic i quasi monosil·làbic ¡, amb el complement agent masculí) de la veu passiva ²²²: la producció continuada de sementals de generació en generació: la producció continuada de semen per destil·lació: la futilitat de triomf o protesta o vindicació: la inanitat d’exaltar la virtut: la letargia de la matèria nescient ²²³ : l’apatia ²²⁴ de les estrelles.

En quina satisfacció final van convergir aquestes reflexions i sentiments antagònics, reduïda a la mínima expressió?

Satisfacció en la ubiqüitat dels hemisferis terrestres oriental i occidental, en totes les terres habitables i illes explorades o per explorar (la terra del sol de mitjanit ²²⁵, la illa dels benaurats ²²⁶, les illes de Grècia, la Terra de Promissió) dels adiposos hemisferis posteriors femenins, fragants de llet i mel i de sang excretòria i escalfor seminal, que recorden famílies seculars de corbes d’amplitud, no susceptibles de modes d’impressió o de contrarietats d’expressió, expressives d’una animalitat madura muda i immutable.

Els signes visibles de satisfacció anticipada?

Una erecció que s’aproxima: una advertència sol·lícita: una elevació gradual : una revelació temptadora; una contemplació silenciosa

Llavors?

Ell va besar els melons rodanxons i melosos de color groc melós de l’anca d’ella, en cadascun dels hemisferis rodanxons i melosos, dins dels seus solcs grocs i melosos, amb una osculació²²⁷ prolongada provocativa i melosa.

Signes visibles de satisfacció posterior?

Una contemplació silenciosa: una vetlla de tempteig: un apaivagament gradual: una aversió sol·lícita: una pròxima erecció.

Què va seguir a aquesta acció silenciosa?

Invocació somnolent, reconeixement no tant somnolent, excitació incipient, interrogació catequètica.

Amb quines modificacions va replicar el narrador a aquesta interrogació?

Negativa: va ometre de mencionar la correspondència clandestina entre Martha Cliford i Henry Flower, l’altercat públic a, i a la proximitat dels locals amb llicència de Bernard Kiernan & Co, Ltd. Carrer Petita Bretanya, 8, 9 i 10, la provocació eròtica i la resposta in situ causada per l'exhibicionisme de Gertrudis (Gerty), cognom desconegut. Positiva: va incloure l’esment d’una interpretació a càrrec de la senyora Bandman Palmer de Leah al Teatre Gaiety, dels números 46, 47, 48, 49 del carrer del Rei sud, una invitació a sopar a l’Hotel de Wynn (Murphy), dels números 35, 36 i 37 del carrer Lower Abbey, un volum de tendència pecaminosa pornogràfica titulada Postres del Pecat anònima, d’un autor de moda, una contusió temporal causada per un moviment falsament calculat en el curs d’una exhibició gimnàstica post-sopar, essent-ne la víctima (ja recuperada del tot) Stephen Dedalus, professor i autor, el fill gran sobrevivent de Simon Delaus, sense ocupació fixa, un proesa aeronàutica executa per ell (narrador) en presència d’un testimoni, el professor i autor abans esmentat, amb prompta decisió i flexibilitat gimnàstica.

Va ser la narració altrament inalterada per modificacions?

En absolut.

Quin succés o persona va emergir de forma prominent en la seva narració?

Stephen Ddalus, professor i autor.

Quines limitacions d’activitat i inhibicions de drets conjugals van ser percebuts per oïdora i narrador que els afectes a ells mateixos, durant el curs d’aquesta intermitent i cada cop més lacònica narració?

