El Sr. Bloom, caminant discretament pel moll de Sir John Rogerson 1 ple de grans carros de transport , va deixar enrere el carreró de Windmill , la companyia Leask, trituradors de llinosa, l’oficina postal telegràfica —també podríem haver-me donat l’adreça d’aquí—, i va deixar enrere la llar dels mariners 2 . Va allunyar-se dels sorolls matutins del moll i va tombar cap al carrer Lime. A l’exterior de les cases miserables de Brady 3 , un vailet que havia vingut a remenar deixalles de pelleteria i pots de llauna llençats, jeia amb el braç arrapat a una galleda de restes orgàniques, fumant una burilla de cigarreta mastegada. Una noia més petita, amb cicatrius d’èczema al front, se’l mirava amb despreocupació, jugant amb un abonyegat mànec de barril. Digueu-li que si fuma no creixerà... Va, deixeu-lo, que la seva vida no és precisament un llit de roses! Esperant fora dels pubs per dur el papa a casa; vine a casa amb la mama, papa! Aquella hora del migdia no hi hauria gaire gent allà. Va travessar el carrer Townsend, deixant enrere el rostre antipàtic de Bethel. (Sí, Casa de El 4 ; casa de: Aleph, Beth 5 ) . I també deixant enrere la funerària de Nichols. 6 Per cert, és a les onze, encara és d’hora 7. Jo diria que Corny Kelleher 8 va engiponar la feina a O’Neill. Cantant amb els seus ulls clucs, el molt cursi 9 ; en una ocasió, la va trobar al parc; era ja fosc, i la molt meuca, era una confident de la policia. Després ella va donar el seu nom i adreça amb el meu turalum, turalum, ti Oh, i tant que li va engiponar la feina! Enterra’l a bon preu en un digues-l’hi com vulguis. Amb el meu turalum, turalum, turalum 10
A Westland Row es va aturar davant l’aparador de la Belfast and Oriental Tea Company, i es va posar a llegir els rètols incrustats en els paquets: barreja escollida, qualitat òptima, te familiar. Més aviat fa calor. Te. N’haig de comprar a Tom Kernan, 11 però, en un funeral no li puc pas encarregar. Mentre els seus ulls encara mantenien la lectura, es va treure el barret olorant-ne plàcidament el tònic capil·lar impregnat, i amb lenta elegància es va passar la mà dreta pel front i els cabells. Un matí molt calorós, certament. Amb les parpelles mig tancades, els seus ulls es van fixar en la badana de l’interior del seu ha 12 d’alta qualitat. Hi era! Va baixar la mà dreta cap a l’interior del barret, i els dits van palpar de seguida una postal darrere la badana, i la va ficar a la butxaca de l’armilla.
Quina calor! La seva mà dreta va retornar lentament al front i als cabells. Després es va tornar a posar el barret, ja alleujat, i va seguir llegint els rètols dels paquets de te: esculli la barreja, feta amb les varietats més fines de Ceilan 13. L’extrem Orient, quin racó més deliciós deu ser!: el jardí del món, grans fulles mandroses flotant arreu, cactus, prats florits, lianes serpentines, com en diuen ells. Realment és així? Aquells cingalesos gandulejant sota el sol en dolce far niente. 14 Tot el dia, sense donar cop, i dormint sis de dotze mesos 15 . Massa calor per barallar-se; influència del clima. Letargia: les flors ocioses s’alimenten sobretot de l’aire, dels nitrats. Hivernacle en els jardins botànics, per a plantes sensibles 16 , lliris d’aigua, pètals massa cansats per...La malaltia de la son es propaga per l’aire. Caminar sobre fulles de roses , imaginar-te tastant tripa i peülla de vaca. A on era aquell vailet que vaig veure en aquell quadre no sé tampoc on? Ah sí, a la Mar Morta , flotant d’esquena, mentre llegia un llibre a l’ombra d’un para-sol. No t’hi pots enfonsar per més que vulguis, de tant forta com és la salabror. O és que el volum és igual al pes? Bé, alguna llei d’aquesta mena 17 . Vance 18 , a l’ Institut, fent petar les juntures dels dits, mentre donava classes. L’assignatura del Col·legi: l’assignatura de la petada de dits. Què és el pes en realitat, quan tu dius el pes? Trenta-dos peus per segon, la llei de la caiguda dels cossos : per segon, per segon, i tots cauen sobre el terra, és a dir, la Terra. El pes, doncs, és la força de la gravetat de la Terra.
Ho va deixar córrer, i a pas lent va travessar el carrer. Com deuria caminar ella amb les seves salsitxes? 19 Si fa no fa, de la mateixa manera. Mentre caminava, va treure’s de la butxaca lateral el Freeman 20 que duia plegat, i el va desplegar enrotllant-lo a tot el llarg d’una batuta. A cada pas que feia, donava un copet de batuta al camal dels pantalons . Com aquell qui no fa res, deixem-nos-hi caure per veure què hi ha. Això sí, per segon, per segon; i, per segon, vol dir per cada segon. 21 Des de la vorera, va adreçar una mirada atenta a l’altra banda de la porta de l’oficina postal. Massa tard per fer servir la bústia. Ho enviarem des de dins. No hi ha ningú. Entrem-hi.
Va lliurar la postal a través de la reixeta de llautó.
—Hi ha cap carta per a mi ?—va preguntar
Mentre l’empleada examinava el fitxer, ell es va fixar en el cartell de reclutament amb soldats de totes les armes desfilant; i es va acostar la batuta al nas per olorar la impressió encara fresca del periòdic. És probable que no hi hagi resposta; la darrere vegada vaig anar massa lluny 22
L’empleada li va retornar per la reixeta la seva postal amb una carta. Ell va donar les gràcies i va etzibar una ràpida ullada al sobre mecanografiat.
Henry Flower Esq. 23
c/o P.O. Westland Row,
Ciutat.
Sigui com sigui, ha contestat. Es va entaforar postal i carta a la butxaca del costat, mentre tornava a revisar el cartell dels soldats desfilant. On ha anat a parar el regiment del vell Tweedy 24? Un soldat a la reserva. Aquí, en canvi, un casquet de pell d’ós amb un bon plomall. No... que és un granader; porta els punys de les mànigues punxegut 25: aquí està: Reials Fusellers de Dublin. Casaques vermelles 26. Massa ostentós. Deu ser perquè les dones els vagin al darrere. L’uniforme fa més fàcil l’enllistament i la instrucció. La carta de Maud Gonne 27 que deia que els traguessin del carrer O’Connell per la nit: desgràcia per a la nostra capital irlandesa. Avui, el periòdic de Griffith va pel mateix camí 28 : un exèrcit podrit per les malalties venèries 29 : imperi d’ultramar o de borratxos. Sembla que els falti un bull, com si estiguessin hipnotitzats. La mirada al front i marcant el pas. Taula!... aula!, Llit!... it! 30 Regiment del Rei, a qui mai no veuràs vestit com un bomber o com un bobby 31 ; de francmaçó, sí
Va sortir de l’oficina postal passejant, i va tombar cap a la dreta. Parlar: com si això arreglés les coses. Es va ficar la mà a la butxaca i, amb el dit índex, es va obrir camí per sota la solapa del sobre, obrint-lo a bategades. Les dones hi pararan gaire atenció ? No ho crec Els seus dits van anar traient la carta, i van esquinçar el sobre dins de la butxaca. Però de sobte van topar amb alguna cosa: una foto potser? Cabells? Tampoc.
M’Coy a la vista! M’haig de desfer d’ell a corre cuita, si no, em distraurà del que estic fent. Odio les companyies, quan estàs...
—Hola Bloom. Cap a on vas?
—Hola, M’Coy. A enlloc en particular.
—Com està el cos?
—Bé. Com estàs tu?
—Em limito a sobreviure —va dir M’Coy.
Amb els ulls posats sobre la corbata negra i la resta de la indumentària, va preguntar amb relatiu respecte:
—Que passa res. . . cap problema espero? Veig que vas de. . .
—No, no —va dir el senyor Bloom— El pobre Dignam, saps? Avui són les exèquies.
—Ah, és clar, pobre home. Així que era això. A quina hora?
Una foto , no ho era. Potser una insígnia 32
—A les o...nze —va respondre el senyor Bloom.
—Miraré d’arribar-m’hi— va dir M’Coy— A les onze, oi? Ho vaig sentir ahir nit. Qui m’ho va dir? Ah sí, Holohan .33 Coneixes a Hoppy?
—Sí, el conec.
El senyor Bloom va desviar la mirada cap a l’altre cantó del carrer 34 en direcció al carruatge 35 estacionat davant del Grosvenor 36. El mosso estava ficant la maleta a l’interior i ella dempeus i quieta en actitud d’espera, mentre l’home, marit o germà —se li assemblava molt— buscava monedes a les butxaques. Ella duu una capa d’estil elegant que, amb la peça al voltant del coll —massa calorós per un dia com aquest— sembla més aviat una manta. El posat d’ella sembla indiferent, amb les mans dins les butxaques afegides. Talment com aquella figura arrogant del partit de polo. Totes les dones es fan les castes fins que tu els hi toques allò. Guapa és i fa coses guapes 37 Reservades, però a punt de cedir. L’honorable Senyora, talment com Brutus és un home honorable 38 Posseeix-la, tan bon punt s’hagi desprès de la rigidesa emmidonada.
