El senyor Leopold Bloom menjava amb autèntic plaer les vísceres de totes les bèsties i de tot l’aviram. Li agradava sopa de menuts gruixuts, pedrers amb nous, rostit de cor farcit, llonzes de fetge fregides amb crostons de pa. Però, més que res, li encantaven els ronyons de moltó a la graella, perquè li deixaven al paladar un fi sabor d’orina.
Tenia els ronyons a la imaginació mentre es movia per la cuina, col·locant a poc a poc els dispositius de l'esmorzar d’ella 1 sobre l’abonyegada safata. A la cuina, una llum i un aire gèlid , però fora al carrer hi regnava arreu un plàcid matí d’estiu. Això li estimulava la gana.
Les brases de carbó s’estaven posant roents.
Un altra llesca de pa amb mantega: tres, quatre: molt bé. A ella no li agradava tenir el plat ple, per tant, correcte. Es va apartar de la safata, va treure la tetera del fogó i la va posar de costat damunt del foc. Hi va seure en silenci, fins que el broc va començar a xiular. Aviat la tassa de te. Magnífic per a la boca seca. La gata va fer la ronda de rigor al voltant de la pota de la taula amb la cua enlaire.
—Mknyau!
—Ah, ja ets aquí — va dir el Sr. Bloom, tombant-se d’esquena el foc.
—La gata va miolar per tota resposta, i es va tornar a posar a l’aguait a la pota de la taula, miolant més. Així és com ella ronda damunt del meu escriptori. Prr. Grata’m el cap. Prr.
El Sr. Bloom contemplava encuriosit, i amb simpatia, aquella àgil forma negra. Feia goig de veure la brillantor de la seva pulcra pell, la clapa blanca sota la punta de la cua, els seus ulls verds i lluents. Es va ajupir davant d’ella, amb les mans als genolls.
—Llet per a la mixeta— va dir
—Mrknyau!— va miolar la gata.
Ells els titllen d’estúpids, però prou que entenen millor el que diem que no pas nosaltres a ells. 2 Ella entén tot el que necessita entendre. També és venjativa. Qui sap què li semblo a ella. L’alçada d’una torre? No, pot saltar més que jo.
—Li fan por els pollastres —diu ell amb sorna— Li fan por els txuc-txucs . Mai no he vist un exemplar tan estúpid com la mixeta.
És cruel per naturalesa. Tanmateix, és curiós que els ratolins mai no es queixin. Sembla com si els agradés i tot. 3
—Mrkrnyau! — crida la gata.
Ella va es va posar a parpellejar cap amunt, amb ells ulls plens d’avidesa desvergonyida, mentre miolava sense parar i amb sentiment, exhibint la seva dentadura blanca com la llet. Ell observava les seves fosques parpelles empetitint-se de cobdícia fins que els ulls li van quedar reduïts a pedretes verdes. Llavors, ell va agafar de l’armari la gerra que el lleter Hanlon acabava d’omplir-li per a ell, va abocar llet espumosa i tèbia en un plat plai, a poc a poc, el va anar deixant a terra.
—Gurrrr! —va grunyir ella, corrent a llepar-la.
Ell li observava els bigotis que, a la feble llum, tenien un to metàl·lic, mentre ella s’arrupia tres vegades per donar curtes llepades. Serà veritat que, si els esquiles el bigoti , després ja no poden caçar ratolins? 4 Per què? Potser perquè les puntes els brillen a la foscor. O potser perquè els serveixen d’antenes.
Escoltava la fruïció de les seves llepades. Res d’ous amb pernil; amb aquesta sequera, els ous no són bons. Cal aigua pura i fresca. Dijous, no era tampoc un bon dia per a ronyons de moltó a Buckley 5, fregit amb mantega i un pessic de pebre. Millor un ronyó de porc a can Dlugacz. 6 La tetera, mentre tant, està bullint. Ella llepa més a poc a poc , fins que deixa el plat ben net. 7 Per què tenen les llengües tan rasposes? Per llepar millor, fins els forats porosos. Res més que pugui menjar? Va llucar al voltant seu. No, res més.
Sense fer soroll amb els seves vetustes botes, ell va pujar l’escala que duia al vestíbul, i es va aturar a la porta del dormitori. A ella li podria venir de gust alguna cosa saborosa. De bon matí, li agraden llesques primes de pa amb mantega 8. Però, potser, per una vegada...
Des del vestíbul buit, va dir amb veu baixa:
—Me’n vaig a la cantonada. Torno d’aquí un minut.
I, després de dir això, va afegir:
—No vols pas res per esmorzar?
Un gruny mig adormit li va contestar:
—Mn
No. Ella no volia res. Després va sentir un sospir fort i càlid, més suau, mentre ella es tombava de costat i feia grinyolar les fluixes virolles de llautó del somier del llit. Realment, s’havien d’haver reparat des que van sortir de Gibraltar. 9 Era una llàstima. Ella, per la seva banda, havia oblidat qualsevol mica d’espanyol que sabia abans. Què li deuria costar al seu pare aquell vell model de llit? Ah, sí, és clar, comprat a la subhasta del governador, i adjudicat amb un cop curt de maça al vell Tweedy, dur com una pedra en el regateig. Si, senyor, va ser a Plevna, combatent els turcs, des d’on vaig pujar de galons, 10 i n’estic ben orgullós 11 I encara havia tingut prou perspicàcia per invertit en segells.12 D’allò se’n diu esperit de previsió.
Va agafar el seu barret de la perxa, damunt del gruixut abric amb les seves inicials i del seu impermeable de segona mà procedent de l’oficina d’objectes perduts 13 .Segells : estampetes amb el revés enganxós: segur que hi ha una colla d’oficials ficats en la cadena del negoci. ºI tant que sí. La suada llegenda que coronava el seu barret li deia en silenci: Plasto, Barrets d’Alta Qualitat. Va donar una ràpida ullada a l’interior de la badana de cuiro : una tira blanca de paper 14: tot en regla.
Al llindar de la porta, es va palpar la butxaca del darrere per buscar-hi la clau del pany. No hi era. És clar, era en els pantalons que em vaig treure. De patata, en tinc. 15 El guarda-roba grinyola quan el mous; per tant, no calia molestar-la en aquella hora, quan encara ella es cargolava entre els llençols. darrere seu va estirar la porta del vestíbul amb molt de compte fins que la sota-porta 16 va bascular suaument sobre la flàccida tapa del llindar. Semblava tancada. En qualsevol cas, funcionarà fins que torni.
Va travessar fins a la part assolellada del carrer, evitant ensopegar amb la tapa del soterrani del número setanta-cinc. Ell sol s’estava acostant al campanar de l’església de Sant Jordi.17 M’imagino que serà un dia de calor, i més en tindré amb aquesta roba fosca que duc. Els materials negres reflecteixen la calor ( o potser és més correcte, refracten?). Però en aquells moments no podia anar amb el conjunt clar, com si fos un pícnic. Les parpelles li mig queien sovint mentre caminava sota l’esplendorosa calor. La furgoneta del pa de Bolands Ltd. repartia amb safates el nostre de cada dia 18 , però ella 19 prefereix els crostons cruixents i calents de les barretes comprades ahir. Això et fa sentir jove: a algun lloc a l’est és tot just la matinada; posa’t en camí a l’aurora i viatja al voltant del planeta davant mateix del sol: l’hi hauràs robat un dia de marxa. Teòricament, si seguies així per sempre més, mai no hauries envellit un sol dia. Camina, enllà d’una platja, cap una terra estrangera; trobes un sentinella i també un soldat veterà, amb els enormes mostatxos del vell Tweedy 20 recolzat en una llei de llança molt llarga. Deambula per carrers plens de tendals, i cares amb turbants et passen pel costat. Covatxes plenes de botigues de catifes, i un homenàs, Turko el terrible 21 , assegut amb les cames creuades fumant un pipa enroscada. Cridòries de venedors pels carrers. Pren un xarrup d’infusió de fonoll. Ronda tot el dia, i pots trobar-te amb un o dos lladregots. Bé, saluda’ls. Continua fina a la posta de sol. Les ombres de les mesquites a través de les columnates: sacerdots amb rotllos ben cargolats. Fressa dels arbres, presagiant el vent del capvespre. Segueixo endavant. El cel daurat ja fosqueja, i una mare observa des del llindar de casa seva: crida els seus fills que tornin a casa en el seu difícil llenguatge. darrere d’una alta paret se senten arpegis d’instrument de corda. Nit de lluna, violeta, color de les noves lligacames de Molly. So de corda, no el sentiu? Una noia tocant un d’aquests instruments.... com en diuen? Ah, sí, címbals. Prou.