Per a l'oïdora una limitació de fertilitat en tant que el matrimoni s’havia celebrat 1 més abans del 18^è aniversari del naixement d’ella ( 8 de setembre de 1870), és a dir, 8 d'Octubre, i s’havia consumat a la mateixa data amb la descendent femella nascuda al 15 de juny de 1889, havent estat la consumació anticipada el 10 de setembre del mateix any amb relació carnal completa, amb ejaculació de semen dins de l'òrgan femení natural, havent tingut lloc el darrer 5 setmanes abans, o sia, 27 de novembre de 1893, i el naixement el 29 de desembre de 1893 del segon (i únic mascle) descendent, mort el 9 de gener de 1894, als 15 dies d’edat, a partir d’aleshores va quedar un període de 10 anys, 5 mesos i 18 dies de relacions carnals incompletes, sense ejaculació de semen dins l’òrgan femení natural. Pel narrador això era una limitació d’activitat, mental i corporal, i atès que una relació mental completa entre ell mateix i l’oïdora no havia tingut lloc des de la consumació de la pubertat,indicada per l’hemorràgia menstrual, del descendent femení de narrador i oïdora, 15 de setembre de 1903, hi restava un període de 9 mesos i 1 dia durant els quals a conseqüència d’una preestablerta comprensió natural en la incomprensió entre les femelles consumades (oïdora i descendent), s’hi havia circumscrit una completa llibertat d’acció.

Com?

Per variada i reiterada interrogació femenina entorn de la destinació masculina, fos on fos el lloc on era, quan s’havia produït, quina durada, quin objecte en el cas d’absències temporals, projectades o efectuades.

Quina cosa es movia visiblement pel damunt dels pensaments invisibles d’oïdora i narrador?

El reflex molest d’un làmpada i ombra, una serie inconstant de cercles concèntrics de gradacions canviants de llum i ombra.

En quines direccions jeien oïdora i narrador?

Oïdora, Sud-est per Est; Narrador, Nord-oest per Oest,: en el paral·lel 53 de latitud Nord i el 6^è meridià de longitud, Oest: en en angle de 45º sobre l’equador terrestre.

En quin estat, de repòs o de moviment?

De repòs en relació a ells mateixos i a cada qual. En moviment essent cadascú i ambdós portats en direcció oest, cap endavant i cap enrere respectivament, pel propi moviment perpetu de la terra a traves de rutes mai no canviants d’un espai mai no canviant.

En quina postura?

Oïdora: reclinada semi-lateralment, a l’esquerra, amb la mà esquerra sota el cap, la cama dreta estesa en línia recta i descansant sobre la cama esquerra, flexionada, en la posició de Gea-Tellus ²²⁸, refeta, recolzada, grossa amb descendència. Narrador: reclinat lateralment, a l’esquerre, amb les cames dreta i esquerra flexionades, el dit índex i el gros de la mà dreta descansant sobre el pont del nas, en la posició gravada en una foto instantània tirada per Percy Apjohn, el nen-home cansat, l’home-nen a la matriu.

Matriu? Cansat?

Ell descansa. Ha treballat

Amb?

Sin-bad el Mariner i Tinbad el Fariner i Jinbad el Carceller i Whinbad el Ballener i Ninbad el Clavador i Finbad el Fracassat, i Binbad el Bomber i Pinbad el Galleder i Minbad el Carter i Hinbad el Cridaner i Rimbad el Railer, i Dinbad el Carriler i Vinbad el Perdiguer i Limbad el Yailer i Ximbad el Phthailer.

Quan?

Anant cap a un llit fosc, hi havia un cercle quadrat al voltant dels ous de roc d’alca de Sin-bad el Mariner a la nit de tots els els rocs de l’alca de Darkinbad l'il·luminador del Dia.

On?

1 En botànica, aquells les fulles dels quals reben de cantó la llum del sol.

2 És a dir, el divendres. Per als jueus, és el dia en què l’home i la dona van caure al Paradís. Per als cristians, el dia de la crucifixió de Jesús.

3 Com el que va motivar la profecia d’Elies al rei Acab sobre la sequera que li enviaria el Senyor Déu d?Israel (Primer llibre dels Reis, 18, 42-44)

4 En definitiva, ningú no comprendria l’autèntica natura d’una persona, ni tan sols els més propers a ella.

5 Com el famós soliloqui hamletià.

6 Com Odisseu havia entrat a casa seva a Ítaca simulant ser un captaire.

7 Utilitzat en les illes britàniques i tot l’imperi en aquella època.

8 És a dir, 1904 el cinquè any del cicle metonic començat el 1890.