—Jo estava amb Bob Doran, 39 que ara es troba en un dels seus periòdics embolics, i amb aquell que diria que es diu Bantam Lyons. 40 Justament érem allà baix a Conway’s. 41
Doran, Lyons a Conway’s. Ella es va arreglar els cabells amb la mà enguantada 42. Hoppy en escena ; fa xafogor. Va tornar a girar el cap, i mirant fixament cap allà per sota les seves parpelles velades, va clissar la pell groguenca i clara, plena de lluminositat, per sota els rivets dels seus guants. Avui hi puc veure clar; sembla que la humitat et faci veure-hi més lluny. Sigui com sigui, es tracta de la mà de la dama; de quin cantó pujarà ella?
—I ell va dir: Que trist, això del nostre pobre amic Paddy! Quin Paddy? Vaig dir jo. El Pobre Paddy Dignam, va dir ell. 43
Van sortir en direcció al camp: Broadstone probablement. Unes botes altes amb cintes que li pengen. Un peu ben tornejat. Per quina raó està ell proposant aquell canvi? Em deu veure que estic mirant. Sempre cal anar en compte que no hi hagi algun competidor; i fer una bona retirada, quan hi ha dues cordes al seu arc 44
—Per què?—vaig dir jo—Quin problema té?—Vaig dir. 45
Sembla orgullosa; rica; amb les seves mitges de seda.
—Sí,― va dir el senyor Bloom
Ell es va moure un xic de cantó de la testa parlant de M’Coy. En un minut aixecaran el vol.
—Que quin problema té ell? És mort —va dir, i de debò que tenia els ulls plens de llàgrimes. Es per Paddy Dignam? Vaig preguntar jo, No ho podia creure quan m’ho van dir. Tot just el divendres passat ens havíem vist a l’Arc 46. Sí, va dir ell. Ens ha deixat. El pobre va morir dilluns passat.
Guaita! Guaita! Mitges de seda llampants i de gran qualitat, guaita! 47
Un tramvia pesat, tocant el seu gong, va sortir de la cantonada i es va posar entremig.
L’he perdut. Maleïda sigui aquesta baluerna sorollosa! Sembla que ho hagi impedit expressament. Paradís al carall 48 Sempre passa igual en el moment precís! Com el dilluns, amb la noia del vestíbul del carrer Eustace : quan es disposava a posar-se la lligacama , el seu company va i tapa l’espectacle. Esprit de corps. 49 Bé, de què parlàvem?
—Doncs, sí, ja ho crec —va dir el senyor Bloom— després d’un lànguid sospir. Una altra persona que s’ha anat. 50
—Una de les millors —va afegir M’Coy.
El tramvia ja era lluny. I els del carruatge galopaven cap al pont de Loop Line,51 amb la mà ricament enguantada d’ella recolzada en l’agafall d’acer. Brilla, brilla al sol, la punta de coixí del barret d’ella, brilla, brill..!
—La dona bé, suposo? — va preguntar M’Coy, canviant de tema.
—I tant — va respondre el senyor Bloom— d’allò més bé, gràcies.
Va descargolar mandrosament el diari de la batuta, i amb la mateixa mandra es va posar a llegir:
Com és una llar sense carn de llauna Cirerer?: Incompleta
Amb ella, en canvi, un niu de felicitat 52
—La meva mestressa acaba d’aconseguir un contracte. De tota manera, encara no està formalitzat.
La història de la maleta altre cop. Tanmateix, no hi ha perill. Estic al marge d’això, gràcies. 53
El Sr. Bloom va arrufar les grosses parpelles dels seus ulls amb forçada amabilitat.
—La meva dona també —va dir— Anirà a cantar a una representació estilística i important de l’Ulster Hall de Belfast, el dia vint-i-cinc.
—Ah, sí? — va dir M’Coy— M’alegra, de sentir-ho, vell amic. Qui ho organitzarà?
La Sra. Marion Bloom encara no s’havia organitzat. La reina de la casa restava en el seu dormitori menjant pa i.54..de partitura, cap ni una. Un joc de cartes de figures 55 ennegrides, escampades al llarg de la seva cuixa, en grups de set. Dama morena i home ros56 . Una gata peluda com una pilota negra. Restes de sobre esquinçat:
D’amor... vell ..dolça...cançó ... Vens, vell amor... 57
—És una mena de gira, saps? —va dir el senyor Bloom pensatiu—Dolça cançó, és el lema. Hi ha un comitè format; en part col·laboradors, en part, aprofitats.
M’Coy va fer que sí amb el cap, mentre es tocava el seu incipient bigoti.
—Bé, són bones notícies —va dir.
Va fer acció d’anar-se’n.
—Content que tot et vagi bé —va dir—Ja et trucaré per veure’ns.
—D’acord, va dir el senyor Bloom.
—Una altra cosa —va afegir M’Coy— Podries inscriure el meu nom en el funeral, sisplau? M’agradaria anar-hi, però podria no ser-me possible, saps? Hi ha un cas d’ofegament a Sandycove. Podria aparèixer la víctima i el coronel i jo hauríem d’arribar-nos-hi, si es troba el cadàver. Només posa el meu nom, si jo no hi sóc, ho faràs?
—Ho faré —va dir el senyor Bloom, fent el moviment d’anar-se’n— Tot anirà bé.
—Perfecte —va dir M’Coy amb entusiasme—Gràcies vell amic. Si m’és possible, hi aniré. A reveure. N’hi ha prou només posant C.P.M’Coy.
—Així es farà —va contestar el senyor Bloom amb fermesa.
No m’ha agafat desprevingut l’estratagema58 : les engalipades ràpides per als incautes. 59 Prefereixo anar a la meva. Tinc una particular fascinació per la maleta. De pell, amb protectors a les cantonades, les vores rivetades, amb dues palanques per tancar-la. Bob Cowly 60 li va prestar la seva per al concert de la regata de Wicklow de l’any passat 61 , i fins al dia d’avui encara no n’ha rebut notícies. 62
El senyor Bloom somreia mentre passejava cap al carrer Brunswick. 63 Així que «La meva mestressa acaba d’aconseguir un...» 64 Sí, la soprano pigada, de veu prima i nas de garrepa. Passable en el seu gènere: petites balades, però sense posar-hi gaire caràcter. No saps que tu i jo som al mateix vaixell a l’hora de fer la pilota? Si tu el provoques, sap notar ell la diferència? Penso que es decanta un xic cap aquella tendència 65, en qualsevol cas, contra la meva. Ell pensava que Belfast el reclamaria. Espero que la verola no hagi empitjorat allà dalt 66, perquè suposo que ella no es deixaria tornar a vacunar. Ni la teva dona, ni la meva. 67.
Ves a saber si ell fa de proxeneta al meu estil! 68
El senyor Bloom es va aturar a la cantonada, mentre els seus ulls es passejaven per les policromes tanques publicitàries. Ginger Ale aromàtic de Cantrell & Cochrane’s. 69 Les rebaixes estiuenques de Clery’s . No, decideix tirar endavant. Alto, aquesta nit fan Leah, amb la Sra. Bandman Palmer d’actriu! 70. M’agradaria tornar-la a veure en aquest paper. Ahir per la nit va actuar a Hamlet, fent el paper masculí.71 Potser ell en realitat era una dona, si no, per què Ofèlia va optar pel suïcidi? Pobre papà! 72 De quina manera solia parlar de Kate Bateman en aquella escena! 73 Al defora del teatre Adelphi de Londres, va estar-se esperant tot el vespre per entrar-hi. Era l’any abans que jo nasqués, és a dir, el seixanta-cinc. I la Ristori a Viena 74 Quins eren el noms correctes d’aquella gent? Mosenthal, l’autor, sí que ho era. I Rachel, l’artista? 75 No. L’escena que el meu pare sempre comentava era la d’Abraham, vell i cec, quan reconeix la veu i passa els dits per la cara del seu fill.
«―La veu de Nathan! La veu del seu fill! Encara puc sentir la veu de Nathan que va deixar que el seu pare es morís de pena i de misèria als meus braços, que va abandonar la casa del seu pare i del Déu del seu pare.
Cada paraula és tan profunda, Leopold.» 76
Pobre papà! Pobre home! Sort que no vaig entrar al quarto, aquell dia, a mirar-li la cara. Aquell dia! Estimat pare! Estimat pare! Bé, potser va ser el millor per a ell.
El Sr. Bloom va tombar la cantonada i va deixar enrere els arrossinats cavalls del Cabrestant 77 . No valia la pena pensar-hi més. Era l’hora de penjar els morrals als cavalls . Tant de bo no m’hagués topat amb aquell M’Coy.
Es va acostar per sentir com cruixia el daurat pinso amb les dòcils mastegades de la seva dentadura. Els ulls inquiets dels equins el guaitaven de bat a bat mentre els passava pel costat, entremig de la fresca fortor de pinso dels seus pixums. Sens dubte, era el seu El Dorado. Pobres criatures! A fer punyetes qualsevulla cosa que sàpiguen o els preocupi, amb aquests llargs nassos entaforats dins d’un morral, massa ple perquè hi càpiguen paraules. En tenen prou de rebre el menjar adequat i la dosi correcte; i els castrats també: amb el seu monyó de gutaperxa negra que els penja suaument d’entremig de les anques. També podria ser una manera de ser feliços. El seu aspecte és de pobres i pacífiques bèsties, tot i que els seus renills poden arribar a ser força irritants.