És probable que, en tot això que heu llegit. no hi hagi ni un bri de realitat. El tema global seria: rere la pista del sol, 22 i el títol de la pàgina “l’esclat el sol” 23. Ell va somriure, satisfet de si mateix, atès que coincidiria amb allò que va escriure Arthur Griffith en l’article de fons de Freeman: un sol d’autonomia surt pel nord-oest procedent del carreró de darrere del Banc d’Irlanda. El seu somrís de satisfacció es va prolongar: Un toc Ikey 24: sol d’autonomia sortint pel nord-oest.
Es va acostar fins a can Larry O’Rourke. 25 De de la reixeta del celler, n’emanava la sentor poc precisa de cervesa. En canvi, per la porta d’entrada oberta del bar, en sortien fortes bafarades de gingebre, pols de te, pasta de galeta...Tanmateix , Déu n’hi do de casa, per estar només al final de la zona de tràfic de la ciutat. Per exemple, a M’Auley, 26 allà mateix, la seva qualificació era n.g. 27 ; però era clar que, si aconseguien que els passés una línia de tramvia pel North Circular 28 , des del mercat ramader fins als molls, el valor pujaria com l’espuma.
Per sota la persiana apareix la closca calba de l’eixerit però excèntric ancià. Inútil proposar-li la col·locació d’un anunci, que ell ja coneix prou bé el seu negoci. El meu valent d’en Larry, segur que està recolzat al pot de sucre, en mànigues de camisa, vigilant el seu escolà, 29 qui, amb el davantal posat, fa la neteja del local amb el motxo i la galleda. Simon Dedalus en fa una magnífica imitació, amb els ulls mirant enlaire: «Sap que li vaig a dir?― Què, senyor O’Rourke? ― Sap què?: els russos no seran més que un esmorzar de les vuit del matí per als japonesos 30»
Atura’t i digues-li alguna paraula: sobre l’enterrament, per exemple. Que trist per al pobre Dignam, Sr. O’Rourke.
Tombant cap al carrer Dorset, el va saludar amb naturalitat a la porta d’entrada:
—Bon dia, Sr. O’Rourke.
—Bon dia tingui.
—Un temps magnífic, senyor.
—Del tot.
D’on deuen treure els diners? Segur que llogant escolans cap-roigs del comtat de Leitrim 31, per escurar vasos buits i old man 32 cap al celler. I després, aquí els tens, brillants com uns Adam Finlaters o uns Dan Tallons. 33 A continuació, pensen en la competència i en la necessitat general de beguda. Bon trencaclosques seria travessar tot Dublín sense trobar un sol pub! No se’n poden estar, i potser fins i tot en robarien als borratxos. Posa’n tres i porta’n cinc. Què significa això? Un xíling aquí i allí, sense escarrassar-s’hi. En les comandes al major, potser fent una manipulació dels preus amb els corredors de la ciutat: quadra-ho amb l’amo i ens partirem la feina, d’acord?
A quant pujaria això per a la cervesa del mes? Posem deu barrils de líquid. Posem que ell n’obtingui el deu per cent, o més: deu, quinze. Va deixar enrere l’Escola Nacional de Sant Josep. 34, i la cridòria de canalla amb les finestres obertes. L’aire fresc activa la memòria, i també una cançoneta educativa: «Abecede efegeakijotaka elaemaenao pequeerraessate uve dobleve equisygregazeta» Son nois? Sí. Inishturk, Inishark, Inishboffin 35, segons la seva geografia 36 , segons la meva: Slieve Bloom 37
Es va aturar davant de l’aparador de can Dlugacz, per mirar els enfilalls de salsitxes i de polònies 38 blanques i negres. Cinquanta multiplicat per...les xifres se li esfumaven de la ment, sense resoldre-les: malhumorat, les va deixar córrer. Les brillants cadenes farcides de carn picada van atreure la seva atenció, i va poder respirar amb tranquil·litat l’aroma tebi de sang de porc cuinada amb espècies.
Un ronyó regalimava sang damunt del plat de porcellana decorada amb dibuixos de salzes: era l’últim que quedava. Ell es va situar al costat de la noia més pròxima al mostrador. Voldria ella també comprar-la, mentre anava demanant els articles de la llista que duia a la mà? Sosa de rentar d’una caixa esbotzada, i una lliura i mitja de salsitxes Denny.39 Els ulls d’ell es van clavar en els vigorosos malucs d’ella. El nom de casada és Woods; del marit, no en sé res: com a muller és més aviat madura, abstenir-se buscadors de sang nova 40. Bons garrots de braços. Me la imagino espolsant una catifa a l’estenedor. Com la deu colpejar, Sant Jordi em valgui! I com deu remenar la seva descarada faldilla a cada cop d’espolsador!
El dependent, amb els seus ulls de fura, va embotir les salsitxes que havia retallat amb els dits ensangonats: salsitxes de color de rosa. La carn allí era tan sana com la de vedella de granja.
Va agafar un full d’una pila de pàgines escadusseres. La maqueta de la granja a Kinnereth, a la costa del llac de Tiberíades! 41. Pot convertir-se en un sanatori ideal per a l’hivern: Moses Montefiore 42 crec que en va tenir la idea. Una granja amb un tancat al seu voltant, on s’hi esquila un borrós ramat. Va retenir la plana amb interès per llegir més a prop el full arrugat: aquest bestiar borrós que esquilen, sembla una vedella jove i blanca. Aquells matins al mercat 43 amb el bestiar belant a les seves cledes, els ramats marcats al ferro, piles d’excrements, els ramaders movent-s’hi a poc a poc per entremig amb botes de claus, i obrint a cops un traster de carn curada: aquí n’hi una de primera classe; i amb turmes sense pelar a les mans. Va deixar de cantó el full amb paciència, per dedicar-se en pau a la contemplació del seu objectiu més preuat: fillets, la descarada faldilla remenada d’un cantó a l’altre, a cada cop d’espolsador!
El dependent va agafar dos fulls de la pila per a embolicar-li salsitxes de primera ,fent una ganyota de rubor.
—Aquí ho té, senyoreta — va dir.
Ella li va allargar una moneda, amb un somrís picaresc, bo i mantenint el seu gruixut canell al descobert.
—Gràcies, senyoreta. I un xiling i tres penics de canvi, per a vostè, si és servida.
El Sr. Bloom com un llamp va fer la comanda. Es tractava d’agafar el gènere i sortir darrere d’ella ― si és que anava poc a poc― darrere d’aquells saborosos pernils que es movien. Quina cosa més agradable de veure de bon matí! De pressa, maleït sigui! Recull el fenc mentre el sol brilla 44 . Ella s’havia quedat una estona prenent el sol fora la botiga, i lentament es va posar a caminar cap a la dreta. Ell va sospirar per sota el nas: elles mai no hi entenen: mans esquerdades per la sosa, i també ungles dels peus fetes malbé; Escapularis foscos en parracs, per defensar-se per davant i per darrere. La mania de mostrar indiferència dels seus desigs per afeblir el plaer dins del seu pit. D’altra banda, un guàrdia fora de servei se li deuria acostar en el carreró d’Eccles. A elles, els agraden de bona grandària 45 : salsitxa de primera 46. Per favor, senyor policia, estic perduda en el bosc! 47
—Tres penics, sisplau.