9 Nombre de dies en què l’any solar difereix de l’any lunar,

10 Període de vint-i-cinc anys , en que el sol torna a pondre’s el mateix dia del mes.

11 Codi que descriu la freqüència del comportament solar els diumenges del cicle solar.

12 Cicle romà de quinze anys establert l’any 313, per Constantí, a efectes de recapta d’impostos i acceptat com un important cicle cristià.

13 Cicle de 7980 anys, des d’una vegada cada 7980 anys, el vint-i-vuitè any de cicle solar, el dinovè any de cicle lunar i el quinze any pontifical o coincident amb la indicació romana.

14 1904 en xifres romanes.

15 És a dir, Candle Power (Candela de Potència). Paròdia del H.P. (Horse Power, Cavalls de força) dels motors.

16 Anunciat el 1904 a Dublín com el carbó més fi de la marca A-brand (lit. Una encesa)

17 Valorada en £20, com hem vist més amunt.

18 Llatí: per persona pobre

19 Expressions que suggereixen que Bloom podria haver nascut sota el signe d’Aquari.

20 Projecció del planisferi del globus terraqüi, introduïda l’any 1569 per Gerard Mercator. Privilegia l’hemisferi nord en perjudici de l’austral.

21 Referència al color marítim marró grogós fosc. Del llatí luteus (marró grogós) i fulvus (marró vermellós)

22 Pub i restaurant de Dublín.

23 Creença que es va mantenir fins a l’adveniment d’Einstein i la nova física.

24 És a dir, de 10^o a 100^o C

25 Original rimat en joc de paraules: «with tought of aught he sought through fraught with nought. Motius pels quals Bloom pensa que era millor afaitar-se la nit abans i no després de llevar-se.

26 Regal d’aniversari de la seva filla Milly. Tassa especial per no embrutar els bigotis del bevedor.

27 Dit així a causa dels problemes de capital de la casa que l’importava.

28 Els que havia estripat Boylan, ple de ràbia per la derrota, davant de Molly

29 Tal com Odisseu no para de tenir-les arrufades quan veu la situació a casa seva en arribar a Ítaca.

30 Deixalla (Throwaway) i Tirada a la brossa (Thrown away) suggereixen el nom del cavall guanyador

31 «About to throw away»

32 «thrown away»

33 La mateixa actitud de Moisès, quan baixava del Sinaí amb les Taules de la Llei, el secret dels jueus i la predicció del seu destí.

34 Cfr. Isaïes 49, 6: Sant Pau als romans 15, 9-16.

35 Evident joc de paraules jocós que suggereixen la «missa» on Bloom hi actuaria com a «celebrant» i Stephen com a «fidel».

36 El cacau, producte importat de les Amèriques, deriva del nom de l’arbre Theobrôma cacao (en grec «cacau aliment diví»)

37 És evident que l’acròstic reprodueix el nom familiar de Poldy (diminutiu de Leopold). Una altra cosa és l’encert, o no, del traductor català sobretot en la introducció de la consonant Y en el verset final.

38 Desconegut

39 Cfr. Gènesi 5, 27

40 Les famoses Obres de Misericòrdia Corporals i Espirituals, que els de la meva edat havíem après al Catecisme catòlic. L'al·lusió podria amagar un significat més atrevit, però no és segur.

41 Com si fos una finestra arlequinada.

42 Com una visió calidoscòpica a través d’un vas.

43 Joc de cartes d’origen francès del segle XIX.

44 Utilitzat el segle XIX per a la il·luminació i lubricació.

45 Adjectiu que fa recordar la preocupació de Stephen per la teologia catòlica eucarística.

46 Forma hongaresa de Carles, Charles, Karl, etc.

47 Adjectiu que fa recordar la preocupació de Stephen per la teologia catòlica sobre la Trinitat.

48 Master in Arts (Llicenciat en Arts).

49 Curate in Charge (Capellà en actiu).

50 Inventat pel matemàtic escocès James Gregory (1638-75), i adaptat per Sir Isaac Newton (1642-1727).

51 Inventada «en tres hores», el 10 d’abril de 1849, pel nord-americà Walter Hunt, ($100 per la patent).

52 Anunci que, en el capítol 8, va veure inscrit en una barcassa del riu

53 Com hem vist al capítol 7, jugant amb la paraula «key» («clau» en anglès).

54 Vegeu nota 5022.

55 Joc de paraules amb la seqüència de verbs com adduir, induir, deduir, produir, conduir (en anglès adduce, induce, deduce, produce, conduce)

56 Verí, però en petites dosis un sedant cardio respiratori.

57 Color de l’uniforme dels alumnes.

58 Paraula grega que significa «salt». Joc en un tauler de 256 quadrats, que pot ser jugat per dos o quatre participants.