Es va treure la carta de la butxaca i la va cobrir amb el paper de diari que duia. Podria passar per aquí, per llegir-la; el carreró 78 és més segur.
Va deixar enrere la garita del cotxer. 79 Curiosa la vida errant d’aquests cotxers: totes les inclemències del temps, de la seca a la meca, repulsa si no arriben d’hora, sense iniciativa pròpia. Voglio e non 80 . M’agrada d’oferir-los una cigarreta de tant en tant. Ser sociable i dedicar-los al vol algunes paraules, quan passen . I es va posar a cantussejar:
La ci darem la mano
La la lala la la . 81
Va tombar cap el carrer Cumberland, i després d’algunes passes, es va aturar a redós de la paret de l’estació. No hi havia ningú, i el magatzem de fusta de Meade 82 estava ple de bigues apilades, runes i casalots de treballadors. Trepitjant amb compte, va travessar una pista de xarranca amb els dibuixos de guix a mig esborrar: no hi havia cap pecador! 83. Al costat de les piles de bigues, un noiet tot sol jugava a bales ajupit, tirant-les amb el polze amagat dins la mà 84 Des del càlid rebaix d’una porta, una gata tigrada s’ho mirava amb precaució, com una esfinx parpellejant. Era una llàstima molestar-los —el mateix Profeta Mahoma, diuen que es va retallar una de les mànigues de la seva túnica, quan anava a fer oració, per no despertar la seva gata Muezza. 85
L’obrirem. 86
I, una vegada, per cert, també vaig jugar a bales, quan anava a l’escola d’aquella vella dama que li agradava la salsa mignonette.87. La senyora Ellis. I el senyor? 88
Va obrir la carta dins del paper de diari.
Una flor, diria que és. Una flor groga amb els pètals aplanats. Així que no està enfadada? Vejam què diu ella?
Benvolgut Henry, 89
Vaig rebre la darrere carta que em vas enviar, cosa que t’agraeixo moltíssim. Em sap greu que la meva última carta no t’hagi agradat. Per què hi vas incloure els segells? Estic d’allò més enfadada amb tu, i tant de bo pogués castigar-te per això. Et deia xicot entremaliat perquè a mi no m’agrada aquell altre món. Sisplau digues-me quin és el significat real d’aquella paraula. No ets feliç a casa teva tu, pobre petit entremaliat?. Desitjo de debò poder fer alguna cosa per tu. Et prego que em diguis què penses de la meva pobre persona. Tot sovint penso en el nom tan bonic que tens. Estimat Henry, quan ens veurem?. No tens idea de com penso sovint en tu. Mai no m’he sentit tan atreta per cap home com per tu. I per això em sento tan malament. Per favor, escriu-me una carta ben llarga, i explica’m més coses. Recorda que, si no ho fas, et castigaré. Així que, ja saps que faré amb tu, noi entremaliat, si no m’escrius. Com sospiro per trobar-te! Henry estimat, no et neguis a la meva petició, si no vols que la meva paciència s’acabin. 90 Aleshores, t’ho explicaré tot. Adéu, per ara, entremaliat del meu cor. Avui tinc un maldecap que em moro, així que escriu a volta de correu, a la teva ansiosa
MARTHA
P.S. Digues quina classe de perfum utilitza la teva muller. Necessito saber-ho. 91
Tot seriós, va arrencar la flor de l’agulla que la subjectava, va olorar la seva gairebé absència d’olor, i la va guardar a la butxaca del cor. Llenguatge de les flors. 92 Agrada perquè ningú no el pot sentir; o bé és un ram de verí per abatre algú. Després, seguint el seu camí sense pressa, va tornar a llegir la carta, murmurant aquí i allà alguna paraula. Les tulipes enfadades amb tu, estimada flor d’home, castiguen el teu cactus, si a tu no et complau el pobre nomoblidis, tal com jo sospiro jo per les violetes i les estimades roses quan nosaltres aviat ens topem amb l’anemone, en tot l’entremaliat discurs nocturn de Martha sobre el perfum de la muller.93 Un cop rellegida tota , la va treure del diari i la va tornar a la seva butxaca lateral.
Els seus llavis es van obrir de lleu satisfacció . Hi havia hagut un canvi des de la primera carta. Potser l’hauria escrit ella mateixa, fent-se l’indignada : una noia de bona família com jo, una persona respectable; podríem trobar-nos un diumenge després del rosari. Gràcies, no m’interessa; després venen les típiques batusses d’enamorats i les corredisses per les cantonades. Tan penós com una discussió amb Molly. El tabac té un efecte relaxant, com un narcòtic. La pròxima vegada vés més enllà de xicot entremaliat i de castigar-me... por de les paraules, és clar. Prova de dir-me brutal... per què no? Si més no, de tant en tant.
Tocant encara la carta amb els dits a l’interior de la butxaca, l’hi va desclavar l’agulla. Una agulla ordinària, eh? La va llençar pel camí. Onsevulla dels vestits d’ella, sempre hi trobes agulles clavades. Increïble el nombre d’agulles que elles sempre duen al damunt. Però és clar, no hi ha roses sense espines.
Pel cap d’ell, hi ressonaven veus amb l’accent pla de Dublin. 94 Aquell parell de putes, de la nit al Coombe, agafades del braç sota la pluja:
Oh, Mary va perdre l’agulla de les bragues
I ella no sap pas què fer
Per retenir-la
Per retenir-la 95
-la ? Hauria de ser –les. Vet aquí un terrible maldecap 96 Probablement ella té les seves roses 97 . O es passa tot el dia asseguda davant de la màquina d’escriure: tenir els ulls fixos és dolent per als nervis de l’estómac. Quin perfum utilitza la teva muller? Ara podries esbrinar una cosa així?
Per retenir-la
Martha, Mary. Per algun lloc he vist aquell quadro 98 , ara no me’n recordo si d’un vell mestre o d’un falsificador per diners. Ell està assegut a casa d’elles, parlant de coses misterioses. També les dues putes del Coombe haurien escoltat la seva paraula.
Per retenir-la
Agradable sensació de capvespre. Ningú més rondant pels voltants. Només s’hi jeu, en una foscor tranquil·la : deixeu que tot se’n vagi. Oblideu. Parleu de llocs on hi hagueu estat, de costums estranyes. Com la d’aquella dona, amb la gerra damunt del cap, comprant el sopar: fruita, olives, deliciosa aigua fresca del pou de pedra tan freda com la del forat del mur d’Ashtown 99 Haig d’endur-me una copa de paper la pròxima vegada que vagi a les carreres de ponis trotadors 100 Ella m’escolta amb els seus ullassos foscos. Li explico més i més coses: tot. Després, un sospir i silenci. Llarg, llarg, llarg descans.
Mentre passava per l’arc dessota les vies del ferrocarril, va agafar el sobre, el va esquinçar ràpidament i va escampar els bocins per la carretera. Els bocins van sortir volant, enfonsant-se en l’aire humit. Un esvoletec blanc que després va desaparèixer del tot.
Henry Flower. Podries esquinçar del tot un xec de cent lliures, pel mateix sistema. Al capdavall, un tros de paper. En una ocasió, Lord Iveagh 101 va fer efectiu un xec de set xifres per un milió, en el banc d’Irlanda. Això mostra la fortuna que genera la cervesa. El seu germà lord Ardilaun 102 fins i tot tenia de canviar de camisa quatre cops al dia, perquè, segons es deia, la pell cria polls o d’altres paràsits. Un milió de lliures —espereu un moment— Dos penics una pinta, quatre penics una quarta, vuit penics un galó de cervesa, no, un xiling i quatre penics un galó de cervesa. Un xiling i quatre penics dividit per vint, dóna quinze aproximadament. Sí, exacte, quinze milions de barrils de cervesa.
Què dic barrils? Galons. Entorn d’un milió de barrils tots iguals.
El soroll metàl·lic d’un tren que arribava va retrunyir damunt del seu cap, vagó rere vagó. Els barrils semblaven caure-li al damunt 103. La cervesa fosca, de tant remoguda a l’interior, s’escolava cap enfora. Els forats d’alimentació dels barrils s’obrien per les batzegades i els dolls del fosc líquid vessaven tots plegats, barrejant-se amb les boles de llot a nivell del terra, mentre que un remolí mancomunat de licor es convertia en flors d’escuma dotades d’amples fulles.
Havia arribat a la porta del darrere, oberta, de l’església de Tots els Sants. Un cop travessat el pòrtic, es va treure el barret i també la targeta de la butxaca per tornar-la a doblegar al darrere de la badana. Maleït sigui! Hauria hagut de treballar M’Coy, per obtenir-ne un passi a Mullingar. 104
L’avís de sempre enganxat a la porta. Sermó a càrrec del molt reverend John Conmee S.J.105 , sobre sant Pere Claver 106 i les missions africanes. ― Pregàries, també, per la conversió de Gladstone, 107 quan estava ja gairebé inconscient. Els protestants fan el mateix: Convertiu el Dr. William J. Walsh 108 a la veritable religió—, Cal portar la salvació a milions de xinesos. Em pregunto com ho explicaran als xinesos pagans, que prefereixen una unça d’opi. Els súbdits del Celeste Imperi tenen el rang d’heretges, però, en el museu, podem veure Buddha, el seu déu,109 jaient de costat, prenent-s’ho en calma, amb la mà sota la galta, mentre l’encens crema. No pas com l’Ecce Homo, 110 amb la corona d’espines i la creu. Idea molt hàbil la de Sant Patrici 111 amb el trèvol. Com un chopsticks, 112 no? El pare Conmee —Martin Cunningham el coneix— té un aire de molta distinció. Llàstima que no vaig acudir a ell, per poder ingressar Molly al cor de l’església, 113 en comptes d’aquell pare Farley 114 que semblava neci però no ho era. Els ensenyen això 115. Ell no sortiria pas amb ulleres fosques i el suor caient-li del front per anar a batejar negres, oi que no? La seves fantasies es farien paleses en la brillantor de les seves ulleres. M’agrada veure’ls asseguts en cercle, escoltant amb els llavis inflats d’èxtasi. Tanmateix, m’imagino que la vida tranquil·la la llepen del tot com si fos un plat ple de llet. 116
La flaire freda de la pedra sagrada el cridava. Va trepitjar els gastats graons, va empènyer la porta oscil·lant i va entrar sense fer soroll per la porta del darrere de l’altar.
Una cosa seguia com sempre: l'aire de fraternitat. Llàstima de buidor, però, sens dubte, un lloc agradable i discret per tenir una noia a prop. Qui és el meu pròxim? 117 Aquella hora demanava música suau; seria com aquella dona de la missa de mitjanit: el setè cel 118 Dones agenollades als seus bancs, amb escapularis de color carmesí penjats del coll i els caps cots. Un altre grup, agenollats al voltant de l’altar, mentre el sacerdot passava pel seu costat, murmurant i sostenint la cosa 119 amb les mans. S’aturava davant de cadascú, treia una comunió, semblava com si l’esbandís un cop o dos (els treia de l’aigua?) i els hi ficava curosament dins la boca. El barret i el cap de la receptora queien aplomats. A continuació, la pròxima: una velleta menuda: El capellà es va ajupir per ficar-l’hi a la boca, murmurant tota l’estona en llatí. La propera. Tanca els teus ulls i obre la boca 120 . Què? Corpus. Cos. Cadàver 121 Bona idea el llatí. 122 Primer, les deixa estupefactes. Com un hospital de moribunds 123 ; perquè elles no semblen pas mastegar-ho, sinó només empassar-s’ho 124 . No puc evitar la pregunta: per què els caníbals s’avenen a menjar bocins d’un cadàver?
Ell, dret a un cantó, contemplava les mantellines que tornaven, una darrere l’altra, per la nau lateral, a ocupar els seus llocs. Es va apropar a un banc i s’hi va asseure a l’extrem, tenint cura del barret i el diari. Aquests trastos hem de dur al cap? Haurien d’haver-hi barrets a la mida de cada cap. Elles eren al voltant seu aquí i allà, amb els caps encara inclinats damunt dels escapularis carmesins , en espera que allò se’ls fongués a l’estómac. Cosa semblant a aquelles mazzoth 125 , allò és el mateix tipus de pa sense fermentar. 126 . Mireu-les. M’hi jugaria qualsevol cosa que les fa sentir felices. Un xumet també fa el mateix efecte. Sí, pa d’àngels l’anomenen 127 Al rerefons d’això hi ha una idea molt important: A l’interior de les teves sensacions hi ha un principi de regne de Déu, i elles en són les primeres comunicadores. Un penic per un bocí de hokypoky 128 Aleshores tots se senten com a part d’una sola família, el mateix que en el teatre, tots en un mateix vaixell. I s’hi senten, n’estic segur! No estan tan solitaris com nosaltres en la nostra confraternitat. I d’això, en resulta un entusiasme exagerat 129 . Desfoga’t, que la cosa rau en que tu hi creguis de debò. Les guaricions de Lourdes, les aigües de l’oblit 130 les aparicions de Knock 131, imatges que sagnen. El pobre vell adormit prop del confessionari, vet aquí aquells roncs. Amb fe cega, vine cap als braços segurs del regne132 , això calma tots els dolors. L’any que ve desperta aquesta hora.
Va veure el capellà tombant el calze de cap per avall, és clar, per beure-hi, i agenollar-se un instant abans, mentre deixava a la vista una enorme sola de sabata, per sota de la col·lecció de puntes de coixí que duia al damunt.133 Suposem que hagués perdut l’agulla de cap: No sabria exactament què fer. Al darrere, una rodona calba, 134 i unes lletres damunt l’esquena I.N.R.I.? No: I.H.S. Molly m’ho va explicar, un dia que li vaig preguntar: I Have Sinned (Jo he pecat); ah, no, ara recordo: I Have Suffered (Jo He Sofert). I l’altre que he dit abans? . Doncs, Iron Nails Ran In (Claus de Ferro Hi Entraven) 135
Trobem-nos un dissabte després del rosari. No et neguis a la meva petició. Vine amb mantellina i bossa negres. Fosca i amb la llum darrere seu, ella podria ser aquí amb una cinta al voltant del coll i, malgrat tot, fer allò altre furtivament. La manera de fer d’ells. Aquell subjecte que va posar en mans de la Reina 136 les proves contra els invencibles —el seu nom era Carey— 137 solia combregar cada matí, en aquesta mateixa església. Peter Carey. No, és Pere Claver en qui estava pensant. Denis Carey: 138 imagina’t: amb dona i sis fills a casa, i tramant tota l’estona l’assassinat. Aquests picadors de pit —heus aquí un nom molt escaient— 139 han tingut de sempre un aspecte molt roí i sospitós. Tampoc no n’hi ha cap que sigui un honrat home de negocis..Ai, Déu meu! No és aquí!, la flor no és aquí. Oi que he llençat aquell sobre? Sí, sota el pont.
El sacerdot estava eixugant el calze; i després, amb gran destresa , va eliminar els sediments.140 El vi, certament, fa la cerimònia molt més aristocràtica que no pas, per exemple, allò que beuen els qui estan acostumats a la cervesa Guinness, o d’altres begudes no tant alcohòliques com els bitters de llúpol de Wheatley de Dublín, o Cantrell i el ginger-ale (aromàtic) de Cochrane. Als fidels, no se’ls dóna ni una gota del vi consagrat, només allò altre 141 . Petit consol i frau pietós, però del tot correcte; altrament, se’ls acostaria algun vell borratxo, pitjor que els altres captaires, demanant-los un glop per caritat. Singular atmosfera la seva, però del tot correcta, correcta a la perfecció.
El senyor Bloom va mirar enrere en direcció al cor. No hi hauria cap musica, llàstima. Qui deu encarregar-se de l’orgue aquí? El vell Glynn 142 sabia com fer parlar aquell instrument amb el seu vibrato; diuen que cobrava cinquanta lliures l’any 143 al carrer Gardiner 144. Molly tenia molt bona veu aquell dia, amb l’Stabat Mater de Rossini, en ocasió del primer sermó del Pare Bernard Vaughan . Crist o Pilat? 145 Crist, però no ens passem tota la nit amb aquest tema; la gent volia musica. La remor de passos es va aturar; es podia sentir una agulla caient. Li vaig dir a ella que dirigís la veu cap aquell racó. L’emoció es copsava arreu, mentre tota la gent, que omplia l’església, mirava cap enlaire:
Quis est homo qui non fleret / Christi Matrem si videret / In tanto supplicio? 146
Algunes de les antigues musiques sacres són esplèndides. Mercadante, amb les seves “set últimes paraules”. El Gloria de la Missa n. 12 de Mozart. Aquells antics papes eren uns entesos en musica, en art, i en estàtues i quadres de tota mena. Palestrina, per exemple, també. Van fruir d’una època venturosa mentre va durar. També és saludable cantar en hores regulades, i després elaborar licors: Benedictine, Chartreuse verd. 147 Tanmateix, amb la presència d’eunucs 148 la cosa va anar massa lluny. Quina mena de veu era? Seria curiós d’escoltar-los, després, en les seves pròpies tessitures de baix profund. Suposo que els experts en la matèria no hi deurien notar res d’especial. Un tipus de persona plàcida no gens preocupant. Deurien tenir les carns caigudes, no? 149 Goluts, alts i cames llargues, qui sap? Eunuc, un eufemisme com un altre.