Va recollir amb la mà la víscera tendra i humida i se la va ficar a una butxaca lateral. Després, va treure tres monedes de la butxaca dels pantalons i les va col·locar sobre un taulell de goma. Allí van ser llegides ràpidament i amb la mateixa rapidesa van anar esllavissant-se l’una darrere l’altra endins de la caixa registradora.
—Gràcies, senyor. Fins una altra.
Uns ulls de guineu amb una espurna de foc d’impaciència li donaven les gràcies. Per un moment, ell va decidir no mirar-se’l. Però, no, millor que no: en una altre ocasió
—Bon dia — va dir sortint
—Bon dia, senyor.
Ni senyal. Ella havia desaparegut. Com s’ho hauria fet?
Va tornar caminant pel carrer Dorset, mentre llegia tot seriós: Agendath Netaim, companyia plantadora 48 ; comprar al govern turc grans extensions de sorra per plantar-hi eucaliptus; excel·lents per a l’ombra, combustible i construcció. Horts de tarongers i camps immensos de melons al nord de Jaffa; pagues vuitanta marcs i ells et planten una duna 49 de terra amb olives, taronges, ametlles o poncems. Les olives són més cares; les taronges necessiten irrigació artificial. Cada any et fan una remesa de la collita. El teu nom ingressa de per vida com a propietari en el llibre de la unió. Pots pagar-ne deu com a bestreta i la resta en les entregues anuals. Bleibtreustrasse 34, Berlin, W.15.
No per res. Només per tenir-ne una idea.
Va mirar el ramat, borrós per la calitja de plata. Oliveres amb polsina platejada. Dies llargs i tranquils: podant els fruiters madurs. Les olives empaquetades amb gerres, eh? Me’n queden unes quantes d’Andrews,50 que Molly les escup; ja sap el gust que tenen ara . Les taronges, embolicades amb paper fi i empaquetades en cistelles. I de Citró 51 també en tinc. Ignoro si el pobre Citron encara serà viu per la desfilada de Sant Kevin 52 . I Mastiansky 53 amb la seva vella cítara. Quins vespres més agradables passàvem aleshores! Molly asseguda a la cadira de vímet de Citron. Quina delícia tenir a les mans fruita fresca i lluent com de cera, i apropar-te-la al nas per olorar-ne el perfum; un perfum tan fort, dolç i salvatge com aquell! Sempre el mateix, any rere any. Moisel 54 també em deia que els venien a preus elevats. Plens de cirerers d’arboç: carrers deliciosos: vells temps deliciosos. No poden tenir cap tara, deia ell, 55 venint com venen d’Espanya, Gibraltar el Mediterrani, les costes de Llevant. Cistelles embarcades en el moll de Jaffa, un xicot que les registrava per escrit, i estibadors amb les granotes tacades, que les carregaven.
Allí va un, que no sé pas de què el conec. Què tal, com està?... No m’ha vist... Home, almenys saluda’m, ni que sigui de mala gana! Té l’esquena com la del capità noruec. No se pas si el tornaré a trobar avui. 56. Mira, un carro de regar; per provocar la pluja: així en la terra com en el cel 57 .
Un núvol va començar a cobrir el sol totalment, lentament, totalment. Gris. Encara més.
Però no, no pas com aquella terra estèril, ple de deixalles al descobert: el llac volcànic de la Mar Morta, sense peixos, sense herbes, profundament ensorrat terra endins. Cap vent no aixecaria aquelles onades de color gris metàl·lic en aquelles bromoses aigües tòxiques. Ho van descriure com a pluja de sofre caient damunt les ciutats de la plana: Sodoma, Gomorra, Edom. Noms tots morts: una Mar Morta en una terra morta, gris i vella. Vella, ara, però va gestar la primera, la més antiga de les races 58. Una vella geperuda travessava el carrer des de Cassidy’s, agafant pel coll una ampolla naggin. 59 El poble més antic de tots, va anar errant fins als llocs més llunyans sobre la capa de la terra, de captivitat en captivitat, multiplicant-se, morint i naixent pertot arreu. Ara jeu allà i ja no podrà concebre més; és morta: una vella que és el cony gris i enfonsat del món. 60
Desolació
Un horror gris li va posar la pell de gallina. Es va entaforar el full doblegat a la butxaca i va tombar cap al carrer Eccles, a corre cuita cap a casa. Fredes esgarrifances li corrien per les venes i li glaçaven la sang: l’edat se l’incrustava amb una capa de sal.61 Bé, ara sóc aquí, però la bocassa matinera provoca males imatges. M’he llevat malament del llit, hauré de tornar a començar aquells exercicis de Sandow; 62 no tinc més remei. Edificis d’obra vista de color vermellós, amb el número 80 encara per llogar. I com és això, si la valoració només són vint-i-vuit? Towers, Battersby, North, MacArthur63 : els anuncis enganxats a les sales d’estar, talment com benes sobre un ull ferit. Som-hi, a olorar l’agradable vapor del te 64 i de la tèbia plata de mantega. Ben a la vora de la carn ufanosa d’ella, escalfada pel llit. Sí,sí, som-hi!
Càlids raigs de sol , procedents de Berkeley Road, van anar envaint amb rapidesa la voravia. Corre, ella corre per trobar-me, una noia amb els cabells daurats al vent.65
Al terra del vestíbul hi havia dues cartes i una postal. Es va aturar per collir-les. Sra. Marion Bloom.66 Els batecs del seu cor es van alentir de cop. En cal·ligrafia gruixuda: Sra. Marion.
—Poldy!
Va entrar al dormitori amb els ulls mig clucs, per dirigir-se, a través dels raig de llum càlida i enfosquida, cap la testa despentinada d’ella.
—Per a qui són les cartes?
Ell se les va mirar. Mullingar 67. Milly.
—Una carta de Milly per a mi —va dir , examinant amb atenció— i una postal per a tu. I una carta per a tu.
Va deixar-li la postal i la carta damunt la sarga que cobria el llit, prop de la corba dels genolls d’ella. .
—Vols que tiri la persiana amunt?
Amb moviments suaus, va anar estirant la persiana fins a la meitat, mentre de gairell veia com ella es mirava la carta 68 i la ficava sota el coixí.
—Tot bé? —va preguntar ell, tombant-se
Ella llegia la carta, recolzada.
—Ella ha rebut les coses —va contestar ella.
Ell es va esperar fins que ella, després de deixar la postal a banda, es tornés a enllitar lentament amb un sospir de satisfacció
—Cuita amb aquell te— va dir ella— estic assedegada!.
—El cassó està bullint— va contestar ell.
Però ell es va dedicar, abans, a buidar-li la cadira: els seus enagos ratllats, la seva roba de lli plena de taques. Ho va agafar tot d’una braçada per deixar-ho al peu del llit.
Mentre baixava per l’escala cap a la cuina, ella el va cridar:
—Poldy!
—Què?
—Posa la tetera a escalfar.
I tant que bullia, amb el flocall de vapor que sortia pel broc! Va escaldar la tetera, per eixugar-la i posar-hi quatre cullerades ben plenes de te. En acabat, va decantar el cassó perquè l’aigua bullent anés a parar a la tetera, i després ho va deixar reposar. Fet això, va retirar el cassó i va aixafar amb la paella les brases enceses de carbó, observant com el tros de mantega s’hi esllavissava i es fonia. Mentre desembolicava el ronyó, la gata no parava de miolar de gana al seu costat. Si li dones massa carn, no caçarà ratolins; val a dir que aquí no menjarà porc, sinó kosher 69 . Va tirar a la gata el paper amarat de sang, mentre ficava el ronyó enmig de la salsa de mantega bullent. Va agafar pebre amb els dits, d’una ouera atrotinada, i el va escampar pel voltant de la paella.
Després va obrir el sobre per treure’n la carta, i va donar una ullada al capdamunt i al capdavall de la plana. Gràcies: nova gorra: Mr.Cohlan: 70 picnic al llac Owel71 : jove estudiant 72...noies a la platja 73 de Blazes Boylan.
El te estava a punt. Ell es va omplir la seva tassa de bigoti 74 de falsa porcellana Crown Derby,75 amb un somrís als llavis: era el regal d’aniversari de la Pilla Milly 76, quan només tenia cinc anys...no, espera, en tenia quatre. Li vaig tornar el collar d’ambre sintètic que ella va havia trencat, ficant-li a la bústia les peces embolicades en paper marró. Va somriure, tot cantussejant:
Oh Milly Bloom, ets el meu amor
Ets el meu mirall de la nit al matí
Més val tenir-te a tu sense un xelí
Que a Katey Keogh amb el seu ase i jardí 77
Pobre vell professor Goodwin. 78 Quin terrible vell cas! I tanmateix era un vell personatge molt atent, que solia saludar Molly amb reverències d’altre temps des de la llotja. I el mirallet que duia en el seu barret de seda! La nit que Milly el va fer passar al saló: oh, mireu que he trobat en el barret del professor Goodwin!. Tots vam riure. El sexe ja li començava a esclatar a aquella entremaliada petita peça.
Ell va clavar una forquilla al ronyó i el va tombar, i després va encabir la tetera a la safata. Quan la va aixecar li va donar un cop. Ja hi és tot?. Pans amb mantega, quatre, sucre, cullera, la seva crema. Sí. La va pujar escales amunt, amb el polze clavat al mànec de la tetera.
Empenyent la porta amb els genolls, la va obrir per anar a deixar la safata damunt de la cadira al costat del capçal del llit.
—Quant de temps has trigat! —feu ella.
Les frontisses de llautó van dringar en incorporar-se ella amb energia, amb el colze damunt del coixí. Sense immutar-se, ell va clavar la mirada a les seves carns i a l’entremig de les seves toves i voluminoses tetes, que penjaven a l’interior de la seva camisa de dormir com mamelles de cabra. L’escalfor del seu cos ajagut es desprenia enlaire, barrejat amb la fragància del te que ella anava vessant a la tassa.
Un fragment de sobre esquinçat treia el cap per sota les arrugues del coixí. 79 En la intenció d’anar-se’n, ell s’aturà a tibar el cobrellit.
—De qui és la carta?—va preguntar.
En cal·ligrafia gruixuda: Sra. Marion.
— Ah, de Boylan —va dir ella—Diu que portarà el programa.
—Què cantaràs?
—La ci darem 80 amb J. C.Doyle—contestà ella— i Love’s Old Sweet Song.81
Mentre bevia, va somriure amb els llavis. Desprenia aquell olor més aviat passat que l’encens deixa l’endemà. Com aigua de flor 82 passada
—Voldries que obrís una mica la finestra?
Ella es va posar a la boca una llesca doble de pa, mentre preguntava:
—A quina hora és el funeral?
—A les onze, crec —va contestar ell—No vaig veure l’anunci.
—Seguint la indicació del dit d’ella, va obrir un calaix de la bruta tauleta de nit. No? Aleshores, una lligacama de color gris cargolada al voltant d’una mitja, una sola de sabata brillant i arrugada..?.
—No, aquell llibre
Més mitges. Els seus enagos...
—Deu haver caigut —va dir ella.
Anant d’un cantó a l’altre, ell s’imaginava allò de Voglio e non vorrei. 83 Ho pronuncia bé ella això de voglio?. Al llit no hi era. Es devia haver esquitllat per sota. Ell es va ajupir per aixecar el cobricel, i va aparèixer el llibre a terra, arraconat contra el peu del ben decorat orinal.
—Obre aquí on he posat una marca —va dir ella—. Hi ha una paraula que et vull preguntar.
Es va empassar d’una glopada el te de la seva tassa sense nansa i, després d’eixugar-se amb destresa les puntes dels dit en el llençol, es va posar a buscar en el text, amb l’ajut d’una pinta, fins que va trobar la paraula.
—El va trobar què? 84— Va preguntar ell
—Aquí —va indicar ella—Que vol dir això?
Ell es va inclinar per llegir on senyalava la polida ungla del polze d’ella.
—Metempsicosi?
—Sí. Qui és ell quan ell és a casa?
—Metempsicosi —va dir ell, arrufant la cella— És grec: dels grecs. Vol dir la transmigració de les ànimes.
—Punyeta! —va rondinar ella— Que ens ho diguin en paraules més entenedores.
Ell va somriure, mirant de gairell els ulls burletes d’ella. Els mateixos ulls joves de la primera nit, després de les actuacions a Dolphin’s Barn 85. Va repassar les planes plenes de taques de Ruby, l’orgull del Ring. 86 La il·lustració: Italià ferotge amb fuet a la mà: Ruby deu ser l’orgull de la pobra noia despullada i tirada a terra, amb un llençol que li han afegit de forma púdica. “El monstre Maffei va desistir, i es va treure de sobre la víctima amb un renec.” 87Crueltat darrere de tot això. Animals drogats. El trapezi d’ Hengler’s 88—cal mirar a un altre cantó— la multitud esbojarrada: trenca’t el coll i nosaltres ens partirem de riure. I tots eren família. Que es trenquin els ossos de joves, així accediran a la metempsicosi. Que nosaltres vivim després de la mort: les nostres ànimes. Que l’ànima d’un home després que ell mor...l’ànima de Dignam... 89
—Ja l’has acabat? —va preguntar ell.
—Sí —va contestar ella— I no té res d’obscè. Està ella enamorada del primer tota l’estona?
—No l’he llegit mai. En vols un altre?
—Sí. Porta-me’n, un altre de Paul de Kock. 90. El nom, el té bonic.
Va abocar més de te a la tassa, mirant com hi anava caient de costat.
Si a la llibreria del carrer Capel no han renovat les existències, hauran d’escriure a Kearney, 91 el meu fiador. Reencarnació, aquesta és la paraula.
—Hi ha gent que creu —va dir ell— que continuem vivint en un altre cos després de la mort, un cos diferent de l’anterior. N’anomenen reencarnació. És a dir, que tots hem viscut abans, damunt la terra, des de fa milers d’anys, o bé en un altre planeta. I diuen que ho hem oblidat, tot i que alguns asseguren que recorden les seves vides passades.
La mandrosa crema es coagulava en espirals a través del seu te. Més val recordar-li la paraula metempsicosi, i la millor manera serà amb un exemple. Un exemple:
El Bany de la Nimfa 92 penjat al capdamunt del llit , inclòs en el fascicle de Pasqua de Photo Bits: 93 Una esplèndida obra mestra en l’art dels colors; com el te abans de posar-hi llet; no gaire diferent d’ella amb els seus cabells deixats anar, però més prima. Pel marc, vaig pagar tres amb sis, i va ser ella va qui em va dir que quedaria molt bé al capdamunt del llit. Nimfes nues: Grècia i, per exemple, tota la gent que hi vivia aleshores.
Va tirar pàgines enrere. 94
—Metempsicosi és com li deien els antics grecs —va dir— Solien creure que podies transformar-te en un animal o un arbre per exemple. O, en allò que ells anomenaven nimfes, per exemple.
Ella va deixar de remenar el sucre amb la cullereta. Va mirar directament davant seu, inhalant amb les fosses nasals obertes.
—Sento fortor de cremat —va dir— Has deixat res al foc?
—El ronyó! —va cridar ell tot d’una.
Es va entaforar de qualsevol manera el llibre a la butxaca interior i , després de donar-se un cop als dits del peu amb l’atrotinada tauleta de nit, va sortir esperitat seguint el rastre de la fortor, baixant de pressa les escales amb les seves atordides cames de cigonya 95. Una fumera irritant sortia disparada furiosament del costat de la paella. Amb l’ajut de la forquilla va desencastar el ronyó i el va tombar de cap per amunt. Només una mica socarrimat. El va traslladar de la paella a un plat, i va fer que la poca salsa fosca que quedava l’amarés pel damunt.
I ara la tassa de te. Es va asseure, va tallar una llesca de pa i la va untar de mantega. Va separar la carn cremada i la va tirar a la gata. A continuació, va ficar-se a la boca una forquilla plena, mastegant amb perspicàcia la saborosa i tendra carn. Tot a punt per a una glopada de te. Després, va tallar daus de pa, en va sucar un a la salsa i se’l va cruspir. Què deuria ser allò del jove estudiant i un pícnic? 96 Va doblegar la carta al costat seu , i es va posar a llegir-la lentament. Mentre mastegava, sucava un altre dau de pa a la salsa i se’l ficava a la boca.
Estimadíssim Papi,
Mai no em cansaré de donar-te gràcies pel teu adorable present d’aniversari. Em queda esplèndid. Tothom em diu que sóc l’autèntica “belle” amb el meu barret nou. He rebut de la mami la preciosa capsa de cremes i m’he posat a escriure. Estic amb una gent maquíssima; i continuo, per ara, submergida en el món de la fotografia. El Sr. Coghlan me’n va fer una, que la seva senyora m’enviarà quan estigui revelada. Ahir vam fer bon negoci; un dia magnífic i tot van ser vaques grasses 97. El dilluns anirem al llac Owel a fer una mica de pícnic 98amb uns quants amics. Fes un fort petó a la mami i rep-ne també un tu, i moltes gràcies. Els estic sentit tocant el piano al pis de sota; el dissabte donen un concert en el Greville Arms. 99 Cada vespre ve aquí un jove estudiant que es diu Bannon i els seus cosins , o el que siguin, són figures, i canta una cançó de Boylan (anava a escriure Blazes Boylan) sobre aquelles noies de la platja. Digues-li 100 que la Pilla Milly li envia les millors expressions. Haig d’acabar, amb tot el meu amor per a vosaltres.
La teva estimada filla, MILLY
P.S. Perdona la mala escriptura, però tinc pressa. Adéu. M.
Ahir quinze anys. Curiós, també el dia quinze del més. El seu primer aniversari fora de casa. Separació. Recordo aquell matí d’estiu quan va néixer, corrents a trucar la Sra. Thronton al carrer Denzille. 101 Una vella jovial, que deu haver ajudat a entrar al món una munió de nadons. Va saber, de bon començament, que el pobre petit Rudy 102 no viuria, però, què hi farem, Déu és bo, senyor. 103 Ella ho va saber de seguida. Si hagués viscut, ell ara tindria onze anys.
Amb cara inexpressiva mirava fixament i ple de pena el P.S: Perdona la mala escriptura. Pressa. Piano al pis de sota. Ella està sortint de la closca. Recordo la batussa amb ella al Café XL 104 pel braçalet, després de la qual es negaria a menjar-se els pastissos, a parlar o a mirar. La salsera. Va sucar més daus de pa a la salsa i es va posar a menjar el ronyó bocí rere bocí. Dotze amb sis a la setmana, no era gaire, però encara li podria anar pitjor: escenari de music-hall 105. I això de l’estudiant jove.? Va beure un glop de te refredat, per ajudar a tirar avall el menjar. Després, va tornar a llegir la carta: dues vegades.
És clar que ella ja sap tenir cura de si mateixa. Però, i si no?. Encara no ha passat res, d’acord, però podria passar. En tot cas, esperem fins que passi. Una peça esbojarrada, amb les seves cames primes pujant les escales. El destí: de moment, madurant. Coqueta: Déu n’hi do!.
Va somriure, amb barreja d’amor i preocupació, a la finestra de la cuina. I el dia que la vaig enxampar al carrer punxant-se les galtes per envermellir-les! Una mica anèmica, és veritat; va mamar durant massa temps 106 . I aquell dia a bord de l’Erin’s King donant la volta al Kish 107 Maleïda banyera vella navegant a tota màquina. Però ella, ni gota de por ni de mareig. Amb la seva bufanda blau-cel i els seus cabells deixats anar al vent.
Amb clotets a la galta i els teus rissos,
La teva testa és tot un remolí. 108
Ai les noies de la platja! Va estripar el sobre, i es va posar a cantar amb les mans a la butxaca —el cotxer, amic de la família, té el dia lliure, perquè diu que li voltava el cap. El moll amb els fanals encesos aquell capvespre d’estiu. La cançó:
Aquelles noies, aquelles noies
Aquelles precioses noies de la platja 109
Milly també; els petons joves son els primers. El passat ja és lluny. La Sra. Marion ara es torna a ajeure per llegir, mentre es desfila els cabells, somriu i es cargola una trena 110 .
Una lleugera barreja de dubte i remordiment, cada cop més intensa, li baixava per l’espinada. Sí que passarà 111 . És inútil voler-ho evitar: no funciona 112 . Llavis dolços i tendres de noia jove... també passarà. Va sentir com el dubte i el remordiment l’envaïen arreu. Ara és inútil fer-hi res. Els llavis han besat, besant allò besat. L’enorme atractiu dels llavis de dona.
Millor on és ella ara: ben lluny. Com ocupar-me’n, si necessitava un gos per passar l’estona. Podria fer-hi una excursió per les vacances d’agost; només costa dues amb sis, anar i tornar. Tanmateix, són sis setmanes fora. Bé, podria agençar-me un passi de premsa, o a través de M’Coy. 113
La gata, després de netejar-se tota la pell, va tornar cap al paper ensangonat, el va olorar i se’n va anar cap a la porta. Va mirar-lo, a ell, miolant; te ganes de sortir, i s’espera davant d’una porta que tard o d’hora s’obrirà. Que s'esperi. Està inquieta, elèctrica, com a fora. que trona. També s’estava netejant l’orella d’esquena al foc.
Ell se sentia pesat i ple: per tant, calia un discret desfogament de budells. Es va posar dret per desfer-se el cinturó dels pantalons. La gata li va miolar.
—Miau!—va contestar ell— Espera que estigui llest.
Pesantor: preludi d’un dia calorós. Massa feina molestar-se escales amunt per al desembarc.
Un diari. Li agradava llegir assegut al forat. Espero que cap mico no truqui tal com estic ara.
En un calaix de la taula, va trobar un vell exemplar de Titbits.114 Se’l va doblegar a l’aixella, va anar cap a la porta i la va obrir. La gata va pujar escales amunt amb saltirons suaus. Ah, així que volies pujar a dalt i enroscar-te com una pilota sobre el llit!
Va escoltar i va sentir la veu d’ella que deia:
—Vine, vine, mixeta, Vine.
Ell va sortir per la porta del darrere cap al jardí: es va aturar per escoltar el jardí del costat. Silenci absolut. Potser estan estenent roba. La minyona era al jardí. 115... Excel·lent matí.
Es va inclinar per observar una filera de menta verda que creixia arran de la paret. Hi podríem fer una glorieta d’estiu. Fesols escarlates, 116 Eures de Virgínia. Caldria femar tot aquest tros, una terra tan plena de crostes. Una capa de fetge de sulfur 117 : tot el terra és així, sense fems, amb aigua bruta de fregar, sorra argilosa, però què veig? Gallines al jardí del costat! Les seves deposicions són un excel·lent adob , per bé que el millor de tots prové dels ramats, sobretot si es nodreixen d’aquelles coques d’oli 118. Humus de fems; el millor producte per netejar els guants de cabritilla de les dames. La brutícia neteja; també les cendres: caldria reclamar el tros sencer. Pèsols en el racó d’allà, i també enciam. Així tindríem sempre verdures fresques. Tot i que els jardins també tenen els seus inconvenients: abelles i mosques vironeres aquí, pel dilluns de la segona Pasqua.
Va continuar caminant. Per cert, on és el meu barret? El dec haver tornat a la perxa, o bé penjat a qui sap on del pis. És curiós, no me’n recordo. La perxera 119 està massa plena: quatre paraigües, l’impermeable d’ella. Recollint les cartes, mentre sonava el timbre de la botiga de Drago 120 Curiós el que estava jo pensant just aquell moment. Cabells foscos plens de brillantina per damunt del seu coll de camisa. Només s’havia rentat i netejat les dents. Tindré temps per banyar-me aquest matí al carrer Tara? 121 El xicot de la caixa, diuen que va deixar escapar James Stephens 122 i O’Brien 123.
Veu profunda té aquest tal Dlugacz. Quina és l’ordre del dia? Ara, la meva mestressa. l'entusiasta 124
Amb una puntada de peu, va obrir la porta atrotinada de la comuna. Més val que miri de no embrutar-me aquests pantalons per al funeral. Va entrar-hi, acotant el cap per no topar amb la llinda massa baixa. Va deixar la porta ajustada, i enmig de la pudor de la infecta aigua de calç i les teranyines estantisses, es va descordar els tirants. Abans de seure, va guaitar per un escletxa al capdamunt de la porta del costat. El rei estava en la seva oficina 125 , ningú no el molestava.
Arrupit al seu tron reial 126, va obrir el diari, passant les planes pel damunt dels genolls nusos. Cosa nova i fàcil, que no exigia pressa. Aguanta una mica. Vejam el nostre Premi Titbit : El cop mestre de Matcham. escrit per Mr. Philip Beaufoy, del club dels Amants del Teatre, de Londres. L’escriptor ha rebut el pagament a raó d’una guinea per columna. Tres lliures i mitja. Tres lliures i tres xílings. Tres lliures, tretze xílings i sis penics.
Va llegir la primera columna, retenint la descàrrega amb tranquil·litat. Amb el producte a punt de sortir, però retenint-se encara, va començar la segona columna, però, a mig fer, l’últim focus de resistència va cedir, permetent que els budells es buidessin sense pressa mentre ell llegia amb paciència, perquè el lleuger restrenyiment del dia abans havia desaparegut. Espero que no sigui massa dura i no torni a provocar piles 127 . No, tot sembla correcte. És clar que per al restrenyiment no hi ha res com un comprimit de cáscara sagrada 128 Així podria ser la vida, que res no la commogués ni l’afectés, sinó que fos cosa ràpida i pulcra. Ara imprimeixen qualsevol cosa: temporada de ximples. Va continuar llegint, assegut amb calma damunt la seva pròpia i ascendent fortor. Pulcra, és clar 129 Matcham pensa sovint en el cop mestre, amb què va conquerir la riallera bruixa que ara...—comença i acaba amb moralitat—...agafadets de la mà. Astut. Va repassar tot el que havia llegit i, mentre notava com la seva aigua s’anava escolant tranquil·lament, va sentir una enveja cordial envers Mr. Beaufoy, que ho havia escrit i rebut la recompensa de tres lliures, tretze xílings i sis penics.
Podria improvisar algun esquetx protagonitzat pel Sr. i la Sra. Bloom. Inventar una historieta preludi d’algun proverbi, però quin? Fa temps, jo solia anotar al puny de la camisa el que ella deia mentre es vestia—no ens agradava vestir-nos junts. Jo em feia talls afaitant-me. Ella es mossegava el llavi inferior mentre es cordava la camisa. Cronometrant-la: 9.15. No t’ha pagat encara Roberts? 9.20. Quin vestit duia Gretta Conroy? 9.23 Quin dimoni em va induir a comprar-me aquesta pinta? 9.24 Em sento inflada amb aquella col.
Un bri de pols al xarol de la bota d’ella, amb la punta de la qual es gratava, de tant en tant i amb frisança, cada favassa causada per la mitja de cuir al tou de la cama. La banda de May 130 tocava “La dança de les hores” de Ponchielli, que explica la successió de les hores del matí, del migdia i de la tarda, per acabar amb les de la nit 131 . Ella s’estava rentant les dents; era la primera nit, i amb el cap anava seguint el compàs de la dansa, mentre les travesses del seu vano feien un sorollet rítmic. Aquell tal Boylan està bé de posició? Té diners? Per què? Vaig notar que, quan balla, el seu alè fa bona olor; res de pudor, val a dir. Quina música més rara, la nit passada! . El mirall estava entelat, i ella va fregar amb força el seu espill de butxaca contra la seva brusa de llana, damunt de la seva molsuda i oscil·lant teta. S’hi va mirar: arrugues al voltant dels ulls; fes el que fes, la cosa no tindria remei.
Hores del capvespre, les noies amb malles grises. Hores de la nit, amb malles negres, amb dagues i els ulls tapats amb màscares. Idea ben poètica: primer el color rosat, després el daurat, després el gris, després el negre. Aplicable també a la vida. Primer el dia, després la nit 132.
Ell va esquinçar amb decisió la història premiada i s’hi va eixugar. Després, es va pujar els pantalons, es va posar els tirants i es va cordar. Va empènyer l’atrotinada i poc segura porta de la comuna, i va eixir de la penombra cap a l’aire lliure.
Sota la clariana de la llum, il·luminat i refrescat alhora, va examinar curosament els seus pantalons negres, els baixos, els genolls, les corbes dels genolls 133. A quina hora és el funeral? Millor buscar-ho al diari.
Un grinyol fosc es va deixar sentir arreu. Les campanes de l’església de Sant Jordi. Tocaven l’hora: ferro estrident i fosc de to.
Aigó! Aigó!
Aigó! Aigó!
Aigó! Aigó! 134
Tres quarts. Altre cop: I a continuació els harmònics ressonant tres vegades .
Pobre Dignam!
1 La seva dona Marion
2 Compareu amb Michel de Montaigne (1533-92), en la seva «Apologia per a Raimond Debon (1566): «Quan jugo amb la meva gata, qui sap si em considera a mi més joguina que no pas jo a ella»
3 Alguns comentaristes hi veuen una al·lusió al masoquisme del mascle maltractat per la femella, potser en referència anticipada a les relacions de Bloom amb la seva dona.
4 No. Són contes d'àvies. Ni tampoc els bigotis els brillen a la foscor. En realitat actuen com a sensors, que ajuden el gat a percebre les relacions espacials.
5 John Buckley, venedor de queviures.
6 L’únic escorxador de porcs del barri on Bloom anava a comprar-hi els ronyons era Michael Brunton. El cognom judeo-polonès Dlugacz és una ironia, atès que les lleis gastronòmiques jueves prohibien menjar porc. L’escorxador va adoptar el seu cognom, i el seu «entusiasme», de Moisès Dlugacz (1884-1943), intel·lectual jueu i sionista ardent, de qui Joyce va sentir parlar a Trieste.
7 Expressió treta del cant infantil del segle XVII: «Jack Sprat no podia menjar res gras / La seva dona no podia menjar res prim / I així, entre tots dos, veuràs / Com deixen el plat ben net»
8 Cançó infantil: «El petit Tommy Tucker / Canta per al seu sopar / Què li haurem de donar?/ Mantega i pa / Com se’l llescarà / Sense cap ganivet? / Tal com es casarà / Sense dona i ben dret»
9 Molly (Marion) Bloom , nascuda Tweedy, va neixer el 8 de setembre de 1870, i es va traslladar a Gibraltar, com a filla del sergent major Brian Cooper Tweedy (dels Reials Fusellers irlandesos de Dublín)
10 Cosa no tan usual a l’exèrcit britànic al segle XIX com ho seria ara.
11 Error històric de Joyce, perquè la batalla de Plevna va tenir lloc a Bulgària, durant la guerra de Crimea el 1877.
12 Tweedy, col·leccionista de segells, sembla que hauria comprat totes les còpies disponibles d’un segell rar, abans que es reconegués com a valuós.
13 Les estacions de ferrocarril feien vendes periòdiques dels articles perduts i no reclamats de què disposaven.
14 La postal amb el pseudònim de Bloom, Henry Flower
15 Aquesta expressió, aparentment banal, indica la importància que tenia per als irlandesos aquest tubèrcul, perquè durant la gran fam que van patir segles enrere, només podien sostenir-se amb el seu consum. Això va motivar, entre d’altres coses, la seves gran emigracions al continent americà
16 Joyce utilitza el terme footleaf (lit. Fulla del peu) per referir-se a la peça inferior d’una porta que, de forma basculant, la tanca hermèticament.
17 De l’Església reformada d’Irlanda.
18 Referència velada al fragment del Parenostre.
19 Molly.
20 És a dir, el seu sogre.
21 Una pantomima popular a Dublín i alhora personatge de la pantomima
22 Frederick Diodati Thompson. Rere la pista del sol: Diari d’un Globe Trotter (Trotador pel Globus). Thomson va viatjar en direcció oest des de Nova York (Octubre 1891) i va tornar via Anglaterra (Maig 1892) Thomson va concentrar els seus viatges a l’Orient llunyà i pròxim, tal com suggereix la fantasia de Bloom.
23 Aquest títol de la pàgina del llibre (absent de la còpia de Bloom), pinta una noia oriental tocant un instrument de corda.
24 En llenguatge popular despectiu: jueu
25 Laurence O’Rourke, venedor de comestibles, te, vi, i licors. Al Carrer Alt de Dorset.
26 Thomas M’Auley, del mateix gremi que O’Rourke (vid. Nota anterior)
27 És a dir, No good (deficient).
28 És a dir, Ronda Circular del Nord, que arrenca a la part occidental de Dublín, prop del Liffey.
29 El seu dependent, que en argot local rebia el nom de curate (escolà, o assistent d’un capellà)
30 Es refereix a la guerra russo-japonesa de començaments del segle XX, coincident amb l’inici de la redacció de la novel·la de Joyce. La predicció d’O’Rourke no va ser del tot equivocada.
31 Comtat que, per a la gent de Dublín, semblava remot i agrari, i els seus habitants eren considerats pagerols ignorants.
32 La cervesa que quedava en els vasos dels clients.
33 Dos famosos negociants irlandesos amb marca pròpia de cerveses, whiski, cafè, etc., el primer unionista, el segon nacionalista, i tots dos grans filantrops.
34 Contrapartida irlandesa de les escoles públiques dels Estats Units, per bé que aquestes s’assemblaven més a les escoles professionals, perquè posaven l’èmfasi en l’educació pràctica per al treball a les classes mitges i més pobres.
35 Nom de tres petites illes a la costa occidental d’Irlanda. Escassament poblades en vida de Joyce, s’hi mantenia la llengua gaèlica. El prefix inis vol dir precisament illa en aquella llengua.
36 En l’original, la paraula joggerfry, utilitzada com a argot per als companys d’escola de Joyce.
37 Slieve, forma anglitzada del gaèlic sliabh (muntanya). Slieve Bloom, és una comarca a la vora dels comtats de Laois i Offaly.
38 Salsitxes gruixudes de Bolonya, anomenades Polonies per afinitat fonètica.
39 Henry Denny & Son, manufactures de productes càrnics, i de porc mig cuit, amb la central a Limerick, des de començaments del segle dinou.
40 Comuna condició laboral per a dones en el Dublin de l’època “no followers allowed” per evitar distraccions d’admiradors, tant companys de feina, com clients.
41 Aquesta localitat és present en el llibre de Josuè (19, 35) i rau a la costa sud-est del llac.
42 Financer britànic i banquer. Nascut en una família italo-jueva, va ser un activista, filantrop i xerif de Londres. (1784-1885).
43 Record nostàlgic de Bloom, de la seva antiga feina, per a Joseph Cuffe, en un mercat.
44 “Make hay while the sun shines” Dita popular anglesa per expressar “Aprofita l’ocasió”
45 L’alçada mínima per ser de la policia metropolitana de Dublín era 1’74 metres en 1904.
46 Assimilació fantasiosa de Bloom entre el que havia comprat la dona i les seves preferències eròtiques.
47 Inspirat en la cançó «Oh Please, Mr.P’liceman Oh! Oh! Oh!» escrita per E. Andrews i popularitzada per les germanes Tilly, els 1890s
48 Traducció de l’expressió hebrea, tot i que l’expressió correcta seria Agudath. Es tracta de l’anunci d’una colònia sionista establerta a Palestina l’any 1905.
49 Mesura de terra, utilitzada als països de l’antic imperi otomà, Israel inclòs . Equival a 900 metros quadrats.
50 Andrews & Co. Traficants de te, cafè, vi i begudes espirituoses, i productes italians.
51 Nom d’un amic jueu del matrimoni Bloom (relacionat amb el topònim palestí Cedró)
52 Coemgen, en gaèlic irlandès. Abat de Glendalough, a Irlanda.
53 Un altre amic jueu de Bloom, basat en el personatge real P. Masliansky, adroguer
54 Antic veí de Bloom.
55 Referència a la festa jueva dels Tabernacles (Sukkoth), en el mes setè del seu calendari, festa dedicada alhora a donar gràcies per la collita, i a commemorar els temps antics quan els israelites vivien en tendes durant la seva estada al desert.
56 Passejant pel carrer Dorset, Bloom veu algú que li recorda una història contada pel seu pare, influït segurament pels seus anteriors pensaments sobre el comerç marítim entre Palestina i Irlanda.
57 Una altra referència irònica al Parenostre.
58 Gènesi 5 descriu la genealogia dels patriarques, des d’Adam fins a Noè. La tradició judeocristiana descriu, després del Diluvi, de forma literal o figurativa, la destrucció de la raça humana, excepte Noè i la seva família.
59 Cassidy’s és una botiga de begudes alcohòliques a la part dreta del carrer Dorset. I naggin , a Irlanda, és una ampolla petita de beguda alcohòlica, semblant a un flascó, normalment un quart de pinta. .
60 Consideracions dramàtiques sobre el destí del poble jueu.
61 Talment com la dona Lot es va convertir en una estàtua de salt per mirar enrere (Gn 19, 26), Bloom també ha mirat enrere , pensant en la seva dona al llit.
62 Eugen Sandow (1867-1925), Esportista prussià, famós a l’època de Joyce, nascut a Königsberg. Se’l considera el pare del culturisme modern.
63 Quatre agents immobiliaris de Dublín (real-estate) que anuncien els pisos desocupats.
64 En el llibre I de l’Odissea, Atena descriu a Zeus l’estat d’Ulisses a la illa de Calipso «Però tan gran és el desig d’ell / només de poder veure el fum de la llar enlairant-se/ des de la seva pròpia illa, que es deleix per morir».
65 En travessar el carrer Eccles, mentre el núvol es mou cap a l’est, en direcció on es troba Bloom, ell té la visió momentània de la seva filla Milly corrent a saludar-lo.
66 A l’any 1904, era una forma incorrecta d’adreçar-se a una dona casada. La forma correcta hauria estat «Mrs. Leopold Bloom» (senyora Leopold Bloom).
67 Ciutat del comtat de Westmeath, Irlanda, a quaranta-sis milles al nord-oest de Dublín.
68 Al·lusió al personatge de Malbecco, d’un sol ull, marit enganyat d’Elionor de l’obra «The Faerie Queene» (La reina de les fades) Mentre Elionor jeu amb un grup de sàtirs, Malbecco queda eternament incapaç de foragitar la presència del passat, «Per més que ell fugís cap endavant, sempre miraria cap enrere».