59 Joc de cartes, on cada jugador rep cinc cartes i diu el nombre de trucs que pensa guanyar. Si els guanya tots cinc, «ha fet el seu nap»

60 Balance of Power. La constant tradicional de la diplomàcia anglesa d’evitar que qualsevol poder únic dominés tota Europa.

61 La manera com Molly pronunciava la paraula Met-em-psychosis.

62 És a dir, Ananies, seguidor dels apòstols a Actes 5, 1-11, que menteix a Pere i cau mort coma conseqüència.

63 La prova es basa en una figura geomètrica que demostra que els dos braços perpendiculars d’una balança són part d’un enorme triangle el vèrtex del qual és el centre de la terra.

64 Considerat el llibre més important de Maimònides, però, irònicament, el seu intent de reconciliar Aristòtil amb la revelació hebrea va menar a un llarg i aspre conflicte entre el judaisme liberal i l’ortodox.

65 Elogi proverbial dels jueus envers Maimònides, al qual li apliquen allò de Deuteronomi 34, 10: «I no va sortir a Israel cap profeta com Moisès, a qui el Senyor va veure cara a cara» (cita de Jacob Haberman).

66 Llegenda jueva sense cap base històrica,que havia sorgit en base de l’aristotelisme de Moisès Maimònides.

67 Daniel Mendoza (1763-1836) «Estrella d’Israel») , angle jueu campió d’Anglaterra, i també campió del món.

68 Advocat germano-jueu, socialista marxista. (1825-64), mort en un duel per un afer amorós.

69 Lletres esculpides o tallades en pedra.

70 És a dir, amb sons modificats no etimològics.

71 Que no pertanyen a les arrels de la pròpia llengua. Exemple, la w en castellà i en català.

72 És a dir, Senaar com altres tradueixen, i que alguns identifiquen amb l’antiga Sumer. (Gen 11 1-9)

73 Llegendari patriarca ancestral d’Israel i els milesis irlandesos.

74 Del gaèlic irlandès céli = clients de Déu. Autoritats religioses del segle VIII.

75 Text masorètic.

76 En gaèlic irlandès Leaban na h-Uidre, la miscel·lània més antiga de la literatura irlandesa.

77 Antologia selecte de llibres antics irlandesos.

78 Manuscrit il·lustrat en llatí del segle VIII o IX, avui al Trinity College.

79 El més famós dels llibres il·lustrats irlandesos, que conté els quatre evangelis en llatí.

80 Forma humiliant adoptada pels nazis, anys després d’escriure aquest llibre. º

81 Joyce escrivia això quan els primers pioners sionistes eren ja a Palestina.

82 «Fins al fons del seu cor / L’esperit de Judea és desafiant i valent»

83 Art i la ciència d'escriure missatges ocults de tal manera que només en conegui l'existència el destinatari previst.

84 En forma de vírgula (apòstrof)

85 És a dir, la unió de les naturaleses humana i divina de Crist en una sola Persona divina, segons la doctrina del Concili de Calcedònia.

86 El relat original deriva del cas d’un noi, Hugh de Lincoln, suposadament crucificat per jueus

87 És a dir, Milly, la filla de Bloom.

88 Percepcions que tendeixen a formar proposicions vertaderes, però no en el sentit estricte de la veritat.

89 Data del naixement de Milly Bloom.

90 És a dir, les busques d’hora i minut en un rellotge d’esfera coincideixen onze vegades en el curs de dotze hores: l’onzena coincidència té lloc quan les busques coincideixen a dotze/zero. Seixanta minuts dividits per onze equivalen a 5 minuts més 5/11 de minut.

91 Tres termes de collita de collita pròpia de Joyce amb significat obvi.

92 És a dir, de l'èxode dels fills d’Israel des d’Egipte fins als desert del Sinaí, sota el guiatge de Moisès (Pasqua).

93 Llatí: literalment, «deixat apart» Es refereix a les pregàries en veu baixa de la litúrgia catòlica.

94 Llatí: «Mode de pelegri: Quan Israel va sortir d’Egipte, i la casa de Jacob del poble bàrbar» (Salm 113 (114), 1)

95 Versió acomodatícia dels versets que tanquen l’Inferno de Dant: «I jo (Virgili) vaig entrar en aquell camí amagat per retornar al món brillant, i sense preocupar-nos per res més, vam pujar, ell primer jo segon, fins que vam distingir en una obertura les coses beatífiques que hi ha al Cel, i després vam tornar a sortir per veure les Estrelles»

96 És a dir, Làctia (de llet) sense condensar

97 Aproximadament 91.000.000.000.000 kilòmetres.

98 Nom de la lletra θ de l’alfabet grec.

99 Tal com estimaven els astrònoms el 1905.

100 Cfr. Salm 90, 10

101 Això ho escrivia Joyce als inicis de la física subatòmica.

102 Els físics moleculars de principis de segle XX assumien que els espais entre les molècules i els àtoms i partícules de què estaven compostes eren infinitament més vasts que la matèria real que formava les partícules. També assumien que els espais entre les partícules eren plens d'èter. Vist així, remetia a la paradoxa del filòsof Zenó d’Elea (490-430 c.C.) segons la qual Aquil·les no podria empaitar mai la tortuga escapada perquè, en qualsevol moment de la seva persecució, només podia arribar al lloc prèviament abandonat per la tortuga.

103 Número compost de 369,693,100 dígits.

104 Allò que Bloom recorda de forma imperfecta és un exercici numeral associat amb els àmbits sacerdotals de l’antic Egipte, Babilònia, etc. L’exercici comportava l’edició d’una sèrie infinita 9⁹ x 9⁹ x 9⁹.... Cada cicle sencer requeriria diverses generacions de sacerdots per completar-lo i marcaria el final d’una era i la iniciació d’una nova.

105 Cfr. Ecclesiastès 1, 2.

106 La típica al·lusió a les premisses del sil·logisme. En aquest cas, que la redempció seria dubtosa.

107 És a dir, l’Ossa Major,

108 Dita així en honor de Nostra Senyora de Walsingham, Norfolk. Es tracta de la Via Làctia.

109 L’Ossa Menor.

110 Així ho creien els astrònoms el 1905.

111 Una estrella orbitant sobre una altra.

112 De les quatre llunes de Júpiter.

113 Altrament dit, les Perseides, i també Les Llàgrimes de Sant Llorenç.

114 El rastre de la lluna vella rarament és visible durant la lluna nova, Quan ho és, es considera un mal presagi. D’aquí l’anònima balada: «Cap al tard, ahir cap al tard vaig veure la lluna nova / Amb la lluna vella als braços / tinc por, tinc por, benvolgut mestre / Que el perill ens arribarà»

115 És a dir, el fill de Leopold Bloom mort prematurament.

116 Com les trenes de Bereni-ce, favorables, es deia, a les aspiracions d’un amant.

117 La Lluna no és només la llum dels enamorats, sinó també freda, com a personificació d’Artemis (Diana) deessa romana de la castedat.

118 Com que rota sobre el seu eix una vegada al mes, sempre presenta la mateixa cara a la terra.

119 Evoca la pregunta que Cató formula a Dant i Virgili quan s’acosten al Purgatori, i pensa que són fugitius de l’Infern: «Qui us ha guiat? O quina làmpada us ha fet sortir de la fosca nit que sempre fa negre la vall infernal?»

120 Perífrasi hermenèutica del difícil text «theirhisnothis fellowfaces» que proporciona el portal www-sparknotes.com., acollint-se a l’episodi de la trobada a Ítaca entre Odisseu i el seu fill Telèmac, amb el tema de la hipotètica «carn recíproca» de Bloom i Stephen.

121 Església dels sants Corneli i Cebrià a Calcata a les afores de Roma.

122 Veneració especial donada a la Mare de Déu, com a ésser humà més exaltat de tots.

123 Suprem grau d’adoració permesa només a Déu.

124 En el clímax de l’execució dels pretendents de Penèlope, a La Odissea, Atena va signar l’ajut prestat a Odisseu i Telèmac amb l’aparició celestial del «Egis, escut d’Atena»

125 Vegeu nota 67.

126 Vegeu capítol 15 (Circe)

127 Stephen surt per la porta del darrere del jardí de Bloom. La porta dóna a un carreró que va a parar a l’Hospital de la Misericòrdia. Quan Virgili i Dant arriben al fons de l’infern en el centre de la terra on hi resideix Satanàs, ells giren cua i es posen a pujar damunt del cul de Satanàs cap a la superfície de la terra i al peu del Mont del Purgatori. Pugen per «un espai» no perceptible a la vista sinó pel ressó d’un rierol que hi davalla amb curs tortuós.

128 Segons els càlculs de 1904.

129 Tal com Odisseu va rebre l’impacte d’un tamboret llençat pel pretendent Antinoo.

130 Bandera del Regne Unit.

131 Piano relativament barat fabricat a Anglaterra.

132 «Cançons d’amor velles i dolces»

133 (1850-1904) Contralt nord-americana casada amb un escocès. Molt popular a les Illes Britàniques, sobretot per la interpretació de les seves balades.

134 No hi ha unanimitat en interpretar el sentit d’aquesta frase: personalment, em quedaria en descriure passiva la foscor de la cambra i activa la llum del canelobre.

135 Encens. Bloom fumiga la casa, tal com va fer Odisseu després de la matança dels pretendents.

136 Vegeu nota 1541.

137 En matemàtiques, «similars i situats de forma similar»; com ara les dues secciones de pla paral·lel d’un con o piràmide.

138 És a dir, l’òliba dissecada.

139 És a dir, l’arbre ornamental

140 En referència a si mateix.

141 En referència als altres.

142 Alemany Dèbit i Crèdit.

143 Forma arcaica anglesa, i d’altres països al segle XVIII, de representar la consonant s com f que ocupa tota aquesta descripció.

144 En xifres romanes 1711.

145 La quarantena part del quart d’un acre.

146 A Irlanda, la valuació de la terra es feia en termes de renda anual, no de preu de venda.

147 Llatí: El camp a la ciutat, combinant figurativament el millor d’ambdós mons.

148 Italià: Aquí s’hi retorna la salut. Anunci en una casa de l’Avinguda Newtown 12, Blackrock

149 En els usos anglesos, a l’any 1900 la màxima durada del contracte eren 99 anys.

150 Carruatge de quatre rodes que es podia cobrir a voluntat o amb capota.

151 Tipus d’embarcació fluvial anglesa que s’utilitzava per a passatgers i mercancies..

152 En l’última dècada del segle XIX, n’hi havien seixanta-quatre en funcions per tota Irlanda excepte Dublín.

153 Nomenat al Regne Unit i Irlanda per comissió de la Corona, per exercir l’autoritat en un comtat o un districte,

154 Llatí: Sempre a punt.

155 M.P. (Membre del Parlament), P.C. (Conseller Privat), K.P. (Cavaller de l’Orde de Sant Patrici), L.L.D (Doctor en Lleis).

156 Antiga fracció de penic.

157 Evoca la famosa distinció de Pau a II Corintis 3, 5-6 : «però la nostra suficiència és de Déu; El Qual també ens ha fet ministres del nou Testament; no de la lletra sinó de l’esperit: ja que la lletra mata, però l’esperit dóna vida».

158 Llei peculiar anglesa pròpia del veïnat de Dartmoor que atorgava als propietaris certs drets sobre el bosc.

159 Circumscripció per a la qual Gladstone era mambres del Parlament.

160 Segons la llei anglesa, la renda a pagar al propietari absolut d’allò comprat.

161 Allò que al Regne Unit i Irlanda s’anomena handicap race o contest.

162 Furlong, distància de 220 iardes (¹/₈ de milla)

163 Vegeu nota 2934.

164 Unitat de superfície equivalent a mil metres quadrats, utilitzada especialment a l’Estat d’Israel.

165 Water Horsepower (Cavalls de Vapor d’aigua)

166 Antics autobusos turístics descapotats.

167 Llenguatge de lògica gramatical: Pròtasi és l’antecedent d’una oració condicional. Apòdosi, la clàusula de conseqüència de la condició proposada.

168 Oposada, segons Kahn, a la transcendental que eren les formes a priori de la raó humana, és a dir, allò que la raó sap i coneix sense que ningú no li expliqui. Que les coses duren (temps) i que ocupen lloc (espai).

169 Vere Henry Louis Foster (1819-1900), educador i filantròpic anglès.

170 La pacient jove de la Reina Victòria, casada amb el seu fill Berti (Eduard VII), que no va poder regnar fins l’any 1901.

171 Hebreu: Torre de vigilància; nom de, com a mínim, sis localitats de Terra Santa presents a l’Antic Testament.

172 És a dir, 144

173 És a dir, situant l'alfabet de l’A a la Z en paral·lel a l’alfabet de la Z la A i després substituint les lletres de l’alfabet revertit per les lletres del missatge. És «puntuat» perquè es posen punts allò on s’hi ometen les vocals, i «quadri-lineal perquè es marca amb quatre línies inclinades. El terme prové del grec boûs (bou)-strophê(volta)-donéw(moure), és a dir, «moure’s a la inversa com el bou quan llaura»

Així N.IGS = M.RTH; WI.UU.OX = DR.FF-LC , W.OKS.MH = D.LPH.NS ; Y.IM = B.RN

174 Vegeu nota 5180.

175 Vegeu nota 823.

176 Alemany: «el cor...Déu...el teu...».Recordem que el pare de Bloom va néixer dins l’Imperi austre-hongarès, on l’alemany era la llengua culta.

177 Origen obscur, però sembla obeir al precepte d'Èxode 23 «No couràs un cadell amb la llet de la mare»

178 És a dir el Sàbat.

179 És a dir, la prohibició de pronunciar les quatre consonants IHWH (iahweh) per ser el Nom de Déu revelat a Moisès en el Sinaí (Èxode 32, 16) . En el seu lloc, els jueus han de dir pronunciar ADONAI (= Senyor).

180 Els ilots eren esclaus (membres de la casta espartana dels serfs) ; ilotisme significa l’opressió permanent d’un grup nominalment lliure de gent.

181 En topologia, el punt oposat al zenit

182 Una de les cinc províncies originals de l’antiga Irlanda.

183 Perquè la Porta de Damasc havia estat l’entrada principal a la ciutat de Jerusalem.

184 John O’Hara dels Fusellers Reials Gal·lesos, que feia de torero amateur pels 1870s, i pel seu èxit el van anomenar Don Juan O’Hara.

185 Segons la cita de Hamlet, en la meditació «Ser o no ser»: «...El país no descobert, dels quals límits / cap viatger no en retorna..»

186 Segons la dita italiana «Veure Nàpols i després morir»

187 Forma poètica de descriure la doble esfera que es veu en un cel clar en les fases creixent i minvant de la Lluna.

188 Rememorant: «I el Senyor anava davant d’ells de dia en una columna de núvol, per guiar-los en el camí» (Èxode, 13, 21)

189 Nom amb el qual Odisseu disfressa la seva identitat quan està captiu per Polifem.

190 Per a Bloom, els asteroides, Urà i Neptú, que no son visibles a simple vista.

191 Títol d’un melodrama (1882), obra dels autors anglesos Henry Arthur Jones (1851-1929) i Henry Herman.

192 Cultisme literari que significa precursor de l’endemà. Prové del llatí crastinum (l’endemà)

193 Dels ronyons. Evoca el sacrifici ritual jueu a la pregària del matí

194 La part més sagrada del Temple de Jerusalem, que Bloom vincula amb la comuna on hi pot fer les seves necessitats en solitari.

195 És a dir, el Baptista del Jordà.

196 «Ara Samuel era mort, i tot Israel el va lamentar i el van enterrar a Ramah» (1 Samuel 28, 3 )

197 Hebreu: Llum i Perfecció; dos símbols que els sacerdots jueus duien sobre el pit.

198 Rei de Salem, que va anar a l’encontre d’Abraham, amb un sacrifici de pa i vi (Gènesi 14, 18)

199 Lloc on els jueus hi guardaven l’Arca de l’Aliança.

200 Hebreu Joia en la Llei.

201 Hebreu: Càntic dels Càntics, Poema amorós atribuït a Salomó.

202 Grec: Totalment cremat. Sacrificis jueus d’animals.

203 Exilis d’Egipte i Babilònia.

204 Fill de Judà, que va ejacular sobre el camp (Gènesi 38, 8-10)

205 De carn sacrificada al sacerdot, obligació jueva. (Nombres 5, 9)

206 Derivat de l’hebreu «Mont Megiddo (muntanya de les turbes) a Palestina. La tradició jueva hi veu el lloc d’una futura i última guerra messiànica.

207 Que té lloc al Yom Kippur (dia nacional de l’Expiació).

208 El cruixit de la taula evoca evoca el tro en un dia sense núvols amb que Odisseu és premiat quan es prepara per matar els pretendents de Penèlope.

209 Vegeu nota 1021

210 Inspirat en una endevinalla burlesca nord-americana: «Ell em va preguntar on era Moisès quan la espelma es va apagar / Jo vaig dir, no ho sé, no n’he sentit a dir res abans, tant se val / Doncs, endevina-ho, va dir ell / Com ho he d’endevinar, vaig dir jo, si no n’he sentit a dir res abans? / Però ho pots endevinar,és molt fàcil / QUINA espelma? Vaig preguntar jo / Per què? Qualsevol espelma, va dir ell / No sé pas on era, vaig dir jo, on era? / Doncs, era a la FOSCOR, vet-ho aquí».

211 Dictricte del sud-oest de Dublín. Rohoboth, el nom de la carretera, es una paraula hebrea que significa «carrer ample»

212 Popular marca en 1904.

213 Reflexió que, en el fons, es basa en la teoria matemàtica de les sèries i els límits.

214 Llista on seria fantasiós aplicar-hi la comissió d’adulteri stricto sensu. El professor Gifforf remet al concepte d’adulteri tal com el presenta Mateu 5, 27-28, en paraules de Jesús «Però jo us dic, tot aquell que miri una dona amb desig, ja ha comès adulteri en el seu cor.»

215 Que vol dir, amb característiques dels dos sexes, o de sexe indeterminat.

216 Termes químics que suggereixen una «afinitat electiva», la tendència de certes substàncies químiques a combinar amb certes substàncies particulars en preferència a d’altres. Terme encunyat per Goethe coma metàfora de les relacions humanes.

217 Traducció del llatí medieval natura naturata, és a dir, el món considerat com un efecte de causes formals i materials, el món de les actualitats—en contrast amb natura naturans, ésser suprem o essencial del món.

218 Traducció del terme kantià Ding an Sich , per indicar el caràcter fenomènic d’una realitat, encara que no se’n tingui coneixement o que no pugui ser metafísicament demostrada. En aquest cas, seria el ja esmentat himen femení.

219 O, com diria el proverbi llatí, «post coitum omne animal triste» (després del coit, tot animal està trist)

220 Temps de verb grec que indica que una acció va tenir lloc en un passat indefinit. La proposició que Bloom té en ment és «Ell la va follar».

221 És a dir, en anglès, fuck her

222 És a dir, en anglès «she was fucked by him» (Ella va ser follada per ell)

223 Cultisme per dir «ignorant»

224 En el sentit classicista de la apatheia estoica, extinció de les passions per ascensió de la raó.

225 És a dir, les regions polars.

226 De la mitologia clàssica.

227 Cultisme per besada

228 Combinació mitològica entre els noms grec i llatí de la deessa de la Terra.