Va veure el sacerdot inclinar-se per besar l’altar i després posar-se de cara el poble per beneir-lo. 150 Tothom es va senyar i es va aixecar. El senyor Bloom li va donar una ullada i després es va posar dempeus, mentre mirava pel damunt dels barrets aixecats. Drets per l’evangeli, és clar. 151 Després van tornar a fer una genuflexió 152 i ell es va tornar a seure tranquil·lament al banc. El capellà va baixar de l’altar, aguantant la cosa 153 , mentre intercanviaven mútuament respostes, en llatí, amb l’escolà. A continuació, el sacerdot es va agenollar i va començar a llegir d’un full de cartró:
—Oh, Déu, refugi i força nostra. . . 154
El senyor Bloom va decantar el rostre endavant per copsar les paraules: eren en anglès. Ajuda’ls i assisteix-los 155; ho recordo vagament. Quan fa des de la teva última missa?156 Gloria i Immaculada Verge. Josep el seu espòs. Pere i Pau.157 És més interessant si tu has entès de què va tot. Certament, una magnífica organització, que funciona com un rellotge. Confessió: tothom la necessita. Després et diré la penitència. Castiga’m sisplau 158. Una gran arma a les seves mans; més que no la dels metges , advocats i procuradors. La dona s’està morint. I jo xiuxiuxiuxiuxiuxiu , i tu ja vas xauxauxauxauxau? I per què ho vas fer? Mira l’anell d’ella i trobaràs l’excusa. Galeria de xiuxiueigs, on les parets tenen orelles 159. Els marit se n’assabenta per sorpresa seva: ha estat un petit caprici de Déu. Aleshores toca parlar d’ella: penediment a flor de pell, humilitat encisadora. Preguem en un altar: Ave Maria i Santa Maria, amb flors, encens, candeles que es van fonent i amaguen el rubor d’ella. Imitació descarada de l’exèrcit de salvació 160: prostitutes reformades prendran la paraula en la reunió: con vaig trobar-me jo amb el Senyor? Una colla de caps quadrats —deuen ser de Roma—organitzaran tot el xou . I no furguen també diners ells? I també donacions: al P.P.161, per tot el temps que m’ha dedicat, en la seva absoluta discreció Perquè les misses per al repòs de la meva ànima, siguin publicades a portes obertes en monestirs i convents. El capellà de Fermanagh 162 portarà al cas a la tribuna de testimonis; res no l’intimida: té la resposta adequada per a tot. Per la llibertat i exaltació de la nostra santa mare església. Els doctors de l’Església ja en van dissenyar tota la teologia.
El sacerdot pregava:
—Benaurat Miquel arcàngel, defensa’ns a l’hora del conflicte. Sigues la nostra salvaguarda contra la malícia i les trampes del diable (humilment preguem que Déu el tingui a ratlla).I Tu, oh príncep de l’exèrcit celestial, pel poder de Déu, llença Satanàs a les profunditats de l’infern, i amb ell tots aquells altres esperits malignes que vaguen pel món per a la ruïna de les ànimes.163
El capellà i l’escolà es van aixecar i se’n van anar caminant. S’havia acabat. Les dones es van quedar al darrere, per donar gràcies.
Ara més val tocar el dos, que potser vindrà el germà Buzz 164 amb la safata, i tothom a complir el precepte de la comunió pasqual.
Ell va romandre dret. Vaja! Si he portat aquests dos botons de l’armilla descordats tota l’estona, les dones s’hauran divertit. Em sap greu què no m’hagueu advertit abans? Elles mai no t’ho fan, en canvi nosaltres: Perdoni, senyoreta, aquí hi té una (mm!), només una (mm) desfilada. O bé la faldilla descosida del darrere, amb un pedaç al descobert: besllums de la lluna. 165 En canvi, millor que tu vagis més despenjat; si no, no trobaries bona feina sud enllà. Ell va deixar enrere la nau lateral, mentre es cordava discretament, i va sortir per la porta principal cap a la llum del dia. Va aturar-se un moment, encegat per la brillantor de la freda pica de marbre negre, mentre al seu davant i al seu darrere dues devotes ficaven les mans furtives a la l’aigua beneita de l’interior. Tramvies: un carruatge de la tintoreria de Prescott,166 una vídua vestida de dol. Me n’adono, perquè jo també vaig de condolences. Es va cobrir amb el barret. Com anem de temps? Un quart: encara és d’hora. Val més que vagi a comprar aquella loció. On cau això? Ah sí, l’última vegada a can Sweny 167, a la plaça Lincoln; els farmacèutics rarament es traslladen; és massa pesat moure les seves potingues. També la farmàcia de Hamilton Long, fundada l’any de la inundació. I el cementiri hugonot 168 també és prop d’allí; un dia el visitaré.
Va continuar caminant en direcció sud per Westland Row. Ara, resulta que la recepta és en els altres pantalons! Dimoni! I he també he oblidat la clau de casa! Quina llauna, això del funeral! És clar que el pobre difunt no en té cap culpa. Bé, quan va ser l’última vegada que vaig comprar el producte? Espera. Recordo que a la farmàcia hi vaig descanviar un sobirà; devia ser primer de mes, o potser el dia dos. Així, doncs, el farmacèutic el pot tenir apuntat al llibre de prescripcions.
El farmacèutic passava pàgina rere pàgina. L’olor que desprèn sembla com de sorra passada, el crani el té apergaminat, i és vell. Està buscant la pedra filosofal, com els alquimistes. Les drogues t’envelleixen després de la excitació mental, i caus en una letargia. Per què? És la reacció. El temps de tota una vida en una sola nit. Gradualment canvies el teu caràcter, si vius tot el dia envoltat d’herbes, untures, desinfectants; de pots d’alabastre; de morters i mans de morter; d’aigua destil·lada, de fulles de llorer, de te verd. Només l’olor ja et cura, talment com el timbre de la porta del dentista. L’efecte bata blanca 169: ell mateix s’hauria de medicar una mica, amb electuaris 170 o emulsions. El primer mortal que va collir una herba per curar-se, se la va jugar. Per més naturals que siguin, cal anar en compte. Aquí hi ha prou matèria per cloroformitzar-te. Proves: amb paper tornassol blau que es torna roig . Cloroform. Sobredosi de làudan.171 Pocions per dormir. Filtres amorosos. Xarop de rosella paregòric per a la tos 172 , que obstrueix els porus o la flegma. Només els verins curen. El remei prové d’allà on menys l’esperes: sàvia naturalesa.
—Fa uns quinze dies, senyor?
—Sí, va contestar el senyor Bloom
Es va esperar al costat del mostrador, mentre respirava la intensa fortor dels fàrmacs, i l’olor seca d’esponges i lufes 173. Quant de temps passes explicant les teves penes i dolors!
—Oli d’ametlla dolça i tintura de benzoïna—va demanar el senyor Bloom— i després aigua de tarongina. . .
Certament això tornava la pell d’ella tan delicada com la cera.
I també cera blanca —va afegir.
Això fa ressaltar la foscor dels seus ulls. Quan jo m’estava cordant els punys de la camisa, ella m’estava mirant per sota el llençol que li arribava al nivell dels seus ulls espanyols, olorant-se a si mateixa. Les receptes casolanes acostumen a ser les millors: maduixes per a les dents; ortigues i aigua de pluja; diuen que la farina d’avena, amarada de sèrum de llet, nodreix la pell. Un dels fills de la vella reina, el duc d’Albany era?, només tenia una capa de pell. Sí era Leopold 174, a diferència de nosaltres, que en tenim tres. Berrugues, galindons i barbs, per acabar-ho d’arreglar. Però tu vols un perfum, també. Quin perfum és el teu? Doncs, Peau d’Espagne 175 . Aquella tarongina. El sabó de mató pur. L’aigua és tan fresca. Quina olor més deliciosa, aquests sabons. Bona hora per donar-me un bany a la cantonada. Hammam, bany turc amb massatge.176 La brutícia et rodola fins al melic; Diuen que millor si t’ho fa una noia bonica; també ho crec jo, i tant! Fes-ho en el bany: curiós anhel el meu. Aigua a l’aigua: combina el negoci amb el plaer. Llàstima que no tinc temps pel massatge, perquè llavors sentiria la frescor tot el dia. Un funeral és més aviat trist.
—Sí, senyor —va dir el farmacèutic— Serà dos amb nou. Ha portat una ampolla?
—No—va dir el senyor Bloom— prepari-m’ho, sisplau. Vindré avui més tard, i em quedaré un d’aquells sabons. Quan costen?
—Quatre penics, senyor.
El senyor Bloom es va acostar al nas una pastilla. Cera fina de llimona
—Em quedo aquesta —va dir— Això fa tres i un penic.
—Si, senyor —va dir el farmacèutic. Ho pot pagar tot junt, quan torni, senyor.
—Molt bé —va fer el senyor Bloom.
Va sortir de la botiga amb la batuta del diari sota l’aixella, i el sabó tot just embolicat a la mà esquerra.
—Hola Bloom, quines són les notícies punta? És el d’avui?. Vegem-les un moment.
S’ha tornat a afaitar el bigoti, per Júpiter! El llavi superior llarg i pelat, per semblar més jove. En realitat sembla més excèntric; i és més jove que jo.
Els dits groguencs d’ungles fosques de Bantam Lyon van descargolar la batuta. Aquest també necessita un bon bany, per treure’s aquesta fastigosa brutícia. Bon dia, ha fet vostè servir mai sabó de Pears? 177 I caspa damunt les seves espatlles; la seva melena necessita un lubricant.
—Voldria veure què diuen d’aquell cavall francès que corre avui —va fer Bantam Lyons— On en parla?
Va rebregar sorollosament les planes, mentre es gratava el mentó amb el seu coll alt. Mal de barber 178 Coll tibat li farà caure els cabells 179 . Més val deixar-li el diari i alliberar-me d’ell.
—Ja te’ls pots quedar —va dir el senyor Bloom.
—Ascot: copa d’or. Espera. —va murmurar Bantam Lyons—. Un moment... només un segon...
—Si jo ja l’anava justament a llençar — va dir el senyor Bloom.
Bantam Lyons va aixecar els ulls de cop i volta amb mirada maliciosa.
—Què és això? —Va exclamar amb veu sorollosa
—Ja t’he dit que te’l pots quedar —va replicar el senyor Bloom— que jo ja l’anava a llençar.
Bentam Lyons va dubtar un instant, amb mirada lasciva; després va retornar impetuosament els fulls oberts als braços del senyor Bloom.
—M’arriscaré en ell —va dir— Té, gràcies.
Va sortir esperitat cap a la cantonada de Conway. Que Déu t’empari, beneit!
El senyor Bloom va tornar a plegar els fulls fent-ne una quadratura impecable, i hi va embolicar el sabó, tot somrient. Ridiculeses dels llavis d’aquell infeliç. D’afeccionats a les apostes, últimament n’hi ha un planter molt estès. Missatgers joves que roben per jugar-s’hi sis penics. Sorteig d’un gall d’indi gros i tendre; el teu sopar de Nadal per tres penics. Jack Flemming va desfalcar a l’empresa per jugar-s’ho, i després cap a Amèrica a fer-hi contraban; ara hi regenta un hotel. Aquests no tornen mai a les olles de carn d’Egipte 180
Caminava alegrement cap a la mesquita dels banys. Recordes una mesquita, amb els seus maons cuits de color roig i els minarets? Així veig avui els camps d’esports dels col·legis. Va divisar el rètol en forma de ferradura de cavall al capdamunt del portal del parc del col·legi: un ciclista doblegat com un bacallà en un pot. 181 Quina merda d’anunci! Almenys que l’haguessin fet de forma circular com una roda. Després parlen de esports, esports, esports: i el seu gran eix central, el col·legi. Qualsevol cosa per captar l’atenció.
Allí hi ha Hornblower dret a la llotja dels conserges . El tinc a mà. Podria anar-hi, fent un senyal amb el cap: Què tal, senyor Hornblower? Què tal, senyor? 182
Realment fa un temps diví. Tant de bo que la vida fos sempre així. Temps per jugar a cricket, i seure pels voltants sota l’ombra, over rere over; fora. 183. Ells no hi poden jugar aquí. Un duck per cada sis wickets 184 Tanmateix, el capità Buller va trencar una finestra en el club del carrer Kildare, amb un cop incontrolat a la cama quadrada 185; desgavell esportiu propi d’ells. I ens vam emocionar quan M’Carthy es va dirigir a l’audìència. Uff, aquesta onada de calor no durarà! Tot passa; el corrent de la vida, que en el mateix corrent de la vida nosaltres tracem, és més important que tots ells.
Ara ens toca gaudir d’un bon bany; en una pila d’aigua ben neta, de magnífic esmalt, amb una aigua amablement tèbia. Aquest és el meu cos 186.
Ell va preveure el seu pàl·lid cos reclinat a la banyera plena, despullat dins d’un úter de calor, untat amb sabó barrejat amb essències, i refregat suaument. Va veure el seu tronc i els seus membres ondulats, que suraven lleugerament cap a munt, en el líquid groc llimona; el seu melic, monyó de carn; i també va veure els rissos foscos i esmussats dels seus cabells, que flotaven, com rames, dins el corrent que envoltava el flàccid pare de milers, una lànguida flor que flotava. 187
1 Polític i comerciant irlandès, també un mecenes (1648-1724)
2 I també Societat de Mariners víctimes de naufragis.
3 Els barris baixos del Dublin de l’època.
4 És a dir, Casa de Déu en hebreu. Lloc sagrat on s’hi guardava l’Arca de l’Aliança . En aquest cas es refereix al nom del local de l’Exèrcit de Salvació al carrer Townsend, per on hi travessa Bloom
5 Les dues primeres lletres de l’alfabet (en realitat alefat) hebreu.
6 J. I C. Nichols, propietaris de carruatges funeraris i organitzadors de les cerimònies.
7 Es refereix al funeral de Paddy Dignam, relatat al capítol següent.
8 Personatge de ficció, que treballa per la funerària de Henry J. O’Neill.
9 L’autor juga amb el doble sentit da la paraula Corny o Corney, que, a més de nom propi, també pot significar “cursi”, i alguns fins i tot han traduït “cornut”.
10 Cançoneta improvisada associada amb Kelleher.
11 Comerciant de te, originari d’Ulster, que va acceptar convertir-se al catolicisme quan es va casar. Apareix com a personatge a «Dublinesos» i també sovint a «Ulisses».
12 Seria, segons alguns comentaristes, l’abreviatura de “hat” (barret), caprici ortogràfic que Joyce utilitzava sovint en els seus escrits.
13 L’actual Sri Lanka.
14 Italià: «el dolç no fer res»
15 Segons la mitologia grega post-homèrica, els Lotòfags («Menjadors de lotus»: Títol d’aquest capítol) dormen durant mig any seguit.
16 Expressió suggerida per Shelley a «La Planta Sensible» (1820), on posa en contrast la immanència decadent de la planta amb «l’amor, la bellesa i el plaer», per als quals no hi ha «mort ni canvi»
17 Bloom intenta recordar el principi d'Arquimedes
18 Professor fictici de l’Institut Erasmus Smith.
19 Es refereix a la clienta de la carnisseria, del capítol anterior, que el feia anar de bòlit amb el moviment dels malucs.
20 El Freeman’s Journal, del que n’hem parlat al capítol anterior.
21 Hem posat en cursiva aquesta part del soliloqui de Bloom, on fa referència esbiaixada a les seves reflexions de la física de la gravetat sobre cossos que cauen. Queda palès en l’ús figurat del verb caure (en anglès, aquí drop i no fall).
22 Bloom sospita que la seva pen pal (corresponsal amistosa) Martha no li ha contestat, perquè ell es va sobrepassar en el que li va escriure, amb el pseudònim (pen name) de Henry Flower.
23 Nom fictici de Bloom, que li havia servit per establir relacions postals amb Martha Clifford , per mitjà d’un anunci al Irish Times: «Es busca senyora mecanògrafa per ajudar cavaller en treball literari.» Martha era una de les quaranta-quatre que havien contestat.
24 El seu sogre, com hem vist abans. Bloom està mirant els cartells de recrutament
25 Els granaders duien els punys de les mànigues retallats, no pas punxeguts. La confusió dels uniformes era cosa comú.
26 A finals del segle XIX, l’uniforme de batalla britànic era de color caqui, el color vermell s’utilitzava fora de servei i en el passeig en molts regiments d’infanteria, fins a la I Guerra Mundial.
27 Amant de Yeats. Va escriure un pamflet on instava les dones irlandeses a no fraternitzar amb els soldats enemics.
28 Arthur Griffith (1872-1922). Polític i escriptor irlandès que va fundar i liderar el partit Sinn Fein.
29 Afirmació demagògica, de domini públic, sobre l’exèrcit britànic.
30 Paròdia de Joyce sobre la instrucció militar : com ara «esquerra, ar, dreta, ar».
31 Es podia veure el rei Eduard VII (1841-1010) vestit de diversos uniformes militars, però mai de bomber o de policia (Bobby). Eduard VII era degà del Temple del Mig, i va servir com ma Gran Mestre dels francmaçons anglesos des del 1874 fins que va accedir al tron el 1901
32 La cabòria de Bloom, que M’Coy li està interferint. Què era l’obstacle trobat a la carta?
33 Personatge que apareix a «una Mare» (Dublinesos)
34 Típic gest de la persona que vol posar fi a una conversa molesta.
35 Concretament un “ousider car” , carruatge d’un sol cavall i dues rodes amb capacitat per a dos o tres passatgers, molt utilitzat a la Irlanda de l'època.
36 Nom d’una cadena d’hotels de luxe, que probablement a l’època de la redacció tenien sucursal a Dublin.
37 Versió Bloomiana del proverbi «Guapo és, si fa coses guapes».
38 Referència literal al discurs que Shakespeare posa en boca de Marc Antoni, davant del cadàver de Juli Cèsar, quan repeteix contínuament, i de forma sarcàstica “dels honorables motius de Brutus per matar Cèsar». Bloom fa mofa del que considera “reservada innocència de les dones.”
39 Personatge de «Dublinesos».
40 Personatge de «Dublinesos».
41 Botiga de queviures, vins i licors de James Conway & Co.
42 La dona del carruatge, s’entén.
43 Aquest diàleg mostra clarament les dificultats de Bloom en mantenir la conversa amb M’Coy i l’atenció posada en la dama del carruatge.
44 “Two strings to her bow”. Popular proverbi, que data com a mínim de l’època elisabetiana, que aplaudeix la consideració d’aplicar una reserva que pot ser aprofitada en una emergència. Per exemple, considerar que una dona pot estar interessada en un altre home
45 Prova fefaent de la distracció de Bloom davant del seu interlocutor.
46 Probablement es refereixi a l’Arc dels Fusellers , situat a l’entrada del Parc de Sant Esteve, a Dublin, erigit el 1907 i dedicat als oficials, suboficials i tropa dels Royal Dublin Fusiliers, caiguts a la segona guerra anglo-boer (1899-1902).
47 És evident que Bloom no està per parlar del difunt, sinó per fixar-se en la dama del carruatge.
48 L’autor posa en boca de Bloom l’expressió “Paradise and the peri” amb referència clara a l’obra del compositor Robert Schumann “Das Paradies und die Peri” (1843)
49 En francès: «complicitat»,en qualsevol de les seves accepcions.
50 També és evident la doble intenció de la resposta de Bloom.
51 Canvi de vies ferroviàries de la ciutat de Dublín.
52 Anunci que llegeix al diari. L’expressió «to pot one’s meat» («posar la pròpia carn en el pot de llauna» té el significat vulgar de copular.
53 Per entendre aquesta reflexió de Bloom, diuen que cal llegir la narració curta “Grace” a l’obra de Joy “Dublinesos”.
54 Tret d’una cançó infantil.
55 És a dir, només reis, reines i sotes. En anglès “court cards” . Alguns comentaristes, hi veuen el tarot.
56 Aquests dos personatges combinen, en el joc de cartes, una de les dues reines i un dels dos reis. La reina de piques, una dona fosca, falsa i intrigant; una vídua. La reina de trebols, una morena, agradable i intel·ligent; matrimoni ; dona de mitjana edat. El rei de cors: un home agradable de cabells castanys, de bon cor però gandul. El rei de diamants, un home de complexió bona o de cabells grisos, protector però prompte a l’enuig.
57 Paraules escadusseres en els fragments estripats. Cosa que augmenta les preocupacions de Bloom entorn de la suposada infidelitat de la seva dona.
58 La paraula utilitzada a l’original és «wheeze» Un gag en l’argot teatral, sobretot si es repeteix.
59 Tot sembla indicar que es refereix l’encàrrec de posar el nom de M’Coy a la llista de condolences.
60 Bob Cowly, un capellà «spoiled», és a dir, que s’ha apartat de la seva vocació, però no de forma prou desorbitada com per ser secularitzat per l’Església, ni tampoc prou agosarat com per demanar la dispensa dels seus vots. Apareix més tard en aquesta novel·la
61 Famós festival, amb regata inclosa, que té lloc cada any al parc nacional de les muntanyes de Wicklow, prop de Dublin.
62 Justificació de la poca garantia que li ofereix M’Coy.
63 Avui anomenat Carrer Pearse.
64 Referència mofeta al que li havia dit M’Coy.
65 “...he’s that way inclined a bit” eufemisme de l’època per indicar l’homosexualitat, paraula que no es va utilitzar fins als anys vint del segle passat.
66 Va haver-hi una epidèmia, a la ciutat de Belfast, des de l’abril de 1904 fins al febrer de 1905.
67 En contra del que la logística sanitària del país exigia.
68 L’expressió “pimping after me” no permet cap més traducció.
69 Que s’anunciaven com a «manufacturers d’aigua mineral i de taula , per designació especial de Sa Altesa Reial, Eduard VII» La Central a Londres i sucursals a Dublín i Belfast.
70 Millicent Palmer, actiu nord-americana, que va fer la seva primera gira a les Illes Britàniques l’any 1883. L’obra “Leah l’abandonada,” era una adaptació de l’alemanya “Deborah”(1850) obra de Salomon Hermann Mosenthal, autor i activista germano-austríac, que versa sobre l’antisemitisme cristià d’un poble austríac.
71 En ple segle XIX, no era inusual que les actrius fessin papers masculins en les obres de Shakespeare (perquè els papers femenins eren comparativament pobres)
72 Li ve el record del suïcidi del seu propi pare.
73 Kate Josephine Bateman, actriu també nord-americana (1842-1917), que va arribar a identificar-se dramàticament amb el personatge de Leah.
74 Adelaide Ristori, (1822-1906). Famosa tràgica italiana.
75 Es refereix a Elizabeth Rachel Felix, actriu francesa i figura prominent de la societat, amant, entre d’altres, de Napoleó III.
76 Bloom rememora el comentari del seu difunt pare, després de veure la peça teatral.
77 Situat al carrer Gran de Brunswick prop del Passeig de Westland.
78 La part del carrer de Cumberland Sud que passa per sota del Passeig de Westland.
79 Una mena de kiosk urbà on els viatgers hi podien llogar els carruatges
80 En italià “Tant si vull, com si no»
81 El cèlebre duet de Don Giovanni, de Mozart, que en la nota anterior ja ha insinuat.
82 Michael Mead & Fill, constructors, serradors a vapor, planificadors, i tallers de motllures.
83 És a dir, Bloom no trepitja cap línia quan travessa la pista de xarranca ; si ho fes, seria desqualificat per la tonada infantil que cantava: «Ets un pecador; ets un pecador».
84 Sistema anomenat cunnythumb en anglo-irlandès
85 Segons una de les hadith, o tradicions sobre el Profeta.
86 Es refereix a la carta que duu embolicada en el paper de diari.
87 Feta sovint d’una picada de cebes xalotes, pebrot trinxat i vinagre. Condiment tradicional que se serveix per a les ostres crues.
88 La senyora Ellis regentava una «escola de dama», una mena de jardí d’infància, on Bloom havia assistit de petit. La pregunta «i el senyor?» venia de la trapelleria infantil de buscar el complement (Mr.) de la senyora (Mrs) que era vídua.
89 Cal recordar que el pseudònim epistolar de Leopold Bloom és Henry Flower
90 Trencaclosques per als exegetes d’Ulysses per la incorrecció gramatical de Martha. L’original “before my patience are exhausted “ és només una confusió, o indica alguna cosa més?
91 La resposta és opoponax, com veurà el lector al capítol 13.
92 O florigrafia. A les flors se’ls atribuïa diversos simbolismes tradicionals. Des dels grecoromans, passant per la iconografia de l’església medieval i l’heràldica cavalleresca. Els victorians van codificar les radicions amb una gran minuciositat sentimental.
93 Enrevessat discurs floral, que, per alguns comentaristes, sembla paral·lel a la carta de Martha,i que segons Gifford i Seidman, podria resumir-se així: Tulipes: plaers perillosos; flor d’home: joc de paraules obvi; cactus: no solament el fal·lus sinó també no-em-toquis; nomoblidis: allò que el nom suggereix i també amor sincer; violetes : modèstia; anemone: fragilitat, anticipació; discurs nocturn : a més a més del joc de paraules fàl·lic, ombra nocturna, falsedat.
94 Propi de les classes baixes de la Ciutat.
95 D’origen desconegut.
96 Al·lusió al text de la carta de Martha on hi apareix aquesta expressió.
97 Eufemisme per al període menstrual.
98 Possiblement l’obra de l’holandès Jan Vermeer “Crist a casa de Maria i Marta” Segle XVII
99 Districte de la ciutat de Dublin, on hi ha una estació de ferrocarril inaugurada l’1 d’agost de 1902.
100 “Trottingmatches” . Els participans van en carros de dues rodes tirats cadascun per un cavall.
101 Cap executiu de la companyia cervesera Guinness fins a 1889.
102 Sir Arthur Guinness (1840-1915), filantrop i una de les famílies integrants de la Guinness Brewery de Dublín.
103 S’entén, els barrils que ell havia estat imaginant en els seus comptes.
104 Ciutat d’Irlanda, capital del comtat de Westmeath. Famosa per la seva església de Christ le Roi.
105 Rector del Conglowes Wood College , quan Joyce n’era estudiant.
106 Missioner jesuïta espanyol (1581-1654) que va exercir durant quaranta-quatre a Cartagena, Colòmbia com a capellà de dels esclaus que arribaven d’Àfrica. És el sant patró missioner de la gent negra.
107 William Ewart Gladstone, polític liberal anglès (1809-1898) Va ser Primer Ministre durant legislatures alternes. Va proposar autonomia per a Irlanda, que va ser rebutjada per la Cambra dels Comuns.
108 Arquebisbe catòlic de Dublín (1841-1921)
109 En realitat, no és un déu, sinó un representant de la plenitud humana.
110 Llatí: «Heus ací l’home», paraules amb què Ponç Pilat va mostrar davant dels jueus la figura de Jesús assotat i coronat d’espines.
111 La tradició conta que Sant Patrici, en la cristianització d’Irlanda, va utilitzar el trèvol per il·lustrar la doctrina de la Santíssima Trinitat. Era el segle V.
112 També “ Vals del Chop”, o “Tati-Tati” en rus. Un conegudíssim estudi elemental per a piano, de compàs de tres per quatre, que Bloom posa com a exemple de la pràctica catequesi del trèvol de Sant Patrici. (La paraula originària anglesa vol dir “escura dents”, i també qualsevol classe de palets)
113 Bloom sembla ignorar que la participació femenina a les corals de l’església havia estat posada en qüestió pel papa Pius X, en el seu rescripte motu proprio (sense consell dels altres cardenals) Inter Sollicitudines de 22 de novembre de 1903. «...No obstant, si cal utilitzar les veus agudes de sopranos i contralts, cal recórrer a nois joves, d’acord als vells costums de l’Església».
114 Reverend Charles Farley S.J. Òbviament Bloom havia escollit el cor de la seva església perquè era a prop de casa seva al carrer Eccles. Molly pensa (ho veurem més tard) que el problema era que els jesuïtes s’havien adonat que el seu marit era francmaçó.
115 La sospita pública que els jesuïtes eren falsos i tortuosos.
116 Bloom utilitza els mateixos termes de quan la seva gata llepava el plat de llet.
117 Referència clara a la paràbola del Bon Samarità (Lluc 10 25-37), quan li fan a Jesús la mateixa pregunta. Val a dir que en la Bíblia anglesa s’utilitza la paraula “neigbour” (“veí”).
118 Terme de la cosmologia antiga, que indicava la part superior del firmament, i que Sant Pau utilitza per designar l’èxtasi profund i deliciós a on va ser arrabassat. La referència de Bloom és sarcàstica.
119 El ciborium o copó, on el sacerdot hi duu el «pa» consagrat durant la Comunió.
120 Referència al rodolí popular: «Open your mouth and shut your eyes / And I’ll give you something to make you wise»
121 En anglès “Corpse”. Bloom en fa notar, la proximitat morfològica amb el “ Corpus” llatí.
122 Començament de la formula antiga «Corpus Domini Iesu Christi...»
123 Referència a l’Hospital de Nostra Senyora per als moribunds, al sud de Dublin, a cura de les Germanes Catòliques de la Caritat, per atendre els malalts terminals.
124 Efectivament, en el ritual antic de la comunió catòlica semblava un sacrilegi tocar-la amb les dents. Creença més popular que no pas eclesiàstica.
125 Les Pasqües jueves, on s’hi commemora la sortida d’Israel de l’esclavatge d’Egipte.
126 Error de Bloom. El pa utilitzat en l’eucaristia cristiana és fermentat, precisament per distingir-lo del jueu utilitzat a la seva Pasqua, per evocar la pressa amb què van haver de sortir d’Egipte.
127 Expressió que es troba en el Salm 78 i en el llibre de la Saviesa, i que fa referència directe al Mannà que els israelites van consumir al desert.
128 Es dóna com a possible una corrupció anti-catòlica de l’expressió eucarística “hoc est enim [corpus meum]”, i el penic, l’almoina quan es passa la safata a l’església.
129 Prejudici protestant molt comú sobre el comportament dels catòlics en sortir de missa.
130 Que fan que l’heroi Sadak les trobi i es converteixi en soldà, segons els Contes del Geni de James Ridley (1764) Falsament atribuïdes a un antic manuscrit persa.
131 Al comtat de Mayo a Irlanda, el 1879. Dues noies van veure, prop de l’Església, tres figures lluminoses. Una d’elles, els va semblar la Mare de Déu, i les altres Sant Josep i Sant Joan Evangelista.
132 Tret de la cançó «Safe in the arms of Jesus» («Segur en els braços de Jesús») lletra de Fanny Crosby, musica de W.H. Doane.
133 En aquella època el sacerdot catòlic celebrava de cara a l’altar. Fins al Concili Vaticà II
134 Es refereix a la tonsura, o coroneta, pràcticament desapareguda després del Concili Vaticà II
135 Evidentment, Molly s’equivocava, tot i que Bloom sembla creure-se-la. L’anagrama llatí I.H.S. vol dir Iesus Hominum Salvator (Jesús, Salvador dels homes) . I.N.R.I. vol dir Iesus Nazarenus Rex Iudeorum (Jesús Natzarè Rei dels Jueus).
136 Victòria, personificació de l’Estat britànic.
137 James Carey, capitost dels Irish National Invincibles, fracció radical de la Germandat irlandesa Republicana, Juntament amb Michael Kavanagh van convenir testificar contra la resta, alguns dels quals van ser penjats a la forca i els altres empresonats de per vida. (1881-1883).
138 Aquí Bloom s’equivoca de nom de pila i cita el d’un excepcional atleta irlandès, campió de llançament de martell
139 “Crawthumpers” en anglo-irlandès. Denominació pejorativa dels catòlics que es mostraven excessivament pietosos.
140 És a dir, purifica el calze.
141 Cosa que, a l’actualitat, es permet.
142 John Glynn, nat a Dublín el 1834. Dotat per la musica des de petit, va tenir com a mestre el gran organista James Wilkinson.
143 Bona remuneració, pels temps de feina de l’organista.
144 És a dir, a l’església de Sant Francesc Xavier, prop d’on vivia el matrimoni Bloom.
145 El predicador insistia en justificar els papers de Pilat i Jesús, cadascun en el seu context.
146 “Quin home no ploraria / si la Mare de Crist veiés / en suplici tan immens?” Estrofa de l’Stabat Mater.
147 Elaborats, o patrocinats, com indica el seu nom, per monjos benedictins i cartoixans.
148 És a dir, els castrati, que conservaven la veu infantil. A principis del segle XVIII, la llei va prohibir la castració de nois sopranos , però la pràctica es va conservar en el Cor Papal fins a l’accés de Lleó XIII.
149 Certament, un efecte secundari de la castració prepuberal és l’acumulació de teixit adipós.
150 Litúrgia anterior al Concili Vaticà II.
151 L’últim evangeli, en la litúrgia preconciliar, que acostumava a ser el pròleg de l’evangelista Joan.
152 Quan el capella recitava «Et verbum caro factum est et habitavit in nobis» («I el Verb es fer carn i va habitar entre nosaltres»)
153 És a dir, el Missal, d’on acaba de llegir l’últim evangeli.
154 Les anomenades «preces leoninae» prescrites per Lleó XIII i renovades per Pius X. Només es resaven en les misses senzilles, no les solemnes.
155 El text anglès ho diu en paròdia popular “throw them the bone” lit. “tira-els l’os”, en referència als gossos.
156 La versió de Bloom evoca la pregunta ritual de l’inici de la confessió: «Quant de temps fa que no t’has confessat»
157 Fragments que Bloom selecciona de la pregària lleonina final.
158 Pensant en la carta de Martha.
159 Així s’imagina Bloom el confessionari, com una galeria de xafarderies, on les confessions poden recórrer grans distàncies (per un «petit caprici de Déu»).
160 Famós grup metodista, per ajudar dels desvalguts, present de forma grotesca en moltes pel·lícules.
161 Parish Priest (Rector de la Parròquia)
162 Comtat del Nord d’Irlanda
163 La segona i darrere de les pregàries prescrites per al final de les misses senzilles.
164 Expressió popular (slang) que tant es pot referir a les xafarderies, com als inoportuns escura butxaques.
165 Tal com parla Hamlet a l’esperit del seu pare: «Què pot significar això / Que tu, cos mort, altra volta cobert d’acer / Revisiti’s així els besllums de la lluna / Fent espantosa la nit , i nosaltres folls per natura / Sacsegis de forma tan horrible la nostra disposició / Amb pensaments més allà de l’abast de les nostres ànimes»
166 T.C. Prescott, establiment de tintoreria, neteja de catifes, etc. , al número 8 del carrer de l’Abadia, amb diverses sucursals a Dublín i els seus voltants.
167 Farmàcia, intacta encara avui.
168 On hi ha enterrats els descendents dels hugonots que van fugir de la persecució de França. Edificat el 1693.
169 En el text original «Doctor Wack», és a dir, el poder curatiu d’una explosió forta, encertada i ressonant.
170 Nom arcaic de substàncies medicinals barrejades amb mel o d’altres edulcorants.
171 Antigament, qualsevol dels preparats on hi havia opi com a ingredient; avui, la simple tintura alcohòlica d’opi.
172 Remei casolà dels segles XVIII i XIX, fet de tintura d’opi camforat amb altres components
173 De nom científic “luffa”. Mena d’esponges rasposes, fabricada amb fruits secs de plantes tropicals de la família dels cogombres.
174 Príncep Leopold George Duncan, el vuitè i últim fill de la Reina Victòria i el Príncep Albert, que patia d’hemofília i va morir als trenta anys, víctima d’una caiguda que li va ferir el genoll i el cap, provocant-li un vessament cerebral.
175 Francès: «cutis d’Espanya»
176 Hotel i Banys turcs de la família Hammam, al capdemunt del carrer Sackville (avui O’Connelll).
177 Eslògan d’un anunci de l’època.
178 Erupció circular a la cara o al coll, provocat per aparells d’afaitar no esterilitzats.
179 Superstició mèdica.
180 Referència bíblica a les queixes a Moisès per part dels israelites, que havien sortit d’Egipte i passaven gana al desert.
181 Tret de la cançó «Johnny, amb prou feines us conec», referit a un soldat que retorna ferit de les guerres, on se li acaba dient: «ets un ou sense ull, sense nas, sense gallina» i «com un bacallà vens amb el cap i la cua doblegats»
182 Salutació cortès anglesa, on s’hi intercanvia el “how do you do” sense més resposta. El saludat és el porter de la portalada sud del Trinity College.
183 En cricket, un “over” és un set de sis pilotes llançades des del final d’un pitch de cricket. Quan el batidor és out (fora), llavors té lloc la seva retirada, també coneguda com perdre un wicket.
184 Duck (ànec) que equival a 0. És creu que el nom prové de la forma del número 0 similar a d’un ou d’ànec. Per això el resultat de zero carreres s’anomena “DUCK”.
185 “Square leg” Una de les posicions dins del camp de cricket.
186 Bloom rememora la cerimònia eucarística, de forma paròdica..
187 La planta Saxifraga stolonifera rep el nom popular de «mare de milers» perquè s’escampa de forma que sembla que les seves flors surin a l’aigua. S’utilitza per cobrir el terra humit en les obagues del sud d’Anglaterra i Irlanda. Això ho va acabar d’escriure Joyce a mitjans de juny del 1917, en plena Gran Guerra. El fet que canvii «mare», per «pare» podria ser una referència implícita de Joyce a les víctimes de la guerra i als seus pares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada