(Ciclops) Cap 12 La Taverna

  

Estava passant jo l’estona amb el vell Troy de la D.P.M. ¹, a la cantonada d’Arbour Hill ², i, maleït sigui, un fotut escura-xemeneies, que venia cap allà , de ben poc no em buida l’ull amb els seus estris. Em vaig girar per fer-li sentir el pes de la meva indignació, quan qui hauria de veure esquivant-se per Stony Batter ³ sinó Joe Hynes? ⁴

―Ei, Joe ―faig jo ―Com te la bufes? Has vist aquell estaquirot d’escura-xemeneies, a punt de buidar-me l’ull amb el seu raspall?

―Sort has tingut del sutge ―diu Joe― I tu, amb qui collons estaves parlant?

―Amb el vell Troy―dic jo― que abans estava en el cos de policia. Tinc entre cella i cella, si no denuncio aquell tipus per obstrucció de la via pública amb les seves escombres i escales de mà.

―I tu, què estàs fent per aquests barris? ―pregunta Joe.

―Un fotimer de coses.― dic jo― Corre un cabró de lladregot astut, a l’altra banda de l’església de la Penitenciaria, a la cantonada del carreró del Pollastre ⁵― el vell Troy me n’estava donant informació privada― que va birlar Déu sap la quantitat de te i sucre, a pagar tres xílings a la setmana, dient que tenia un granja ⁶ en el comtat de Down ⁷ procedent d’un homenet insignificant de nom Moisès Herzog, ⁸ d’allà prop del carrer Heytesbury.

―Circumcidat! ― fa Joe.

―Sí, dic jo―. Un dels més devots, un vell fontaner que es diu Geraghty. Ja fa quinze dies que li estic a sobre, i no n’he pogut obtenir ni un miserable penic. ⁹

―Aquesta és la feina que t’ocupa ara?―diu Joe.

―Sí, dic jo― Que baix que han caigut els poderosos! ¹⁰ Fent de recaptadors de deutes dolents i dubtosos ¹¹. Però aquell és el lladregot més notori que et podries trobar mai en el camí, i la seva cara, picada de verola, aguantaria un xàfec de pluja. Digues-li , diu ell, que el desafio, diu ell, i el torno a desafiar que et torni a enviar cap aquí o, si ell ho fa, diu ell, el portaré davant del tribunal, així ho faré perquè negocia sense llicència. ¹². I, dit això, s’estufa tot ell fins a punt de rebentar! Jesús, no puc més que posar-me a riure, davant d’aquest petit jueu , quan es treu la camisa. Ell es beu els meus tes. Es menja els meus sucres. I tot això per no pagar-me els meus diners?

Pel que fa als articles imperibles comprats a Moisès Herzog, a la parada 13 de Saint Kevin, del magatzem del Moll de la Fusta, negociant i a partir d’ara referit com el venedor, i venut i entregat a Don Michael E. Geraghty, amb residència al 29 d’Arbour Hill, a la ciutat de Dublín, magatzem del moll d’Arran, cavaller i a partir ara referit com a comprador, videlicet,¹³ de cinc lliures avoirdupois ¹⁴ i tres stone ¹⁵ avoirdupois de sucre, cristall triturat , a tres penics per lliura avoirdupois, el dit comprador deutor, al dit venedor, d’una lliura, cinc xílings, i sis penics esterlins per valor rebut, la quantitat del qual haurà de ser pagada pel dit comprador al dit venedor en terminis setmanals, cada set dies de calendari, de tres xílings i zero penics esterlins: i els articles dit imperibles no podran ser empenyorats, ni promesos, ni venuts o, altrament dit, alienats pel dit comprador , sinó que hauran de ser i romandre en poder de l’única i exclusiva propietat del dit venedor, que en disposarà a la seva bona voluntat i plaer, fins que la dita quantitat no haurà estat degudament pagada pel dit comprador en la manera establerta a partir del dia d’avui, i acordada entre el dit venedor i els seus hereus, successors, fideïcomissaris i cessionaris de l’altra part. ¹⁶

―Ets un t.t. ¹⁷ estricte ? ―pregunta Joe

―No bec res entre beguda i beguda― dic jo.

―Què tal, si anem a pagar els respectes al nostre amic? ¹⁸― suggereix Joe

―Qui? ―dic jo― Segur! És a Sant Joan de Déu, i no hi toca, pobre home ¹⁹

―Bevent del seu propi coco? ―diu Joe

―Sí― dic jo― Whisky i aigua del cervell.

―Arribem-nos fins a la de Barney Kiernan ―diu Joe― Tinc ganes de veure el ciutadà ²⁰

―És el Mavourneen ²¹ de Barney ―dic jo― Cosa estranya o meravellosa, Joe?

―Ni una paraula ―diu Joe― Jo hi vaig pujar, al míting de City Arms.

―De què es tractava, Joe? ―dic jo

―Ramaders ―diu Joe― preocupats per la febre aftosa. Tinc ganes de parlar-ne seriosament amb el ciutadà.

Així que, vam anar a voltar pel costat de la caserna de Linenhall i la part posterior del palau municipal de justícia, parlant d’una cosa i d’una altra. Bona persona ,aquest Joe, quan totes li ponen, però segur que això mai no li ha passat. Jesús, jo no podia treure’m del cap aquell maleït lladregot de Geraghty, que robava a la llum del dia! Per negociar sense llicència, diu ell.

A Inisfail, la Bella ²² , hi ha una terra, la terra de sant Michan ²³. Allí s’hi aixeca una torre de rellotge que la gent percep des de la llunyania ²⁴. Guerrers i prínceps de gran renom hi dormen la poderosa mort, tal com es van adormir en vida. ²⁵ Terra agradable, pel murmuri suau de les seves aigües, amb corrents plens de peixos, on la pesca esportiva hi pot trobar el pit-roig marí, la palaia, la madrilleta vera, el turbot, l’eglefí, el salmó jove, el llenguat, en general els peixos de grandària mitjana i d’altres súbdits del regne aquàtic massa nombrosos d’enumerar. Amb les suaus brises procedents de l’est i l’oest, els arbres més alts branden en diferents direccions els seus fullatges de luxe, com el senzill sicòmor, el cedre del Líban, els ufanosos plàtans, l’eugènic eucaliptus ²⁶ i d’altres ornaments del món arbori, dels que aquesta regió ha quedat tan ben proveïda. Adorables donzelles seuen juntes al caire de les arrels d’aquests adorables arbres, cantant les més adorables cançons , mentre juguen amb tota mena d’objectes adorables, com per exemple lingots d’or, peixos platejats, galons d’arengades , xarxes plenes d’anguiles, petits bacallans, gemes marines de porpra i insectes juganers. I el viatge dels herois que, des de lluny, venen a festejar-les, des d’Eblana a Slievemargy ²⁷, els incomparables prínceps de l’alliberada província de Munster i de Connacht la Justa, i de la tranquil·la i pulcra Leinster, i de la terra de Cruachan, i d’Armagh l’esplèndida, i del noble districte de Boyle, tots, prínceps. fills de reis.

I allí s’hi aixeca un palau resplendent ²⁸ , amb la taulada de cristall relluent a la vista dels mariners que travessen el mar extens, en barques construïdes expressament per aquell propòsits. D’allà, en venen tots els ramats, bestiar engreixat i fruits primerencs ²⁹ d’aquella terra, perquè O’Connell Fitzsimon ³⁰ en pugui cobrar el peatge, un capitost descendent de capitosts. D'allí, carros de gran envergadura en porten l’abundància dels camps, cabassos de coliflor, enormes safates d’espinacs , pinyes tropicals trossejades, melons de Rangun, bushels de tomàquets ³¹, barrils de figues, manats de naps grocs, patates esfèriques i tots tipus de cols arrissades, de York, i de Savoia; safates de cebes, perles de la terra ³², i cistelles de bolets, lletosos carbassons i gruixudes veces, malta de civada i de colza, i pomes grosses i madures, dolces i agredolces, de tonalitats vermelloses, verdes, grogues, amarronades i rosades, i també caixetes de fusta plenes de maduixes, i gruixuts cistellets de groselles polposes i peludes i de maduixes dignes de prínceps i de gerds acabats de collir.

―El desafio ―diu ell ― i el torno a desafiar. Surt a fora , Geraghty, tu, notori lladregot de valls i muntanyes.

D’aquesta mateixa manera, es treuen a pasturar els innombrables ramats, presidits pel xai que els guia i les ovelles preparades per criar, i els moltons anyals seguits dels anyells i oques silvestres, vedelles mitjanes, eugues queixoses ³³, vedells sense banyes, bestiar ple de pèl i mantingut al corral per criar, vaques i vedelles primerenques de Cuffe ³⁴, bestiar rebutjat per ser de qualitat inferior a l’exigida, porcs castrats per fer-ne cansalada, i totes les diverses i diferents varietats del porc d’alta qualitat, vedelles d’Angus ³⁵ i toros castrats sense banyes, de pedigrí immaculat, juntament amb primers premis de vaques lleteres i qualitats de carn de vaca: i sempre s’hi ha sentit el cant d’un gall, renillades, rugits, mugits, el belar dels bens, brams, lladrucs, grunys, mossegades, mastegades del ramat, dels porcs, o trepitjades del col·lectiu vacum de gran pes, procedent de les terres de pastura de Lusk de Rush o de Carrickmines, o de les fluïdes valls de Thormond, ³⁶o de les altures inaccessibles de M’Gillicuddy, o del senyorial i insondable riu Shannon ³⁷, o des dels suaus declivis de la pàtria de la raça de Kiar ³⁸, amb les mamelles del seu bestiar disteses per sobreabundància de llet i de flocs de mantega i qualls de formatge i els casquets de granger i els saborosos pits d’anyell i els crannocks ³⁹ de blat de moro i ous allargats, a centenars i de grandària diversa, l’àgata amb el terrós.

Així que vam tombar cap a Barney Kiernan & Co on, de ben segur, hi hauria el ciutadà⁴⁰ enfilat a un racó i fent una gran conxorxa amb si mateix i aquell fotut mestís sarnós de Garryowen, i ell esperant allò que li plogués del cel en forma de beguda.

― Vet-el aquí ―dic jo― en el seu forat de la glòria ⁴¹ , amb el seu cruiskeen lawn ⁴²i la seva pila de diaris, treballant per la causa.

El merdós mestís va udolar una queixa, que et faria esgarrifar. Seria ben bé una obra de misericòrdia corporal ⁴³, si algú es decidís a llevar la vida d’aquell gos miserable. M’han dit que, en una ocasió, va devorar una bona part dels pantalons d’un policia a Santry, que se li havia acostat per entregar-li una citació sobre una llicència.

―Quiets i aboqueu el gènere ―diu ell. ⁴⁴

―D’acord, d’acord, ciutadà―diu Joe― Aquí som amics.

―Doncs, passeu, amics ― fa ell.

Es frega els ulls amb la mà i diu:

―Quina és la vostra opinió sobre els fets actuals?

Fent de rapparee ⁴⁵ i de Rory del turó ⁴⁶. Però, carai, Joe no es quedava curt en l’ocasió!.

―Crec que els mercats estan a l’alça ―va dir, acaronant la forquilla amb la mà.

El ciutadà, sorprès, amb les seves urpes es colpeja el genoll i diu:

―Les guerres estrangeres en són la causa.

Però Joe, amb dit polze recolzat damunt la butxaca:

―És el desig dels russos de tiranitzar ⁴⁷

―Arrah ⁴⁸ Prou del teu refregit, Joe ―dic jo― Porto una sed que no la vendria ni per mitja corona.

―Recomana’ns un nom, ciutadà―diu Joe.

―Vi del país ―respon l’altre.

―Quin és el vostre?― pregunta Joe

―Ditto MacAnaspey ―dic jo ⁴⁹

―Tres pintes, Terry―diu Joe― I com funciona ell vell cor, ciutadà? ―va afegir.

―Millor que mai, a chara ⁵⁰― diu ell― I què me’n dius de Garry? Guanyarem, oi?

I, dit això, engrapa aquell coi de vell corpulent pel clatell i, Jesús! Una mica més i l’escanya.

La figura asseguda en una enorme roca al peu de la torre rodona, era la d’un heroi ample d’espatlles, amb el pit profund, les extremitats fortes, la mirada franca, els cabells rogencs, pigat sense complexos, amb barba abundant , la boca ampla, el nas llarg, la veu profunda, els genolls al descobert, les mans musculoses, les cames peludes, la cara rubicunda i els braços nerviüts. D’espatlla a espatlla, amidava vàries polsades , i els seus genolls com roques muntanyoses estaven coberts, talment com la resta del seu cos allà on era visible, amb una forta forra de cabells espinosos de color lleonat, similars en matís i duresa a l’argelaga de la muntanya (Ulex Europeus).Les amples ales de les narius, que projectaven pelussa de la mateixa faisó lleonada, tenien tanta capacitat, que, a l’interior de la seva obscuritat cavernosa, l’alosa de camp hi hauria bastit fàcilment el seu niu . Els ulls, en els quals sempre hi pugnaven per la primacia una llàgrima i un somrís, ⁵¹ eren de les dimensions d’una coliflor de bona presència. Una poderosa bafarada de càlid alè brollava a intervals regulars de la profunda cavitat de la seva boca, mentre, en rítmica ressonància, les sorolloses, fortes i saludables reverberacions del seu cor formidable tronaven amb grans retrunys, fent vibrar i tremolar el terra, el cim de l’enlairada torre, i els murs encara més enlairats de la caverna. ⁵²

Anava vestit, sense mànigues, amb una pell de bou tot just escorxat, que li arribava als genolls com un kilt ben folgat, i anava cenyit a la cintura amb una faixa de palla i joncs trenats. Sota d’això, hi duia uns pantalons de pell de cérvol, toscament cosits amb tripa. Les seves extremitats inferiors anaven cobertes amb unes botes altes de Balbriggan ⁵³ tenyides de porpra de liquen , els peus calçats amb sabates gruixudes de pell de bou, lligades amb la tràquea de la mateixa bèstia. De la seva faixa, hi penjava una filera de còdols de mar, que, a cada moviment d’aquella portentosa estructura humana, anaven d’un cantó a l’altre, i havien estat gravades amb el rude, per bé que trencador, art de mols herois i heroïnes irlandesos de l’antiguitat: Cuchulin ⁵⁴, Conn del centenars de batalles ⁵⁵, Niall dels nou ostatges ⁵⁶, Brian de Kincora ⁵⁷, l’ardri Malaquies ⁵⁸, Art MacMurragh ⁵⁹, Shane O’Neill ⁶⁰, Pare John Murphy ⁶¹, Owen Roe ⁶², Patrick Sarsfield ⁶³, Red Hugh O’Donnell ⁶⁴. Red Jim MacDermott⁶⁵ , Soggarth Eoghan O’Growney ⁶⁶, Michael Dwyer ⁶⁷, Francy Higgins ⁶⁸.

Henry Joy M’Cracken ⁶⁹ , Goliath ⁷⁰, Horace Wheatley ⁷¹, Thomas Connef ⁷², Peg Woffington ⁷³, el Village Blacksmith ⁷⁴, Capità Moonlight ⁷⁵, Capità Boycott ⁷⁶, Dante Alighieri, Cristòfol Colom, Sant Fursa ⁷⁷, Sant Brendam ⁷⁸, mariscal MacMahon ⁷⁹, Carlemany, Theobald Wolfe Tone ⁸⁰, la Mare dels Germans Macabeus, el Darrer Mohicà, la Rosa de Castella, L’Home per a Galway ⁸¹, L’Home que va trencar la Banca a Montecarlo ⁸², L’Home a la bretxa ⁸³, La Dona que no ho va fer, Benjamin Franklin, Napoleó Bonaparte, John L. Sullivan ⁸⁴, Cleopatra, Savorneen Deelish, ⁸⁵ Juli Cèsar, Paracels, sir Thomas Lipton ⁸⁶ , Miquel Àngel , Guillem Tell, Michelangelo Hayes ⁸⁷ , Mahoma, La Núvia de Lammermoor ⁸⁸, Pere l’Ermità ⁸⁹, Pere l’Empaquetador ⁹⁰, Dark Rosaleen ⁹¹, Patrick W. Shakespeare ⁹²

, Brian Confuci ⁹³, Murtagh Gutenberg ⁹⁴, Patricio Velazquez ⁹⁵, Capità Nemo, Tristan i Isolda, el primer Príncep de Gal·les, Thomas Cook i fill ⁹⁶, l’Intrèpid Soldat Boy ⁹⁷, Arrah na Pogue ⁹⁸, Dick Turpin, Ludwig Beethoven, La Colleen Bawn ⁹⁹, Waddler Healy ¹⁰⁰, Angus el Culdee ¹⁰¹, Dolly Mount ¹⁰², Sydney Parade ¹⁰³, Ben Howth ¹⁰⁴ Valentine Greatrakes ¹⁰⁵, Adam i Eva, Arthur Wellesley ¹⁰⁶ Boss Croker ¹⁰⁷, Herodot, Jack el Matagegants, Gautama Buda , Lady Godiva, el Lliri de Killarney ¹⁰⁸ , Balor de l’Ull Maligne ¹⁰⁹, La Reina de Saba, Acky Nagle i Joe Naggle ¹¹⁰, Alessandro Volta, Jeremiah O’Donovan Rossa ¹¹¹, Don Felipe O’Sullivan Beare ¹¹² . Una llança recoberta de granit esmolat restava al seu costat, mentre als seus peus hi reposava un animal salvatge de la tribu dels canins, els estentoris panteixos del qual anunciaven que estava sumit en un son intranquil, suposició confirmada pels roncs grunys i els espasmòdics moviments que el seu amo reprimia de tant en tant amb les tranquil·litzants garrotades d’un poderós gaiato afaiçonat amb material procedent de la pedra paleolítica.

Bé, sigui com sigui, Terry va portar les tres pintes, Joe estava dret i redéu la visió que va arribar a l’esquerra dels meus ulls, quan el vaig veure deixant anar una lliura! Tant cert com us ho dic: un sobirà ¹¹³ més lluent que el sol!

―I n’hi ha més , d’on aquest ha sortit― diu ell.

―Que potser has buidat la caixeta dels pobres, Joe? ―dic jo.

―De la suor del meu front― diu Joe― El membre prudent ¹¹⁴ em va donar la clau.

―El vaig veure abans que em trobés amb tu ―dic jo― rondant pel carreró de Pill i el carrer Greek ¹¹⁵, amb els seus ulls de bacallà ¹¹⁶ revisant fins i tot les tripes del peix.

Qui travessa la terra de Michan ¹¹⁷, guarnit amb armadura de sabre? O’Bloom, el fill de Rory ¹¹⁸: és ell. Immune a la por és el fill de Rory: i també és el d’ànima prudent.

―Per a la vella del carrer Prince ¹¹⁹―diu el ciutadà― l’òrgan subvencionat ¹²⁰. El partit compromès es troba a la planta baixa de l’edifici ¹²¹. I mira aquest maleït pamflet . sisplau― diu ell― del Irish Independent, fundat per Parnell ¹²² perquè fos l’amic treballador. Escolta’m els naixements i les morts publicades a l’Irish all for Ireland Independent ¹²³,i t’ho agrairé; ah, i els casaments.

I es posa a llegir-los en veu alta:

―Gordon, Barnfiel Crescent, Exeter; Redmayne d’Iffley, Saint Anne’s on Sea, muller de William T. Redmayne, d’un fill ―com es diu?― Wright i Flint, Vincent i Gillett a Rotha Marion filla de Rosa i del darrer George Alfred Gillet, 179 Clapham Road, Stockwell, Playwood i Ridsdale a l’església de Sant Judes de Kensington, pel molt reverend Doctor Forrest, degà de Worcester, eh? Què et sembla? Ara difunts. Bristow, al carreró Whitehall, Londres: continua, Stoke Newington, de gastritis i cardiopatia: Cockburn, a la casa Moat, Chepstow...

―Conec de què va això ―diu Joe― per trista experiència. ¹²⁴.

―Cockburn. Dimsey, muller de Davie Dimsey, el difunt almirall: Miller, Tottenham, edat vuitanta-cinc: Gal·lesa, 12 de juny als 35 anys, Canning Street, Liverpool, Isabella Helen. Et sembla tot això adequat per una premsa nacional, collons? I què li sembla a Martin Murphy, el corrupte intrigant de Bantry? ¹²⁵

―Ah, molt bé ―diu Joe, repartint la beguda― Gràcies a Déu ens han començat a servir ¹²⁶. Beu, ciutadà.

―Ho faré ―diu ell― persona honorable.

―Salut, Joe ―dic jo― i a tots els del banc ¹²⁷

Ah! Ouuff! Calleu un moment. Estava florit per dins i necessitava aquesta pinta. Declaro solemnement que podria sentir-la com penetra en la fosa del meu estomac fent un clic.

I vet ací que, mentre ells buidaven a grans glops la seva copa de la joia, va entrar com un llamp un missatger semblant a un déu, radiant com l’ull del cel, un jove bellíssim, i darrera seu un de més gran, de noble aparença, que portava els rotlles sagrats de la llei, i amb ell, la seva senyora esposa, una dama de llinatge sens parió, la més bella de la seva raça. ¹²⁸

El petit Alf Bergan va aparèixer al voltant de la porta i es va amagar rere el quartet privat de Barney, que estava rebentant-se de riure, i que seia en el cantó que jo no havia vist, roncant i begut com estava; cec per al món, només Bob Doran. Jo no sabia què havia passat fins aleshores i Alf seguia fent senyals des de la porta. I redéu que només es tractava d’aquell fotut segon pallasso ¹²⁹ Denis Breen amb les seves xancletes de bany i dos cois de llibres gruixuts sota l’aixella i la dona seguint-lo de pressa, la pobra dona corrent com un gosset de llanes. Vaig pensar que Alf rebentaria.

―Mira’l a Breen― diu ell― Està vagant per tot Dublín amb una postal que algú li va enviar amb la inscripció u.p.: amunt amb això , per prendre una...

I ho va tornar a repetir.

―Prendre una què? ―pregunto jo.

―Una acció per difamació― diu ell― per deu mil lliures

―Dimoni! ―dic jo.

El maleït mestís es va posar a grunyir que veure que alguna cosa estava passant t’infondria el temor de Déu, però el ciutadà li va clavar una cossa a les costelles.

―Bi i dho husht ¹³⁰ ―diu ell

―Qui? ―diu Joe

―Breen―diu Alf―Ell era a casa de John Henry Menton ¹³¹ i després es a arribar fins a Collis i Ward, i després Tom Rochford el va trobar i el va enviar al sub-sheriff ¹³² per fer-li una broma. Déu del cel; estic adolorit de tant riure! U.p:up. El tal Long John ¹³³ li va etzibar una mirada acusatòria, i ara el fotut vell llunàtic està recorrent Green Street per buscar un home G. ¹³⁴

―I quan Long John es decidirà a penjar aquell subjecte a Mountjoy? ¹³⁵

―Bergan ― diu Bob Doran, despertant-se ―Es tracta d’aquell Alf Bergan?

―Sí ―diu Alf― Penjar-lo? Espera fins que jo t’ho expliqui. Ep, Terry, porta’ns mitja pinta. Aquell maleït vell llunàtic! Deu mill lliures. Hauríeu d’haver vist la mirada de Long John U.p...

I es va posar a riure.

―De què rius? ―li pregunta Bob Doran― d’aquell Bergan?

―De pressa, Terry, noi! ―exigeix Alf.

Terence O’Ryan ¹³⁶ el va sentir, i immediatament li va portar una copa de cristall plena d’escumosa cervesa de banús, que els nobles germans bessons Bungiveagh i Bungardilaun elaboren per sempre més en els seus divins cups ¹³⁷, astuts com els fills de la immortal Leda ¹³⁸, perquè recol·lecten les suculentes baies del llúpol , les amunteguen, les garbellen, les premen i les fermenten, per després barrejar-les amb sucs amargants i portar el most al foc sagrat. Aquells germans astuts, senyors de la tina, que no cessen ni de nit ni de dia en la seva divina feina.

Aleshores, oh cavallerós Terence, tu que vas servir prest , a la teva connata manera ¹³⁹, aquest beuratge nectari, i vas oferir la copa de cristall a aquell qui està assedegat, ets l’ànima de la cavalleria , en bellesa semblant als immortals.

Però ell, el jove cabdill dels O’Bergan malament podia suportar ser superat en actes generosos, i per això va aportar com a senyal de generositat un testoon ¹⁴⁰ del bronze més preuat, on s’hi podia veure estampada, amb excel·lent treball de ferreria, la imatge d’una reina de reial figura, rebrot de la casa de Brunswick, amb el nom de Victòria ¹⁴¹, Sa Excel·lentíssima Majestat, per la gràcia de Déu, del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda i dels dominis britànics d’Ultramar, defensora de la Fe, Emperadriu de la Índia ¹⁴², també ella, que ostentava l’autoritat, va vèncer molts pobles, els era la ben estimada, perquè la coneixien i l’estimaven , des d’allà on surt al sol fins allà on es pon ¹⁴³, tant el pàl·lid, com el fosc, tant el roig com l’etiop.

―Què està fotent aquell maleït francmaçó ―diu el ciutadà― a fora, rondant amunt i avall.

―Què passa? ―fa Joe.

―Aquí esteu parlant tots ―diu Alf, traient la pasta― sobre penjats. Us ensenyaré una cosa que mai no heu vist: cartes de botxins. Mireu aquí:

Es treu de la butxaca un feix de retalls de cartes i de sobres.

―Estàs de conya? ―dic jo.

―Us ho dic de debò ―diu Alf― Llegiu-les.

Joe agafa les cartes.

―De qui t’estàs fotent? ― diu Bob Doran.

Vaig entrellucar que allò no passaria d’una mota de pols. Bob és una persona excèntrica quan la beguda li puja al cap; així que em limito a buscar-li conversa.

―Què fa Willy Murray ¹⁴⁴ últimament, Alf?

―No ho sé ―diu Alf ―Acabo de veure’l al carrer Capel amb Paddy Dignam, però jo estava corrent després d’aquella...

―Tu, què? ―diu Joe, deixant les cartes― Amb qui?

―Amb Dignam―diu Alf.

―Has dit Paddy? ―fa Joe.

―Sí ―diu Alf― Per què?

―No saps que és mort? ―diu Joe.

―Paddy Dignam mort? ―diu Alf.

―Sí― diu Joe.

―Segur que no fa pas més de cinc minuts que l’acabo de veure ―diu Alf― Més clar que l’aigua.

―Qui és mort? ―va preguntar Bob Doran.

―Aleshores has vist el seu esperit―diu Joe― Que Déu ens empari.

―Què? ―diu Alf―Valga’m Déu, només cinc...Què? ...i Willie Murray amb ell, tots dos prop de no sé com l’anomeneu... Què? Dignam mort?

―Què passa amb Dignam? ―diu Bob Doran― Qui parla de...?

―Mort! ― exclama Alf ―No és pas més mort que vosaltres.

―Pot ser ―diu Joe ― Però, aquest matí s’han pres la llibertat de cremar-lo ¹⁴⁵.

―A Paddy? ―diu Alf.

―Sí ―diu Joe― Ha pagat el deute de la natura, i que Déu li tingui pietat.

―Bon Jesús! ―diu Alf.

L’home estava allò que se’n diu esmaperdut.

Paròdia Teosòfica:

A la foscor, es van sentir mans d’esperit aletejant, i quan la pregària tàntrica havia estat dirigida al racó apropiat, una lluminositat feble però creixent de color de robí va esdevenir gradualment visible, l’aparició del doble ethèric ¹⁴⁶, essent de naturalesa particularment viva degut a la descàrrega dels raig jívics ¹⁴⁷ procedents de la corona del cap i la cara. La comunicació s’efectuava a través del cos pituitari ¹⁴⁸ i també per mitjà dels raig taronja i escarlata emanats de la regió sacra i del plexe solar. Preguntat pel seu nom terrenal i pel seu parador en el món celestial, ell va declarar estar ara a la senda de prâlâyâ o retorn¹⁴⁹, però encara sotmès a judici a les mans de certes entitats assedegades de sang en els nivells astrals inferiors.¹⁵⁰ Responent a la pregunta sobre les seves primeres sensacions en la gran divisió¹⁵¹ cap a més enllà d’on ell havia estat prèviament, ell havia vist de manera fosca com en un mirall,¹⁵² que només aquells qui l’havien sobrepassat tenien obertes grans possibilitats de desenvolupament àtmic ¹⁵³. Interrogat sobre si allà la vida s’assembla a la nostra experiència en la carn, ell va declarar haver sentit de més éssers afavorits ara en l’esperit, que les seves morades estaven equipades amb totes les comoditats domèstiques modernes, tals com tâlâfânâ, âlâvâtâr, hâtâkâldâ, wâtâklâsât ¹⁵⁴, i que els adeptes més avançats estaven amarats de volúpcia ¹⁵⁵ de la naturalesa més pura. Havent demanat un litre de llet mantegosa, els la van servir i evidentment li va aportar un alleujament. Preguntat si tenia cap missatge per als vius, va exhortar a tots els qui encara estaven sota l’enganyós vel de Maia ¹⁵⁶ que reconeguessin l’autèntic camí , atès que els cercles devànics ¹⁵⁷ havien anunciat que Mart i Júpiter havien fet l’entremaliadura de sortir per l’angle oriental on Àries hi té el poder. Després, preguntats si tenien alguns desigs especials de part del difunt, la resposta fou aquesta: Us saludem, amics de la terra, que encara esteu dins del cos. Lamentem que C.K. no s’hi afegeixi. Es va comprovar que això feia referència al senyor Cornelius Kelleher, director de la popular Funerària dels Srs. H.J. O’Neill, amic personal del difunt, que havia estat responsable de preparar l’enterrament. Abans del traspàs, havia comunicat al seu estimat fill Patsy que l’altra bota que havia estat buscant, es trobava sota la tauleta de nit del quarto del darrere, i que , recuperat el parell, s’haurien d’enviar al sabater Cullen, només si els talons encara estaven bé. Va declarar que això li havia pertorbat la pau d’esperit a l’altra regió, i demanava formalment que el seu desig fos conegut.

Li foren donades totes les seguretats que l’assumpte seria atès, i tot va indicar que això li havia causat satisfacció.

Ell s’ha alliberat de les obsessions mortals: O’Dignam, sol del nostre matí. Ràpida va ser la teva trepitjada a la falguera: Patrick del front llampant. Gemega, Banba, amb el teu vent; i gemega, oh oceà, amb el teu remolí. ¹⁵⁸

―Ja torna a ser aquí― diu el ciutadà, mirant cap enfora.

―Qui? ―dic jo.

―Bloom ―diu ell― Ha estat fent guàrdia, amunt i avall aquests deu minuts.

I, justa! Vaig veure la seva fesomia fent una ullada cap endins i després esmunyint-se.

El petitó d’Alf estava fora de combat. I tant que ho estava.

―Bon Crist!―diu ell ―Hauria jurat que era ell.

I Bob Doran, amb el barret darrera la closca, el pitjor trapella de Dublín quan està pet, diu:

―Qui ho ha dit que Crist és bo?

―Et prego un xic de respecte― diu Alf

―És propi d’un bon Crist ―diu Bob Doran―endur-se el pobre petit Willy Dignam?

―Bé ―diu Alf, mirant de passar plana― Se li han acabat les preocupacions.

Però, Bob Doran va cridar fora de si:

―Jo dic que és propi d’un fotut rufià, endur-se el pobre petit Willy Dignam.

Terry va baixar i li va fer l’ullet perquè es calmés, que no calia aquella mena de discussió en un àmbit de llicències respectables. I Bob Doran es va posar a plorar per Paddy Dignam, tant cert com que tu ets allà.

―L’home més bo ―diu ell, ploriquejant ― el personatge més pur i més honrat.

Les fotudes llàgrimes estan a punt de sortir-me dels ulls, mentre ell està parlant amagat rere el seu maleït barret. Més li convindria anar-se’n a casa amb la puta somnàmbula que té per muller, Mooney la filla de l’agent judicial. La mare mantenia un pis de cites al carrer Hardwicke, on ella solia quedar endormiscada en els replans, i, segons em va dir Bantam Lyons ¹⁵⁹, aturada allí a les dues de la matinada sense cap puntada al vestit, exposant la seva persona obertament a tots els qui venien, bon camp de cursa i sense favorits.¹⁶⁰

―El més noble i el més autèntic de tots―diu ell― i ha marxat, pobre petit Willy, pobre petit Paddy Dignam.

I amb tot el seu dol i la força del seu cor, plorava l’extinció d’aquell raig del cel.¹⁶¹.

El vell Garryowen , malhumorat, es va posar a grunyir contra Bloom que, al voltant de la porta, no deixava de mirar endins.

―Vinga, entri, que aquest no se’l menjarà―fa el ciutadà.¹⁶²

Així ho fa Bloom, desviant els seus ulls de bacallà ¹⁶³ cap al gos, i preguntant a Terry si hi havia, allí, Martin Cunningham.

―Casum Crist M’Keown ¹⁶⁴―diu Joe, llegint una de les cartes― Escolta això, vols?

I comença a llegir-la en veu alta.

7, Hunter Street, Liverpool.

A l’Alt Agutzil de Dublín, Dublín.

Honorable senyor, em permeto d’oferir-li els meus serveis en l’amunt esmentat i dolorós cas on jo vaig penjar Joe Gann, a la presó Bootle,¹⁶⁵ el 12 de febrer 2900 i jo vaig penjar...

―Ensenya’ns-ho, Joe ―dic jo.

―... el privat ¹⁶⁶ Arthur Chace per l’infame assassinat de Jessie Tilsit, a la presó de Pentonville ¹⁶⁷i jo era ajudant quan ...

―Jesús ― dic jo.

―... Billington va executar el temible assassí Toad Smith...

El ciutadà va fer un gargot a la carta.

―Tranquil ―diu Joe― Jo tinc una habilitat especial de col·locar el nus de cop , abans ell no tingui esperances de ser indultat. Quedo de vostè, honorable senyor; la meva quota són cinc guinees .

H. Rumbold

Mestre Barber ¹⁶⁸

―I també un bàrbar, un sanguinari bàrbar ―diu el ciutadà.

―I un brut esborrany de desgraciat―diu Joe― Té ―diu ell― llancem-les a l’infern, fora de ma vista, Alf. Hola Bloom ―diu ell― Què ens dius de bo?

Així que van posar-se a argumentar sobre el tema, mentre Bloom deia que ell no volia ni podia, i després de donar tota mena d’excuses, perquè no s’ofengués, va dir que es limitaria a fer una cigarreta. Redéu, quin membre més prudent i impecable!

―Dona-ens una llista dels teus principals barruts, Terry ―diu Joe.

I Alf ens estava dient que hi havia un tipus en una targeta de dol amb les vores de color negre.

―Tots ells són barbers ―diu ell― procedents del país de les tenebres, que penjarien els seus propis pares per cinc dels grossos en avall més les despeses de desplaçament.

I ell ens estava dient que hi ha dos tipus al dessota per arrencar-li els talons quan el deixen caure, perquè s’escanyi amb tots els ets i uts, i que després tallen el dogal i en venen, els trossos, a un xíling per cap.

A la terra fosca hi habiten els venjatius cavallers de la navalla. ¹⁶⁹ Porten al damunt els mortífers rotllos de dogals: sí, i amb ells arrosseguen a Erebus ¹⁷⁰ qualsevol desgraciat que hagi comès un delicte de sang, perquè, com diu el Senyor, de cap manera no ho puc suportar.

Així que ells es van posar a debatre sobre la pena capital, i , naturalment, Bloom surt amb el per què i en quin cas, i tota la codologia ¹⁷¹ del tema, mentre el vell ca no parava d’olorar-lo. He sentit dir que aquests jueus emanen una llei de fortor estranya per als gossos, tot i que no en sé res de cap efecte dissuasiu, o cosa semblant.

―Hi ha un cosa que no té un efecte dissuasiu permanent― diu Alf

―Quina? ― pregunta Joe.

―L’eina ¹⁷² del pobre que està essent penjat― diu Alf.

―És així? ― diu Joe.

―Déu sap que sí ―diu Alf― Ho vaig sentir a dir al carceller en cap de Kilmainham ¹⁷³, quan van penjar Joe Brady, l’invencible. Em va explicar que, quan el van despenjar, la tenia tan tensa que els va fuetejar les cares com un atiador.

―Com algú va dir, la passió governa amb força a l’hora de la mort ¹⁷⁴ ― fa Joe.

―Això ho pot explicar la ciència ―diu Bloom― Només es tracta d’un fenomen natural, no ho veieu? Perquè, a causa de...

I va continuar amb les seves pesades dissertacions sobre el fenomen i la ciència, i aquest fenomen i l’altre fenomen...

El distingit científic Herr Professor Luitpold Blumenduft ¹⁷⁵ va presentar evidències mèdiques que l’efecte que la fractura instantània de les vèrtebres cervicals i l’escissió conseqüent de la medul·la espinal , d’acord amb els càlculs de les millors tradicions de la ciència mèdica, es produiria, de forma inevitable en el subjecte humà, com un violent estímul gangliònic dels centres nerviosos, que faria que els porus de la corpora cavernosa ¹⁷⁶ es dilatessin tan ràpidament, que facilitarien el flux sanguini cap aquella part de l’anatomia humana coneguda com a penis o òrgan viril, resultant en el fenomen dominat per la facultat d’una erecció filoprogenitiva ¹⁷⁷ cap amunt i cap enfora in articulo mortis per disminutionem capitis ¹⁷⁸.

El ciutadà,com és natural, estava esperant una mínima interrupció del discurs, per començar la seva xerrameca sobre els invencibles i la vella guàrdia i els homes del seixanta-set ¹⁷⁹ , i sobre qui té por de parlar del noranta-vuit, i Joe , fent-li el duet , recordant els companys que van ser penjats, deportats i exiliats , per consell de guerra amb timbalers, una nova Irlanda, nova aquesta, aquella i l’altra. Parlant de nova Irlanda, va recordar que hauria d’anar a comprar un gos nou, així que ho hauria de fer. La bèstia sarnosa i famèlica , panteixant i esternudant per tot arreu del local, mentre es gratava les crostes, se’n va anar cap a Bob Doran que estava dret i al mig home d’Alf, ensumant i xuclant to el que podia enxampar. I Bob Doran, com era d’esperar, es va posar a fer el beneit amb ell:

―Dóna’ns la poteta! Dóna’ns la poteta, gosset. Vell gosset i bonic. Vinga, dóna’ns la poteta! Dónan’ns la poteta!

Quina bestiesa! Acabeu d’un punyetera vegada amb això de la pota. I ara només faltava Alf mirant que el maleit tamboret no caigués damunt del maleit gos ancià, i dient tota mena de bajanades sobre l’ensinistrament amable i sobre el gos ben alimentat i el gos intel·ligent: quina llauna! Després la bèstia comença a pellucar petits trossos de galetes ràncies procedents de les escorrialles d’un pot de la casa W. And R.Jacobs & Co. Ltd. ¹⁸⁰ , que ell va dir a Terry que portés. Redéu, se les empassava com si fossin botes velles i la llengua li penjava gairebé una iarda o potser més; una mica més i es menja el pot i tot , aquell coi de petaner afamat.

I el ciutadà i Bloom argumentant sobre la qüestió: els germans Sheares ¹⁸¹ i Wolfe Tone més enllà a Arbour Hill ¹⁸² i Robert Emmet ¹⁸³ i «mor per la teva pàtria» ¹⁸⁴,el contacte de Tommy Moore amb Sara Curran i ella lluny de la seva terra. I Bloom, naturalment, amb el seu cigar que fa caure d’esquena, el seu abillament fatxenda i la seva cara mantegosa. Un fenomen! La dona refeta amb qui ell es va casar és un bonic i vell fenomen amb una esquena com una pista d’handbol. A l’època que s’estatjaven en el City Arms ¹⁸⁵ , Pisser Burke ¹⁸⁶ em va dir que hi havia una vella ¹⁸⁷ que tenia un nebot enze i vergonyosament gandul, i Bloom mirant de fer-li la rosca, jugava amb ella, a l’estil melindrós de Molly, a bézique¹⁸⁸,amb la intenció d’entrar a les comptes del rosari del seu testament, sobretot no menjant carn els divendres, perquè la vella sempre estava picant-se el pit i sortint a passejar amb el seu taujà de nebot. Una vegada, ell se’l va endur a les afores de Dublín i, pel sant Granger ¹⁸⁹, que no va dir ni piu fins que el va portar a casa borratxo com una òliba bullida, i va dir que ho havia fet per ensenyar-li les maldats de l’alcohol, i, si les tres dones no van arribar a rostir-lo com una arengada, és un enigma de la història: la vella, la dona de Bloom i la senyora O’Dowd. Jesús! No vaig poder evitar riure imaginant l’escena de Pisser Burke fent-los fora, la refeta mastegant i Bloom amb el seus proverbials però, no veieu? i però, per altra banda...I sí, és molt simptomàtic que, segons em van dir, l’enze després caigués en mans de Power ¹⁹⁰ i de les barreges, pel voltant del carrer Cope, tornant a casa en cotxe de lloguer cinc cops a la setmana, després d’engatar-se a cor que vols amb totes les especialitats del fotut establiment. Fenomen!

― A la memòria dels morts ¹⁹¹ ―diu el ciutadà, aixecant la seva pinta i mirant a Bloom.

―Sí, i tant!―diu Joe.

―Tu no copses el meu argument ―diu Bloom― El que vull dir és...

―Sinn Fein! ¹⁹²― diu el ciutadà―Sinn fein amhain! ¹⁹³. Els amics que estimem estan al nostre costat i els enemics que odiem estan davant nostre. ¹⁹⁴

L’últim acomiadament va ser d’allò més afectiu. ¹⁹⁵ Els campanars llunyans i els més propers al funeral, van tocar a mort de forma incessant, mentre que, envoltats de tenebrosos precintes, s’hi desplegava l’ominosa advertència de cent tocs de timbal atenuats i puntuats pel retruny buit de les salves d’ordenança. Els ressons eixordadors del tro i les enlluernadores guspires dels llampecs que il·luminaven l’horrible escena, testificaven que l’artilleria celestial havia aportat la seva pompa sobrenatural al ja de per si horrible espectacle. Una pluja torrencial procedent de les comportes dels cels enfurismats, va caure damunt les testes descobertes de la gernació , constituïda, pel cap baix, per unes cinc-centes mil persones . Un escamot de la Policia Metropolitana de Dublín, comandat pel Comissari en Cap en persona, mantenia l’ordre en la vasta multitud per a la qual la banda de trompetes i flautes del carrer York esperaven l’hora d’interpretar de forma admirable, amb els seus instruments ornats de penjolls negres de dol, la incomparable i entranyable melodia que, des de la nostra tendra infantesa, havíem oït de Speranza, la musa del cant de dol. ¹⁹⁶ S’havien disposat trens especials d’excursió ràpida i vagons entapissats per a comoditat dels nostres, dels quals, n’hi havia un contingent enorme. Va ser per a ells una diversió considerable l’actuació dels cantaires ambulants favorits de Dublín L-n-h-n i M-ll-g-n, que van interpretar «La nit abans que Larry fos torturat», en la seva versió de costum, provocadora de rialles ¹⁹⁷. Els nostres dos inimitables còmics van fer un negoci clamorós gràcies als titulars de premsa, entre els aficionats al gènere de la comèdia, i ningú que tingui un raconet del cor per a l’humor irlandès autèntic els escatimarà els seus ben guanyats penics. Els nens de l’Hospici per a Expòsits Masculins i Femenins ¹⁹⁸, que abarrotaven les finestres per veure l’escena, es van entusiasmar per la inesperada addició als entreteniments del dia, i de les Germanetes dels Pobres, en va eixir una paraula d’elogi per la idea excel·lent que havien tingut de permetre als pobrets sense pare i sense mare rebre un tracte genuïnament instructiu. La festa de cal Virrei, que incloïa moltes dames ben conegudes, anava acompanyada per Ses Excel·lències a les més altes posicions per als alts rangs , mentre que la pintoresca delegació estrangera, coneguda com els Amics de la Illa Maragda estava acomodada en una tribuna directament oposada. La delegació, present amb tota la força, consistia en el Commendatore Bacibaci Beninobenone (el semi paralitzat doyen ¹⁹⁹ de la festa, qui havia de ser ajudat a seure amb una poderosa grua de vapor), Monsieur Pierrepaul Petitépatant, el Gran Bromista Vladinmire Pokethankertscheff, l’Arxibromista Leopold Rudolph von Schwanzenbad-Hodenthaler, la Comtesa Marha Virága Kisászony Putrápesthi, Hiram Y. Bomboost, el Comte Athanatos Karamelopulos, Ali Baba Backsheesh Rahat Lokum Efendi, Señor Hidalgo Caballero Don Pecadillo y Palabras y Paternoster de la Malora de la Malaria, Hokopoko Harahiri, Hi Hung Chang, Olaf Kobberkeddelsen, Mynheer Trik van Trumps, Pan Poleaxe Paddyrisky, Goosepond Prhklstr Kratchinabritchisith, Herr Hurhausdirektorpräsident Hans Chuechli-Steuerli, Nationalgymnasiummuseumsanatoriumandsuspensoriumordinaryprivatddocentgeneralhistoryspecialprofessordoctor Kriegfried Ueberallgemain. ²⁰⁰ Tots els delegats, sense excepció, es van expressar en termes heterodoxes, i els més durs possible, en relació a la barbaritat indicible, a la que havien estat cridar a donar testimoni. Uns discussió molt animada (a la qual, tots hi van prendre part) va sobrevenir entre membres del F.O.T.E.I. ²⁰¹, sobre si la data correcta del naixement del sant Patró d’Irlanda era el vuit o el nou de març. En el curs de la controvèrsia, els contendents van recórrer a l’ús de projectils de canó, simitarres, bumerangs, trabucs, bombes fètides, picadores de carn, paraigües, catapultes, punys de ferro, sacs de sorra, barres de ferro, mentre s’intercanviaven cops de puny amb tota llibertat. El policia de cara infantil²⁰² , agent MacFadden , avisat per correu especial des de Booterstown, va restaurar ràpidament l’ordre i amb lluminosa promptitud va proposar el dia dissetè del més , com a solució igualment honorable per a ambdues parts en litigi. El suggeriment encertat d’aquells 1’97 metres de policia va agradar a tothom i va ser unànimement acceptat. L’agent MacFadden va ser cordialment felicitat per la totalitat del membres del F.O.T.E.I, diversos dels quals sagnaven amb profusió. El Commendatore Beninobenone, havent sortit de l’amagatall al dessota la seva poltrona presidencial, va ser informat pel seu assessor legal Avvocato Pagamimi , que diversos articles reservats en les seves trenta-dues butxaques ²⁰³ , havien estat abstrets per ell, durant la batussa, de les butxaques dels seus col·legues més joves, amb l’esperança de fer-los entrar en raó. Els objectes (que incloïen varis centenars de rellotges d’or i de plata de dames i cavallers) es van retornar als seus propietaris legítims i l’harmonia general va regnar amb tot el seu esplendor.

Amb silenci i sense arrogància , Rumbold ²⁰⁴ va pujar al cadafal, amb el seu impecable vestit de matinada i la seva flor favorita Gladiolus Cruentus ²⁰⁵. La seva presència va ser anunciada pel lleuger estossec Rumboldià , que tants d’altres havien intentat d’imitar sense èxit―curt i curós, però, tot i això, tan característic d’aquell home. L’arribada del mundialment famós escapçador va ser saludada amb una atronadora aclamació, per part de la immensa concurrència , les dames virregnals brandant els mocadors emocionades, mentre que els encara més emotius delegats estrangers van saludar vociferant un autèntic combinat d’expressions, hoch, banzai, eljen, zivio, chinchin, polla kronia, hiphip, vive, Allah, enmig dels quals, no hi podia faltar el sonor eviva del delegat del país de la cançó (un alt Fa doble, aquelles notes adorables i penetrants amb les quals l’eunuc Catalani ²⁰⁶ havia enlluernat les nostres rebesàvies) fàcilment distingible. Eren exactament les cinc de la tarda: el senyal de pregària va ser donat promptament per la megafonia i tots els caps es van descobrir, el sombrero patriarcal del Commendatore, que havia estat en possessió de la seva família, des de la revolució de Rienzi,²⁰⁷ i que se li havia retirat per prescripció mèdica del Dr. Pippi ²⁰⁸. El docte prelat que va administrar els darrers consols de la santa religió al màrtir heroi , quan a punt de pagar la pena de mort es va agenollar , amb un esperit d’allò més cristià, en un toll d’aigua de la pluja, amb la sotana damunt del seu cap canós i va elevar al tron de la gràcia fervents pregàries de súplica. Al costat mateix del patíbul, s’engallia la sinistra figura del botxí, amb la cara tapada dins un pot de deu galons amb dues obertures perforades, a través de les quals hi brillaven els seus ferotges ulls. Mentre esperava el signe fatal, provava les vores de la seva horrible arma, fregant-s’hi ell seu musculós avantbraç, o bé decapitant en ràpida successió un ramat de bens que li havien proporcionat els admiradors del seu cruel però necessari ofici. Damunt d’una magnífica taula de caoba, prop d’ell, hi havien ben arrenglerats el ganivet d’escorxar i, trempats amb gran finesa , els accessoris d’esbudellar (subministrats especialment per la mundialment famosa empresa de ganiveteria Messrs John Round & Sons, de Sheffield), una cassola de terracota per a la recepció del duodè, el colon, l’intestí cec i apèndix etc. quan fossin degudament extirpats, així com dues grans gerres lleteres destinades a rebre la preciosíssima sang de la preciosíssima víctima. ²⁰⁹ El majordom de la Llar de Gats i Gossos Units estava a l’expectativa per, un cops plens tots aquests recipients, traslladar-los a aquella institució benèfica. D’altra banda, un complet i excel·lent refrigeri a base d’ous amb cansalada, bistec fregit i cebes, cuinats amb la precisió d’un deliciós esmorzar calent regat amb un vigoritzador te, havia estat subministrat de forma considerada per les autoritats per a consum de la figura central de la tragèdia, que estava d’un humor capital ²¹⁰ quan, preparat per morir i conscient del fervent interès dels procediments, des del començament a la fi única d’ell, amb una abnegació rara en els nostres temps, va aprofitar l’ocasió per posar-se dempeus i expressar el seu últim desig (immediatament concedit) que la vianda es dividís en parts alíquotes entre els membres de la malaltissa i indigent associació de treballadores de la llar, com a mostra del seu respecte i estima. El nec i non plus ultra d’emoció ²¹¹ es va assolir quan la seva promesa va irrompre, plena de rubor, a través de les compactes files del costat i va volar en direcció al musculós pit d’ell, que ben a punt va estar de ser enviat a l’eternitat per causa de l’impacte d’ella. L’heroi, però, va doblegar la seva esvelta figura amb una abraçada plena d’amor mentre murmurava amb afecte Sheila, la meva pròpia ²¹² . Encoratjada per l'ús del seu nom de pila, ella va petonejar apassionadament totes les parts de la persona d’ell, on les decències de l’uniforme de presoner permetien que l’ardor d’ella hi arribés. Ella li va jurar, mentre els rierols salats de les llàgrimes de tots dos es barrejaven, que sempre guardaria el record d’ell, que mai no oblidaria el seu heroi que es dirigia cap a la mort amb una cançó als llavis, com si anés a un partit de hurling ²¹³ a Clonturk park. Ella li va recordar els dies feliços de la joiosa infantesa, junts a les riberes de l’Anna Liffey , quan havien gaudit dels passatemps innocents dels joves i, oblidant el paorós present, es van posar tots dos a riure de tot cor, i tots els espectadors, inclòs el venerable pastor, es van aplegar a l’alegria general. Aquella monstruosa audiència, que en principi es movia només pel plaer de l’espectacle, ben aviat, els va vèncer el dol i van picar de mans per última vegada. Una fresca torrentada de llàgrimes va brotar de tots els conductes lacrimals, i el vast concurs del poble, tocats en el seu interior més íntim, van esclatar en corprenedors sanglots, no essent-ne el menys afectat el propi clergue d’edat avançada. Homes grans i forts, oficials de la pau i gegants simpàtics de la Royal Irish Constabulary ²¹⁴, feien ús evident dels seus mocadors i no menteixo si dic que no hi havia cap ull sec en aquella gernació mai vista. Un incident d’allò més romàntic va tenir lloc quan un jove guapo, graduat a Oxford, notable per la seva cavallerositat envers el sexe bell , va donar uns passos endavant, i després de presentar la seva targeta de visita, el seu compte corrent i el seu arbre genealògic, va demanar la mà de la desventurada dama, requerint-li que fixés el dia, cosa que va ser acceptada in situ. Totes les dames de l’audiència van ser obsequiades amb un elegant recordatori de l’ocasió, un fermall en forma de calavera i tíbies creuades, un detall oportú i generós, evocador de l’esclat sincer d’emoció: i quan el jove galant oxonià (per cert, posseïdor d’un dels noms més honorats en tota la història d’Albió) va col·locar en el dit de la seva ruboritzada fiancée un anell de compromís caríssim amb maragdes tallades en forma de trebols de quatre fulles, l’esclat d'emoció general no va conèixer límits. En absolut, fins i tot el sever capità prebost , tinent coronel Tomkin-Maxwell ffrenchmullan Tomlinson, que presidia aquella trista cerimònia, el mateix que havia rebentat un nombre considerable de sipais a boca de canó ²¹⁵ sense immutar-se, ara no podia reprimir la seva emoció espontània. Amb el seu guantellet blindat és va eixugar una llàgrima furtiva ²¹⁶ , i aquells ciutadans privilegiats que resultaven ser-hi, en el seu entourage immediat , van poder sentir com murmurava tot sol en veu baixa i vacil·lant:

―Que Déu em castigui si no és una dona guapa, aquella noia que està allí plorant. Que em castigui, si això no em provoca el ploricó. Correcte, me'l provoca quan la veig, perquè penso en la vella de casa meva que m’està esperant al bell mig de Londres.

Llavors, vet ací que el ciutadà ²¹⁷es posa a parlar sobre la llengua irlandesa i la reunió de la corporació, de tot això i dels cavallers que no saben parlar la seva pròpia llengua, i Joe ficant-hi cullerada, perquè ell va manllevar una lliura a algú, i Bloom ficant-se butxaca endins la vella cosa enganxosa amb el segell de dos penics que havia gorrejat a Joe, i parlant sobre la llengua gaèlica i la Lliga contra el Tractat ²¹⁸ i la beguda, la maledicció d’Irlanda. La Lliga es refereix a una qüestió de mesura, si no, redéu, ell podria empassar-se per la gola tota mena de beguda fins que el Senyor el cridés sense no haver vist mai la bromera de la seva pinta. Una nit vaig entrar amb un company en un d’aquests musicals de vespre, cançó i dansa, poc abans que ella pogués aixecar-se de damunt d’un feix de fenc, pogués ella la meva Maureen Lay²¹⁹, i vaig veure un que duia el distintiu d’una cinta blava de Ballyhooly ²²⁰ parlant un excel·lent irlandès i una colla de noies rosses rondant amb begudes sense alcohol i venent medalles i taronges, i llimonada i uns quants brioixos vells i secs, porqueria, generosos entreteniments, no cal parlar-ne. Irlanda sòbria és Irlanda lliure. ²²¹ I després, un de més edat es posa a tocar les seves gaites i tots els carallots movent els peus al compàs d’allò que va fer morir la vaca vella.²²² I un o dos capellans ²²³ amb l’ull amatent que ningú no es passés amb les femelles, tocant-les per sota de la cintura.

Així, tornant el que jo deia abans, el vell gos petaner, veient que la galleda era buida, es va posar a buscar minestra al voltant de Joe i de mi. Jo l’ensinistraria de forma amable, així ho faria, si fos el meu gos. Però ara i després, li clavo una delicada puntada peu, procurant no deixar-lo cec.

―Tens por que et mossegui? ―fa el ciutadà, sorneguer.

―No ―dic jo― Però podria prendre la meva cama per un fanal.

Llavors ell s’adreça al vell gos.

―Com anem, Garry? ―li diu.

Llavors es posa a estirar-lo, masegar-lo i parlar-li en irlandès, i el vell i enorme ca esforçant-se a contestar, com un duet d’òpera. Un grunyir com aquell que intercanviaven tots dos, mai no l’havia sentit. Algú que no tingués res més per fer, hauria d’escriure una carta pro bono publico ²²⁴ als diaris, sobre l’ordre de posar el morrió a un gos de la mena d’aquell. Grunyint i queixant-se, i els seus ulls tot vermellosos de tan secs com els tenia , i la hidrofòbia rajant-li per les mandíbules.

Tots aquells qui estan interessats en l’expansió de la cultura humana entre els animals inferiors (i el seu nom és legió ²²⁵), farien bé de no oblidar aquella exhibició realment meravellosa de «cinantropia» ²²⁶ donada pel famós vell gos llop setter vermell, antigament conegut amb el sobrenom de Garryowen ²²⁷ i recentment rebatejat Owen Garry per una ample cercle d’amics i coneguts. L’exhibició, que és el resultat d’anys d’ensinistrament per bon tracte i un sistema d’alimentació curosament preparat, comprèn, entre d’altres aconseguiments, la recitació de vers. El nostre més gran expert en fonètica, encara viu ( i que els cavalls salvatges no ens el facin desaparèixer!) no ha estalviat esforços per elucidar i comparar el vers recitat, i ha descobert que comporta una sorprenent semblança (les cursives són nostres) amb les rimes dels antics bards cèltics. No parlem tant d’aquelles delicioses cançons d’amor amb les quals l’escriptor que amaga la seva identitat amb el graciós pseudònim de Petita Branca Dolça ²²⁸ ha familiaritzat el món del llibre romàntic , sinó més aviat (com un contribuïdor D.O.C. ²²⁹ assenyala en una interessant comunicació publicada per un diari vespertí contemporani) de la nota més dura i més personal que es pugui trobar en les efusions satíriques del famós Raftery ²³⁰ i de Donald MacConsidine ²³¹, per no dir res d’un líric més modern, i avui molt més present a l’ull del públic. Afegim una mostra que ha estat traduïda a l’anglès per un eminent estudiós, el nom del qual, no disposem de moment la llibertat de fer públic, per bé que creiem que els nostres lectors hi trobaran l'al·lusió tòpica més que no pas una indicació. El sistema de la mètrica original canina , que recorda les regles intricades, alteratives i isosil·làbiques de l’englyn gal·lès ²³² , és infinitament més complicat, però creiem que els nostres lectors estaran d’acord que l’esperit n’ha estat ben captat. Tal volta caldria afegir que l’efecte s’incrementa enormement, si el vers d’Owen es recita més aviat lentament i indistintament en un to suggestiu de rancor suprimit.

La maledicció de les meves malediccions

Set dies cada dia

I set dijous secs

Caiguin sobre tu, Barney Kiernan

No té cap sopa d’aigua

Per refredar el meu coratge

I les meves tripes que rugeixen vermelles

Darrera les llums de Lowry ²³³

Així , doncs, ell va dir a Terry que portés aigua per al gos, i redéu, podies sentir-lo com la llepava a més d’una milla de distància ! I Joe li va preguntar si ell en voldria tenir un altre.

―Sí que ho voldria ―diu ell ― a chara ²³⁴, per demostrar que no té sentiments dolents.

Redéu, ell no és tan enze com sembla!º Ronda d’un pub a l’altre, brindant pel teu honor, amb un gos del vell Giltrap ²³⁵ i adquirint l’aliment amb les taxes dels feligresos d’una parròquia i dels corporadors ²³⁶. Manutenció per a l’home i la bèstia. I Joe diu:

―Podries foradar una altra pinta?

―Podria nadar un cigne? ― contesto jo. ²³⁷

―Un altra, Terry ―diu Joe― Estàs segur que no et vindria bé una beguda fresca?― pregunta ell.

―No, gràcies― diu Bloom― Precisament necessitava trobar-me amb Martin Cunningham, saps? Pel tema de l’assegurança del pobre Dignam. Martin em va demanar que m’arribés a la casa. Ves per on, ell, vull dir Dignam, no tenia notícia de cap assignació per part de la companyia al moment del decés, i nominalment, segons consta a l’acta, el creditor hipotecari no pot cobrar l’import de la pòlissa. ²³⁸

―Guerres Santes ―diu Joe rient― aquesta en seria, una de bona, si Shylock ha de caure en la seva pròpia juguesca. ²³⁹ Així, la dona en resulta la més afavorida, no?

―Sí, i això és un punt ―diu Bloom― per als pretendents de la dona ²⁴⁰

―Quins pretendents? ―diu Joe.

―Bé, vull dir els assessors de la dona ― recalca Bloom

Llavors ell comença a divagar, de forma confosa i embolicada, sobre tot allò referent a l’hipotecat, segons l’acta, a l’estil d’un Lord Canceller sentenciant des del tribunal, que, per al benefici de la dona, es crea un fideïcomís, però, d’altra banda, que Dignam devia a Bridgeman ²⁴¹ els diners, i què passaria si ara la dona, o més ben dit la vídua, discutia els drets de l’hipotecari, fins que em va deixar el cap com un timbal, amb tanta hipoteca segons l’acta. Ell, el punyeter, estava lliure de caure sota el domini de l’acta i, de moment, com un truà vagabund, només tenia un amic al tribunal; i es dedicava a vendre bitllets de basar, o d’allò que s’anomena Reial loteria hongaresa privilegiada ; tant cert com que som aquí. Sí, refia’t d’un israelita, ²⁴² i et trobaràs amb una reial i privilegiada estafa hongaresa! ²⁴³

En aquestes, arriba Bon Doran caminant fent tentines i demana a Bloom que faci arribar a la senyora Dignam el seu condol pel trasbals que està passant ella, i que ell lamenta molt no haver assistit al funeral, i que li digui també que ell va dir, i tots els qui el coneixien van dir, que mai no hi hi havia hagut ningú tan sincer ni tan honest com el pobre petit Willy, i que es moria per dir-li a ella. Ofegant-se amb estúpides bufonades , va encaixar la mà de Bloom, fent-se el tràgic perquè ell en fes esment a ella. Una encaixada, germà, que ets un truà i jo en sóc, un altre.

―Permet-me ―va dir ell― que presumeixi de la nostra coneixença fins al dia d’avui, la qual, encara que pugui semblar lleu, si la mesuràvem segons l’estàndard del mer temps, es funda, tal com jo espero i crec, en un sentiment de mútua estima, com per demanar-te aquest favor. Però, si jo he sobrepassat els límits de la reserva, que la sinceritat dels meus sentiments sigui excusa per al meu atreviment.

―No ―va replicar l’altre ― Aprecio plenament els motius que van guiar la teva conducta, i acompliré l’ofici que m’has confiat, consolat per la reflexió que, tot i que l’encàrrec sigui un de condol, aquesta prova de la teva confiança endolceix en certa mesura l’amargor del calze.

―Aleshores, permet-me d’encaixar la teva mà― diu ell― La bondat del teu cor, n’estic segur, et dictarà, millor que les meves paraules inadequades, expressions molt més adients per transmetre una emoció, la intensitat de la qual em privaria fins i tot de parlar, si jo hagués de desfogar els meus sentiments. ²⁴⁴

Va tocar el dos i, un cop a fora, la feina era seva per caminar dret. A les cinc s’emborratxava, i per la nit va estar a punt de ser arrestat, si no fos per Paddy Leonard que coneixia l’agent 14 A. Cec per al món , pujava dalt d’una shebeen ²⁴⁵ al carrer Bride , a fora d’hores, fornicant amb dues meuques, mentre el patró d’elles bevia cervesa negra amb tasses de te. Es feia passar per Frenchy ²⁴⁶ amb les dues bandarres, amb el nom de Joseph Manuo ²⁴⁷ ; parlaven contra la religió catòlica, i que ell havia fet d’escolà a l’església d’Adam i Eva ²⁴⁸ quan era jove i, amb ulls clucs entre abraçades i escorregudes, sobre qui va escriure l’antic testament i el nou testament. I les dues putes, morint-se de riure, burxant les butxaques del pobre boig, i ell amarant de cervesa negra el llit sencer, mentre elles dues baladrejaven tot rient-se un de l’altra. Com és el teu testament? Tens un testament antic? ²⁴⁹ Només Paddy passava per allí, i us diré el què. Després el veig, a ell, un diumenge, amb la seva petita concubina de muller, i ella remenant el cul per la nau lateral de la capella, ²⁵⁰ calçada amb les seves ostentoses botes, poca broma, i, amb les seves violetes i més bufona que un pastís, fent de petita dama. Era la germana de Jack Mooney; i la vella prostituta de la seva mare, llogant habitacions a parelles del carrer. Redéu, Jack li va fer jurar la constitució; li va dir que si no apedaçava l’olla²⁵¹ , per Déu que, d’una puntada de peu li faria cagar tota la merda.!

Així que Terry va servir les tres pintes.

―Vinga ― diu Joe, fent els honors ―Vinga, ciutadà.

―Slan leat ²⁵² ― diu ell

―I fortuna Joe ―dic jo― Salut, ciutadà!

Redéu, ell ja tenia la boca a mig camí del vas. No cal gaire fortuna per mantenir-lo bevent.

―Qui és aquell individu alt que aspira a l’alcaldia, Alf― pregunta Joe

―Un amic teu― contesta Alf

―Nannan? ²⁵³―diu Joe ― El regidor?

―No puc dir cap nom ―diu Alf.

―Ja m’ho pensava ―diu Joe― El vaig veure en aquella reunió, aquest cop amb Wiliam Field M.P, el ramader. ²⁵⁴

―Sí, Iopas el pelut ²⁵⁵ ―diu el ciutadà― que va fer esclatar Volcà, l’amor de tots els països i el seu propi ídol.

Llavors Joe es posa a parlar al ciutadà de la febre aftosa i de quines mesures havien pres els ramaders, i el ciutadà rebutjant-les amb arguments poca soltes , mentre Bloom insistia en la seva immersió del ramat ²⁵⁶ per guarir-los la ronya i un bon bany per als vedells que tossien per causa de la bronquitis vacuna, i en el remei garantit per a la llengua de fusta ²⁵⁷. Perquè ell, en una ocasió havia estat en un corral d’animals tarats ²⁵⁸, i caminava amunt i avall amb el seu llibre i el llapis, aquí hi tinc el cap, i ara venen els talons ²⁵⁹, fins que Joe Cuffe ²⁶⁰ el va acomiadar per haver-se-les tingut amb un grazier ²⁶¹. Senyor Mestre-Tites: ensenya la teva àvia a munyir ànecs. Pisser Burk m’explicava que, a l’hotel, la seva dona a vegades esclatava en un mar de llàgrimes amb la senyora O’Dowd, que també plorava com una magdalena amarant l’altra de llàgrimes i dels seus vint centímetres de greix. Quan ella no podia afluixar-se els arrugats cordons de la cotilla, la vella de l’ull guerxo es posava a ballar el vals al seu voltant per ensenyar-la com ho havia de fer. Quin és el teu programa, avui? Sí, mètodes humanitaris, perquè els pobres animals pateixen i, com diuen els experts, el millor remei conegut que no causa dolor a l’animal, és administrar-lo suaument en el punt de la llaga. Redéu, ell hauria hagut de tenir una mà molt suau per passar-la pel dessota d’un gallina ²⁶²

Ga, Ga, Gara. Cluc, Cluc, Cluc ²⁶³La negra Liz és la nostra gallina. Ells pon ous per a nosaltres. Quan ella pon els seus ous, ella està contenta, Gara. Cluc, Cluc, Cluc. Llavors ve el bon oncle Leo ²⁶⁴. Ell fica la mà sota la negra Liz i agafa el seu primer ou fresc. Ga ga ga ga. Cluc Cluc Cluc.

―Per cert ―diu Joe― Field i Nannetti van aquesta nit a Londres, per preguntar sobre el tema ²⁶⁵ a la planta de la Cambra del Comuns.

―Estàs segur ― pregunta Bloom ―que el conseller hi va?. Jo el volia veure , per saber com va la cosa.

―Doncs, se’n va en el vaixell correu ―diu Joe―aquesta nit.

―Malament ― diu Bloom ― Particularment, ho necessitava; qui sap si només marxa el senyor Field. Podria telefonar-lo. No. N’estàs segur?

―Nannan també hi va ―diu Joe ― La lliga li va encomanar que formulés demà una pregunta sobre la prohibició pel comissari de policia dels jocs irlandesos al parc. Què et sembla això, ciutadà? The Sluagh na h-Eireann ²⁶⁶.

Senyor Cowe Conacre (Multifarnham. Nacionalista) ²⁶⁷: Arran de la pregunta formulada pel meu honorable amic, el membre de Shillelagh, puc preguntar a l’honorable cavaller si el Govern ha emès ordres perquè aquests animals siguin escorxats, tot i que no ens hagi arribat cap prova mèdica sobre les seves condicions patològiques?

Senyor Allfours (Tamoshant. Conservador): Els honorables membres estan ja en possessió de la prova aportada davant d’un comitè de tota la Cambra. Considero que no hi puc afegir res més d’utilitat. La resposta a la pregunta de l’honorable membres és l’afirmativa.

Sr. Orelli (Montenotte.Nacionalista): Ordres similars han estat emeses pels escorxadors d’animals humans que gosen prendre part en els jocs irlandesos del parc Phoenix?

Sr. Allfours: La resposta és la negativa.

Sr. Cowe Conacre: El famós telegrama de Mitchelstown, emès per l’honorable cavaller de la dreta, va inspirar la política dels cavallers de la bancada del Tresor? (Oh!, Oh!)

Sr. Allfours: Dec tenir notícies sobre aquesta qüestió.

Senyor Staylewit (Buncombe. Independent) : No dubti a disparar.

(Aplaudiments irònics de l’oposició)

El President (Speaker): Ordre! Ordre!

(S’aixeca la sessió. Aplaudiments.)

―Allí hi ha l’home―diu Joe―que va fer revifar els esports gaèlics. Seu allí. L’home que va fer fora James Stephen. El campió de tota Irlanda en col·locar el tir de setze lliures. Quin va ser el teu millor llançament, ciutadà?

―Na bacleis ²⁶⁸ ― diu el ciutadà, procurant ser modest― En qualsevol cas, en un temps, jo era tan bo com el que venia al darrera.

―Recorda-ho, ciutadà ―diu Joe ― Eres el millor, amb una vista punyetera.

―De debò ? ― diu Alf.

―Sí ―diu Bloom.― I és ben conegut; no ho sabies?

Així que, un cop fora, es van posar a parlar sobre l’esport irlandès i els jocs de cavaller ²⁶⁹, per exemple, el tennis sobre herba, i el hurley, i també el de col·locar la pedra ²⁷⁰, característic del nostre poble, i de reconstruir una nació i tot allò...I, naturalment, Bloom havia de dir també la seva, sobre si l’exercici violent era dolent per al qui tenia cor de remer. Declaro per la funda del meu sofà: si agafes un palla del maleït terra i dius a Bloom: Miri, Bloom. Veu vostè aquesta palla? Això és una palla. Declaro per la meva tia que ell n’estaria parlant un hora seguida, i continuaria parlant-ne.

Una discussió d’allò més interessant ²⁷¹ va tenir lloc en ell vell vestíbul de Brian O’Ciarnain’s en Sraid na Bretaine Bheag ²⁷², sota els auspicis de Sluagh na h-Eireann, ²⁷³ sobre la revifalla dels antics esports gaèlics i la importància de la cultura física, tal com era entesa a l’antiga Grècia, a l’antiga Roma i a l’antiga Irlanda, per al desenvolupament de la raça. El venerable president d’aquesta noble orde seia a la seva cadira davant d’una assistència de grans proporcions. Després d’un instructiu discurs a càrrec del President, magnífica oratòria expressada de forma eloqüent i enèrgica, va tenir lloc una interessantíssima i instructiva discussió de l’acostumat alt grau d'excel·lència, sobre el caràcter desideratiu de la revifalla dels antics jocs i esports dels nostres antics primers pares pancèltics. El reconegut i altament respectat treballador en la causa de la nostra vella llengua, el senyor Joseph M’Carthy Hynes, va apel·lar de forma eloqüent a la resurrecció dels antics esports i passatemps gaèlics, practicats matí i vespre per Finn MacCool ²⁷⁴, com a susceptibles de fer reviure les millors tradicions de la força viril i el poder que ens arribat a les mans procedent d’edats pretèrites. L. Bloom , que es va trobar amb una recepció barrejada d’aplaudiments i xiulets, havent-se adherit a la negativa, el President va decretar el tancament de la discussió, en resposta a repetides demandes i a cordials aplaudiments procedents de tots els racons de l’atestada cambra, per un recital remarcable i digne d’elogi dels versos perennes de Thomas Osborne Davis (feliçment massa familiars per necessitar recordar-los aquí) Una nació altra vegada, fent d’intèrpret el veterà patriota, del qual es pot ben dir , sense caure en contradicció, haver-se superat a si mateix . El Caruso-Garibaldi irlandès estava en forma superlativa, i les seves notes estentòries van ser escoltades de la forma més avantatjosa en l’himne glorificat pel temps, cantat com només el nostre ciutadà sap cantar-lo. La seva vocalització, de superba primera classe, que, per la seva super qualitat, millorava en molt la seva ja internacional reputació, va rebre vociferants aplaudiments de la gran audiència, entre els quals cal destacar molts membres prominents del clergat, així com representants de la premsa i del bar i d’altres professions apreses. Després d’això, va acabar l’acte.

D’entre el clergat present, hi havia el molt rev. William Delany S.J.; el rt rev. Gerald Molloy, D.D. (teòleg); el rev. P.J.Kavanagh, Cong.Sant Esperit; el rev. T. Water C.C. (clergue en càrrec); el rev. John M. Ivers P.P. (pàrroc); el rev. P.J.Cleary, O.S.F. (franciscà); el rev. L.J. Hickey, O.P. (dominicà); el reverendíssim Fr. Nicholas, O.S.F.C. (caputxí) ; el reverendíssim B. Gorman O.D.C. (carmelita descalç); el rev. T. Maher S.J.; el reverendíssim James Murphy S.J.; el rev. John Lavery (Congregació de la Missió); reverndíssim William Doherty D.D. (rector en càrrec); Peter Fagan O.M. (Pare Marista);rev, T. Brangan, O.S.A. (frare agustí); rev.J. Flavin C.C. (rector en càrrec); rev. M.A.; rev. Hackett, C.C. (rector en càrrec); rev. W.Hurley C.C. (rector en càrrec); rt.rev. Mgr M’Manus C.G. ( vicari general , rector de parròquia); rev. B.R. Slattery, O..M.I. (Orde Maria Immaculada); reverendíssim M.D. Scally, P.P. (capellà de parròquia); rev. F.T. Purcell O.P. (Dominicà); reverendíssim Timotht canònic Gorman P.P. (rector parròquia); rev. J. Flanagan C.C. (rector de parròquia). Els laics incloïen: P.Fay (ramader), T. Quirke (advocat), etc. etc.

―Parlant d’exercici violent ―diu Alf― hi éreu en la lluita entre Keogh i Bennett?

―No,―diu Joe.

―Em sona que algú s’hi va forrar amb uns bons centenars de lliures―diu Alf.

―Qui? Blazes? ―Pregunta Joe

Bloom intervé:

―El que jo volia dir sobre el tennis, per exemple, és l’agilitat i l’entrenament de l’ull.

―Sí, Blazes―diu Alf― Ell va deixar anar que Myler era a la cerveseria calculant les probabilitats, mentre ell s’entrenava tot el temps, preparant el combat. ²⁷⁵

―Prou que el coneixem―diu el ciutadà―El fill del traïdor. Ja sabem perquè es va omplir d’or anglès a la butxaca.

―Això ho dius tu―fa Joe.

Bloom torna a interrompre, amb el tennis sobre herba i la circulació de la sang, preguntat a Alf:

―No ho veus així tu , Bergan?

―Myler va escombrar el terra amb ell ―diu Alf― . En comparació, el combat de Heenan i Sayers ²⁷⁶ havia estat una baralla de nens. Li va clavar una pallissa de campionat: el petitó no li arribava al melic, i el gros no parava d’atonyinar-lo. Redéu, li va donar un cop de puny final, que, malgrat els reglaments de Queensberry, ²⁷⁷ li va fer vomitar allò que mai no havia menjat.

Va ser un gran i històric combat ²⁷⁸ , quan Myler i Percy, a l’hora programada, es van posar-se els guants per una bossa de cinquanta sobirans. Tot i el desavantatge de la falta de pes, l’anyell favorit de Dublín ho va compensar amb la seva habilitat superlativa en el joc de cames al ring. El round final d’aquella traca va ser esgotador per a ambdós campions. El sergent major de pes mitjà ja havia fet sagnar de forma seriosa el seu adversari en els moment previs del combat, durant els quals Keogh havia exercit de receptor general de directes de dreta l’esquerra, mentre l’artiller es dedicava a treballar curosament sobre el nas del favorit , i Myler començava a semblar groggy. El soldat va anar per feina, començant per un poderós ganxo d’esquerra, que el gladiador irlandès va respondre deixant anar un cop dur a l’alçada de la mandíbula de Bennett. El cassaca roja ²⁷⁹ va esquivar-lo, però el dublinès li va aixecar un ganxo d’esquerra que va impactar de manera molt fina en el seu cos. Tots dos es van engrapar, però Myler va tornar ràpidament a la feina fent caure el seu home, i el round es va acabar amb l’home corpulent a les cordes i Myler castigant-lo. L’anglès, que duia l’ull dret gairebé tancat, es va retirar al racó on hi va rebre un toll molt generós d’aigua, i quan va sonar la campana hi va tornar amb ganes i sobrer d’agalles, confiant de noquejar el púgil eblanita ²⁸⁰ quan aquest fes el ball de peus. Va ser una lluita perquè el final se l’endugués el millor home. Tots dos van lluitar com a tigres i la febre de l’emoció va augmentar molts graus . Per dues vegades l’àrbitre va cridar l’atenció a l’agressiu Percy per abraçar-se amb l’altre, però el favorit era molt astut i calia anar en compte amb el seu moviment de peus. Després d’un enèrgic intercanvi de cortesies, durant el qual un hàbil ganxo al mentó de l’adversari, per part del militar, va provocar una hemorràgia a la boca del seu oponent, l’anyell tot d’una es va llençar damunt del seu home i va deixar anar una terrorífica esquerra a l’estomac del batallador Bennett, deixant-lo estès a terra. Era un fora de combat net i intel·ligent. Enmig d’una expectació tensa, el pinxo de Portobello ²⁸¹ rebia el compte de l’àrbitre, quan el segon de Benett, Ole Pfotts Wettstein ²⁸², va llençar la tovallola i el noi de Santry ²⁸³ fou declarat vencedor davant dels crits frenètics del públic que, després de franquejar les cordes del ring, el van sacsejar entusiasmats.

―Ell sap a quin cantó de la llesca hi ha la mantega ²⁸⁴ ―diu Alf― He sentit dir que fa una gira de concerts pel nord del país.

―Sí, oi? ―diu Joe

―De qui parleu? ― fa Bloom― Ah, sí, és veritat. Sí, una mena de gira estiuenca. Unes vacances, vaja.

―La senyora B és l’estrella brillant i particular, ²⁸⁵ no és així? ―fa Joe.

―La meva dona? ―diu Bloom―. Sí, està cantant. Jo també crec que tindrà èxit. Ell és un organitzador excel·lent. Excel-lent.

Hohohoho redéu, em dic a mi mateix, em dic ²⁸⁶ . Això explica la llet que porta el coco i l’absència de pel en el pit de l’animal. Blazes fent el toc amb la flauta ²⁸⁷ . Gira de concert. Dan el Brut, fill del trampós, qui des del Pont de la Illa, va vendre els mateixos cavalls dues vegades al govern per lluitar contra els bòers. ²⁸⁸ El vell Que què? Jo ja vaig preguntar sobre la tarifa del pobre i de l’aigua ²⁸⁹ Senyor Boylan : i vostè què? La taxa de l’aigua, senyor Boylan. Vostè què què? Cregui’m, és el jove qui l’organitzarà, a ella. Que quedi entre vostè i jo Cadderesh.²⁹⁰

Orgull de la muntanya rocosa de Calp ²⁹¹, la filla de cabells negres de Tweedy. Allí hi va créixer la bellesa inigualable, on l’aire porta l’essència de nespros i ametlles. Els jardins d’Alameda ²⁹² coneixen els passos d’ella: els túnels d’oliverars que ella va conèixer i la feien inclinar. Ella és la casta esposa de Leopold: Marion, la dels pits ufanosos.

I, ves per on, ara entra un del clan dels O’ Molloys, un heroi ben plantat, de cara blanca encara que un xic rubicunda, conseller de Sa Majestat i entès en lleis, i amb ell el príncep i hereu de la noble nissaga de Lambert.

―Hola, Ned.

―Hola, Alf.

―Hola, Jack.

―Hola, Joe

―Déu et salvi― diu el ciutadà.

―Que et salvi a tu, amistosament― diu J.J. ― Que prendràs?

―Mitja―diu Ned.

Així, J.J. encomana les begudes.

―Vau rondar pel tribunal? ―pregunta Joe.

―Sí―diu J.J.― Ell , Ned, quadrarà allò―afegeix.

―Així ho espero―diu Ned.

I ara, a què es dediquen aquests dos? J.J. l’esborra ²⁹³ de la llista del gran jurat ²⁹⁴, i l’altre li presta la cama per superar l’obstacle. Amb el seu nom a la Gazeta Setmanal de Stubb ²⁹⁵, jugant a cartes, fent ostentació de cavaller a les altes esferes, amb aparença de gran figura

als ulls d’ells, bevent gasoses i ell mig ofegat per decrets judicials i ordres de guarnició ²⁹⁶. Empenyorant el seu rellotge d’or a Cummins del carrer Francis, allí on ningú no el podria conèixer en l’oficina privada, quan jo hi vaig ser amb Pisser, que desempenyorava les seves botes. Com es diu vostè, senyor? Dunne, diu ell. Sí, i tant que fet, em dic jo ²⁹⁷ Redéu, un dia d’aquests, vosaltres arribareu a casa amb la creu llagrimosa ²⁹⁸ Penso jo.

―I no hi vau veure aquell fotut llunàtic de Breen, pels voltants ― pregunta Alf― El del U.P. up?

―Sí ―diu J.J. ―buscant un detectiu privat.

―I tant! ―corrobora Ned― i volia anar a corre-cuita al tribunal amb una adreça equivocada, sort que Corny Kelleher se li va acostar dient-li que primer s’hauria d’examinar el manuscrit.

―Deu mil lliures―diu Alf rient― Per Déu, que donaria qualsevol cosa per escoltar-lo davant d’un jutge i un jurat.

―No és el que tu mateix vas fer, Alf? ― diu Joe― La veritat, tota la veritat, i res més que la veritat, amb l’ajut de Jimmy Johnson.²⁹⁹

―Jo? ― protesta Alf― No fiquis les teves caputxines ³⁰⁰ en la meva persona.

―I qualsevol declaració que vostè faci ―continua Joe― li serà considerada una prova en contra.

―És clar, una acció seria una mentida ―diu J.J. ―Això vol dir que ell no és compos mentis³⁰¹ U.p. up.

―Compos el teu ull―diu Alf, rient.―Saps com és d’excèntric? Mira-li el cap. Sabies que cada matí s’ha de posar el barret amb un calçador?.

―Sí― diu J.J.―però la veritat d’un libel no és cap defensa davant l’acusació per publicar-lo, als ulls de la llei.

―Ha ha ha ha, Alf ―diu Joe.

―No obstant― diu Bloom― pel que fa a la pobra dona, vull dir la seva muller.

―Una pena per a ella ― diu el ciutadà― o per a qualsevol altra dona que es casi amb un mig i mig.

―Com que mig i mig? ―fa Bloom―Vols dir que ell...

―Mig i mig vull dir ―fa el ciutadà ―aquell que no és ni carn ni peix.

―Ni una bona arengada roja ―diu Joe.

―Això és el que vull dir ―fa el ciutadà ― Un pishogue ³⁰² , si saps què és.

Redéu, jo ja veia venir el conflicte. Bloom va explicar allò que ell volia dir: que era cruel per a la dona haver d’anar amunt i avall seguint aquell boig que quequejava. Així la crueltat envers els animals seria com deixar aquell coi de Breen, afligit per la pobresa, a fora l’herba i ensopegant amb la seva crescuda barba, fins que el cel plorés en veure’l ³⁰³. I ella, amb el nas enlaire i feliç després d’haver-se casat amb ell perquè un cosí dels avis de la família d’ell havia estat uixer de l’església del Papa. A la paret hi havia el seu retrat amb els seus bigotis de Sweeney ³⁰⁴. El signor Brini de Summerhill ³⁰⁵ el eyetallyano ³⁰⁶, zuau papal, a les ordres del Sant Pare ³⁰⁷, ha deixat el moll per anar-se’n al carrer Moss. I ens pots dir qui era ell? Un ningú, que vivia en dos habitacles interiors d’un casalot i una petita eixida, per set xílings la setmana, i es cobria el pit amb tota mena de cuirasses, desafiant el món.

―Més encara ― continua J.J.― una postal és publicació. Van sostenir que hi havia prova suficient de malícia en la investigació del cas Sadgroves contra Hole ³⁰⁸. En opinió meva, una acció pot arribar a ser una mentida.

Sis xílings i vuit penics, per favor. ³⁰⁹ Qui demana la teva opinió? Deixa que beguem les nostres pintes en pau. Redéu, ni tan sols se’ns permetrà que en beguem gaire.

―Doncs, salut, Jack ―diu Ned.

―Salut, Ned ―diu J.J.

―Mira, ell torna a ser-hi ―diu Joe

―A on? ―diu Alf.

I, redéu, ell entrava per la porta amb els seus llibres sota l’aixella i amb la dona al costat , i Corny Kelleher ³¹⁰ amb el seu ull borni mirant endins tan bon punt ells havien ja entrat, parlant-li a ell com un pare, mirant d’encolomar-li un taüt de segona mà.

―Com va acabar aquell cas d’estafa al Canadà ³¹¹? ―pregunta Joe.

―Amb una nova demanda― diu J.J.

Un membre de la fraternitat dels nassos d’ampolla ³¹², que hi hi havia anat amb el nom de James Wought alies Saphito, alies Spark i Spiro, va publicar un anunci als diaris dient que ell facilitaria un passatge al Canadà per vint xílings, Què? Heu vist res verd en la còrnia del meu ull? Perquè va ser una punyetera estafa. Que què? Els va enredar a tots, mainaderes i la púrria del comtat de Meath, sí i també als de la seva nissaga. J.J. ens explicava que hi havia un hebreu ancià , de nom Zaretsky o una cosa així, plorant a la tribuna dels testimonis, amb el barret posat, jurant pel sant Moisès que estava atrapat per dues lliures.

―Qui va portar el cas? ― pregunta Joe.

―Recorder ³¹³― diu Ned.

―El pobre vell sir Frederick―diu Alf―te’l pots torejar al bell mig de les barbes.

―Amb un cor tan gran com un lleó―diu Ned― Explica-li una història de rendes endarrerides, d’una muller malalta i d’un esquadró de quitxalla i, t’ho juro, es desfarà ple de llàgrimes damunt del banc.

―Sí― fa Alf― Però Reuben J. Dodd va tenir la fotuda sort de no aplaudir-lo l’altre dia en el moll per demandar el pobre petit Gumley que és qui té cura de les pedres per a la corporació, prop del pont Butt.

I es posa a fer una paròdia de la tendència al plor del vell Recorder.

―Cosa d’allò més escandalosa! Aquest pobre treballador! Quants fills? Deu, ha dit?

―Sí, sa senyoria. I la meva dona té el tifus!

―I una dona amb febre tifoide! Quin escàndol! Abandoni la sala immediatament, senyor. No, senyor, no redactaré cap ordre de pagament. Com gosa vostè, senyor, pujar davant meu i demanar-me una ordre! Un pobre home d’allò més treballador! Retiro el cas.

I mentre que, en el setzè dia del més de la deessa d’ulls de bou ³¹⁴ i en la tercera setmana després de la festa de la Santa i Indivisa Trinitat, la verge lluna, reina dels firmaments, es trobava en el seu primer quart , va succeir que aquells il·lustres jutges es van aplegar a les sales del tribunal. Allí, mestre Courtenay ³¹⁵ , assegut a la seva pròpia cambra, va emetre el seu consell , i el mestre Justice Andrews ³¹⁶, assegut sense jurat al tribunal de testaments, va sospesar i ponderar les reclamacions del primer encarregat sobre la propietat en el tema del testament proposat i de la disposició testamentària final in re de la finca del darrer i traspassat vinater Jacob Halliday ³¹⁷ contra Livingstone, un menor retardat mental, i un altre. I al solemne tribunal del carrer Green hi va acudir-hi Frederick el Falconer, per seure-hi entorn de les cinc de la tarda i administrar la llei dels brehons ³¹⁸ davant la comissió per a tot allò, i les parts que interessessin, al comtat de la ciutat de Dublín. I amb ell ³¹⁹ també hi seia l’alt Sanedrí de les dotze tribus de Iar, un home per a cada tribu, ³²⁰ la tribu de Patrick , la tribu de Hugh, la tribu d’Owen, la tribu de Conn, la tribu d’Oscar, la tribu de Fergus, la tribu de Finn, la tribu de Dermot, la tribu de Cormac, la tribu de Kevin, la tribu de Caolte , i la tribu d’Ossian, tots dotze, homes bons i lleials. ³²¹. Els va conjurar per Aquell que va morir a la creu, que jutgessin bé i deliberessin de forma veraç en el litigi entre el seu sobirà senyor, el Rei, i el presoner del seient dels acusats, i emetessin un veredicte just i d’acord amb les proves, amb l’ajut de Déu i després de besar els llibres. Ells es van aixecar dels seients, els dotze de Iar, i van jurar pel nom d’Aquell qui és des de sempre, que ells aplicarien la Seva justícia. I, de forma immediata, els esbirros de la llei van sortir de la seva torre per endur-se un dels enxampats pels gossos conillers de la justícia, a conseqüència de la informació rebuda. L’hi van engrillonar la mà i el peu per poder endur-se’l sense fiança; preferien el càrrec contra d’ell, perquè era un malfactor.

―Mira que bé ― diu el ciutadà ― venir aquí a Irlanda per a omplir el país de paràsits.

Bloom fa com si no sentís res, i es posa a parlar amb Joe dient-li que no calia que s'amoïnes per aquella trivialitat fins al primer cop, però si ell només volia dir un paraula al senyor Crawford. I Joe es posa a jurar en veu alta, per aquest i per l’altre, de les altures, que ho faria fins i tot de franc.

―Perquè, mira, ―diu Bloom― per a un anunci has de tenir repetició. Tot el secret és aquí.

―Confia en mi― diu Joe.

―Estafant els pagesos ― diu el ciutadà― i els pobres d’Irlanda, no necessitem més estrangers a casa nostra.

―Oh, estic segur que tot anirà bé, Hynes ―diu Bloom― Si no fos que Keyes, ja saps.

―Considera-ho fet ―diu Joe.

―Ets molt amable ―diu Bloom.

―Els estrangers ―diu el ciutadà― Vet aquí la nostra falla, haver-los deixat entrar. Els vàrem importar. L’adultera i el seu amant van dur aquí els lladres saxons. ³²²

―Decret nisi ³²³― diu J.J.

I Bloom, seguint fent-se el profundament interessat en no res, com una teranyina a sota un barril, i el ciutadà arrufant les celles darrera seu, i el vell gos als seus peus mirant enlaire per saber a qui mossegar i quan.

―Una muller deshonrada, ―diu el ciutadà― aquella va ser la causa de les nostres dissorts.

―I aquí surt ella, ―diu Alf― que estava rient en solitari tot llegint la Police Gazette ³²⁴, amb Terry al mostrador― en totes les seves pintures de guerra.

―Deixa’ns fer-li una ullada ―dic jo.

I només era una de les il·lustracions obscenes ianquis que Terry manlleva de Corny Kelleher. Secrets per engrandir les teves parts privades; malifetes de la societat belle ³²⁵ Norman W. Tupper ³²⁶, opulent contractista de Chicago, troba la seva dona bonica però infidel, en braços de l’oficial Taylor. La bella, amb bragues, s’insinua, mentre el seu amant es dedica a magrejar-la, i Norman W. Tupper entra saltant amb la seva sarbatana, amb el temps just per arribar tard després que ella hagi jugat al truc del loop ³²⁷ amb l’oficial Taylor.

―Molt bona, Jenny, ―diu Joe― quina camisa més curta que dus!

―Hi ha pèl, Joe, ³²⁸ ― dic jo ― Què? Et vindria de gust un vell rellom enllaunat d’aquesta vedella?

Fos com dos, va comparèixer John Wyse Nolan , acompanyat de Leneham amb la cara tan llarga com un esmorzar tardà.

―Bé, ―diu el ciutadà― quina és l’última notícia de l’escenari? Què van decidir aquells gitanos a l’ajuntament, sobre la llengua irlandesa, en el seu comitè d’estudi?

O’Nolan, revestit d’una brillant armadura, ³²⁹ fent una profunda inclinació davant del puissant, altíssim i poderós senyor de tota Erin, li va fer saber, fil per randa, tot el que s’havia esdevingut, com quan els severs senyors de la ciutat més obedient, la segona del reialme, els havien rebut en el tholsel ³³⁰, i allí, després de les degudes pregàries als déus que habiten l'èter supernal, havien celebrat consell solemne sobre com ells podrien, si tal cosa els era permesa , fer que tornés a ser honrat entre tots els homes mortals, el celestial llenguatge de Gael, que el mar havia dividit. ³³¹

―Això marxa. ― diu el ciutadà― A la merda amb els brutals i sanguinaris sassenachs ³³² i el seu patois !

Llavors J.J., en to sofisticat de cavaller, pren la paraula sobre que una història era bona fins que en senties una altra, sobre el caràcter intermitent dels fets, sobre la política de Nelson mirant al telescopi amb el seu ull cec, sobre la publicació d’una carta d’atacant per processar una nació ³³³, i Bloom maldant per fer-lo tornar a la moderació, parlant de les seves preocupacions per les colònies i la seva civilització.

―La seva sifilització, voldràs dir ―fa el ciutadà― A la merda amb ells! La maledicció d’un Déu bo per no res cuiti a arribar a la vora d’aquells maleïts i durs d’orella fills de putes, que no tenen ni música, ni art, ni literatura digna del nom. Que qualsevol bri de civilització que tenen, ens l’han robat de nosaltres. Fills llengua-lligats d’esperits de bastards.

―La família europea ―diu J.J.―....

―Ells no en són, d’europeus―diu el ciutadà― Vaig ser a Europa amb Kevin Egan de París. No en veuries ni un rastre, d’ells enlloc d’Europa, excepte en un cabinet d’aisance.³³⁴

I diu John Wyse:

―Moltes flors han nascut per envermellir sense ser vistes ³³⁵

I afegeix Leneham que sap un xic de patois:

―Conspuez les Anglais! Perfide Albion ³³⁶

Ho va dir, i després va aixecar, amb les seves mans rudes, grosses i fortes, ³³⁷ el medher ³³⁸ ple de fosca i escumosa cervesa, mentre proferia el seu eslògan tribal Lamh Dearg Abu ³³⁹. Va beure per la desfeta dels seus enemics, una rassa d’herois poderosos i valents, governadors de les ones ³⁴⁰, que seuen en trons d’alabastre, silenciosos com els déus immortals.

―Què passa amb tu? ―li dic a Leneham ― Tens l’aspecte d’algú que hagi perdut un xíling i hagi trobat sis penics.

―Copa d’or ―diu ell.

―Qui l’ha guanyat, senyor Leneham? ―pregunta Terry.

―Throwaway―diu ell― per vint a un. Un foraster de rang. I la resta enlloc.

―I l’euga de Bass? ―pregunta Terry.

―Encara corre ―diu ell― Tots hi som, al carro. Boylan va apostar dues lliures, a consell meu, per Sceptre, per a ell i una dama amiga

―Jo he apostat mitja corona ―diu Terry― per Zinfandel que el senyor Flynn em va aconsellar. Lord Howard de Walden’s ³⁴¹

―Vint a un―diu Leneham― així és la vida, com una latrina exterior: Throwayay ³⁴², diu ell. Agafa la galeta mentre parla de galindons. Fragilitat, el teu nom és Sceptre ³⁴³

Així, doncs, ell es va acostar al pot de galetes que Bob Doran havia deixat, a veure si hi havia res per aprofitar, mentre el vell petaner el seguia al darrere per acompanyar-lo, si tenia sort, amb els seu morro sarnós olorant. La vella mare Hubbard va anar al rebost ³⁴⁴

―No hi ha res, minyó ―diu al quisso

―Tingues coratge ―diu Joe. ―Ella deu haver guanyat els diners només per a l’altre gos ³⁴⁵

Mentre, J.J. i el ciutadà discutien sobre llei i història, i Bloom s’hi afegeix amb una frase singular.

―Hi ha gent ―diu Bloom― que sap veure la palla en els ulls dels altres, però es incapaç de veure la biga en els seus propis ulls ³⁴⁶.

―Romanços³⁴⁷ ―diu el ciutadà― No hi ha ningú tan cec com aquell qui no vol veure-hi, si saps què vull dir. On són els nostres vint milions d’irlandesos que haurien de ser avui aquí, en compte de quatre? On són les nostres tribus perdudes? I la nostra ceràmica i els nostres teixits, allò més fi del món sencer! I la nostra llana venuda a Roma en temps de Juvenal , i el nostre lli i el nostre damascè dels telers d’Antrim i les nostres randes de Limerick, les nostres adoberies i el nostre vidre blanc de sílex de Ballybough, i el nostre popelín hugonot que tenim des de Jacquard de Lió, i la nostra seda llanosa i els nostres xeviots de Foxford, i la finor tan elevada de l’ivori del convent carmelita de New Ross, no igualada en tot l’ample món! On són els mercaders grecs que van travessar les columnes d’Hèrcules , el Gibraltar avui ocupat per l’enemiga de la humanitat, amb l’or i la porpra dels tiris per vendre-la a Wexford a la fira del Carmen. Llegeix Tàcit i Ptolomeu, també Giraldus Cambrensis ³⁴⁸ . Vi, pelleteria, marbre de Connemara ³⁴⁹, plata de Tipperary, segona d’enlloc, els nostres cavalls famosos fins i tot avui, les aficions irlandeses, el rei Felip d’Espanya oferint-se a pagar impostos pel dret a pescar a les nostres aigües ³⁵⁰Què ens deuen els yellowjohns ³⁵¹ d’Anglia per la runa del nostre comerç i de les nostres llars? I res de netejar els fons dels rius Barrow i Dhannon, amb milions d’acres d’aiguamolls i merda que ens maten a tots de tisi. ³⁵²

―Aviat estarem tan mancats d’arbres com Portugal―afegeix John Wise―, o Heligoland ³⁵³ amb el seu únic arbre, si no és fa res per a reforestar el país. Alerços, avets, tots els arbres que configuren la família conífera, estan desapareixent de pressa. Ho llegia en un reportatge de Lord Castletown...

―Salvem-los ―diu el ciutadà―, el freixe gegant de Galway ³⁵⁴ i l’om sagrat de Kildare ³⁵⁵ amb el seu tronc de dotze metres i una hectàrea de fullatge. Salvem els arbres d’Irlanda per als futurs homes d’Irlanda als bells turons d’Eire. Oh!

―Europa té els ulls posats en vosaltres ―diu Leneham.

El món de l’elit internacional ³⁵⁶ va assistir en masse, a primera hora de la tarda a l’enllaç del cavaller Jean Wyse de Neaulan ³⁵⁷ , gran cap del cos de Guardaboscos Nacionals Irlandesos ³⁵⁸ , amb la senyoreta Fir Conifer de Pine Valley ³⁵⁹. Lady Sylvester Elmshade ³⁶⁰, la senyora Barbara Lovebirch ³⁶¹. la senyora Poll Ash ³⁶², la senyora Holly Hazeleyes ³⁶³ la senyoreta Dafne Bays³⁶⁴, la senyoreta Dorothy Canebrake³⁶⁵, la senyora Clyde Twelvetrees ³⁶⁶ la senyora Rowan Greene ³⁶⁷, la senyora Helen Vinegadding³⁶⁸, la senyoreta Virginia Creeper ³⁶⁹, la senyoreta Gladys Beech³⁷⁰, la senyoreta Olive Garth ³⁷¹,la senyoreta Blanch Maple³⁷² , senyora Maud Mahogany ³⁷³, senyoreta Myra Myrtle ³⁷⁴, senyoreta Priscilla Elderflower ³⁷⁵, senyoreta Bee Honeysuckle ³⁷⁶, la senyoreta Grace Poplar ³⁷⁷, la senyoreta O. Mimosa San ³⁷⁸ , senyoreta Rachel Cedarfrond ³⁷⁹, senyoretes Lilian i Viola Lilac ³⁸⁰ senyoreta Timidity Aspenall ³⁸¹, senyoreta Kitty Dewey-Mosse ³⁸², senyoreta May Hawthorne ³⁸³ senyoreta Gloriana Palme³⁸⁴, senyoreta Liana Forrest ³⁸⁵, senyoreta Arabella Blackwood ³⁸⁶ i la senyoreta Norma Holyoake de Oakholme Regis ³⁸⁷ , totes elles van honrar la cerimònia amb la seva presència. La núvia, que va arribar portada pel seu pare M’Conifer of the Glands ³⁸⁸ , estava encantadora amb la seva exquisida creació de seda verda merceritzada, modelada sobre un rerefons de gris crepuscular, subjectada amb una gran maragda i acabada amb una triple banda de serrell fosc, esquema endolcit per tirants i insercions d’aglans de bronze als malucs. Les dames d’honor, senyoreta Larch Conifer i senyoreta Spruce Conifer, ³⁸⁹ germanes de la núvia, lluïen uns conjunt del mateix to que els hi venia que ni pintats, amb un motiv d’allò més fi de ploma rosa, treballada a l’interior dels plecs en un ratllat i repetit capriciosament en els tocs de jade verd en forma de plomes de garsa de coral de color pàl·lid. El Senhor Enrique Flor ³⁹⁰ seia a l’orgue amb la seva ben reconeguda habilitat i, en addició als números prescrits de la marxa nupcial, va interpretar un nou i trencador arranjament de Woodman, spare that tree ³⁹¹ al final del servei. En sortir de l’església de Sant Fiacre in horto, després de la benedicció papal, la feliç parella va quedar a mercè d’un festiu foc creuat d’avellanes, aglans, fulles de llaurer, aments de salze, heura, baies de grèvol i de vesc i freixes de muntanya. El senyor i la senyora Wyse Conifer Neaulan passaran una lluna de mel ben tranquil·la al Black Forest.

―I els nostres ulls miren sempre Europa ―diu el ciutadà― Ja teníem el comerç amb Espanya i amb els francesos, i també amb els flamencs, abans que aquells gossos mestissos fossin parits; cervesa espanyola a Galway, ³⁹² el vaixell del vi per la via marítima del vi negre.

―I així tornarà a ser ―diu Joe.

―Sí, així tornarà a ser, amb l’ajut de la Santa Mare de Déu ―diu el ciutadà, colpejant-se la cuixa. Els nostres ports ara buits, tornaran a ser plens, Queenstown, Kinsale, Galway, Blacksod Bay, Ventry en el reialme de Kerry, Killybegs, el tercer port més gran de l’ample món amb una flota de velers dels Galway Lynches i dels Cavan O’Reillys i també dels O’Kennedys de Dublín, quan el comte de Desmond podia signar ell mateix un tractat amb el propi emperador Carles V. ³⁹³. I tornarà a ser ―diu ell― quan es vegi el primer vaixell de guerra irlandès trencant les ones amb la nostra pròpia bandera al davant, cap de les vostres arpes d’Enric Tudor ³⁹⁴, res d’això, sinó l’antiga bandera que flotava, la bandera de la província de Desmond i Thomond, tres corones sobre camp blau, els tres fills de Milesis ³⁹⁵ .

I es va beure l’últim glop de la pinta, com si tot ja hagués arribat; però tot era pets i pixum, com un gat d’adoberia ³⁹⁶. Les vaques de Connacht tenien les banyes llargues ³⁹⁷ . Tal com la seva fotuda vida només val per apagar-se ³⁹⁸ i adreçar la seva xerrameca a la multitud reunida a Shanagolden, on ell no hi gosaria ficar el nas amb els Molly Maguires ³⁹⁹ buscant-lo a la llum del dia per haver-se apropiat de la finca d’un terratinent desnonat. ⁴⁰⁰

―I escolta, escolta això ―diu John Wyse― Tu què tindràs?

―Un regiment de guàrdia imperial ―diu Leneham―per celebrar l’ocasió.

―T’he dit que mitja, Terry ―diu John Wyse― i una Mans Enlare ⁴⁰¹. Terry! Que dorms?

―Sí, senyor―diu Terry― Un whisky curt i una ampolla d’Allsop. De seguida, senyor.

En el full que penjava del maleït diari, on Alf hi estava buscant xafarderies, en comptes de dedicar-se a les notícies en general, s’hi veia la imatge d’un partit ple de cops de cap , amb els jugadors envestint-se un a l’altre amb el cap cot com un toro a la porta del corral. I una altra imatge amb el títol: Bèstia Negra Cremada a Omaha, Georgia: Una colla de Deadwood Dicks ⁴⁰² amb barrets aixafats, disparant contra un sambo ⁴⁰³ penjat d’un arbre amb la llengua fora i una foguera als seus peus. Redéu, si volien assegurar la seva feina, només els calia ofegar-lo al mar, electrocutar-lo i crucificar-lo, després!

―I què passa amb la marina de guerra ―diu Ned― que manté els nostres enemics a la badia? ⁴⁰⁴

―Ja t’ho diré ―fa el ciutadà― És l’infern damunt la terra. Llegeix les revelacions que van sortint als diaris sobre les pallisses que es donen a bord dels vaixells d’entrenament a Portsmouth. Un dels qui hi escriuen s’autodenomina El Fastiguejat ⁴⁰⁵

Aleshores, comença a parlar-nos dels càstigs corporals i de la tripulació de mariners rasos, d’oficials i de contraalmiralls que apareixen amb barrets de tres pics als dibuixos i el clergue amb la seva bíblia protestant per donar testimoni del càstig, i un xicot ben jove que el treuen i es posa a cridar la seva mama, mentre el lliguen a la culata d’un canó.

―A la galta del cul i dotze― diu el ciutadà― és com ho anomenava aquell vell vell rufià de sir John Beresford, ⁴⁰⁶ però que el modern anglès de Déu n’anomena palmades sobre el cul.

John Wyse comenta:

―Un costum més honorable en l’incompliment que en l’observança.

Després, va continuar explicant-nos que el mestre d’armes arriba amb una vara llarga i despulla i assota la fotuda esquena del pobre xicot fins que ell ha cridat «assassí» mil vegades.

―Aquesta és la vostra gloriosa marina britànica― diu el ciutadà― que domina la terra. Els ximplets que mai no seran esclaus ⁴⁰⁷ , amb l’única cambra hereditària sobre la faç de la terra de Déu ⁴⁰⁸ en mans de jugadors i barons de mai la bitllo. Aquest és el gran imperi de què se’n vanten a base d’esclaus i servidors torturats.

―I a on el sol mai no hi surt ― diu Joe ⁴⁰⁹

―I el tràgic del cas ―diu el ciutadà― és que ells s’ho creuen. Aquests desgraciats de yahoos ⁴¹⁰ s’ho creuen.

Ells creuen en el garrot ⁴¹¹, assotador totpoderós, creador de l’infern sobre la terra i en Jacky Tar ⁴¹², fill d’un canó, el qual fou concebut per obra de la no santa vanaglòria; nasqué de la marina de guerra, patí sota el poder de la galta del cul i dotze, fou escarificat, escorxat i ben salat, cridà com en un fotut infern; es va aixecar al tercer dia d’entre el llit, i es traslladà al port; seu a la dreta de la seva voluntat d’esmena fins a noves ordres; i des d’allí ha de venir a treballar de per vida i ser pagat.

―Però ―diu Bloom―, la indisciplina no és la mateixa a tot arreu? Vull dir que aquí seria el mateix si poses la força contra la força.

No us ho vaig dir? Tan cert com que estic bevent aquesta cervesa, si ell estigués a punt de dinyar-la, intentaria demostrar-te que morir era viure.

―Bé, posarem força contra força― diu el ciutadà― La nostra Irlanda més gran la tenim a ultramar ⁴¹³ Van ser desplaçats de casa i llar en el 47 negre ⁴¹⁴. Les seves cabanes de fang i les seves barraques dels costats dels camins van ser ensorrades pels ariets ⁴¹⁵, mentre el Times es fregava les mans dient als saxons blancs que aviat hi hauria a Irlanda tan pocs irlandesos com pells roges a Amèrica. ⁴¹⁶ Fins i tot el Gran Turc ens va enviar les seves piastres; però els sassenach intentaven matar de gana la nació a la mateixa pàtria, mentre la terra era plena de cultius que les hienes britàniques compraven i venien a Rio de Janeiro. Sí, ells van fer fora els camperols en hordes; en van morir vint mil en els vaixells taüts. Però aquells que van arribar a la terra dels lliures ⁴¹⁷ , recorden la terra del captiveri ⁴¹⁸ ; i tornaran amb una venjança, res de covardia, els fills de Granuaile ⁴¹⁹, els campions de Kathleen ni Houlihan ⁴²⁰.

―És veritat, és veritat ―diu Bloom― Però, el meu punt de vista era que...

―Fa temps que esperem aquest dia, ciutadà,―diu Ned― Des que aquella pobra vella ens va dir que els francesos eren al mar i havien desembarcat a Killala ⁴²¹

―Sí ―diu John Wyse. ―I nosaltres vam lluitar a favor dels Stuart reials, que van faltar a la seva paraula contra les hostes de Guillem, i ens van trair. ⁴²² Recordeu Limerick i la pedra del tractat trencada. Vam oferir la nostra millor sang a França i Espanya, les oques salvatges ⁴²³ Fontenoy, eh? ⁴²⁴ I Sarfield i O’Donnell, duc de Tetuan a Espanya ⁴²⁵ , i Ulisses Browne de Camus, mariscal de camp de Maria Teresa ⁴²⁶. Però, a canvi de tot això, què vam aconseguir mai?

―Els francesos! ― diu el ciutadà. ―Colla de mestres de dansa! Saps què vol dir això? Que per Irlanda no han valgut mai un pet rostit. No volen ara crear una Entente cordiale ⁴²⁷ ben entaulats a can Tay Pay ⁴²⁸ amb la pèrfida Albió? No han estat de sempre els piròmans d’Europa?

―Conspuez les Français! ⁴²⁹ diu Lenehan, com si parlés a la cervesa que prenia.

―I que me’n dieu dels prussians i hanoverians? ―diu Joe― No n’estem tips d’aquests bastards devoradors de salsitxes que seuen al tron des de l’elector Jordi ⁴³⁰ , passant pel bordegàs alemany i la flatulenta vella puta ja morta? ⁴³¹

Jesus! No vaig poder aguantar el riure amb la sortida d’ell parlant de la vella de les parpelles gruixudes, cegues de tanta beguda, al palau reial cada nit de Déu, i a l’Old Vic ⁴³² amb el seu flascó ple de whisky escocès, i el seu cotxer ⁴³³ havent-la de carretejar amb carn i ossos per dur-la al llit, i ella estirant-lo dels bigotis mentre li va cantant vells fragments de cançons sobre Ehren on the Rhine ⁴³⁴ i que vagi on la beguda sigui més barata. ⁴³⁵

―Molt bé! ―diu J.J.― Ara tenim Eduard el pacificador. ⁴³⁶

―Això explica-li a un boig―replica el ciutadà―Es diu pel món que amb aquest minyó hi ha més pox que pax⁴³⁷: Eduard Guelph-Wettin! ⁴³⁸

―I tu, què en penses ―pregunta Joe―, dels sants barons, els capellans i bisbes d’Irlanda, decorant la seva cambra a Maynooth amb els colors hípics de Sa Satànica Majestat i penjant-hi retrats de tots els cavalls que van muntar els seus joqueis. El comte de Dublín ⁴³⁹, poca broma.

―Haurien d’haver-hi penjat totes les dones que ell mateix va muntar―diu el petit Alf.

I J.J., afegeix:

―Problemes d’espai limitaven les decisions de ses senyories.

―En voldràs tastar una altra, ciutadà? ―diu Joe.

―Sí, senyor ―diu ell― voldré.

―I tu? ― em pregunta Joe.

―T’ho agraeixo, Joe ―dic jo― que la teva ombra mai no es faci petita. ⁴⁴⁰

―Repetim la dosi, doncs ―fa Joe.

Bloom no parava de xerrar pels descosits amb John Wyse, del tot excitat amb la seva gerra de color grogós fosc damunt la taula i amb els seus ulls vells i envermellits donant voltes.

―Persecució―diu ell― tota la història del món en va plena, i així es va perpetuant l’odi entre les nacions.

―Però vostè sap que vol dir una nació? ―pregunta John Wyse.

―Sí ―diu Bloom.

―Què és? ―diu John Wyse.

―Un nació? ―diu Bloom―Una nació és la mateixa gent que viu en un mateix lloc.

―Per Déu, ―fa Ned rient― aleshores, si és així, jo sóc una nació perquè estic vivint al mateix lloc ja fa cinc anys.

És clar, tothom li dedicà una rialla a Bloom, el qual, mirant de sortir-se’n, diu:

―O, també, que viu en diferents llocs.

―Aquest és el meu cas ―diu Joe

―Quina és la seva nació, si em permet la pregunta ―diu el ciutadà.

―Irlanda ―diu Bloom― Vaig néixer aquí, Irlanda.

El ciutadà no va dir res, només es va escurar la gola per escopir, i xap! Li va sortir una ostra, que ni les del Red bank, que va anar a parar al racó.

―Jo seguiré on vagi la multitud ―diu Joe, traient-se el mocador per eixugar-se.

―Aquí ho tens, ciutadà ―diu Joe― agafa-ho amb la mà dreta i repeteix després de mi les següents paraules.

La rica en tresors ⁴⁴¹ i amb intricats brodats antiga vestimenta facial irlandesa, atribuïda a Salomó de Droma i a Manus Tomaltach og MacDonogh, autors del Llibre de Ballymothe, va ser en aquell temps curosament elaborada i va causar una prolongada admiració. I no diguem la llegendària bellesa de les peces del cantons , la cimera de l’art, des d’on es pot discernir de forma distinta cadascun dels quatre evangelistes, representant per torn cadascun dels quatre mestres ⁴⁴² el seu símbol evangèlic, un ceptre de roure de pantà, un puma nord-americà (molt més rei dels animals que no pas el de l’escut britànic, dit sigui de pas) , un bou de Kerry, i una àguila daurada de Carrantuohill, Les escenes pintades sobre camp de runes arquitectòniques, mostrant les nostres antigues fortaleses, torres de defensa, tombes megalítiques, cambres de castells medievals, monestirs i monuments commemoratius de desastres, són d’una bellesa tan meravellosa i els pigments tan delicats com quan els il·luminadors de Sligo ⁴⁴³ van donar via lliure a la seva fantasia artística, fa molt molt de temps, en l’època dels Barmecides ⁴⁴⁴. Glendalough (La Vall dels dos Llacs), els deliciosos llacs de Killarney, les runes de Clonmadnois ⁴⁴⁵, L’Abadia de Cong ⁴⁴⁶, Glen Inagh i les Dotze Agulles ⁴⁴⁷, L’Ull d’Irlanda ⁴⁴⁸, Els Turons Verds de Tallaght ⁴⁴⁹. Croagh Patrick ⁴⁵⁰, La Cervesera de Messrs. Arthur Guinness, Fill i Companyia (limitada), les voreres del Llac Neagh ⁴⁵¹ , la vall d’Ovoca, ⁴⁵² la Torre d’Isolda ⁴⁵³, l’Obelisc de Mapas ⁴⁵⁴ L’Hospital de Sir Patrici Dun ⁴⁵⁵, el Cap Clear ⁴⁵⁶, La canyada del riu Aherlow, el castell de Lynch ⁴⁵⁷, la casa dels Escocesos ⁴⁵⁸, la Rathdown Union Workhouse a Loghlinstown ⁴⁵⁹, Presó de Tullamore ⁴⁶⁰, Els ràpids de Castleconnel ⁴⁶¹, Kiballymacshonakill, ⁴⁶²La creu de Monasterboice, ⁴⁶³ L’hotel de Jury ⁴⁶⁴, El Purgatori de Sant Patrici ⁴⁶⁵, El salt del Salmó ⁴⁶⁶, El refectori del col·legi de Maynooth , el forat de Curley ⁴⁶⁷ , Els tres llocs de naixement del primer duc de Wellington ⁴⁶⁸, la Roca de Cashel ⁴⁶⁹ , El pantà d’Allen ⁴⁷⁰, La botiga del carrer Henry ⁴⁷¹ La cova de Fingal ⁴⁷² ―tots aquests escenaris mòbils encara hi són, a la nostra disposició, més embellits encara per les llàgrimes de dolor que s’han vessat damunt d’ells i per la rica incrustació del temps passat.

―Mostra’ns les begudes ―dic jo― quina és quina? ⁴⁷³

―Aquesta és la meva ―fa Joe― com va dir el dimoni al policia mort.

―I jo també pertanyo a una raça―diu Bloom― que és odiada i perseguida. Encara avui, en aquest precís moment, en aquest mateix instant.

Redéu, de ben poc que no es crema els dits, amb la burilla del seu cigar.

―Robats ―continua ell, ― espoliats, insultats, perseguits. Ens han pres tot allò que ens pertany per dret. En aquests moments ―diu ell amb el puny enlaire― venuts en subhasta al Marroc com esclaus o ramats.⁴⁷⁴

―Està vostè parlant de la Nova Jerusalem? ⁴⁷⁵― pregunta el ciutadà.

―Estic parlant d’injustícia―diu Bloom.

―Molt bé ―diu John Wyse― Aleshores aixequin-se i lluitin com els homes.

Un gravat de calendari per a vostè, amb la marca d’una bala explosiva ⁴⁷⁶ , i una cara envellida i llardosa aixecant-se per a la feina, a la culata d’un fusell. Redéu, l’home adornaria un raspall d’escombrar, i tant que sí, només que dugués un davantal d’infermera. I després ell es desploma tot de sobte, retorçant-se tan flàccid com un drap humit.

―No serviria de res. ―diu ell― Força, odi, història, només això. Insults i odis no són vida per a homes i dones. I tothom sap què és allò contrari de tot això, què és en realitat la vida.

―Què és? ―pregunta Alf.

―L’amor,―diu Bloom― això és el contrari de l’odi. Ara me n’haig d’anar ―diu a John Wyse― A donar només un vol pel tribunal, a veure si hi trobo a Martin. Si ell vingués, digueu-li que tornaré en un segon. Només un moment.

Qui et deu destorbar? Però ell desapareix com un llamp ben lubricat.

―Un nou apòstol dels gentils ⁴⁷⁷ ―diu el ciutadà― L’amor universal.

―Bé ―diu John Wyse― no és això el que s’ens ha dit? Estima els teus veïns ⁴⁷⁸

―Aquell ? ―diu el ciutadà― El seu lema és arruïna el meu veí ⁴⁷⁹. Naturalment, com si fos amor! Un bonic model d’un Romeu i Julieta.

L’amor estima estimar l’amor ⁴⁸⁰. La infermera estima el nou farmacèutic. L’agent 14A estima Mary Kelly. Gerty MacDowell estima el noi que té la bicicleta. M.B. estima un cavaller ban plantat. Li Chi Han estima els petons de Cha Pu Chou ⁴⁸¹. Jumbo, l’elefant, estima Alice l’elefanta. El vell senyor Verschoyle, amb la seva trompeta d’orella, estima la vella senyora Vershoyle de l’ull guenyo. L’home de l'impermeable marró estima una dama que és morta. Sa Majestat, el Rei estima Sa Majestat la Reina. La senyora Norman W. Tupper estima l’oficial Taylor. Tu estimes certa persona, i aquesta persona estima aquella altra persona perquè tothom estima algú, però Déu estima tothom.

―Bé, Joe ―dic jo― la teva boníssima salut i cançó . Més poder, ciutadà.⁴⁸²

―Hurra, allà ―diu Joe.

―La benedicció de Déu, Maria i sant Patrici siguin amb tu― diu el ciutadà.

I enlaira la seva pinta per humitejar el seu xiulet de veu.

― Coneixem aquells cantaires ⁴⁸³ ―diu ell― que prediquen i et burxen la butxaca. I què me’n dieu del carca de Cromwell i els seus ironsides ⁴⁸⁴ que a Drogheda van passar per l’espasa a dones i nens amb el text bíblic Déu és amor enganxat a les boques dels canons? La bíblia! Heu llegit l’sketch de l’United Irishman d’avui sobre aquell cap zulú de visita a

Anglaterra?

― Quin? ― pregunta Joe.

El ciutadà agafa un dels seus diaris de parafernàlia i es posa a llegir en veu alta:

―Una delegació de magnats dirigents del cotó de Manchester es va presentar ahir a Sa Majestat l’Alaki d’Abeakuta ⁴⁸⁵, mentre l’esperava el capità i botó daurat del cos de guàrdia de Sa Majestat Lord Walkup on Eggs, per transmetre a Sa Majestat el cordial agraïment dels comercials britànics per les instal·lacions permeses en els seus dominis. La delegació va participar del refrigeri , a la conclusió del qual el potentat de color, amb un magnífic discurs, lliurement traduït pel capellà britànic, reverend Ananies Praisegod Barebones , va donar les seves més expressives gràcies al Massa ⁴⁸⁶ Walkup, posant de relleu les cordials relacions entre Abeakuta i l’Imperi Britànic, afirmant que ell valorava com una de les seves pertinences més preuades una bíblia il·lustrada, volum de la paraula de Déu i el secret de la grandesa d’Anglaterra, que li va regalar graciosament la cacic blanca, la gran squaw Victòria, amb una dedicatòria personal de l’augusta mà de la Donant Reial. A continuació l’Alaki va beure una copa de l’amistat d’usquebaugh ⁴⁸⁷ primerenc , en el brindis Black and White ⁴⁸⁸ des del crani del seu immediat predecessor en la dinastia Kakachakachak, de cognom Quaranta Berrugues, després del qual va visitar la fàbrica principal de Cottonopolis ⁴⁸⁹ i va estampar la seva signatura en el llibre de visites, executant subseqüentment una antiga dansa guerrera abeakútica, en el curs de la qual es va empassar diversos ganivets i forquilles, enmig d’un hilarant aplaudiment de mans femenines.

―De dona vídua, ―diu Ned― jo no en dubtaria pas. En faria ell, d’aquella bíblia, el mateix ús que en faria jo? ⁴⁹⁰

―El mateix però una mica més ―diu Leneham― D’aquí que en aquella terra plena de fruites , el mango de fulles amples hi floreixi amb tant d’escreix.

―L’article és de Griffith? ⁴⁹¹ ― pregunta John Wyse.

―No, ―diu el ciutadà. ―No el signa Shanganagh ⁴⁹² Només porta la inicial P.

―Una inicial també molt bona ―diu Joe.

―Depèn com es treballi ―diu el ciutadà― el negoci va darrera la bandera.

―Bé,―diu J.J.―si qualsevol d’ells és pitjor que els belgues de l’Estat Lliure del Congo,

han d’estar molt malament. Vàreu llegir aquell reportatge d’un que es diu...?

―Casement, ―diu el ciutadà―És un irlandès.

―Sí, aquell home ―diu J.J.― Parla de violacions de dones i nenes, i dels assots al ventre dels nadius per treure’ls tota la goma roja que puguin portar a sobre.

―Ja sé on ha anat ―diu Leneham, fent petar els dits.

―Qui? ―pregunto jo.

―Bloom, ―diu ell―el tribunal era un pretext. Havia apostat uns pocs xílings per Throwaway, i ha anat a cobrar a la caixa.

―És aquell kaffir d’ulls blancs ―pregunta el ciutadà―que en sa vida no va apostar mai per un cavall enfadat?. ⁴⁹³

―Allí és on ha anat―diu Leneham―. Vaig ensopegar Bantam Lyons que anava a apostar per aquell cavall, però el vaig dissuadir i em va explicar que Bloom l’havia aconsellat que hi apostés tot el que li donés la gana, que ell hi havia apostat cent xílings al número cinc. L’únic home a Dublín que ho fa, en un cavall tan dubtós.

―Ell sí que és una merda de cavall dubtós― fa Joe.

―Compte, Joe! ―dic jo― Mostra’ns la porta de sortida ⁴⁹⁴

―Aquí ho té ―diu el cambrer Terry.

Adéu Irlanda, me’n vaig a Gort ⁴⁹⁵. Així que, vaig sortir a pixar al patí del darrera i (ostres, cent xílings al número cinc! ) , mentre jo feia sortir la verga ( Throwaway vint a ), i una bona escopinada, em deia a mi mateix que ja sabia que ell era prou inquiet en la seva (dues pintes s’ha fotut aquí Joe i una al pub Slaterry), deia, en la seva ment per sortir del marc de (home, cent xílings són cinc lliures) ,i quan ells eren al (cavall dubtós) Pisser Burke m’estava explicant la timba de cartes i revelant que la seva filla estava malalta (redéu , es deu haver fotut prop d’un galó) de cul flàccid, i la dona que li deia per telèfon ella està millor o ella està (uufff!) ⁴⁹⁶, i tot un projecte perquè ell pogués donar-se pressa amb la piscina si guanyava o (Jesús, tenia el dipòsit ple!) negociant sense una llicència (aufff!). Irlanda és la meva nació, diu ell (uikfffhuuc!) que mai no es rendirà a aquells maleïts (ara ja estic acabant) cucuts de Jerusalem (aahh). ⁴⁹⁷

En qualsevol cas, quan vaig tornar, hi vaig trobar un gran enrenou: John Wyse dient que era Bloom qui va donar la idea per a Griffith del Sinn Fein, de publicar en el seu diari tota mena d’eleccions falsificades, jurats comprats i manipulació dels impostos del govern , així com nomenament de cònsols per tot el món per anar-hi a vendre industries irlandeses. És a dir, robar a Pere per pagar a Pau. Redéu!, això pot induir a una maleïda repressió, si ulls poc rigorosos contemplen el numeret. Donem-nos una fotuda oportunitat. Déu salvi Irlanda d’aquesta mena de jocs del gat i la rata; del senyor Bloom i el seu raonament sense sentit, i dels seus vells còmplices que perpetren fraus a les seves barbes, del vell Matusalem Bloom ⁴⁹⁸

el lladre viatjant de comerç que es va suïcidar amb àcid prússic ⁴⁹⁹ després d’enfonsar el país amb les seves galindaines i els seus diamants de penic; préstecs per correu a còmodes terminis; qualsevol quantitat de diners prestada contra nota escrita a mà; la distància, cap problema; la seguretat nul·la. Redéu, feia com la cabra de Lanty MacHale, que hauria anat un trosset de camí amb qualsevol!

―Bé, és un fet ―diu John Wyse― I ara tenim l’home que us ho explicarà, Martin Cunningham.

En efecte, el cotxe del castell acabava d’arribar amb Martin, i amb ell Jack Power i un company anomenat Crofter o Crofton ⁵⁰⁰, jubilat del Centre de Recaptació General d’Impostos, un orangista assistent de Blackburn en el registre i guanyant-se la vida amunt i avall del país a les expenses del rei.

Els nostres viatgers ⁵⁰¹ van arribar a la rústica hostaleria i es van alleugerir dels seus palafrens.

―Ei, minyó! ―va cridar el qui, pel seu tragí semblava el capitost del grup― Fresc brivall! Estigues per nosaltres!

Dient això, va donar uns sorollosos cops a l’obert enreixat amb l’empunyadura de l’espasa.

Mi hoste va acudir prest a la convocatòria cenyit amb el seu tabard.

―Bona vesprada, mi senyors ―diu ell amb una obsequiosa reverència.

―Aixeca’t vil·là― cridà el qui havia trucat― Mira els nostres corsers ; i per a nosaltres, dóna’ns el millor que tinguis, a fe de Déu que ho necessitem.

―Ai de mi, bons senyors! ―digué l’hostaler― la meva pobra casa només té el rebost buit. No sé pas què oferir a ses senyories.

―Com és això, minyó? ―cridà el segon del grup, un hom de continença agradosa― Així serveixes els missatgers del Rei, Mestre Taptun ⁵⁰² ?

Un canvi instantani s’estengué pel visatge del hostaler.

―Clamo la vostra mercè, cavallers, ―va dir humilment― I sou missatgers del Rey (Déu protegeixi Sa Majestat!) no us mancarà res. Els amics del Rey (Déu beneeixi Sa Majestat) no entraran fastiguejats a casa meva, us ho garanteixo.

―Doncs aleshores! ―va cridar el viatger que encara no havia parlat, un vigorós gurmet , pel seu aspecte― Tens quelcom per donar-nos?

Mi hoste, després d’una altra reverència, va respondre:

―Què me’n dieu vos, bons mestres, d’un pastís de colomí, unes quantes llonzes de cérvol, un llom de vedella, ànec amb cansalada cruixent de porc, un cap de senglar amb pistatxos, una cassoleta d’alegre crema, un manat de nespros i una gerra de vell vi del Rin?

―Batzacs! ―va cridar el darrer en parlar― Em sembla perfecte. M’agrada molt, Oh I els pistatxos, que bons!

―Aha! ―va cridar el de la continença agradosa― Així que una pobre casa i un rebost buit! Ai, quin bergant més divertit! ⁵⁰³

En aquestes, entra Martin preguntant on era Bloom.

―On és? ―diu Leneham― Doncs, defraudant vídues i òrfens.

―No és veritat ―fa John Wyse― allò que jo explicava al ciutadà sobre Bloom i el Sinn Fein?

―Ho és ―diu Martin― O, si més no, és el que al·leguen

―Qui va fer aquestes al·legacions ? ―pregunta Alf.

―Jo ―diu Joe― jo sóc el caiman ⁵⁰⁴

―I al capdavall,―diu John Wyse―, per què un jueu no pot estimar el seu país com el seu pròxim?

―Per què no? ―fa J.J.― quan ell està ben segur de quin és el seu país.

―Ell és jueu, gentil, un sant catòlic romà, un purità protestant, o què collons és ell? O, més ben dit, qui és ell? Amb perdó de Crofton ⁵⁰⁵

―Nosaltres no el volem pas ―protesta Crofter l’orangista o prebiterià.

―Qui és Junius? ⁵⁰⁶ ―pregunta J.J.

―Un jueu pervertit ―diu Martin― procedent d’Hongria, i va ser ell que va dissenyar tots els plans d’acord amb el sistema hongarès. ⁵⁰⁷. Tot això ho coneixem bé al Castell ⁵⁰⁸.

―No és pas un cosí de Bloom el dentista ⁵⁰⁹? ― pregunta Jack Power

―En absolut ―diu Martin― Només homònim. El seu nom era Virag ⁵¹⁰. Un cognom patern que el crucificava, i el va canviar amb un document legal de canvi de nom ⁵¹¹, ho havia fet el pare.

―Ja tenim el nou Messies per a Irlanda ―diu el ciutadà― Illa de sants i de savis!

―Ep!, que ells encara esperen el seu redemptor ―diu Martin― així que, som en aquell assumpte.

― Efectivament ―diu J.J. ― i cada mascle que neix pensen que podria ser el Messies. Així que m’imagino que cada jueu estarà nerviosíssim fins que no coneixi si el nou nat serà un pare o una mare. ⁵¹²

―Esperant que cada moment serà el seu pròxim ―diu Leneham.

―Per Déu ―diu Ned― hauríeu d’haver vist Bloom davant del seu fill mort tot just nascut! Un dia me’l vaig trobar en els mercats del sud de la ciutat comprant un pot de Neave’s Food ⁵¹³ sis setmanes abans que la seva dona parís.

―En ventre sa mère ―diu J.J.

―I d’això, en dius un home? ―fa el ciutadà.

―Dubto que ell mai s’ho hagi plantejat ― diu Joe

―Bé, en qualsevol cas, van tenir dos fills ―diu Jack Power

―I ell, de qui sospita? ― fa el ciutadà.

Redéu, moltes veritats ha dit en aquesta burla. Una d’elles, que la seva identitat sexual no és ambigua. Mentre jeia a l’hotel, Pisser m’estava dient que, una vegada al més, amb el seu període, a ella li agafava maldecap. Sabeu a què m’estic referint? Que hauria estat un acte agradable a Déu agafar un individu d’aquella mena ⁵¹⁴ i llençar-lo al fotut mar. Un homicidi justificat, això hauria estat. Després, desaparèixer amb les seves cinc lliures sense gastar-les amb una pinta de merda, com un home. Doneu-nos la vostra benedicció; no tanta com per enlluernar els vostres ulls.

―Caritat per al veí ⁵¹⁵ ―diu Martin― Però, on és ell? No podem pas esperar.

―Un llop vestit amb pell d’ovella ⁵¹⁶ ―diu el ciutadà. ―Això és el que és ell. Virag d’Hongria! Assuerus ⁵¹⁷ l’anomenaria jo; maleït de Déu.

―Tens temps per a una libació breu, Martin? ―diu Ned.

―Només una ―diu Martin― Hem de donar-nos pressa, J.J, i S.

―I tu Jack? Crofton?. Tres mitges, Terry.

―Sant Patrici tindria ganes de tornar a desembarcar a Ballykinlar ―diu el ciutadà― i convertir-nos, després de permetre coses com la contaminació de les nostres costes.

―Molt bé― diu Martin, arreplegant les seves ulleres. ― La meva pregària és que Déu beneeixi tot el que hi ha aquí.

I, al so de la campana del Sanctus, ⁵¹⁸ encapçalat per un portador de sant Crist amb acòlits , turiferaris, portadors de navetes, lectors, ostiaris, diaques i subdiaques, es va acostar la beneïda companyia d’abats mitrats, priors i guardians , monjos i frares: els monjos benedictins de Spoleto, els cartoixans i els camaldulencs, cistercencs i olivetans, oratorians i vallombrosans, i els frares agustins, monges brigitines, premonstratencs, servites, trinitaris, els fills de Pere Nolasc: i amb ells, procedents del Mont Carmel , els fills del profeta Elies precedits per sant Albert bisbe i Teresa d'Abila, carmelites calçats i d’altres: i frares amb hàbits marrons i grisos, fills del pobre Francesc, caputxins, cordillers, mínims i observants i les filles de Santa Clara: i els fills de Sant Domènec, frares predicadors, i els fills de Sant Vicenç: i els monjos de Sant Wolstan ⁵¹⁹ : els fills de Sant Ignasi (jesuïtes): i la confraternitat dels germans cristians ⁵²⁰ precedits pel germà Edmond Ignasi Rice ⁵²¹. I, a continuació, venien tots els sants i màrtirs, verges i confessors: Sant Cir i Sant Isidre Llaurador i sant Jaume el Menor, Sant Focas de Sinope i Sant Julià Hospitale, Sant Fèlix de Cantalice i Sant Simó l’Estilita: Sant Esteve Protomàrtir i Sant Joan de Déu: Sant Ferriol i Sant Leugard: Sant Teodot i Sant Vulmar: Sant Ricard i Sant Vicenç de Paül : Sant Martí de Todi i Sant Martí de Tours: Sant Alfred i Sant Josep: Sant Dionís i sant Corneli: Sant Leopold i Sant Bernat: Sant Terenci i Sant Eduard: Sant Owen Caniculus ⁵²² i Sant Anònim: Sant Epònim i Sant Pseudònim: Sant Homònim i Sant Parònim : Sant Sinònim i Sant Llorenç O’Toole: Sant Jaume de Dingle i de Composte-la: Sant Columcille i Sant Columba: Sant Celestí i Sant Kevin: Sant Brendam i Sant Frigidià : Sant Senen i Sant Factna: Sant Columbà i Sant Gall: Sant Fursey i Sant Fintan: Sant Fiacre i Sant Joan Nepomucè : Sant Tomàs d’Aquino i Sant Ives de Bretanya: Sant Michan i Sant Herman-Joseph : i els tres patrons de la santa joventut Sant Lluís Gonçaga i Sant Estanislau de Kostka: Sant Joan Berchmans i els Sants Gervasi, Servasi i Bonifaci: Sant Bride i Sant Kieran: Sant Canice de Kilkenny i Sant Jarlath de Tuam: Sant Finbarrm i Sant Pappin de Ballmun: el germà Lluís Pacífic i el germà Lluís Bel·licós: i les Santes Rosa de Lima i de Viterbo: i santa Marta de Betània i Santa Maria d’Egipte: Santa Llúcia i Santa Brígida: Santa Attracta i Santa Dympna: Santa Ita i Santa Marion Calpensis ⁵²³ : Beata Germana Teresa de l’Infant Jesús i Santa Bàrbara: Santa Escolàstica i Santa Úrsula, juntament amb onze mil verges. I tots aquests benaurats venen amb nimbus, aureoles i glòria, portant palmes, arpes , espases i corones d’oliveres, i robes on s’hi teixeixen els beneïts símbols de les seves eficàcies, corns plens de tinta, fletxes, pans, gerres, cadenes, destrals, arbres, ponts, nadons en banyeres, conxes, sacs de pelegrins, cisalles , claus, dragons, lliris, porres, barbes, porcs, llumeneres, bramuls, ruscs, culleretes, estrelles, serpents, encluses, capses de vaselina, campanes, crosses, fòrceps, corns de cérvol, bots impermeables, falcons, rodes de molí, ulls en un plat, espelmes de cera, aspersors, unicorns. I quan van canviar de direcció, passat pel costat de la columna de Nelson, carrer Henry, Carrer Mary, carrer Capel, carrer Petita Bretanya, cantant l’introit de l’Epiphania Domini, que començava Surge, illuminare i, després més suaument el gradual Omnes de Saba venient ⁵²⁴, ells van fer diversos miracles, traient dimonis, ressuscitant morts, multiplicant peixos, guarint el paralític i el cec, fent trobar diversos objectes que s’havien perdut ⁵²⁵ , interpretant i acomplint les escriptures, beneint i profetitzant. I, finalment, des de sota un talam de roba daurada, es va presentar el Pare O’Flynn , assistit per Sant Malachies i Sant Patrici. I quan els bons pares van haver arribat al lloc convingut, la casa de Bernard Kiernan & Co. Ltd sita en el 8 i 9 del carrer de Petita Bretanya, majoristes d’adrogueria, transportistes navals de vi i brandi, amb llicència de venda de cervesa, vi i licors, pel consum a les pròpies dependències, el celebrant va beneir la casa i en va encensar les finestres geminades, els espigons i les bodegues, les arestes i els capitells , els frontons i les cornises, els arcs adornats amb onades, les espires i les cúpules i en va aspergir les llindes amb aigua beneita ⁵²⁶ i va pregar a Déu que beneís aquella casa, així com havia beneït la casa d’Abraham, Isaac i Jacob, que els àngels de la Seva llum hi habitessin. I entrant-hi, va beneir les viandes i les begudes ⁵²⁷, i la comunitat dels beneïts va respondre a les següents pregàries:

―Adiutorium nostrum in nomine Domini.

―Qui fecit coelum et terram.

―Dominus vobiscum.

―Et cum spiritu tuo. ⁵²⁸

I va imposar les mans als beneïts, va donar gràcies, i va fer la següent pregària juntament amb ells:

―Deus, cuius verbo sanctificantur omnia, benedictionem tuam effunde super criaturas istas: et praesta ut quisquis eis secundum legem et voluntatem Tuam cum gratiarum actione usus fuerit per invocationem sanctissimi nominis Tui corporis sanitatem et animae tutelam Te auctore percipiat per Christum Dominum nostrum. ⁵²⁹

―I així ho diem tots nosaltres ―diu Jack.

―Salut i fortuna, mil vegades l’any, Lambert ―diu Crofton o Croford, brindant.

―Això mateix― diu Ned, aixecant el seu John Jameson ⁵³⁰ ―I mantega per peix.⁵³¹

Justament estava guaitant entorn meu, per veure a qui se li acudiria la idea feliç, quan, fes-te fotre, ell va tornar més de pressa que un dimoni!

―Estava rondant pel tribunal ―diu ell―buscant-te. Espero no ser...

―No ―diu Martin― ja estàvem a punt.

Romanços de tribunal, amb les teves butxaques repletes d’or i plata! Convida’ns, ni que sigui a una copa, miserable i garrepa cua de conill ⁵³² ; aquesta fina por diabòlica, et delata com un jueu: Tot per al número u ⁵³³. sibil·lí com una rata de claveguera.

―No ho diguis a ningú ― diu el ciutadà

―Dispensa? ― diu ell

―Som-hi, nois ― diu Martin, veient que el cel s’enfosquia.― Tirem endavant, ara.

―No ho diguis a ningú ― diu el ciutadà, deixant anar un crit. És un secret.

I el maleït de gos es va despertar amb un gruny.

I els va fer sortir tan de pressa com va poder, Jack Power i Crofton (o com el vulgueu anomenar) i ell al bell mig, per poder ser tots al mar amb ells, damunt d’aquell coi de carruatge de dues rodes.

Ja pot arrencar, li diu Martin al conductor.

El dofí blanc com la llet ⁵³⁴ es va enlairar esquena amunt i, remuntant la popa daurada, el timoner va desplegar la vela inflada al vent i va salpar a tota vela, amb l’espinàquer a babord. Una colla de nimfes precioses es van acostar per babord i estribord i, aferrades a ambdós cantons de la noble barca, van encadenar les seves brillants figures tal com ho fa l’expert modelador de rodes quan ajusta al cor de la seva roda els radis equidistants d’on l’un és germà de l’altre i els uneix am un anell exterior, i això dóna velocitat als peus dels homes per quan es doni el cas d’una expedició militar, o d’una contesa per provocar el somriure de dones boniques. Justament això van fer elles col·locant-s’hi, aquelles nimfes complaents, aquelles germanes immortals. I es van posar a riure, mentre nedaven en el cercle que formaven amb l’escuma: i la barca fendia les ones.

Però, redéu, estava jo bevent el cul de la pinta, quan vaig veure el ciutadà caminant com un ànec cap a la porta, bufant i rebufant d’hidropesia i maleint-se amb totes les malediccions de Cromwell, ⁵³⁵ amb campana, llibre i candela ⁵³⁶ , amb irlandès , escopint i tornant a escopir, i Joe i el petit Alf al seu voltant com si fos un follet, mirant de calmar-lo.

―Deixeu-me sol― diu ell.

I redéu, va arribar fins a la porta, mentre ells l’agafaven, ell va bramar:

―Tres visques per a Israel!

No siguis ximple, posa el cul en un escó del parlament ⁵³⁷ , en nom de Déu!, i no facis aquesta exhibició pública. Jesús! Sempre ha de haver-hi un pallasso o d’altre, organitzant un maleït escàndol per un fotut no res. Redéu, et farà pair malament la cervesa que t’omple la panxa, això és el que et passarà.

Tots els brivalls i totes les putes de la nació van sortir al voltant de la taula, mentre Martin deia al conductor que tirés endavant el carruatge, amb el ciutadà bramant i Alf i Joe al seu costat perquè callés, i ell muntat al seu cavall retòric, demanant fer un discurs sobre els jueus i els ganduls i Jack Power intentant fer-lo seure al carruatge i mantenir assegut la seva xarrera, mentre un perdulari del carrer amb un ull tapat es posa cantar Si l’home de la lluna fos un jueu, jueu, jueu ⁵³⁸, i una puta es posa a cridar:

―Ei, senyor! Porta la bragueta oberta, senyor!

I ell contesta:

―Mendelssohn era jueu , i també Karl Marx, Mercadante i Spinoza. I el Salvador era jueu, i el seu pare era jueu, és a dir, el teu Déu

―Ell no tenia pare ―diu Martin― Ara ho veurem. Condueixi endavant.

―El Déu de qui? ―fa el ciutadà.

―Bé, el seu oncle era jueu ―diu ell―El teu Déu era jueu. Crist era jueu com jo.

Redéu, el ciutadà es va llançar literalment a l’interior del cotxe.

―Jesús! ―diu ell― trencaré la crisma a aquell maleït jueu per utilitzar el nom sant. Per Jesús, que el crucificaré, i tant que ho faré. Dóna’ns aquella capsa de galetes.

―Para! Para, d’un cop! ―diu Joe.

Una gran i apreciada selecció d’amics i coneguts ⁵³⁹ procedents de la metròpoli i del Dublín més gran, es va reunir en nombre de milers per fer el comiat a Nagyaságos uram Lipóti Virag⁵⁴⁰, el darrer dels Senyors Alexander Thom, impressors de Sa Majestat, en ocasió de la seva partida al clima distant de Százharminczbrojúgulyás-Dugulás (Pradera de les aigües que murmuren) La cerimònia, que va resultar d’un gran éclat, és va caracteritzar per la cordialitat més afectiva. Un rotllo il·lustrat d’antiga vitel·la irlandesa, treball d’artistes d’Irlanda, es va oferir a distingit fenomenologista ⁵⁴¹ en nom d’una ampla secció de la comunitat, acompanyat del present d’un cofre de plata, executat en l’estil d’un antic ornament cèltic, treball que reflecteix tot el crèdit dels fabricants, senyors Jacob agus Jacob ⁵⁴². L’hoste que marxava fou receptor d’una cordial ovació, molts dels qui eren presents visiblement emocionats quan la selecta orquestra de Gaites Irlandeses va interpretar els coneguts sons de Torna a Erin, seguit immediatament de la Marxa Rakoczy. Barrils de quitrà i fogueres es van encendre al llarg de la línia de la costa dels quatre mars, als cims del Turó de Howth, de les Tres Muntanyes Rocoses, de Sugarloaf, de Bray Head, la muntanya de Nourne, els Galtees, el Bou i Donegal i pics de Sperrin, els Nagles i els Bograghs, els turons de Connemara, els alts de M’Gillicuddy, Slieve Aughty, Slieve Bernqagh i Slieve Bloom. Enmig de la cridòria que feia tremolar el firmament i la cridòria de resposta d’una enorme mostra de sequaços damunt dels turons distants de Càmbria i Caledònia ⁵⁴³, l’alegria mastodòntica anava calmant-se amb lentitud , saludada per una ofrena floral final de les representants del sexe bell , presents de forma nombrosa mentre, a mesura que la comitiva avançava riu avall, escortada per una flota de gavarres, les banderes de l’Oficina Portuària i de la Duana quedaven submergides en salutacions, com també la Casa del Colom ⁵⁴⁴. Visszontlátásra, kedves baráton! Visszontlátásra ! Anat, però no oblidats

Redéu, la veritat és que ni el dimoni l’aturaria fins que ell no s’apoderés de la maleïda llauna de galetes i tot s’acabaria, i el petit Alf penjat del seu colze i ell baladrejant com un porc a punt matar, (bé, tal com passa en qualsevol merda de representació al Teatre Reial de la Reina.)

―On és ell, que el mato?

A Ned i J.G. se’ls va paralitzar la rialla.

―Quiet, ciutadà―diu Joe―Ja n’hi ha prou.

Redéu, li va clavar una bufetada amb la mà, que el va tombar de cop. Gràcies a Déu, tenia el sol de cara, si no l’hauria deixat ben mort. Redéu, gairebé el va enviar el comtat de Longford, ⁵⁴⁵ El coi de busca raons va agafar por , i el vell gos petaner que venia darrera el cotxe bordant com un dimoni, però tot el populatxo de fora cridant i rient mentre la vella llauna anava rodolant carrer avall.

La catàstrofe fou terrible ⁵⁴⁶ i instantània en el seu efecte. L’observatori de Dunsink ⁵⁴⁷ el va registrar en totes les seves onze sotragades de grau cinquè a l’escala de Mercalli, ⁵⁴⁸i no hi ha cap antecedent d’un moviment sísmic similar a la nostra illa des del terratrèmol de 1534, l’any de la rebel·lió de Silken Thomas ⁵⁴⁹L’epicentre sembla haver estat en aquella part de la metròpoli constituïda pel moll del riu Inn la parròquia de sant Michan, que cobreix una superfície de quaranta-una hectàrees, un quart d’hectàrea i una perca o quart d’hectàrea. Totes les residències senyorials en el veïnat del Palau de Justícia es van demolir i també el propi edifici noble, on a l’època de la catàstrofe s’hi estaven fent debats legals importants, i ara es literalment una massa de ruïnes, sota de les quals tots els ocupants han acabat enterrats de viu en viu. Dels relats de testimonis oculars, se’n dedueix que les onades sísmiques van arribar acompanyades de pertorbacions de caràcter ciclònic. Un article de cobriment de cap, que pertanyia, de forma comprovada, al molt respectat funcionari de la Corona i de la pau , senyor George Fottrell, i un paraigües de seda amb mànec d’or i les inicials gravades, escut d’armes i número de la causa de l’erudit i respectable president de les sessions del barri Sir Frederick Falkiner, arxiver de Dublín, han estat retrobats per grups de recerca en parts remotes de la Illa, respectivament, el primer damunt la cresta basàltica de la Costa del Gegant⁵⁵⁰ , el segon, incrustat a una profunditat de vora sis metres a la platja sorrenca de la badia de Holeopen, prop del vell port de Kinsale. D’altres testimonis presencials afirmen haver observat un objecte incandescent de proporcions enormes travessant l'atmosfera a una velocitat terrorífica en direcció sud-oest per l’oest. Missatges de condol i simpatia s’han rebut cada hora procedents de tots els diferents continents, i el sobirà pontífex ha tingut a bé decretar una missa pro defunctis que haurà de ser celebrada simultàniament pels ordinaris per cadascuna de totes les esglésies catedrals, de totes les diòcesis episcopals subjectes a l’autoritat episcopal de la Santa Seu, en sufragi de les ànimes d’aquells fidels traspassats, que, de forma tan inesperada, han estat cridats d’enmig de nosaltres. La tasca de salvament, la retirada de débris ⁵⁵¹, restes humanes, etc, han estat encomanades als senyors Michael Meade i Fill, carrer Great Brunsmick 159, i als senyors T.C de Martin 77, 78, 79 i 80, a la Muralla Nord, ajudats pels homes i oficials de la infanteria lleugera del Duc de Cornwall, sota la supervisió general de H.R.H, , contra-almirall d’alt rang l’honorable Sir Hercules Hannibal Habeas Corpus Anderson K.G., K.P., K.T., P.C., K.C.B., M.P., J.P.,M.B., D.S.O., S.O.D., M.F.H., M.R.I.A., B.L., Mus.Doc., P.L.G., F.T.C.D, F.R.U.I., F.R.C.P.I. i F.R.C.S.I. ⁵⁵²

Mai no esperaries veure una cosa així en tota la teva vida. Redéu, si ell ja duia al cap aquell bitllet de loteria, s’hauria recordat de la copa d’or, segur que sí, però , redéu, al ciutadà l’haurien engarjolat per agressió violent i Joe per ajut i incitació. El conductor li va salvar la vida amb el cop de fuet al cavall, tan segur com que Déu va crear Moisès. Què? Jesús, i tant que li va salvar! I ell amb un rosari de renecs darrera de l’altre.

―L’ha matat, o no? ―diu ell.

I es posa a cridar al maleït gos:

―Empaita’l Garry! Vinga, minyó!

I això va ser l’últim que vam veure: el maleït cotxe tombant per la cantonada, el vell rostre de borrego conduint i gesticulant, i el fotut de gos petaner corrent-hi al darrere , amb les orelles estirades , perquè allò que li venia de gust al punyeter ca era devorar-lo a trossos. Cent a cinc! Redéu, en va treure un bon profit , els ho prometo!

I va succeir que ⁵⁵³ una gran llum va venir damunt d’ells, i van veure un carruatge dins del qual Ell restava dret per pujar cap al cel. I El van veure en el carruatge, revestit del resplendor de la glòria, i el seu vestit era com el sol, suau com la lluna i tan terrible que no gosaven ni mirar-lo. I una veu es va sentir del cel, cridant: Elies! Elies! I ell va contestar amb crit encara més fort: Abba! Adonai! ⁵⁵⁴ I ells es van adonar que era Ell, el mateix Ben ⁵⁵⁵ Bloom Elies, pujant cap a la brillantor de la glòria envoltat d’un núvol d’àngels, en un angle de quaranta-cinc graus a l’altura de Donohoe, en el Carrer Petit Green, a la velocitat d’un bon cop de raqueta de tennis ⁵⁵⁶.

1 Inspector, no identificat i possiblement fictici, de la Policia Metropolitana de Dublín.

2 Carrer al nord, i paral·lel, del riu Liffey, a l’oest del centre de Dublín.

3 Sector de l’Oest del centre de Dublín que va a parar a la via principal.

4 Es tracta d’un personatge que es dedica a esquivar els seus deutes, mentre que el narrador és un «home del frac» de la seva època. Hynes deu tres lliures a Bloom, però, atès que el narrador simpatitza amb Hynes i menysprea Bloom, els deutes d’aquest últim no són cosa seva.

5 L’Església de la Penitenciaria (Garrison Church) costat per costat a l’Escola de la Penitenciaria i a un hospital militar i Presó del Marshal Provost (avui Caserna de presoners militars d’Arbour Hill).

6 És a dir, ingressos regulars per lloguers de finques

7 Nord-nord-est de Dublín a vora del Mar d’Irlanda, en el que avui és Irlanda del Nord.

8 Saul Bellow, en la seva novel·la «Herzog», l’identifica com «un autèntic jueu de Dublín borni»

9 L’anònim narrador, com a recaptador de deutes, utilitza de forma irònica els estereotips contemporanis envers el poble jueu.

10 Clixé del plany de David per les morts de Saül i Jonathan: «La bellesa d’Israel apunyalada damunt les altes muntanyes: que baix que han caigut els poderosos!» (2 Samuel 1, 19). Exclamació que es repeteix a (1, 25).

11 Considerat a Irlanda com el més degradant dels oficis, gairebé com una petita modalitat de crim.

12 Les lleis del Consistori de Dublín obligaven tots els comerciants i petis negociants a obtenir la llicència anual.

13 Locució llatina, equivalent a «és a dir, a saber».

14 Sistema de pesos basats en una lliura de 16 unces, utilitzat en països angloparlants.

15 Stone = 14 lliures.

16 En aquest paràgraf, Joyce utilitza un llenguatge extremadament grandiloqüent, i de format legal, perquè contrasti amb la faisó col·loquial del llenguatge d’abans, i el porta intencionadament al punt de l’absurd, de manera que els tractes comercials entre Herzog i Geraghty semblin encara més ridículs.

17 Teetotaler (abstemi)

18 És a dir, a prendre una beguda al pub de l’amic.

19 Asil privat per a malalts mentals, a Stillorgan Park, del comtat de Dublín.

20 Epítet de Michael Cusack (1847-1907), fundador de l’Associació Atlètica Gaèlica (1884), que es dedicava a la revifalla dels esports irlandesos, com el hurling (variant irlandesa de l’hoquei), futbol gaèlic i handbol. Ell mateix es va autoanomenar «ciutadà Cusack» i es va fer cèlebre la seva salutació habitual: «Sóc el ciutadà Cusack, de la parròquia de Carron, a la baronia de Burre i el comtat de Clare, saps gos protestant!»

21 Gaèlic, «el meu amor»

22 En gaèlic: Inis, «illa», i Fál, «la pedra sagrada», la pedra del Destí, a Tara. D’aquí, que el nom signifiqui Illa del Destí (Irlanda), i s’associa amb l’Edat d’Or, presidida pels grans reis de Tara. La frase prové del primer verset de la traducció de James Clarence Mangan (1803-49) d’un poema en irlandès, obra d’Alfrid, rei de Nord-Umbria el segle VII «Jo vaig trobar a Innisfail la Bella / A Irlanda, mentre hi era en exili / Dones de vàlua, i homes seriosos i alegres / Molts clergues i molts laics...»

23 On s’hi troba el pub de Barney Kiernan. La parròquia de Sant Michan data de 1676, i es troba al, carrer de l’Església, a l’oest dels quatre tribunals del centre de Dublín. L’església va ser fundada pel sant danès que porta el seu nom, el 1095.

24 De cent peus quadrats d’alçada, que data del segle XII. Forma part de les torres rodones fortificades, distintiu de les comunitats religioses irlandeses pre-normandes.

25 Les criptes de Sant Michan son famoses per la seva «sorprenent preservació dels cadàvers» que hi ha enterrats. Segons la Guia Oficial de Dublin, «La pell dels cadàvers es manté flonja com en vida...i fins es poden distingir les característiques facials»

26 Joyce juga amb dues paraules contigües d’origen grec eugénikos (ben nascut) i eukaliptós (ben amagat) per designar l’arbre d’origen australià. Per evitar la seva deshidratació, les fulles d’aquest arbre s’amaguen dels raigs solars posant-s’hi de costat, d’aquí el nom donat pels europeus.

27 Eblana era una regió d’Hibèrnia (com els romans anomenaven Irlanda), esmentada pel geògraf grec Ptolomeu (II a.C.), i després identificada com una part de Dublín. Slievemargy és una muntanya, unes seixanta milles al sud-est de Dublín, prop de la frontera de l’antiga província de Leinster

28 La Companyia dublinesa de fruites, verdures i mercat de peix, entre Sant Michan i el carrer Arran.

29 Per a la cerimònia jueva de les ofertes.

30 O’Connell Fitzsimon (fill de Simon), era superintendent del mercat de queviures el 1904.

31 El bushel és una mesura de sòlids angloamericana , equivalent a uns 32,5 litres

32 Com les anomenaven els antics egipcis, que els retien una veneració especial.

33 Símptoma d’una malaltia equina.

34 Joseph Cuffe, tractant de bestiar.

35 Raça bovina molt antiga, originària d’Aberdeen (Escòcia).

36 Petit reialme pre-normand al nord de Munster.

37 Que, procedent, del sud, travessa el centre d’Irlanda, per després tombar cap a l’oest fins a l’Atlàntic. El líder rebel irlandès , periodista, John Mitchel (1815-75) contempla el riu Shannon a la terra de Van Dienen (Tasmània) i somia en el seu riu de nom senyorial a Erin.

38 Un dels tres fills il·legítims de la reina Maeve de Connacht (quasi llegendària, del primer segle) i del capità de la seva guàrdia, Fergus MacRoy.

39 Mesura anglesa equivalent equivalent a tres o quatre bushes Veg. Nota 2883

40 Veg. Nota 2872.

41 En anglès «gloryhole», que ve a ser com el quarto dels mals endreços.

42 En gaèlic irlandès, el flascó ple, d’on prové la la paraula «whisky» .Títol d’una cançó popular irlandesa: «Deixeu que el granger proclami els seus fonaments / Deixeu que el caçador alabi els seus gossos conillers / I el pastor, la seva gespa perfumada de rosada / Que jo encara beneeixo més que ells / Passar dies i nits feliços / Amb el meu encisador flascó de whisky / Oh, el meu encisador flascó de whiski.../Oh, gran Bacus, rei del vi / Feu-me el vostre fill adoptiu / Espero que ho compliràs / I el meu got mai no buidaràs»

43 El catecisme catòlic parla d’obres de misericòrdia corporals i espirituals.

44 De la mateixa manera que un saltejador de camins mana a la seva víctima: atura’t, i entrega totes les coses de valor.

45 En irlandès, «lladres, fora de les llei», eren a l’inici (1653) terratinents irlandesos catòlics, que havien estat desposseïts per Cromwell i havien de viure del xantatge i el saqueig de «cromwellers», els protestants que s’havien establert a les seves finques.

46 «Rory of the hill». Signatura adoptada el 1880 per lletraferits que amenaçaven terratinents i d’altres personalitats, durant l’agitació per la reforma de la terra., i també el títol d’un poema de Charles Joseph Rickham (1830-32), on Rory personifica un patriota rural que guarda un rastell dentat, per al dia que pugui encapçalar una rebel·lió.

47 En alguns ambients, la guerra russo-japonesa (1904-5) es considerava la prova del desig de Rússia de dominar el món.

48 Irlandès amb influència a anglesa, que equival a «Què dius?», «De debò?»,i de forma figurada, «quina bestiesa!»

49 Peculiar nom, que vol dir «fill del bisbe», en gaèlic.

50 En gaèlic, «amic meu».

51 Del poema de Thomas Moore, «Erin, la Llàgrima i el Somrís en els Teus Ulls» «Erin, la llàgrima i el somrís es barregen en els teus ulls / Com l’Arc Iris que penja dels teus firmaments / Brillant a través de corrents de pena/ I afligint-se a través de raigs de plaer/ Els teus sols, amb dubtós esplendor/ Ploren mentre surten a l’albada

52 Òbvia referència al gegant Polifem, el Ciclop per excel·lència, a l’Odissea.

53 Ciutat al nord de Dublín, famosa en altre temps per la producció de mitjons, mitges. En fi, tot ben preparat perquè el senyor Polifem pogués anar ben còmode.

54 Heroi tradicional de la mitologia irlandesa. Molt invocat per Yeats, poeta contemporani de Joyce.

55 Rei (123-57 d.C.), el primer dels grans reis d’Irlanda. Sortint de Connacht, va derrotar les forces de Leinster i Munster a Castleknock.

56 Rei irlandès (368-395).

57 Brian Boru, rei irlandès (941-1014)

58 És a dir, el gran rei Malaquies.

59 Rei de Leinster (1377-1417), famós pel seu refús a sotmetre’s al domini de Ricard II.

60 Rei irlandès, també anomenat «Shane l’Orgullós».

61 (1753-1798). Capellà irlandès, catòlic romà, i un dels líders de la rebel·lió irlandesa a Wexford, on va ser executat per soldats britànics.

62 En irlandès, Eoghan Ruadh O’Neill (1590-1649). Soldat irlandès que va servir en l’exèrcit espanyol. Va retornar a Irlanda en 1642 com a general en cap de les forces irlandesos lleials a Carles I. Exitós, de primer, contra els anglesos, preocupats per la guerra civil a Anglaterra, al final, va ser brutalment derrotat pels exèrcits de Cromwell. Se suposa que va morir emmetzinat per un dels seus seguidors.

63 Primer comte de Lucan. General irlandès que va recolzar la pretensió de Jaume II al tron d’Anglaterra. El 1690 es va oposar a la invasió de Guillem III (D’Orange) i va forçar-lo a retirar-se .Després de la derrota irlandesa a la Batalla del Boyne (1690) va dir que no estava disposat a canviar reis i tornar a lluitar contra d’ells. Exiliat a França, va servir en l’exèrcit francès, per morir a la batalla de Landen (1693).

64 El 1593, va liderar una rebel·lió contra el govern anglès a Irlanda, i va ajudar a liderar la Guerra dels Nou Anys (revolta contra l’ocupació anglesa) de 1595 a 1603.

65 Col·laborador,( i el 1868 traïdor) de Michael Davitt i O’Donovan Rossa, de la Germandat Republicana Irlandesa (Societat Feniana).

66 Pare Eugene O’Growney (1863-99). un dels esperits dinàmics de la revifalla del gaèlic i fundador de la Lliga Gaèlica.

67 Líder de la rebel·lió de 1798, va eludir els anglesos durant cinc anys. Després de rendir-se va ser confinat a Austràlia, on va exercir de policia a Sydney.

68 Vegeu nota 1128.

69 1767-98. Líder dels Irlandesos Units a l’Ulster. Comandant en cap dels rebels de l’Ulster a la batalla d’Antrim (1798). Derrotades les forces, va ser capturat i executat

70 El famós gegant bíblic de Gat, campió filisteu. (heroi irlandès?)

71 Intèrpret de Music-Hall , popular en els 1890s per les seves pantomimes (com Cinderella).

72 Desconegut.

73 Margaret Woffington (1720-60). Noieta de carrer a Dublín, la carrera de la qual, com una de les actrius amb més èxitdel seu temps va començar el 1737. Se la va recordar amb sentiment per les seves relacions caritatives amb els pobres.

74 (1840) Títol i heroi d’un dels «Salms de la Vida» de Henry Wadsworth Longfellow.

75 Nom maleït, amplament utilitzat per amenaçar (o predir) la violència venjativa durant l’agitació per la reforma agrària dels 1870x i 1880s.

76 Charles Cunningham Boycott (1832-97). Anglès que va ser agent immobiliari a Irlanda, en absència del propietari de la finca, el comte d’Erne.

77 (650 d.C.) sant Irlandès, que es commemora el 16 de gener.

78 (484-577) sant irlandès, festa 16 maig. Va fundar monestirs a Irlanda i Bretanya, i, pels seus viatges, va rebre el títol de Brendan el Navegant. A Espanya se’l coneix com a San Brandán, molt popular a Galícia.

79 Vegeu nota 300.

80 (1763-98) Revolucionari irlandès i un dels fundadors dels Irlandesos Units.

81 Títol d’una cançó de Charles James Lever (1806-72).

82 Títol d’una cançó (1892) del musical de Fred Gilbert. A Espanya es coneix com a «Carlo Monte en Montecarlo»

83 A l’antiga Irlanda «A Man in the Gap» es referia a un heroi militar que el seu deure implicava rebre insults i amenaces, i ofenses del seu rei. A la moderna Irlanda s’aplica a les invectives que rep de l’afició un porter de futbol que no acaba de fer-ho bé.

84 (1858-1918). Campió de pes pesat irlandès americà, de Boston, Massachussets.

85 Irlandès, «I el meu autèntic amor», Títol d’una balada de George Colman (1762-1836).

86 Comerciant milionari de Glasgow (1850-1931), conegut per la marca de te que encara du el seu nom, i els seus intents sense èxit de guanyar la Copa d’Amèrica per a Anglaterra.

87 (1820-77). Il·lustrador i caricaturista irlandès que va arribar a ser alcalde de Dublín.

88 Títol d’una novel·la de Sir Walter Scott (1819)

89 Pere d’Amiens (1050-1115) Predicador i, durant un temps, líder de la Primera Croada (1095-99).

90 Malnom per a Lord Peter O’Brien de Kilfenora (1842-1914) , conseller de la Corona i eventualment lord cap de la justícia d’Irlanda. Per les seves intencions d’assegurar jurats «imparcials», és a dir, pro-anglesos, va guanyar la reputació d’empaquetar jurats, d’aquí el seu malnom.

91 Títol d’un poema irlandès anònim del segle XVI

92 Aquesta combinació exòtica, òbviament es fa ressò del rerefons irlandès de Shakespeare; però també presenta un criptograma: Patrick W(eston) Joyce (1827-1914), sense cap relació, era un estudiós i historiador irlandès.

93 Manera de convertir en celta el famós filòsof xinès Confuci.

94 El mateix que hem vist amb Confuci, ara amb l’alemany Gutenberg, inventor de la impremta, fet celta.

95 Ara li ha tocat el torn a Diego de Velazquez, de fer-lo celta amb el nom de Patricio, de l’irlandès Patrick.

96 Agència de viatges, fundada el 1841.

97 Poema de Samuel Lover.

98 Gaèlic: «Un que li dóna per petonejar» D’una obra, amb cançons interpolades, de Dion Boucicault.

99 Gaèlic: «La noia rossa». Apareix en una novel·la de Margaret Wolfe Hungerford (1855-97).

100 El Molt Reverend John Healy (1841-1918), arquebisbe de Tuam, se’l descriu que caminava a pas d’ànec (waddled in his gait)

101 Culdee, en gaèlic, «clients de Déu», eren els anacoretes irlandesos del segle VIII. Angus (o Aengus) va ser notable per la seva abnegació i humilitat i pel martirologi poètic que va compondre.

102 Poble de la badia de Dublín, en els seus suburbis del nord-est.

103 Avinguda i àrea suburbana prop de la costa de la badia de Dublín.

104 El turó que domina el nord-est de Dublín.

105 Una curandera irlandesa anomenada «la tocadora» per la reputació dels seus efectes guaridors amb una combinació de massatge i suggestió hipnòtica.

106 Duc de Wellington (1769-1852). Nascut a Dublín no era pas popular al seu país natal , atès que, com a primer ministre (1828-30), ,va simbolitzar el militarisme anglès rigorós i la resistència conservadora a tota reforma.

107 Richard Croker (1843-1922). Polític nord-americà nascut a Irlanda. Va esdevenir líder del Tammany Hall, màquina demòcrata de la ciutat de Nova York. És va retirar a la seva Cork natal.

108 Vegeu Nota 2319.

109 Segons la llegenda irlandesa, era el líder dels formorians, tenebrosos gegants del mar que afligien d’altres habitants prehistòrics d’Irlanda. Tenia un ull que obria només en batalla i i així afeblia els seus enemics. Al final va morir a mans del seu nét.

110 Components de J.Nagle & Co. Comerciants de vi i licors al 25 d’Earl StreetNord.

111 (1831-1915) Líder fenià, a qui la seva defensa de les mesures violents per a la independència, li van guanyar el malnom de «Dinamita Rossa»

112 (1590-1660). Soldat espanyol nascut a Irlanda, i historiador que va escriure «Historiae Catholicae Iberniae Compendium (Lisboa, 1621); valuós relat de les guerres elisabetianes. Així acaba una pretesa llista d’herois i heroïnes irlandeses de l’antigor, que, a la pràctica resulta un surrealista conglomerat de personatges heterogenis de tots els temps, sense cap intenció concreta i manifesta.

113 Un lliura d’or.

114 És a dir Bloom. Els Càrrecs Vells de l’orde maçònica prohibien «tota conversa imprudent sobre la Maçoneria, en presència dels forasters no iniciats» També prohibien tota «disputa, baralla, murmuració i calúmnia».

115 Al cantó oest de la Corporació dublinesa de fruita, vegetals i mercat de peix.

116 Expressió vulgar per «mirada de boig»

117 Continua la paròdia de la refeta llegenda d’Irlanda. Bloom, precisament, es troba a la parròquia de Sant Michan.

118 Cognom d’incomptables personatges, que aneu a saber a quin es refereix.

119 És a dir, el Freeman Journal, que es considerava el diari oficial de la causa nacionalista irlandesa.

120 Així es considerava també el diari, compromès en els interessos polítics quasi conservadors del nacionalisme i autonomisme irlandès.

121 El ciutadà es fa ressò de la paròdia de la cançó «God save Ireland» , obra de Timothy Danell Sullivan (1827-1914), que implica la «transmissió» de la Reina al poble d’Irlanda d’un missatge procedent de Lady Aberdeen, activista en el suport de les «bones feines».

122 Però ràpidament passat a mans dels anti-Parnellites, i adquirit per William Martin Murphy, el 1900.

123 «Tots els irlandesos per a la Irlanda independent».

124 Es refereix a un malaltia venèria.

125 William Martin Murphy (1844-1921) Propietari de l’Irish Daily Independent. Nascut a Barny, es va posar en contra de Parnell, en el Gran Esclat de 1890, i també en contra dels treballadors, a la gran vaga de Dublín del 1913.

126 En anglès «they had the start of us». Inspirat en la cançó popular de taverna «One More Drink for the Four of us» («Més beguda per a nosaltres quatre»).

127 El banc, aquí és anomenat form, com a paròdia del banc on seuen els qui vetllen un mort.

128 Segueixen les paròdies de la refeta llegenda irlandesa.

129 Personatge venecià de comèdia italiana, que representa un home excèntric amb pantalons amples.

130 Gaèlic: Silenci!, Calla!

131 El superintendent del Cementiri.

132 Personatge de ficció.

133 El 1904, el càrrec no el tenia el fictici Long John Fanning, sinó John Clancy

134 És a dir, un agent de la Policia Metropolitana de Berlín G. (vestit de paisà).

135 Pel juny del 1904 (data on se situa la novel·la) , no hi havia cap presoner esperant ser penjat a Mountjoy. Però n’hi havia un a l’espera d’un nou judici , el dublinès Thomes Byrne presumpte assassí de la seva dona. Per l’agost del mateix any va ser trobat culpable, i executat el 6 de setembre.

136 Rev. Terence W. O’Ryan, el 1904 rector a càrrec de l’església catòlica romana de Sant Vicens, població tres milles a l’oest de Dublín... Continuen les paròdies de les llegendes irlandeses.

137 Sir Edward Guinness, Lord Iveagh, i Sir Arthur Guinness, Lord Ardilaun, famosos cervesers, eren germans, però no bessons. El terme Bung, que precedeix els seus noms, és la forma popular d’anomenar aquell qui serveix grog.

138 És a dir, Càstor i Pòl·lux, que va parir Leda prenyada per Zeus disfressat de cigne.

139 Expressió treta de Hamlet: «Horaci i Hamlet senten els sorolls de la carrossa de la cort. Horaci pregunta: «És un costum?» Hamlet:Sí, és una boda /Però ho suposo, tot i que no sóc nadiu aquí / A la meva connata manera, és un costum...»

140 Una moneda d’un xíling, de coure amb aliatge de plata, introduït durant el regnat d’Enric VIII, devaluada en el curs del segle XVI per la degradació del metall. En aquest context, el seu valor es vasreduir a un penic.

141 Neta de Jordi III d’Anglaterra, de la família dels duc de Brunswick a Alemanya.

142 Frase no inclosa en la formula reial fins a la coronació d’Eduard VII el 1902.

143 Salm 50, 1 : «El poderós Déu, també Senyor, ha parlat i ha cridat a a la terra des des d’allà on surt el sol fins allà on es pon». És a dir, a l’imperi britànic mai no es ponia el sol.

144 Nom d’un dels oncles de Joyce, que va treballar per Collis i Ward, és a dir, el que fa Richie Goulding a la novel·la.

145 El to irònic prové de Jonathan Swift, en la seva Col·lecció de Converses enginyoses (1738): «Coronel Atwit: Però és veritat que Sir John Blanderbuz s’ha mort al final? Lord Sparkish Sí, O, si més no, tristament lesionat, perquè l’han cremat».

146 En Teosofia, l’ésser humà es compon d’un «cos dens» i d’un «cos eteri o doble» enllaçats «magnèticament». En al naixement o renaixement, el «doble etèric» s’afaiçona abans de la contrapart «densa»; aleshores, els dos cossos, un cop fosos, conformen els límits dintre dels quals l’ésser humà, com a entitat conscient, hi viurà i operarà.

147 El jiva és l’energia de la vida, principi vital de l’ànima individual.

148 O glàndula, considerada per algunes teòsofs i espiritualistes com allò que uneix el cos amb l’ànima.

149 En Teosofia, el període de la reabsorció de l’ànima individual o descans després de la mort i abans del renaixement.

150 L’esforç de l’ànima individual és evolucionar a través de l’educació espiritual cap a nivells astrals més alts i purs.

151 Circumloqui noucentista per anomenar la mort

152 «Perquè ara nosaltres veiem de manera fosca com en un mirall; però després cara a cara; ara només conec en part; però aleshores jo coneixeré fins i tot com també jo sóc conegut» (1 Corintis 13, 12).

153 En Teosofia, el pla àtmic és el pla de l’existència pura, quan els poders divins de l’ànima tenen la seva manifestació més plena.

154 És a dir, telèfon, ascensor(elevador), aigua corrent calenta i freda (hot and cold), i water-closet. Paròdia ortogràfica de la predilecció dels teòsofs pel sànscrit.

155 Invent verbal de Joyce (volupcy), que tant voldria dir felicitat espiritual com orgasme permanent.

156 Sànscrit Mâyâ: l’univers físic i sensual concebut com a teixit d’enganys i il·lusions.

157 Del sànscrit Deva,Ésser diví o deïtat.

158 Paròdies evocadores de la llegenda irlandesa; el lament per la mort d’un heroi. Segons Geofrey Kewating (1570-1644), Banba va ser la més gran de les filles de Caïn, fill d’Adam i Eva. Ella, amb les seves germanes Erin i Fotha van ser les primeres pobladores llegendàries d'Irlanda. D’altres llegendes, la consideren la deessa de la mort.

159 Personatge de «Dubliners»

160 Expressió treta de l’argot de les curses de cavalls, indicant que no hi ha participants favorits ni desfavorits.

161 Vegeu la paròdia prèvia, sobre la mort de l’heroi.

162 Referint-se al gos que grunyia a l’entrada del bar.

163 Vulgarment, «ulls de sonat».

164 Renec d’origen desconegut.

165 Presó de màxima seguretat a Liverpool.

166 Persona sense cap càrrec públic o oficial.

167 Presó de màxima seguretat a Londres.

168 Originalment eren també cirurgians i dentistes, a més de barbers i perruquers. Fins al 1715, aquestes especialitats no es van separar.

169 Tornem la paròdia llegendària.

170 A la mitologia grega, reialme de foscor entre la terra i l’Hades.

171 Neologisme inventat per l’autor, que es referiria a un hipotètic «tractat sobre els codis»

172 És a dir, el penis. Creença vulgar que qui pengen té una erecció durant el procés

173 Kilmainhan Gaol , als ravals occidentals de Dublín, es va fer famosa per la generació de patriotes irlandesos que hi van empresonar i/o executar. En l’actualitat és un museu.

174 Papa Alexandre (1688-1744) Assaig Morals, Epístola I «I tu, valent Cobham, fins al darrer sospir / sentiràs com les passions governen amb força a l’hora de la mort/ En tals moments, com en tots els moments del passat/ ‘Oh salveu el meu País, Cels’ serà el teu darrer crit».

175 Nova paròdia, aquest cop sobre un reportatge d’una revista mèdica alemanya. És evident la germanització ortogràfica de Leopold Bloom, convertit ara en Luitpold Blumenduft.

176 Llatí: «Cossos cavernosos» En anatomia, masses de teixit erèctil amb grans espais interns que poden distendre’s amb la sang, especialment els del penis i el clítoris.

177 Neologisme, que es podria traduir com tenir o tendir al gaudi de l’ejaculació.

178 Llatí mèdic: «en el moment de la mort produïda per la ruptura del coll»

179 L’intent de rebel·lió dels fenians, en aquell any. Va esclatar sense garanties d’èxit i va caure en una fallida plena de sang.

180 Manufacturera de galetes a l’engròs a Dublín.

181 Henry (1755-98) i John (1766-98), membres dels Irlandesos Units en la rebel·lió de 1798. Traïts per un informador, van ser capturats i van anar (segons el relat sentimental) a l’execució agafats de la mà.

182 Presó, on es diu que s’hi va suïcidar.

183 Vegeu nota 1036

184 Fragment del poema de Thomas Moore «Ella és lluny de la seva Terra» : «Ell ha viscut per al seu amor, i per la seva pàtria ha mort».

185 Hotel on els Blooms vivien quan ell treballava per a la ramaderia de Joseph Cuffe.

186 Personatge fictici.

187 La senyora Riordam, que apareix en una altra obra de Joyce.

188 Joc de cartes d’origen francès, on cada jugador només en té dues.

189 En l’original «by the holy farmer» substitució vulgar de «by the Holy Father» , és a dir, «el Sant Pare»

190 John T.Power, venedor a l’engròs de begudes alcohòliques.

191 Verset del poema de John Kells Ingram (1843) cfr. Nota 2301.

192 Gaèlic: «nosaltres mateixos».

193 «Nosaltres mateixos, sols»

194 Cita de Thomas Moore, del poema «On és l’esclau?»

195 Paròdia dels titulars del Washington Irving, que van publicar l’execució de Robert Emmet

196 Pseudònim de Jane Francisca Elgee, Lady Wilde (1826-96), ,mare d’Oscar Wilde. El terme «cant de dol» («plaintive») és una descripció forçada de la seva condició de «musa», atès que ella formava part del moviment literari revolucionari dels Joves Irlandesos del 1848 i tendia a un cant activista, per no dir revolucionari.

197 Balada irlandesa anònima del segle XVIII, que comença així: «La nit abans que Larry fos torturat / la seva colla li havia fet una visita / Larry i amics beuen i juguen a cartes; Larry refusa els bons oficis del clergue i li preocupa que la seva «dolça Molly» s’espanti quan el seu esperit la visiti...»

198 Les llistes de 1904 no parlen d’aquest tipus d’hospici, i tots els orfenats que registren són exclusivament per a un sol sexe.

199 Francès: Degà

200 Trencaclosques verbal , amb components alemanys i anglesos, que, de forma seqüencial, tindria aproximadament aquesta traducció catalana: Doctor Guerra-Pau Comunitat Mundial, professor d’història general especial, docent privat ordinari del Sanatori i Suspensori del Museu de l’Institut Nacional.

201 Friends Of The Emerald Isle (Amics de la Illa Maragda».

202 Una de les condicions per exercir de policia al Dublín de l’època, a banda de l’alçada mínima reglamentària de 1’75 metres.

203 Un per cadascun dels trenta-dos comtats d’Irlanda. Això atorga a la «batussa» un significat cripto-polític.

204 L’aspirant a botxí.

205 Espècie fictícia de gladiol. L’autor juga amb dues paraules llatines «gladius» (espasa, per la forma de les fulles) i «cruentus» (sanguinari).

206 Conegut amb el nom d’Angelica Catalani (1779-1849), soprano italià famós perla seva tessitura de tres octaves (la normal per a soprano eren dues octaves) La seva tessitura va suggerir la d’un noi soprano o la d’un castrato.

207 Rienzi, líder popular italià, que el 1347 havia liderat una revolució popular a Roma, desplaçant amb èxit l’aristocràcia governant i introduint reformes governamentals. Expulsat el 1348, el 1354 va tornar a Roma a petició del Papa Innocenci VI, i va provocar uns aldarulls on hi va trobar la mort.

208 Pronunciació anglesa de P.P., és a dir, el Papa

209 Malgrat la macabra atrocitat d’aquesta descripció, Joyce es podia haver inspirat en l’himne eucarístic del Pange Lingua, quan fa referència a sanguinisque pretiosa quem in mundo pretium.(Canta llengua el misteri de... i de la preciosa sang que, pel preu del món,...) si tenim present que l’adjectiu llatí pretiosa fa referència directa al substantiu pretium (preu, valor) i no pas al sentit més modern de bellesa.

210 Intencionat adjectiu, si es té en compte quina pena estava a punt de ser aplicada.

211 Expressió llatina, per expressar «el darrer punt on es pot arribar»

212 En gaèlic, Shiela-ni-Gara, és un altre dels molts noms al·legòrics per Irlanda.

213 Esport nacional irlandès, una mena de barreja d’hoquei herba, rugbi i lacrosse.

214 «Reial Policia Irlandesa» avui confinada a Irlanda del Nord.

215 Dada certa. Els sipais, és a dir les tropes índies de l’exèrcit britànics, quan s’amotinaven , eren executats de forma «exemplar». Assotats i després lligats a la boca del canó, quan aquest es disparava, tot el cos de la víctima saltava esmicolat. Christofer Hibbert , Índia 1857 (Nova York 1978).

216 Referència a la famosa ària «una furtiva lagrima», de l’Acte II, escena II de «L’elisir d’amore» de Donizetti.

217 S’ha tancat el parèntesi de la paròdia de l’execució. Continua l’anònim relator.

218 Patricks Anti-Treating League. Fundada el 1902 amb el propòsit de promoure la temperança combatent la institució del «tractat», mitjançant el qual cada membre d’una partida de bevedors sentia com a «deure» provar la seva generositat invitant als altres membres a beure i així prolongant la ronda fins més enllà de la sobrietat.

219 Aparentment una versió de «El cotxe amb el respatller baix» de Samuel Lover, que comença: «Quan vaig veure per primer cop la dolça Peggy / Era un dia de mercat / Ella conduïa / Un cotxe amb el respatller baix, i seia / Damunt d’un feix de fenc...» Altres versions substitueixen el nom de Peggy per altres .

220 Això l’identifica com a membre d’una brigada de la temperança fundada pel seu «apòstol» Rvd. Theobald Mathew, a Ballyhooly, poble prop de Fermoy en el comtat de Cork.

221 Eslògan humorístic encunyat pel periodista irlandès Robert A. Wilson (pseudònim de Barney Maglone, 1820-75)

222 La frase es refereix generalment a una música desagradable o decadent, però en parts d’Irlanda i Escòcia ha sobreviscut referint-se a un sermó donat en lloc d’una donació.

223 El text original els anomena «sky pilots» (pilots de les altures)

224 Llatí, «per al bon públic»

225 Frase inspirada en la resposta de l’esperit impur a Jesús a Gedara, quan li pregunta pel seu nom, abans de foragitar-lo de l’home posseït (una legió romana constava d’uns dos mil homes. (Marc 5, 8-13).

226 Grec: kyôn, kynos = gos i ánthropos = home: forma de malaltia mental en què el pacient està convençut que és un gos.

227 Semi llegendari rei de Leinster i contemporani de Finn MacCool , segle III dC.

228 Little Sweet Branch, en gaèlic: An Craoibhin Aoibhin.

229 El comentarista Adams suggereix que és tracta de un criptograma satíric per «cod» («bacallà»)

230 Anthony Raftery (1784-1834) , poeta irlandès cec, conegut com el «darrer dels bards». La seva reputació no sols li ve de poeta «satíric» , sinó també de compositor inspirat de cançons religioses i versos de penitència.

231 Poeta en llengua gaèlica de mitjans del segle XIX.

232 Element del grup mètric d’aquesta llengua, el més popular de tots.

233 Paròdia dels intents, contemporanis a l’autor, d’imitar el vers clàssic irlandès en anglès. Les «llums de Lowry» es refereixen a l’escena de Music Hall de l’actor Dan Lowry.

234 Gaèlic: «un amiguet», per al gos, naturalment.

235 L’avi matern de Gerry McDowell, amo d’un famós setter irlandès.

236 Que alliberaven ciutadans de les guarderies de la ciutat, perquè poguessin votar en l’elecció de membres de la Corporació de Dublín.

237 Emfàtica manera de dir que sí.

238 Tècnicament, segons les lleis britàniques, quan un individu manllevava diners hipotecant la seva pòlissa d’assegurança, la hipoteca només era vàlida si la companyia que va emetre la pòlissa n’havia estat notificada.

239 Referència al personatge jueu de «El Mercader de Venècia».

240 Referència al personatge de Penèlope voltada de pretendents, mentre Ulisses és fora.

241 Identitat i significat desconegudes.

242 Expressió que es troba sovint en obres de Shakespeare.

243 Bloom havia estat objecte de sospites, la dècada anterior, de traficar amb una loteria fraudulenta amb el nom indicat, però mai no se li van poder imputar els càrrecs. Tal vegada, la sospita obeïa a una calumnia deguda a l’antisemitisme prevalent en el país. De fet, hauria anat en contra del caràcter de Bloom, incórrer en un delicte com aquest.

244 Tres paràgrafs últims, que contenen una paròdia de diàleg pròpia de la ficció gentil i sentimental del segle XIX.

245 Sobretot a Irlanda, Escòcia i Irlanda, establiment privat, o sense llicència, que venia begudes alcohòliques fora d’hora.

246 Diminutiu de French (francès).

247 Possibilitat que el cognom no sigui francès: Manu en sànscrit és el progenitor de la raça humana, o bé d’un arquetipus humà.

248 Erigida en el Moll dels Mercaders a Dublín.

249 Doble intenció evident en la paraula «testament» en boca de les prostitutes.

250 A l’ús irlandès, capella (chapel) és una església catòlica, mentre que església (church) és refereix a l’església d’Irlanda.

251 És a dir, si no es casava amb la que havia deixat prenyada.

252 Gaèlic: «Salut!»

253 Joseph Nannetti, de qui abans ja n’hem parlat.

254 Avituallador de Dublín , membre del parlament escocès i portaveu de l'Associació Ramadera Irlandesa.

255 El ciutadà compara William Field amb «Iopas, el dels cabells llargs»,personatge de l’Eneida de Virgili, que canta, beu i toca la lira. De fet, Field solia cantar en el Blackroad Townhall per causes benèfiques i, en el seu escut d’armes, hi figurava una arpa de bard.

256 En una solució de cals i sulfur.

257 Malaltia vacuna, de nom actinomicosi, causada per un fong que activa el creixement anormal i tumoral de les cèl·lules; similar a la febre aftosa no infecciosa. En 1904 encara no hi havia remei conegut.

258 On, moltes vegades s’introduïa carn de cavalls ja envellits i fins i tot carn de gossos. Per això, hi havia moltes sospites (amb raó) dels clients que compraven una hamburguesa o una salsitxa.

259 Expressió popular anglesa, que suggereix una precipitació descoordinada , o una persona amb les intencions millors que els seus actes.

260 Vegeu nota 892.

261 Terme britànic que designa una persona encarregada de peixar i engreixar els ramats per preparar-los per al mercat.

262 Amb referència a Bloom. Ell hauria d’haver estat molt hàbil per robar-li els ous a una lloca (sense molestar-la mentre estava ponent). Feina generalment considerada com a femenina, la qual cosa pinta la burla al personatge implicat.

263 Paròdia de l’estil d’un jardí d’infància.

264 Bloom.

265 És a dir, sobre el mètode de combatre l’amenaça d’epidèmia de febre aftosa.

266 Gaèlic: L’exèrcit d’Irlanda.

267 Paròdies dels minuts de procediments a la Cambra dels Comuns. Entre parèntesi, la població d’on procedeix el qui parla, seguit d’un punt i la seva filiació política.

268 Gaèlic: No t’hi encaparris.

269 «Shoneen games» , referits als anglesos. La paraula deriva del gaèlic Seoinin, formada per Seon (John) + in (sufix diminutiu) . Possible referència a John Bull, epònim d’Anglaterra.

270 Similar al de «col·locar el tir», que hem vist abans, amb la diferència que aquí no es tracta de tirar pedres del mateix pes, sinó de pesos diferents. Els comentaristes hi veuen, en la proesa del ciutadà, la mateixa de Polifem que arrenca una roca del cim d’un turó i el llença contra el vaixell d’Odisseus , fent-lo gairebé naufragar.

271 Paròdia de l’acta d’un reunió, descrita com a anunci disfressat d’una organització social o política (en l’intent d’inserció en la columna d’un diari).

272 Gaèlic: «Barney O’Kiernan’s en Little Britain (és a dir, carrer de Bretanya).

273 Gaélic: «L’exèrcit d’Irlanda».

274 Poeta irlandès, guerrer i cap, líder del Fianna (nom del qual deriva el dels fenians). Es tracta d’una figura semi-llegendària.

275 Myler era el fill de Keogh, que més tard va arribar a ser Advocat General , cosa que va enfurismar els nacionalistes perquè van considerar que es va vendre als britànics.

276 Cfr. Nota 2318

277 És a dir, la boxa amb guants, en vigor des de 1865.

278 Paròdia de periodisme esportiu.

279 Nom popular que durant molts anys van rebre els soldats anglesos.

280 Natural d’Eblana, localitat d’Hibèrnia (com els romans anomenaven Irlanda) esmentada pel geògraf grec Ptolomeu (segle II d.C.) i identificada més tard amb l’actual Dublín.

281 Lloc de Dublín on s’hi trobava la caserna militar.

282 Advocat, Dr. George Wettstein, noruec, vicecònsol a Zurich.

283 Poble i parròquia, unes tres milles i mitja al nord de Dublín.

284 En el meu català familiar, diríem «sap el dimoni on jeu».

285 A l’obra «Està bé allò que acaba bé» de Shakespeare, Helena contempla el seu amor per Bertram, comte del Rosselló, i les posicions relatives mútues a l’escala social : «Només n’hi ha un, / Que jo estimaria com a astre brillant i particular / I pensar casar-m’hi, ell que està tant per sobre meu»

286 A l’Acte I de Iolanthe, de Gilbert i Sullivan (1882), el lord canceller comença cantant: «Quan jo vaig anar al bar de molt jove / (Em vaig dir a mi mateix, em vaig dir) Treballaré en un pla nou i original (Em vaig dir a mi mateix, em vaig dir)/ No assumiré mai que un truà o un lladre / Sigui la creença implícita d’un cavaller / Perquè el seu advocat m’hagi enviat una citació /(Em vaig a mi mateix. Em vaig dir)»

287 De la cançó «Phil el Ball de la Flauta» de Percy French . Chor: «Amb un toc de la flauta / I amb un refilet del violí-oh / Pel mig dansen com una arengada dins la paella / Amunt, avall! Les mans al voltant, creuant-se a la paret / Oh, si no tinguéssim l’alegria a Phil, el ball de la Flauta»

288 El fictici pare de Boylan, Daniel Boylan; un «trampós» és un gandul, o un fals malalt: el pont de la Illa, una àrea al sud del Liffey a les afores occidentals de Dublín. La doble venda de cavalls que se li atribueix, era la manera comú d’explotar la feblesa de les pràctiques de l’exèrcit.

289 Dues de les taxes sobreafegides que conformaven l’impost sobre la propietat a Dublín.

290 Variant del gaêlic Cad aris (Què més?).

291 En la mitologia grega. Calp era una de les columnes d'Hèrcules, avui és la Roca de Gibraltar.

292 En castellà, un jardí d’Alberes, com el que hi ha a Gibraltar.

293 Es referix a Joe.

294 Normalment, de vint-i-tres membres.

295 Relació pública dels morosos d’Irlanda, editada encara avui.

296 En anglès «garnishee orders» requeriments judicials perquè una persona pagui un deute, però no al creditor sinó a un tercer (third party). Semblant a les antigues lletres de canvi del nostre país.

297 Joc de paraules fonètic de l’anònim relator. Dunne es pronuncia de la mateixa manera que «done» (fet)

298 És a dir, amb els vostres remordiments. L’ús del «vosaltres» arcaic i religiós (ye), podria suggerir una referència velada a l’himne catòlic Stabat Mater Dolorosa iuxta crucem lacrimosa...

299 Nom popular del reverend James Johnson (1870-1900), presbiterià escocès que s’intitulava ell mateix «l’apòstol de la veritat», i va publicar un sèrie de guies per ala vida cristiana.

300 Planta trepadora sud-americana amb fulles rodones de colors carbassa, groc, vermell (comestible), de gran valor ornamental.

301 Llatí: la ment sana.

302 Dandi efeminat o homosexual , del gaèlic piseog (embruixat),i, per extensió, fairy (en el sentit de maricó )

303 És a dir, «fins que plogués».

304 Personatge de la pantomima que lluïa bigotis de manillar i, en els còmics irlandesos feia el paper d’un toro en una botiga de porcellana.

305 Avui carrer Parnell

306 Morfologia còmicament estrafeta de la paraula italiano, adaptada a la fonètica anglesa.

307 Tropes reclutades per un general francès a l’exili, per a la defensa del papa Pius IX contra els garibaldins.

308 Hole era el director d’una companyia londinenca que volia ampliar els seus edificis. Va llogar un arquitecte que, al seu torn va llogar Sadgrove «advocat de comptes» per determinar les costes de l’edifici; Sadgroves va remetre les seves estimacions per a set edificis.

309 Import que acostuma a ser la tarifa per portar el cos del malfactor executat a un enterrament cristià. (A partir del segle XVII)

310 Director de la Funerària.

311 Cfr. Nota 1133

312 Expressió antisemítica.

313 Sir Frederick Falkiner. El cas no va ser oït al tribunal de Falkiner, sinó al Tribunal de la Divisió Policial del Sud.

314 Epítet homèric de la deessa Juno, i, per tant, el més és el de Juny.

315 Arthur H. Courtenay (1852-) Militar i advocat, Cap del Tribunal Suprem d’Irlanda, amb escó reial.

316 Willam Drennan Andrews (1832-1924) Jutge de l’escó testimonial i matrimonial.

317 Traficant en queviures, te, vi i licors.

318 Vella legislació irlandesa, que va tenir un paper històric important en la cultura judicial gaèlica, i part del primitiu sistema legal irlandès.

319 És a dir, Frederick.

320 Similar a les dotze tribus d’Israel i les dotze persones del jurat, La paraula gaèlica Iar significa oest o remot, i d’aquí prové la paraula «Ir-landa» Iar també era un dels tres fills de Mileadh, l’avantpassat llegendari dels clans reials d’Irlanda.

321 Aquesta llista d’herois inclouen sants irlandesos, reis i membres mítics de la Fianna.

322 L’adúltera en qüestió és la dona de MacMurrogh, Devorgilla, dona de Tiernan O’Rourke. El seu presumpte amant fou Dermot MacMurrogh. Tot l’assumpte va obrir la porta a la posterior conquesta i subjugació d’Irlanda a mans d’Enric II el 1171, amb el resultat del control total dels normands a la illa. En realitat els «lladres» van ser els anglonormands, perquè els saxons ja havien estat conquerits pels normands a Hastings el 1066.

323 En llenguatge legal, un decret que tindrà efecte permanent, en un temps especificat, si no és que hi concorrin causes que especifiquin el per què no serà així, o que hi hagi posteriors procediments legals. En llatí nisi vol dir «si no és que».

324 Setmanari de Nova York, fundat el 1846, considerat un precursor important del periodisme groc i tabloide de la premsa diària.

325 Precursora de la posterior belle époche

326 Personatge desconegut.

327 Joc de carnaval, on els concursants intenten guanyar premis llençant petites boles de fusta en un grup d’estaques verticals.

328 Tret d’una cançó popular de music hall , on els cabells del cantant «són l’admiració de les pretendentes, del Príncep de Gal·les, i finalment d’un vell orangutan, tots al crit de ‘hi ha pèl’»

329 Continua la paròdia de la romança medieval, de la «gran clàssica» llegenda irlandesa.

330 Cabina de recaptació d’impostos.

331 Atès que els Gaels, o Cèltics, se suposava que haurien invadit Irlanda, Escòcia, Gal·les, Bretanya i Cornualla, procedents del nord d’Espanya, estaven «dividits pel mar». Els llenguatges cèltics o gaèlics, com a grup, inclouen , a més de l’irlandès, el gal·lès, el bretó (armoricà), l’escocès, el còrnic, i el manx.

332 Saxons, en irlandès.

333 Una de les polítiques originals d’Arthur Griffith, del Sinn Fein, era publicar una carta d’atacant per processar Anglaterra al tribunal de «l’opinió mundial».

334 Francès, water-closet.

335 De l’Elegia escrita en un cementiri de poble, de Thomas Grey (1716-71) «Tot ple de gemes de la més pura i serena brillantor / Resten en les fosques i insondables coves de l’oceà / Moltes flors han nascut per envermellir sense ser vistes / I balafien la seva dolçor en l’aire del desert».

336 Francès: «Menyspreeu els anglesos! La Pèrfida Albió!»

337 Continua la paròdia de la romança irlandesa medieval.

338 Gaèlic: copa de fusta quadrangular d’una sola peça.

339 «Mà Roja a la Victòria» . La «Mà roja» és el símbol heràldic d’Ulster.

340 «Rulers of the waves», , és a dir, els anglesos, com canten en l’himne «Rule Britania»

341 Thomas Evelyn Eelilis (nat 1880), el vuitè baró, dividia el seu temps entre l’exèrcit i les carreres de cavalls.

342 En el context, Leneham li dóna al nom del cavall ,el sentit literal de «caga», «llença a les escombraries»

343 Fragment de Hamlet, quan ell parla de la inconstància de la seva mare: «Fragilitat , el teu nom és Dona!»

344 El primer verset de «Vella Mare Hubbard», una cançó infantil de catorze estances, compostes o recordades per Sarah Catherine Martin (1768–1826): el primer verset continua així: «Va anar al rebost / a buscar un os per al pobre gos / El rebost era buit / I el pobre gos es va quedar sense res».

345 Al·lusió maliciosa a la partició de l’aposta entre Boylan i la dama amiga seva.

346 Paraules properes a les de Jesús en el Sermó de la Muntanya (Mat 7, 3)

347 Traducció literal del gaèlic «Raimeis».

348 Girald de Barri (1146-1220) , eclesiàstic i cronista, que va escriure dues obres sobre Irlanda Topographia Hibernica i Expugnatio Hibernica.. Ambdues obres, l’estableixen com a apologeta de la conquesta anglonormanda d’Irlanda

349 Localitat a l’oest d’Irlanda.

350 Es refereix al rei Felip II, que l’any 1553 va signar un acord de pesca a les costes irlandesos a raó de mil lliures l’any a pagar al Tresor Irlandès.

351 Traducció anglesa de l’epítet gaèlic «Seán Buidhe» «El porc de John (Bull)», altrament dir, «Els porcs anglesos».

352 Tanmateix, Lord Balfour, abans de la Primera Guerra Mundial hi va fer algunes petites millores.

353 Un parell d’illes rocoses alemanyes, en el mar del Nord, fortificades l’any 1904.

354 Un dels set arbres sagrats d’Irlanda; profanar un arbre sagrat era el màxim insult que es podria infligir a un enemic.

355 El nom Kildare deriva del gaèlic Cill-dair «l’església de l’arbre».

356 Una nova paròdia periodística interpolada, en aquest cas referent a una boda de l’última moda.

357 Nom de Nolan amb accent francès per donar-li aire de novel·la cavalleresca amb al·lusió a Spenser i també a Norma de Bellini.

358 Societat fraternal i benfactora, no política ni sectària en teoria, però catòlica i nacionalista a la pràctica.

359 Traduït literalment: Avet Conífer de la Vall del Pi. En el llenguatge de les flors, el Pi és símbol de filosofia.

360 «Ombra d’Om», que significa dignitat.

361 «Docilitat», en el llenguatge de les flors.

362 Freixe podat perquè tingui els fulls més eixamplats. Significa grandesa en el llenguatge floral.

363 Grèvol d’ulls d’avellana. El grèvol s’associa a la predicció, l’avellana, a la reconciliació.

364 Llaurers de Dafne. Mitologia grega. Quan ella va ser perseguida per Apol·lo , va demanar ajut i es va convertir en un llaurer , que va esdevenir l’arbre favorit d'Apol·lo.

365 Significat desconegut.

366 Tocadora de cello, esmentada en el capítol 6.

367 Server verd. En el llenguatge de les flors, prudència.

368 Lit. Helena enredant amb el vi. Helena de Troia va fer de les seves, però la seva rebel·lia fou inspirada per Afrodita (tal com explica la Odissea) , no per Dionisos el déu del vi. Tanmateix va posar al vi, que ella mateixa va servir a la cort de Menelau, un elixir de «suau oblit màgic».

369 Mareselva, en llenguatge de les flors, significa sempre canviant.

370 Faig de claror, significa prosperitat, en el llenguatge de les flors.

371 En anglès dialectal, pati d’oliveres,en el llenguatge de les flors, pau.

372 Blada, en el llenguatge de les flors, reserva.

373 Caoba . Significat desconegut.

374 Murtra. Simbolitza amor.

375 Flor de saüc. Significa zel.

376 Abella que xucla el nèctar. Evoca una cançó del music-hall «El xuclador de mel i l’abella» (Albert H. Fitz i William H. Penn). «Tu ets la meva mel, jo xuclo la mel, perquè sóc l’abella / Però, voldria xuclar la dolça mel d’aquests llavis , saps? / T’estimo, molt i molt i necessito que tu m’estimis / Tu ets la meva mel, jo xuclo la mel, perquè sóc l’abella». En el llenguatge de les flores, xuclar la mel, vol dir «amor fiable, amb dolça disposició».

377 Àlber. Una cançó diu que « l’àlber mai no s’asseca». El significat podria ser «mai més assedegat espiritualment»?

378 Mimosa. La paraula San és un sufix japonès que pot significar senyor, senyora o senyoreta. El nom correspon a una geisha, figura central de l’òpera del mateix nom. En el llenguatge de les flors, la mimosa vol dir sensibilitat

379 Branca de cedre. Significa «Jo visc per a tu».

380 Lliri i Violeta lila. El lliri significa puresa, la violeta, plenitud de fe, i lila simbolitza la innocència juvenil.

381 Tremolor de Timidesa.

382 Molsa. Significa amor maternal, afecte.

383 Maig Espí Blanc. Floreix el més de maig a Irlanda. Simbolitza esperança.

384 En el llenguatge de les flors, la palma significa victòria.

385 Significat desconegut.

386 Acàcia. Significa elegància, amor secret.

387 La traducció entre anglès i llatí seria « senyoreta Norma Roure Sant del Regne del Roure, referència clara a Norma, l’heroïna de l’opera de Vincenzo Bellini. Ella és sacerdotessa del temple dels druides, a la Gàl·lia, que Cèsar acaba de conquerir. I l’acte I té lloc precisament sota «el Roure Sant» en el bosc sagrat dels druides, que planegen una revolta contra els romans.

388 Fidel a la paròdia botànica dels noms, no podia ser menys el del pare de la núvia, el senyor M’Conífera dels Aglans. La paraula anglesa gland és arcaica, l’actual és acorn.

389 Larch (Alerç) simbolitza audàcia, mentre que Spruce (Pícea) simbolitza pulcritud. Degut al seu cognom, no podien ser sinó coníferes.

390 És a dir, Henry Flower (pseudònim de Bloom) en portugués.

391 «Home del bosc, respecta aquell arbre». Popular cançó nord-americana cantada per George P. Morris i Henry Russell.

392 El comerç irlandès amb el Continent floria abans de la conquesta normanda (1066) i abans de la invasió anglonormanda d’Irlanda (1169). És veritat. Ara, l’epítet cèltic per als saxons (o anglesos) de «mestissos», és tan antic com el poema gal·lès The Gododdin», lament èpic per la derrota en una batalla i la destrucció del poble dels gododdins (ca. 600) . D’altra banda, en el segle XVI Galdwin havia esdevingut un dels principals ports de les Illes Britàniques, amb forts lligams comercials amb Espanya.

393 James Fitzmaurice Fitzgerald (†1529), desè comte de Desmond, un dels senyors irlando-normands més poderosos i independents, presumia de poder organitzar un exèrcit propi de deu mil homes i llançar la seva flota contra Anglaterra. El 1523, quan Enric VIII estava en guerra contra França, li va ordenar que es sotmetés sota pena d’arrest, però el comte era prou poderós per rebutjar-ho amb impunitat. El 1529, a les vigílies de la seva mort, el comte va entaular negociacions inconcluses amb Carles V, emperador del Sacre Imperi i rei d’Espanya com a Carles I, per dissenyar un tractat d’aliança contra Anglaterra.

394 Enric VIII va incorporar una arpa d’or sobre camp blau en l’escut d’armes reial d’Anglaterra, com a símbol de la seva senyoria d’Irlanda.

395 El darrer dels quasi llegendaris invasors d’Irlanda.

396 Segons la tradició, els gats d’adoberia tenien fama de fanfarrons i incapacitats, atès que a les adoberies mai no hi mancaven rosegadors.

397 Proverbi irlandès: Com que Connacht es troba a la punta de l’oest, la implicació és doble: com més lluny està la vaca, més llargues té les banyes (des del punt de vista de reputació), juntament amb la sorprenent descoberta provincial de l’obvietat: (l’edició francesa ho diu així: els culs tenen orelles)

398 Evoca les paraules de Mefistòfil en presentar-se a Faust: «denn alles, was entsteht, ist es wert, dass es zu Grunde geht» («perquè tot allò que sorgeix només val per enfonsar-se» (Göthe)

399 A l’any 1904, era gairebé un terme genèric per referir-se a grups anònims de terroristes irlandesos.

400 Els problemes de la reforma agrària de l’època, on els activistes lluitaven per evitar les expropiacions i desnonaments dels propietaris de les finques.

401 « Hands Up». Etiqueta d’una ampolla de cervesa Allsop, que reprodueix la Ma Roja de l’Ulster, símbol dels herois semi llegendaris de l’antic regne d’Irlanda.

402 Deadwood Dick, personatge creat per l’autor de novel·les sensacionalistes Edward L. Wheeler (1854-1885).

403 De l’espanyol zambo, persona de color moreno o negre.

404 Inspirat en la cançó «Els nois vestits de blau marí»: «És la Marina, la Marina britànica/ La que manté els nostres enemics a la badia / El nostre vell himne, Britannia governa les ones /Encara avui el podem cantar».

405 Les pallisses a la Royal Navy van ser legalment abolides el 1880, però l’ús de càstigs corporals en la disciplina naval va continuar fins ben bé el 1906. El diputat que encapçalava les crítiques d’aquestes pràctiques, va ser el nacionalista irlandès John Gordon Swift MacNeill (1849-1926), membre del Parlament per Donegal.

406 No hi ha cap prova que aquesta fos l’expressió utilitzada per Sir John en un càstig, però «rump and dozen» era una expressió irlandesa proverbial en les apostes: unes galtes de vedella i una dotzena de gots de vi negre, és a dir, el perdedor de l’aposta hauria de premiar el guanyador amb aquest àpat.

407 Com diu l’himne «Rule Britannia» en el seu verset «Britons never, never will be slaves» («Els britànics mai, mai, no seran esclaus»).

408 El ciutadà es refereix, naturalment, a la Cambra dels Lords.

409 Contravenint «que el sol mai no s’hi pon» del lema oficial.

410 Criatures, essencialment bèsties en forma humana, que Gulliver troba en el seu IV viatge.

411 Paràgraf, paròdia del Credo Símbol dels Apòstols.

412 Així s’anomenen els indis, creuats amb francesos, a Terranova.

413 Referència als Estats Units. Des de mitjans del segle XIX, els irlandesos de Nord-Amèrica no van parar de recaptar diners i ensinistrar els insurrectes per a la causa de la independència nacional irlandesa.

414 Degut a la gran fam que va començar el 1845, com a resultat d’una plaga de la patata, que destruir totes les plantacions.

415 Quan els terratinents o els seus agents van foragitar els camperols de les seves casetes, sovint destrossaven les teulades per evitar que hi pengessin res pels voltants.

416 El London Times: «Se’n van! Se’n van! Aviat un celta serà tan rar a Irlanda, com un indi roig a les costes de Manhattan».

417 «The land of the free», com canta l’himne nacional dels Estats Units.

418 Evoca Deuteronomi 5, 6 : «Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us vaig treure de la terra d’Egipte, de la casa de l’esclavatge»

419 Nom irlandès de Grace O’Mailey , cabdill de l’oest d’Irlanda (1539-1600).

420 Una de les referències femenines tradicionals de l’esperit d’Irlanda.

421 Una petita força expedicionària d’un miler de francesos van desembarcar-hi la tardor del 1798. Però el recolzament irlandès no va ser-hi, i els francesos aviat van haver de rendir-se.

422 La batalla del Boyne entre les forces de Guillem d’Orange (protestant) i Jaume II Stuart (catòlic) que va trair els aliats irlandesos. (any 1690)

423 Fills de nobles famílies gaèliques que van lluitar per tota Europa per defensar el catolicisme, després de la derrota de Boylan .

424 Batalla de Fontenoy (1745) La Brigada irlandesa lluitant al costat de la victoriosa França contra l’aliança d’Anglaterra, Holanda i Hanover.

425 Pels 1850s, cap de govern d’Espanya.

426 D’Àustria.

427 Contra la Triple Aliança d’Alemanya, Àustria, Hongria i Itàlia.

428 Malnom de Thomas Power O’Connor, molt criticat per alguns radicals irlandesos.

429 Francès: «menyspreeu els francesos».

430 Amb el nom de Jordi I d’Anglaterra, el 1714, a la mort de la reina Anna Stuart. La casa alemanya de Hannover va canviar el nom per casa de Windsor, per raons patriòtiques durant la I Guerra Mundial.

431 És a dir, el Príncep Albert i la Reina Victòria.

432 Nom popular del Royal Victoria Theatre de Londres

433 L’escocès John Brown (1826-83).

434 «Honors damunt del Rin» Balada nord-americana de Cobb i William H. Hutchinson, que descriu l’última marxa del soldat, mentre s’està morint i el seu amor.

435 Paròdia d’una cançó de Stephen Foster (†1932). El fet és que Victòria admirava el to de la musica militar dedicada a ella en el castell de Windsor, i enviava sempre algú que preguntés pel títol i la lletra, amb la subsegüent vergonya tant del missatger, com del director de la banda.

436 Així l’anomenaven els francesos, a Eduard VII, per raó de l’entente cordiale. I també pels seus esforços per establir relacions pacífiques amb Àustria i amb el seu nebot, el Kaiser Guillem II.

437 És a dir, més verola (o malaltia venèria) que pau. Al·lusió a la reputació del rei com a faldiller.

438 Nom dinàstic de la Casa de Hannover. La Reina Victòria va rebutjar el nom Guelph quan es va casar amb el Príncep Albert.

439 Títol que li va atorgar la reina Victòria, quan era Príncep de Gales.

440 Salutació habitual irlandesa., per al brindis i senyal de bona voluntat.

441 El paràgraf fa la paròdia d’una història periodística , que tant pot descriure una tapisseria medieval, com les il·lustracions d’un manuscrit.

442 Pels voltants del 1630, quatre individus que treballaven en un convent franciscà van compilar una crònica de la història d’Irlanda, des del Diluvi fins a 1616, que fou coneguda després com Els Anals dels Quatre Mestres. Joyce va atorgar a cadascun d’aquells quatre mestres un símbol afí a cadascun dels quatre evangelistes

443 Els escribes que van redactar El Llibre de Ballymote, antologia selecta de llibres més antics.

444 Citats en el poema de James Clarence Mangan, «El Temps dels Barmecides».Membres d’una poderosa família persa que va florir al segle VIII. Un representant surt en un dels contes de les Mil i Una Nits, servint a un pobre un festí imaginari de plats magnífics.

445 «Els Prats dels fills de Nos», a la vora del riu Shannon, a l’Irlanda central.

446 En el comtat de Galwey. Fundada el 624 i destruïda pel foc al 1114, i reconstruïda després a l’estil normand.

447 Una vall llarga en el comtat de Galway, flanquejada en un cantó per dotze turons cònics.

448 Petita illa, al nord del promontori de Howth, amb runes d’una capella del segle VII.

449 Al sud i oest de Dublín. Permeten un bona vista del panorama muntanyós.

450 Muntanya d’uns 760 metres d’alçada al comtat de Mayo. Es diu que sant Patrici va tocar una campana al cim per foragitar-ne totes les bèsties verinoses, i que cada cop que volia llençar la campana, aquesta li retornava a les mans.

451 Al nord-est d’Irlanda, el llac més extens de les Illes Britàniques.

452 Dita també Avoca. Pintoresca confluència de rius al comtat de Wicklow, al sud de Dublín.

453 Torre medieval amb parets de 3 metres de gruix i de 6 metres quadrats a l’interior, al centre de Dublín, al sud del Liffey. No hi ha constància del per què del seu nom, i les versions literàries de la llegenda de Tristan i Isolda suggereixen que ella seria la filla del rei de Dublín.

454 Va ser aixecat l’any 1741 «amb la benevolent intenció de proveir de lloc de treball al pobre industriós»

455 Edificat el 1803, va ser finançat per la finca de Sir Patrick Dun (1642-1713), famós i influent metge i polític irlando-escocès.

456 O Illa de Clear, la punta més meridional d’Irlanda.

457 Al comtat de Galway, la ciutat del famós James Lynch, guardià del comtat a principis del segle XVI. Va condemnar a mort el seu propi fill (per conspiració i motí a alta mar) i el va penjar d’una finestra per evitar que el rescatessin altres membres de la família.

458 Famós pub de Dublín.

459 Casa per als pobres situada al llogarret de Loughlin, prop de Dublín.

460 Tullamore, ciutat en l’aiguamoll d’Allen. Una rima irlandesa la descriu així «Gran pantà d’Allen, empassa’t / L’odiosa pila de merda anomenada ciutat de Felip/ I si la teva gola encara hi té lloc /Et prego que t’empassis ―i benvinguda siguis―Tullamore.

461 En el riu Shannon, al centre d’Irlanda.

462 No pas un nom de lloc, sinó una frase en gaèlic: «Església (o Fusta) de la ciutat del fill de Joan de l’església».

463 Runes eclesiàstiques, una torre rodona i tres creus de pedra, dos de les quals van ser considerades entre les més ben tallades d’Irlanda. La més important és la creu de sant Boyne, reputada com la relíquia cristiana més antiga d’Irlanda.

464 Col·legi Verd de Dublín.

465 A la Illa dels Sants en el llac Derg, Comtat de Donegal. Segons la tradició, sant Patrici hi va tenir una visió del purgatori i de l’infern en una caverna de la illa, i que pelegrins degudament preparats podrien participar de la mateixa visió.

466 Cascada sobre el Liffey a Leixlip. El nom Leixlip deriva del noruec Lax-Laupt (Salt del Salmó)

467 Una piscina de Dollymount, perillosa per als qui no saben nedar.

468 Arthur Wellesley (1769-1852). Tres llocs controvertits del seu naixement a Dublín.

469 En el comtat de Tipperary; la roca s’aixeca de forma abrupta a una alçada de 93 metres per sobre d’una extensa plana. Va ser anomenada la capella de Cormac.

470 Comença a uns 8 kilòmetres al sud-est de Duiblín. Molt extens al seu dia, avui empetitit.

471 Camisaria, Sederia i Merceria.

472 Situada a Escòcia, no a Irlanda: la més ampla de les set coves de la illa inhabitada de Staffa a les Hèbrides interiors.

473 Com el Polifem begut de La Odissea, el narrador no hi pot veure per servir-se ell mateix.

474 El 1904, els jueus no eren tècnicament esclaus al Marroc, però els musulmans els reduïen a serveis forçats, tant homes com dones, obligant-los a feines servils fins en en el Sàbat i en els dies sants.

475 Amb termes del llibre de l’Apocalipsi, li ve a dir si està advocant per al sionisme.

476 Desenvolupades a finals del segle XIX, com a molt efectives per a l’ús militar. Prohibides per la Conferència de l’Haia , però usades ocasionalment a la I Guerra Mundial.

477 És a dir, sant Pau, que després de la seva conversió al cristianisme, va predicar l’evangeli a tothom sense distincions de rassa o de nació.

478 La Bíblia anglesa tradueix plesion en el sentit literal de neighbour (veí), és a dir, aquell més pròxim a tu; d’aquí la traducció llatina proximus (castella: prójimo ; català: proïsme)

479 Expressió treta d’un joc de cartes per a dos nens, on la finalitat és guanyar totes les cartes de l’oponent.

480 Inspirat en Sant Agustí: (Conf. 3, 1) «Jo encara no estimava, tot i que estimava estimar, buscant què podria estimar, estimant estimar» Agustí està descrivint la seva immersió en el desig sexual, abans no descobrís que Déu era l’autèntic i últim objecte de l’amor i el desig.

481 Segons els canons de Confuci.

482 Desconegut el sentit d’aquesta frase.

483 Canters, és a dir, els qui entonen cants religiosos, mal nom del segle XVII per als puritans.

484 Literalment «flancs de ferro», es refereix a les disciplinades i fanàtiques tropes de Cromwell que van lluitar per reduir la resistència dels pro Stuart a Irlanda.

485 Ell soldà d’Abeakuta, província de l’oest de Nigèria. No era zulú, però sí que estava visitant Anglaterra per aquelles dates.

486 El mateix tractament que els esclaus negres dels Estats Units donaven al Cap de la plantació.

487 Whisky en gaêlic.

488 Marca de whisky escocès.

489 Nom popular de Manchester, centre tèxtil d’Anglaterra.

490 Consideració comú dels catòlics envers els protestants, per la centralitat de la bíblia en la tradició protestant.

491 Arthur Griffith, del United Irishman.

492 Pseudònim de Griffith.

493 Es tracta de G.H, Chigwin (1855-1922) artista de music-hall, que actuava amb la cara pintada de negre amb uns grans diamants blancs pintats al voltant dels ulls. La paraula kaffir és una designació despectiva per a una home de raça negra.

494 Frase de l’Odissea. Encegat Polifem a mans d’Odisseu, els ciclops només poden sortir a les palpentes de la seva cova.

495 L’expressió usual era: «Adéu Dublín, me’n vaig a Gort», que expressava la insatisfacció del camperol a la ciutat. Gort és un llogarret prop de Sligo a l’oest d’Irlanda.

496 Onomatopeia que reprodueix el dolor en orinar, cosa que suggereix que l’anònim relator pateix de gonorrea.

497 Cucuts de Jerusalem. Terme noucentista per al sionisme, i a les acaballes del segle, dedicat a tots els jueus, assumint que tots estaven involucrats en una conspiració sionista.

498 És a dir el pare de Leopold Bloom.

499 No, va ser amb una sobredosi d’aconita , sedant cardíac i respiratori pres en petites dosis.

500 Orangista (Protestant i pro anglès).

501 Comença una altra paròdia interpolada a l’estil de les versions noucentistes del romança medieval.

502 Composició joyceana entre tapster (taverner) i tun (barril).

503 Final de la paròdia.

504 Joc de paraules. En anglès caiman és alligator, paraula propera a al·legador

505 Vid. Nota 3352.

506 Pseudònim d’un autor desconegut de cartes que van aparèixer en el Public Advertiser de Londres entre 1769 i 1772. Les cartes contenen un groller atac contra Jordi III i els seus ministres i evidenciaven que l’autor havia tingut accés a informació confidencial del govern.

507 Cunningham es refereix a La Resurreciól d’Hongria, escrit per Arthur Griffith i serialitzat a l’United Irishman del gener al juny de 1904. Es tracta d’una apologia de la independència d’Hongria respecte del domini austríac.

508 Vid. Nota 1436.

509 Marcus J. Bloom, carret Clare, 2 , Dublín.

510 «Flor» en hongarès.

511 Deedpoll, en canvis oficials de passaport i permisos de conduir.

512 Tradició més islàmica que jueva. El jueu fonamentalista creu que cada parella casada s’ha de perpetuar amb un fill i una filla que, al seu torn viurà per casar-se i tenir fills.

513 Marca de menjar aconsellada com a saludable per a «infants, creixença infantil, i ancians».

514 S’està referint al ciutadà, autor de la burla de Bloom

515 Ja em dit abans, forma de l’anglès bíblic per referir-se al proïsme.

516 Cfr. Mateu 7, 15. Referència de Jesús als falsos profetes.

517 Nom de dos reis de Pèrsia i Mèdia (en els llibres d’Ester, Esdre i Daniel), però el ciutadà ho diu pensant en els noms tradicionals del Jueu Errant.

518 Paròdia de la visió de la Illa dels Sants i dels Savis, de notícies eclesials, i de diverses cerimònies de benedicció i de consagració.

519 Benedictí i bisbe de Worcester, l’últim dels bisbes saxons a Anglaterra

520 Germandat de laics catòlics.

521 (1762-1844) Laic, que va prendre els vots religiosos el 1808, i el papa va sancionar l’organització el 1820,

522 En llatí, «gosset petit».

523 És a dir, Santa Marion de Gibraltar, canonització literària de Molly Bloom.

524 Llatí: «Tots vindran de Sabà»

525 Favors que el poble acostuma a demanar a Sant Antoni, o a Santa Elena

526 Cosa que, en la litúrgia catòlica, no cal, perquè les aspersions es fan amb aigua no beneïda.

527 És a dir, va efectuar la Benedictio Panis, Vini, Aqua et Fructum (Benedicció del pà, del vi,de l’agua, i de les fruites), segons el ritual romà.

528 Llatí: El nostre ajut en nom del Senyor / Que ha fet el Cel i la terra ! El Senyor sigui amb vosaltres /I amb el vostre esperit.

529 Llatí: Oh Déu, qui per la paraula del Qual totes les coses se santifiquen, vesseu la vostra benedicció damunt d’aquestes criatures: i concediu que tot aquell qui donant-vos gràcies, ho fa segons la vostra llei i la vostra voluntat, rebi pel vostre ajut la salut del cos i la tutela de l’ànima, per Crist Senyor Nostre. Es tracta de l’anomenada «Benedictio ad omnia» (Benedicció per a totes les coses), que el prevere utilitza en totes les ocasions on no hi ha un ritual específic de benedicció. Final de la paròdia.

530 Un whisky irlandès, de la destil·leria del mateix nom.

531 Formula de brindis de les classes modestes Dublín, que també vol dir «salut i bona sort»

532 Com en català, tenir una cua de conill, vol dir «ser curt de gambals»

533 «All for number one» Locució popular equivalent a «Tot per a un mateix»

534 Interpolació de més paròdia de versió romàntica noucentista sobre llegenda medieval.

535 En record de la rudesa i brutalitat de Cromwell quan va posar fi a la insurrecció irlandesa amb el cap de la persona maleïda..

536 És a dir, una «excomunicació major» (absoluta i irrevocable exclusió de l’Església per al qui cometia l’ofensa) La campana tocava atenció; el llibre contenia la sentència a pronunciar; la candela s’apagava per simbolitzar la foscor espiritual on hi anava a raure l’excomunicat.

537 És a dir, «Seu i comporta’t com si fossis en una discussió parlamentària».

538 Cançó popular nord-americana de Fred Fisher de l’any 1905.

539 Nova paròdia d’una crònica periodística sobre el comiat d’una visita reial estrangera.

540 L’ordre de les paraules posades en sintaxi anglesa podria traduir-se: «La vostra grandesa, el meu senyor Leopold Flor»

541 Paraula encara no utilitzada a principis del segle XX, que després podria ser fenomenòleg

542 Fabricants de galetes a Dublín

543 És a dir, de Gal·les i Escòcia.

544 Pigeonhouse, la Central Elèctrica.

545 Unes noranta milles a l’oest de Dublín.

546 Nova paròdia. Aquest cop d’un relat periodístic sobre un desastre natural.

547 Observatori astronòmic del Trinity Colledge.

548 Grau moderat, a banda l’exageració.

549 Moment cèlebre en la història irlandesa, però motivat per una colla de decisions mal calculades i de manca d’estratègia.

550 Península de columnes basàltiques que s’estenen endins del mar, en direcció a Escòcia des de la costa nord-est d’Irlanda.

551 Francès: deixalles, escombreries.

552 Final de paròdia.

553 Paròdia de fragment bíblic.

554 En arameu: «Papà, Senyor»

555 En hebreu: «fill de»

556 Cfr. II Reis 2 11-12. ; Marc 14, 36