69 Els únics menjars permesos, segons la llei jueva.
70 El fotògraf de Mullingar per qui treballa Milly.
71 Llac a Westmeath prop de Mullingar.
72 De qui hem parlat abans.
73 Cançó escrita i composta per Harry B. Norris (1899.)
74 Tassa amb una barra a la vora per evitar que el bigoti del bevedor penetri endins.
75 Imitació barata d’una porcellana anglesa cara feta a Derby des de 1773 sota patent reial, i, per això marcada amb una corona. La reina Victòria van canviar el nom de Crown Derby per Royal Crown Derby el 1890.
76 A la versió original, Bloom anomena Silly Milly a la seva filla.
77 Inspirant-se en una poesia de Samuel Lover (1787-1868) poeta, novel·lista, comediògraf, pintor, aquarel·lista i compositor irlandès, amb el mateix text, però «Thady Brady» en comptes de Milly Bloom, i «Brian Gallagher» en comptes de Katey Keogh
78 Pianista, que havia acompanyat les cançons de Molly de 1888 a 1895. El concert que ell recorda va tenir lloc el 1893.
79 Molly, en el seu rol de Calipso, L’Ocultadora (La Odissea).
80 El famós duet «Là ci darem la mano» de Don Giovanni, de Mozart («Ens donarem la mà») Intent de Don Giovanni de seduir Zerlina.
81 «Vella i dolça cançó d’amor», lletra de Cllifton Bingham (1859-1913) i musica del compositor irlandès James Lyman Molloy (1837-1909).
82 Aigua destil·lada que porta l’essència de l’oli d’una o més flors.
83 Italià: «Vull i no voldria» Resposta de Zerlina a la insinuació de Don Giovanni. Però Bloom s’equivoca amb el verb . Zerlina en realitat canta «Vorrei e non vorrei» («Voldria i no voldria»)
84 La pregunta en anglès: «Met him what?» Responent a la lectura incorrecta d’ella.
85 En irlandès An Carnán (El Paquet), suburbi de la ciutat de Dublin, on Molly hi vivia amb el seu pare quan va conèixer Bloom.
86 Novel·la d’Amye Read (Londres 1889), on l’autor exposa les crueltats de la vida de circ.
87 Epígraf de la Il·lustració del dibuixant Talbot Hugues, a la novel·la d’Amy Reade (Ruby, vida d’una noia de circ- Londres 1889) que mostra Vic, germana de Ruby, a terra , després de rebre el cop de fuet del Signor Enrico. Quina és la intenció de Joyce d’evocar l’ escena? Els comentaristes han esbossat diverses interpretacions de caire psicoanalític, sobre suposades obsessions eròtiques de l’autor..
88 Circ de Glasgow
89 El difunt de qui han d’anar a l’enterrament.
90 Novel·lista i dramaturg francès (1793-1871).
91 Joseph Kearney, venedor de llibres i partitures musicals.
92 Procedència desconeguda. Probablement, de ficció.
93 Revista setmanal londinenca, publicada cada dimarts. Es presentava com a revista fotogràfica, però,en realitat, tirava més a pornografia lleugera, de caire masoquista.
94 Per buscar l’exemple.
95 Hipertròfia dels músculs de la cama, que donen l’aparença de potes de l’au designada.
96 Que havia llegit abans, a la carta de la filla.
97 Traducció de la frase típica a Irlanda “all the beef to the heels”. Se sol referir a les dones amb sobrepès, però pel context de la carta de Milly, sembla més aviat aplicable al negoci, si pensem en les afinitats bíbliques de l’autor, tot i ser agnòstic.
98 A finals del segle XIX, els pícnics eren més formals i elaborats del que tendeixen a ser avui; per tant, un «scrap picnic» («bocí de pícnic) és una excepció més informal i decidida a darrere hora.
99 Un hotel de Mullingar.
100 A Blazes Boylan, el presumpte rival amorós de Bloom.
101 Una llevadora de Dublín, a la vida real.
102 Rudolph, fill de Molly i Leopold Bloom, nascut el29 de desembre de 1893 i mort el 9 de gener de 1894 (a l’edat d’onze dies).
103 Exemple habitual del fatalisme irlandès. Encobreix el caràcter inescrutable de l’omnisciència i l’omnipotència divines: inclús allò que pot semblar desastrós a l’ésser humà pot ser «bo» en l’ordre diví de les coses.
104 Estances de refrigeri , al quadrant sud-est de Dublín.
105 Feina no gaire ben pagada, i amb possibilitats de compromís moral, atès que els artistes de music-hall eren considerats com a vivint en les franges més permissives de la societat de classe mitja.
106 Hi havia la vella tradició que l’anèmia es donava si la llet de la dieta del nadó no tenia prou suplement amb aliment sòlid, sobretot carn.
107 Un vapor turístic Erin’s King (Rei d’Irlanda) que feia una excursió per la badia de Dublin, al voltant del far de Kish , perillós banc de sorra a unes set milles a l’est de la ciutat.
108 Versets de la cançó popular “Those lovely Seaside Girls”, escrita per Harry B. Norris el 1899.
109 Ibidem.
110 Un dels epítets que Homer dedica a Calipso a La Odissea: «la nimfa de les trenes suaus.
111 Es refereix a les males expectatives envers la seva filla.
112 Cf. Ulisses abandonat a la illa de Calipso: «Però en fer-se de dia, es va asseure a la costa rocosa / i el cor se li partir gemegant amb els ulls humits / mentre escrutava l’horitzó del mar».
113 Personatge que apareix a «Dublinesos», on se’l descriu, entre d’altres coses, com a funcionari dels Ferrocarrils del Midland.
114 «Titbits (llaminadures) de tots els llibres més interessants, periòdics i diaris del món». Setmanari de setze planes, publicat el dijous i expès el dissabte.
115 Fragment d’una cançó infantil: «La minyona era al jardí / Penjant-hi la bugada / Una merla va venir / I sense nas l’ha deixada».
116 “Scarlet runners”. De procedència americana, molt apreciades a les Illes britàniques.
117 Liver of sulphur, designa, en anglès, un combinat de sulfits de potassi, utilitzats en l’agricultura.
118 Massa de llavors comprimides, després de premsar-les i extreure’n tot l’oli possible. Les coques s’utilitzen per engreixar el bestiar i també per adobar el camp.
119 Hallstand. Moble de l’època, normalment de fusta de roure, amb la forma d’un gran seient ple de ganxos per penjar-hi, sobretot, barrets i paraigües.
120 Barreteria del carrer Dawson, de Dublin.
121 Establiment de banys públics.
122 Fenià escapat de la presó.
123 James Francis Xavier O’Brien , còmplice de Stephans.
124 Referència a una secta religiosa, encapçalada per Dlugacz , que propugnava una pàtria per als jueus a Palestina.
125 Reproducció literal del verset d’una coneguda cançó infantil anglesa “Canta una cançó de sis penics “ Això sembla que posa en jocosa evidència que Bloom no sols era cornut i esclau de la seva dona, sinó que només tenia autoritat dins de la comuna.
126 En realitat, el text original escriu «asquat on the cuckstool» terme obsolet que indica assegut a la cadira de càstig per als negociants deshonestos i altres culpables. S’hi lligava la víctima davant la seva pròpia porta per tal de ser escridassat i fins i tot apallissat per la gent.
127 Nom popular per designar les hemorroides inflamades.
128 (en castellà a l’original) Laxant suau, fet de l’escorça d’arç.
129 Referència a la comparació de més amunt sobre la defecació i la vida.
130 Banda de música mantinguda i finançada per May & Co de Dublin, dedicada a la venda de música i al professorat d’instruments.
131 De l’opera “La Gioconda”, i que Walt Disney en fa ver una graciosa reproducció a la pel·lícula “Fantasia”
132 Bloom recull la seqüència indicada per les escenes del ballet de Ponchielli.
133 Degudes al desviament de les seves cames, dites d’ocell.
134 Les campanes tocant les hores, a l’estil de Westminster.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada